Anàlisi de l'exclamació

ANALISI DE L'EXCLAMACIÓ Pe e Que glas i Nicolau En comensa haig de con essa el meu agosa amen pe e un a icle d'allb que comensi pe se una imp e!jsi6 lingüís ica. Llegia, a emps, .el llib e I1 de LucP, quan de sob e, en a iba al e s 45, aig omand e ce amen emociona da an una ima ge lingüís ica poc usual: la d'un geni iu exclama iu. La ima ge em deixa una emp em a que do mí ale a gada una bona empo ada. Desp és, en o na -hi, he in en a , o pa in del geni iu excla- ma iu, e una anilisi de l'exclamació. El genl iu exclama iu 6s una cons ucció mol escadusse a en lla í; a les di e en s g ama iques només n'he o la es imonia s nou exemples, dels quals alguns, com eu em, són amb p ou aó qües iona s. Els exemples són aques s: (I) Ca . 9,5. O mihi nun ii bea i. (2) P op. 4,7,2i. Foede is heu aci i. (3) Luc. 2,~[5. O mise ae so is ,... (4) Te . L)e paen. 12,7. P o malae ac a ionis. (5) Pl. Mos . 912. Di inmo ales, me cimoni lepidi. (6) Pl. T uc. 409. O me cis malae. (7) Clem. Ad Co zn h. 53,5. O magnae ca i a is, o pe ec ae since i a is. (8) I en. 2.7,2. O indissimilis, simul au em blasphemae ima- ginis. (9) Te . Plio m. 351. P o deum inmo alium. El nomb e de nou, més ex ens sense dub e del que donen o es i cada una de les g amh iques, es pod ia augmen a amb d'al es exemples e s d'au o s c is ians, pe b, e -ne una llis a exhaus i a no Cs pas el nos e p opbsi aquí. D',aques s exem- ples el núm. (4) és cla amen ebu jable, ja que 6s ui d'un engany o d'un e o in olun a i 1, pe qu : l'exp essió sen- ce a diu: (4 bis) P o malae ac ionis elici a em. I com a al s'ha de posa en connexió amb el núm. (g), en el qual Ho mann diu que s'ha de sob een end e idem. Aixb ce - amen- ja és discu ible, el que no adme cap ipus de discussió és que (4) = (4 bis) no és un geni iu d'exclamació sinó un acu- sa iu. L'exemple (I) ha es a epe idamen qües iona ja que po adme e pe ec amen una in e p e acici com a nomina iu. En o cas, no hi ha una decisió de e minan . Tan si es p enen en conside ació els exemples dub osos, com si es deixen de banda, la cons ucció é una con igu ació p bpia amb unes ca ac e ís iques de inides, que ha posa de elleu De G oo 4 en el seu es udi es uc u al del geni iu; a ell ens e- me em : ((T e s g ama icals: nom en geni iu amb un adjec iu adjun usa independen men . Signi ica : exp essió d'una ac i ud emocional del qui pa la en- e s de qualque cosa, po se semp e una no-pe sona)). i. En o cas no es una conside acib espo Pdi,ca d'un au o sinó que el e el obem epe i en e al es a J. B. HOFMANN-A. SZANTYR, La einische Syn ax und S ilis ik. München 1965. p. 85. E. WFSTEDT, Syn ac ica. S udien und Bei uge zu his o ischen Syn ax des La eins. 11. Teil, Lund 1933, p. 417. I a A. ERNOUT-FR. THOMAS, Syn axe La ine. Pa is 1953~. p. 61. 2. OP. ci ., p. 85. 3. Així C. J. FORDYCE, Ca ullus. Ox o d 1961, p. 114-115, c i ica Baeh- ens i K oll, ,pe que a llu s edicions s'ha ien inclina pel geni iu i c i ica am- bé Lo s ed pe ha e p es en conside ació l'exemple (3), que ell pensa que s'ha de conside a adjec i amen pe esse la ase equi alen a: o (nos) mise os. Una opinió di e gen 6s la de A. DMEGER, His o ische Syn ax de la einis- che Sp ache. Vol. I, Leipzig 1878, p. 492, que c eu que l'exemple (i) 6s un oca iu plu al. 4. A. W. DE GROOT, ((Classi ica ion o he Uses o a Case Illus a ed on he Geni i e in La im). L ngua, 6, (1956) p. 56. Aquí hau íem d'a egi la p eskncia po es a i a dc l'elemen ex- clama iu o [ ambé p o, si es conside a l'exemple (g)]. L'explicació més gene ali zada d'aques a cons ucció, que o- bem pe exemple a B enous s, Lii s ed 6, Bassols7, i E nou - Thomas és la d'ésse un helenisme. Donan supo a aques a hipb esi Lo s ed , que és el qui ho ha es udia més, diu que no és g a ui' que l'exp essió es obi en au o s de o a in lukncia g ega com són Ca ul i P ope ci, i incideix pa icula men sob e l'exemple núm. (7), ja que cons i ueix una cbpia iclkn ica de l'o i- ginal g ec. Més p oblema li o e eixen els exemples de Plau e, di i- cul a que soluciona posan de elleu el e que en els dos exem- ples hi ha una pa aula d'e imologia comuna i e e ida al món dels negocis, i indican que la in lukncia g ega hau ia pogu eni pe aques ia any. Una al a explicació és la que donen Ho mann i To a 'O, que amb6 ecull, enca a que sense compa i -la Ld s ed ", en el sen i de e depend e el geni iu de e bs d'alec e com mise- eo , pude , e c., eIs quals s'hau ien elidi . No c ec que cap de les solucions sigui con incen . La p ime a pe quk e iden men és una no-solució; eme e el p oblema als g ecs no és explica -10 ni soluciona -10, sinó e i a -lo 12. L'al a explicació, de cai e més g ama ical, és més a ac i a, pe b igual- men ebu jable pe dues aons: i") La quan i a de e bs a su- posa 4s eh icamen dlimi ada, de c eació ad hoc i ca en de o qa in ínseca, i a causa d'aques e , un can i d'in e p e ació obliga a can ia el e b p essuposa 13. 2") Aques a aó es ela- 5. J. BRENOUS, B ude su les hell$nismes dans la syn a xe la ine. Pa is 1895. p. 141. 6. Op. ci ., p. 417. 7. M. BASSOLS DE CLIMENT, Sin axis his d ica de la len,gua la ina. Vol. I. Ba celona 1945, ,p. 307, i Sin axis la ina. Vol. I. Mad id 1956, pp. 94-95. 8. Op. ci ., p. 61. 9. Op. ci ., p. 85. 10. A. TOVAR, G amd zca his d ica la ina. Sin axis. Mad id 1946, p. 42. 11. OP. ci ,?, p. 417. 12. Pe al a banda, ampoc les sin axis g egues donen indicis cla s so- b e la cons ucci6. Conc e amen J. S. LASSO DE LA VEG~, Si.n axis g iega. Vol. I. Mad id 1968, pp. 533-534 l'explica com a ui d : l'elisi6 d'un no- mina iu exclama iu pe sob een end e's hcilmen en un g up o ma pel di nomina iu exclama iu i un geni iu de causa, que adqui i ia el alo exclama- iu que enia el. nomina iu. 13. Aques ma eix a gumen es po conc e a en la necessi a de la egla de ecupe abili a . &s a di , que donada una Es uc u a De i ada a la qual s'ha a iba mi janqan l'aplicaci6 d'una ans o maci6 a una es uc u a p h- ciona amb la c eenqa que el geni iu exclama iu és una o ma ai'lla- da. Si os així es pod ia adme e l'elisió de di e en s e bs, pe b esul a que exis eixen exp essions semblan s a la del geni iu ex- clama iu pe a les quals no és possible sob een end e els ma eixos e bs que se suposen subjacen s al geni iu. Aques es exp essions són nomb oses i les obem en nomina iu, oca iu, acusa iu i da- iu. Vegem-ne alguns exemples : Nomina iu exclama iu. (1 1) Te . Eun. 560. O es us dies. (12) Cic. Mi. 94. O us a suscep i labo es. Voca iu exclama iu I". (13) Pl. Poen. 798. Quid nunc, sceles e leno? (14) Cic. A ch. 24. O o una e adulescens. Acusa iu exclama iu. (15) Pl. Aul. 704. O lepidum diem. (16) Pl. Amph. 1056. Me mise am. (17) Pl. Aul. 721. Heu me mise um. Da iu exclama iu. (18) Pl. Me c. 770. Heu mise ae mihi. (19) Pl. Aul. zoo. Ei mise o mihi. (20) Pl. Cap . 