De l'economía informal a formes de treball : models i tendències transnacionals

DE L'< ECONOMIA INFORMAL>> A < FORMES DE TREBALLn: MODELS I TENDBNCIES TRANSNACIONALS * R. E. Pahl (Uni e si a de Can e bu y) En ques a icle Pahl apos a pe una in es igació ansnacional i com- pa a i a de I'economia in o mal, que decididamen p e e eix anomena o - mes de eball in o mal, pe se ques un concep e més p ecis i capaG d'en- globa des del eball di neg e ins a les eines d"au oabas amen . Aga an com exemple I'acció de planxa , Pahl a un eco egu pe les di e en s o mes de ebdl que al acció po signi ica i que an des del eball paga pe peca a ins al eball olun a i, o desa ian les o mala- cions simplis es de I'economia in o mal. L'a icle es clou amb el ebuig de les esis ec~onomicis es i amb un ad- e imen als socicilegs pe quk enca in els encimens que compo en les di- e ses mmes de eball in o mal, sugge in que la sociologia del eball' po apo a mol a llum sob e els aspec es menys cla s si se cen a en les- causes i deixa de documen a les conseqükncies del enomen. En I'úl ima d6cada hi ha hagu un no able c eixemen de l'in e es en allb que agamen s'anomena ecoilomia in o mal. Con e hcies in e nacio- nals celeb ades a Alemanya, I llia, els Es a s Uni s i a al es llocs han eu- ni especialis es de di e ses disciplines que pensen que enen coses en comú- pe discu i .' De la ma eixa mane a, go e ns i o gani zacions in e go e na- * De p ope a apa ició a Di isions in Wes e n Capi alism and S a e Socialism,. Geo g Nen, 1989. 1. Pe exemple, Consiglio I aliano pe le Scienze Sociale: The In o mal Economy, 633 Pape s 34 (1990) (63-95) .ciPape ss: Re is a de Sociologia men als han enca ega , i en mol s casos han publica , anhlisis que p e enen .aplega una comp ensió cumula i a in e nacional d'un enomen que ha mo- i a un in e es públic conside able? Comen a is sob e I'economia subme - gida, I'economia amagada, I'economia a I'omb a o economies amb e ique es .simila s es combinen amb in en s més academics pe a alua l'adequació me- odolbgica de les emp a i es pe classi ica la magni ud de l'abas , i'en e - sadu a i la incidencia del enomen3 Les in es igacions sob e I'economia in o mal an des de de alla s es u- 6dis de casos pa icula s de I'ac i i a econbmica in o mal a Bogo h, Buda- pes o Ba i, a anhlisis mac oeconbmiques que p e enen explica l'escala del enomen als Es a s Uni s, G an B e anya o Holanda (B omley i Ge y, 1979; Galasi i Szi acki, 1985; Renooy, 1984; Inchies a, 1986). A egades aques s es udis es an cla amen o ien a s a p oblemes polí ics o de polí i- ques públiques i el enomen in es iga es po en end e com un p oblema a edui mi janqan la ges ió, com una solució a adop a o com un e am- bigu &una socie a que, po se , se ia millo deixa có e (OCDE, 1986b; Pahl, 1987). D'al es egades, el enomen es ac a his b icamen i el seu con ex aga a un cai e p ominen (Di on, 1977; Pahl, 1984). Aixb no ,obs an , gene almen , els es udis es p esen en ahis b ica nen i la in es iga- . ió ansnacional igo osa gai ebé no exis eix. Aixb és comp ensible ja que el enomen compo a un concep e de calaix de sas e que ine i ablemen ha eludi una de inició p ecisa i uni e salmen accep able. La in es igació ansnacional és o qa a iscada pe que ac a amb uns enbmens que po- .den se de ini s bas an hcilmen : sense aco d sob e el que s'es igui com- pa an , aquells qui es an comp omesos amb un exe cici com aques hau ien .de se cau elosos. L'objec e cien í ic no ha de se an sols de ini acu ada- men sinó que ambé s'ha de cla i ica la na u alesa de la in es igació com- pa a i a. Kohn (en un es udi en p emsa) ha sugge i ú ilmen que hi ha +qua e ipus &in es igació ansnacional. En el p ime el país és I'objec e d'es udi; en el segon, el país és el con ex d'es udi, en el e ce po se la ,uni a d'an2lisi i, inalmen , els es udis poden se de ca hc e ansn~ional. Social Con lic s and he Fu u e o Indus ial Socie y. Con e sncia In e nacional a Villa 'Tuscalona, F asca i (Roma), no emb e 1982, i la Con e sncia les ponencies de la qual apa egue en en Gae ne i Wenig (1985). Aixi, no obs an , 1986 ha es a el millo : se celeb a en con e sncies a Messina (Sicília) el maig, a Biele ield (RFA) el se emb e i a Ha pe 's Fe y, Wes Vi ginia, a l'oc ub e. I segu que en pod íem a egi mes. 2. Veu e especialmen OCDE 1986b: 66-79 i les e e sncies que se ci en db. Més ecen men la Comissió Eu opea de B usselles (DGV) ha emp es una in es igació sob e el ebali neg e en els seus Es a s-memb es, que es p e eia publica el 1989. 3. Ma e a (1985) ha e un in o me di ulga iu, ben in es iga i iu. Pe a c í i- ques ben in o mades i escsp iques sob e el ebali d'economis es, especialmen als Es- a Uni s i a G an B e anya, egeu Smi h (1986) i Thomas (1988). De l'cceconomia in o ma a cc o mes de ebaiin La majo pa de la in es igació compa a i a se cen a en el ipus segon, el país com a con ex d'es udi. De o a mane a, es udis sob e l'economia in- o mal poden o ien a -se a palsos conc e s, com I hlia o Hong ia (Mingio- ne, 1988; Sik, 1988), pe quk enen pun s in e essan s. Pe exemple, les in e elacions en e eball o mal i in o mal en aques s dos con ex os opo- sa s ens poden di mol sob e la na u alesa especí ica d'aques es dues so- cie a s, <cel que dis ingeix la in es igació que ac a el país com a uni a &a- nhlisi és la se a p eocupació essencial pe comp end e com les ins i ucions i els p ocessos socials es elacionen sis emh icamen amb a iacions en les ca- ac e ís iques nacionalsa (Kohn, en p emsa). Malg a aques es alligonado es ad e gncies, ac ualmen hi ha un aco d gene ali za , com a mínim a Eu opa, sob e el e que l'anhlisi del eball i de l'ocupació en les socie a s capi alis es i les de socialisme d'Es a ha es a massa limi ada en el passa . Fo mes in o mals i nous models de eball dins i o a de l'ocupació han de se explo a s pe e ela elemen s de can i social que els en ocamen s adicionals han igno a . Les adicionals i con- encionals di isions del eball en la socie a s'es an enegocian : ocupació in o mal i eball al ma ge de l'ocupació són ing edien s essencials en aques p océs que necessi a se en ks (Go z, 1982; Ge shuny, 1983; Pahl, 1984, capi 01 12). La con usió en e eball i ocupació en l'es il dels an i- qua s ex os de Sociologia del eball es eu a a com un a caisme cu iós i l'enigma és pe qu& els sociblegs man ingue en du an an de emps con- cepcions an es ingides del eball. Aquí no 6 possible p o ei una documen ació comple a sob e l'ex ensa i c eixen li e a u a que ha so i en els da e s anys a Eu opa i als Es a s Uni s, especialmen des de l'inno ado eball de Fe man, B end i Selo (1978). Així i o , in en a é d'o e i indicado s analí ics pe acla i les con- usions concep uals i de de inició. Desp és acaba 6 sugge in un mi jh pe a supe a axonomies o mals de les ac i i a s de l'economia in o mal i bus- ca una ap oximació més basada en la sociologia. APROXIMACIONS A L'ECONOMIA INFORMAL Pe cla i ica el e eny