SIMBOLOGIA PENSAMENT ESCOLASTIC.
A
PROPOSIT
D'ARCHITECTURE GOTHIQUE
ET PEYSÉE SCOLASTIQUE
*
Pie e Bou dieu
(Cen e
de
Sociologie Eu opéenne, Pa is)
A chi ec u e go hique e penske scolas ique
cons i ueix indiscu ible-
men
un
dels ep es més g ans que se
li
han plan eja mai
al
posi i isme,
P e end e que la
Summa Teolhgica
i la ca ed al puguin se compa ades
a
mane a de conjun s in elligibles compos os segons mk odes idkn ics, amb,
en e al es coses, la sepa ació igo osa que s'es ableix en e les pa s, la
cla eda exp essa
i
mani es a de les je a quies o mals i la conciliació ha -
moniosa dels con a is, signi iquen en e ec e exposa -se
a
eb e com a mí-
nim l'homena ge espec uós i p uden que me eix <{una bellíssima isió de
l'espe i
P?
En e els di e en s aspec es d'una globalli a his b ica, la idea que exis-
eix una simili ud &eleccions
(Wahl e wa~zd scha ),
pe pa la com Max
Webe ,
o
una a ini a es uc u al, com diuen els lingüis es, no és pas no a.
Pe b la ece ca del lloc geomk ic de o e:: les o mes d'exp essió simbb-
liques ela i es
a
una socie a
i
a una kpoca, p o é més so in &una ins-
pi ació me a ísica
o
mís ica, que no pas d'una in enció p bpiamen cien í-
ica. Ce amen , no és a causa &un e ec e #$a za que l'a qui ec u a gh ica
ha ep esen a des de semp e un dels subjec es p edilec es de la e o in-
*
T aducci6 de Fe an Pa ellada.
1.
C .
L.
G odecki, publica a
Diog ne,
ol.
1,
1952, pp. 134-136;
E.
Gall, publi-
ca a
Kuns ch onik,
ol.
6,
1953, pp. 42-49;
J.
Bony, publica a
Bu lingon Magazine,
ol. 95, 1953, pp. 111-112; R. B anne ,
<<A
No e on Go hic A chi ec s and Schola ss,
Bu lingon Magazine,
ol. 99, 1957, pp. 352 SS.; eball anbnim publica a
Times
Li-
e a y Suppleme z ,
24 de gene de 1948 (les e e gncies s6n de Pano sky).
9
Pape s
31
(1989)
(9-31)
~ Pape s)>: Re is a de Sociologia
ui'cionis a. Pe no escolli més que un exemple en e an s in e ogan s
inspi a s pe l'< es uc u a espi i ual)> de la ca ed al gb ica, Hans Sedlmay ,
sedui' pe l'encan e i de la <{ca ed al ideal,, oposa a
un
es udi sis emh ic
dels elemen s de l'a qui ec u a
i
un
examen me bdic de les ca ac e ís iques
kcniques i de les quali a s isuals de la ca ed al, una <( enomenologia)> que
ein e p e a les pa icula i a s conc e es de les o mes en unció de llu s
<csigni icacions)> suposades, eien dins I'a qui ec u a gb ica i les a s anh-
Iogues l'exp essió d'una ce a li ú gia, o més ben di , d'una mane a o iginal,
<(augus iniana)>, de comp end e la li ú gia adicionaL2
Si la lec u a de les <csigni icacions)> s'a isca semp e a no se al a cosa
que una mena de <( es p ojec a )>, i si la c i ica é aó en obse a que les
anhlisis com les de Sedlmay s'exposen a cau e dins del ce cle iciós que
els enbmens in e p e a s
,
els quals anomena <(p incipi del baldaqui,, <(de
la dia ani a mu al, o <(de la suspensió de les o mem (Das Schweben),
poden no co espond e's amb les signi icacions descobe es pe l'au o , pe -
qui: s'han cons i ui'
i
designa p ecisamen en unció d'aques es signiíica-
cions hipo k iques,3 ¿cal, pe an , ebu ja en nom d'una de inició posi i-
- is a del e
i
la p o a cien í ica o a emp a i a &in e p e ació que es negui
a
man eni el alo apa en dels enbmens?
En e ec e, pos ula la possibili a de con on a els di e en s o d es de
la
eali a social no ind ia sen i si no es de inissin alho a les condicions
en les quals aques a compa ació és possible
i
legi ima:
A<(...
quan hom p e én d'es abli de quina mane a l'hhbi men al p odui
pe l'escolh ica p imi i a i clhssica ha pogu a ec a l'a qui ec u a gb ica
p imi i a
i
clbsica,
és
necessa i posa en e pa 2n esis el con ingu concep-
, ual de la doc ina i cen a I'a enció sob e el modas ope andi.)>
Pe accedi a la compa ació escapan d'aques a cu iosa ba eja de dogma
:i
I'expe ikncia, de posi i isme i mís ica, que dis ingeix l'in uicionisme,4 cal
enuncia a oba en les dades de la in ui'ció el p incipi capaG d'uni ica -la
e i ablemen i so me e les eali a s con on ades a un ac amen que les
2.
H.
Seldmay ,
Die En s ebung de Ka hed ale (La c eació de la Ca ed al),
Zu-
- ic, A lan is Ve lag, 1950.
C .
L.
G odecki,
c L'in e p é a ion de l'a go hique,,
C i-
ique,
oc ub e de 1952, pp. 847-857,
i
a <(A chi ec u e go hique e socié é médié ales,
C i ique,
gene de 1955, pp. 25-35.
3.
L.
G odecki, c L'in e p é a ion de I'a go hique,,
op.
ci .,
p.
856.
4.
En el seu desig d'assoli el p incipi uni icado dels di e en s aspec es de la o-
' ali a social, l'in u'icionisme c ema les e apes i, an si es ac a de compa a socie a s
di e en s o
bé
els di e en s subsis emes d na ma eixa socie a , p e én plan a -se
d'u.
cop en el
Uoc
geoms ic de les di e en s es uc u es en economia de $es o c p e i
pe ex eu e les di e en s es uc u es dels seus di e en s dominis.
Simbologia i pensamen escol&s k
deixi disposades idkn icamen pe a la compa ació: els objec es que
es
p e-
én es udia no es ca ac e i zen pe una pu a ap ehensió empí ica
i
in uy i a
de la eali a , pe i, han d'ésse conque i s sob e les apa ences immedia es
i
cons ui' s pe una andisi me bdica i un eball &abs acció.
A
condició
d'e i a de plega -se a les analogies supe icials, genu'inamen o mals i
al-
gunes egades acciden als, hom po aconsegui copsa les eali a s con-
c e es, on es mos en
i
amaguen, alho a, les es uc u es en e les quals
po es abli -se el pa aHelisme amb que desb ina an les p opie a s co-
munes.
