LA
~LIC~~NCIA
PER A BARQUES DE
1284.
UNA FONT
IMPORTANT PER A L'ESTUDI DEL COMERC: EXTERIOR
MALLORQU~
DEL
DARRER
QUART
DEL
SEGLE
XIII
A.
Rie a
El come g ex e io , malg a la impo incia que a eni din e
I'es uc u a econamica del egne de Mallo ca du an la Baixa Eda Mi ja,
no ha a e enca a I'in e b dels in es igado s en el g au que li pe oca.
Men e que pe la ca og a ia, l'u banisme o I'a , posem pel cas, dispo-
sem ja d'alguns es udis d'una quali a mol no able; ens segueix al an
a ui, espec e al sec o e cia i, una isió de conjun in e p e a i a, con-
cebuda d'aco d amb c i e is exigen s i posa s al dia, que ens o neixi una
espos a ilida a mol es de les qües ions p incipals que aquell plan eja.
Els p o ocols no a ials diposi a s als amius His b ic i Capi ula de Mallo -
ca són an nomb osos que enca a no han es a sis en~i ica nen esco -
colla s. La iquesa d'aques llega documen al, al qual s'han d'a egi els
- ambé mol abundan s- ins umen s ju ídicopúblics, ha p o oca
que els successius ap opamen s al co ne s insula baixmedie al inguin
un ca ic e o es e amen sec o ial1 o de sín esi mol gene al; sín esis ela-
Relació de les ab e ia u es emp ades
ACA
=
A xiu de la Co ona d'A agó
AHM
=
A xiu His a ic de Mallo ca
nBSALn
=
aBole in de la Sociedad A queológica Lulianas (Palma de Mallo ca)
RP
=
Reial Pa imoni (Secció a xi ís ica del AHM)
'
En e les quals des aquen: SEVILLANO, aDe Venecia a Flandes ( ia Mallo ca
y
Po u-
gal, siglo XIV),,
BSAL,
XXXIII (1968-1972). pp. 1-33; idem,
abs
iajes medie ales desde
bo ades, amb mol a des esa alguna d'elles2, a pa i de con ingen s do-
cumen als no gai e amples i on els í ols o icials solen p edomina pe
damun dels con ac es p i a s. D'aquí que la con icció de la u ili a
-
-
aue
hic e nunc
é enca a el posa en ci culació ex os iddi s de na u a
econbmica m'hagi indul a edi a -men e p epa o un andisi acu ada
del seu con ingu - el egis e d'eixides de aixells de
1284,
I'ins u-
men públic més an ic que es conse a ela iu al mo imen del pb
balea , un p eceden doscen is a dels egis es d'anco a ge del segle
XIV
.
La
LlicZncia pe
a
ba ques
-
amb aques í ol es 2 ca aloga el
manusc i - cons i ueix un documen , enca a que in di , ja conegu ;
l'han emp a , que sapiguem, Ch.E. Du ou cq3,
M.
~u lia ~i
A.
pons5.
El egis e es 2 compos pe
9
olis de pape s de mm.
330
x
250,
doble-
Mallo ca a Cana ias*,
Anua io de Es udios A lán icos,
n.O 18 (Mad id
-
Las
Palmas, 1972).
pp. 1-31; idem, uMallo ca
y
Cana ias*,
Hi pania,
XXXII (Mad id, 1972). pp. 123-138; L6-
PEZ,
R.S., *Majo cans and Genoese on he No h sea ou e in he XiII cen u y*,
Re ue Bel-
ge de Philologie e dlHis oi e,
XXIX
(B uxelles, 1951). pp. 1163-1179; MOLLAT, M.,
uDeux é udes ela i es aux cons uc ions na als
1
Ba celona e
B
Palma de Majo que au Xi-
Ve si?cle*,
Homenaje a Jaime Vzcen Vi es,
I, Ba celona, 1965, pp. 550-556; PONS, A.,
uMallo ca i P o ensa (segles XiII i XIV)*,
BSAL,
XXI
(1926-1927), pp. 131-133, 164-167,
198-201, 231-233.
Especialmen les degudes a
F.
Se illano i
A.
San ama ia. SEVILLANO,
F.,
*Na ega-
ciones medi e dneas (siglos Xi-XVI). Valo del pue o de Mallo ca*,
XI Cong esso In e -
nazionale di S o ia Man h'ma,
Ba i (28 agos o
-
9 se emb e 1969). Mul icopia . 54 pp.;
idem. .Me cade es
y
na egan es mallo quines (siglos XIII-U).,
His ona de Mallo ca,
co-
o dinada po J. Masca ó Pasa ius, IV, Palma, 197 l, pp. 43 1-520; idem,
His o ia delPue o
de Paha de Mallo ca,
Palma, 1974. SANTAMAR~A, A.,
.El
eino de Mallo ca en la p ime a
mi ad del siglo XVD,
IV Cong eso de His o ia de la Co ona de A agón,
Palma, 1915;
idem, aMallo ca del Medioe o a la Mode nidad~,
Has o ia de Mdo ca,
coo dinada po J.
Masca ó Pasa ius, 111, Palma, 1970, pp. 1-360; idem,
asp pec os
del Reino de Mallo cau,
Ibídem.
11, Palma, 1972, pp. 89-112; idem, uMallo ca en el siglo
XND,
Anua io de Es u-
dio~
Medie ales,
VI1 (Ba celona, 1970-1971), pp. 165-236; idem, *La econquis a de las
ias
ma í imas*,
I Cong eso In e nacional de Hi o ia Medi ewánea,
(Palma, 17-23 di-
ciemb e, 1973). Mul icopia , 115 pp.; idem, *Sob e la dinas ia de Maiio ca~,
Balea es:
An ologL de emas,
11, Palma, 1976, pp. 25-83; idem, *La expansión poli ico mili a de la
Co ona de A agón bajo la di ección de Jaime I: Baiea es*.]aime
I
y
su época
(X
Cong eso
de His o ia de
la
Co ona de A agón), I, Za agoza, 1979. pp. 93-146. Vegeu ambé
in ia
no es 3-5.
L'Espagne Ca aIane e le Magh ib aux XIlP e XIV sie'cles,
Pa is, 1966, pp. 34,68-
69
i
320.
L'A en el egne de Mallo ca,
Mallo ca. 1964. p. 24.
