ANALISI
DE
L'EXCLAMACIÓ
Pe e
Que glas
i
Nicolau
En comensa haig de con essa el meu agosa amen pe e
un a icle d'allb que comensi pe se una imp e!jsi6 lingüís ica.
Llegia, a emps, .el llib e
I1
de LucP, quan de sob e, en a iba
al e s
45,
aig omand e ce amen emociona da an una ima ge
lingüís ica poc usual: la d'un geni iu exclama iu. La ima ge em
deixa una emp em a que do mí ale a gada una bona empo ada.
Desp és, en o na -hi, he in en a , o pa in del geni iu excla-
ma iu, e una anilisi de l'exclamació.
El genl iu exclama iu 6s una cons ucció mol escadusse a en
lla í; a les di e en s g ama iques només n'he o la es imonia s
nou exemples, dels quals alguns, com eu em, són amb p ou aó
qües iona s. Els exemples són aques s:
(I)
Ca .
9,5.
O
mihi nun ii bea i.
(2)
P op.
4,7,2i.
Foede is heu aci i.
(3)
Luc.
2,~[5.
O
mise ae so is
,...
(4)
Te .
L)e paen.
12,7.
P o malae ac a ionis.
(5)
Pl.
Mos .
912.
Di inmo ales, me cimoni lepidi.
(6)
Pl.
T uc.
409.
O
me cis malae.
(7)
Clem.
Ad
Co zn h.
53,5.
O
magnae ca i a is, o pe ec ae
since i a is.
(8)
I en.
2.7,2.
O
indissimilis, simul au em blasphemae ima-
ginis.
(9) Te .
Plio m.
351.
P o deum inmo alium.
El
nomb e
de
nou,
més
ex ens sense
dub e
del que donen
o es i cada una de les g amh iques, es pod ia augmen a amb
d'al es exemples e s d'au o s c is ians, pe b, e -ne una llis a
exhaus i a no Cs pas el nos e p opbsi aquí. D',aques s exem-
ples el núm.
(4)
és cla amen ebu jable, ja que 6s ui
d'un engany o d'un e o in olun a i
1,
pe qu : l'exp essió sen-
ce a diu:
(4
bis)
P o malae ac ionis elici a em.
I
com a al s'ha de posa en connexió amb el núm.
(g),
en el
qual Ho mann diu que s'ha de sob een end e
idem.
Aixb ce -
amen- ja és discu ible, el que no adme cap ipus de discussió
és
que
(4)
=
(4
bis) no és un geni iu d'exclamació sinó un acu-
sa iu. L'exemple
(I)
ha
es a epe idamen qües iona ja que
po adme e pe ec amen una in e p e acici com a nomina iu. En
o cas, no hi ha una decisió de e minan .
Tan si es p enen en conside ació els exemples dub osos, com
si es deixen de banda, la cons ucció é una con igu ació p bpia
amb unes ca ac e ís iques de inides, que ha posa de elleu De
G oo 4 en el seu es udi es uc u al del geni iu; a ell ens e-
me em
:
((T e s g ama icals:
nom en geni iu amb un adjec iu adjun
usa independen men .
Signi ica :
exp essió d'una ac i ud emocional del qui pa la en-
e s de qualque cosa, po se semp e una no-pe sona)).
i.
En o cas no es una conside acib espo Pdi,ca d'un au o sinó que el
e el obem epe i en e al es
a
J.
B.
HOFMANN-A. SZANTYR,
La einische
Syn ax und S ilis ik.
München 1965. p. 85. E. WFSTEDT,
Syn ac ica. S udien und
Bei uge zu his o ischen Syn ax des La eins.
11.
Teil,
Lund 1933, p. 417. I a
A. ERNOUT-FR. THOMAS,
Syn axe La ine.
Pa is 1953~.
p.
61.
2.
OP. ci .,
p. 85.
3. Així
C.
J.
FORDYCE,
Ca ullus.
Ox o d 1961, p. 114-115, c i ica Baeh-
ens i K oll, ,pe que a llu s edicions s'ha ien inclina pel geni iu i c i ica am-
bé Lo s ed pe ha e p es en conside ació l'exemple (3), que ell pensa que
s'ha de conside a adjec i amen pe esse la ase equi alen a:
o
(nos)
mise os.
Una opinió di e gen 6s la de A. DMEGER,
His o ische Syn ax de la einis-
che Sp ache.
Vol. I, Leipzig 1878, p. 492, que c eu que l'exemple (i) 6s un
oca iu plu al.
4.
A.
W.
DE
GROOT, ((Classi ica ion o he Uses o a Case Illus a ed on
he Geni i e in La im).
L ngua,
6, (1956)
p.
56.
Aquí hau íem d'a egi la p eskncia po es a i a dc l'elemen ex-
clama iu
o
[ ambé
p o,
si es conside a l'exemple
(g)].