E win
Pano sky ha exposa so in que l'ob a d'a po exp essa signi-
i acions
de ni ells di e en s que depenen del ipus &in e p e ació que hom
els apliqui, pe 6 que les signi icacions de ni ell in e io , les més supe icials,
poden es a pa cials
i
mu ilades, si no de'[ o e bnies, men e s'escapin
les de ni ell supe io que les engloben
i
a odi iquen. L'es udi més ingenu
oba, inicialmen , <#o igen p ima i de les signi icacions que nosal es
po-
dem pene a des de la base de la nos a expe iencia exis encial*, o di d'al-
a mane a,
el
<<sen i enomenic que po subdi idi -se en sen i de les
coses
i
sen i de les exp essions)> (o, ins i o , segons un esc i més ecen ,
en <(sen i dels e s*
i
<(sen i exp essiu*, de ini s com a <(sen i p ima i*
o
<(na u al)> de les o mes):' aques a ap el~ensió es es eix de *concep es
demos a ius)>, els quals, com obse a Pano sky, no designen
i
no expliquen
més que les p opie a s sensibles de l'ob a (:pe exemple quan hom desc iu
un p éssec com a ellu a o unes andes calm a apo oses),
O
l'expe iencia
emocional que aques es p opie a s despe en dins I'espec ado (quan es
pa la de colo s se e s o aleg es)?
Pe accedi
a
I'< inici dels sen i s, secunda i en si, que no po ésse
escla i més que a pa i d'un coneixemen ansmes de mane a li e i iaa
i
que po anomena -se <( egió del sen i dd
signi ica >>,'
hem de disposa
de <(concep es
p bpiamen ca ac e i zan s* que supe in la simple indica-
ció de les quali a s sensibles i, coneixen les peculia i a s es ilís iques de
l'ob a d'a , cons i ueixin una au en ica in e p e ació de l'ob a.'
Pano sky dis ingeix en p ime lloc <(el subjec e secunda i o con encio-
5.
E,
Pano sky, c Zum P oblem de Besch eibung und Inhalsdeu ung on We ken
de bildenden Runs ,,
Logos,
XXI, 1932, pp. 103-109; c Iconog aphy and Iconology)>,
Meaning in he Visual A s,
No a Yo k, Doubleday and Co., 1957, p. 28.
6.
E.
Pano sky, c Uebe das Ve ha nis de Kuns geschich e zu Kuns heo iea,
Zei sch i
u
Aes he ik
und
allgemeine Kuns wissenscha ,
XVIII, 1925,
pp.
129-161.
7.
E.
Pano sky, c Zum P oblem de Besch eibimg und Inhal sdeu ung on We ken
de bildenden Kuns ~,
op.
ci .
8.
E.
Pano sky, c Uebe das Ve ha nis de Kuns ge chich e
zu
Kuns heo ie,,
op. ci .
<(Pape s,: Re is a de Sociologia
nal~, com aels emes o concep es que es mani es en en les ima ges, les
his b ies o les al.lego ies)> (quan pe exemple un g up de pe sona ges
asse-
gu s al ol an d'una aula seguin una ce a disposició ep esen a
la
San a
Cena),
i
que ha d'ésse desxi a pe la iconog a ia; i pe al a pa , < el
sen i o con ingu in ínsec>>, ecupe able només --en una in e p e aci6
iconolbgica que és a la iconog a ia all6 que és pa delamen l'e nologia es-
pec e a l'e nog a ia-* si es conside en les signi icacions iconog h iques
i
els me odes de composició com a < símbols cul u als)>, com
a
exp essions
de la cul u a d'una nació, &una eppoca o d'una classe,
i
es a un es o c; pe
descob i < els p incipis onamen als que man enen I'elecció i la p esen ació
dels mo ius, així com la p oducció
i
la in e p e ació de les ima ges, les his-
b ies i les allego ies, que donen sen i ins
i
o a la composici6 o mal
i
als p ocedimen s kcnics)>, o nan ael sen i in ínsec de l'ob a al més g an
nomb e possible de documen s de ci ili zació ela ius his b icamen a aques-
a ob a o g up &ob es)>? Veiem, sense en a en
el
de all
de
l'anilisi, que
la comp ensió onamen ada en les quali a s exp essi es,
i
si es po
di
<< i-
sionbmiques)> (apa en s) de l'ob a d'a -i de la qual una ce a ep esen-
ació omin ica de l'expe ikncia es e ica conside a a el o de la comp ensió
de l'ob a-, només de e mina una o ma in e io i mu ilada de
o a
l'ex-
pe ihcia es e ica, ja que no és pas sos inguda, con olada i co egida pe
la his b ia de l'es il, dels ipus
i
dels < símp omes cul u als)>. Els ac es in-
e io s de desxi amen di e eixen essencialmen segons que alguin com
el o de l'expe ikncia o s'in eg in dins d'una ap ehensió uni i ia (que l'a-
nilisi enca a i icialmen ), pe que eben lla o s llu signi icació plena de
l'ac e de ni ell supe io que els engloba
i
supe a, en una in e p e ació més
adequada i més especí ica: és només des d'una lec u a iconolbgica que els
can is o mals i els p ocedimen s hcnics i, a a és d'ells, les p opie a s
o mals i exp essi es, p enen llu sen i i que a la egada es mani es en
els bui s d'una in e p e ació p e-iconog i ica
i
p e-iconolbgica:
<(.
. .
en els segles
XIV
i
x ,
pe exemple, el ipus adicional de la Na i i a
amb la Ve ge Ma ia es esa sob e un lli ou so in subs i u'i pe un nou
ema que p esen a a la Ve ge agenollada, en ado ació da an 1'In an . Des
del pun de is a de la composició, aques can i es adui'a pel eemplaga-
men d'un esquema iangula pe un al e de ec angula ; des de la icono-
g a ia ep esen a a la in oducció d'un nou mo iu o mula en els esc i s
d'au o s als com el pseudo-Bona en u a o san a B ígida. Pe b, al ma eix
*
La iconog a ia
i
I'e nog a ia són ciencies desc ip i es;
la
iconologia
i
l'e nologia
són in e p e a i es i eb iques.
(N.
del
T.)
9.
E.
Pano sky, ccIconog aphy and Iconology~>,
op.
ci .,
pp.
30-31
i
38-39.
Sinlbologia i pensamen escolas ic
emps, e ela el nou ipus de sensibili a en les 6l imes ases de l'Eda Mi -
jana. Una in e p e ació e i ablemen exhaus i a del sen i (o del con ingu )
in ínsec, pe me ia ins
i
o ap ecia com els p ocedimen s 2cnics p opis
&un país, d'un pe íode o &un a is a de e mina -pe exemple, la p e e-
hncia de Miquel Angel pe l'escul u a en ped a pe damun de la de b on-
ze, o la u ili zació peculia que eia dels omb eja s en el dibuix- són
símp omes de la ma eixa ac i ud onamen al que podem oba en o es les
al es quali a s especí iques del seu es il.*1°
Així,
els di e en s ni ells de signi icaci6
s'a iczllen
simila men als
ni-
ells de la llengua, en un sis ema je a qui za on l'engloba és al seu o n
englobado , el signi ican al seu o n signi ica ,
i
l'anhlisi ansco e en e
llu s ope acions ascenden s o descenden s.