Hi o'ni~ de Mdo ca,
VI, Palma, 1970, pp. 65-66. En aques a ob a -sob e o als o-
lums V (Palma, 1970) i VI- hi apa eix o sa in o mació ela i a a la ma ina i al co ne s ex-
e io balea s medie als, la me odologia ual amen pe sonal* emp ada pe I'au o a, em-
pe h. mol di ícil la se a eu ili zació.
ga s al lla g de I'eix longi udinal, que o men un
quade n
de 18 ulls de
mm. 330
x
125; o ma mol co en en e els llib es connp ables, an de
les ins i ucions públiques com de les p i ades. El quade n, elliga mol
udimen h iamen pe mi jh de dos co dills, no a disposa mai de apes,
la qual cosa I'ha e mol ulne able da an la humi a
i
els insec es.
El pape p esen a les ca ac e ís iques
p apies del ab ica a Xh i a a la
segona mei a del segle
XII16:
és o , g uixu , llis al ac e i de colo g o-
gós, alla on no ha es a ag edi pe la humi a
i
ha conse a I'encola .
En les ones c eban ades pe l'aigua, o el p ime ull i la o a supe io
dels es an s, ha pe du el ca eig i p esen a un aspec e lhccid i una colo-
ació ma onenca. Els co ondells apa eixen comba s, sepa a s pe un in-
e al de 70 mm. al o ell supe io dels ulls, que passa a 60 mm. a I'in-
e io . Els pon illons, en can i, es mos en ben pa al.lels i egula men
epa i s, en la p opo ció de
9
pe cada 20 mm.'. L'es assa es 2 bas an
mal capolada i p esen a algunes ib es de més de 10 mm. de lla g, més
obscu es que la es a, p obablemen de chnem. Aques pape deu p oce-
di di ec amen de Xs i a, lla o s en plena p oducció8,
o
bé d'algun dels
cen es pape e s que, u ili zan els p ocedimen s de ab icació hispano-
musulmans, alesho es unciona en ja a Ca alunya9.
al
i com les ha especi icades VALLS i SUBIRA,
O..
en .Ca ac e i's iques del pape de
p ocedhcia o escola 2 ab en els documen s del Reial A xiu de la Co ona d'A agó: Pac e de
Ca ola. Repa imcn dcl cgnc de Val ncia i Ca cs Diploml iques ii abs.,
VII
Cong eso
de His o i de la Co ona de A agón,
111, Ba celona.
1962.
pp.
320-32.5;
i en
Pape and wa-
enna h in Ca a onia,
Ams e dam,
1970.
I, pp.
117-118.
'
Aques es dades són el esul a d'aplica als olis de la ~Llic ncia pc a ba ques* les
pau es d'anllisi emp ades pe VAUS,
O.,
en I'es udi del pape del .Repa imen del egne
de Valcnciaw
(Ca ac eni iques delpape de p oced2ncia &ab,
p.
322).
VAUS i SUBIRA,
O.,
Pape and wa enna k in Ca alonia,
p.
114:
MADUREU, J.M..
Ei
pape a es e es'ca a anes. Con ibució a la se a his jnb,
Ba celon:n,
1972,
I, p.
21;
11,
doc.
2,
p.
963,
doc.
5,
p.
965
i doc.
6,
pp.
965-966.
A pa i de mi jans del segle XIII, els molins ca alans, no sols asso eixen de pape el
P incipa , sinó que ja comencen a eballa de ca a a I'expo ació (VALLS,
O.,
Pape and
wa enna k,
p.
123).
L'abundlncia del pape a la con ede ació ha queda e lec ida, p i-
me . en la p ecos u ili zació d'aques com a ma ia esc ip b ia pe a la cancelle ia eial i els
no a is ca alans (ARAGO, A.M.-TRENCHS. J., dos egis os de cancill ia de la Co ona de
A agón (Jaime
I
y
Pcd o 11)
y
10s egis os pon i iciosw,
Annali delh Scuola specia e pe
a chi is ie bib io eca i de 'Uni e si 2
di
Roma,
XII (To ino,
1973),
pp.
29-3
1;
idem, *Las
esc ibanias eales ca alano-a agonesas, de Ra nón Be engue IV a la mino ia de Jaime I*,
Re is a de A chi os, Biblio ecas
y
Museos,
WU(
(Mad id,
1977),
pp.
438
i
442)
i,
segon,
en la p es ncia d'aques a icle, des del segon e s del segle XIII, en o es les lleudes i a an-
zels duane s que es ecap a en a le Co ona d'A agó (GUAL,
M.,
Vocahu ah del Come cio
Medie a .
Ba celona,
1976,
pp.
62, 68, 70, 88, 91, 95, 103, 109,
111.
114, 120, 133, 136,
144, 158, 162
i
169).
Aques pape ab ica a Xl i a i als es an s molins de la con ede ació
e a expo a , almenys des de
1260,
cap a Bizanci (MADURELL, J.M.
-
GARCIA, A,
Comandas
La
Líickcia,
dels ulls del egis e, sols ocupa, pe les dues ca es, els
ui p ime s, de 1'1 . al
8
.; els es an s, excep ua s els 10
.
i 11 .- .
on hi ha copiada una poesia eligiosa, es an en blanc. Les pPgines
-exclosa la
8
., que sols apa eix esc i a ins a la mei a - p esen en una
caixa d'esc ip u a de mm. 290 x 110; que ocupa gai ebé o a la plana i
no deixa a les o es més que uns ma ges mol s es e s. Aques a caixa, o
conse an la ma eixa ampla ia, s'alla ga, en algunes pigines, ins a i-
ba a 300 mm.
(3
.); men e que en al es s'escu ga, no ul apassan els
250 mm.
(8
.). Din e aques a caixa hi apa eixen, pe e me mig, unes
30 línies, que poden a iba a 34
(6
.) o queda -se en 24
(7
.).
La lle a ésla ípica cu si a documen al u ili zada, des de mi jans del
segle
XIII,
a la cancelle ia eial de la Co ona d7A agÓ; la que
M.
Usón
Sesélo a anomena alle a a agonesa*
i
que ecen men
F.C.
