]POESIA,
EWOS,
LITERATURA:
ASSAIG D'UNES DEFINICIONS
Jesús
Al u o
i
Pe ucho
Se ia de qés insis i sob e la impo lncia, e i ablemen anscenden
pe als es udis li e a is, de l'a icle de
R.
Jakobson ulingiiís ica i Po? ica~, en
el qual ens p esen a o s els ac o s que in e enen en l'ac e de comunicació
e bal i les di e ses uncions del llengua ge que els són p bpies. De o es les
uncions alli p oposades és sens dub e la po& ica la que ha e més en enou
en el món dels es udiosos del enomen li e a i.
I
e a lbgic. La més elemen al
dialec ica hegeliana ensenya que una esi p o oca de e op l'apa ició d'una
an í esi, de la con on ació de les quals esul a l'eclec icisme d'una sín esi,
que el @si cul u al que en iqueix la ci ili zació. Si enim en comp e que
el o malisme -m ode d'anllisi de la li e a u a emp a pe Jakobson-
nasque pe l'ah agbnica disco dan~a de c i e is amb la c í ica an e io , que
no eia sinó con ingu en els ex os li e a is, no ens hem de so p end e que el
nou mo imeni cien í ic posés l'accen de la se a obse ació en la o ma.
I
no
sens menyscap e de la conside ació emi ica, com més enda an eu em.
Hom passi d'un ex em a I'al e i la impo incia, al nos e en end e ex-
cessi a, donada a la unció poe ica conduí a a i macions an eme k ies com
la de Tomase skij, que de inia el llengua ge poe ic com <<un dels sis emes
lingiiís ics en
(pe
la
unció comunica i a
és
elegada al
e a ons
i les es uc-
u es e bals hi adqui eixen un alo au bnom~ (el sub a lla és nos e)'.
Aques a opinió és ambé la de Jakobson, que ad e a: <<la unció comunica i-
a, inhe en an al llengua ge 'p lc ic' com a l'emo iu, queda edui'da al
'
Ci ,
a
ERLICH,
V.
El
o mal i no uso,
Ba celona,
1974,
p.
262
minim2. S'a iba a assegu a que el e dis in iu de la poesia és que en
aques ipus d'esc ip u a els mo s són copsa s com a als i no com a omb es
e bals dels e e en s que deno en, aixb és, que les pa aules an e e encia a
elles ma eixes. Així, Jakobson en l'a icle i ula *Que és
poesia?)) esumeix el seu pensamen al espec e. Ad oca aquí una egada
més pe l'au onomia de la unció es hica i ens diu que men e el concep e
de poesia can ia anan el emps el de unció poe ica, de poe ici a , és un
elemen que
ul'on ne peu édui e mécaniquemen
ci
d'au es élémen s.
Ce élémen , i1 au le dénue e
en ai e appa ai e l'independance,
com-
me son dénués e independan s les jn-océdés echniques des ableawc cub&-
es))s
(el sub a lla
6
nos e).
I
p ossegueix:
can géné ale, la pod ici é n'es
qu'une composan e qui am o me nécessai emen les au es klémen s e
dé e mine a ec ew le compo emen de l'ememble*4.
Sols podem pa la de
poesia quan la unció poe ica apa eix en un ex de mane a dominan .
uMa&
commen la Poé ici é se man es- -elle? En ceci que les mo s e leu
syn axe, leu sign ica ion, leu o me ex e ne e in e ne ne son pas des in-
dices ind é en s de la éali é, ma i possgden leu p ope ~aleun)~.
La po-
esia, en i, no és un a egi d'o namen s al discu s, sinó la e aluació o al
d'aques 6.
i&
e iden que en una concepció de la poesia com aques a, el signi ica
ha de eni ben poca impo lncia. Pe 6 segons E lich7 la posició o malis a
madu a no sols no negl la p esencia de con ingu semln ic en la poesia, sinó
que ambé en econegué la mul iplici a de sen i s, ins al pun que s'ha di
de l'ambigiii a que és:
una p opiedad in ínseca, inalienable, de odo
mensaje cen ado en si mkmo, en suma es un co ola io obligado de
la
poesiams.