Si és ce que l'ob a &a p opo ciona siigni icacions de ni ells di e en s
segons el c i e i que
li
és aplica , hom eu que una ep esen ació mu ilada
del c i e i condemna a un desxi amen mu ilan :. Pe an , no n'hi ha p ou
amb econhixe , com Emile Mhle, que < l'al: de ?Eda Mi jana és eminen -
men simbhlic>, pe a descob i o a la e i a del simbolisme medie al:
i<.
. .
els a is es
--diu
Mde- o en an hAl3ils com els eblegs en espi i ua-
li za la ma h ia. Dona en, pe exemple, a lla g an llum d'Aix-la-Chapelle la
o ma &una ila de ensada pe o es. Quina és aques a ila de llum? La
insc ipció ens ho acla eix: és la Je usalem Celes . Les me a elles de l'inima
p omeses als escolli s són ep esen ades ea e els me le s,
al
cos a dels
Apbs ols
i
dels P o e es que gua den la Ciu a San a. ¿No és una mane a
magní ica de eali za la isió de san Joan? L'a is a que sob epujh l'en-
cense amb la ima ge dels es jo es heb eus dins del o n a sabe com-
pond e sensiblemen una bella idea. El pe um que ascendia del b ase
sembla a se la p egh ia ma eixa dels mh i s. Aques s piadosos ob e s
posa en dins de llu s c eacions o a la end esa de la se a Anima.)>"
El descob imen de la signi icació icono13 h ica &aques es ep esen acions
no po sa is e plenamen , si no és que apa eix com la mani es ació d'una
al a cosa aliena, quan el signi ica esde é signi ican , sob e o si hom ad-
me la iloso ia de la c eació a ís ica
i
l'epis emologia cien í ica de l'objec e
cul u al que es ; objec i amen comp om2s en una ece ca pu amen ico-
nog i ica. La in enció de l'ob a concebuda, no com a símbol, sinó com a
10. alconog aphy and IconoIogy>>,
op.
ci .,
E).
31.
11.
E.
Miüe,
L'a
eligieux du XIIe
au
X,IIIe siPcles,
Pa ís,
Club
du Lib ai e,
1960, p.
53
(ls e.
éd., Pa ís, 1896).

<(Pape s)>: Re is a de Sociologia
simple allego ia," com a aducció sensible d'un objec e o d'un <{p og ama
iconog h ic)>, es edui ia a una in enció conscien del c eado : no ind ia
es més a di que el seu au o no li hagi e di exp essamen . La signi i-
caci6 s'esgo a ia lla o s comple amen en se ac uali zada la in lukncia ins-
pi ado a, model iconog h ic com les Minia u es
de
I'Apocalypse de Bea us,
o documen li e a i com els Mi oi s de Vincen de Beau ois, o les idees
ilosb iques
i
es e iques &un pe sona ge impo an com Suge . Aques a
ep esen ació de I'ob a d'a i de la se a c eació es mani es en explíci a-
men , bé en elogi de I'allego ia,*
bé
dins de l'exal ació de la indi iduali a
c eado a
:
<{Nosal es es em con engu s que el g an a de l'Eda Mi jana és una
ob a collec i a, i hi ha en aques a concepció, no es po nega , una g an pa
&indub able e i a , pe qu? Pa exp essa a lla o s el pensamen : de l'Es-
glésia. Pe 6 aques pensamen , en si ma eix, s'encama en alguns homes
illus es. No són pas les masses les que c een, sinó els indi idus.s13
En on a indi idu i collec i i a pe p o egi millo els d e s de la
pe sonali a c eado a
i
els mis e is de la eali zació singula , és p i a -se
de descob i el conjun social en el co ma eix de l'home, so a la o ma de
la
cul u a --en el sen i subjec iu de la cul iua ion o Bildung-,
o,
pe se-
gui la e minologia que u ili za Pano sky, de l'habi us a a és del qual
el,
c eado pa icipa de la se a c~~lec i i a i de la se a $oca,
i
que o ien a
i
di igeix, sense adona -se'n, els ac es de c eació en apa enga únics.
Aques 6s ambé doncs un <(p og ama a is ic>, pe b en el qual el po-
si i isme his o iog h ic ce ca ia anamen el as e pe qu? s'escapa pe na-
u alesa a la consci2ncia del c eado com de o s els que hi pa icipen de
la ma eixa cul u a, pe qu? no
C
necessi a &exis i in encionalmen expli-
ca pe algú pe dona -se a en end e,
i
que po mani es a -se ambC sense
sugge i una olun a &exp essió indi idual i conscien (en la línia del que
p oposen ce es in e p e acions psicologis es sob e la noció ambigua de
Kun swdlen)
.*
*
*
El símbol és la ep esen aci6 con encional d'un objec e; YaUego ia ope a pe
alíusió a un ema o ci cums incia.
(N.
del T.)
12.
C .
E.
MUe,
op. ci .,
pp. 218-222.
13.
E.
Mde,
op. ci .,
p. 17.
*?:
Ke ns wollen:
olun a o in enció de I'a ; concep e eb ic o mula pe Alois
Riegl en el seu llib e
S il agen
(1893) en oposició al de e minisme de Go ied Sem-
pe .
(N.
del T.)
Simbologia
i
pensamen escolhs ic
<<Quan olem consixe els p incipis onamen als que sos enen la p e-
sen ació
i
l'elecció dels mo ius, com ambé la p oducció
i
la in e p e ació de
les ima ges
i
les allego ies, que donen sen i en elles ma eixes a la compo-
sició o mal
i
als p ocedimen s ecnics u ili za s, no hem pas d'espe a o-
ba un ex pa icula que s'ajus i a aques s p incipis pa icula s
i
onamen-
als, com 1'E angeli segons san Joan ho a
(13,
21
SS.) a la iconog a ia de
la San a Cena. Pe esb ina els p incipis hem de eali za un ac e men al
compa able a un diagnbs ic, ac e que a manca d'una millo de inició
jo
designa ia pe l'exp essió més a ia desac edi ada d'"in ui'ci6 sin & ica".)>"
En al es pa aules, la in u'ició epis emolbgicamen assen ada de la cien-
cia iconolbgica és la so ida d'un camí me bdic
i
no é es en comú amb la
in ui'ció p ema u a
i
incon olada de l'in uicionisme; equi al a di ambé
que aques a cicncia ha de enuncia a l'espe anca de mos a les p o es
ci cums ancials i palpables de les se es descobe es.