Casulal1 ha
eba eja , amb mol d'encen, amb el nom de ale a ca alana,. És una
lle a cla a, de a e m i segu ; amb un ma ca desen olupamen ho i -
zon al, compensa , en pa , pe I'allongamen de les as es i peus de les
lle es lla ges. Les lle es baixes p esen en una base i una al u a de
2
mm., I'algada de les lla gues sol ésse de
6
mm. Si ens a enim es ic a-
men a la g andii ia de les lle es, sembla com si en el egis e hi hagues-
sin eballa dues mans: una, la que a esc iu e la majo pa del ex ,
que p odueix una esc ip u a mol egula , de les dimensions especi ica-
des; al seu cos a apa eix un al a mP - isible als ols
3
., 4 . o
8
.-
que esc iu amb una lle a bas an més a ape'ida i pe i a, d'l mm. d'al i
ample les lle es baixes i de 4 mm. d'al ada les lla gues; la p opo ció
en e les lle es lla gues i les baixes, que en el p ime ipus d'esc ip u a
e a
de
3l113l2, ha passa en el segon 41114. Tan en un cas com en
come ciales ba celonesas de
L
Baja Edad Media,
Ba celona, 1973, doc. 11, pp. 158- 159),
Sicilia (MADUREU, J.M.,
Eipape a les e es ca alanes,
11, doc. 4, p. 964; doc. 7, p. 966 i
doc. 8, p. 967) i Mallo ca, des d'on e a eexpo a , a la se a ol a, cap al Llenguadoc i
P o ensa (PONS, A., aMallo ca i P o ensal*,
BSAL,
XXI
(1926-I927), pp. 198-200).
'O
Con i5ución al es udio de a cul u a medie al a agonesa.
La
esc i u a en A agón
delsiglo XlalXVl,
Za agoza, 1940, pp. 27-28.
Inicialmen aques in es igado sa d a accep a el e me ale a a agonesa* encunya
pe USON. M., aAlcune no e sulla "Le a A agonesa" del secolo XIV ,
Annali della Facol-
i
di
Le e e Filoso ia e Magis e o dell'llni e si d di Caglia i,
XXX
(Caglia i. 1967), pp.
3-
4). Uns anys desp és en examina en p o undi a la cancellc ia de Jaume I, a a iba a la
conclusió que el í ol millo pe designa el ipus d'esc ip u a que iom a en ella cap a
mi jans del segle XlII e a el de ale a ca alana* (aOsse azioni paleog a iche e diploma-
ische sulla cancelle ia di Giacomo I i1 Conquis a o e*,
A cbi i e Cul u a,
X1 (1977). p.
15); e me que ha es a accep a p Pc icamen pe o hom.
l2
P opo cil que, segons CASLILA, F.C., és la no mal en aques ipus de lle a
(Osse a-
zioni pdeog ajiche e momu is iche,
p. 19;
B e e s o ia della sc i u a in Sa degna.
La
adocumen a ia nell'epoca a agonese,
Caglia i, 1978, p. 95).
l'al e, les lle es lla gues p esen en els e minals de les as es gi a s cap a
la d e a i, com que els de les cames ho an cap a l'esq~~e a, endeixen a
anca -se en el sen i de les busques d'un ello ge. Els dos esc i ans
emp en les majúscules en els an op jnims, llina ges i op jni ns, enca a
que amb un c i e i no gai e igo ós; sepa en co ec amen les pa aules i
enllacen bé les lle es de cada mo ; an ús eqüen de les ab e ia u es
co en s alesho es en els documen s de p oced ncia ca alana.
Aques ipus de lle a, segons F.C. Casula, apa eu a la cancelle ia
eial ca alanoa agonesa cap a mi jans del segle XIII13, on s'imposa i a
desplacan paula inamen o es les al es o mes g & iques que s'hi u i-
li za en. Des de la cancelle ia eial, la no a lle a es di on pe les esc i a-
nies es a als pe i i iques, com ho demos a la ~Llic nc a pe a ba ques,,
a iban , desp és de passa pe la no a ial, ins a la documen ació més
es ic amen p i ada14. La se a ig ncia es pe 1longa :i ins a inals del
segle XIVIJ; du an aques s
150
anys, les a iacions i Smans, d'unes
quan es gene acions d'esc i ans no al e a an els seus c s onamen als16.
Damun el manusc i es a en aba e -com ja hemi di - la humi a
i els insec es. L'aigua, a més de c eba el p ape , a dilui el colo de la
in a ins a edui -10 a onali a s quasi in isibles, les pagines
6
.- . i
7
.
sols són llegibles amb l'aju dels aigs ul a iola s, i a p odui nomb o-
ses aques iollies, mol abundan s als es p ime s ulls. Els insec es
pe o a en el quade n, a pa i de la p ime a plana, amb o a s que,
amb amplkia dec eixen , a iben ins al e ce ull. Com a esul a
d'aques doble a ac, enim que les es p ime es pigines del egis e, on
la in a ha conse a millo la se a inicial in ensi a , es an plenes de o-
a s i de aques; men e que en les es an s, des de la
4
., que ens han
a iba en més bon es a , la in a es a p ic icamen i ~ isible.
El egis e, al com especi ica la se a in oducció1', con é les llicen-
cies d'eixida concedides, en e el
23
de gene
i
el
18
de ma c de
1284,
pel ba lle de Mallo ca a pa ons i ma ine s de ciu adan~a balea . Els i u-
la s de les llicencies es comp ome en a es a de e o n a I'illa, el més
l3
El p ime documen conegu edac a amb aques ipus de g a ia és el pe gamí
núm. 1027 de Jaume
I,
expedi a Val ncia el 6 de ma s de 1246, que es conse a al
ACA
(Ossewazionipdeog a ~sche
e diploma ische,
pp. 16-17).
l4
CASULA, F.C.,
B e e s onb dellascni um,
pp. 94-96;
Osse uazionipdeog aFsche
e
d$loma ische,
p. 16.
I'
Fins al 1380 ap oximadamen (CASULLA, F.C.,
Alcune no e sulla nLe a A agonesau,
p.
3;
Ossewazionipdeog ajische
e diploma is iche,
pp. 13-20;
B e c s o ia del a scn# u a,
p. 94).
l6
CASULA. F.C.,
Ca e Redi D~p oma ische
di
Gio anniI i/ Caca:ia o e, e d'A agona,
igua dan i l'l a ia,
Pado a, 1977, p. 14.
"
ol.
1
.