Va de callada que ambdues asse e acions, la que de ensa la gai ebé ab-
Sncia de signi ica s en poesia i la que n'hi econeix una munió, ens
semblen igualmen inexac es, pe bé que econeguem que hi ha casos
conc e s de poemes que an d'aques es ca ac e ís iques llu aó d'ésse . Pe b
són exemples mol especí ics, dels quals ens ocupa em amb pos e io i a , i
no cons i ueixen el denominado comú de la poesia. Si olem oba
Ci ,
a
ERLICH,
V.
OP.
ci .,
p.
265.
S
JAKOBSON, R.,
Ques iom de Poé ique,
Pa ís,
1973,
p.
123.
1
JAKOBSON, R.,
OP.
~i .,
p.
123.
5
JAKOBSON, R.,
OP.
cz .,
pp.
123-124.
JAKOBSON, R.,
"La
lingiiís ica
y
la poé ica~, dins
SEBEOK
Th.
A.,
,
Es ilo del lagu je,
Mad id,
1974,
p.
172.
ERLICH,
V.,
OP.
ci .,
p.
265.
CARRANZA, R.,
In oducción a
JAKOBSON, R.,-LL I-STRAUSS C.,
Los gaios de Baude-
laise,
Buenos Ai es,
1970.
aques , hau em (de eco da als o malis es
-
a la majo ia, si més no- all6
que ells ma eixo s no es cansen de epe i : que la base de o ex li e a i és el
llengua ge. Esseln així, la poesia -mani es ació peculia de la li e a u a-
pa icipa plena~men de la na u alesa lingüís ica i, pe an , hau 2 de eni
les p opie a s qhe econeguem en el llengua ge.
Ja ~zibem qlle a enen Jakobson són sis les uncions que engeguen els
mecanismes d'a iculació de la pa la. Pe a, si posem cu a a anali za la
se-
a b illan o%ulació, ens adona em que, examinades
o malmen ,
les
uncions e e e~~cial, emo i a, poe ica, me alingüís ica i idhuc conno a i-
a són la ma eixa, i que sols es di e encien pe all6 que e e eixen, pe 6 o-
es
deno a
un$ pe sona, un objec e, una noció, un p océs psíquic, una
o d e
0
una sÚ~,lica, és a di , o es
comuniquen
quelcom.
I
és no mal. Si
es em &aco d 9mb Wellek i Wa en que ala na u alesa d'un objec e ema-
na de la se a u ili a : és aquella cosa pe a la qual se eix*9, el llengua ge
i, com a po enc.iació d'aques , la li e a u a, són mi jans de comunicació i,
pe a comunicq un missa ge, han de se i .
T~do o sembla desmen i la alidesa del nos e aonamen quan en
el eball ¿Que es el es uc u alismo?, desp és de de ini la li e a i a com
(<la capaci a qlle é el signe d'ésse ap ehb en ell ma eix i no en la mesu a
que eme a u ia al a cosa,,I0, anali za el següen pa sg a :
En5
besi em; pe 6 s'ha ia dona un p ime cop, s'hana anqueja una p i-
me a ba e a..
.
Hi ha coses que es callen mol de emps, pe 6 una egada di es ja
no deixem mai de epe i -les* (Adolphe,
IV).
I
man é: *Mol pocs elemen s
&aques agmen enen un alo pu amen e e encial. La p ime a p oposició
(Ens bbsi em) el é en g au supe la iu
(.
.
.).
Les p oposicions següen s es dis in-
geixen ne amen de la p ime a
i
ens ins odueixen en el segon ipus de egis es:
aquell$ que posen em asi en la li e a i a de l'enuncia *".
Nosal es c eiem que é el ma eix alo e e encial la ase .Ens bed-
em)) que lla coses que es callen mol de emps..
I
és que opinem que
un pensamen pe any ambé a la eali a suscep ible d'ésse e e ida, bal-
damen li manqui l'a ibu de la co po ei' a .
A
més a més els signes, com
ja eie en els e~ oics'~, no an e e encia al ma eix objec e eal deno a , si-
nó a la se a ep esen ació men al.
De la ma ixa mane a la p oposició dha ia anqueja una p ime a
ba e a., la ccnside em deno a i a d'una e lexió.