Des que eali za com esba gin -se l'ideal me odolbgic del posi i isme,
ja que a iba p ecisamen ins on les coses li p opo cionen la clau amb la
qual demanen la in e p e ació, la iconog a ia es a condemnada pe esssn-
cia a un uce cle me odolbgics que se ia bas an senzill de edui a
un
ce cle
iciós: o ca , pe necessi a de m2 ode, a in es iga cada objec e pa icula
pe les se es elacions amb els al es de lla ma eixa classe, a <(co egi )>,,
com diu Pano sky, la in e p e ació d'una ob a de e minada pe una i his b ia
de l'es iln, que no po ésse cons niida si no és a pa i d'ob es conc e es,
l'anhlisi iconolbgica, com o a c2ncia es uc u al, no ha de conside a al es
p o es de la e i a de les se es descobe es que les e i a s que aques es li
an descob i :
<(
.
.
.
an si es ac a de enbmens his b ics com na u als, l'obse ació pa -
icula no p esen a el cadc e d'un " e " ins que po ésse elaciona
amb
al es obse acions anhlogues de al mane a que
el
conjun de la sk ie "p en
sen i ". Aques "sen i n po doncs se leg,í imamen usa , com a eina de
con ol, pe in e p e a una no a in o mació pa icula en l'in e io de la
no a classe de enbmens. Si, no obs an aixb,
la
no a dada conc e a e usa,
indiscu iblemen , deixa -se in e p e a d'aca~ d al "sen i " de la ss ie,
i
si es
conside a que no hi ha e o possible, aques "sen i n hau ia de eb e una
no a o mulació que sigui e ec i amen capac d'inclou e-la. El
ci calas
me-
hodicus
al, e iden men , no an sols en la elació que pugui ha e -hi en e
la in e p e ació dels mo ius
i
la his b ia cle l'es il, sinó ambé en la que
s'es ableix en e la lec u a de les ima ges, his b ies o allego ies,
i
la his b ia
Pape s)>: Re is a de Sociologia
dels ipus,
i
en e la in e p e ació de les signi icacions in ínseques
i
la his-
b ia dels símp omes cul u als en gene al.d5
AUii on el posi i isme no ol eu e més que l'audiicia imp uden
d'un
eco egu desp o is de igo , Pano sky ad e eix de I'inc emen d'exi-
gkncies imposa pe l'augmen de I'exigkncia: lluny de pode -se p o egi ,
com la in e p e ació posi i is a, da e a d'una acumulació inde inida de pe-
i s e s e i ables, la in e p e ació es uc u al u ili za o a la e i a adqui-
ida en cada e i a a conque i , pe quk o a la e i a és en la e i a
del o .
Es alo a la alen ia &una in es igació que, encan pe decisió de
mk ode amb el ni ell de sen i més es ic amen enomenal, es p i i d'en-
ada de qualse ol ecu s a les p o es paIpables i angibles que an sa is-
an els posi i is es, aques s <(amics de la Te a,
*
-puix que els docu-
men s només poden dona es imoni de la e i a d'una in e p e ació si es
deixen llegi segons els ma eixos p incipis &in e p e ació dels quals donen
es imoni-, in es igació que a més ac a en cada momen com a o ali a
les qiies ions pa cials i pa icula s del als igo posi i is a. Amb una mo-
$des ia que con as a admi ablemen amb la ce i ud0 sui del posi i is a
(<(La insc ipció ens ensenya...>>) Pano sky p esen a el que ell anomena <<un
elemen de p o a)>, el in e se dispu ando de l'Album de Villa d d'Honne-
cou . En e ec e, aques a p o a, pe ec amen con o me amb l'ideal posi i-
is a de la his o iog a ia iconog ii ica, només aconsegui h de sa is e eal-
men si hom accep a d'en a dins del joc de la in e p e ació es uc u al
com a sis ema que és en ell ma eix, en an que sis ema, I'única p o a de
la se a p bpia e i a ;
i
es, en bona llei, no au o i za a di e encia aques a
p o a pa icula de o el sis ema de les que han es a a an~ades al lla g
del llib e i que alen pe la se a cohe hncia. No obs an aixb, hom com-
p 2n que Pano sk~ li hagi con e i aques lloc p i ilegia : en aques cas,
e ec i amen , < el sen i de la s& ie>> no 6s capaG an sols d'<(inclou e la
no a in o mació>>, sinó ambé de cons i ui -la en an que al, de <(c ea #
li e almen , con o man -la amb an icipació, una eali a a la qual el posi i-
isme, desp o eji d'esquemes pe en end e-la, ha ia es a cec?6
15. E. Pano sky,
op.
ci ., p. 35, n.
1.
*
Allusió a la base eb ica del posi i isme, que p e in la ansposició del ms ode
cien i ic de la biologia a les al es üencies.
(N.
del
T.)
16.
Resul a signi ica iu que E nes
Gall
i
Robe B anne acin en les se es es-
pec i es ob es
un
c i d'a enció an impo an a la <(c í ica)> d'aques a p o a. E. Gall
eu en el e que la insc ipció hagi es a a egida pos e io men
(c .
H.
R. Hanslose ,
Villa d d'Honnecou ,
Viena, 1935) -el que Pano sky indica explíci amen , insis in
en
el de all, o qa signi ica iu, que aques a exp essió ha es a p e e ida a
in e
se
collo-
Simbologia
i
pensamen escolis ic
Pe b, p ecisamen pe que alo a aques a p o a pe la cohe encia del
sis ema de p o es, espec e d'una de inició de: l'expe ihcia conside ada com
a espos a a i ma i a o nega i a a una qües ió a'illada, el posi i isme po
enca a nega -se a eu e dins a cons ucció sis emh ica dels e s cap al a
cosa que el esul a d'una manipulació inspi ada pe l'espe i del ma eix sis-
ema,
i
onamen ada, en úl ima ins hncia, sob e una demanda de p incipi.
I,
és cu iós, pe quk el sa i que enca la concepció posi i is a del e
i
la
p o a ha de enuncia ambé a l'espe anca, posi i is a que els ma e ials
in es iga s puguin esde eni es imonis de
la
e i a d'una in e p e ació de
les se es conduc es
i
de les se es ob es, les quals semp e són o a de la
se a consci2ncia; pe aixb solamen po se olb inguda indi ec amen , accep-
an la hipb esi d'aques a inconscikncia.
Pe an , és la < o mulaci6)> d'un p oblema que ja ha ia es a plan eja
abans de Pano sky, com ell el econside a, el que a a es eno a adicalmen .
