Recensions

Es udio del léxaico la ino medie al en dipomas a agoneses an e io es a 115 7 (Téminos e e en es a la 'composición de la sociedad y a la ida u al) Sepa a a del A chi o de Filologia A agonesa, XXIV-XXV. Ins i u- ción aFe nando el Ca ólico~ (C.S.I.C.) de la Excma. Dipu a- ción P o incial de Za agoza, 1979, 255 pp. Conde aciones en omo a edac- ción de documen os la inos en A agón du an e la Al a Edad Me& Sepa a a del A chi o de Filologia A agonesa, XXIV-XXV. Ins i u- ción *Fe nando el Ca ólico~ (C.S.I.C.), de la Excma. Dipu a- ción P o incial de Za agoza, 1979, PP. 287-315. El D . Oli e i No es Valls ens o e- eix en dues ob es d'apa ició simul l- nia i ecen , Es udio del léxico la ino medie al en diplomas a agoneses an- eno es a 115 7 ( énninos e e en es a la composición de la sociedady a la i- da u al) i Conside aciones en o no a la edacción de documen os la inos en A agón du an e la A a Edad Media, publicades ambdues pe la me i b ia e is a A chi o de Filologia A agone-' sa, una apo ació impo an en el e eny de la lexicog a ia. En e ec e, en el p ime eball l'au o es udia minuciosamen el alo seman ic del espec able nomb e de es-cen s qua an a mo s conside a s en llu s di e ses accepcions. P ecedeix, pe 6, la in es igació p bpiamen di a una in oducció on queda jus i ica el í ol del llib e amb la delimi ació del ocabula i a es udia a dos dels qua e g ups I xics en qu el p o esso J. Bas- a das di ideix els ocables que es o- ben més so in en els documen s lla ins medie als: el de les pa aules e- e en s als memb es in eg an s de la socie a i el dels e mes ela ius al món u al. Conc e ada la emi ica a ac a , el p o . 0. No es la ci cumsc iu al pe íode c onol6gic que a des dels ini- cis d'A agó com a com a ins a I'any del aspb del da e ep esen an de la dinas ia undado a, Rami I1 el Monjo, mo el 1157, pe a passa o segui a e unes b eus obse acions sob e I'in e s de la documen ació que se eix de base al seu eball, in e s que a ec a an 1'2 ea del lla í me- die al com la de les p ime es mani es- acions de I'a agon s p eli e a i no so- lamen pel que espec a a I'es udi del seu I xic sinó ambé al de la se a on - ica i sin axi. A con inuació 0. No es classi ica el l xic lla í medie al en di e ses es e- es segons inguin els mo s un o igen clbsic amb de e minada e olució se- man ica, una p ocedencia ne amen medie al o es ac i, en i, de eus que sense dimana de la llengua lla ina pe anyen a la pa la omlnica. Aques- a di isió a degudamen exempli ica- da, pe bé que en la pagina 20 obem I'e o , epe i a la piigina 22, de con- side a uasallus com mo de p o inen a ge manica quan és d'a el c?l ica, al com, d'al a banda, se'ns diu més enda an (pagina 79). I així ma eix eiem com spo one queda classi ica en la piigina 22 com e me gh ic men e que en la pagina 24 se'ns dóna com pa aula lla ina. Desp és d'una bibliog a ia desglossada en on s documen als i ob es de consul a, comenca I'es udi del I&ic ca aloga en di e ses classi i- cacions. Quan el mo pel seu p opi ca k e é cabuda dins més d'una Ilis- a, se'n dóna la de inició només en una i en les al es se'ns eme a I'index e boncm, lle a del cas del mo maio ale, que, suposem pe e ada no impu able a I'au o -i, pe al a pa , sense cap al a conseqii?ncia- és de i- ni dues egades, una a la piigina 98 i I'al a a la pagina 120. El c i e i de de inició dels mo s ens sembla mol adequa ja que desp és de ecolli -ne les a ian s g ~ques i d'especi ica -ne el g ne e g ama ical quan s'escau, hom dóna encabimen a la se a e imologia, la qual cosa ajuda o ca a la cabal comp ensió del alo semiin ic que é la pa aula es udiada en el con ex i ?poca en qu apa eix i en les se es di e ses accepcions, alo que semp e queda pe ec amen p eci- sa amb una explicació b eu, jus a i cla a que con ibueix no poc a I'ame- ni a amb qu hom llegeix aques a ob a, sense que aixa p i i, pe a, d'ob- se a que en de e minades pa aules pe mo de p ecisió, al nos e en- end e, es ili massa p im i es desglos- sin mo s de signi icació única