WELLEK,
R.,-WARREN
A.,
Teo ia li e~.a ia, Mad id, 1974, p. 35.
'O
ToDoRo .
,,
qQué es el es uc u alismo?n, dins Poé ica, Buenos Ai es, 1971,
p.
112.
"
TowRo ,
,,
op, ci ., p. 114.
l2
M~Ez-EIRI,
A,,
ubemán ica, es ilís ica
y
la Es oa*, Es udios Clásicos,
64,
pp. 310-311.
Un a gumen idPn ic a l'esg imi pe Todo o és el p esen a pe
V.M.
de Aguia quan diu:
En llengua ge usual, un ac e de pa la deen semp e d'un con ex ex a e bal
i
d'una si uació e ec i amen exis en s, que p ecedeixen
i
s6n ex e io s a aques
ma eix ac e de pa la. En llengua ge li e a i, en can i, el con ex ex a e bal i la
si uació depenen del llengua ge ma eix, pe qu el lec o no coneix es d'aques
con ex ni d'aques a si uació abans de llegi el ex li e a i''.
Aques es són conside acions ex ínseques al e li e a i. Segons elles no
pod íem encabi dins la denominació de li e a u a ni l'exquisi die a i
d'En Josep Pla,
El
quade n
g is,
ni la pa P ica no el.la d'En Xa ie Ben-
gue el,
Els
encu s,
posem pe cas.
La nos a a gumen ació, com més enda an eu em, no es p oposa de
nega la unció poaica, sinó d'inclou e-la dins la unció més ampla i
gene al que p essuposa o es les uncions jakobsonianes: la comunica i a,
que és la que nosal es conside em especí ica del llengua ge i, de e uc,
de la li e a u a.
No solamen els lingüis es ens a i iquen que el llengua ge és un me o-
de de sinó que ambé un es udiós de la men humana de
an a sol Pncia com Cas illa del Pino ens ho co obo a en pa la del llen-
gua ge com un enomen degu a la necessi a humana d'exp essió:
El lengw je su ge como necesidad en e a mi mundo, es o es, como o ma de da
cuen a de mis p opias expe iencim del mundo que compone mi habi a I5.
Vis os el llengua ge i la li e a u a com a mecanismes comunica ius,
ens podem plan eja de nou el cas de la unció poP ica i la se a inali a .
Aques a unció, pe de inició, es oba p incipalmen ep esen ada en la
poesia, lo de la li e a u a, pe 6 de més a més esul a de l'ús de les igu es
e b iques i Todo o ins i o basa la se a de inició de igu a en la susdi a
unció en a i ma , seguin Du Ma sais, que aquella és all6 que dóna a
l'enuncia un ca Pc e p opi". Aixb ha e pensa a mol s que les me Pbo-
les cons i ueixen I'essPncia de la poesia i s'ha con ós aques a amb aquelles,
i més enca a, amb la me P o a, op pe excel.lPncia, al qual es poden
edui mol es de les al es igu es. Així J. Cohen di que Elio de inia
La
Di ina ComLdia
com
une
as e
mi apho e
i que Claudel oposa a poesia
a
15
D :
ACUII.AR
SILVA, V.M.,
Teo ia de la li e a u a.
Mad id 1972,
p.
16.
l4
SAPIR,
E.,
El lengwaje,
México, 1974 (cuana eimp esión), p. 14.
I%ASIII.L.A
DEI.
PINO,
C.,
La
incomunicación.
Ba celona, 1969, p. 15.
16
TODOROV, T., qPoé ique e c i iquen dins
Poé ique de la pose,
Pa is, 1971,
p.
51.
p osa de la ~T?a eixa mane a que
la logique de la mé apho e
s'oposa a la
logique sydlogismel'.
Kei h Cohen, pe al a pa , ecalca que .un dels
aspec es més in e essan s del
New C i icism
és la se a o ien ació de la
eo ia poe icq cap a l'es udi de la me i o a, uessencia de la poesianI8.