La in u'ició -ja explicada pe Go ied Se ~pe ( eien en l'a gb ic <<una
simple aducció en ped a de la iloso ia escolL ica)>)"
i
pe Dehio (Go hik
is
eine s eine ne Scho1as ik)- que exis eix una elació en e Pa plhs ic
i
la eologia, ha ia condui els especialis es a busca les c inñu2ncies)> di ec-
es,
i,
si es po di , angibles, que mi jan~an <(p og ames iconog h ics)>, se-
gons MLle, o de la simbologia, segons Saue :,'' han de pe me e dona aó
del pa delisme obse a en l'e olució de l'n gb ic
i
del pensamen esco-
lh ic. Si Pano sky é en comp e aques es conco c1ances ( ema del capí ol
1
del llib e), en apa Mxe de pas, pe les &poque:s p imi i a
i
a dana, les
uni a s signi ican s que elles mos en, és pe exposa una qües ió del o
o iginal: les conco dances c onolbgiques nonlés esul en signi ica i es
i
sig-
dican s si són indici de co espond2ncies lbgiques o, més ben
di ,
iconolb-
giques, de les quals es po dona aó a l'o d e del sen i
i
mani es a -ne
les causes; en aques a di ecció, el pe íode cen al de l'e olució de l'a gb-
quendo,
mol més co en ,
i
que ha es a u ili zada pe un a qui ec e a p opbsi d'al es
a qui ec es- un desmen imen o mal a la esi dd llib e,
i
en conclou que els cons-
uc o s de ca ed als no han pogu eni una consc2nc.ia cla a de la se a conduc a.
Pe b Pano sky es limi a a di que c alguns a qui ec es ancesos del segle
XIII
han po-
gu pensa segons una lbgica es ic amen escolhs ica,>>, el que
no
implica de cap mane a
que elis hagin pogu eni pe aixb una consc2nci i e lexi a dels esquemes de pensa-
men
i
d'acció que deíinien aques a lhgica.
17.
G.
Sempe ,
De S il in den echnischen und ek onischen Kuens en,
I,
1860,
p.
19.
18.
En la se a ob a,
Symbolik des Ki chengeb zudes und Seine Aus a ung in de
Au assung des Ni elal e s
(F eibu g-en-B eisgau,
1902,
2a.
ed.,
1924),
J.
Sa e s'ha
es o ca a desiiinda les signi icacions li ú giques
i
iconolbgiques de les di e en s pa s
de I'esglesia gb ica ecolzan -se en
els
ex os &Hono ius IYAu un, Sica dus de C emona
i
Du and de Mende.
*Pape s>>: Re is a de
Sociologia
Es ac a pe an de o un sis ema &exp essió
i
&un o d e comple a-
men di e en , el que es descob eix p oposa en la in e p e ació de Pa-
no sky. Així ma eix, l'anllisi de
R.
Ma ichal pe me eu e no solamen com
es cons i ueix, en l'ac i i a quo idiana del copis a, l'habi us de ini pe la
in e io i zació dels p incipis de cla i icació
i
de conciliació dels con a is,
sinó ambé com el ma eix habi us s'ac uali za conc e amen en la lbgica es-
pecí ica d'una p lc ica pa icula :
<{Hom po suposa que els mes es ha ien collabo a amb els llib e e s
en l'elabo ació d'una a qui ec u a del liib e que mani es és sense dub es el
desen olupamen de llu s idees; pe 6 pe si sols els llib e e s
i
els co-
pis es ja es a en imbu'i s dels ma eixos me odes: a l'in e io de la ase
densi ica en la "di isió" del ex ins a la meno uni a lbgicamen concebi-
ble, sepa an de ini i amen unes pa aules de les al es
(...),
a iban ins
i
o a ec ea au en ics ideog ames. A més,
i
en aques s de alls scnics que
a con inuació segui an no és pas p obable que in e inguessin els "mes es",
en l'in e io de les pa aules, de cada lle a, obein un habi us a ela po-
sa en en e idi ncia els elemen s i educ ibles: I'agusa gb ic, en e ec e, "di-
ideix" la lle a "componen -la"; subs i ui un
o
més angles agu s pe una
co ba equi al a descompond e un mo imen en els seus " emps" elemen-
als, com
ho
an els eglamen s mili a s pe a la p esen ació de les a mes.
O,
pe una ci cums hncia singula , igual que la lla o de o el desen olu-
pamen de l'a qui ec u a gb ica es oba en la ol a d'ogi a -aques "in-
c emen n de la ol a &a es a-, di ia que si bé no l'o igen
(...),
pe a sí la
u ili zació sis emh ica de l'agusamen em sembla que no esul a pa icula -
men a a o ida pe la p essncia dels inc emen s, eg uixi s, en la base de la
lle a: la in oducció als angles d'una descomposició de la pun a ha e que
aques s p odu'issin pe sime ia una descomposició anhloga de les co bes
supe io s, que I'a za d'una alla pa icula en el bec de la ploma hau ia e-
g uixi ; una mos a, no goso di una p o a, de la jus esa &aques a a i ma-
ció es pod ia oba en el e que els gb ics i alians, que no enen pe di -ho
així "agusamen ", no han ingu mai ampoc "eng andimen s" (en la mida
de les lle es),
i
és en o cas ben ce que són p ecisamen aques s "en-
g andimen s" els que han pe mss de dis ingi de mane a de ini i a les
pa aules
.P
Així, I'obediencia als p incipis ma eixos que de inien el pensamen eo-
lbgic
o
l'ap opiació de l'espai a qui ec bnic, condueix a solucions i a eali -
zacions alho a o iginals i educ ibles a esquemes més gene als.
A
més,
l'a-
27.
R.
Ma ichal,
op.
ci .,
pp.
240-241.

Simbologia
i
pensamen escollis ic
plicació a l'esc ip u a dels p incipis que egeixen o a p oducció d'ob es
cul u als espon pe la se a banda a un p incipi que els escolhs ics no po-
dien pas anomena , a di e kncia dels al es p incipis, pe quk és d'alguna
mane a el p incipi de inido de com obei els p incipis,
i
el que ixa que
les ope acions cons i u i es de l'habi us ossin po ades pe una especie de
desdoblamen inde ini del qual l'a qui ec u a gb ica p esen a ambé exem-
ples, ins als limi s del possible; se ia com si l'habi us, aques a g amh ica
gene a i a de conduc es, endís a p odui io es les ases conc e es de les
quals ella con é la i uali a ,
i
que mai cap p og ama conscien , sob e o
si s'imposa a des de o a, no pod ia p e eu e comple amen .
