Ma c Maye
Ningú no coneix millo que el D . Pe e Pe icay la impo ancia dels pe i s
es imonis de I'an igui a . Documen s com els que p esen em ací han
cons i u'i i cons i ueixen els elemen s amb els quals, mi jan~an un igo
de o s conegu , a aga la se a pacien asca d'ibe bleg. Fins i o el lloc
d'o igen, Rubí, d'almenys un d'aques s esg a ia s, és amilia a les se es
ece ques. El pa al.lel, pe b,
és
pu amen o mal puix que no es ac a
d'insc ipcions ib iques sinó lla ines que,. d'al a banda, no han es a
ampoc mai allunyades dels seus a anys.
El p ime d'aques s esg a ia s p ocedeix de Can Fa jÓ1. El seu supo
és un bocí de ce hica
sigilla a
sudgal.lica de la o ma D ag.
27,
de colo
e mell2,
i
el seu ex espon a un
cognomen
ben conegu en el món o-
ma:
MUSA.
Des d'un pun de is a ce amolbgic, pel que a a la
c onologia', no podem assenyala al a cosa que el e que con i ma la
1
Sob e el jacimen de Can Fa jó,
c .
J.
COLOMINAS ROCA, <La nec 6polis de Can Fa jó
(Rubí),
AIEC
VI
(1915-1920), pp. 599-601, i mol ecen men ,
J.
BARBEU.
<Assaig d'in-
e p e ació de les si ges de Can Fa jó .
Museu de Rubí. Bu lle í
1 (juny 1981). Re e hcies
al jacimen a M. ALMAGRO-J. de C. SERRA RAFOLS-J. COLOMINAS.
Ca a A queológica de
E -
pa ia. Ba celona,
Mad id 1945, pp. 165-166.
2
F
18 del
Code Ecpolai e
de A. CAILLEIJX-G. TAnoR. Les dimensions del agmen en
la se a posició co ec a, són 4
x
4.5
x
0,4 cm.
3
Segons F. Ma gena -a I'en usiasme i la gene osi a del qual ol co espond e aques
eball- ou oba el agmen en una si ja que p esen a a di e sos es a s i en el que co -.
esponia al d'aques a oballa apa egue en di e sos agmen s d'im o es, un os de pla
de
e a sigilla a ma mo a a
i un conjun de 5 bocins més de
sigilla a
sudgd.lica que co -
esponen, segons hem pogu eu e, a les o mes deco ades D ag. 29 i 29
B
i a la o ma llisa
da ació paleog &a dins el segle
I
d.JC. i, conc e amen , a les po es de
I'epoca li ia o a la
i
dels juli-claudis. Musa se ia, hem de c eu e, el p o-
pie a i d'aques as que l'hau ia ma ca amb un punxó en una esc ip u-
a capi al cu si a o usual po se una mica a cal zan , conc e amen pel
que a a la
A4.
Poc més en podem di o a que
Musa
és un
cognomen
suscep ible d'ésse po a an pe homes com pe dones amb una cla a
p eponde ancia emenina, d'aco d amb les dades d'I. Kajan o: 14 ho-
mes de on a 174 dones>. Cal ema ca , a més, que dels 188 casos egis-
a s al
Co@us Znscn) ionum Lu inamm,
110 ho són a Roma amb una
p eponde ancia de la condició ing nua en la p opo ció de dos a un en e
les dones i de gai ebé 4 a
1
en el cas dels homes. Si hem de c eu e les es-
adís iques, qui hau ia ma ca aques as se ia una dona de condició in-
genua, e que ens e ecolza pe la p esencia a Hispania de 7 casos
d'aques
cognomen,
o s de dones de condició lliu e6 dels quals els es
més p ope s són de Ta agona':
Domi ia Musa, Caecilia Musa, VaLe ia
Musa,
el p ime de lec u a poc segu a i el da e en g ec. Cal a egi , a
més, un esg a ia sob e ce amica d1EmpÚ ies8.
Es ac a, doncs, d'ambien s no gai e allunya s de Rubí i ens indica
una ela i a eqüencia d'ús del
cognomen,
del qual enim aquí un nou
es imoni que en iqueix I'onom~ ica de la zona.
Més in e essan des d'un pun de is a li e a i és un esg a ia amb
punxó eali za abans de la cocció a la pa supe io d'una nansa de ce a-
D ag.