Els o mqlis es ussos, en els seus comencos, no compa i en aques a
a ecció Pe l'ks udi dels ops. E lich ens diu que aques a manca d'in e ss
pe ells <<pod ia, sens dub e, a ibui -se a la indisposició dels o malis es a
eu e la imakge com a e di e encial del llengua ge poP i~))'~. Sklo skij
ma eix en lla%saig
Iskws o kakpnk
a aci de alen la eo ia de les ima -
ges, pe a mé$ enda an modi ica ia la pos u a com la co egi la comuni-
a o malis p, que econside i a o ablemen la impo incia de la me i-
o a. Així, Jakobson en un eball sob e la p osa de Pas e nak digué que la
poesia endia, cap a la me i o a de la ma eixa mane a que la p osa ho eia
cap a la me c~nímia.
A
l'úl im *la posició o malis a o odoxa es edui ia a
la noció de nle i o a, p ime exponen del P incipi Po& ic a ni ell de sig-
ni icaci6 l6xi a,2o.
J. C~hen és el ep esen an de la
Nou eEEe Cdique
que al ol a ha do-
na més alo~. a la me i o a, a es que ha edui' a aques op la o ali a de
les me ibole~ en asse e a ca eglj icamen :
' ou es les igu es, nous le mon e on , on Pou7 bu de p o oque le p oces-
sus hné apho ique.
La
s a égie poé ique a pou seule in le changemen de sem
(...).
Lci
es le bu de ou e poésie: ob eni une mu a ion de
la
langue qui es en
m %e emps, nous le e om, une mé amo phose men ale2'.
I
més enda 4n con inua:
Tou es les igu es
6
ous les ni eaw s'achd en e s'accompliz en dam
la
mi-
apho e. L'in e sion, comme l'impe inence ou
la
he, n'es que le p emie
emps d'un mécanisme don
la
mé apho e cons i ue le secondzz.
Sembla, doncs, que les es b anques o malis es coincideixen en con-
side a l'ús d,e les igu es, i en pa icula de la me i o a, com l'essencia de
la poesia. P lj el que ja no ens posen en cla és la aó i la inali a de la
p e e ncia de la poesia pel llengua ge opolbgic, pe que el e que hom
l7
COHEN,
I.,
S uc u e du langage poé ique,
Pa is,
1966,
p.
113.
"COHEN,
K.,
*El New C i icism en
10s
E.E.U.U.
(1935-1950)~,
dins
Re is a de
Occiden es
132,
ma zo
1974,
p.
293.
l9
ERLICH,
V.,
OP.
ci .,
p.
330.
ERLICH.
V.,
OP.
ci ..
p.
332.
'I
COHEN,
j.,
OP.
ci .,
p.
115.
"
COHEN,
:.,
OP.
ci .,
pp.
197-198.

jus i iqui aques a p io i a pe l'aconseguimen de la unció es e ic a no ens
con enc ni de bon os.
I
és que no podem pas c eu e que la mle a des-
iació de la pa la comuna, essencia econeguda de o a me ibolle, com-
po i pe si sola un e ec e es e ic, si no hi ha es més que sus en i aques a
olun a de can i.
La c eenca que la me i o a és 1'6s d'un mo que ja deno a un e e en
pe a assenyala una eali a que gaudeixi de e me e e encial es .emun a
a l'an igo clissicaz5 i és la millo base pe a la de ensa de la unció poe i-
ca, que se sus en a en la possibili a de ia i de combinació d'zlemen s
lingiiís ics. Pe b, com p e enem demos a , no són me i o es o s els ops
que pe als passen en poesia. Hi ha o ca abundincia de ca ac esis, 6s a
di , me i o es o me onímies pe necessi a , que es aeixen el concep e de
unció poe ica com a omnip esen en o a poesia i ad oquen pe la unció
comunica i a com a p incipal, pe bé que no excloen de l'al a.
En Chomsky, un dels mixims ep esen an s de la mode na lingüís ica,
obem una no a au o ia que ens ea i ma en la conside ació del llengua ge
com un enomen de inali a comunica i a, pe a la qual asca es a do a
d'una po encia de c eació in ini a en p e isió de qualse ol possible necessi-
a comunicable.
(El
llengua ge humh) es a capaci a pe a se i d'ins umen del pensamen
lliu e i de I'exp essió pe sonal. Les possibili a s il.limi ades de pensamen i de la
imaginació es e lec eixen en l'aspec e c eado de I'ús del llengua ge. llengua -
ge o e eix mi jans ini s, pe 6 in ini es possibili a s d'exp essió, lligades només
pe
egles de o mació dels'concep es
i
de o mació de les ases, egles que són en
pa pa icula s
i
idiosinc i iques pe 6 en pa uni e sals, un bé comú de la
humani a z4.
