La inscripció trilingüe de Tortosa

LA INSCRIPCIO TRILING~E DE TORTOSA Jo di Casano as Aques a lipida és amb o a segu e a la peca més amosa de o a l'epig a ia judeo-espanyola i si ens a enim al ex heb eu que con é, la més an iga insc ipció en aques a llengua que se'ns ha conse a a la península. Es i insc i a sob e un bloc pa al.lelepíped de ma b e blanc (0,67 x 0,41 x 0,06) i ens p esen a un ma eix ex edac a en heb eu, lla í i g ec, amb algunes a ian s a cada una de les seccions. L'epíg a es i emma ca pe una deco ació en o ma de co da ge, lle a de la pa supe io que p esen a un es a de ici a i de conse ació, i o namen a pe una se ie d'elemen s g a a s mol co en s en els epi a- is jueus d'aques a Ppoca, com el canelob e i I'es ella de cinc pun es. En gene al la lipida ha so e bas an i el ex de la insc ipció és il.legible en mol s llocs degu als mol s usos a que ou des inada i degu ambé a ha- e es a a la in empe ie du an mol de emps. A la pa in e io d e a p esen a un o i ici ci cula de g andi ia conside able i que ou eali za pe a un millo ús de la lipida com a ma e ial de cons ucció. La p ime a no icia que ha a iba ins a nosal es en elació amb aques a lipida, la enim en l'ob a His o ia de la ciudad de To osa y de la Región Ille ga onia, que comp ehendía 10 que oy con iene su obispa- do, esc i a l'any 1747 pel canonge de la ca ed al de To osa mossen An- oni Co es, que la a oba se in de ped a de cons ucció a una casa del ca e San a Anna. G icies a les ges ions del canonge, l'agu zil li pe me é lle a -la del lloc on es oba a pe al de pode -la es udia de- ingudamen . Tanma eix aques es udi ou in uc uós i suposem que quan a mo i el canonge, la lipida es a o na a encas a en un mu d'aques ca e de San a Anna, on la obP no amen don Julio Ca - alho l'any 1860. L'esmen a senyo Ca alho e a un enginye anc& d'o igen po uguss, undado de 1'Alian~a Is aeli a, que es oba a e- ali zan una se ie de eballs d'enginye ia a To osa. Segons les pa aules del pa e Fi a1, la a oba encas ada a mi esque a de l'en ada de la casa que es i da an l'església del Ca me. Va eu e'n un buida i el e- me é a Pa is, on l'es udia en els p o esso s Le Blan , Renan, De en- bou g, Hiibne , G ae z, Chwolson i Eu ing. Pos e io men en e els anys 1879 i 1881 el pa e Fi a, que alesho es esidia a To osa, aconsegueix de eu e-la del lloc on es oba a i a un es udi de la insc ipció i del c ismó insc i al do s de la 1Ppida2. En inali - za el seu es udi la a o na a encas a al ma eix mu on es oba a. En e els anys 1900 i 1910 la lipida a se ex e a no amen i com que ja p esen a a signes cla s de desgas , ou gua dada a la casa del seu p opie a i don Ped o Lamo e3. Du an els e s de l'any 1936 la casa del senyo Lamo e ou saquejada i la lapida aslladada al museu Municipal de To osa. Més a d, l'any 1944 ou e a del Museu i encas ada en un dels mu s del claus e de la ca ed al on es conse a ac ualmen . 1 FITA, F., *Paleog a ia heb ea*, dins Bole ín de la Real Academia de la His o ia, 11, (1882), p. 201. 2 FITA, F., aLápida ilingüe de To osa*, dins Mweo Español de An igüedades, VI, (1875), pp. 559-566. L'a icle po a la da a de 1881. MORERA i LLAURAD~, E., P o incia de Ta agona, dins CARRERAS i CANDI, F., Geog a ia Gene al de Ca aluña, Ba celona (sense da a), p. 712. En aques a ob a, I'au o ens pa la de Joan Lamo e i no de Pe e Lamo e. IN NOMINE DOMINI HIC EST MEMORIA UBI RE QUIESCIT BENEMEMORIA MELIOSA FILIA IUDANTI ET CURA MARIES VIXIT AN (NOS VIG1)NTI ET QUATTUOR CUM PACE AMEN 'E (b) (o) pa7 (i) K( pio) u. T!26 e ~UTQV p(~~))p [eio] (li)~o ci (i)nuuo(e) nqpVI) [o~os MeXiwa]a 'Iou6a ~ [io K ai ~ pa Mal pes, qa [aaa €777 i~oui do- [o]epa[c]. ('E) [eipq y]. ['Apq ]. (Heb eu). Pau sob e Is ael / Aques a