Dos esgrafiats sobre ceràmica al museu de Rubí

Ma c Maye Ningú no coneix millo que el D . Pe e Pe icay la impo ancia dels pe i s es imonis de I'an igui a . Documen s com els que p esen em ací han cons i u'i i cons i ueixen els elemen s amb els quals, mi jan~an un igo de o s conegu , a aga la se a pacien asca d'ibe bleg. Fins i o el lloc d'o igen, Rubí, d'almenys un d'aques s esg a ia s, és amilia a les se es ece ques. El pa al.lel, pe b, és pu amen o mal puix que no es ac a d'insc ipcions ib iques sinó lla ines que,. d'al a banda, no han es a ampoc mai allunyades dels seus a anys. El p ime d'aques s esg a ia s p ocedeix de Can Fa jÓ1. El seu supo és un bocí de ce hica sigilla a sudgal.lica de la o ma D ag. 27, de colo e mell2, i el seu ex espon a un cognomen ben conegu en el món o- ma: MUSA. Des d'un pun de is a ce amolbgic, pel que a a la c onologia', no podem assenyala al a cosa que el e que con i ma la 1 Sob e el jacimen de Can Fa jó, c . J. COLOMINAS ROCA, <La nec 6polis de Can Fa jó (Rubí), AIEC VI (1915-1920), pp. 599-601, i mol ecen men , J. BARBEU. <Assaig d'in- e p e ació de les si ges de Can Fa jó . Museu de Rubí. Bu lle í 1 (juny 1981). Re e hcies al jacimen a M. ALMAGRO-J. de C. SERRA RAFOLS-J. COLOMINAS. Ca a A queológica de E - pa ia. Ba celona, Mad id 1945, pp. 165-166. 2 F 18 del Code Ecpolai e de A. CAILLEIJX-G. TAnoR. Les dimensions del agmen en la se a posició co ec a, són 4 x 4.5 x 0,4 cm. 3 Segons F. Ma gena -a I'en usiasme i la gene osi a del qual ol co espond e aques eball- ou oba el agmen en una si ja que p esen a a di e sos es a s i en el que co -. esponia al d'aques a oballa apa egue en di e sos agmen s d'im o es, un os de pla de e a sigilla a ma mo a a i un conjun de 5 bocins més de sigilla a sudgd.lica que co - esponen, segons hem pogu eu e, a les o mes deco ades D ag. 29 i 29 B i a la o ma llisa da ació paleog &a dins el segle I d.JC. i, conc e amen , a les po es de I'epoca li ia o a la i dels juli-claudis. Musa se ia, hem de c eu e, el p o- pie a i d'aques as que l'hau ia ma ca amb un punxó en una esc ip u- a capi al cu si a o usual po se una mica a cal zan , conc e amen pel que a a la A4. Poc més en podem di o a que Musa és un cognomen suscep ible d'ésse po a an pe homes com pe dones amb una cla a p eponde ancia emenina, d'aco d amb les dades d'I. Kajan o: 14 ho- mes de on a 174 dones>. Cal ema ca , a més, que dels 188 casos egis- a s al Co@us Znscn) ionum Lu inamm, 110 ho són a Roma amb una p eponde ancia de la condició ing nua en la p opo ció de dos a un en e les dones i de gai ebé 4 a 1 en el cas dels homes. Si hem de c eu e les es- adís iques, qui hau ia ma ca aques as se ia una dona de condició in- genua, e que ens e ecolza pe la p esencia a Hispania de 7 casos d'aques cognomen, o s de dones de condició lliu e6 dels quals els es més p ope s són de Ta agona': Domi ia Musa, Caecilia Musa, VaLe ia Musa, el p ime de lec u a poc segu a i el da e en g ec. Cal a egi , a més, un esg a ia sob e ce amica d1EmpÚ ies8. Es ac a, doncs, d'ambien s no gai e allunya s de Rubí i ens indica una ela i a eqüencia d'ús del cognomen, del qual enim aquí un nou es imoni que en iqueix I'onom~ ica de la zona. Més in e essan des d'un pun de is a li e a i és un esg a ia amb punxó eali za