24/25,
els es iden i icables. Si unim els es imonis eu em que com la
manno a a
sembla no a iba als la is i que els al es agmen s de sudgil.lica poden cen a -se a
I'Ppoca de Claudi, I'ho i zó c onol6gic queda p ou cohe en si conside em que la D ag.
27
del boci que ens ocupa, quan p esen a, com es el cas, una cu a u a p ope a al qua de
ce cle, co espon a la p ime a epoca de la se a aplicació a la sudgll.lica, e olucionan a la
segona mei a del segle
I.
4
Sob e aques ipus d'esc ip u a.
c i.
J.
MALLON.
Paiéog aphie omaine,
Mad id
1952,
pp.
61-73;
J.
MAUON-R. MARICHAL-J. PERRAT.
L1éc z#u e la ine de la capide omaine dla
minuscule,
Pa is
1939,
esp. Iims.
4-6:
G.
CENCETTI.
Lineamen i dis o ia della sc i u a la-
ina,
Bolonia
1954,
pp.
60-66;
mol ú il P. BATLLE
HUGUET.
Epig a u la ina,
Ba celona
19632,
pp.
8-17.
Una bibliog a ia mol comple a a
J.O.
TJADER. aconside azioni e p opos-
e sulla sc i u a la ina nell'e l omana*,
Paieog aphica D$loma ica e A chi is ica. S udz
in ono e
ái
Giulio Ba e li,
Roma,
1979,
ol.
I,
pp.
31-60,
amb un es a de la qes ió c í ic
i
p ecisions de la e minolog~a de designacd.
5
I.
KAJANTO.
The
Lann
Cognomina,
Helsinki-Helsing o s
1965,
pp.
216;
cal indica ,
pe 6, la in luencia g ega d'aques eo kic,
ibidem,
p.
53.
6
CIL
I1
90, ILER 3384,
Beja;
CIL
I1
1453, ILER 2799,
Lo a;
CIL
I1
6267
a,
ILER 838,
Te-
ena;
CIL
I1
2658, ILER 4726,
As o ga.
7
CZL
I1
4392, ILER 4953, RIT628; CIL
I1
4359, RIT459; RIT684.
8
E.
RIPOLL-F.
MART^.
aNo as ampu i anas*,
Ampu zas
XXX
(1968).
p.
289.
Figu a
1.
Figu a
2.
mica de colo ma ó- e mell cla 9 amb abundosa mica com a esg eixado ;
co espon a un ipus de nansa amb apendix ho i zon al de secció apla ada
pe ' a ecolzamen del polze, que p esen a bisells la e als i acaba en es
den s, un pe du o almen , que s'ob en en co ona. Aques a o ma co -
espon a una copa, més o menys al a, de doble nansa de la qual enim
pa al.lels
al
ecull de M. Vegas i ou mol abundosa dins el ipus de la
ce hica de pa e s ines on, a més, és mol eqüen l'apa ició de lle es
en aques so in de la nansa10.
La
c onologia, en ac a -se d'aques ipus de ce hica, és de p ecisió di i-
cil,
si
bé
es po eni en comp e I'abundkcia de la o ma a 1'2poca juli-
clhdia, la qual cosa ecolza la da ació paleog ii ica que ens po a sens dub e
al segle
I
d.JC.,
bé
que pugui ésse més an iga: o a I'epoca augus al1. El
pa al-lel de la ajola d'I dica
(CE
I1
4967;
31)
amb els p ime s e sos de
1'Eneida ens con ida a eni una ce a p ud?ncia en la da aciól2.
Des d'un pun de is a paleog 2 ic-és in e essan la p esencia de dues
B
de les conegudes com
(x2
panse
2
gauches, ben es udiades pe
J.
Ma-
llon i de c onologia adien a la nos a p opos a13. Cal ema ca ambé la
g a ia de les dues
E,
la p ime a incomple a amb g a ia de dos e s e i-
cals pa al-lels eqüen en aques ipus d'esc ip u a. Sembla que en el
enca que segueix el p ime e de la
E
de bibe, es poden eu e es es
de la incisió del segon e , pe 6 no ens a e im a a i ma -ho; el que si
podem assegu a és el e que el e que uneix els dos e s de la
E
de
e
a
la segona lhia és ad en ici, la qual cosa és pe ec amen isible amb ma-
9
D
43 del
Code &po/ai e,
ci . Les dimensions del agmen són 4.7
x
3.5
x
0.9 cm.
Pe a nanses semblan s: M. VEGAS,
Ce ámica común omana de/ Medi e áneo occiden al.
Ba celona, 1973, igs. 26-27.