s'han d'assenyala algunes qües ions gene als. P ime , la noció d'una economia in o mal en les socie a s més desen olupa- des implica la ecíp oca exis kncia d'una economia o mal, ja que les no - mes, les egulacions i els p ocedimen s que egeixen I'economia o mal c een les condicions pe a l'e asió o la ampa; en can ia cons an men unes no mes an o mals -ja que 1'Es a can ia, en e modes i es ils de egu- <<Pape s,: Re is a de Sociologia laci6 i des egulació-, l'economia in o mal c eix o disminueix. Si els Es a s i les o gani zacions in e nacionals olen ealmen imposa els seus sis emes de egulació, o bé si desi gen mesu a millo la suposada pil dua d'impos- os, lla o s es p eocupa an de paga economis es i d'al es pe a ecopila es adís iques compa a i es que demos in la magni ud de l'ac i i a econb- mica, la qual c euen que hau ia d'es a en la Comp abili a Nacional, pe b que els cos a de pe ceb e. Un in o me publica pe I'OCDE el 1986 con- clogué que hi pod ia ha e en e < el 2 i el 4 pe cen d'ocupació subme - gida (en e mes de eball) de l'inpu o al de eball mesu a en ho es de eball en els paysos més indus iali za s, enca a que aques pe cen a ge po- d ia a iba al 8 pe cen ), (OCDE, 1986b: 69). E iden men , a i macions compa a i es an abs ac es (la in es igació ansnacional compa a i a de Kohn, pe exemple) gene ali zen mol i po se que no inguin un g an alo academic o p hc ic. No obs an aixb, en oca les o mes de egulació i des egulació po o e i , en eali a , una base ú il pe a la in es igació ans- nacional, al com p e enc de p o a més enda an . Recopila indicado s de l'economia in o mal suposa que, d'alguna ma- ne a, la ecíp oca economia o mal ens o e eix una base ixa. A a bé, si aga em les economies de, pe exemple, Kenya, A ganis an, Hong ia i Dina- ma ca, és e iden que són més des acables les di e hncies en e les socie a s de socialisme d'Es a i les libe aldemoc h iques, o bé en e les di e en s o mes de socie a s pos colonials en desen olupamen , que no pas la sim- ple dico omia o mal-in o mal. Les es adís iques que indiquen o d es de magni ud semblan s poden ocul a més que no pas e ela . Els comen a is de S e an Nowak són aquí pe inen s: <(Com podem sabe que es em es udian "la ma eixa cosa" en con ex os di e en s? ¿Com podem sabe que les nos es obse acions i conclusions no es e e eixen, en eali a , a "coses o sa di e en s" que incloem en la ma eixa ca ego ia concep ual sen- se cap jus i icació? O bé si semblen di e en s, ¿són ealmen di e en s es- pec e a la ma eixa a iable (en esa quali a i amen o quan i a i amen ), o és que la nos a conclusió sob e la di e ilncia en e elles no é signi ica cien í ic?)> (Nowak 1976: 105). Regulació i des egulació poden espond e p ocessos globals pe b són, segu amen , especí iques del con ex ins a un ce g au d'impo hncia. Mel Kohn esumeix la qües ió així: <(No hi ha cap mane a d'es a segu si les apa en s di e hncies en e paisos són eals o "a i ac uals"~ (Kohn, en p emsa). En e ce lloc, la idea que hi ha múl iples economies en qualse ol o - mació social s'ha d'examina acu adamen . So a el capi alisme mode n i occiden al la moneda, el sis ema banca i i la concepció de les elacions de me ca són comunes: la base d'una economia sepa ada cos a de dis ingi . Un De I'c economia in o mal)> a c o mes de eball), in en de di e encia qua e subeconomies en el Regne Uni ou plan eja ja pe Da is el 1972. La se a desc ipció no ha es a ú ilmen supe ada. <(La subeconomia del me ca es h egida pe lleis de come c, d'ocupa- ció, de elacions labo als, e c., i inclou o es les ansaccions de se eis i me cade ies. L'economia edis ibu i a es a egida pe lleis iscals i d'as- sis ncia social i despesa pública. L'economia dom s ica es h egida inalmen pe la no ma amilia , pe & de o ma més immedia a pe cos ums i ex- pec a i es, més o menys idiosinc h iques, ela i es a les elacions en e els memb es de la amí!ia; inclou o es les ac i i a s p oduc i es que no es an in e ingudes pe un me ca ( e i millo a , p ocessa alimen s, e c.), així com la g an pa de les ac i i a s del consumido . L'economia de l'obsequi es egeix pe les lleis de ecip oci a , i inclou o es aquelles ansaccions que anomenem e un egal, obsequia , e c.)> (Da is, 1972: 408). Da is acla eix que no p e én e una llis a exhaus i a. Al es han con- as a el sis ema de plani icació es a al de les socie a s socialis es amb els pa dels, so in in o mals, sis emes de me ca de la ma eixa socie a 4 Pa- adoxalmen , pe an , la noció d'es e es econbmiques sepa ades o $<(eco- nomiesn po se més ele an en socie a s de soo:ialisme &Es a , cosa que discu i é desp és amb més de all. En qua lloc, hi ha una cla eda enganyosa quan es a e e ncia a o aquell eball que no és pa de I'ocupació o mal com l'economia in o mal. La u ili zació del e me <(economia in o mal)> se ia ap opia , en p ime lloc, si l'ac i i a in o mal es e e ís a una es e a elhablemen sepa ada i in- dependen d'una al a economia. Aixb es pod ia dona en una economia cen- almen plani icada, on l'ac i i a econbmica que ope a d'aco d amb els p incipis del me ca exis eix jun amen o pa auelamen a l'econo nia < o i- cial)> o mal. Aquí l' m asi es h en la di e en o ma o ipus &economia. Una segona acepció on es pod ia emp a el e me se ia la que es e e ís a o es aquelles ac i i a s econbmiques que són om , es de l'economia o mal. Aixi, algun eballado au bnom po decla a no nés una pa de les se es ac i i a s al isc pe cons a com a pa de l'economia o mal. Si aquella pe sona eali za al es ac i i a s o é una al a eina, pe 6 no decla a els bene icis o ing essos que li gene en, lla o s aixi es po quali ica de e- ball subme gi en l'economia in o mal. Aixi, cadia ipus d'ac i i a econb- 4. Hi ha indicis pe a di que Go ba xo dóna supo a aques a dis inció en e el sis ema públic es a al i el sis ema p i a de me ca (si és que no lih donen o s els seus collegues). <<Pape s)>: Re is a de Sociologia mica o mal ind h la se a kplica in o mal. El p ime ús del e me econo- mia in o mal em asi za el subs an iu, el segon l'adjec iu. A pa &aques es dues u ili zacions di e en s, l'exp essió po inclou e di e ses o mes de eball que no són pa ni &una economia pa allela ni d'una omb a de l'economia o mal de me ca . S'en enen millo com a o - mes de ebdl especi iques i se ia con ús i concep ualmen poc sblid ajun a o es aques es di e ses o mes de eball. Sens dub e se ia augmen a l'e - o e e i -se al menciona conjun de o mes di e ses de eball com eco- nomia sepa ada. Aquells que in en in e -ho hau ien d'ajun a una gamma d'ac i i a s que inclogués des de la delinqüencia ocupacional, el eball do- mks ic ins als quasi-hobbies com la ja dine ia. Els eballado s empob i s de les ciu a s més pob es del món, de la ma eixa mane a que els eballa- do s opulen s de les ciu a s més iques, poden eballa amb les eines p b- pies en el seu p opi emps pe p odui béns i se eis pe a la se a lla . E iden men , algunes o mes de eball són cul u almen especi iques: el b icola ge, pe exemple, po eni més kxi a G an B e anya que al Japó. Una de les conseqiiencies de esumi una gamma d'ac i i a s so a el í ol gene al de eball in o mal és que o mes de eball o ca di e en s poden a egi -se a o d es de magni ud gene als apa en men semblan s com pod ia passa en e socie a s di e en s. Pe quk als compa acions inguin sen i és c ucial que el concep e gene al sigui desag ega en els seus elemen s cons- i uen s. Només quan o mes de eball especí iques es dis ingeixen con- cep ualmen , és quan l'anhlisi compa a i a és iable. Rep end é, pe b, aques ema més enda an . (Vegeu ambé Pahl, 1984, capí ol 5.) Pe dona alguna idea de la gamma de con ex os en qd s'emp en els e mes eball in o mal i economia in o mal es poden menciona di e ses qües ions i di e sos deba s. Ambdós enen una li e a u a p bpia i m'hi e e eixo només amb l'objec iu d'il.lus a i sense p e end e se exhaus iu. Alguns au o s poden e e i -se a les ma eixes ac i i a s com a pa &una economia in o mal, d'al es a un sec o in o mal i d'al es simplemen al eball in o mal, g ad au noi , o schwa za bei , en e al es e mes. a) Es a e e kncia a una gamma d'ac i i a s que poden anomena -se es a sgies de supe i encia pels pob es de les ba iades de les ciu a s del Te ce Món o del sud d'I hlia (Mingione, 1983). El deba se cen a en la qües ió de si aques a és una opció o bé és el esul a d'una elecció en e possibili a s al e na i es de guanya -se la ida. b) Nous i al e na ius modes de p o isió de se eis en la socie a in- dus ial a angada es imulen l'ex ensió del eball al ma ge de l'ocupació (Skolka, 1975 i Ge shuny, 1979). Au op o isió o b icola ge, u ili zan no a ecnologia pe en e eni -se i p odui se eis p i adamen que an e io men només s'o e ien públicamen , són aspec es d'un deba que, pe implicació, De l'c economia in o mal, a c o mes de eball* poden aplica -se a o es les socie a s indus ials. ]Les que inguin els ni ells més al s de p oducció ma e ial es po espe a qu : mos in la endkncia més p onunciada (Ge shuny, 1983; Pahl, 1984). La di a no a economia de se - eis es h mol inclinada cap a la p o isió dels se eis p opis. El deba se cen a en el g au en quk la p o isió in o mal de se eis po inc emen a -se. C) El eball al ma ge de I'ocupació, ambé anomena <(economia in o - mal)>, ha es a p oclama com la on d'un nou es il de ida allibe a en el qual la gen s'emancipa de les ch egues de les elacions op esso es del capi- alisme o de les cons iccions dels sis emes eixucs i bu oc h ics de dis i- bució. El eball en el <( e eny de la necessi a )> es edueix men e el e- ball en el <( e eny de la llibe a )> augmen a, emp an la e minologia de Ma x. Ac ualmen , aixb es po obse a en la no a eme g6ncia de o mes de ida al e na i e~.~ La discussió aquí se cen a en ins a quin pun aques es o mes són senyals signi ica ius d'esde enimen s u u s o bé epi enbmens insigni ican s. d) Hi ha un deba sob e si el eball social i assis encial al ma ge de ]'Es a del benes a o mal po se una mane a al e na i a d'o e i se eis socials i sis emes de supo . Aques ipus de eball s'hau ia de dis ingi de les xa xes assis encials dels pob es, i és més a ia un p oduc e de la p ospe- i a ma e ial, d'una més g an disponibili a de emps i &habili a s i d'una ideologia al uis a de p eocupació i assis sncia. G ups d'ajuda mú ua i o - mes &o gani zació coope a i a a iades des aquen mol en aques a pe spec- i a (Heinze i Olk, 1982). Els seus c í ics ho en enen com a una possible base pe a una majo explo ació de la dona (Unge son, 1987; Pa ke , 1988). e) Una al a h ea polkmica a e e encia al ni ell en qu& l'economia in- o mal (o sec o ) po se una on de dinamisme an en socie a s capi alis- es com socialis es. El pos o dis~ne a Occiden es elaciona amb una majo * lexibili a )> que inclou subcon ac ació, eball a domicili i el c eixemen d'una o ca de eball empo al o a emps pa ciaL6 El deba se cen a a a en si I'anomena model de subcon ac ació < Emiliii)>, del qual an s'ha pa la , es po aplica en al es con ex os (Sabel, 1982). Allb que po emancipa i c ea iquesa so a un conjun de elacions socials po se op essiu i empo- 5. Vegeu Go z (1982) op. ci ., James Robe son, Fu e Wo k, Gowe , Alde sho , 1985, i la xa xa in e nacional o gani zada pe James Rohie son i Alison P i cha d de 1'01d Bakehouse, Cholsey, Nea Walling o d, Ox o dshi e, OX 10 9 NV. Hi ha opuscles i ulls in o ma ius. Els lligams semblen se més o s amb al es a Canadh, els EUA, la RFA, Escandinh ia, G an B e anya i Holanda - egeu les e e hcies de Robe son. 6. La li e a u a sob e << lexibili a >> i c ees uc u ació~ és implia i, en g an pa , e íme a. Una in oducció ú il és Flexibili y in he Labou Ma ke : he Cus en Deba e, OCDE, Pa ís, 1986. Vegeu ambé C. Sabel i M. Pio e, The Second Indus ial Di ide, Basic Books, 1985, i el ja clhssic in o me d'A. Bagnasco T e I alie: la P oblema ica Te i o iale Del10 S ilupo I aliano, Bologna, I1 Molino, 1977. <(Pape s)>: Re is a de Sociologia b ido so a un al e. l3s di ícil ma ca la di isb ia en e l'e asió d'impos os o la u ili zació de mh &ob a ba a a (desa ian la legislació de p o ecció la- bo al) i se un emp esa i c eado de iquesa que es ableixi pe i s negocis ajudan el capi alisme a se ealmen dinhmic. De la ma eixa mane a, com ha demos a S a k en e e cncia a Hong ia, <(... ambé és di ícil ma ca la dis inció en e un ge en lleial del sis ema econbmic de 1'Es a i un pi a a minan el sis ema a a és de la subcon ac ació in o mal in e na), (S a k, 1986). El da e exemple demos a mol be l'ambigiii a i la con adicció inhe- en en el e me cceconomia in o maln. No se ia di ícil es abli algunes dico- omies pa adoxals. Tal com hem is , l'economia in o mal po se p esen- ada en e mes &ap o ació ( inculada a nocions &emancipació, Uibe a , au oexp essió, eball no aliena , més gemeinsha lich, i a ac i i a s ex- p essi es). Pe b, de la ma eixa mane a, l'economia in o mal po eni con- no acions &i1legali a , explo ació, op essió i coe ció ins umen al. Po se un símbol de dinamisme i de decli i, &es uc u es i compo amen s p o- g essius i eg essius, un indicado d'espe anqa i de desespe ació. Així la mode ni zació, &una banda, po en end e's com una mane a de edui els p ocedimen s i les p hc iques pe sonali zades i in o mals <(menys e icien s)> pe expandi els sis emes banca is i de me ca cen ali za s. Una ajec b ia al e na i a de can i social eu l'economia o el sec o in o mal com si es basés en un es il emp esa ial que se h impo an pe enca mo lles, enca es uc u es polí iques i d'o gani zació massa ígides, indican , així, el camí cap a un u u més e icien (Pio e i Sabel, 1984). Una posició in e mildia, adop ada iici amen pels go e ns i alih i i landes, eu ia la ensió c ea i a en e p iic iques in o mals i o mals com a ing edien s essencials &un <(bon)> sis ema econbmic: el p oblema és bbicamen aconsegui l'equilib i. No obs- an aixb, ixa -se només en els ni elIs de egulació i des egulació po p o- dui es adís