abans de la cocció a la pa supe io d'una nansa de ce a- D ag. 24/25, els es iden i icables. Si unim els es imonis eu em que com la manno a a sembla no a iba als la is i que els al es agmen s de sudgil.lica poden cen a -se a I'Ppoca de Claudi, I'ho i zó c onol6gic queda p ou cohe en si conside em que la D ag. 27 del boci que ens ocupa, quan p esen a, com es el cas, una cu a u a p ope a al qua de ce cle, co espon a la p ime a epoca de la se a aplicació a la sudgll.lica, e olucionan a la segona mei a del segle I. 4 Sob e aques ipus d'esc ip u a. c i. J. MALLON. Paiéog aphie omaine, Mad id 1952, pp. 61-73; J. MAUON-R. MARICHAL-J. PERRAT. L1éc z#u e la ine de la capide omaine dla minuscule, Pa is 1939, esp. Iims. 4-6: G. CENCETTI. Lineamen i dis o ia della sc i u a la- ina, Bolonia 1954, pp. 60-66; mol ú il P. BATLLE HUGUET. Epig a u la ina, Ba celona 19632, pp. 8-17. Una bibliog a ia mol comple a a J.O. TJADER. aconside azioni e p opos- e sulla sc i u a la ina nell'e l omana*, Paieog aphica D$loma ica e A chi is ica. S udz in ono e ái Giulio Ba e li, Roma, 1979, ol. I, pp. 31-60, amb un es a de la qes ió c í ic i p ecisions de la e minolog~a de designacd. 5 I. KAJANTO. The Lann Cognomina, Helsinki-Helsing o s 1965, pp. 216; cal indica , pe 6, la in luencia g ega d'aques eo kic, ibidem, p. 53. 6 CIL I1 90, ILER 3384, Beja; CIL I1 1453, ILER 2799, Lo a; CIL I1 6267 a, ILER 838, Te- ena; CIL I1 2658, ILER 4726, As o ga. 7 CZL I1 4392, ILER 4953, RIT628; CIL I1 4359, RIT459; RIT684. 8 E. RIPOLL-F. MART^. aNo as ampu i anas*, Ampu zas XXX (1968). p. 289. Figu a 1. Figu a 2. mica de colo ma ó- e mell cla 9 amb abundosa mica com a esg eixado ; co espon a un ipus de nansa amb apendix ho i zon al de secció apla ada pe ' a ecolzamen del polze, que p esen a bisells la e als i acaba en es den s, un pe du o almen , que s'ob en en co ona. Aques a o ma co - espon a una copa, més o menys al a, de doble nansa de la qual enim pa al.lels al ecull de M. Vegas i ou mol abundosa dins el ipus de la ce hica de pa e s ines on, a més, és mol eqüen l'apa ició de lle es en aques so in de la nansa10. La c onologia, en ac a -se d'aques ipus de ce hica, és de p ecisió di i- cil, si bé es po eni en comp e I'abundkcia de la o ma a 1'2poca juli- clhdia, la qual cosa ecolza la da ació paleog ii ica que ens po a sens dub e al segle I d.JC., bé que pugui ésse més an iga: o a I'epoca augus al1. El pa al-lel de la ajola d'I dica (CE I1 4967; 31) amb els p ime s e sos de 1'Eneida ens con ida a eni una ce a p ud?ncia en la da aciól2. Des d'un pun de is a paleog 2 ic-és in e essan la p esencia de dues B de les conegudes com (x2 panse 2 gauches, ben es udiades pe J. Ma- llon i de c onologia adien a la nos a p opos a13. Cal ema ca ambé la g a ia de les dues E, la p ime a incomple a amb g a ia de dos e s e i- cals pa al-lels eqüen en aques ipus d'esc ip u a. Sembla que en el enca que segueix el p ime e de la E de bibe, es poden eu e es es de la incisió del segon e , pe 6 no ens a e im a a i ma -ho; el que si podem assegu a és el e que el e que uneix els dos e s de la E de e a la segona lhia és ad en ici, la qual cosa és pe ec amen isible amb ma- 9 D 43 del Code &po/ai e, ci . Les dimensions del agmen són 4.7 x 3.5 x 0.9 cm. Pe a nanses semblan s: M. VEGAS, Ce ámica común omana de/ Medi e áneo occiden al. Ba celona, 1973, igs. 26-27. 