Hom comp kn que Pano sky hagi pogu oba en l'habi us escolhs ic
el p incipi capaq de dona a6 no només cl'un con ingu de l'a qui ec u a
gb ica, sinó ambé d'una e olució <(en apa enqa e h ica i en eali a obs i-
nadamen cohe en )>, com ho demos a l'anhlisi minuciosa de les solucions
que han es a successi amen apo ades a es <cqiies ionss a qui ec bni-
ques.* Quan, a p opbsi de l'e oluci6 o gani za i a del mu de la nau,
Ha y Bobe con es a la icpe inkncia de l'esquema dialkc ic> p oposa pe
Pano sky,
i
sugge eix eu e més a ia en les di e en s e apes d'aques a
e olució <(una successió de solucions indi iduals enginyoses
i
o iginals, pe b
independen s en e si)>? e1 que passa és an sols que es con on sob e la.
lbgica segons la qual s'ac uali za el modz~s ope andi:
és
indub able, en
e ec e, que les solucions de Pie e de M~m e eau o d'Hugues Libe gie
cons i ueixen ac es d'in enció
i
de c eació an enginyosos com es ulgui;
pe 6
no
és
menys ce que podem descob i
el
p incipi que pe me dona
aó del que ou en el emps una c eació d'imp e isible no e a . Pe aixb,
n'hi ha p ou amb essal a que cadascuna &aques es quaes iones o, més
ben
di ,
cadascuna de les o mes successi es que ella hagi pogu p end e
da an la se a his b ia (que
és
conside ada pe exemple en l'oposició en e
la ece ca de la cla eda
i
l'anhel de eompli del o la phgina manusc i a),
no ha pogu exis i com a al més que pe a espe i s do a s &una ce a
p oblemh ica, és a di , &una ce a mane a habi ual $in e oga la eali a ;
a més, cadascuna de les solucions successi es que han condu'i a la solucio'
inal po se comp esa pe e e kncia a l'escpema de pensamen onamen al
que eia apa 2ixe la quaes io alho a que o ien a a la ece ca d'una soluci6
i educ ible a l'esquema, pe aques mo iu i~mp e isible -semblan men en
un al e o d e al meno ac e de la pa aula--, i con o me a pos e io i amb
*
Es e e eix als es emes en els quals Pan.o sky desen olupa la se a eo ia del
eball dial&c ic pe <<pa s de pa s),, com a con.seqiiencia de
l'habi us
escolis ic: la
osassa de la agana occiden al, l'o gani zació del mu en la nau la e al, i la con o maci6
dels pila s de la nau.
(N.
del
T.)
28.
H.
Bobe ,
A Bulle in,
ol.
35, 1953,
pp.
310-312.
,<(Pape s)>: Re is a de Sociologia
des egles de la g aml ica. Es comp en pe aixb que el
modus ope andi
pugui e ela -se en el
modus ope a um
i nomis aquí.
És ce amen en la ma eixa di ecció que cal busca la supe ació del
con lic e en e la esi < uncionalis a)>
i
la esi <cil~lusionis a~>. Vegeu pe
exemple l'homologia en e la ne adu a ogi al i l'agusa de l'esc ip u a
gb ica: no exis eix cap elació en e les dues in encions ecniques
i
és
comple amen pe a za que endeixen ecíp ocamen al p edomini de l'a c
.apun a sob e el de mig pun .
<(Se ia doncs acciden almen que els copis es anglesos hau ien alla la
se a ploma en bisell men e els "magons" cons uien llu ol a sob e ne i
+d'ogi a, pe b no ho se ia que els dos p ocedimen s inguessin exi
i
do-
nessin lloc al naixemen d'un nou es il: ca ambdós pe me ien de espon-
d e a un ce gus pe les o mes anguloses, l'es i amen en alcada,
i
enca-
a po se pels e ec es pin o escos de pe spec i a de joc d'omb es i de llum
que es oben alho a en les naus de les ca ed als i en les plgines dels ma-
nusc i s.P
L'úl ima e i a d'un es il no s'insc iu en emb ió dins d'una inspi ació
#o iginal, pe b es de ineix i ede ineix con ínuamen a í ol de signi icació
a
l'esde eni <cel que es cons ueix a si ma eix d'aco d amb si ma eix
i
,con a si ma eix)>. És en el can i con inu en e les qües ions que no exis-
eixen més que pe -i pe a- un espe i do a d'un ipus de e mina
-d'esquemes
i
de solucions més o menys no es, ob ingudes a pa i &a-
"ques s esquemes, pe b capagos de ans o ma l'esquema inicial, que es
-cons i ueix aques a uni a d'es il
i
de sen i ; ella ma eixa po sembla
ha e p ecedi les ob es anunciado es del esul a inal, i ans o ma , e-
ospec i amen , els di e en s momen s de la se ie empo al en simples
esbo anys p epa a o is: si l'e olució d'un es il no es p esen a ni com el
desen olupamen au bnom d'una essencia única i semp e iden ica a si ma-
- eixa, ni com una c eació con inua d'imp e isible no e a , sinó com un
anscó e que no exclou ni els a angos ni els e ocessos, Cs que
l'habi us
del c eado , com a sis ema &esquemes, o ien a de mane a cons an les de-
cisions que, pel e de no se delibe ades, no són menys sis eml iques, que
sense se o denades i o gani zades exp essamen en elació a una inali a
úl ima, no són menys po ado es &una especie d'in enció que no es mani-
es a a més que
pos es um:
aques a au ocons i ució d'un sis ema d'ob es
unides pe un conjun de elacions signi ican s s'acompleix dins
i
pe l'as-
sociació de la con ingencia i del sen i que es eia, es des eia o e eia sense
29.
R. Ma ichal,
op.
ci .,
p.
233.
Simbologia
i
pensamen escolhs ic
I
pa a segons p incipis an cons an s que ugien comple amen de la cons-
cikncia, dins
i
pe la ansmu ació pe manen que in odueix els acciden s
de la his b ia de les kcniques en la his b ia de l'es il, conduin -les a l'o d e
del sen i , dins
i
pe la in enció d'obs acles i di icul a s susci ades pe igual
en nom dels p incipis que de llu solució, i dels quals la con a inali a a
cu e mini po assoli una inali a més ele ada.
