que hau ia es a possible una millo
dis ibució dels signes de pun uació en
gene al i de les comes en pa icula .
Vegi's només a all de mos a el p i-
me documen del ecull on el pun
que p ecedeix el mo
ecognoscimus
deixa sense e b la ase inicial
comen~ada pe
in p esen ia de
o on
I'es il di ec e no queda pales de o ma
inequí oca pe cap al a ma ca de
pun uació que els dos pun s, signe
aques que s'u ili za abundosamen
en d'al es casos.
Pe 6 aques és un de all mínim que
no diu es en con a de I'esc upolosi a
del conjun , e i able egal no sola-
men pe als his o iado s sinó ambé, i
mol especialmen , pe als il6legs que
poden oba en aques a ob a una on
segu a d'in o mació pe als seus in e-
essos. Així hi eiem es imoniades
o mes lingüís iques que ja poden és-
se conside ades ca alanes com a apau
(doc. 3),
quin ana
(doc. 3 I),
meses
(doc.33).
imene s
(doc. IS),
e na-
e
(doc. 39),
u alia
(doc.4 l),
sella
(doc.4 I),
chomela
(doc.49),
iba
(doc.64),
claus
(doc. 103).
emen-
as
(doc. l09),
es ada
(doc.
1
l2),
casa
(doc. 1 l4),
se a
(doc. 126) o ocables
p opis del lla í medie al o mig
a omanga s com
igo
(doc.2),
saione
(doc. 27).
doda um
(doc. 27).
luc es
(doc. 3 5),
lec uosa
(doc. 3 5),
plan ano
(doc. 37),
semeda io
(doc .bo),
gua ni-
men o
(doc. l07),
cadi o
(doc. 123),
andz e os
(doc. 134),
canalabimus
(doc. 138) i enca a d'al es.
Comp a i deba u , doncs, po cal si-
nó
espe a la p hxima apa ició dels se-
güen s olums, que ind an acompan-
ya s de I'imp escindible índex con ec-
ciona pe mossen Josep Junyen i pe
la senyo e a IgnPsia Fon i que en is a
dels esul a s aconsegui s en aques a
p ime a mos a no dub em que se an
igualmen excel.len s.
J.Al u o
i
Pe ucho
S.
ALAVEDRA,
Les a es
d
'al a de San Pe e
de Te assa-Ega a
Vol.
1, Les a es, 417
pp.
ol.
11.
In en ai de /es a es d'aí a ,
2
7
7
pp
.
Te assa
1979
Els qui inguin una especial sensibili-
a pe a la bellesa del llib e ind an a
les se es mans una ob a d'una quali a
i eleglncia que només són emulades
pe la simplici a i bon gus que en la
se a pa de p esen ació o mal ens
o e eixen els Ala ed a, puix que en
són es -Sal ado , Anna, la se a i-
lla, i
M?
Vic a ia, la se a ge mana-
els que I'han e possible. Cal, pe a,
que ens cen em en el seu con ingu
cien í ic, esponsabili a del seu au o ,
S.
Ala ed a.
El olum p ime comp en dues
pa s ben di e enciades: en la p ime a
s'es udia I'a a de I'al a majo de I'es-
giésia de San Pe e de Te assa p ece-
dida d'una b eu in oducció his 6 ica.
Ens de ind em b eumen en el comen-
a i d'aques es udi cen a onamen-
almen en la lec u a dels noms g a a s
en el ma b e de I'a a. S. Ala ed a ha
aconsegui en aques cas eali za una
asca an di ícil com és la di e enciació
dels di e sos es a s d'aques s esg a-
ia s i ins i o una p esen ació pe ec-
a mi jangan ulls de pape ege al
supe posa s d'alguns d'aques s casos;
el eball no és només a du, sinó que
sembla a gai ebé impossible abans de
la se a ma e iali zació. La possibili a
que aques a a a hagués pogu ésse un
eap o i amen d'una insc ipció oma-
na ens sembla; com ambé a iba a
ma isa S. Ala ed a, mol emo a; cal
eu e, pe a, el e e s, i no ens ha d'es-
anya adhuc en epoques de ela i a
penú ia econamica el despla amen de
blocs de ma b e que es 2 documen a
ins i o en I'epoca al medie al en di-
e sos pun s del Medi e ani. Respec e
a la da ació paleog Z~ca ens inclinem a
c eu e en una da ació més a dana a
pa i del segle IX, possibili a que no
anca I'au o o inclinan -se pe una
c onologia en e el segle VI1 i les aca-
balles del segle X.
Hem de con eni en I'a angamen
immens i millo amen no able de lec-
u es que ha aconsegui la dedicació
de
S.