806. Vae mise o illi. El ca ac e uni a i de o s aques s ipus no el discu i em pe - quk és palks; a a bé, so p kn que els g ami ics hagin om& an lla g emps aques a ci cums ancia, al emps que n'han e un ac- amen disc imina o i; si es pa la, pe exemple, de nomina ius pe oca ius 15, {pe quk no es pa la ambé de geni ius pe o- ia, ha d'ésse possible en qualse ol cas e oba la o ma p imi i a; cosa que ol di que la ans o mació no ha de ene una ac uaci6 ambigua com se ia el cas que l'elisió a ec és a e bs dis in s. Vegeu al espec e J. P. KIM- BALL, The Fo mal Theo y o G amma , New Je sey 1973, p. 48. 14. Hem de ema ca que ens e e im exclusi amen al oca iu exclama- iu i no al oca iu que pod íem anomena apdla iu. 15. Vegeu pe exemple BASSOLS, Si,n axis la ina. Vol. I. pp. 39-40, ERNOUT-THOMAS, OP. ci ., p. 13, e c. ca ius, quan en eali a del que es ac a en ambdós casos és d'una o ma d'exp essi6 de l'exclamació que semp e s'ha conside a ípi- camen ep esen ada pel oca iu? Com a p o a de la elació exis en en e les di e en s cons uc- cions hem d'assenyala . l'exis hncia de ac amen >, pa allels com el que E nou -Thomas adjudiquen a l'acusa iu exclama iu, supo- san -10 depenen de e bs elidi s com pe exemple implo o, di- co 16, e c. D'aques a mane a c eiem que es & su icien men jus i ica ell ecel, que exposa e n abans, de dona pe bona una in e p e ació basada en l'eljipsi. Alesho es és a iba el momen d'in en a una al a solució. I aques a ens ha sembla que la pod iem oba dins el ma c gene a i o- ans o macional. De G oo 17, i amb Ben enis e ls a la c i ica del eball del p ime , donen pe suposa que 1'6s del geni iu exclama iu és un ús independen , i sob e aixb .es basen o es les anilisis que se n'han e , quan és p ecisamen en aques pun que es P l'e o del ac amen , cosa que in en a em demos a a con inuació. En un al e lloc l9 pa lP em de la de i ació de ases copu. la i es a pa i d'exp essions loca i es seguin la eo ia de Fillmo- ezo; allP i em in en a demos a la possibili a de de i a ases com (21) i (22) a pa i d'una ma eixa es uc u a. (2 i) Calo in he mis es . (22) The mae sun calidae. I exposa em així ma eix l'ampli po encial d'aque:s a eo ia. Ales- ho es seguin en la ma eixa pe spec i a i p enen en conside aci6 l'exemple (6) pod iem p oposa -li un es uc u a p egona de base loca i a que ingués la o ma següen : 16. ERNOUT-THOMAS, OP. CC~., P. 23. 17. 09. ci ., p. 56. 18. E. BENVENISTE, ((Pou l'analyse des onc ions casuelles: le géni i la- im), Llngua, 11 (1962). p. 13. ig. P. J. QUETGLAS, ((El loca i o y las o aciones copula i as)). Anua io de Filologia (Un e si a de Ba celona), 2 (1976). PP. 113-119. 20. Aques a eo ia es oba bislcamen exposada a CH. J. FILLMORE, ((The Case o Casen, en E. BACH-R. T. HARMS, Uni e sals in Linguis ic Theo y. New Yo k 1968; pp. 1-88. Aques a eo ia ha es a e e a pos e io men di- e en s egades pel p opi au o , pe o sense al e a en cap momen els p es- supbsi s Msics de que ens se im. Vegeu pe exemple (&ome P oblems o Case G amma n. En R. J. O'BRIEN, 22 nd Annual Round 'Table, Washing on '971. PP- 35-56 I I AP M I I I I I I I I I 1 1 I I I I I I I I I I 1 I I I I I I I 1 I I i 1 I1 I P es 0 I 0 0 mal- -um in 0 me c. -e Aques a es uc u a es eu ia a ec ada pe les ans o macions de cbpia del loca iu a posició subjec e, la de deleci6 de k, de l'ac- uan si ua en aques a posició i adap ació de k, a la no a po- sició donan -nos l'I(ndicado ) S(in agmP ic) (24). S Seguidamen ac ua ia la ans o mació de con e sió de l'objcliu : (25) V + O-+V, si L-+AS que en aques cas conc e dona ia lloc a (26) VO --- malus, -a, -um si N -- mal- En aques pun la eesc ip u a de M com a suin i l'aplicacii, dc la ans o mació de conco danqa de V, espec e a AS ens p