To ac e de comunicació p essuposa un emisso , un ecep o , un con-
ac e, un missa ge i un codi comú pe a ansme e'l i eb e'l. El mecanis-
me comunica iu s'engega quan el pensamen malda pe so i del ma c
nebulós
i
cab ic de la men , el qual pensamen no s'o dena sinó pe mi ja
d'una complicada se ie de p ocessos ans o macionals, la inali a dels
quals és la d'aconsegui el mixim d'exacd ud semin ica possible cn la a-
ducció de l'es uc u a p egona del missa ge, el qual s'es a ja en el ce ell i
que, segons Chomsky ués una es uc u a pu amen men al, que c~munica
el con ingu seman ic de la asee5, a l'es uc u a supe icial de la pa la,
es
Vegi's LAUSBERG,
H.,
Manual de e ó ica li em a
11,
Mad id, 1967,
p.
57
SS.
z4
CHOMSKY,
N.,
La
lingüís ica ca esiana. Un capí ol de
la
his dna del pensamen
acionalis a,
Ba celona, 1970, p.
38.
CHOMSKY.
N.,
OP. ci .,
p.
45.
,
*o gani zació c uni a s que en de e mina la in ep e ació one ica i que es
elaciona amb, la o ma isica de l'enuncia e ec iu, amb la se a o ma
pe cebuda o Vblguda,,Z6.
Malau ad%men , els mecanismes que s'enca eguen de la comunicació
no són pe e s i és eina P dua, si no impossible, la d'aconsegui que les
es uc u es su ~e icials e lec eixin amb la ma eixa exac i ud de la iden i-
a les es uc h es p o undes. Són mol s els es imonia ges de queixa que
pe aques a in~ca~aci a obem en di e en s &poques i dis in es li e a u es.
Valguin a all de mos a els següen s:
E ,an in quadam ciui a e ex e egina.hi(i) es nume o ilias o ma con p'
habue e, sed maio es quidem na u, quomuis g a issima specie, idonee a-
men
c:eleb an'posse laudibw humanis c edeban u , a ue o puelhe iunio is am
Paec ipua, am paecla a pulchn udo
nec exp imi ac ne su icien e quidem
lauda+; sennonis hu/mani penu ia po e a (APVL. me . 4,28).
4i
boni, quae acies ei? quod mons um? quae o una um mea um epen-
ina nzu a io? quamqzlam enim iam
in
peculi0 P ose pinae e O ci amilia nume-
-
-
)
m w, subi o in con anbm aciem obs upejac w haesi
nec possum nouae illius
imaginis a ionem idoneis ue bis expedi e (APVL. me . 3,9).
Volgue a pode desc iu e
quan s6 de culpa desliu e,
mas no.
y
bas a
10
lengua gez7.
Els exem iles es pod ien mul iplica ins a 1'in ini z8.
I
som conscien s
que mol es d'aques es mani es acions d'es o ~ i Pdhuc d'impo &ncia
exp essi a obeeixen a un bpic de lla ga adicióz9, pe 6 c eiem que
o hom es 5 cl'aco d que l'asse ció no pe bpica
és
menys eal.
I
si no, a
l'expe iencia pe sonal de cadascú ens eme em.
Des de Sausu e hom c eu que el llengua ge é es aspec ess0: un de i-
siolbgic (emi%ió i pe cepció de sons), un al e de psicolbgic (concepció i
exp essió d'u11 pensamen ) i un e ce $e social (comunicació d'aques ma-
eix pensamen ). Se'l conside a, doncs, un enomen social, el alo col.lec-
iu del qual be me la comp ensió e bal en e els homes d'una ma eixa
CHOMSKY,
N.,
OP.
ci .,
p. 43.
"
MONER,
F,,
Bendi de dones,
x
(w.
93-95), dins
Ob es Ca alanes,
Ba celona, 1970.
Vegi's ansols algunes mos es a MONER.
