Recensions

que hau ia es a possible una millo dis ibució dels signes de pun uació en gene al i de les comes en pa icula . Vegi's només a all de mos a el p i- me documen del ecull on el pun que p ecedeix el mo ecognoscimus deixa sense e b la ase inicial comen~ada pe in p esen ia de o on I'es il di ec e no queda pales de o ma inequí oca pe cap al a ma ca de pun uació que els dos pun s, signe aques que s'u ili za abundosamen en d'al es casos. Pe 6 aques és un de all mínim que no diu es en con a de I'esc upolosi a del conjun , e i able egal no sola- men pe als his o iado s sinó ambé, i mol especialmen , pe als il6legs que poden oba en aques a ob a una on segu a d'in o mació pe als seus in e- essos. Així hi eiem es imoniades o mes lingüís iques que ja poden és- se conside ades ca alanes com a apau (doc. 3), quin ana (doc. 3 I), meses (doc.33). imene s (doc. IS), e na- e (doc. 39), u alia (doc.4 l), sella (doc.4 I), chomela (doc.49), iba (doc.64), claus (doc. 103). emen- as (doc. l09), es ada (doc. 1 l2), casa (doc. 1 l4), se a (doc. 126) o ocables p opis del lla í medie al o mig a omanga s com igo (doc.2), saione (doc. 27). doda um (doc. 27). luc es (doc. 3 5), lec uosa (doc. 3 5), plan ano (doc. 37), semeda io (doc .bo), gua ni- men o (doc. l07), cadi o (doc. 123), andz e os (doc. 134), canalabimus (doc. 138) i enca a d'al es. Comp a i deba u , doncs, po cal si- nó espe a la p hxima apa ició dels se- güen s olums, que ind an acompan- ya s de I'imp escindible índex con ec- ciona pe mossen Josep Junyen i pe la senyo e a IgnPsia Fon i que en is a dels esul a s aconsegui s en aques a p ime a mos a no dub em que se an igualmen excel.len s. J.Al u o i Pe ucho S. ALAVEDRA, Les a es d 'al a de San Pe e de Te assa-Ega a Vol. 1, Les a es, 417 pp. ol. 11. In en ai de /es a es d'aí a , 2 7 7 pp . Te assa 1979 Els qui inguin una especial sensibili- a pe a la bellesa del llib e ind an a les se es mans una ob a d'una quali a i eleglncia que només són emulades pe la simplici a i bon gus que en la se a pa de p esen ació o mal ens o e eixen els Ala ed a, puix que en són es -Sal ado , Anna, la se a i- lla, i M? Vic a ia, la se a ge mana- els que I'han e possible. Cal, pe a, que ens cen em en el seu con ingu cien í ic, esponsabili a del seu au o , S. Ala ed a. El olum p ime comp en dues pa s ben di e enciades: en la p ime a s'es udia I'a a de I'al a majo de I'es- giésia de San Pe e de Te assa p ece- dida d'una b eu in oducció his 6 ica. Ens de ind em b eumen en el comen- a i d'aques es udi cen a onamen- almen en la lec u a dels noms g a a s en el ma b e de I'a a. S. Ala ed a ha aconsegui en aques cas eali za una asca an di ícil com és la di e enciació dels di e sos es a s d'aques s esg a- ia s i ins i o una p esen ació pe ec- a mi jangan ulls de pape ege al supe posa s d'alguns d'aques s casos; el eball no és només a du, sinó que sembla a gai ebé impossible abans de la se a ma e iali zació. La possibili a que aques a a a hagués pogu ésse un eap o i amen d'una insc ipció oma- na ens sembla; com ambé a iba a ma isa S. Ala ed a, mol emo a; cal eu e, pe a, el e e s, i no ens ha d'es- anya adhuc en epoques de ela i a penú ia econamica el despla amen de blocs de ma b e que es 2 documen a ins i o en I'epoca al medie al en di- e sos pun s del Medi e ani. Respec e a la da ació paleog Z~ca ens inclinem a c eu e en una da ació més a dana a pa i del segle IX, possibili a que no anca I'au o o inclinan -se pe una c onologia en e el segle VI1 i les aca- balles del segle X. Hem de con eni en I'a angamen immens i millo amen no able de lec- u es que ha aconsegui la dedicació de S. Ala ed a, el qual deixa obe un camp de alo e i ablemen impon- de able pe als paleag a s amb una abundancia inusi ada de acs'mils. So- b e els supo s d'al a que amb igo es udia I'au o en el cas de Te assa, cal assenyala la unció que sembla que ingué amb aques a inali a el pedes al dedica a Diana que es con- se a a Vic, es udia ambé pe I'au o , i