scieee Open visual document viewer

Recensions

Jufresa, Montserrat

Abstract

POLISTRATO, Sul Disprezzo Irrazionale delle Opinioni Popolari.

Full text

POLISTRATO Sul Ds'sp ezzo I azionale deCe Opinioni Popolan' Edizione, aduzione e commen o a cu a di Gio anni Indelli, Biblio- polis, N2pols 1978 El olum segon de la col.lecci6 aLa scuola di Epicu o, és el ac a iiepi ci~&yo ~a~acppo joewc de Poiís a , e ce escola ca del Ja dí. Aques a ob a polemi za con a aquells que o menysp ean les c eences de la majo ia - o¿ nohhoi -, man enen opinions enca a menys accep ables pe qu no es an onamen ades en el Logos. Els oponen s de Polis a neguen I'exis- ncia de concep es ics adduin la manca d'uni o mi a en les idees mo- als dels homes com a p o a de llu o igen con encional ( d o ) i no na u- al (cpúo ). L'epicu i espon basan -se en la doc ina a is o lica, a i man que els concep es mo als, enca a que o men pa dels < ela ius)> i no dels uabsolu s>, exis eixen igualmen . Els esc i s de Polb a cons i ueixen un es imoni de les eo ies epicú ies en els p ime s emps desp és de la mo del Mes e, i pe an e lec eixen i- delmen el seu pensamen . L'in e s d'aques a ob a conc e a p o é del e que en el deba d'o igen so ís ic en- e dolc i d oc, que en les escoles ilos6 iques del s. IV p en el signi ica d'oposició en e e i able i als, conei- xíem la posició dlEpicu pel que a a la eo ia de I'o igen del llengua ge i a I'o igen del d e , pe a no posseíem cap e e ncia de les se es opinions so- b e la o mació dels concep es del bé i del mal. L'exposició de Poiíí a sob e aques- a p oblemi ica adop a la o ma pol - mica an p 6pia de les escoles del s. 111, en aaues cas enca ada alho a amb ad- e sa is di e en s. Gio anni Indelli de- dica a esca i aques p oblema de la iden i a dels ad e sa is de Polís a una lla ga pa de la se a documen a- da In oducció, discu in la posició de Philippson que els ha ia classi ica com a cínics, i la de Wilke que els con- side a a deixebles de I'esc p ic Pi ó. L'opinió dlIndelli és que Polís a a a- ca en alguns passa ges els cínics i els es- c p ics alho a, ca ambdues escoles coincidien en ~osicions semblan s d'an idogma isme i de menysp eu de les opinions més comunes. En al es passa ges Indelli c eu iden i ica com a ad e sa is de Polís a els es oics, i 2d- huc algun ilaso de I'escola de M ga- a, Es ilpó. Indelli ha eballa els Papi us 33511150 que con enen el ac a De con emb u, amb o a la cu a i el m o- &. de que exigeixen les especials ca ac e- ís iques de la col.lecció he culanesa, aconseguin o e i -nos una edició que an pel seu exhaus iu apa a c í ic com pe la quan i a de no es lec u es i de conjec u es que ens apo a, cons i- ueix un pas de ini iu en la di usió i coneixemen d'aques a ob a de Polís- a . La aducció és semD e co ec a. en- ca a que no aconsegueix deslliu a -se d'una ce a p olixi a i en a egamen degu s en p ime lloc a I'es il del p opi Polis a , i segonamen a I'in en del aduc o de supli i d'in e p e a les llacunes del ex g ec pe al de econs ui -ne el il discu siu. Un co- men a i capí ol pe capí ol jus i ica i p ecisa les accepcions escollides pel a- duc o . L'ob a es clou amb un apendix que ecull els agmen s papi acis con- side a s insigni ican s i un Zndex Ve - bomm. Mon se a Ju esa DUBRAVKO SKILJAN Ca mina Ca alli. Ka zll pjesme, P i edio i p e eo Zag eb, SNL, 1979. Biblio eka La- ina e G aeca. Knjiga I. S'inicia amb aques a aducció de D. Skilian una no a se ie de aduccions de clissics al c oa a amb in oducció i ex o iginal, lligada a La ina e G ae- ca, e is a jo e, pe 6 d'una con inu'i a en ejable. L'au o d'aques p ime o- lum dedica a Ca ul és p o esso de la Uni e si a de Zag eb i un dels edi o s de la col.lecci6, el qual aconsegueix ací una e sió mol cen ida al ex lla í o man enin ins al lími del possible I'es uc u a, el i me i la dis ibució del ex o iginal. La in oducció ecull les dades indispensables sob e la bio- g a ia de Ca ul i incideix a con inuació sob e I'ob a i la se a in enció li e i ia, amb unes b eus no es sob e la llengua del poe a i uns esquemes sob e el seu me e. Una b eu desc ipció de les on s manusc i es més impo an s pe al ex , o p ecisan la depend ncia del seu p opi ex de O. Wein eich (Munich 1974), W. Eisenhu (Munich 1968) i G. La aye (Pa is 1932). Pian e- ja a con inuació la ajec a ia de les aduccions c oa es de Ca ul i p ecisa el que se 2 el seu es o s acu a de a- ducció amb les ca ac e ís iques que més amun hem indica . Tanca el llib e un elenc de les llisons i suplemen s que són dispu a s en e els edi o s, amb la qual cosa p ecisa la se a posició de on el ex de Ca ul, bé que amb una ce a gosadia en I'ac- cep ació d'algunes a ian s i suple- men s. Segueix una llis a de noms his- a ics, geog ;i ics i mi ol6gics, amb una b eu de inició. Cal, pe úl im, e menció de la b eu bibliog a ia que clou el llib e olun i iamen edu'ida, la qual po se s'hau ia d'alla ga amb alguns í ols més ecen s. Hem de elici a -nos de I'apa ició d'aques a no a i jo ení ola se ie ins i o a la se a p esen ació edi o ial i em o s pe a una con inu'i a en la quali- a , hones edad i igo inicials. M. Maye MARIO CANTILENA aEnjambemen e poesia esame i- ca o ale. Una e i ica, Quademi del' Gio nal'e Fil'ol'ogico Fe a ese, I., Fe a a, 1980. Pa iendo de la conside ación de que la endencia gene al del e so a coinci- di con una más o menos unidad sin- ác ica es un hecho común a las Ien- guas li e a ias de muchas cul u as, pa icula men e de las an iguas; y que, po an o, el encabalgamien o (I'enjambemen ) debe explica se siemp e como un enómeno pa icula que depende de ac o es di e sos: ipo de e si icación, longi ud del e so, gene o li e a io, con ex o, e c., el