10 C.M. VEGAS. Ce ámica común omana deLMedi e áneo occiden aí, Ba celona 1973, ipus 33-34. igs. 26-27. Pe a I'e olució d'aques a o ma com a de i ada de la imi ació dels p o o ipus me ii.lics, u. F. MAYET. La cé amique ipa ois ines dans /a Penínsule IbZ i- que, Pa is 1975, p. 42; c . la o ma M (pp. 42-44, pl. XIV-XV) i els núms 118-120 d'h a Reg b que pe anyen a nanses semblan s amb deco ació de lle es que poden ins i o e- p odui noms mi ol6gics. com s el cas d'un agmen de Cosa. C . M.T. MARABINI. aThe Roman Thin Walled Po e y om Cosa (1948-1954)*, Amencan Academy Rome Memoi s XXXII (1973), ipus XXIX i A. CARANDINI. aLa ce amica a pa e i so ili di Pompei e del Museo Nazionale di Napoli*, L'ins n men um domes icclm d( E co/ano e Pompei, Qua- demi di Cul u a ma ede, l, Roma 1977, p. 27, l5m X, 22 pe a la si uació c onol6gica dins els juli-claudis. 11 C . no a 4 i esp. J.O. TJADER, aConside azioni ... D. pp. 45-60 pe a la possibili a de c onologia més a dana. 12 J. MALLON. Pdéog aphie omaine, pp. 63-64, 176 i Ih. VII, 2. 13 J. MALLON. Pdéog aphie omaine, pp. 32-35 i 42-47; c i ica a J.O. Tjade , =Conside- azioni ... s, pp. 56-57. ina a I'in e io i la di e Zncia de g a a . Pel que a a les al es lle es coincideixen amb les g a ies i duc us que coneixem pe d'al es es imo- nis especialmen pompeians: la P p esen a dues o mes, la O és pe i a i angulosa, i la A sense ba a cen al de o ma mol ac ua ia com ambé ho és la R. Heus ací el ex : BIBE ET PRO PINA que pod íem adui : abeu i passa la copa,, <beu i in i a,, o bé abeu i b inda,. No ens manquen pa al.lels del conjun del ex o d'una pa . Les in i- acions a beu e, g a ades en copes i asos, són eqüen s. Disposem, doncs, d'un ela iu co pus, ins i o a les insc ipcions pomeianes14, la qual cosa no min a l'in e b d'aques es imoni que ens con i ma i si ua en una adiciól', o essen el p ime exemple hispi nic. Només en e boleix el que hem di la imp ecisió d'o igen d'aques do- cumen , que ing essP al Museu de Rubi amb una pa de la col~lecció Rou e i po , en conseqüZncia, p ocedi de qualse ol dels llocs on eball2 en Joan Rou e i Es e e o d'una oballa casual, d'una adquisició o d'un dona iu. De o a mane a, no cal oblida que el seu Pmbi habi ual de e- ce ca ou Rubi i el seu en o n16. El Museu de Rubí cus odia enca a un bon g apa de no ícies descone- gudes pe als es udiosos, de les quals donem aquí una pe i a mos a li- mi ada al que es coneix amb llengua ge epig s~c com ins umen um domes icum, que en la se a modZs ia ese a mol es egades, com a a és el cas, in o macions gens menysp eables que el nos e homena ja , Pe e Pe icay , sap ap ecia com ningú. 14 CIL IV 1679, c i. J. MAUON. Pa éog aphie o naine, p. 42 i Ilm. IV. 2 V; ambé no a següen . 15 ThLL 11, s. . bibo (Münsche ), cols. 1959-1968, esp. cols. 1960-1961, amb es imonis de CIL IV, suppl. 3494 a, CIL I11 6009, 2, i sob e o exemples de CIL XIII. Cal ema ca I'exemple més p ope al nos e de CIL XI 6710, 16: An onia du cis bibbe , p opina, en una a npulla de id e que és amb els ecipien s de ang el supo habi ual d'aques ipus d'insc ipcions. 16 P. BOSCH I GIMPERA. ~Joan Rou e i Es e e,. Re is a de Ca a unya, 15 de no emb e de 1938, PP. 487-490.