L'explicació més gene ali zada d'aques a cons ucció, que o-
bem pe exemple a B enous
s,
Lii s ed 6, Bassols7, i E nou -
Thomas és la d'ésse un helenisme. Donan supo
a
aques a
hipb esi Lo s ed , que és el qui ho ha es udia més, diu que no
és g a ui' que l'exp essió es obi en au o s de o a in lukncia
g ega com són Ca ul
i
P ope ci, i incideix pa icula men sob e
l'exemple núm.
(7),
ja que cons i ueix una cbpia iclkn ica de l'o i-
ginal g ec. Més p oblema li o e eixen els exemples de Plau e, di i-
cul a que soluciona posan de elleu el e que en els dos exem-
ples hi ha una pa aula d'e imologia comuna i e e ida al món
dels negocis, i indican que la in lukncia g ega hau ia pogu eni
pe aques ia any.
Una al a explicació és la que donen Ho mann i To a
'O,
que amb6 ecull, enca a que sense compa i -la Ld s ed
",
en
el sen i de e depend e el geni iu de e bs d'alec e com
mise-
eo , pude ,
e c., eIs quals s'hau ien elidi .
No c ec que cap
de
les solucions sigui con incen . La p ime a
pe quk e iden men és una no-solució; eme e el p oblema als
g ecs no és explica -10 ni soluciona -10, sinó e i a -lo
12.
L'al a
explicació, de cai e més g ama ical, és més a ac i a, pe b igual-
men ebu jable pe dues aons:
i")
La quan i a de e bs a su-
posa 4s eh icamen dlimi ada, de c eació ad
hoc
i ca en de
o qa in ínseca,
i
a causa d'aques e , un can i d'in e p e ació
obliga a can ia el e b p essuposa
13.
2")
Aques a aó es ela-
5.
J.
BRENOUS,
B ude su les hell$nismes dans la syn a xe la ine.
Pa is
1895. p. 141.
6.
Op.
ci .,
p. 417.
7.
M.
BASSOLS
DE
CLIMENT,
Sin axis his d ica de la len,gua la ina.
Vol.
I.
Ba celona 1945, ,p. 307,
i
Sin axis la ina.
Vol.
I.
Mad id 1956, pp. 94-95.
8.
Op.
ci .,
p. 61.
9.
Op.
ci .,
p. 85.
10.
A.
TOVAR,
G amd zca his d ica la ina. Sin axis.
Mad id 1946, p. 42.
11.
OP.
ci ,?,
p. 417.
12.
Pe al a banda, ampoc les sin axis g egues donen indicis cla s so-
b e la cons ucci6. Conc e amen
J.
S.
LASSO
DE
LA
VEG~,
Si.n axis g iega.
Vol.
I.
Mad id 1968, pp. 533-534 l'explica
com
a ui
d :
l'elisi6 d'un no-
mina iu exclama iu pe sob een end e's hcilmen en un g up o ma pel di
nomina iu exclama iu i un geni iu de causa, que adqui i ia el alo exclama-
iu que enia el. nomina iu.
13. Aques ma eix a gumen es po conc e a en la necessi a de la egla
de ecupe abili a . &s a di , que donada una Es uc u a De i ada a la qual
s'ha a iba mi janqan l'aplicaci6 d'una ans o maci6 a una es uc u a p h-
ciona amb la c eenqa que el geni iu exclama iu és una o ma ai'lla-
da. Si os així es pod ia adme e l'elisió de di e en s e bs, pe b
esul a que exis eixen exp essions semblan s a la del geni iu ex-
clama iu pe a les quals no és possible sob een end e els ma eixos
e bs que se suposen subjacen s al geni iu. Aques es exp essions
són nomb oses i les obem en nomina iu, oca iu, acusa iu i da-
iu. Vegem-ne alguns exemples
:
Nomina iu exclama iu.
(1 1) Te .
Eun.
560.
O
es us dies.
(12) Cic.
Mi.
94.
O
us a suscep i labo es.
Voca iu exclama iu
I".
(13) Pl.
Poen.
798.
Quid nunc, sceles e leno?
(14) Cic.
A ch.
24.
O
o una e adulescens.
Acusa iu exclama iu.
(15) Pl.
Aul.
704.
O
lepidum diem.
(16) Pl.
Amph.
1056.
Me mise am.
(17) Pl.
Aul.
721.
Heu me mise um.
Da iu exclama iu.
(18) Pl.
Me c.
770.
Heu mise ae mihi.
(19) Pl.
Aul.
zoo.
Ei mise o mihi.
(20) Pl.
Cap .
806.
Vae mise o illi.
