LA
INSCRIPCIO
TRILING~E
DE TORTOSA
Jo di Casano as
Aques a lipida és amb o a segu e a la peca més amosa de o a
l'epig a ia judeo-espanyola i si ens a enim al ex heb eu que con é, la
més an iga insc ipció en aques a llengua que se'ns ha conse a a
la península.
Es i insc i a sob e un bloc pa al.lelepíped de ma b e blanc
(0,67
x
0,41
x
0,06)
i ens p esen a un ma eix ex edac a en heb eu, lla í i
g ec, amb algunes a ian s a cada una de les seccions.
L'epíg a es i emma ca pe una deco ació en o ma de co da ge,
lle a de la pa supe io que p esen a un es a de ici a i de conse ació,
i o namen a pe una se ie d'elemen s g a a s mol co en s en els epi a-
is jueus d'aques a Ppoca, com el canelob e i I'es ella de cinc pun es. En
gene al la lipida ha so e bas an
i
el ex de la insc ipció és il.legible en
mol s llocs degu als mol s usos a que ou des inada i degu ambé a ha-
e es a a la in empe ie du an mol de emps. A la pa in e io d e a
p esen a un o i ici ci cula de g andi ia conside able i que ou eali za
pe a un millo ús de la lipida com a ma e ial de cons ucció.
La p ime a no icia que ha a iba ins a nosal es en elació amb
aques a lipida, la enim en l'ob a
His o ia de la ciudad de To osa
y
de
la Región Ille ga onia, que comp ehendía
10
que oy con iene su obispa-
do,
esc i a l'any
1747
pel canonge de la ca ed al de To osa mossen An-
oni Co es, que la a oba se in de ped a de cons ucció a una casa
del ca e San a Anna. G icies a les ges ions del canonge, l'agu zil li
pe me é lle a -la del lloc on es oba a pe al de pode -la es udia de-
ingudamen . Tanma eix aques es udi ou in uc uós i suposem que
quan a mo i el canonge, la lipida es a o na a encas a en un mu
d'aques ca e de San a Anna, on la obP no amen
don
Julio Ca -
alho l'any 1860. L'esmen a senyo Ca alho e a un enginye anc&
d'o igen po uguss, undado de 1'Alian~a Is aeli a, que es oba a e-
ali zan una se ie de eballs d'enginye ia a To osa. Segons les pa aules
del pa e Fi a1, la a oba encas ada a mi esque a de l'en ada de la
casa que es i da an l'església del Ca me. Va eu e'n un buida i el e-
me é a Pa is, on l'es udia en els p o esso s Le Blan , Renan, De en-
bou g, Hiibne , G ae z, Chwolson i Eu ing.
Pos e io men en e els anys 1879 i 1881 el pa e Fi a, que alesho es
esidia a To osa, aconsegueix de eu e-la del lloc on es oba a i a un
es udi de la insc ipció i del c ismó insc i al do s de la 1Ppida2. En inali -
za el seu es udi la a o na a encas a al ma eix mu on es oba a.
En e els anys 1900 i 1910 la lipida a se ex e a no amen i com
que ja p esen a a signes cla s de desgas , ou gua dada a la casa del seu
p opie a i
don
Ped o Lamo e3. Du an els e s de l'any 1936 la casa del
senyo Lamo e ou saquejada i la lapida aslladada al museu Municipal
de To osa.
Més a d, l'any 1944 ou e a del Museu i encas ada en un dels mu s
del claus e de la ca ed al on es conse a ac ualmen .
1
FITA, F., *Paleog a ia heb ea*, dins
Bole ín de la Real Academia de
la
His o ia,
11,
(1882), p. 201.
2
FITA,
F.,
aLápida ilingüe de To osa*, dins
Mweo Español de An igüedades,
VI,
(1875),
pp.
559-566. L'a icle po a la da a de 1881.
MORERA
i LLAURAD~, E.,
P o incia de Ta agona,
dins CARRERAS
i
CANDI, F.,
Geog a ia Gene al de Ca aluña,
Ba celona (sense da a), p. 712. En aques a ob a, I'au o
ens pa la de Joan Lamo e i no de Pe e Lamo e.
IN NOMINE DOMINI
HIC EST MEMORIA UBI RE
QUIESCIT BENEMEMORIA
MELIOSA FILIA IUDANTI ET
CURA MARIES VIXIT AN
(NOS VIG1)NTI ET QUATTUOR
CUM PACE AMEN
'E (b)
(o)
pa7
(i)
K( pio) u.
T!26
e
~UTQV
p(~~))p [eio]
(li)~o ci (i)nuuo(e)
nqpVI) [o~os MeXiwa]a 'Iou6a ~ [io
K
ai ~ pa Mal pes,
qa
[aaa
€777
i~oui
do-
[o]epa[c]. ('E) [eipq y]. ['Apq ].
(Heb eu). Pau sob e Is ael
/
Aques a és la sepul u a de Mellosa,
illa de R.
/
Yehuda i de Ky a Ma ies; el eco d de la jus a
/
sigui pe a
benedicció, el seu espe i (sigui) pe a la ida e e na. Descansi
/
la se a
Pnima en el eix dels i en s. Amén. Aixi sigui.