és la sepul u a de Mellosa, illa de R. / Yehuda i de Ky a Ma ies; el eco d de la jus a / sigui pe a benedicció, el seu espe i (sigui) pe a la ida e e na. Descansi / la se a Pnima en el eix dels i en s. Amén. Aixi sigui. / pau!. (Lla í). En el nom del Senyo / Aquí hi ha la omba on des / cansa Meliosa, de bona memb ia, / illa de JudP i / de la Senyo a Ma ies. Vis- qué / in i qua e anys / descansi en pau Amén. (G ec). En el nom del Senyo . / Aques és el ceno a i on (descansa) / la digne de o eco d / (Meliosa, illa de) / JudP (i la senyo a) Ma ees / Vis(qu6 in -i-)qua e anys. (Descansi en pau. Amén). COMENTARI: El ex heb eu, p ecedi pe l'es ella de cinc pun es, es oba bas an ben conse a en la se a pa la e al d e a, pe 6 no en la pa supe io , on manca la mei a de la p ime a línia ni pe la pa la e al esque a, degu als mol s a a a s pels quals hagué de passa la lPpida abans de la se a ins al.laci6 de ini i a. Els signes, pe anyen s al ipus de l'anomenada quad ada se a di a (s. VI) p esen en segons Bi nbaum4, unes o mes ne amen a caiques i BIRNBAUM, S., The Heb ew Scnp s, Leiden, 1971, 1, pp. 260-261; 11, ig. 240. un aca o ca i egula , e que con i ma enca a més la esi de la se a an igui a . Taula de les a ian s que o e eixen els signes: En elació als noms p opis que apa eixen en el ex no hi ha cap dub- e pel que a al nom de la di un a, Meliosa5, co obo a en el ex lla l, i el del pa e, Judi. No obs an ema ca em el cas poc co en del nom de la ma e en les insc ipcions une i ies, ca da an el nom Ma ia, obem un e me g ec ~ pa Ó ~upia p ecedi d'una p eposició. Possiblemen de o es les eo ies que s'han elabo a , la més adequada és la de De enbou g6. Segons ell ~ pia equi al a n 7b o n7b e me a a- meu que s'u ili za mol eqüen men ab euja , 0 , da an els noms emenins en els epi a is jueus. Amb el emps, ~ pa Ó ~ pia degué con e i -se en un nom p opi i així obem en el Talmud u ili zada la o ma masculina com el nom p opi d'un abí7. L'esmen a au o a i ma ambé que en un momen dona es a p end e pe cos um col.loca ~ pia o Domina da an el nom de Ma ia, o man una uni a . En ela- ció a la p eposició cald ia pensa , segons Schwabs, en un da iu de pas- sessió, com és el cas de Le . XI, 46, enca a que es ese a una se ie de dub es en elació amb aques a cons ucció. Finalmen cal des aca 1'6s de ó mules comunes en els epi a is jueus, sob e o a Ca alunyag, com és el cas de: ala se a inima sigui lligada en el I no Bellosa com ja s'ha ia p oposa en alguna ocasió. DERENBOURG, J., ~L'insc ip ion ilingue de To osen dins Joumal Asia ique, 11, (1867), pp.355-356. Talmud de Je usalem, T ac a Sabba , V, 3 i Be za, 11, 8. SCHWAB, M., *Rappo su les insc ip ions heb aiques de l'Espagnen, dins Nouueiles A chiues des Missions scien i ques e li e ai es, XIV, (1907), p. 236 (8). MILLAS, J. M., CANTERA, F., Las insc ipciones heb aicas en Espa ia, Mad id, 1946, núms. 168, 110, 117, 173, e c. eix dels i en s*, o, el seu eco d sigui pe a benedicció,, i que con s- bueixen a comple a les llacunes exis en s en el ex . El ex lla í p ecedi pe l'es ella o escu de Da id i pel canelob e d.e cinc b acos, comp en se línies i és po se el que se'ns ha conse a millo . Tanma eix l'encapcalamen , igual en el ex g ec, és di e en del que inicia a el ex heb eu, ca subs i ueix la ó mula upau sob e I~ ael*'~ pe uEn el nom del Senyo ,, cosa mol poc co en , exp1icabl.e només pe l'ín ima elació exis en en e jueus i c is ians a la pen nsula ins el segle VI". Igualmen es p odueixen d'al es a ian s com el can i de les eulogies jue es ja esmen ades pe una cu a e e encia a l'eda d.e la di un a, * isqué in i qua e anya. En un al e o d e de coses cal ema ca l'ús de la lle a g ega del a enmig dels ca lc e s lla