a d, al p ope mes d'ab il i, com a ga an ia d'aixa obliguen al ba lle
o s llu s béns i li p esen en iado . El que no p ecisa el ex del egis e
són les causes de e minan s d'aques a es icció de mo imen ins au ada
a l'a xip?lag pe als homes de ma . Ch.E. Du ou cq18 c eu que aques a
no ma i a no és una disposició ansi a ia sinó que cons i ueix una de les
cons an s de l'o denamen ju ídico. na í im mallo quí; que ind ia pe
objec e impedi als ma ine s insula s en ola -se pe lla gs pe íodes en
aixells es ange s i col.loca a disposició dels me cade s balea s, a la p i-
ma e a, quan es a en a pun d'e np end e la campanya anyal, o a la
lo a i la ma ine ia anacionab. La inali a d'aques a disciplina d'eixi-
des consis i ia, doncs, a edui al mínim la ui a de ecu sos, en concep e
de pagamen s a anspo is es es ange s, i a e i a , mi jagan
I'ampliació de I'o e a de nbli s, que aques a polí ica p o eccionis a p o-
oqués un enca imen excessiu dels cos os de anspo du an la empo-
ada al a, quan la demanda e a més o a. M. Du lia 19, desp és d'inse -
a la
UicZncia
en el con ex igen alesho es al Medi e ani occiden al,
a iba a la conclusió que el e de so ida obe'i ia no an a aons de pla-
ni icació econ imica com a conjun u als necessi a s de ipus mili a ; se ia
una mesu a adop ada pe la mona quia balea , en plena gue a de les
Vesp es sicilianes, pe assegu a la de ensa de I'a xip lag da an un
e en ual a ac de la lo a ca alana o pe ob ia les ep esilies de la Co ona
d'A agó, abans que es es mani es I'alineamen del egue insula en el
bindol ancoange í.
La
edacció de la
UicZncia
é Iloc, e ec i amen , du an un hi e n
bas an especial; en qu? una ca es ia gene ali zada de ce eals coincideix
-si no la p o oca- amb una eac i ació dels dos con lic es pa al-lels
que alesho es es deba ien al Medi e ani occiden al: la gue a de les
Vesp es sicilianes, el cu s de la qual es dilucida a el des í del g ane i
dels es a zgics po s sículs, i I'en on amen de Geno a amb Pisa pel
con ol dels exceden s sa ds i la sup emacia na al al Ti ?. Du an el p i-
me imes e de
1284,
men e les dues epúbliques i alianes acaben
d'enlles i llu s espec i es lo es, en is es a una imminen opada on-
al -que a eni lloc, el
6
d'agos d'aquell ma eix any, a
Melo'na20-,
"
L'E pagne Ca ahne e le Magb ib.
pp.
68-69.
'1
l9
L'A en e/ egne de Mallo ca,
p. 24.
20
Les on s c onís iques i la bibliog a ia en o n d'aques a ba alla són mol abundan s.
En e les p ime es des aquen
D'ORIA,
Anndes Ianuenses (MCCLXXX-MCCWUCXXIII),
aAnnali Geno esi di Ca a o e de' suoi con inua o im, ed. L.
T.
Belg ano
-
C. Impede
di
San 'Angelo,
V,
Roma, 1929, pp. 52-57; C onica diPisa,
en MURATORI,
L.A.,
Re um I a-
lica um Sc ip o es,
XV,
Mediolani, MDCCXXIX, p.
979;
VILLANI,
G.,
C onica,
Ilib. VII,
cap. XCII, ed.
F.
Ghe a di D agomani,
I.,
Fi enze, 1844, pp. 424-424. Els es udis
més
e-
els ca alans i sicilians, o ap o i an la c isi ce ealis a exis en a la
península, p o oquen un aixecamen an igüel a Roma21 i en aeixen la
Basilica a i
Val
di C a i22. La co ancesa, men es an , desp és
d'assegu a -se el lliu e pas de I'ex ci c oa pels dis ic es pi inencs del
egne de Mall~ ca~~, accele a els p epa a ius de la in asió de Ca alunya,
des inada a col~loca Ca les de Valois al on de la ~on ede ació~~.
Sembla IGgic, pe an , que o s els es a s in oluc a s en aques a doble
con esa p ocu essin assegu a -se el con ol de llu s e ec :ius na als i adop-
essin les mesu es pe inen s pe e i a la se a dispe sió. Geno a ha ia
p ohibi la so ida de aixells i de ma ine s a o a la Ligú ia el 128225, la
Co ona d'A agó ho éu a eb e d'aquell ma eix any26 i el ma s de
128327. Mallo ca adop a aques a inicia i a a p incipis de 1284, poc
desp és de decan a -se, en el con lic e sicili;, pel bindol anc~ange í~~.
Aques ca k e conjun u al a ibu'i a la
LJicZncia
quad a bé amb el e ,
enca a que aques po ésse degu ambé a l'a za , que no es conse i cap
al e documen d'aques a índole du an o a la segona mei a del segle
XIII
i p ime qua del segle
XIV;
pe íode pe al qual, ins a a, no s'han
de ec a impo an s llacunes documen als.
Els aixells mallo quins, men e es igués igen el e d'eixida o
p ohibició de so ida, di ícilmen podien desbo da el ma c del Medi-
e ani occiden al, puix que ha ien d'es a de e o n a I'illa poques se -
manes desp és de la se a so ida; d'aquí que endissin a di igi -se cap al
cen s espec e a aques a ges a geno esa són el de
DE
NEGRI, T.O.,
S~ona
di
Geno a,
Mila-
no,
1974,
pp.
413-418;
CARO, G.,
Geno a e la sup emazia sul Medi e aneo
(1257-131
I),
Geno a,
1974,
11, pp.
43-44;
i de TANGHERONI,
Poli ica, come cio, agnco/ u a a Pisa el e-
cen o,
Pisa,
1973,
pp.
76-77.
21
AMARI, M..
La
gue a de/ Vesp o sicdiano,
Pale mo,
1966,
I, p.
316.
22
DESCLOT, B.,
C o'nica,
cap. CXIX, en Jaume I; DESCLOT, B.-MUNTANER,
R.,
Pe e
III, Les qua e g ans c o'niques,
ed.
F.
Solde ila, Ba celona,
1971,
p.
509;
AMARI, M.,
La
gue a del Vesp o
siciliana,
I, p.
3 15.
23
En i ud de I'aco d subsc i pels dos mona ques a Ca cassona, el
12
d'agos de
1283,
que ha es a publica pe LECOY de la MARCHE, A.,
Les ela, ionspoli iques de la
F ance a ec /e Royaume de Majo que,
Pa is,
1892,
I, doc.
XXX,
pp.
453-454.
24
La in es idu a de la Co ona d'A agó a Ca les de Valois ha ia ingu lloc a Pa ís el
27
de eb e de
1284;
MUNTANER,
R.,
C o'nica,
cap. CIII, <Les qua e g ans c iniques~, pp.
757-758;
ZURITA, G.,
Anales de la Co ona de A agón,
Ilib. IV, cap.
W,
ed. A. Canellas,
11, Za ago a,
1970,
pp.
150-156;
RUNCIMAN, S.,
I
Vespn'siciliani. S ~ ia delmondo medi-
e aneo da ine del edicesimo secolo,
Ba i,
1971,
p.
320.