F.,
,
L'cinima d'oli e
dins
Ob es Ca akznes,
P. 145;
~'0~3
E.,
La Ben Plan ada,
Ba celona, 1976, pp. 44-45; VILLALONGA, LL,
El
mban op,
dins
No el.lis es ca alans d'a ui,
Ba celona, 1974, p. 471
:
GOETHE,
J.W.,
Les
des en u es del;o e We he ,
Biblio eca ~Uni em, Vol.
,
p.
13.
z9
Cu~ nus,
E.R.,
Li e a u a eu opea
y
Edad Media La ina,
Mad id 1976, p. 127 i
SS.,
p. 582 i
SS.
DE SAUSS~RE,
F.,
Cu so de lingüis ica gene al,
Buenos Ai es, 1945, p. 54 i
s.
comuni a lingüís ica. A a bé, el co pus global de signes lingüís ics emma-
ga zema s en la compe encia de qualse ol in eg an de la susdi a comuni-
a és o cosamen edui' , pe 6 endemés la majo ia d'aques s signes a e-
e encia a una eali a comuna a emisso i ecep o 2cilmen i objec i a
ap ehensible en els seus e s bPsics pe la capaci a de pe cepció senso ial
i in elelec i a de l'home. Quan dins aques a eali a hom descob eix un
nou elemen , en manca -li pe la no e a un mo que el deno i, cal e-
có e a la in oducció de signes nous pe mi j2, segons Hjelmsle , del
p és ec, del neologisme i de la pe í asis1 i, segons nosal es, de la ca ac esi
ambé.
Enca a que no hi hagi cap ma e ia o emi ica que s'escapi de la
passi-
bili a de eb e un ac amen poe ic, pe que al com diu el poe a:
Res no és mesquí,
pe quP la cancó can a en cada b i de cosas2,
anma eix a o s ens han ensenya que la ca ac e ís ica p imo dial de la
poesia és el e de eni la p ime a pe sona com assump e de ac e p e e-
en , que el e dis in iu de ]'&pica és d'incidi en la e ce a pe sona i el de
l'o a h ia, en la doble e sió d'o d e i de súplica, d'ad eca -se a la segona.
l?s
ob i que, en eni la segona i la e ce a pe sona una locali zació ex-
e na als homes que ac uen d'emisso s i ecep o s, les ca ac e ís iques i
quali a s que aques s eu an en aquelles -abs acció e a de di e en s
g aus de capaci a d'obse ació i pe cep i a dels dis in s g ups socials-
hau an d'ésse basicamen les ma eixes i, pe an , disposa an de e mes
deno a ius ja ixa s pel cos um els quals pel e de eni un alo semic co-
mú, pe me an la comunicació amb acili a , si s'ence a en la ia i com-
binació llu . Al con a i, o el que a e e encia a la p ime a pe sona
en a en el camp de la indi iduali a més pe sonal i, si un emisso ol plas-
ma objec i amen una expe iencia subjec i a, es oba 2 amb la di icul-
ad ex ema d'ha e d'exp essa nocions o p ocessos psíquics nous
-manca s de e mes e e encials, pe an ,
-
amb signes comuns del codi
que gua din alguna elació de simili ud o de p oximi a amb els nous e e-
en s, de mane a que en el con ex adien d'una ase els deno in sense
equi ocsgg. No cal pas di que pe a du a cim aques a asca hom e-
SI
HJELMSLEV,
L.,
El lengwqje,
Mad id, 1971, pp. 76-85.
S"ALVAT-PAPASSEIT.-J.,
Pgesies,
Ba celona, 1962, p. 144.
SS
Ja
A is b il obse i que sabe eu e elacions de semblanca
i
ia les me i o es ade-
quades és indici de alen ((pe que és l'única cosa que no es po ap end e d'un al e,
i
b
senyal d'es a ben do a ,).
ARISTOTIL,
PoP ica. Cons i ució d'A enes,
Ba celona, 1946, p.
32.
que eix
un
"O1, able domini de la llengua an pe pa de l'emisso com
pe pa "ecep o , al qual, sob e o en poesia, s'exigeix que sigui un
igh
eade .
D'aques a insu iciencia e minolbgica de les llengiies i del a annA
c ea iu
.