/
pau!.
(Lla í). En el nom del Senyo
/
Aquí hi ha la omba on des
/
cansa
Meliosa, de bona memb ia,
/
illa de JudP i
/
de la Senyo a Ma ies. Vis-
qué
/
in i qua e anys
/
descansi
en pau Amén.
(G ec). En el nom del Senyo .
/
Aques és el ceno a i on (descansa)
/
la digne de o eco d
/
(Meliosa, illa de)
/
JudP
(i
la senyo a) Ma ees
/
Vis(qu6 in -i-)qua e anys. (Descansi en pau. Amén).
COMENTARI:
El ex heb eu, p ecedi pe l'es ella de cinc pun es, es oba bas an
ben conse a en la se a pa la e al d e a, pe 6 no en la pa supe io ,
on manca la mei a de la p ime a línia ni pe la pa la e al esque a,
degu als mol s a a a s pels quals hagué de passa la lPpida abans de la
se a ins al.laci6 de ini i a.
Els signes, pe anyen s al ipus de l'anomenada quad ada se a di a
(s. VI) p esen en segons Bi nbaum4, unes o mes ne amen a caiques i
BIRNBAUM,
S.,
The
Heb ew
Scnp s, Leiden,
1971,
1,
pp.
260-261;
11,
ig.
240.
un aca o ca i egula , e que con i ma enca a més la esi de la se a
an igui a .
Taula de les a ian s que o e eixen els signes:
En elació als noms p opis que apa eixen en el ex no hi ha cap dub-
e pel que a al nom de la di un a, Meliosa5, co obo a en el ex lla l,
i
el del pa e, Judi. No obs an ema ca em el cas poc co en del nom de
la ma e en les insc ipcions une i ies, ca da an el nom Ma ia, obem
un e me g ec
~ pa
Ó
~upia
p ecedi d'una p eposició. Possiblemen
de o es les eo ies que s'han elabo a , la més adequada és la de
De enbou g6. Segons ell
~ pia
equi al a
n
7b
o
n7b
e me a a-
meu que s'u ili za mol eqüen men ab euja ,
0
,
da an els noms
emenins en els epi a is jueus. Amb el emps,
~ pa
Ó
~ pia
degué
con e i -se en un nom p opi i així obem en el Talmud u ili zada la
o ma masculina com el nom p opi d'un abí7. L'esmen a au o a i ma
ambé que en un momen dona es a p end e pe cos um col.loca
~ pia
o Domina da an el nom de Ma ia, o man una uni a . En ela-
ció a la p eposició cald ia pensa , segons Schwabs, en un da iu de pas-
sessió, com és el cas de Le .
XI,
46,
enca a que es ese a una se ie de
dub es en elació amb aques a cons ucció.
Finalmen cal des aca 1'6s de ó mules comunes en els epi a is jueus,
sob e o a Ca alunyag, com és el cas de: ala se a inima sigui lligada en el
I
no Bellosa com ja s'ha ia p oposa en alguna ocasió.
DERENBOURG,
J.,
~L'insc ip ion ilingue de To osen dins
Joumal Asia ique,
11,
(1867), pp.355-356.
Talmud de Je usalem, T ac a Sabba ,
V,
3
i Be za,
11,
8.
SCHWAB, M., *Rappo su les insc ip ions heb aiques de l'Espagnen, dins
Nouueiles
A chiues des Missions scien i ques e li e ai es,
XIV,
(1907),
p.
236 (8).
MILLAS, J.
M.,
CANTERA,
F.,
Las
insc ipciones heb aicas en Espa ia,
Mad id,
1946,
núms.
168, 110, 117, 173,
e c.

eix dels i en s*, o, el seu eco d sigui pe a benedicció,, i que con s-
bueixen a comple a les llacunes exis en s en el ex .
El ex lla í p ecedi pe l'es ella o escu de Da id i pel canelob e d.e
cinc b acos, comp en se línies i és po se el que se'ns ha conse a
millo . Tanma eix l'encapcalamen , igual en el ex g ec, és di e en del
que inicia a el ex heb eu, ca subs i ueix la ó mula upau sob e
I~ ael*'~ pe uEn el nom del Senyo ,, cosa mol poc co en , exp1icabl.e
només pe l'ín ima elació exis en en e jueus i c is ians a la pen nsula
ins el segle
VI".
Igualmen es p odueixen d'al es a ian s com el can i
de les eulogies jue es ja esmen ades pe una cu a e e encia a l'eda d.e
la di un a, * isqué in i qua e anya.
En un al e o d e de coses cal ema ca l'ús de la lle a g ega del a
enmig dels ca lc e s lla ins i de lle es lla ines en el ex g ec. Segons
Mo e a i Llau adóle, els ipus de les lle es semblen pe lnye al segle
VI,
cosa que conco da mol bé amb el que ja s'ha di abans espec e del es
heb eu.
Pel que a al ex g ec, que sembla se cbpia li e al del lla í, apa eix
mol mal conse a i la se a lec u a es a mol p obleml ica. De les lec-
u es e es pe Millás-Can e als i
A.