2'
D'ORIA,
I.,
Annules lanuenses,
'Annali Geno esi di Ca a o
(:
de' suoi con inua o-
is, V, p.
25;
VILLANI,
G.,
C onica.
Ilib. VII, cap. LXXXIV, ed.
F.
Glle a di D agomani, I,
p.
417.
26
ACA,
eg.
50,
ol.
237
.
27
ACA,
eg.
60,
ol.
72
.
Vegi's
sup a
no a
23.
No d d'A ica, la zona menys con lic i a alesho es de o es aquelles que
queien din e el adi d'acció que els pe me ia la du ació de llu Ilic ncia.
És possible que, en anys no mals, el co ne s ex e io balea p esen és, en
ple hi e n, una dis ibució de g~c un xic més equilib ada que la que
e lec eix el egis e. El Mag eb, com ho demos en els guia ges de la se-
gona mei a del segle
XIV29,
e a la des inació dominan de les emba ca-
cions insula s, pe 6 no en una p opo ció an al a com la dedu'ible a pa i
de les llic2ncies de 128430.
Els me cade s balea s, obliga s a e ec ua ia ges cu s
i
amb p emu a
de emps, endien a emp a aixells d'escb ona ge, llenys i ba ques;
degu que la se a baixa capaci a de ck ega -de I'o d e de les 5 a 10 o-
nes Moo som3l- edu'ia a pocs dies el emps necessa i pe comple a la
ck ega. De las 29 emba cacions insula s documen ades en el egis e, 23
(el 79,31
%)
pe anyen a aques ipus de bas imen . Els na ilis g ossos,
en can i, no s'adap a en an bé als es e s lími s c onolbgics imposa s
pe les Ilic2ncies, puix que no malmen passa a un nomb e conside able
de dies, se manes a egades, en e I'anunci del ia ge i I'assolimen d'un
olum de nbli s capas d'assegu a als anspo is es la endibili a del
ajec e. Aques a ca ego ia de us es, a la
Llicgncia,
es a ep esen ada pe
les naus; bas imen s de buc al i s6lid. amb una o dues cobe es, impul-
sa exclussi amen a ela i amb una capaci a de ck ega en e les 150 i
les 200 ones M0o som3~. Ni la gale a ni la a ida apa eixen documen a-
des al egis e, o i que cons i ulen alesho es un model de aixell gens
ex6 ic a les illes33. El que ens a pensa que els na ilis de g an ona ges
29
Han
es a es udia s pe SEVILLANO,
F.,
Me cade es
y
na egan es mdo quines,
pp.
460-464.
'O
Men e que, segons la
LLic2ncLz,
el
72,41
pe cen dels aixells balea s que, du an
el p ime imes e de
1284,
su en de Mallo ca ho an cap al No d d'A ica; les expo a-
cions insula s amb des inació al Mag eb oscil.len, xgons els guia ges de la segona mei a
del segle
XIV,
en e el
37,25
pe cen (al
1341)
iel
1.72
(al
1388)
del o al con ola pe
I'Adminis ació mallo quina. Pe 6, el ca ic c o icial d'aques es xi es els con e eix, an
en un cas com en I'al e, un alo me amen indica iu, cau o a d'elles o el come q
clandes í.
GARC~A,
A.,
His o'nia de
k
mmina
ca alana,
Ba celona,
1977,
pp.
52
i
57.
32
Ibidem,
p.
57.
33
Com ho demos a el e que, el
1281,
apa egui en el po de Lond es una gale a
mallo quina -la de Guillem de Bona- ca egan llana (L~PEz, kS..
Majo cans and Ge-
noese on :he No h Seu ou e,
p.
1172).
Al ons
111,
el se emb e de
1286.
commu a els e ec-
ius de ca alle ia que
els
ciu adans balea s es a en obliga s a apo a pe a la de ensa de les
illes pe qua e gale es
(AHM.
Cod. Rosselló Vell, ol.
168
.). Un mes desp és, els ep e-
sen an s de Mallo ca a les Co s d'Osca o e eixen al sobid, com a con ibució pe la con-
ques a de Meno ca,
10
gale es a mades i
5
aixells g ossos (CAMPANER, A.,
C onicón Mayo-
acense.
Palma.
1881,
p.
24).
deu ien ésse a Mallo ca, a inals del segle
XIII,
més abundan s del que
es desp n de la me a lec u a de les Ilic ncies.
De o el que hem exposa , malg a que es ac a sols d,'un me ap o-
pamen in oduc o i i sense p e ensions d'exhaus i i a , es desp n cla-
amen l'in e s in ínsec de la
Llic2ncia
pe a qualse ol es udi ela iu a
la ma ina i al co ne s ex e io balea s du an I' poca de la gue a de les
Vesp es sicilianes; in e s que jus i ica, c ec, la decisiij de dona -la a la
imp em a.
Idus
eb e ii
[29]
I em Guisbe To e i habui licenciam eundi, p o ma ina io in ligno
Domenici Tayada; e p omisi ediisse apu Maio icas pe o um mensem ap ilis
p oxime en u um. E inde dedi ideiusso em Guillelmum O ge , d ape ium,
qui obliga i e ce e a. l( o1. 4 .)
[30]
I em Amb oy Bas o, ci is Maio ica um, habui licenciam eundi, p o ma-
ina io, in ligno Guillielmo Bola, de Noli; e p omisi ediisse apud Maio icas pe
o um mensem ap ilis p oxime en u um. Inde dedi ideiusso em Pe mm Spe-
iay, qui obliga i e ce e a.
(311
I em Pe us de Calidis, ci is Maio ica um, habui licenciam eundi, p o
ma ina io, in ligno Guillielmo Bola, de Noli, e p omisi edi isse apud Maio i-
cas pe o um mensem ap ilis p oxime en u um. E inde dedi ideiusso em
Amb oy Bas o, qui obliga i e ce e a.
[32]
I em Iohannes Pala esini, ianuensis, ci is Maio ica um, habui licen-
ciam eundi de Maio icis apud Xibeliam in ligno Pe i
Bo,
de Xa a i; e p omisi
ediisse apud Maio icas pe o um mensem ap ilis p oxime en u um. E inde
dedi ideiusso em Guillielmum Tuy , qui28 p omisi da e baiulo nomine penes
XV
lib as si dic us Iohannes ad dic um empus non edi e i apud Maio icas; e
inde obliga i e ce e a.
[33]
I em Michel de
cas el no^^^,
ci is Maio ica um, habui licenciam eundi
cum ba ca sua a ma a30 apud Alme iam; e p omisi ediisse apud Maio icas pe
o um mensem ap ilis p oxime en u um. E dedi ideiusso em Pe um Ce da-
ni, qui obliga i e ce e a.