..
lle!ngua ge que pe me de pal-lia -la ens en pa ia la ma eixa
denomlnaclo
(de poesia. *La signi icació p imo dial del e me poesia en
g ec dliu Jakobson, .és "c eació"; en l'an iga c eació xinesa
shih
("poesia'
a
':e bal") i
xix
(" inali a , designi, i") dn dos noms i concep-
es
es e ame%
incula s. Aques ca ic e ne amen c eado i inalis a del
llengua ge po% ic, és ei que ac a en dexplo a els jo es ussos nS4. La poe-
sia$
és
pe
a%,
una llui a pe l'exp essió d'allb que el llengua ge comú no
abas a
a
comLunica i a iolencia ai ma eix llengua ge, el e o ca i l'exp i-
meix
pe ex ,au e'n o el suc de l'exp essi i a dels mo s. una ece ca
enac
adequa s als p opbsi s comunica ius, semes que s'han de
oba
i
ob enli en el conjun semic que con igu a el con ingu dels lexe-
mes~
aques s 'co es que gua den els signi ica s múl iples que coexis eixen
en
To s,
''a alidesa semPn ica d'alguns dels quals e de e minada pel
'On ex
en
qU,8 apa eixen, el qual a pe ceb e quins semes de les pa aules
sÓ~
ma ca s en un momen de e mina de la comunicació i quins al es
es en
i inope an s en espe a d'una iso opia que els pe me i
de so i de
Aques a ia semica -que explica la inclinació dels poe es a emp a
obliga a col.loca en la ma eixa ase lexemes que en
apa enca Oc pen posicions sin agmi iques indegudes, pe b que en eali-
a
uni s
pel il conduc o que lliga els escassos semes pe inen s a la
iso opia con ':x ual de la ases5. Resul a, pe b, que la pe cepció dels mis-
sa ges
es
d'una mane a au o ni ica i és icil que el lec o o oien
en
un Ino n'e oqui semes que no euen cap i en engui un missa ge
que
l'emisso
mai no ha ingu in enció d'eme e, un comunica ambigu o
un
de mo s incong uen s i ii.lbgics. AquI au po se l'expiicació
que
'!,
la ca ac e ís ica p imo dial, i ins
i
o obligada, de la poe-
sia
m
I'ambigiii a o en la plu isigni i~ació~~, i que idhuc o'hagi a iba a
l'absu d de cDnside a nob a clissica n la que pe me an es in e p e acions
'Om
gene acions de lec o s s'a ansen a ella, oblidan que la mul iplici a
de
sen i s
ex 6s deguda al e que els ac o s que pa icipen en la co-
municació
'a ien amb els anscu s del emps. Així, el codi lingüís ic
34
JAKoBSO"
R.,
dins Teo ia de
la
li e a u a de 10s o mali as usos, Buenos
Ai es,
p.
7.
s5
DUBOIS' EDELINE,
F.,
LINKENBERG, J.M., MINGUET,
P.,
PIRE,
F.,
RINON,
H., Rhé o
n'9ue ghé ale'ia ís,
1970,
pp.
35-45.
36
DE
AGU"~~
E
SILVA, V.M.,
OP.
ci .,
pp.
23-24.
és ambé esul a d'un desen olupamen lingüís ic, pe 8 de cap de les
mane es no és un ex li e a i.
I
és que aques eque eix quelcom més.
Aques a cons a ació ens a eu e com a possible base de di e enciació
en e un ex li e a i i un al e que no ho sigui, la nos a eo ia de l'e hos.
Segons ella ó a li e a i, li e a u a, o ex o al o esc i , la pe cepció del
qual p oduís plae es &ic a un ecep o mi janamen cul es5.
I
aixb inde-
penden men de si el ex en qües ió pe any o no a un gcne e li e a i, di-
isió pa cial en quc se segmen a la li e a u a a pa i d'un pun de is a
ex ínsec: la eml ica que oca, amb la consegüen desconside ació de la
li e a u a com a un o lingiiís ic.
55
Ve#s al espec e
el
c i e i simila de I'an6nim au o del ac a
A
l'en om
de
la
subli-
mi a ,
m
AN~NIMO,
Sob e
10
kblime, Ba celona,
1977,
pp.
88
ss.