iques compa a i es in e essan s pe a polí ics i adminis ado s, pe 6 po eni poc sen i sociolbgic. En un a icle sob e les socie a s capi alis es occiden als els au o s man- enen que ala in o mali a sembla que c eix, com a mínim en alguns sec- o s)> (Po es i Sassen-Koob, 1987: 47) (aques a obse ació an poc excep- cional ha es a , des de a ja algun emps, pa del sabe con encional en e els que eballen en aques camp, egeu Ba heIemy, 1982; Heinze i Olk, 1982; Gae ne i Wenig (eds.), 1985; Mingione, 1983, 1985; OCDE, 1986b; O'Higgins, 1980, 1985; Pahl, 1984), i, pe sos eni aques a a i - mació, els au o s p esen en dades del Bu eau o S a is ics dels Es a s Uni s que demos en que un ele a pe cen a ge dels emplea s no d-ame icans e- ballen en pe i es emp eses (Ve y Small Es ablishmen s-VSEs) és a di , do- nen ocupació a menys de 10 eballado s. Els au o s demos en que les pil - De I'c econo,pia in o mab a c o mes de eball* dues subs ancials de llocs de eball en la ciu a de No a Yo k en e 1970 i 1980 han es a pa cialmen compensades pe un c eixemen hpid de les VSEs, especialmen en el di e si ica sec o dels se eis p i a s als consumi- do s. Aques a explicació no é es d'excepcional. Aixb no obs an , so p e- nen men els au o s p ocedeixen a in e p e a el c eixemen d'aques es pe i- es emp eses com un subs i u al c eixemen de :l'economia in o mal. Fen aixb no aconsegueixen dis ingi en e di e en s classes de pe i es emp eses i o mes especí iques de elacions socials. Po se , d'una banda, les emp eses es poden basa en la no a al a ecnologia, en la qual un g up e- dui' de p o essionals gene a un al componen de alo a egi al seu p o- duc e o se ei, assegu an així que o s s'en iqueixin; i d'una al a banda pod ien se alle s clandes ins, on el p opie a i po e g ans bene icis men- e els seus eballado s eben sous mise ables. En els dos casos la o ma de eball po se més o menys o mal. En un ex em, el p ime ipus de VSEs pod ia decla a o almen o s els seus negocis a Hisenda, i el segon pod ia legalmen dona eina a dones a emps pa cial, pe exemple, es- pec e a les quals l'emp esa i ind ia ben poques obligacions. En I'al e ex- em, el p ime ipus d'emp esa i pod ia e bene icis ele a s pe b només un pe i pe cen a ge es decla a ien a Hisenda, men e que el p opie a i del a- lle clandes í pod ia dona eina s gen pe lla gues jo nades amb sous bai- xos i no compli amb les se es obligacions d'en~p esa i pel que a a salu- b i a , segu e a en el eball, d e a acances, e c., i no decla a o s els eballado s a qui dona ia ocupació. En segon lloc, els au o s a i men que <( eballado s acomiada s augmen- en I'o e a de eball disponible pe a ac i i a s in o mals pe escapa -se de la desocupació de lla ga du ada i inc emen a els seus mise ables ing essos)> (Po es i Sassen-Koob, 1987: 55). No obs an aixb, a a hi ha una li e a u a conside able que demos a inequí ocamen que els desocupa s en mol s paisos eu opeus són els que són menys p oclius a es a incula s al eball in o mal (Foudi e d., 1982; EIIJ, 1982; OCDE:, 198615; Pahl, 1987). Finalmen , en con and e VSEs amb la in o mali a i l'economia in o - mal, els au o s no enen en comp e o es les al es o mes de eball in o - mal que poden endi a augmen a en la socie a indus ial (Ge shuny, 1983; Inchies a, 1986; Pahl, 1984; Redcli i Mingione, 1985; Skolka, 1976). No hi ha dub e que els au o s enen aó en conside a les implicacions socials de la egulació i la des egulació en con ex os dona s i, pe an , el pape del go e n en de e mina els ni ells de l'ocupació in o mal. També des aquen que ala co espon&ncia ecíp ocamen a an a josa en e les ne- cessi a s dels eballado s i les es a 2gies de les emp eses no es pod ia p o- dui en un ambien polí ic hos il>> (Po es i Sassen-Koob, 1987: 56). Des- a o unadamen , aixb és la conclusió, més que no pas el pun de pa ida de <<Pape s>>: Re is a de Sociologia ció eal d'un eballado po se mol menys signi ican que el lloc que é a l'emp esa, la composició de la se a amília i al es ac o s elaciona s amb la se a capaci a de dedica -se a ac i i a s gene ado es &ing essos illegals a Occiden o en la segona economia de l'Es . Ja es an so gin unes p ac i- ques especí iques de eball domes ic que exigeixen analisis sociolbgiques mol de allades (Pahl, 1984, 1988). Aques es es a egies impliquen plu iem- plea s, di e en s en o ns ocupacionals que donen accés a eball subme gi en la segona economia en con ex os di e en s i, inalmen , la possessió &una casa com a cen e d'au oabas amen . Aques es es a egies de eball do- mes ic poden encaixa amb les es a egies de I'emp esa quan el eballado p incipal masculí esde é un eballado cen al i la se a dona i els ills sol- e s que ja han deixa d'es udia es con e eixen en eballado s pe i h ics de baix sou, i apo en ing essos complemen a is pe a la amília. A les dones casades els po con eni eballa a emps pa cial sob e o en e apes de e minades de la se a ida i els jo es poden p e e i una p ime a ocupa- ció mal pagada que es a a l'a u . El can i del sec o secunda i al de se eis en les economies occiden als ha e o ga la posició de les dones en el me ca de eball (cosa que es e lec eix en la educció de la di e encia sala ial en e els sous de dones i els d'homes) (Adams e aZ., 1988). Si la ella ima ge de pau es de desigual a e a d'es a s geolbgics amb una capa supe posada a una al a amb una <( alla es uc u al)> en e la classe ob e a i la classe mi jana (Pa kin, 1972), la no a és més a ia un mosaic, en el qual els ma eixos colo s eapa eixen en llocs di e en s. T eballado s del cen e i amílies amb di e en s memb es amb eina poden oba -se en di- e sos con ex os depenen de la geog a ia indus ial i u bana del país en qües ió. En aques nou con ex les es adís iques nacionals acos umen a se posi- i amen e bnies pe que sup imeixen a iacions eals a a o &una uni o - mi a i eal. Es udis de alla s basa s en me ca s locals de eball especí ics, que demos en la dis ibució de o es les o mes de eball i indiquen els p ocessos socials i econbmics subjacen s, ens ajuda an a omen a la nos a comp ensió del ma eix mosaic, basada en les no es di isions eme gen s. To nan al p oblema de la ~n es igació compa a i a en e pai'sos; en comp es de po a a e me enca a més p ojec es indi iduals d'in es igació sob e allb que sembla se la ma eixa ema ica en con ex os di e en s, el p i- me pas és cla i ica més p ecisamen qui: és allb que ha de se l'objec e d'andisi, com ja he apun a . Un sugge imen és concen a -nos en el cc e- ball subme gi )>, és a di , <c.. .l'ocupaciÓ (segons ac uals indicado s in e nacionals d'es adís iques &ocupació), men e no sigui iBegal en ella ma eixa, no hagi es a decla ada De i'c economia in o mal,> a c o mes de eball,, a una o di e ses au o i a s adminis a i es pe inen s. Són les que ac uen bu lan les egulacions legals, e adin impos os o e i an una educció de les p es acions de segu e a socialm (OCDE, 1986: 67). Aques a és una de inició p agmh ica i iable pe b