Absolu us ui dic us Michel p edic is e eius ideiusso , qui edii in a dic-
um empus, scilice : .IU. nonas ma cii.
[34]
Iacobus de Ponso, ci is Maio ica um, habui licenciam eundi in dic a
ba ca apud Alme iam; e p omisi edi isse apud Maio icas pe o um mensem
ap ilis p oxime en u um. E dedi ideiusso em Pe um de Ma is, qui obliga i
e ce e a.
Compa ui Iacobus de Ponso e ui absolu us e eius ideiusso , cum ediis-
se in a dic um empus.
[35]
I em Be enga ius Ro landi, Raimundus Mosce a e A naldus Vidal ha-
bue un licenciam eundi
in
dic a ba ca apud Alme iam; e p omise un edi isse
apud Maio icas pe o um mensem ap ilis p oxime en u um. E dede un i-
deiusso em Michel de Cas el, qui obliga i e ce e a.
Absolu us ui dic us Michel de ideiussione e p edic i a dic a p omissione.
quia ediie un in a dic um empus.
/( el.
5 .)
XV7
hienda ma cii
[36]
I em Pe us Eb i, ci is Maio ica um, dominis na is, habui licenciam
eundi cum na i sua apu Tunicium;
e
p omisi ediisse apu Maio icas pe o-
28
seglei*
obliga i
a í..~~.
2%ou in edzneo .
"
a ma a
in e linea .

um mensem ap ilis p oxime en u um; e adun cum eo is i homines Mayo i-
ca um, scilice : Guillieimus Cas eyo, qui mo a u in ico no o ma is, e alii qui
in e ius assecu a e un . Fideiussi , p o dic o Pe o Eb ii, Peuus Ce dani, ci is
Mayo ica um, e , p o Guillielmo Cas eyo, Iohannes Feniola
(371
I em Pe us Masso i, ci is Mayo ica um, habui licenciam eundi, p o
ma ina io, apud Bugiam in na i Nicoloz Ma ala i e p omisi edi isse ad e am
Maio ica um pe o um mensem ap ilis p oxime en u um. E dedi ideius-
sionem Pe us Ce dani, ci is Mayo ica um.
[38]
I em Pascalinus de Ne is, ci is Maio ica um, habui licenciam eundi
apud E issam cum ba ca sua; e p omissi edi isse ad e m Maio ica um pe
o um mensem ap ilis p oxime en u um. E dedi ideiusso em Obe o Pelos31,
qui obliga i e ce e a.
[39]
I em Huge Ma seya, ci is Maio ica um, habui licenciam eundi p o ma-
ina io apud Bugiam in na i Pe i Eb i; e p omisi edi isse ad e am Maio ica-
um pe o um mensem ap ilis p oxime en u um. Dedi ideiusso em Be na dus
sa Tayada, ci em Maio ica um, qui obliga i e ce e a.
(.
.
.
3)
Rdendas ma ciz
[40]
I em Gi olemus de Rosis, ci is Maio ica um, habui licenciam eundi,
p o nau a, in na i Pe i Eb i apu T~nicium~~; e p omisi ediisse ad e am
Maio ica um pe o um mensem ap ilis p oxime en u um. Fideiussi p o ipso
Raimundus de Ca casses, ca ni ex, qui p omisi sol e e baiulo nomine penes
.XV.
lib as, si dic us hom0 non ene i apud Maio icas pe o um mensem ap i-
lis.l( ol. 5 .)
[41]
I em Guillielmus G illi, ci is Maio ica um, habui licenciam eundi, p o
ma ina i~~~, cum Pe o Eb i, de e a Maio ica um apu Tunicium in na i ipsius
Pe i; e p imisi ediisse apu Mayo icas pe o um mensem ap ilis p oxime en-
u um. E inde dedi ideiussionem Pe us Masso , qui mo a u p ope monas e-
ium a um peni encie.
IX
kalenabs ma cii
[42]
I em Iacobus Ledo, habui licenciam eundi, p o ma ina io, in na i Pe i
Eb i apud Tunicium; e p omosi edi isse apu Maio icas :pe o um mensem
ap ilis p oxime en u um. E inde dedi ideiussionem Fe andus ~a i~~, sa o-
em, Guillielmus Cab i , quisque in solidum.
VIII
kalendas ma cii3l
[43]
Iacobus dlIscla, nauxe ius na is An ici Sala e , habui licenciam eundi
cum na i dic i An ici apud Xibiliam; e p omisi edi isse í d e am Maio ica-
31
seg ei
ad
a lla .
''
apu Tunicium
in e linea .
33
p o ma ina io
in e linea .
34
Ma i
in e linea , damun
Ma i
a lla .
3'
seg e&
I em An ic Sala en, dominus na is, ci is Maio ica um, habui licenciam
um pe o um mensem ap ilis p oxime en u um. Fideiussi p o ipso An ic Sa-
la e , qui p omisi sol e e baiulo nomine pene
.XX.
lib as, si dic us Iacobus
non ene i ad e am Maio ica um pe o um mensem ap ilis.
[44] I em Bonana us Fo e habui licenciam eundi p o sc ip o e in dic a na i
An ici Sala e ; e p omisi edi isse ad e am Maio ica um pe o um mensem
ap ilis p oxime en u um. Fideiussi p o ipso Bo acius de Bassa, qui p omisi
sol e e baiulo nomine penes
.X.
lib as si di~ us3~ Bonana us non ene i ad
e am Maio ica um pe o um mensem ap ilis.
VI
&a/endas ma ci
[45] I em Ba na dus Sen Pe a e Raimundus Ba e a, qui mo a u p ope do-
mos Guillielmi Mo a o i, no a ii, ci is Maio ica um, habue un licenciam eundi,
p o ma ina iis, in na i Pe i Eb i apu Tunicium; e p omise un ediisse ad
e am Maoi ica um pe o um mensem ap iiis p oxime en u um. E inde
I
( ol. 6 .) dede un ideiusso em Iohannem Egal, ci em Maio ica um.
[46] I em Guillielmus Ros, qui mo a u in pa ochia Sanc is Iacobis, ci is
Maio ica um, habui licenciam nau a in na i Pe i Eb i apu Tunicium; e p o-
misi edi isse ad e am Maio ica um pe o um mensem ap ilis p oxime en u-
um. E inde dedi ideiussionem Ugo P oensal, qui obliga i e ce e a.
