Es udio del léxaico la ino medie al
en dipomas a agoneses an e io es
a
115
7
(Téminos e e en es a la
'composición de la sociedad
y
a la
ida u al)
Sepa a a del A chi o de Filologia
A agonesa, XXIV-XXV. Ins i u-
ción aFe nando el Ca ólico~
(C.S.I.C.) de la Excma. Dipu a-
ción P o incial de Za agoza, 1979,
255 pp.
Conde aciones en omo a edac-
ción de documen os la inos en
A agón du an e la Al a Edad
Me&
Sepa a a del A chi o de Filologia
A agonesa,
XXIV-XXV.
Ins i u-
ción *Fe nando
el
Ca ólico~
(C.S.I.C.), de la Excma. Dipu a-
ción P o incial de Za agoza, 1979,
PP.
287-315.
El D . Oli e i No es Valls ens o e-
eix en dues ob es d'apa ició simul l-
nia i ecen ,
Es udio del léxico la ino
medie al en diplomas a agoneses an-
eno es a
115
7
( énninos e e en es a
la composición de la sociedady a la i-
da u al)
i
Conside aciones en o no a
la edacción de documen os la inos en
A agón du an e la A a Edad Media,
publicades ambdues pe la me i b ia
e is a A chi o de Filologia A agone-'
sa, una apo ació impo an en el
e eny de la lexicog a ia.
En e ec e, en el p ime eball
l'au o es udia minuciosamen el alo
seman ic del espec able nomb e de
es-cen s qua an a mo s conside a s
en llu s di e ses accepcions. P ecedeix,
pe 6, la in es igació p bpiamen di a
una in oducció on queda jus i ica el
í ol del llib e amb la delimi ació del
ocabula i a es udia a dos dels qua e
g ups I xics en qu el p o esso
J.
Bas-
a das di ideix els ocables que es o-
ben més so in en els documen s
lla ins medie als: el de les pa aules e-
e en s als memb es in eg an s de la
socie a i el dels e mes ela ius al món
u al.
Conc e ada la emi ica a ac a , el
p o .
0.
No es la ci cumsc iu al
pe íode c onol6gic que a des dels ini-
cis d'A agó com a com a ins a I'any
del aspb del da e ep esen an de
la dinas ia undado a, Rami
I1
el
Monjo, mo el
1157,
pe a passa o
segui a e unes b eus obse acions
sob e I'in e s de la documen ació que
se eix de base al seu eball, in e s
que a ec a an 1'2 ea del lla í me-
die al com la de les p ime es mani es-
acions de I'a agon s p eli e a i no so-
lamen pel que espec a a I'es udi del
seu I xic sinó ambé al de la se a on -
ica i sin axi.
A
con inuació
0.
No es classi ica
el l xic lla í medie al en di e ses es e-
es segons inguin els mo s un o igen
clbsic amb de e minada e olució se-
man ica, una p ocedencia ne amen
medie al o es ac i, en i, de eus que
sense dimana de la llengua lla ina
pe anyen a la pa la omlnica. Aques-
a di isió a degudamen exempli ica-
da, pe bé que en la pagina
20
obem
I'e o , epe i a la piigina
22,
de con-
side a uasallus com mo de
p o inen a ge manica quan és d'a el
c?l ica, al com, d'al a banda, se'ns
diu més enda an (pagina
79).
I
així
ma eix eiem com spo one queda
classi ica en la piigina
22
com e me
gh ic men e que en la pagina
24
se'ns
dóna com pa aula lla ina.
Desp és d'una bibliog a ia
desglossada en on s documen als i
ob es de consul a, comenca I'es udi
del I&ic ca aloga en di e ses classi i-
cacions. Quan el mo pel seu p opi
ca k e é cabuda dins més d'una Ilis-
a, se'n dóna la de inició només en
una i en les al es se'ns eme a I'index
e boncm, lle a del cas del mo
maio ale, que, suposem pe e ada no
impu able a I'au o -i, pe al a pa ,
sense cap al a conseqii?ncia- és de i-
ni dues egades, una a la piigina
98
i
I'al a a la pagina
120.
El c i e i de de inició dels mo s ens
sembla mol adequa ja que desp és
de ecolli -ne les a ian s g ~ques i
d'especi ica -ne el g ne e g ama ical
quan s'escau, hom dóna encabimen a
la se a e imologia, la qual cosa ajuda
o ca a la cabal comp ensió del alo
semiin ic que é la pa aula es udiada
en el con ex i ?poca en qu apa eix i
en les se es di e ses accepcions, alo
que semp e queda pe ec amen p eci-
sa amb una explicació b eu, jus a
i
cla a que con ibueix no poc a I'ame-
ni a amb qu hom llegeix aques a
ob a, sense que aixa p i i, pe a, d'ob-
se a que en de e minades pa aules
pe mo de p ecisió, al nos e en-
end e, es ili massa p im i es desglos-
sin mo s de signi icació única en dis-
in es accepcions ( egi's cauallanus,
plgs.
668-69;
uicinus, plgs.