sembla més una de i- nició de comodi a adminis a i a que &impac e sociolhgic. Puix que o a la noció d'una economia o sec o in o mal és gai ebé impossible de de ini d'una mane a que abas i sensa amen l'hmplia gamma de di e si a empí i- ca, p oposo que ja és ho a que els sociblegs deixin de se pa bi s de con- cep es &economis es. La g an pa del p ime ímpe u pe a alua I'economia in o mal, com a mínim als Es a s Uni s, p ocedia dels economis es (pe exemple Gu mann, 1977; Feige, 1979). Aixb no obs an , la in es igació de allada de eball in o mal ha es a po ada a e me pe sociblegs. Pe an , a a ull plan eja que una anlilisi compa a ni o la a ien a anca més p o i osamen els sociblegs concen an -se en el eb~ll més que no pas en I'economia. D'aques a mane a podem espe a que hi hagi algun a ens genuí en la sociologia compa a i a en lloc del simple . ac amen &es adís iques. LA DEFINICIO DE FORMES DE TREBALL A PARTIR DE LES RELACIONS SOCIALS A QUB PERTANYEN Es po objec a que els in en s de de ini eball in o mal es poden us a an icilmen com els de de ini I'economia in o mal. P oposo un ma c analí ic que es basa pa cialmen en la de inició de la si uació d'un ac o i pa cialmen en la comp ensió de les elacions socials de les quals o - ma pa una asca o ac i i a de e minada. Només quan es coneixen les condicions objec i es i subjec i es es po de e mina el ipus de eball que s'es i eali zan . Aixb no obs an , l'a ac iu del meu en ocamen consis eix en el e que o e eix ca ego ies que poden compa a -se ansnacionalmen . La dimensió d'aques es ca ego ies depend h &un conjun comple de a ia- bles, pe 6 amb un ce g au d'o d es de magni ud es po es abli un ma c pe a l'anilisi compa a i a. Aques es elacions socials poden se es uc u a- des pe les no mes de dominació gene ades pel sis ema econbmic capi alis a, els p incipis del me ca , an com pe la ecip oci a , i pe les je a quies so- cials d'eda , sexe, pa en iu, e'ina ge i g up in o mal. Un indi idu po es- a apa en men ocupa en una asca labo al, pe b si obse em només aquell indi idu po o e i -nos poca comp ensió de la classe de eball en qües ió o si en eali a es ac a de eball. No o a ac i i a amb objec ius de e mi- na s és eball; pe b si no és eball ni oci, de nou no podem es a segu s -<{Pape s,: Re is a de Sociologia ins que no sapiguem més de les elacions socials en que es oba aques a ac i i a d'oci. En una es a eiem gen : una pe sona po es a compa in -una ac i i a es i a, pe an es h ocupada en una o ma pu a &oci i asso- 6ciació. Pe una al a pa , una pe sona que eballi pe al B i ish Council o pe a l'ambaixada po es a eballan emune adamen pe es a en la e- cepció. Hi ha una di e hncia en e eball i oci pe b no es basa en la na u a- lesa in ínseca de la asca o de l'ac i i a . Pe cla i ica -ho i in odui més complexi a s, un exemple especí ic es po in es iga més de alladamen ? Imaginem una dona planxan . Es h da an una pos de planxa en la +qual hi ha una b usa o una camisa. ¿Es h eballan o s'es h di e in i, si es h en el p ime , quina classe de eball és? La espos a depend h de les elacions socials en quh es oba la asca que aci. In es iguem algunes pos- sibili a s. En p ime lloc, la dona pod ia se una eballado a assala iada a jo na- da comple a que ab ica peces hx ils a casa. Si se li paga a an la pega, po- d ia eni un incen iu pe planxa an es uni a s com pogués. D'una al a banda po eni un con ac e ix sense cap incen iu pe augmen a el nom- b e de peces que planxa, enca a que hi po ha e algun con ol de quali a que aci que l'es il o la quali a del seu eball sigui més impo an que el seu i me. L'ac i ud que p engui en la se a asca es 2 elacionada p obable- men amb els e mes del con ac e que hi ha en e la dona i l'emp esa i. -Po se que eballi a emps pa cial, o que aci o ns que incloguin una pa a casa, o bé que aci eines e en uals subs i uin emplea s ixos du an les acances o en eball suplemen a i en epoques de mol a eina. En o s aques s casos, siguin quins siguin els de alls conc e s, la dona és, en el ons, una eballado a assala iada: en la se a capaci a de planxa a qui li dóna eina que és qui li p o eeix els ma e ials i possiblemen ambé les eines. Si ingués un acciden i pe dés la is a o li a ec és el b aq amb que planxa, la se a capaci a de eball desapa eixe ia o queda ia edui'da. Hi ha un al e uc. Podem descob i que és bhsicamen una eballa- do a assala iada, cosa que queda de e minada pe les elacions socials en qui: es oba la se a asca pe b no podem es a segu s que l'emp esa i sigui hones . Es possible que aques a eballado a no es igui egis ada en les llis es o icials de I'emp esa que s'en ien al depa amen go e namen al pe - inen . Aques a po se una es a kgia pe e i a , d'un can ó, l'obligació de paga uns impos os de e mina s o co i zacions a Xa segu e a social i d'al e e i a concedi d e s i bene icis als eballado s, pe exemple, el nomb e de dies es ius paga s, els d e s de baixa medica, el pe íode de ma e ni a , 7. Aques exemple es P e del meu Uib e, On Wo k, Blacwell, Ox o d i New Yo k, 1988. De l'c economia in o mala a <( o mes de ebd)> i l'assegu anga pe si é un acciden amb la planxa. Si la pe sona eballa in o malmen o illegalmen , no a ec a h les elacions socials bhsiques del eball assala ia ; no obs an aixb, de e mina si es h o malmen egis a- da ind h implicacions onamen als pe a la pe sona en qües ió. Si la eina es a in o malmen no s'ha d'inclou e, sens dub e, en cap economia in o - mal sepa ada, pe b s'ha de desc iu e com a eball assala ia subme gi o neg e pe dis ingi -10 de la o ma egis ada i o malmen econeguda. Aques a dona po es a p epa an una pega pe a la enda pe b po se p opie h ia de la oba i de la planxa; po ha e enyi la oba, dissenya I'es il o ado na la pega a la se a mane a. Po eni la se a bo iga o pa ada, o po end e a pa i d'un con ac e a come cian s de allis es. Siguin els de- alls que siguin, és una eballado a au bnoma ocupada en la p oducció a pe i a escala de p oduc es. És esponsable del seu p opi i me de eball i de la quali a del que p odueix; po lloga d'al es, que poden se o no mem- b es de la se a amilia. En l'úl im cas po es a imme sa en el capi alisme amilia amb els seus p opis conjun s dis in ius de elacions socials. Al a ol a, les se es ac i i a s poden es a més o menys econegudes o icial- men i po p e e i es a a Hisenda a pesa del isc que compo a. Aixb po implica la simple decla ació pa cial de bene icis o po , pa allelamen , paga a al es pe sones en e ec iu i així no C cap obligació con ac ual cap a elles. Fins aquí la dona da an la pos de planxa l'hem conside ada com un agen gene ado d'ing essos. No sabem es de la se a eda , es a ci il, aga o p e-concepcions i ac i uds subjec i es. Pod ia se casada o sol e a i en els &s casos po eni o no un ill. Suposem que es h planxan la pega pe a un al e memb e de la amília amb qui iu. Quina classe de eball se ;? De nou necessi em sabe més sob e la na u alesa de les elacions socials en quP es oba la