opo - ciona ien : d N I I I I I I I I I I 1 I I 0 me c- -s es nzala I pe i les egles del componen onolbgic ens gene a ien la a- se (28). (28) Me x es mala. A a bé, és e iden que la ase (6) no diu aixb exac amen , cosa que a necessi ia la in oducció de modi icacions. En p ime lloc cald ia que el componen M no es eesc i ís com a P es, sinó com a Excl(ama iu), cosa que ens pe me ia dona comp e de la p esencia d'in e jeccions. Igualmen cald ia que es p oduís la cb- pia de L a AS, i la deleció del k, d'aques ac uan , pe b no és an cla que s'hagi de man eni l'adap ació de k, a la no a posici6, ja que a con inuació se i p ecís can ia -li de bell nou la o ma; aques a se ia una possibili a , pe b c eiem que és més adien l'al a, que consis eix a es abli un bloqueig mes ele a condi- ciona a la p eskncia de l'elemen exclama iu a la modali a . En conseqiikncia pod íem dona aques es egles : (2 9) M -+ [ + Excl] (30) nomina iu / si MI [- JSxcl] / si M ---- [+ Excl] 1 on (x) ep esen a qualse ol cas, excep uan l'abla iu 2'. Pe al a banda enim le possibili a d'apa ició supe icial lc [+ Excl] que podem ep esen a així: (y I) [+ Excl] ---+ [al Lla o s o nan a 1'1s (24) aques es eu ia can ia de la següen Ii1anel.n : [+ Excl] I % me c- -s O 0 0 0 mal- -uin I aquí enim un pun impo an que cal conside a en una pe s- pec i a di e en de la que s'ha imposa ins a a. Si conside em en unció de (25) i (26) que el e b es & ep esen a pe malus, -a, -um, hem de con eni que les ases exclama i es que con enen un adjec iu de cap mane a no s'han de conside a independen s, pe que con enen o s els elemen s p ecisos pe no se -ho; pe an , ampoc no é sen i pa la del geni iu exclama iu com d'una ex- p essió independen al com eien De G oo i Ben enis e, i ambé la o ali a de les g ami iques. Seguin amb 1'1s (32), la eali zació d'(x) en una de les cinc possibili a s de e mina i l'ul e io ajus amen de conco dan~a amb V,. Si suposem que (x) --+ Geni iu, ind em (33). 21. Aques 6s un pun que pod ia adme e e isió; de e hem es a emp a s d'inclou e com a exclama ius alguns exemples d'abla iu absolu cons i ui s pe sus an iu i adjec iu, pe b en el dub e de si enien o no au h icamen alo exclama iu, hem p e e i l'abs enció. k, [+ Excl] I I I I I I I I I I 0 me c- -is o Pe i una egla de eo denació 22 ens mena ia cap a la ase (6). (6) O me cis malae Cal que em enca a alguna conside ació més sob e aques a es- uc u a, que suposa un eplan ejamen de la idea de elació subjec e- e b; quan a'ques a elació .es dóna en la p eshncia de + Ve b , s'exigeix l'apa ició d'un subjec e en nomina iu ", [ - Adje iu ] i que es doni un ipus de conco danqa en núme o i pe sona, en can i si enim la p esencia de + Ve b 1 , el ipus de con- + Adjec iu - co danqa can ia a gPne e i núme o; pa in d'aixb, és cla que la co ecció g ama ical acaba en la co ecció de la conco dansa, que com hem di es po eali za en qualsse ol de les possibi- li a s d'(x). Empe b, aques a gamma de possil~ili a s es i en ce a mane a condicionada. De G oo 2" pa lan del geni iu, deia 22. Aques a egla hau ia d'ésse d'un ipus semblan 3 la que dóna pe a l'anglks J. M. ANDERSON, The G amma o Case. Camb idge 1971. p. 212. Disso adamen , enca a que mol abundan s, els es udis sob e l'o d e de les pa aules en lla í, no ens han o nl cap egla d'aques ipus. 23. P escindim, na u almen , dels acusa ius subjec es de e bs en in ini- iu. Vegeu al espec e R. T. LAKOFF, Abs ac Syn ax and La in Comple- men a on. Camb ldge (Mass.) 1968), pp. 79-80. 24. Op. c ., p. 56.