Ala ed a, el qual deixa obe un
camp de alo e i ablemen impon-
de able pe als paleag a s amb una
abundancia inusi ada de acs'mils. So-
b e els supo s d'al a que amb igo
es udia I'au o en el cas de Te assa,
cal assenyala la unció que sembla
que ingué amb aques a inali a el
pedes al dedica a Diana que es con-
se a a Vic, es udia ambé pe
I'au o , i ambé amb o a segu e a un
al e al a oma conse a amb aques a
unció a I'església de San Pe e el G os
de Ce e a; a San a Ma ia del Pi de
Ba celona hi ha ia ambé un pedes al
a ui desapa egu que supo 2 I'al a
de la capella de San Llopa (CIL
I1
4539,
IRBLYM
88).
Cal
a egi que
po se una u ili zació p eceden
d'aques ipus jus i ica ia ambé els
g a ia s de la insc ipció de
G anius
a la
ma eixa Te assa; són només sugge i-
men s que olem e a un es udi que
S. Ala ed a només acaba d'ence a i
que c eiem que se ia mol ú il que
a ancés amb el seu in a igable co a ge
in es igado .
La segona pa d'aques olum és
dedicada a I'a a de I'al a maio de
San a Ma ia de Te assa, amb la ma-
eixa me odologia que an bons esul-
a s dona De a I'a a de San Pe e. Pel
que a a la mo llu a és amb el camp
que emma ca un p o a i e u able, en
aques cas del seu o igen oma, e que
d'al a banda ha ia es a pa en i za
pe una pa de I'e udició e assenca
de inals del segle XIX. Aques a placa
sens dub e impe ial conse a enca a
els senyals més p o unds dels peus de
les lle es deixades pel cisell del lapi-
da i en la se a unció hono í ica p imi-
i a. Hem d'ag ai a S. Ala ed a
I'es o que ep esen a es abli un p i-
me planell dels solcs isibles. És in e-
essan I'ap oximació que en a en
d'al es oballes epig i iques omanes
del ecin e de les esglésies; enin en
comp e les di icul a s de lec u a, la
mo llu a juga en aques cas un pape
impo an pe a la da ació, possible-
men en e~oca an onina. d'aco d amb
les conclusions d'un eball en cu s.
En aques cas cal des aca de nou el
eball d'iden i icació d'es a s. lec u-
a i apo ació de acs'mils, a més de la
in o mació i documen ació o ~g ~ca
que no cal di que és cons an ecolza-
men del ex al lla g de o a I'ob a.
Pel que a a la da ació la lapida sem-
bla, com hem di , del segle I1 i no pas
del segle
I
com p oposa I'au o , i ens
inclinem a c eu e-la en o cas hono i-
ica i no pas sepulc al, con enin po -
se ins i o una dedica a ia impe ial;
pel que a a I'o igen es ens po a a
pensa en una p oced?ncia aliena als
en o ns de I'imbi en qu? es conse a.
De o a mane a cal p ecisa que, e ec-
i amen , hi ha nomb osos exemples
de meses d'al a d'aques ipus que
semblen no ésse ui de cap ipus de
eap o i amen , almenys pel que a a
la o ma, no pa lem del ma e ial ma -
mo i, i que enen una pe ecció de
mo llu es pa al.lela. Tambi hi ha ca-
sos dub osos com és la mesa conse a-
da a la ca ed al (an ic mausoleu de
Dioclecii) de Spli . És, pe h, segu a en
aques cas, com man é mol bé
I'au o , la ce esa de I'o igen om2
d'aques a placa u ili zada segu amen
des de I'?poca paleoc is iana com a
mesa d'al a i que a ui enca a conse a
la se a unció. Tambi és mol in e es-
san el eball d'emma camen que a
S. Ala ed a de l'u na de les elíquies
d'aques al a en el seu con ex pe
quan apo a d'in o mació sob e la
oballa i icissi uds pos e io s.
Tanquen aques p ime olum dos
es udis: un sob e I'a a pe duda de I'al-
a majo del bap is e i de San Mi-
quel i un al e sob e I'a a pe duda de
la c ip a de San Celoni. Ambdues
monog a ies mos en un dels m? i s
onamen als d'aques p ime olum:
la cu a de I'au o pe a es abli les di-
e ses ases de cons ucció, e eccions,
con as de no ícies an igues, es au a-
cions (pensem en el seu llib e sob e les
de San Pe e en el s.
XIX,
Te assa
1978) i d'al es elemen s suscep ibles
d'e i a , mi jangan el seu es udi, con-
usions en el u u i que de e minen
en bona mesu a el igo del seu e-
ball, el qual se i 2 com a on de do-
cumen ació sob e aques s aspec es, a
més de la inali a p incipal que com-
pleix amplamen , o donan -nos am-
bé
ma e ials onomis ics de g an alo
ilolhgic pe al coneixemen més p o-
und de I'an oponimia medie al ca-
alana.