en dis- in es accepcions ( egi's cauallanus, plgs. 668-69; uicinus, plgs. 109 SS.) o ins i o de signi icanca plu al en més sen i s dels que semblen necessa is ( egi's baso, accepcions b), c) i d) pos- siblemen edu'ibles a una de sola). A les de inicions, no hi manquen, com és na u al, agmen s ex uals que si uen el conjun s?mic dels mo s ana- li za s en la iso opia de les ases que els inclouen. Quan els ocables an p ecedi s d'un p e e bi hom é ambé en comp- e el signi ica bbic d'aques , enca a que en aques pun hau íem p e e i una majo egula i a de ac amen ja que en alguns casos ( egi's p ela us, p eposi us, con esso ) aques a consi- de ació s'ome ; així ma eix hau ia es a desi jable d'uni ica el c i e i de ci ació dels e bs lla ins, a s que al cos a de e e ncies en in ini iu ( egi's cabadzca e, S.V. cauaica o ; e- ne e, s.~. eni o ) n'hi obem en p i- me a pe sona del p esen d'indica iu ( egi's nasco , s. . andena o; p aepo- no, s. . p eposi us). Les no es, que són abundan s, e- nen g an impo lncia en aques e- ball, i man a egada c iden I'a enció sob e ex os que donen es imonia ge del l xic més ecula en el emps de qu hom disposa ( egi's no a 45 de la piigina 141, no a 6 de la pagina 169, no a 26 de la phgina 176, i an es d'al es) i i is i o ce i iquen I'exis- hia d'unes o mes --a/lax/dex-- no a 27, piigina 23- no ecollides en I'ac edi a i p es igiós Dicciona io C í ic0 E imológico de la Lngua Cas- ellana del sa i lingüis a J. Co omines, ob a que na u almen el p o esso O. No es no deixa mai de eco da . Val a di , pe 6, que donada la lloable con- cu ncia de no es c eiem que hau ia es a millo de sup imi aquelles que pe ei e a i es es an innecesskies ( e- gi's no a 15 de la pig. 233 espec e a no a 3 de la pigina 229, o la no a 12 de la pig. 129 i no a 34 de la pig. 178 pel que a a la no a 36 de la pgg. 76). Ad enim, pe úl im, d'un de ec e d'omissió en la no a 24 de la pigina 157. Del es amen del ei Al ons el Ba allado no solamen se'n bene i- cia en els o des de 1'Hospi al i del Temple, sinó ambé el o sa impo - an enca a que poc conegu a casa nos a del San Sepulc e (c . F. SOLDE- VILA, His 6 ia de Ca alunya, ol. I, pigs. 158-9). Es clou el eball amb un indispen- sable index e bo u n. La segona ob a esmen ada, Consi- de acions, és un b eu mos a i de di e- en s ipus de documen s medie als que es ansc iuen segui s d'una anili- si de o el seu Pxic amb algun comen- a i sin k ic i diplomi ic. En esum i pe acaba podem di que el D . O. Nones ens b inda una in es igació se iosa amb esul a s s6- lids sob e el Isxic del lla í medie al, dels quals se'n bene icien igualmen els es udiosos de la ilologia lla ina i ominica així com els his o iado s i medie alis es en gene al, que gaudeixen amb aques es ob es d'acu- ada p esen ació d'una eina de eball ú il pe a o s i idhuc indispensable pe als qui ulguin a ansa -se a la e- ce ca d'aspec es ilol6gics, his 6 ics o ins i ucionals de 1'A agÓ de 1'Al a Eda Mi ja, pe qu en de ini i a o el que hom po e eu e a aqu'es a apo - ació cien í ica no són sinó de alls sen- se impo incia que no impedeixen de quali ica -la d'excel.len . Jesús Al u o i Pe ucho D~AZ Y Dh, MANUEL C. Lib os y lib e ibs en la Rioja al omedie al Log oño , Dipu ación P o incial. Se icio de Cul u a, 1979. El llib e, si uan el lec o dins I'hbi geog i ic i his 6 ic de la Rioja al p ime dels se ze capí ols de qu cons a, és un es udi - e amb anilisi minuciosa- sob e manusc i s dels sel- ges X i XI copia s als esc ip o is dels mones i s de Náje a, San Ma ín de Albelda, Val ane a i San Millán de la Cogolla, o s ells en lle a isigoda. Dels es an s quinze capí ols en dedica I'au o nou a I'esc ip o i de San MilMn, que, pe la se a impo incia, és I'es udia més a ons pel D . Díaz i Díaz, del qual en desc iu 55 ma- nusc i s conse a s ac ualmen , la ma- jo ia d'ells, a la Biblio eca de la Real Academia de la His o ia de Mad id. Cons a a més el llib e de 22 ap n- dixs i de 4 índexs: de llocs, de pe sones i ex os, d'au o s, i de manusc i s.