10
C.M. VEGAS.
Ce ámica común omana deLMedi e áneo occiden aí,
Ba celona 1973,
ipus 33-34. igs. 26-27. Pe a I'e olució d'aques a o ma com a de i ada de la imi ació
dels p o o ipus me ii.lics,
u.
F.
MAYET.
La
cé amique ipa ois ines dans /a Penínsule
IbZ i-
que,
Pa is 1975, p. 42;
c .
la o ma
M
(pp. 42-44, pl. XIV-XV) i els núms 118-120
d'h a
Reg b
que pe anyen
a
nanses semblan s amb deco ació de lle es que poden ins i o e-
p odui noms mi ol6gics. com s el cas d'un agmen de Cosa.
C .
M.T. MARABINI. aThe
Roman Thin Walled Po e y om Cosa (1948-1954)*,
Amencan Academy Rome Memoi s
XXXII
(1973), ipus
XXIX
i
A.
CARANDINI. aLa ce amica a pa e i so ili di Pompei e del
Museo Nazionale di Napoli*,
L'ins n men um domes icclm
d(
E co/ano e Pompei, Qua-
demi di Cul u a ma ede,
l, Roma 1977, p. 27, l5m
X,
22 pe a la si uació c onol6gica
dins els juli-claudis.
11
C .
no a 4 i esp.
J.O.
TJADER, aConside azioni
...
D.
pp. 45-60 pe a la possibili a de
c onologia més a dana.
12
J.
MALLON.
Pdéog aphie omaine,
pp. 63-64, 176 i
Ih.
VII,
2.
13
J.
MALLON.
Pdéog aphie omaine,
pp. 32-35 i 42-47; c i ica a
J.O.
Tjade , =Conside-
azioni
...
s,
pp. 56-57.
ina a I'in e io i la di e Zncia de g a a . Pel que a a les al es lle es
coincideixen amb les g a ies i
duc us
que coneixem pe d'al es es imo-
nis especialmen pompeians: la
P
p esen a dues o mes, la
O
és pe i a i
angulosa, i la
A
sense ba a cen al de o ma mol ac ua ia com ambé
ho és la
R.
Heus ací el ex :
BIBE
ET
PRO
PINA
que pod íem adui : abeu i passa la copa,, <beu i in i a,, o bé abeu i
b inda,.
No ens manquen pa al.lels del conjun del ex o d'una pa . Les in i-
acions a beu e, g a ades en copes i asos, són eqüen s. Disposem,
doncs, d'un ela iu
co pus,
ins i o a les insc ipcions pomeianes14, la
qual cosa no min a l'in e b d'aques es imoni que ens con i ma i si ua
en una adiciól', o essen el p ime exemple hispi nic.
Només en e boleix el que hem di la imp ecisió d'o igen d'aques do-
cumen , que ing essP al Museu de Rubi amb una pa de la col~lecció
Rou e i po , en conseqüZncia, p ocedi de qualse ol dels llocs on eball2
en Joan Rou e i Es e e o d'una oballa casual, d'una adquisició o d'un
dona iu. De o a mane a, no cal oblida que el seu Pmbi habi ual de e-
ce ca ou Rubi i el seu en o n16.
El Museu de Rubí cus odia enca a un bon g apa de no ícies descone-
gudes pe als es udiosos, de les quals donem aquí una pe i a mos a li-
mi ada al que es coneix amb llengua ge epig s~c com
ins umen um
domes icum,
que en la se a modZs ia ese a mol es egades, com a a és
el cas, in o macions gens menysp eables que el nos e homena ja , Pe e
Pe icay
,
sap ap ecia com ningú.
14
CIL
IV
1679,
c i.
J.
MAUON.
Pa éog aphie o naine,
p. 42 i Ilm.
IV. 2
V;
ambé no a
següen .
15
ThLL
11,
s. . bibo
(Münsche ), cols. 1959-1968, esp. cols. 1960-1961, amb es imonis
de
CIL
IV,
suppl. 3494 a,
CIL
I11
6009, 2, i sob e o exemples de
CIL
XIII.
Cal ema ca
I'exemple més p ope al nos e de
CIL
XI
6710, 16:
An onia du cis bibbe , p opina,
en
una
a npulla
de id e que és amb els ecipien s de ang el supo habi ual d'aques ipus
d'insc ipcions.
16
P.
BOSCH
I
GIMPERA.
~Joan Rou e i Es e e,.
Re is a de Ca a unya,
15 de no emb e de
1938,
PP.
487-490.