[47] I em Romeu des Vila , ci es Maio ica um, habui licenciam eundi apud
Valenciam in ligno d'en Saba e o; e p omisi edi isse ad e am Mai0 ica um3~
pe o um mensem ap ilis p oxime en u um. E inde dedi ideiussionem Ugo
P oensal, qui obliga i e ce e a.
[48] I em Ridoan Almi all, ci is Maio ica um, habui licenciam eundi apud
Bugiam cum na i Nicolosi Ma ala ; e p omisi edi isse ad e am
Mai~ ica um~~ pe o um mensem ap ilis p oxime en u um. E inde dedi e-
sieiusso em Nicoloso Ma ala , qui obliga i e c.
[49] I em Be enga ius Lobe , qui mo a u p ope u num de Se emigo
(?),
habui licenciam eundi apu Tunicinum in na i Pe i Eb i, p o ma ina io; e p o-
misi ediisse pe o um mensem ap ilis p oxiem en u um ad e am Maio ica-
um. Inde dedi ideiussionem Pe us Lib a, qui mo a u iux a eum.
[50] I em Pe us Ce da, qui mo a u p ope domos A naldi de Apia ia, ha-
bui licenciam eundi apud Tunicium, p o ma ina io, in na i Pe i Eb i; e p o-
misi edi isse ad e am Maio ica um pe o um mensem ap ilis p oxime en u-
um. E inde dedi ideiusso em Be na dum Espanyol, sa o em.
.
V.
RaCendzs
ma cii
[51] I em Be enga ius Ge i, qui mo a u p ope balnea Be na di Po e , ha-
bui licenciam eundi, p o ma ina io, in na i Pe i Eb i apyd Tunicium; e p o-
eundi cum na i sua apu Xibiliam; e p omisi ediisse ad e am Maio ica um pe o um
mensem ap ilis p oxime en u um
a lla .
36
segueix
Iacobus non
a lla .
37
ad e am Maio ica um
in e linea .
38
ad e am Maio ica um
in e linea .
misi edi isse ad e am Maio ica um pe o um mensem ap ilis p oxime en u-
um. E inde dedi ideiusso em Ugo P oensal, qui obliga i e ce e a.
/( el.
6 .)
[52] I em Pe us Bou, qui mo a u p ope pisca e iam, habui licenciam eun-
di apud Tunicium in na i Pe i Eb i, p o ma ina io; e p omisi edi isse ad
e am Maio ica um pe o um mensem ap ilis; inde obliga i e ce e a. E dedi
ideiusso em Guillielmum Rena , qui obliga i .
[53] I em Iacobus Selon, qui mo a u sup a undicum Iacobi Hominisdei, in
ico no o, habui licenciam eundi apu Runicium in na i Pe i Eb i, p o ma ina-
io; e p omisi edi isse ad e am Maio ica um pe o um nlensem ap ilis; inde
obliga i e ce e a. E dedi ideiusso em Iohannem de Bes cesca, ba que .
[54] I em Guillielmus Sailembe, ci is Maio ica um, habui licenciam eundi
cum na i sua apu Ianuam; e p omisi edi isse ad e am Mayo ica um pe o-
um mensem ap ilis p oxime en u um; e inde obliga i . E ideiussi p o ipso
Pe us D ape , a e Be enga ii D ape , campso is, qui obliga i e ce e a. E a-
di cum eo Iacobus de Ce comiya, senescal na is; e ideiussi p o ipso Guilliel-
mus Sailembe p edic us.
[55] I em Ba olomeus Albe habui licenciam eundi cu n ba ca Be na di de
Rosis apud Alcol e Guigue ; e p omisi ediisse cum dic a lla ca, cum homini-
bus secum eun ibus de Maio icis, ad e am Maio ica um pe o um mensem
ap ilis p oxime en u um; e adum cum eo is i homines M,aio ica um, scilice :
Pe us Coc e Pe us Miquel, F anciscus de Cas elnou, Bonna us Ianuensis,
Pe us Be na , Guillielmus Peleg i [e ] Pe us Muylas. Fideiussi , p o dic o Ba -
olo neo e p edic is hominibus, Be na dus de Rosis, ci is Ma~o ica um, qui obli-
ga i e ce e a.
Absolu us ui Ba olomeus Albe e homines qui cum eo i e un e ideius-
so eo um.
[56] I em Pe us Ole habui licenciam eundi p o ma ina io in na i Pe i Eb i
de e a Maio ica um apud Tunicium; e p omisi edi isse ad e am Maio ica-
um pe o um mensem ap ilis; e inde obliga i e ce e a. E dedi ideiusso em
Pe um de Quexans, ci em Maio ica um, qui obliga i e
(s,ic)
(571 I em U egus Bona ia, ianuensis, habui licenciam sundi p o nau a in
na i Be enga ius Ma elli, ianuensis de Noli, de Mayo icis apu Xibiliam; e p o-
misi edi isse ad e am Maio ica um pe o um mensem ap lis p oxime ] en u-
um]; e inde obliga i e ce e a. E inde dedi ideiusso em Iohannem Musso,
qui obliga i e ce e a; i a quod, si dic us Uge us ad dic um empus non edi e-
i ad e a n Maio ica um, dic us Iohannes Musso enea u cla e baiulo nomine
pene
.X.
lib as.
I em ebi
.X.
sous d'en Bosqal.
1
( ol. 7 .)
[58] I em Camos, ombado , habui licenciam eundi de Maio icis apud Bu-
giam in na i Nicolosi Pon ixello, ianuensis; e p omisi edi isse ad e iun Mayo-
ica um pe o um mensem ap ilis p oxime en u um; e inde obliga i . E dedi
ideiusso em magis a um Lomba dum, qui obliga i e ce e a.
[59] Illud idem assecu a i Guillielmus Ianuensis, obado ; e dedi ideius-
so em dic us magis a um Lomba dum; e adi in dic a na i apu Bugiam.
[60]
Illud idem assecu a e un Toma
(?)
de la Fon ana e Iohannes Bales e
e Nicolinus Faxiolius e Iohannes Canyol e Iohannes de Vezana e Pe us Om-
be us e Pe o
(sic)
Massoe 39, ci es Maio ica um, qui simili e adun in dic o
iagio in dic a na i dic i Nicolosi. E dede un ideiusso em magis a um Lom-
ba dum.
[61]
I em Luche o Espae habui licenciam eundi de Maio icis apud Ianuam
in na i Guillielmi Salembe e p omisi edi isse ad e am Maio ica um pe o-
um mensem ap ilis p oxime en u um; e inde obliga i . E dedi ideiusso em
O ge ium Cinaa, qui obliga i e ce e a.