asca que a. Aques a egada no ens in e essen les elacions socials de p oducció capi alis es, sinó les amilia s o pa ia cals, que poden a iba a se mol complexes. Hi ha una Amplia gamma de possibili a s, la dona po es a planxan la camisa pe al seu aman . La se a men és plena de pensamen s end es o e b ics i conseqüen men la asca es h mol ca e- gada emocionalmen i li o e eix un plae subs ancial quan, po se , juga amb an asies sob e I'al e pe sona men e planxa les di e ses pa s de la pega. Po ha e -li p oposa planxa com un ac e d'an~o , conscien que I'aman es a disposa i és capag de e -ho ell ma eix i, ce amen , ell ho ha e pe a ella en el passa . Lla o s la eina és simbblica: és un eball amb un p o- pbsi , e pe amo , i s'assembla al eball eixuc de monjos i monges que eballen li e almen pe amo com un mi jh d'au o-exp essió. La di e hncia en e aques ipus de eball i l'oci és que en l'úl im cas el plae no esi- di ia solamen en l'ac i i a de planxa . No impo a ia pe a qui s'es igués c Pape sn: Re is a de Sociologia planxan la camisa: l'ac i i a impo an se ia planxa en si i el plae s'as- sembla ia a l'expe imen a pe aquells que juguen a ennis o pesquen com ac i i a ec ea i a. D'al a banda, la dona po e mol s anys que sigui casada amb un home que gai ebé no po ole a . Ell ol una camisa ne a i ben planxada cada dia. Po se que li pegui si no a allb que ell c eu que és el seu deu e. La dona a la se a asca esignadamen dominada pe les elacions socials pa ia cals. La asca és una ch ega i no compo a cap plae : se sen obliga- da, op imida i essen ida. Ella és només un exemple de l'op essió de les do- nes i po pensa is amen en la injus l'cia de la si uació. Enca a que es i- gui planxan la oba dels seus ills el essen imen po se més o menys el ma eix si se sen obligada pel seu ol domes ic i les elacions socials es a- ble es pel pode del seu ma i . Si la dona planxa la se a p bpia b usa, de- pend h mol del con ex en qui. la po i. Si l'endemh ha de po a la b usa a l'o icina, lla o s és com si es igués eballan pe ep odui -se a si ma eixa com a eballado a end egada. Sap que la se a ima ge és una pa de la o ma com demos a la se a e ichcia com a eballado a. Ha in e nali za les expec a i es dels di ec o s i collegues, homes o dones, i se sen obligada a es i -se d'una mane a de e minada. D'aques a mane a es h eballan pe al pa ó en el seu emps lliu e, pe b, e iden men , s'es 2 ep oduin am- bé ella ma eixa com a eballado a quan es en a les den s o menja. Aix6 no obs an , a ia el ma eix enca a que no eballés. Pe an , la asca de planxa la se a b usa es 2 més di ec amen elacionada amb el seu eball i no ho a ia si es igués de acances. Algunes eines exigeixen uni o mes especials o oba de eball que l'emp esa i p o eeix i man é. Al es eines no exigeixen es d'aixb i els eballado s poden es i com ulguin. In es i- gan la asca d'aques a mane a es eu que algunes dones enen eina ex a elacionada amb el eball que an en el seu emps lliu e. Els homes sol- e s poden eni la ma eixa ca ega: els casa s acos umen a passa la ci ega a les se es esposes. Po se que la dona planxi la b usa de la se a sog a. Una combinació de p essions socials l'han po ada a eni cu a d'algú que no és capac d'ocu- pa -se d'ell ma eix. Po es a comp omesa amb el que s'ha anomena eu e- mís icamen aassis i ncia social)>. És una eballado a social olun 2 ia i la an sen i esponsable del benes a de la ma e del seu ma i , cosa que po impedi -li de eni un eball emune a . Aques es ch egues amilia s i de pa en iu són mol especí iques del ghne e. No s'espe a que els homes es p eocupin de la gen g an de la ma eixa mane a, i en el cas d'un sol e en a u amb un pa en que depengui d'ell, els se eis socials p o ei ien assis- i ncia que no s'o e i ia a una dona en igual condició. Les elacions socials d'obligació amilia es an ne amen di idides pel gi.ne e. De l'c economia in 'o mab a c o mes de eball), Deixem a pa el me ca de eball i la dominació d'eda i sexe de la amília, i conside em les si uacions en qui. la dona planxa pe a algú que no és de la se a amilia. Po se que aci una mica de eina ocasional com a dona de e eines i guanyi uns dine s suplemen a is planxan a casa. Com- pa i ia les elacions socials del lumpen-p ole a ia ocasional, pe mol edu- ca que os qui li enca egués la eina. Malg a aixb, la si uació més p oba- ble és que planxa sense cob a es pe a algú que no és de la amilia. Po se memb e del g up local de ea e i que el di ec o li hagi enca ega ama- blemen planxa les dis esses dels ac o s. Po ha e accedi a e -ho calcu- lan que la se a disponibili a li dona ia p es igi da an del di ec o : aquí ha en a en una elació basada en la no ma de la ecip oci a . La se a assump- ci6 aonable és que en o e i el seu emps i el seu es o c planxan se $ emu- ne ada amb un a o compa able en el u u . Po se que ulgui un pape en una ob a; po espe a que el di ec o , ap ecian mol el que ha e , es ixa l en al es quali a s més pe sonals; po desi ja el espec e i el supo dels al es memb es del g up de ea e. Espe i la ecompensa que espe i en end h la asca com una in e sió: es l in e in en ecip oci a i espe a i els in e es- sos que li pe oquen. Si, pe al a banda, el di ec o ha dona un cop &ull pe la sala i ha con encu a la dona més p ope a pe e una asca a o ida, lla o s ha pa i els e ec es de l'op essió pa ia cal no ma i a (suposan que el di ec o no obligui ambé els homes a queda -se pe mou e els deco a s o pin a el ea e). La dona es po o e i olun i ia pe planxa només pe qui: li encan a l'opo uni a d'ajuda el g up. Po se que la asca sigui un des- cans ag adable de la eina men almen esgo ado a que ella ingui i que li ag adi compa i I'ambien escola del g up de ea e ama eu . Po se que an li aci l'ag a'imen i la g a i ud de la ecompensa social. L'ac i i a és un plae genuí i pe an no es classi ica ia com a eball. Aixb no obs an , deixa ia de se oci si desp és &ha e -se o e di e ses egades pe e la asca, el g up comencés a suposa que aquella és; la se a eina i iniciés a aplica -li les p essions de dominació collec i a, que l'a apa ia en un eball egula . Aixb no p e én se un in en a i exhaus iu de o es les pau es possibles de elacions socials en qui: la asca de planxa es pod ia oba . És només una mane a d'in es iga les di e en s es uc u es &obligació que les ela- cions socials c een, en e les quals es oben el eball assala ia , el domes- ic i el social. E iden men , ens equi oca íem si diguéssim que I'en einada planxado a no eballa quan no eali za eball assala ia . És impo an e- coni.ixe , pe b, que l'o ien ació donada a la asca al e a a subs ancialmen la o ma de eball que l'ocupa a. És impo an dis ingi en e una pe sona subo dinada, ísicamen i econbmicamen impo en , que isqui amb un ma- i au o i a i, i una al a que con isqui amb un home d'espe i coope ado . <<Pape s#: Re is a de Sociologia En el p ime cas es pod ia a gumen a que iu en una si uació de domina- ció pa ia cal, men e que en el segon cas si es