El
ca ac e uni a i de o s aques s ipus no el discu i em pe -
quk és palks; a a
bé,
so p kn que els g ami ics hagin om& an
lla g emps aques a ci cums ancia, al emps que n'han e un ac-
amen disc imina o i; si es pa la, pe exemple, de nomina ius
pe oca ius
15,
{pe quk no es pa la ambé de geni ius pe o-
ia, ha d'ésse possible en qualse ol cas e oba la o ma p imi i a; cosa
que ol di que la ans o mació no ha de ene una ac uaci6 ambigua com
se ia el cas que l'elisió a ec és a e bs dis in s. Vegeu al espec e
J.
P.
KIM-
BALL,
The Fo mal Theo y o G amma ,
New Je sey
1973,
p.
48.
14.
Hem de ema ca que ens e e im exclusi amen al oca iu exclama-
iu
i
no
al oca iu que pod íem anomena apdla iu.
15.
Vegeu pe exemple BASSOLS,
Si,n axis la ina.
Vol.
I.
pp.
39-40,
ERNOUT-THOMAS,
OP.
ci .,
p.
13,
e c.
ca ius, quan en eali a del que es ac a en ambdós casos és d'una
o ma d'exp essi6 de l'exclamació que semp e s'ha conside a ípi-
camen ep esen ada pel oca iu?
Com a p o a de la elació exis en en e les di e en s cons uc-
cions hem d'assenyala . l'exis hncia de ac amen >, pa allels com
el que E nou -Thomas adjudiquen a l'acusa iu exclama iu, supo-
san -10 depenen de e bs elidi s com pe exemple
implo o, di-
co
16,
e c.
D'aques a mane a c eiem que es & su icien men jus i ica ell
ecel, que exposa e n abans, de dona pe bona una in e p e ació
basada en l'eljipsi. Alesho es és a iba el momen d'in en a
una al a solució.
I
aques a ens ha sembla que la pod iem oba
dins el ma c
gene a i o- ans o macional.
De G oo
17,
i
amb Ben enis e
ls
a la c i ica del eball del
p ime , donen pe suposa que 1'6s del geni iu exclama iu
és
un
ús independen , i sob e aixb .es basen o es les anilisis que se
n'han e , quan és p ecisamen en aques pun que es P l'e o
del ac amen , cosa que in en a em demos a a con inuació.
En un al e lloc
l9
pa lP em de la de i ació de ases copu.
la i es a pa i d'exp essions loca i es seguin la eo ia de Fillmo-
ezo; allP i em in en a demos a la possibili a de de i a
ases com
(21)
i
(22)
a pa i d'una ma eixa es uc u a.
(2 i)
Calo
in
he mis es .
(22)
The mae sun calidae.
I
exposa em així ma eix l'ampli po encial d'aque:s a eo ia.
Ales-
ho es seguin en la ma eixa pe spec i a i p enen
en
conside aci6
l'exemple
(6)
pod iem p oposa -li un es uc u a p egona de base
loca i a que ingués la o ma següen :
16.
ERNOUT-THOMAS,
OP. CC~.,
P.
23.
17.
09.
ci .,
p.
56.
18.
E. BENVENISTE, ((Pou l'analyse des onc ions casuelles: le géni i la-
im),
Llngua,
11
(1962).
p.
13.
ig.
P.
J.
QUETGLAS, ((El loca i o
y
las o aciones copula i as)).
Anua io de
Filologia (Un e si a de Ba celona),
2
(1976).
PP.
113-119.
20.
Aques a eo ia es oba bislcamen exposada a
CH.
J.
FILLMORE, ((The
Case o Casen, en
E.
BACH-R.
T. HARMS,
Uni e sals
in
Linguis ic Theo y.
New Yo k
1968;
pp.
1-88.
Aques a eo ia ha es a e e a pos e io men
di-
e en s egades pel p opi au o , pe o sense al e a en cap momen els p es-
supbsi s Msics de que ens se im. Vegeu pe exemple (&ome P oblems o
Case G amma n. En
R.
J.
O'BRIEN,
22
nd Annual Round 'Table,
Washing on
'971.
PP-
35-56

I
I
AP
M
I
I
I
I
I
I
I
I
I
1
1
I
I
I
I I
I
I
I
I
I
1
I
I
I
I
I
I
I
1
I
I
i
1
I1
I
P es
0
I
0
0
mal-
-um
in
0
me c.
-e
Aques a es uc u a es eu ia a ec ada pe les ans o macions de
cbpia del loca iu a posició subjec e, la de deleci6 de
k,
de l'ac-
uan si ua en aques a posició
i
adap ació de
k,
a la no a po-
sició donan -nos l'I(ndicado ) S(in agmP ic) (24).