[62]
I em Simon Co ney habui licenciam eundi de Maio icis apud Aua a-
num cum ligno suo; e p omisi edi isse ad e am Maio ica um pe o um men-
sem ap ilis p oxime en u um; adun cum eo is i homines Maio ica um, scili-
ce : Be na dus ~a i~O, Be na dus sa Coma e Be na dus de Canals e Romeus de
Gi unda. E ideiussi , p o Simone Co ney, Be enga ius de Quad os; p o Be na -
do de Ma i ideiussi Iacobus de Co bins; e , p o Be na do sa Coma, ideiussi
Iacobus Mol o; e ideiussi , po Be na do de Canals e Romeo de Gi unda, dic-
us Simon Co ey.
[63]
I em Iohannes Bonana i, ombado , habui licenciam eundi de Maio i-
cis apud Tunicium in na i Pe i Eb i; e p omissi edi isse ad e am Maio ica-
umpe o um mensem ap ilis p oximu~ en u um; e inde obliga i . E dedi
ideiusso em Pe um Eb i, qui obliga i e ce e a.
1
( ol. 7 .)
[64]
I em Obe o de Xa e i, ci is Maio ica um, habui licenciam eundi apud
1anuam in na i Guillielmi Salembe; e p omisi edi isse ad e am Maio ica um
pe o um mensem ap ilis p oxime41 en u um. Fideiussi p o ipso Be na dus,
ilius d'en Puig.
"
[65]
I em Lan anco Mania aca, ci is Maio ica um, habui licenciam eundi
apu Ianuam in na i Guillielmi Sale nbe; e p omisi edi isse ad e am Maio i-
ca um pe o um mensem ap ilis p oxime en u um. Fideiussi p o ipso Iohan-
nes Canyol.
[66]
I em Pe us Isa n habui licenciam eundi Apud Alcol cum ligno suo; e
p omisi edi isse ad e am maio ica um pe o um mensem ap ilis p oxime
en u um cum hominibus in e ius
c i i is^^;
e adun cum eo Iacobus de Leyda
e Iohannes Se a e Michel ~e eyada~~. Fideiussi p o ipso Pe o e p edic is ho-
minibus Pe us Ce dani.
[67]
I em Pe us And ee habui licenciam eundi apud Alcudiam cun na i
sua; e p omisi edi isse ad e am Maio ica um pe o um mensem ap ilis p o-
xi ne en u um cum hominibus in a sc ip is; e adun cum eo Iacobus Ameu,
Ba olomeu Libianus e Raimundus de ~uyals~~ e Bou e en Ledo. Fideiussi
p o ips0 e dic is hominibus Iacobus de Co bins, qui obl'iga i .
39
e Pe o Massoe
in e linea .
40
Be na dus Ma i
in e li aea .
41
segueix
pe o um
a ih.
42
cum hominibus in e us sc ip is
in e linea .
43
segueix
qui obliga i
a lla .
44
Raimundus des Muyals
in e linea .
[68] I em Guillielmus Poil e Be na dus San Iohan habue un licenciam eun-
di apud Alcol e a Bona in ligno Iohannis Calmila, de Cauquolibe o; e p omise-
un edi isse ad e am Maio ica um pe o um mensem ap ilis p oxime en u-
um. Fideiussi p o ipsis Iohannes Calmila
I'
( ol. 8 .)
[69] I em Be enga ius Lobe habui licenciam eundi apud B iscum cum ligno
suo; e p omissi edi isse ad e am Maio ica um pe o um nensem ap iiis p o-
xime en u um.
x
adun cum eo Be enga ius Co liu e, Pe nus Elies e Be enga-
ius Se a, Iacobus A queiado , Cabo , Guillielmus des Puig. Fideiussi p o ipso
e dic is hominibus Iacobus de Cu bins.
[i01 I em Guillielmus Rena habui licenciam eundi apud Haua anum cum
ligno suo; e p omisi edi isse ad e am Maio ica um pe o um mensem ap ilis
p oximum en u um; e adun cum eo Luche Cou ele e Be enga ius Vi gili e
Raimundus Bu i1 e Raimundus A gimon [e ] Pe us d'Aluya. Fideiussi p o ipso
e dic is hominibus Guillielmus Sala e .
V
idus Ma cii
[71] Guillielmus Pey o habui licenciam eundi cum ba ca sua4> apu E izam
e 'Ta achonam; e adun cum eo is i homines Maio ica um, scilice : Sal e us e
Be enga ius Ro lanus e F ancisco Nabo ; e p omisi edi isse pe o um men-
sem ap ilis p oxime en u um. Fideiussi , p o ipso Guillielmus Pey o, S ephanus
Pei o e , p o dic is hominibus, Guillielmus Pey o, qui obliga i e ce e a.
XV
Aalendas apnlis
[i21 Raimundus de Rosis habui licenciam eundi cum ba ca
.XX.
emo um
apu Cauqumlibe um; e adun cum eo homines de Mayo icis, scilice :
Raimundus Vay e Pe us Coch e Pe us ~as e~o~~ e Bonan:i us Jane e Pe us
Miquel e Pe us Be na dus e Pe us ~o ~a1~'; e p omisi edi isse pe o um
mensem ap ilis ad e am Maio ica um. Fideiussi , p o ipso Raimundo e p o
Pe o Coch, Be na dus de Roses e , p o Raimundo de Vay, Pe us Mo el e , p o
Pe o Cas eyo, Ba olomeus Albe e , p o Bonana o, Iohannes de Cama gues e ,
p o Pe o Miquel, Ba olomeus Albe e , p o Pe o Mo al, Guillielmus Selo ,
o olanus.
1
( ol. 8 .)
[73] I em Be na dus Riba habui licenciam eundi apud Tedelis in ligno Nico-
lasi de Rapallo; p omisi edi isse ad e am maio ica um pe o um mensem
ap ilis. Fideiussi p o ipso Iohannes de Bis aca.
[i41 I em Iacobus Me cade , ci is Maio ica um, habui licenciam eundi in
ligno suo apu Massag anii; e p omisi edi isse ad e am Maio ica um pe o-
um mesem ap ilis; e adun cum eo is i homines Maio ica um: Pe us Guasc,
Pe us Oli e , En icus Nine [e ] Be na dus, magis e axie. E ideiussi p o ipso
Iacobo e omnibus p edic is hominibus Iacobus de Cu bins, qui obliga i e c.
4'
cum ba ca sua
in e linea .
4%egueix
e Ba olomeus Albe
a a .
47
Pe us Mo al
in e linea .