ambé amb o a segu e a un al e al a oma conse a amb aques a unció a I'església de San Pe e el G os de Ce e a; a San a Ma ia del Pi de Ba celona hi ha ia ambé un pedes al a ui desapa egu que supo 2 I'al a de la capella de San Llopa (CIL I1 4539, IRBLYM 88). Cal a egi que po se una u ili zació p eceden d'aques ipus jus i ica ia ambé els g a ia s de la insc ipció de G anius a la ma eixa Te assa; són només sugge i- men s que olem e a un es udi que S. Ala ed a només acaba d'ence a i que c eiem que se ia mol ú il que a ancés amb el seu in a igable co a ge in es igado . La segona pa d'aques olum és dedicada a I'a a de I'al a maio de San a Ma ia de Te assa, amb la ma- eixa me odologia que an bons esul- a s dona De a I'a a de San Pe e. Pel que a a la mo llu a és amb el camp que emma ca un p o a i e u able, en aques cas del seu o igen oma, e que d'al a banda ha ia es a pa en i za pe una pa de I'e udició e assenca de inals del segle XIX. Aques a placa sens dub e impe ial conse a enca a els senyals més p o unds dels peus de les lle es deixades pel cisell del lapi- da i en la se a unció hono í ica p imi- i a. Hem d'ag ai a S. Ala ed a I'es o que ep esen a es abli un p i- me planell dels solcs isibles. És in e- essan I'ap oximació que en a en d'al es oballes epig i iques omanes del ecin e de les esglésies; enin en comp e les di icul a s de lec u a, la mo llu a juga en aques cas un pape impo an pe a la da ació, possible- men en e~oca an onina. d'aco d amb les conclusions d'un eball en cu s. En aques cas cal des aca de nou el eball d'iden i icació d'es a s. lec u- a i apo ació de acs'mils, a més de la in o mació i documen ació o ~g ~ca que no cal di que és cons an ecolza- men del ex al lla g de o a I'ob a. Pel que a a la da ació la lapida sem- bla, com hem di , del segle I1 i no pas del segle I com p oposa I'au o , i ens inclinem a c eu e-la en o cas hono i- ica i no pas sepulc al, con enin po - se ins i o una dedica a ia impe ial; pel que a a I'o igen es ens po a a pensa en una p oced?ncia aliena als en o ns de I'imbi en qu? es conse a. De o a mane a cal p ecisa que, e ec- i amen , hi ha nomb osos exemples de meses d'al a d'aques ipus que semblen no ésse ui de cap ipus de eap o i amen , almenys pel que a a la o ma, no pa lem del ma e ial ma - mo i, i que enen una pe ecció de mo llu es pa al.lela. Tambi hi ha ca- sos dub osos com és la mesa conse a- da a la ca ed al (an ic mausoleu de Dioclecii) de Spli . És, pe h, segu a en aques cas, com man é mol bé I'au o , la ce esa de I'o igen om2 d'aques a placa u ili zada segu amen des de I'?poca paleoc is iana com a mesa d'al a i que a ui enca a conse a la se a unció. Tambi és mol in e es- san el eball d'emma camen que a S. Ala ed a de l'u na de les elíquies d'aques al a en el seu con ex pe quan apo a d'in o mació sob e la oballa i icissi uds pos e io s. Tanquen aques p ime olum dos es udis: un sob e I'a a pe duda de I'al- a majo del bap is e i de San Mi- quel i un al e sob e I'a a pe duda de la c ip a de San Celoni. Ambdues monog a ies mos en un dels m? i s onamen als d'aques p ime olum: la cu a de I'au o pe a es abli les di- e ses ases de cons ucció, e eccions, con as de no ícies an igues, es au a- cions (pensem en el seu llib e sob e les de San Pe e en el s. XIX, Te assa 1978) i d'al es elemen s suscep ibles d'e i a , mi jangan el seu es udi, con- usions en el u u i que de e minen en bona mesu a el igo del seu e- ball, el qual se i 2 com a on de do- cumen ació sob e aques s aspec es, a més de la inali a p incipal que com- pleix amplamen , o donan -nos am- bé ma e ials onomis ics de g an alo ilolhgic pe al coneixemen més p o- und de I'an oponimia medie al ca- alana. El segon olum és un in en a i de les a es c is ianes de Ca alunya i Ba- lea s, d'un alo ben pal?s puix que cons i ueix el p ime in en a i eali - za ins a a amb in enció d'exhaus i i- a , bé que es i obe a pos e io s pe - eccionamen s d'aco d amb la inali a i ca ac e ís iques d'un es o s d'aques