109
SS.) o
ins i o de signi icanca plu al en més
sen i s dels que semblen necessa is
( egi's baso, accepcions b), c) i d) pos-
siblemen edu'ibles a una de sola).
A
les de inicions, no hi manquen,
com és na u al, agmen s ex uals que
si uen el conjun s?mic dels mo s ana-
li za s en la iso opia de les ases que
els inclouen.
Quan els ocables an p ecedi s
d'un p e e bi hom é ambé en comp-
e el signi ica bbic d'aques , enca a
que en aques pun hau íem p e e i
una majo egula i a de ac amen ja
que en alguns casos ( egi's p ela us,
p eposi us, con esso ) aques a consi-
de ació s'ome ; així ma eix hau ia
es a desi jable d'uni ica el c i e i de
ci ació dels e bs lla ins, a s que al
cos a de e e ncies en in ini iu
( egi's cabadzca e, S.V. cauaica o ; e-
ne e, s.~. eni o ) n'hi obem en p i-
me a pe sona del p esen d'indica iu
( egi's nasco , s. . andena o; p aepo-
no, s. . p eposi us).
Les no es, que són abundan s, e-
nen g an impo lncia en aques e-
ball, i man a egada c iden I'a enció
sob e ex os que donen es imonia ge
del l xic més ecula en el emps de
qu hom disposa ( egi's no a
45
de la
piigina
141,
no a
6
de la pagina
169,
no a
26
de la phgina
176,
i an es
d'al es) i i is i o ce i iquen I'exis-
hia d'unes o mes --a/lax/dex--
no a
27,
piigina
23-
no ecollides en
I'ac edi a i p es igiós Dicciona io
C í ic0 E imológico de la Lngua Cas-
ellana
del sa i lingüis a
J.
Co omines,
ob a que na u almen el p o esso
O.
No es no deixa mai de eco da . Val a
di , pe 6, que donada la lloable con-
cu ncia de no es c eiem que hau ia
es a millo de sup imi aquelles que
pe ei e a i es es an innecesskies ( e-
gi's no a
15
de la pig.
233
espec e a
no a
3
de la pigina
229,
o la no a
12
de la pig.
129
i no a
34
de la pig.
178
pel que a a la no a
36
de la pgg.
76).
Ad enim, pe úl im, d'un de ec e
d'omissió en la no a
24
de la pigina
157.
Del es amen del ei Al ons el
Ba allado no solamen se'n bene i-
cia en els o des de 1'Hospi al i del
Temple, sinó ambé el o sa impo -
an enca a que poc conegu a casa
nos a del San Sepulc e
(c .
F.
SOLDE-
VILA,
His 6 ia de Ca alunya,
ol.
I,
pigs.
158-9).
Es clou el eball amb un indispen-
sable
index e bo u n.
La segona ob a esmen ada,
Consi-
de acions,
és un b eu mos a i de di e-
en s ipus de documen s medie als
que es ansc iuen segui s d'una anili-
si de o el seu Pxic amb algun comen-
a i sin k ic i diplomi ic.
En esum i pe acaba podem di
que el D .
O.
Nones ens b inda una
in es igació se iosa amb esul a s s6-
lids sob e el Isxic del lla í medie al,
dels quals se'n bene icien igualmen
els es udiosos de la ilologia lla ina i
ominica així com els his o iado s i
medie alis es en gene al, que
gaudeixen amb aques es ob es d'acu-
ada p esen ació d'una eina de eball
ú il pe a o s i idhuc indispensable
pe als qui ulguin a ansa -se a la e-
ce ca d'aspec es ilol6gics, his 6 ics o
ins i ucionals de 1'A agÓ de 1'Al a
Eda Mi ja, pe qu en de ini i a o el
que hom po e eu e a aqu'es a apo -
ació cien í ica no són sinó de alls sen-
se impo incia que no impedeixen de
quali ica -la d'excel.len .
Jesús Al u o
i Pe ucho
D~AZ
Y
Dh,
MANUEL
C.
Lib os
y
lib e ibs en la
Rioja al omedie al
Log oño
,
Dipu ación P o incial.
Se icio
de
Cul u a,
1979.
El llib e, si uan el lec o dins
I'hbi geog i ic i his 6 ic de la Rioja
al p ime dels se ze capí ols de qu
cons a, és un es udi - e amb anilisi
minuciosa- sob e manusc i s dels sel-
ges
X
i
XI
copia s als esc ip o is dels
mones i s de Náje a, San Ma ín de
Albelda, Val ane a i San Millán de la
Cogolla, o s ells en lle a isigoda.
Dels es an s quinze capí ols en
dedica I'au o nou a I'esc ip o i de San
MilMn, que, pe la se a impo incia,
és I'es udia més a ons pel D . Díaz i
Díaz, del qual en desc iu
55
ma-
nusc i s conse a s ac ualmen , la ma-
jo ia d'ells, a la Biblio eca de la Real
Academia de la His o ia de Mad id.
Cons a a més el llib e de
22
ap n-
dixs i de
4
índexs: de llocs, de pe sones
i ex os, d'au o s, i de manusc i s.