ins i de lle es lla ines en el ex g ec. Segons Mo e a i Llau adóle, els ipus de les lle es semblen pe lnye al segle VI, cosa que conco da mol bé amb el que ja s'ha di abans espec e del es heb eu. Pel que a al ex g ec, que sembla se cbpia li e al del lla í, apa eix mol mal conse a i la se a lec u a es a mol p obleml ica. De les lec- u es e es pe Millás-Can e als i A. Fe Úal4 es desp en la conclusió que ens obem da an d'un ex mol poc o og i ic so i de les mans d'algú que el coneixia mol supe icialmen i que no es a a gai e acos uma a esc iu e en aques a llengua. Les a ian s p oposades pels di e en s au o s no an sinó con i ma el que ja s'ha di sense que sigui possible pensa en nous can is que puguin al e a el sen i gene al del ex . Cal ema ca inalmen la p esencia d'un c ismó en el e e s de la 13- pida que ja ha ia es a econegu pel canonge Co es i pel pa e Fi a. Pos- siblemen ou g a a més a d, en el segle VII, ap o i an no amen la ped a com a llpida d'una sepul u a c is iana (Schwab)15 o com a ma e- 10 U ili zada nom& dues egades en e les ja conegudes a la península. Una a Ba celo- na, I.H.E. núm. 111 i l'al a en la amosa insc ipció ilinee de Ta agona, I.H.E. núm. 243, conse ada al Museu Se a di a de Toledo. SCHWAB, M., OP. ci ., p. 237 (9). 14 MORERA i LLAURADO, E., Ta agona c is iana, Ta agona, 1897, ol. I, p. 91. 1s MILLAS, J. M., CANTERA, F., OP. ci ., pp. 272.273. 14 FERR~JA, A., Inscn$ciones g iegas y judias, dins VIVES, J., Inscn9ciones cns ianas de la Espa ia omana y isigoda, a ce el ona, 1942, p. 144. l5 SCHWAB, M., OP. d ., pp. 236-237 (8).(9). ial de cons ucció en el din ell, impi o acana d'alguna església (Millás-Can e a)I6. Resumin , es po a i ma sense cap dub e que aques a lipida co es- pon, segons pa aules de J. Millás i F. Can e a, a una noia heb ea, i que en una &poca pos e io a se eu ili zada pe a ús c is ii, enca a que no esul i del o e iden que la insc ipció sigui an e io al c ismÓl7. BIBLIOGRAFIA LE BLANT, E., RENAN, E., Su une insc ip ion ilingue décou ene P To ose*, dins Re ue A chéologique, 11, (1860), pp. 345-348, 1 ig. DERENBOURG, J., *No es épig aphiques. 11. L'insc ip ion ilingue de To ose*, dins Jou - nal Asia ique, 11, (1867). pp. 354-358. FITA, F., aLápida ilingiie de To osa., dins Museo Espa iol de An igüedades, VI, (1875). pp. 559-566, 2 igs. FITA, F.. .Paleog a ia heb ea., dins Bole ín de la Real Academia de la Hi o ia, 11, (l882), pp. 199-207, 1 ig. MORERA i LLAURAD~, E., Ta agona c is iana, Ta agona, 1897, ol. i, pp. 90-92. SCHWAB, M., .Rappo su les insc ip ions heb aiques de l'Espagnew, dins Nou elles A chi- es des Missions scien i iques e li é ai es, XIV, (1907). pp. 235-238 (7)-(10), 1 ig. FREY, J. B., Co pus insc ip ionum iudaica um. Recueil des insc ip ions jui es qui on du llIe siicle a an Jésus-Ch is au VIIe siicle de no e * e, Roma, Pon i icio Ins i u o di A cheología C is iana, 1936, ol I, pp. 474-475, 1 ig. FERROA, A., ~Insc ipciones g iegas y judlas-, dins VIVES, J., Insc ipciones c is ianas de la Espa ia omana y &igoda, Ba celona, 1942, p. 144. (Segona edició de la p ime a de 1942, publicada pe I'Ins i u En ique Fló ez del C.S.I.C. I'any 1969 a Ba celona). BAYERRI i BERTOMEU, E., His o ia de To osa y su coma ca, To osa, 1954, ol VI, pp. 90-110. CANTERA, F.. MILLAS, J. M., Las insc ipciones heb aicas de España, Mad id, 1956, pp. 267-273, 1 lim. i 1 dibuix. BIRNBAUM, S., The Heb ew Scn'p s, Leiden, 1971, ol I, pp. 260-261; ;o1 11, ig. 240. l6 MILLAS, J. M., CANTERA, F., OP. ci ., nbm. 198, p. 273. l7 MILLAS, J. M., CANTERA, F., OP. ci ., n6m. 198, p. 273. -. n m C@Q n c m LI E m E.. SF I'.C cn. c c S O h C n n Q GP ,.,S R n C E. E. E h R a c p E. P - x 0,"o a n i,C x n .- I'. QEc n o C % o