es ambé des de la gknesi &una signi icació a pa i d'un acciden -la
qual no ha pogu esde eni l'o igen &un p océs di igi cap a un sen i
inal, pe quk ha es a descobe , in e oga
i
ac a segons la lbgica d'un
ce sis ema d'esquemes de pensamen , de pe cepció i d'acció- que Pa-
no sky posa en e idkncia en obse a que els a cs ogi als de Caen i de
Du ham <(han comenca a pa la abans d'ac ua >>, men e que els a bo an s
<(han comenGa a ac ua abans de pa la * i que al es elemen s de l'edi ici
no
han
deixa mai de {(pa la i ac ua a la egada)>.* Aques es ob es huma-
nes que són la ol a d'ogi a, l'agusa de I'esc il? u a gb ica o l'a bo an ,
enen, pe u ili za el llengua ge escolh ic, una
in enció
ambigua en all6
que en elles po se comp es i ap ecia , bé pe llu pu a unció ecnica, bé
pe llu <( alo bp ic>,
i
aixb suposa <(un in e ks p i ilegia pe la
o ma^.^'
Aques a in enció objec i a, que no es limi a mai a la in enció del c eado ;'*
és unció dels esquemes de pensamen , de pe cepció i d'acció causa s pe
la se a pe inen~a com a indi idu a una soci.e a , a una kpoca
i
a una clas-
se:33 es conclou que és del sis ema conc e de elacions signi ican s de ini-
do es de l'objec e, que han d'ésse classi icades les se es ca ego ies d'in e -
p e ació, puix la alidesa es mesu a espec e: a la ecundi a heu ís ica i la
*
aEls ne is de Caen
i
Du ham, que no e en enca a
singula i e olu i,
comen-
Fa en pe di quelcom abans de se capacos de e -ho. Els a bo an s de Caen
i
Du ham,
ocul s enca a so a els pisos de les naus la e als, comienFa en pe e quelcom abans que
els os pe més di -ho. En úl ima ins hncia, l'a bo an ap engué a pa la , el ne i ap en-
gué a eballa i ambdós ap engue en a p oclama {el que: eien en un idioma més mi-
nuciós, explíci
i
ado na que l'imp escindible pe
s
la me a e ichcia;
i
aixb
s'aplica a
la con o mació de pila s
i
al a~ o namen al que ha ien es a con e san
i
eballan
o el emps.), (E win Pano sky,
A qui ec u a gó iccz
y
escolás ica,
p.
89,
Ediciones In-
ini o, Buenos Ai es,
1959.)
(N.
del
T.)
30.
E.
Pano sky, c The His o y o A as a Humanis ic Discipline,, dins
Mea ning
in
he Visual A s; ap. ci .,
p.
11.
31.
E. Pano sky,
op.
ci .,
p.
12.
32.
E.
Pano sky, c De Beg i des Kuns wollens>>,
Zei sch i
u
Aes he ik und
allgemeine Kuns wissenscha ,
XIV,
1920,
pp.
321-329.
33.
aEl gus clAssic exigia que les ca es p i ades, els discu sos del p e o i
i
els
escu s dels he ois ossin "a ís ics" (a isc de cau e
dins
de la bellesa ic ícia), men e
que el gus modem exigeix que I'a qui ec u a dels cend e s sigui uncional (a isc de
cau e dins de l'e ichcia ic ícia).))
(E.
Pano sky,
Th his o y
o
a as a Human Disci-
pline, op. ci .,
p.
13.)
uPape sn: Re is a de Sociologia
cohe encia del sis ema &in e p e ació conc e . Lluny d'acos a un es il a
les p bpies no mes de pe ecció, hom esul a condemna a les p egun es
es 6 ils i als deba s ic icis, dels quals el con lic e en e <( uncionalis es)>
i
<(a i icialis es)> és un bon exemple.
Més
exac amen enca a, Pano sky
sugge eix que el cos um ancb d'anomena <cgb ic clhssic> el pe íode cen-
al del gb ic ha condui' so in els es udiosos a aplica inconscien men a
aques a a qui ec u a les no mes dels g ecs
i
dels omans, en lloc de p eo-
cupa -se pe de ini les p bpiamen especí iques de la <cclassici a )> gb ica; la
ma eixa anhlisi ald ia sens dub e pel concep e de <{ acionalisme)>: el <{ a-
cionalisme medie al)> al qual es e e eix Pano sky és al acionalisme que
en enia Violle -le-Duc, o ins i o
a
l'ccilluminisme)> de Pol Ab aham, el
ma eix que la i classici a )> gb ica de inida segons els c i e is p opis de pe -
ecció és espec e al concep e de <cclhssic> quan esul a inconscien men o
conscien men con e i de alidesa anshis b ica. Pe dona comp e de la
di isió de l'a qui ec u a de la ca ed al pel que a a les je a quies &elemen s
homblegs, Violle -le-Duc p oposa una explicació es ic amen ecnica: la
epe ició de les p bpies o mes i la u ili zació dels ma eixos asa s egu-
lado s pe me en en e ec e, segons ell, edui el nomb e de <c agosn (és a
di , de plhnols) que es donen pe model als ob e s. L'explicació de Pa-
no sky in eg a aques a opinió: el nam e sensus a io quaedam es de san
Tomb
és
l'exp essió més adequada &una < lbgica isual)> onamen ada sob e
l'ambigiii a in ínseca de la in enció objec i a que iu en o es les ob es
cul u als dels segles
XII
i
XIII.
Aixi,
no obs an , la iloso ia de la his b ia de l'a que es oba impli-
cada en la noció d'habi us com a g amh ica gene a i a, ¿no s'ajus a massa
bé,
i pe aixb massa exclusi amen , a aques es ;poques, quan un es il a enyia
la p bpia pe ecció a base &explo a ins assoli , i po se exhau i , les pos-
sibili a s cedides pe un a d'in en a he e a , pe B sense a iba
a
in-
en a , pa lan amb p opie a , un nou a d'in en a ? To succeeix e ec i-
amen com si l'o d e c onolbgic os d'alguna mane a deduible de l'o d e
lbgic, la his b ia com a lloc on s'acomplis la endencia a l'au oconsumació
del sis ema de possibili a s lbgiques, com les que de ineixen un es il, pe
exemple. Pe b, qui: se'n a d'aques s pe íodes de up u a
i
de c isi d'on
so geix una no a g amd ica gene a i a?
Si
la p eshcia &inno ado s com
l'aba Suge enquen amb les adicions es e iques del seu emps
i
del seu
medi, cal, doncs, endi -se a la i educ ibili a c eado a?
De e , pe dona aó &aques a c eació d'esquemes c eado s, cal consi-
de a l'habi us singula de I'indi idu com a al, és a di , com a p incipi d'u-
ni icació i d'explicació d'aques segui de conduc es en apa enca a'illades
que con igu en una exis encia única. Aques a biog a ia sis emh ica po a de
cop a in e i la elació en e les ob es i els p incipis es e ics o dosb ics
Simbologia
i
pensamen escolis ic
del c eado : la lec u a dels acla imen s iconog i ics que Suge subminis i
a I'his o iado en el Libe de Rebw in Adminis a ione Sua Ges is
i
en el
Libellus N e de Consac a ione Ecclesiae Sa ac i Dyonisii pe me eu e que
el eno ado a oba , en la <(me a ísica de la llum)> del Psezldo-Diolnisi
o
de I'Esco Au ígena, la ideologia que ana a mi aculosamen a sac ali za ,
o, en al es pa aules, a sanciona
i
san i ica el seu gus <(&a an gua da)> pe
una es ica de la llum
i
la ascinació.