Fe Úal4 es desp en la conclusió que
ens obem da an d'un ex mol poc o og i ic so i de les mans d'algú
que el coneixia mol supe icialmen i que no es a a gai e acos uma a
esc iu e en aques a llengua. Les a ian s p oposades pels di e en s
au o s no an sinó con i ma el que ja s'ha di sense que sigui possible
pensa en nous can is que puguin al e a el sen i gene al del ex .
Cal ema ca inalmen la p esencia d'un c ismó en el e e s de la 13-
pida que ja ha ia es a econegu pel canonge Co es i pel pa e Fi a. Pos-
siblemen ou g a a més a d, en el segle
VII,
ap o i an no amen la
ped a com a llpida d'una sepul u a c is iana (Schwab)15 o com a ma e-
10
U ili zada nom& dues egades en e les ja conegudes a la península. Una a Ba celo-
na,
I.H.E.
núm.
111
i l'al a en la amosa insc ipció ilinee de Ta agona,
I.H.E.
núm. 243, conse ada al Museu Se a di a de Toledo.
SCHWAB, M.,
OP.
ci .,
p. 237 (9).
14
MORERA
i
LLAURADO,
E.,
Ta agona c is iana,
Ta agona, 1897, ol.
I,
p. 91.
1s
MILLAS,
J.
M., CANTERA,
F.,
OP.
ci .,
pp. 272.273.
14
FERR~JA,
A.,
Inscn$ciones g iegas
y
judias,
dins
VIVES,
J.,
Inscn9ciones cns ianas de
la
Espa ia omana
y
isigoda,
a ce el ona,
1942, p. 144.
l5
SCHWAB, M.,
OP.
d .,
pp. 236-237 (8).(9).
ial de cons ucció en el din ell, impi o acana d'alguna església
(Millás-Can e a)I6.
Resumin , es po a i ma sense cap dub e que aques a lipida co es-
pon, segons pa aules de
J.
Millás i
F.
Can e a, a una noia heb ea, i que
en una &poca pos e io a se eu ili zada pe a ús c is ii, enca a que no
esul i del o e iden que la insc ipció sigui an e io al c ismÓl7.
BIBLIOGRAFIA
LE
BLANT,
E.,
RENAN, E., Su une insc ip ion ilingue décou ene
P
To ose*, dins
Re ue A chéologique,
11,
(1860),
pp.
345-348,
1
ig.
DERENBOURG,
J.,
*No es épig aphiques. 11. L'insc ip ion ilingue de To ose*, dins
Jou -
nal Asia ique,
11,
(1867).
pp.
354-358.
FITA, F., aLápida ilingiie de To osa., dins
Museo Espa iol de An igüedades,
VI,
(1875).
pp.
559-566, 2
igs.
FITA, F.. .Paleog a ia heb ea., dins
Bole ín de
la
Real Academia de
la
Hi o ia,
11,
(l882),
pp.
199-207,
1
ig.
MORERA i LLAURAD~,
E.,
Ta agona c is iana,
Ta agona,
1897,
ol. i, pp.
90-92.
SCHWAB, M., .Rappo su les insc ip ions heb aiques de l'Espagnew, dins
Nou elles A chi-
es des Missions scien i iques e li é ai es,
XIV,
(1907).
pp.
235-238 (7)-(10),
1
ig.
FREY,
J.
B.,
Co pus insc ip ionum iudaica um. Recueil des insc ip ions jui es qui on du
llIe siicle a an Jésus-Ch is au
VIIe
siicle de no e * e,
Roma, Pon i icio Ins i u o di
A cheología C is iana,
1936,
ol I, pp.
474-475,
1
ig.
FERROA, A., ~Insc ipciones g iegas y judlas-, dins VIVES,
J.,
Insc ipciones c is ianas de
la
Espa ia omana
y
&igoda,
Ba celona,
1942,
p.
144.
(Segona edició de la p ime a
de
1942,
publicada pe I'Ins i u En ique Fló ez del C.S.I.C. I'any
1969
a Ba celona).
BAYERRI i BERTOMEU,
E.,
His o ia de To osa
y
su coma ca,
To osa,
1954,
ol VI,
pp.
90-110.
CANTERA, F.. MILLAS,
J.
M.,
Las insc ipciones heb aicas de España,
Mad id,
1956,
pp.
267-273,
1
lim. i
1
dibuix.
BIRNBAUM, S.,
The Heb ew Scn'p s,
Leiden,
1971,
ol I, pp.
260-261;
;o1 11, ig.
240.
l6
MILLAS,
J.
M., CANTERA, F.,
OP.
ci .,
nbm.
198,
p.
273.
l7
MILLAS,
J.
M., CANTERA,
F.,
OP.
ci .,
n6m.
198,
p.
273.
-.
n
m
C@Q
n
c
m
LI
E
m
E..
SF I'.C
cn.
c
c
S
O
h
C
n
n
Q
GP
,.,S
R n C
E.
E.
E
h
R a
c p
E.
P -
x 0,"o
a
n i,C
x
n
.-
I'.
QEc
n
o
C
%
o