S
Seguidamen ac ua ia la ans o mació de con e sió de l'objcliu
:
(25)
V
+
O-+V,
si L-+AS
que en aques cas conc e dona ia lloc
a
(26)
VO
---
malus,
-a,
-um
si
N
--
mal-
En aques pun la eesc ip u a de
M
com a
suin
i l'aplicacii,
dc
la ans o mació de conco danqa de
V,
espec e a
AS
ens p opo -
ciona ien
:
d
N
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
1
I
I
0
me c-
-s
es
nzala
I
pe
i
les egles del componen onolbgic ens gene a ien la a-
se (28).
(28)
Me x es
mala.
A a bé, és e iden que la ase
(6)
no diu aixb exac amen , cosa
que a necessi ia la in oducció de modi icacions. En p ime lloc
cald ia que el componen
M
no
es
eesc i ís com a P es, sinó
com
a
Excl(ama iu), cosa que ens pe me ia dona comp e de la
p esencia d'in e jeccions. Igualmen cald ia que es p oduís la cb-
pia de
L
a
AS,
i la deleció del
k,
d'aques ac uan , pe b no és an
cla que s'hagi de man eni l'adap ació de
k,
a la no a posici6,
ja que a con inuació se i p ecís can ia -li de bell nou la o ma;
aques a se ia una possibili a , pe b c eiem que és més adien
l'al a, que consis eix a es abli un bloqueig mes ele a condi-
ciona a la p eskncia de l'elemen exclama iu
a
la modali a .
En
conseqiikncia pod íem dona aques es egles
:
(2
9)
M
-+
[
+
Excl]
(30)
nomina iu
/
si
MI
[-
JSxcl]
/
si
M
----
[+
Excl]
1
on (x) ep esen a qualse ol cas, excep uan l'abla iu
2'.
Pe al a banda enim le possibili a d'apa ició supe icial
lc
[+
Excl] que podem ep esen a així:
(y
I)
[+
Excl]
---+
[al
Lla o s o nan a 1'1s (24) aques es eu ia can ia de la següen
Ii1anel.n
:
[+
Excl]
I
%
me c-
-s
O
0
0
0
mal-
-uin
I
aquí enim un pun impo an que cal conside a en una pe s-
pec i a di e en de la que s'ha imposa ins a a. Si conside em en
unció de (25)
i
(26)
que el e b es & ep esen a pe
malus,
-a,
-um,
hem de con eni que les ases exclama i es que con enen
un adjec iu de cap mane a no s'han de conside a independen s,
pe que con enen o s els elemen s p ecisos pe no se -ho; pe an ,
ampoc no é sen i pa la del geni iu exclama iu com d'una ex-
p essió independen al com eien De G oo
i
Ben enis e, i ambé
la o ali a de les g ami iques.
Seguin amb 1'1s
(32),
la eali zació
d'(x)
en una de les cinc
possibili a s de e mina i l'ul e io ajus amen de conco dan~a
amb
V,.
Si suposem que
(x)
--+
Geni iu, ind em (33).
21.
Aques 6s un pun que pod ia adme e e isió; de e hem es a
emp a s d'inclou e com a exclama ius alguns exemples d'abla iu absolu
cons i ui s pe sus an iu i adjec iu, pe b en el dub e de si enien
o
no
au h icamen alo exclama iu, hem p e e i l'abs enció.
k,
[+
Excl]
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
0
me c-
-is
o
Pe
i
una egla de eo denació
22
ens mena ia cap a la ase
(6).
(6)
O
me cis malae
Cal que em enca a alguna conside ació més sob e aques a es-
uc u a, que suposa un eplan ejamen de la idea de elació
subjec e- e b; quan a'ques a elació .es dóna en la p eshncia de
+
Ve b
,
s'exigeix l'apa ició d'un subjec e en nomina iu
",
[
-
Adje iu
]
i que es doni un ipus de conco danqa en núme o
i
pe sona, en
can i si enim la p esencia de
+
Ve b
1
,
el ipus de con-
+
Adjec iu
-
co danqa can ia a gPne e i núme o; pa in d'aixb, és cla que
la co ecció g ama ical acaba en la co ecció de la conco dansa,
que com hem di es po eali za en qualsse ol de les possibi-
li a s d'(x). Empe b, aques a gamma de possil~ili a s es i en
ce a mane a condicionada. De G oo
2"
pa lan del geni iu, deia
22.
Aques a egla hau ia d'ésse d'un ipus semblan
3
la que dóna pe
a l'anglks
J.
M.
ANDERSON,
The
G amma
o
Case.
Camb idge
1971.
p.
212.
Disso adamen , enca a que mol abundan s, els es udis sob e l'o d e de les
pa aules en lla í, no ens han o nl cap egla d'aques ipus.
23.
P escindim, na u almen , dels acusa ius subjec es de e bs en in ini-
iu. Vegeu al espec e
R.
T.
LAKOFF,
Abs ac Syn ax and La in Comple-
men a on.
Camb ldge (Mass.)
1968),
pp.
79-80.
24.
Op. c .,
p.
56.