No
sab íem, doncs, en aques cas,
conside a les ep esen acions ilosb iques pel p incipi de les eali zacions
a ís iques; cal busca més enllh, a isc de enuncia a l'explicació, la aó
&un gus que s'exp essa an en I'es il dels esc i s com en l'elecció de les
ma ies, dels objec es
i
les o mes. Pe adona -nos de la o ~a &una an&si
que al pe la olun a de eni ,
i
eni jun s, o s els aspec es de la eali-
a , n'hi ha p ou amb eco da la elació que es ablia en e les posicions
es k iques de san Be na i de Suge ,
i
dels di e en s e s sociolbgicamen
signi ica ius de llu s biog a ies: pe un ex em l'asce a en el qual el e ús
adical de o a bellesa ma e ial apa eix més a ia , ins a l'exage ació Bdhuc,
com una < es e ica nega i a>> i no pas com una indi e hncia a l'a ; de
l'al e ex em, l'es e a que s'abandona a un gus : desen ena pe allb que
l'encisa; pe una banda, I'in an de amília pob a dedica des de pe i a
l'Església, que
k
&ell o quan és; de l'al a,
un
jo e noble que s'o e eix
a
la i de l'adolesckncia al mones i , que li imposa el seu absolu igo .*
Amb
aixh n'hi hau ia p ou pe comp end e les di e ncies sis emh iques
que sepa en Suge i san Be na sob e o !; els pun s i o s els e enys,
en I'es il de la se a e, en la se a ima ge de la ida eligiosa, en la se a
acció empo al
i
en la se a apo ació a la bellesa, la qual no és al a cosa
que una dimensió &una ac i ud més gene all &en end e I'exis ncia; pe&,
a
mes, Pano sky es p eocupa de de ini ambé la na u a pa icula de la
elaci6 que Suge es ableix amb la se a p bpia condició social (i insepa a-
blemen amb 1'Església): pe quh enca a que Pano sky no ho aci explíci a-
men , des de lla o s no es po e co espo id e el gus pe l'esplendo
i
el
luxe que Suge s'a e eix a imposa
i
a i ma con a els cos ums del seu
en o n, amb d'al es aspec es als com la se a p e e ncia pe acompanya -
se de pe sona ges ancians o la delicadesa una mica p e ensiosa del seu es il.
I
si,
en
l'es udi de Pano sky, hom p esen a un ill im de all, la pe i a es a-
u a de Suge , es po eu e en l'ac i ud allibe ada de la conside ació es-
pec uosa cap a la <<pe i esa>> ísica,
i
sob e o social,
el
p incipi gene ado
i
*
Aques a edició ancesa
d'A chi ec u e go hique e pensée scholas iqz/e
con enia
ambé, a mena &in oducció,
un
al e assaig de Pa ~o sky sob e 1'Eda Mi jana:
L'Abbé
Suge de Sain -Denis,
al qual dudeix aques pa hg a
i
els següen s. A ui aques ex
es oba en cas ella a E win Pano sky.
El
signi ,icado de las a es isuales,
Alianza
Fo ma
4,
Mad id,
1979.
(N.
del
T.)

<(Pape s)>: Re is a de Sociologia
uni icado &aques a pe sonali a singula ,
i
des d'aquí el p incipi que pe -
me de comp end e
i
d'explica la o ma única de l'acció inno ado a.
No
hi ha, doncs, cap con adicció en in oca en l'es udi &una 2.p.ppca de an-
sició
i
de up u a, i a p opbsi d'un dels agen s p incipals de la in enció
d'un nou es il, d'al es o ces de e minan s de cos ums que aquella que
p i ilegia a l'anhlisi de l'a qui ec u a gb ica en el seu esplendo ;
i
sens
dub e les biog a ies exhaus i es dels c eado s de l'kpoca clhssica, a qui ec es
o escolhs ics, pe me en ins
i
o espond e en e amen de les a iacions
singula s que cap adoc inamen escola no ha pogu del o aboli .
Si
es olia pe i es i ui en la se a in eg i a el sis ema de les causes
que expliquen el succés his b ic de les inno acions de l'aba Suge , cald ia
ein odui alguns dels e s que ell in oca pe jus i ica la se a emp esa
i
que ha calgu elimina pe decisió de me ode: així, pe exemple, sembla
indiscu ible que amb l'impuls de la se a epoca e s la ciu a , amb els g ans
aplecs dels me ca s, les i es
i
els peleg ina ges, la necessi a d'esgldsies cada
egada més g ans no ha pogu més que a e ma -se; no adme dub es,
pe al a banda, que la posició de Suge en la je a quia polí ica
i
eclesihs i-
ca,
i
la signi icació pa icula de la se a abadia con e ien a les inicia i es
que p enia una legi imi a excepcional, ins
i
o en I'o d e es ic, de ma-
ne a que, almenys en les inicia i es pa alleles del ei, els a qui ec es o en
obliga s a conside a se iosamen les di icul a s, pe moles es que ossin,
que ha ien he e a his b icamen --e's el cas de la p oblemh ica de la a-
Gana oes -
i
que els po a ia un segle esold e. Pe b cald ia ebu ja pe
un momen , com a simples acionali zacions, els a gumen s dona s
pel
ma
eix Suge , an les e e encies a la <(me a ísica de la llum)>, com les jus i i-
cacions ex e es de la cong egació de públic dins I'església, pe que endeixen
a es abli elacions de dependhncia simple o di ec a allh on
hi
ha ia, pe
pa la com Cou no , <{les d ies causals independen s en l'o d e
de
la causa-
li a )> &on ala combinació o la obada)> gene a en aques a za
e li^
que
ou l'es il gb ic.
Da an d'uns exe cicis de i uosisme me odolbgic semblan s, no
es
po deixa de pensa en una ase de I'lconog aphy
and
Iconology: cL'his-
o iado &a es di e encia de l'espec ado "ingenu* en el e que és cons-
cien del que a.)," Cald ia, segons esc iu Saussu e, <<ensenya al lingüis a el
que an, o com diu Emile Ben enis e, <( e eu e en quines ope acions p h-
ies es deixa po a inconscien men quan ac a els e s lingiiís ic~)>.~~ Igual
que nosal es, i mol millo que en els esc i s eb ics als quals ens hem e e-
34.
E.
Pano sky, ccIconog aphy and Iconology~>,
op.
ci .,
p.
31.
35.
E.
Ben enis e,
asaussu e
ap s un demi-si$cle)>, dins
P oblemes de linguis ique
gbé ale,
Pa ís Gallima d,
1966,
p,
38.
Simbologia
i
pensamen
escolAs ic.
i pe au o i za aques a anhlisi dels p essupbsi s e imolbgicamen ac a s;
en
el
llib e, Pano sky a eu e de mane a so p enen que no po e el que:
a si no
és
a condició de sabe en cada ins an el que a
i
el que ep esen a!
e -ho, pe que les ope acions més humils de la ci;ncia, com les més nobles,
alen el que algui la consciencia eb ica
i
epis emolbgica que acompanya
aques es ope acions.