El segon olum és un in en a i de
les a es c is ianes de Ca alunya i Ba-
lea s, d'un alo ben pal?s puix que
cons i ueix el p ime in en a i eali -
za ins a a amb in enció d'exhaus i i-
a , bé que es i obe a pos e io s pe -
eccionamen s d'aco d amb la inali a
i ca ac e ís iques d'un es o s d'aques
ipus. El nomb e de les ecollides és de
37 en e conse ades i no ícies pe al
cas de Ca alun a. Cal des aca el e-
ball minuciós de I'in en a i que ens
e ela no e a s del ipus de I'a a de
San Ma í del ~on skn , on és mol
in e essan la pa de so a inad e ida
ins al momen , o més dub oses com
és el cas de la ped a de San a Coloma
de Ma a a. El conjun de les a es Ba-
lea s és de 7 a les quals s'han d'a egi
deu més de la Ca alunya ancesa que
comple en el conjun de
54
a es eco-
llides pe S. Ala ed a o incloen el
p obable cancell de Pesi112 de la
Ribe a.
Vold íem a egi una a a més com a
apo ació a la asca que ha inicia i que
desi gem que con inui. I'au o . Es ac-
a de la insc ipció de les e mes de Ba -
cino. conse ada al Museu A aueolh-
gic de Ba celona i que ou u ili zada
pel que a al seu agmen més g os, la
mei a d e a de la insc ipció, com a a a
d'al a
(CIL
I1
4509
=
suppl.
6145;
IRBLYM
30) amb nomb osos esg a-
ia s da a s pe Hübne i pe
J.
Vi es i
llegi s pe S. Ma ine .
C eiem que S. Ala ed a ha dona
ambé els p ime s passos pe a un es u-
di dels eap o i amen s de ma e ials
omans a les esglésies de la zona, espe-
cialmen documen a pe a un aspec e
pa icula : les a es i algunes peces més
amb esg &a s. Po se cald ia o na a
insis i en la di icul a d'iden i icació
d'aques es peces com a eap o i a-
men s d'?poques an e io s, especial-
men omanes, puix que és ben e i-
den que mol es de les mo llu es d'as-
pec e om2 al impe ial esponen, Ile-
a de casos de segu e a absolu a com
el de I'a a de Te assa, a una c onolo-
gia més a dana, d'aco d amb el que
ens demos en els nomb osos
pa al.lels d'al es zones sob e les quals
-com és el cas d'u ica i Dalmkia,
pe dona alguns exemples- enim
una nomb osa bibliog a ia. P oblema
di e en
és
I'ap o i amen paleoc is iii
i
medie al de ma e ials lapida is
ob a s o no com a ma e ial cons uc iu
i ins i o la se a eelabo ació com es
a en mol s casos; de o a mane a un
es udi amb aques a inali a é en el
eball que a a ens ocupa un aju de
p ime a mi. Conseqüen men amb
o el que hem ana exposan , podem
conclou e la nos a ecensió ema can
que es ac a d'un eball e udi , ben
plan eja i que de ineix cla amen el
que é
i
el que no
é
com a objec iu
d'es udi; o aixb en una exposició
p ecisa i ca egada al ma eix emps
d'una humani a que no és gens habi-
ual en es udis que enen la se iosi a
del que ens ocupa i que en úl im e -
me e lec eix la pe sonali a del seu
au o . L'es o g de
S.
Ala ed a ens ha
p opo ciona un ma e ial i obe uns
camins de ece ca que alo en enca a
més la se a ob a indispensable des
d'a a pe al seu ema.
M.
Maye
Biblio eca de emas alme ienses.
Se ie Monog a ias
3.
Edi o ial Ca-
jal, Alme ia,
1980,
122
páginas,
37
Ilminas.
(21
x
15
cm.)
Al
ocupa nos en o a ocasión de una
ob a semejan e, las insc ipciones pu-
blicada~ po José A. Abásolo, esc ibía-
mos que se iba cub iendo la acucian e
necesidad, ya sen ida ampliamen e,
de da a la luz pública nue as ob as
que ecogiesen 10s nue os hallazgos
epig á icos an es de p ocede a la u -
gen e
y
a dua a ea de e isión
y
am-
pliación de la pa e co espondien e a
Hispania den o de la magna ob a del
Co pus Insc ip ionum La znamm.
El
abajo que nos ocupa aho a se inse a
me ecidamen e en es a línea, de 10
que es conscien e el p opio au o ,
quien p ecisamen e aspi a a llena esa
laguna po
10
que espec a a la p o in-
cia de Alme ia.
Un análisis po meno izado, combi-
nando la in o mación que las uen es
clásicas, an o li e a ias como epig á i-
cas, nos han dejado ace ca de las icisi-
udes di e sas po las que a a esó el
e i o i0 alme iense en época omana
y
el es udio pa icula de las ciudades
alme ienses de la an igüedad, cen an
las páginas que se p esen an bajo el
epíg a e de In oducción, en las que
cabe esal a las apo aciones de p i-
me a mano que lle a a e mino el
au o iden i icando
y
localizando una
nue a ciudad omana, la Hamada
Tá-
gili, ac ual Tíjola, a base de cinco
ins-
c ipciones, es udiadas
y
publicadas
po el p opio
R.
Láza o. Igualmen e