eu l'es uc u a dominan de les elacions socials can ia la na u alesa de la asca. Aques aspec e és im- po an . No semp e és necessa i can ia la na u alesa de la asca pe dismi- nui la ca ega del eball sinó que, més signi ica i amen , po se més e icag can ia la na u alesa de les elacions socials en qu8 la asca es oba. Així el g up de ea e po con e i l'ag adable asca en eball, suposan que ella é I'obligació de e -10. De la ma eixa mane a, la dona que con- eccionés les se es p bpies peces de es i pe a end e-les en la se a pa- ada en pod ia e algunes pe a dona -les a amics o a pa en s o bé pe a in e can ia -les pels seus p oduc es a esanals. En aques cas els p incipis d'al uisme i ecip oci a ans o ma ien un p oduc e o ien a cap als a- lo s d'in e can i del me ca en alguna cosa p oduida només pel alo d'ús que é pe un amic o pa en . No és la na u alesa de la asca la que de e - mina si els alo s d'ús o d'in e can i es p odueixen: 6s una combinació de les elacions i o ien acions socials en que es oba la asca que de ineix la o ma de eball. Els signi ica s que els indi idus apo en quan s'en on en a una ce a asca són c ucials. Du an o l'exemple hem pensa en una dona en la asca. Si en I'exemple ens haguéssim e e i a <(la pe sona)>, mol s lec o s enca a suposa ien que e a una dona. La i ania del cos um i la con enció po c ea eball an com les elacions de p oducció. REGULACIO, DESREGULACIO I DISTRIBUCIO DESIGUAL DE TOTES LES FORMES DE TREBALL Ja he sugge i que el e me <(economia in o mal), no és una ca ego ia gai e signi ica i a pe a l'anhlisi compa a i a pe b la noció de o mes de eball po p o ei un ma c analí ic més agu . Aixb implica un gi d'una pe spec i a economicis a o ge encial que només es p eocupa de alo a o con ola l'c(economia subme gida)>, so in pe aconsegui un sis ema iscal més e icag, cap a una pe spec i a que sigui més sensible sociolbgicamen . Es po objec a que concen a -se en o mes de eball no acili a la asca d'in- es igació ansnacional: el p incipi de la causali a plu al des aca ins i o més. La pe i a p oducció de me cade ies po es a augmen an a Ghana, Hong ia i G an B e anya, po se hdhuc a un i me simila , pe b la co ela- ció, e iden men , no implica la causali a . No obs an aixb, és ce que hi ha p ocessos globals de causali a comuns i aques s apun alen l'anhlisi com- pa a i a. P ime , i més e iden men , hi ha els da e s esde enimen s en la in e - De l'c economia in o mal)> a c o mes de eball), minable ba alla en e capi al i eball que es p odueix a a en I'escena i glo- bal. La ees uc u ació de la indús ia en les socie a s desen olupades ha po a a una expansió de se eis in ensius en eball, basa s, so in , en una o ca de eball emenina, a emps pa cial i subcon ac ada, a més del o- men o icial de pe i s negocis (Hakim, 1987a; 198713; Scase i Go ee, 1987; Go ee i Scase, 1987). Les ese es del Go e n b i hnic pe egula les e- lacions en e emp esa is i eballado s signi iquen que el eball que abans es a a en l'economia in o mal a a és pe ec amen legal. A di e kncia de la majo ia de paYsos de la Comuni a Eu opea, el Go e n b i hnic no es a dis- posa a dona supo a una di ec i a de la CEE sob e els d e s mínims dels eballado s a emps pa cial (Labou Resea ch Depa men , 1986). Signi i- ca i amen , és la p essió supe io que c ea l'expansió ex ao dinh iamen h- pida de les VGMs (les socie a s emp esa ials de negocis i eballs) a Hon- g ia. Pe edui els e ec es de les ince i uds de l'en o n bu oc h ic, els di- ec ius de les emp eses socialis es depenen de la coope ació dels ebnlla- do s en momen s c ucials i claus del p océs de p oducció (S a k, 1986: 495). Aixb és un exemple excdlen de la causali a plu al; o mes di e en s de e- ball eme geixen de causes di e en s. Com explica S a k: aCom es diu en el llengua ge de la eo ia del me ca dual de eball, men e que en la economia capi alis a els que es an en escales in e nes de eball del sec o "p ima i" són di e en s dels seus homblegs en e1 sec o "secunda i", ins al pun que es an p o egi s del me ca , el dualisme de I'e- conomia socialis a s'es uc u a segons opo uni a s di e encials de pa icipa en el me ca , (S a k, 1986: 497). Així la luc uació en la di isió o mal/in o mal es h de e minada pe les o mes i es ils can ian s de egulació i des egulaci6 en un en o n econbmic ince . El segon elemen p incipal en la no a combinació de o mes di e en s de eball p o é del p ime . Els p ocessos que p odueixen més eballa- do s ma ginals i pe i e ics ambé, pa adoxalmen , p odueixen més eba- llado s p o egi s del cen e, als quals la se a posició p i ilegiada pe me acumula hdhuc més p i ilegis eali zan ambé al es o mes de eball. Aques s eballado s p i ilegia s s'obse en millo en el con ex de les se es uni a s amilia s. El c eixemen d'uni a s amilia s amb més d'un eba- llado ha es a més p onuncia en e els eballado s manuals quali ica s. La me a in es igació a l'illa de Sheppey, a Ken , ha demos a les mane es com aques es amílies acumulen més ecu sos i ing essos po an a e me di e ses o mes de eball neg e, in o mal i al es o mes de eball comu- nal i ecíp oc. Aquells que es an millo si ua s pe a ob eni ing essos del <(Pape s,: Re is a de Sociologia seu eball ambé es an ben si ua s pe a aconsegui ing essos suplemen a is in o malmen en el eball i en eines o a del eball egula (Pahl, 1984; Pahl i Wallace, 1985; Pahl, 1988b). El esul a ne és una o ma de pola- i zació social amb les amílies amb di e sos memb es amb eina a un ex- em i les p i ades del eball a l'al e. Aixb ha es a cu osamen documen- a a la RFA (Gla ze i Be ge , 1985). Aques a anilisi ecen a G an B e anya i a Alemanya deixa cla que les pau es d'au oabas amen i al es o mes de eball in o mal augmen en d'una mane a c uelmen eg essi a la desigual a es uc u ada en comp es de edui -la o compensa -la? Aixb p odueix l'anomena e ec e Ma hew -aquells que més inguin més eb an- (en can i, aquells que enen poc, Adhuc allb que enen se'ls p end A), i hi ha cada cop més p o es que aques p ocCs s'es A p oduin , ce amen , a G an B e anya. Aixb no obs an , se ia equi oca suposa que aques a acumulació de o mes de eball és un e- nhmen uni e sal. En alguns casos compensació i des egulació poden coinci- di . Aques pun es po cla i ica amb un exemple. A G an B e anya si un home es i a l'a u i la se a dona é eina, del seu sou es descomp en les p es acions pe desocupació del seu ma i . Pe an , si és una eballado a a emps pa cial i de sou baix, la amília no se h pe judicada si deixa el seu eball o mal. Tanma eix, si eballa i no decla a els seus ing essos (enca a que en eali a aques s ing essos no a ibin al llinda de la decla ació de enda) és p obable que sigui sancionada, malg a que els ing essos suple- men a is edui ien les p es acions d'a u del seu ma i . Pe an hi ha o s incen ius pe que les pa elles dels a u a s ambé agin a l'a u . Aixb, de o es mane es, no és la no ma a al es paysos eu opeus com Espanya o I i- lia, on la Segu e a Social ( ins al pun que exis eix) p o eix incen ius més que desincen ius pe al eball in o mal. Recen s esde enimen s en l'o gani zació del me ca de eball i els can- is en la lexibili a in e na de les emp eses c een no es di isions en e eballado s del cen e i de la pe i i ia, en e homes i dones, en e jo es i adul s i en e les mino ies acials i g ups e nics i la majo ia dominan . La ees uc u ació indus ial i la ecessió econbmica de I'úl ima decada po i que més emp eses in en essin man eni ni ells de p oducció o supe a -10s 8. Pahl, <<Does Jobless Mean Wo kless,, se emb e 1987, op. ci ., Tho nas Klein, Joachim Me z i Klaus Wol , Poue y, Seconda y Occupa ion and Hol sehold P oduc- ion: Empi ical E idence o he Fede al Republic o Ge many, eball núm. 214, Sonde - o schungsbe eich 3 Mik oanalis ische G undlagen de Gesellscha spoli ik. J. W. Goe he- Uni e si a , F ank u , i Uni e si a Mannheim, se emb e 1986. Resul a s simila men so p enen s es oba en a Nipols! Vegeu els esul a s més in e essan s en Robe o Se pie i i An onella Spano, Scel e In o male Nell'Agi e di Consumo, p. 110, Uni e si- a de Messina, Sicília, 1986. amb menys eballado s. Aixb a ajuda a p odui un a u mes al en els pa'isos de I'OCDE. Un cop s'assoli aixb, les emp eses es o na en cada cop mCs p uden s a l'ho a d'inc emen a la se a o ca de eball pe manen . Aques a anomenada < lexibili zaciÓ)> de la o ga de eball, mol es egades embolicada en eu emismes com <(ges ió de ecu sos humansn, é l'objec iu de p odui una docili a neo eudal en els eballado s pe manen s i mima s del cen e, que eben una sh ie de p i ilegis ehciona s amb la sani a , la segu e a labo al, l'accés a una i enda, e c. La o ca de eball pe i e ica, al con a i, és més p obable que ingui con ac es empo als i de cu a du- ada i po se que no es igui p o egida pe la legislació labo al. Subcon ac- a assegu a que les despeses ixes de les quals l'emp esa és esponsable, sigui quina sigui la demanda dels seus p oduc es, es man inguin al ni ell mínim. To el isc es passa al subcon ac an , que al seu o n es h poc disposa a dona eina a una o ca de eball g an i ígida. Com més a, més eina s'o - gani za segons una no ma ípica del com a de Yo k del segle XVIII, on els eballado s indi iduals eballa en en el seu p opi emps, a casa se a, escal- ada i man inguda sense cap ajuda de l'emp esa que els p o eia de ma e- ials. Aques a o ma de eball, el eball a domicili, es h c eixen a Espanya, I hlia i G an B e anya, i és p obable que con i u? expandin -se en al es paisos de I'OCDE men e hi hagi emp esa is que es decan in pe l'a ac iu de majo lexibili a . Com concloia un in o me d~e 1'Ins i u Sindical Eu o- peu el 1985: <<És cla que mol s paisos eu opeus han expe imen a un c eixemen d'ocupació ines able en els úl ims anys i una p oli e ació de di e en s classes de con ac es de eball. A més dels eballado s amb con ac es no mals, ja exis eixen un nomb e c eixen de eballado s a emps pa cial, eballado s e en uals o eballado s amb con ac e de emps limi a , eballado s au o- ocupa s i au hnoms de ipus di e sos* (p. 103). El ma eix in o me ens dóna exemples d'una emp esa belga que acomia- dh eballado es pe qul. es nega en a can ia de jo nada comple a a eball a emps pa cial. Aques a educció o gosa d'ho ez; de eball només ou di- igida con a les dones. El desig dels di ec o s de edui els cos os de eball a cu e mini i e que la o sa de eball ac ui <.om un escu p o ec o de l'emp esa con a les luc uacions de la demanda, es 6 e o ~an les enden- cies cap al me ca secunda i de eball. Aques s eballado s ecen men con e i s en pe i e ics enen, de mi jana, sous més baixos pe ho a que els eballado s de jo nada comple a. És p obable que eballin menys ho es i que al ma eix emps ebin un sou més baix pe ho a. L'es a ;gia de mol es emp eses de passa a la o ga de eball els cos os < Pape s>>: Re is a de Sociologia mies: An Explo a o y Analysis o Fou Coun ies. Pp. 127-143 a Wul Gae ne i Alois Venig, eds. The Economics o he Shadow Economy. New Yo k: Sp inge Ve lag, Heidelbe g. Pahl, E. 1984. Di isions o Labou . Ox o d and New Yo k: Basil Blackwd. Pahl, R. E. i Wallace, Clai e. 1985: Household Wo k S a egies in Economic Recession. A. Redcli i Mingione (eds.) capí ol 6. Pahl, R. E. 1987: c Does Jobless Mean Wo kless? Unemploymen and In o mal Wo kn. Annals AAPSS 493 (se emb e): 36-46. Pahl, R. E. (ed.). 1988(a): On Wo k: His o ical, Compa a i e and Theo e ical App oaches. Ox o d i New Yo k: Basil Blackwell. Pahl, R. E. 1988(b): Some Rema ks on In o mal Wo k, Social Pola isa ion and he Social S uc u e. In e na ional Jou nal o U ban and Regional Resea ch, juny. Pa ke , G. 1988: Who Ca es? A Re iew o Empi ical E idence om B i ain. A Pahl (ed.), On Wo k (1988), pp. 496-512. Pa kin, F. 1972: Class Inequali y and Poli ical O de , London: Paladin. Pick ance, G. 1986: Compa a i e U ban Analysis and Assump ions abou Cau- sali y. In e na ional Jou nal o U ban and Regional Resea ch lO(2): 162-184. Pio e, M. F. i Sabel C. F. 1984: The Second Indus ial Di ide, New Yo k, Basic. Po es, A. i Sassen-Koob, S. 1987: Making i Unde g ound: Compa a i e Ma e- ial on he In o mal Sec o in Wes e n Ma ke Economies. Ame ican Jou nal o Sociology, 93(1), 30-61. Redcli , Nanneke i Mingione, Enzo. 1985: Beyond Employmen . Ox o d i New Yo k: Basil Blackwell. Renooy, P. H. 1984: Twiligh Economy: A Su ey o he In o mal Economy in he Ne he lands. Ams e dam The Uni e si y, Facul y o Economic Sciences. Robe s, B. R. 1987: Labo Ma ke s and Class O ganiza ion: B i ain, Spain and Mexico. Comunicació p esen ada a una sessió eme ica de la Reunió Anual de 1'Associació Ame icana de Sociologia e a a Chicago. Mimeo: Uni e si y o Texas a Aus in. Sabel, C. F. 1982: Wo k and Poli ics, Camb idge: Uni e si y P ess. Scase, R. i Go ee, R. 1987: The Real Wo ld o he Small Owne , 2a. edi- ció, London: C oom Helm. Skolka, J. V. 1976: c Long-Te m E ec s o Unbalanced Labou P oduc i i y G ow h: On he Way o a Sel -Se ice Socie yu. Pp. 280-301 a P i a e and Enla ged Consump ion: Essays in Me hodology and Empi ical Analysis, edi- a pe L. Sola i i J.-N. du Pasquie , No h Holland; Ams e dam. Sik, E. 1988: Recip oca1 Exchange o Labou in Hunga y, a Pahl (ed.), On Wo k, capí ol 24. Smi h, S. 1986: B i ain's Shadow Economy, Ox o d: Cla endon P ess. S a k, D. 1986. Re hinking In e nal Labou Ma ke s: New Insigh s om a Com- pa a i e Pe spec i e, Ame ican Sociological Re iew (51) 492-504. Reimp es a Pahl (ed.), On Wo k (1988), capí ol 14. S a k, D. 1988. Towa ds a Polyphonic Economy: The Di e si ica ion o O gani- sa ional Fo ms in Hunga y. A Vic o Nee i Da id S a k (eds.) Remaking De l'<(economia in o mal), a <( o mes de eball,. he Economic Ins i u ions o Socialism: China and Eas e n Eu ope. S an o d: S an o d Uni e si y P ess. Thomas, J. J. 1988: The Poli ics o he Black Economy, Wo k, Employmen anc ' Socie y, juny. Unge son, C. 1987: Policy is Pe sonal: Sex, Gende and In o mal Ca e, London:. Ta is ock.