POLISTRATO
Sul Ds'sp ezzo I azionale deCe
Opinioni Popolan'
Edizione, aduzione e commen o
a
cu a
di Gio anni Indelli, Biblio-
polis, N2pols
1978
El olum segon de la col.lecci6 aLa
scuola di Epicu o, és el ac a
iiepi
ci~&yo ~a~acppo joewc
de Poiís a ,
e ce escola ca del Ja dí. Aques a ob a
polemi za con a aquells que o
menysp ean les c eences de la majo ia
-
o¿ nohhoi
-,
man enen opinions
enca a menys accep ables pe qu no
es an onamen ades en el
Logos.
Els
oponen s de Polis a neguen I'exis-
ncia de concep es ics adduin la
manca d'uni o mi a en les idees mo-
als dels homes com a p o a de llu
o igen con encional
( d o )
i no na u-
al
(cpúo ).
L'epicu i espon basan -se
en la doc ina a is o lica, a i man
que els concep es mo als, enca a que
o men pa dels < ela ius)> i no dels
uabsolu s>, exis eixen igualmen .
Els esc i s de Polb a cons i ueixen
un es imoni de les eo ies epicú ies en
els p ime s emps desp és de la mo
del Mes e, i pe an e lec eixen i-
delmen el seu pensamen . L'in e s
d'aques a ob a conc e a p o é del e
que en el deba d'o igen so ís ic en-
e
dolc
i
d oc,
que en les escoles
ilos6 iques del s.
IV
p en el signi ica
d'oposició en e e i able i als, conei-
xíem la posició dlEpicu pel que a a la
eo ia de I'o igen del llengua ge i a
I'o igen del d e , pe a no posseíem
cap e e ncia de les se es opinions so-
b e la o mació dels concep es del bé i
del mal.
L'exposició de Poiíí a sob e aques-
a p oblemi ica adop a la o ma pol -
mica an p 6pia de les escoles del s.
111,
en aaues cas enca ada alho a amb ad-
e sa is di e en s. Gio anni Indelli de-
dica a esca i aques p oblema de la
iden i a dels ad e sa is de Polís a
una lla ga pa de la se a documen a-
da In oducció, discu in la posició de
Philippson que els ha ia classi ica
com a cínics, i la de Wilke que els con-
side a a deixebles de I'esc p ic Pi ó.
L'opinió dlIndelli és que Polís a a a-
ca en alguns passa ges els cínics i els es-
c p ics alho a, ca ambdues escoles
coincidien en ~osicions semblan s
d'an idogma isme i de menysp eu de
les opinions més comunes. En al es
passa ges Indelli c eu iden i ica com a
ad e sa is de Polís a els es oics, i 2d-
huc algun ilaso de I'escola de M ga-
a, Es ilpó.
Indelli ha eballa els Papi us
33511150
que con enen el ac a
De
con emb u,
amb o a la cu a i el m o-
&.
de que exigeixen les especials ca ac e-
ís iques de la col.lecció he culanesa,
aconseguin o e i -nos una edició que
an pel seu exhaus iu apa a c í ic
com pe la quan i a de no es lec u es
i de conjec u es que ens apo a, cons i-
ueix un pas de ini iu en la di usió i
coneixemen d'aques a ob a de Polís-
a .
La aducció és semD e co ec a. en-
ca a que no aconsegueix deslliu a -se
d'una ce a p olixi a i en a egamen
degu s en p ime lloc a I'es il del p opi
Polis a , i segonamen a I'in en del
aduc o de supli i d'in e p e a les
llacunes del ex g ec pe al de
econs ui -ne el il discu siu. Un co-
men a i capí ol pe capí ol jus i ica i
p ecisa les accepcions escollides pel a-
duc o . L'ob a es clou amb un apendix
que ecull els agmen s papi acis con-
side a s insigni ican s i un
Zndex
Ve -
bomm.
Mon se a Ju esa
DUBRAVKO
SKILJAN
Ca mina Ca alli. Ka zll pjesme,
P i edio
i
p e eo
Zag eb,
SNL,
1979. Biblio eka La-
ina e G aeca. Knjiga
I.
S'inicia amb aques a aducció de
D.
Skilian una no a se ie de aduccions
de clissics al c oa a amb in oducció
i
ex o iginal, lligada a
La ina e G ae-
ca,
e is a jo e, pe 6 d'una con inu'i a
en ejable. L'au o d'aques p ime o-
lum dedica a Ca ul és p o esso de la
Uni e si a de Zag eb i un dels edi o s
de la col.lecci6, el qual aconsegueix ací
una e sió mol cen ida al ex lla í o
man enin ins al lími del possible
I'es uc u a, el i me i la dis ibució
del ex o iginal. La in oducció ecull
les dades indispensables sob e la bio-
g a ia de Ca ul i incideix a con inuació
sob e I'ob a i la se a in enció li e i ia,
amb unes b eus no es sob e la llengua
del poe a i uns esquemes sob e el seu
me e. Una b eu desc ipció de les
on s manusc i es més impo an s pe
al ex , o p ecisan la depend ncia
del seu p opi ex de
O.
Wein eich
(Munich
1974),
W. Eisenhu (Munich
1968)
i
G.
La aye (Pa is
1932).
Pian e-
ja a con inuació la ajec a ia de les
aduccions c oa es de Ca ul i p ecisa
el que se 2 el seu es o s acu a de a-
ducció amb les ca ac e ís iques que
més amun hem indica .
Tanca el llib e un elenc de les llisons
i suplemen s que són dispu a s en e
els edi o s, amb la qual cosa p ecisa la
se a posició de on el ex de Ca ul,
bé que amb una ce a gosadia en I'ac-
cep ació d'algunes a ian s i suple-
men s. Segueix una llis a de noms his-
a ics, geog ;i ics i mi ol6gics, amb
una b eu de inició. Cal, pe úl im, e
menció de la b eu bibliog a ia que
clou el llib e olun i iamen edu'ida,
la qual po se s'hau ia d'alla ga amb
alguns í ols més ecen s.
Hem de elici a -nos de I'apa ició
d'aques a no a i jo ení ola se ie ins i
o a la se a p esen ació edi o ial i em
o s pe a una con inu'i a en la quali-
a , hones edad i igo inicials.
M. Maye
MARIO
CANTILENA
aEnjambemen e poesia esame i-
ca o ale. Una e i ica,
Quademi del' Gio nal'e Fil'ol'ogico
Fe a ese,
I., Fe a a, 1980.
Pa iendo de la conside ación de que
la endencia gene al del e so a coinci-
di con una más o menos unidad sin-
ác ica es un hecho común a las Ien-
guas li e a ias de muchas cul u as,
pa icula men e de las an iguas;
y
que, po an o, el encabalgamien o
(I'enjambemen )
debe explica se
siemp e como un enómeno pa icula
que depende de ac o es di e sos: ipo
de e si icación, longi ud del e so,
gene o li e a io, con ex o, e c., el