ipus. El nomb e de les ecollides és de 37 en e conse ades i no ícies pe al cas de Ca alun a. Cal des aca el e- ball minuciós de I'in en a i que ens e ela no e a s del ipus de I'a a de San Ma í del ~on skn , on és mol in e essan la pa de so a inad e ida ins al momen , o més dub oses com és el cas de la ped a de San a Coloma de Ma a a. El conjun de les a es Ba- lea s és de 7 a les quals s'han d'a egi deu més de la Ca alunya ancesa que comple en el conjun de 54 a es eco- llides pe S. Ala ed a o incloen el p obable cancell de Pesi112 de la Ribe a. Vold íem a egi una a a més com a apo ació a la asca que ha inicia i que desi gem que con inui. I'au o . Es ac- a de la insc ipció de les e mes de Ba - cino. conse ada al Museu A aueolh- gic de Ba celona i que ou u ili zada pel que a al seu agmen més g os, la mei a d e a de la insc ipció, com a a a d'al a (CIL I1 4509 = suppl. 6145; IRBLYM 30) amb nomb osos esg a- ia s da a s pe Hübne i pe J. Vi es i llegi s pe S. Ma ine . C eiem que S. Ala ed a ha dona ambé els p ime s passos pe a un es u- di dels eap o i amen s de ma e ials omans a les esglésies de la zona, espe- cialmen documen a pe a un aspec e pa icula : les a es i algunes peces més amb esg &a s. Po se cald ia o na a insis i en la di icul a d'iden i icació d'aques es peces com a eap o i a- men s d'?poques an e io s, especial- men omanes, puix que és ben e i- den que mol es de les mo llu es d'as- pec e om2 al impe ial esponen, Ile- a de casos de segu e a absolu a com el de I'a a de Te assa, a una c onolo- gia més a dana, d'aco d amb el que ens demos en els nomb osos pa al.lels d'al es zones sob e les quals -com és el cas d'u ica i Dalmkia, pe dona alguns exemples- enim una nomb osa bibliog a ia. P oblema di e en és I'ap o i amen paleoc is iii i medie al de ma e ials lapida is ob a s o no com a ma e ial cons uc iu i ins i o la se a eelabo ació com es a en mol s casos; de o a mane a un es udi amb aques a inali a é en el eball que a a ens ocupa un aju de p ime a mi. Conseqüen men amb o el que hem ana exposan , podem conclou e la nos a ecensió ema can que es ac a d'un eball e udi , ben plan eja i que de ineix cla amen el que é i el que no é com a objec iu d'es udi; o aixb en una exposició p ecisa i ca egada al ma eix emps d'una humani a que no és gens habi- ual en es udis que enen la se iosi a del que ens ocupa i que en úl im e - me e lec eix la pe sonali a del seu au o . L'es o g de S. Ala ed a ens ha p opo ciona un ma e ial i obe uns camins de ece ca que alo en enca a més la se a ob a indispensable des d'a a pe al seu ema. M. Maye Biblio eca de emas alme ienses. Se ie Monog a ias 3. Edi o ial Ca- jal, Alme ia, 1980, 122 páginas, 37 Ilminas. (21 x 15 cm.) Al ocupa nos en o a ocasión de una ob a semejan e, las insc ipciones pu- blicada~ po José A. Abásolo, esc ibía- mos que se iba cub iendo la acucian e necesidad, ya sen ida ampliamen e, de da a la luz pública nue as ob as que ecogiesen 10s nue os hallazgos epig á icos an es de p ocede a la u - gen e y a dua a ea de e isión y am- pliación de la pa e co espondien e a Hispania den o de la magna ob a del Co pus Insc ip ionum La znamm. El abajo que nos ocupa aho a se inse a me ecidamen e en es a línea, de 10 que es conscien e el p opio au o , quien p ecisamen e aspi a a llena esa laguna po 10 que espec a a la p o in- cia de Alme ia. Un análisis po meno izado, combi- nando la in o mación que las uen es clásicas, an o li e a ias como epig á i- cas, nos han dejado ace ca de las icisi- udes di e sas po las que a a esó el e i o i0 alme iense en época omana y el es udio pa icula de las ciudades alme ienses de la an igüedad, cen an las páginas que se p esen an bajo el epíg a e de In oducción, en las que cabe esal a las apo aciones de p i- me a mano que lle a a e mino el au o iden i icando y localizando una nue a ciudad omana, la Hamada Tá- gili, ac ual Tíjola, a base de cinco ins- c ipciones, es udiadas y publicadas po el p opio R. Láza o. Igualmen e