LA ICONOGRAFIA
DE
LES
ESTACIONS
A
BARCINO
A
PROPOSIT
?UN
FRAGMENT
DE SARCOFAG ROMA
REUTILITZAT COM A LAPIDA
DE F. DE REQUESENS
Isabel Roda
La pega, mo iu cen al del p esen es udi, és un agmen de on de
sa cb ag (lamina
I),
a ui al Museu d'His b ia de la Ciu a de Ba celona, on
ou diposi ada jun amen amb al es objec es de mol di e sa ca ego ia que
componien el "llega Apel.les Mes es". La se a p oced8ncia no es a del o
acla ida, pe 6 pe dades in e nes sembla con i ma -se que degué oba -se
lla g emps encas ada en algun pun de la ca ed al de Ba celona. P ecisamen
podem eco da a a que la cons ucció de la agana p incipal la inicia a mi jan
segle
XIX
I'a qui ec e Josep O iol Mes es, pa e d'Apel.les;nose ia pe an
es anya la p eskncia d'aques a pega a la col.lecciÓ amilia .
Les dimensions del agmen de la caixa del sa cb ag que ac em énen
condicionades pe la insc ipció medie al g a ada al seu e e s pe l'ob a de
qual es e alla con enien men l'escul u a. De l'esmen ada insc ipció (li-
mina
11)
en pa la em a la i de l'a icle, puix que dóna la da a del eap o i-
amen (1371) i és a més in8di a amb lYin e 8s d'al.ludi un memb e enca a
poc no able de la p es igiosa amília dels Requesens.
Anem, doncs, p ime a comen a el sa cb ag oma agmen a i:
Mesu es: longi ud 56,50 cm; amplada
41
,SO; g uix 5 cm. El elleu
mkim de les igu es é 3,50 cen íme es.
Núme o d'in en a i: MHC 8855.
Ma e ial: Ma b e g oguenc amb algunes enes g ises.
Conse ació: o a la pega p esen a un o desgas que a ec a p inci-
palmen els os es dels pe sona ges els e s dels quals es an gai ebé
esbo a s.
La pega co espon a la pa cen al de la caixa, la o a supe io de la
qual s'ap ecia ben cla amen , i les igu es es oben allades a I'algada dels
LAMINA
I. F agmen de sa cb ag de les es acions conse a ai Museu
d'His b ia de la Ciu a , eap o i a desp és com a Iipida de F. de Requesens.
LAMINA
11.
Lipida sepulc al de F. de Requesens
genolls. De la deco ació es a a ui només la pa de es pe sona ges que
s'han in e p e a ins a a com a componen s d'una escena de sac i ici'.
Aques a iden i icació pod ia ha e es a p odui'da pe la inB cia de i ada
de la manca d'un es udi de alla pe quB c eiem que es ac a sens dub e de
la epe ida ema ica de les qua e es acions, de les quals s'iden i iquen al
al nos e sa cb ag la a do i l'hi e n.
La a do (p ime a igu a a la d e a) és ep esen ada so a la o ma d'un
adolescen 2 es i només amb una
chlamys
co dada amb una íbula a I'es-
pa lla d e a i ecollida al seu b aq esque e d'on cau en plecs e icals acon-
segui s pe mi ja d'incisions 1ineals;a la ma esque a po a un cis ell de ui s,
a ibu habi ual dels genis de la a do 3, de o ma es e a i alla gada amb
un anell al cen e i amb e icula uni o me de línies obliqües i pa al.leles
1
C . pe exemple,
F.
UDINA-MARTORELL,
Guia del Museo,
Ba celona,
Museo de His o ia de la Ciudad,
19693,
p.
82;
M. TARRADELL, "Ba celona an iga a
His d ia de Ba celona,
Ba celona,
1975,
p.
129.
W.
H.
ROSCHER,
Aus ich liches Lexicon, de g iechischen und omischen My-
hologie
S.U.
'Ho ai';
J.A. HILD,
S.U.
"Ho ae",
Da -Sagl.111, p.
54;
J0LLES.s.u.
'Ho ai:
RE
VIIIb, S u ga
1913,
cols.
2311-2313;
pe a exemples d'iconog a ia a l'a omh,
c . C. ROBERT,
Die An iken Sa kophag elie s,
zwei e band, Be lín,
1890,
pp.
3-5
pe
a la ep esen ació de les es acions a el del sa cb ag de Villa Albani amb les noces de
Te is i Peleu ( . més ecen men sob e aques sa cb ag,
G.
BENDINELLI, "La genesi
del sa co ago Albani con le nozze di Peleo e Te ide",
Mi eilungen des Deu schen A -
chaeologischen Ins i u s,
Roemische Ablei ung
64 (1957),
pp.
92-97).
Com a p ime
es udi impo an de conjun sob e les es acions podem eu e, P. HERRMANN,
De Ho a um apud e e es igu is,
Diss. inaug. Be lin,
1887
i més ecen men , en e
al es, han ac a la qües ió de la se a simbologia:
R.
ETIENNE, "Dionysos e les
qua e saisons su une mosaipue de Volubilis (Ma oc)"MEFRA LX11
(1951),
p.
106,
especialmen núme o
3
on a una ampla elació dels mosaics del cicle de les es acions;
N.
CASINI,
"II
sa co ago
di
Ap icula",
A cheologia Classica
IX
(1957),
p.
77;
R.
BU-
DRlESI, "I1 sa co ago con geni delle s agioni nel Pa co A cheologico di Tipasa
(Alge ia)",
A i del 111 Cong esso Nazionale di A cheologia C is iana (An ichi i
Al oad ia iche
VI), T ies e,
1974,
pp.
497
SS., esp. n.
8;
M.
LAWRENCE, "Season
Sa cophagi o achi ec u al Type",
Ame ican Jou nal o A chaeology
62 (1958),
p.
277;
H. FOURNET-PILIPENKO, "Sa cophages omains de Tunisie",
Ka hago
XI
(1 96 I),
p.
84
;R. TURCAN,
Les sa cophages omains
i
ep ésen a ionsdionysiaques,
Pa is,
1966,
pp.
593-625,
esp. pp.
595-599
on al capí ol IX es e isen els dos es udis
onamen als ins al momen :
F.
CUMONT,
Reche ches su le symbolisme uné ai e
des omains,
Pa is,
1942
( eimp . anas i ica, Pa is
1966),
pp.
489-491
i
497,
i espe-
cialmen els dos olums dedica s a la p oblemi ica de les es acions, ob a de
G.M.A.
HANFMANN,
The Season Sa cophams in Dumba on Oaks,
Camb idge-Massachusse s,
1951
( eimp . Nue a Yo k -Lond es
1971),
esp. pp.
210-224
i
230-245
pe a la icono-
g a ia del pe íode que aquí ens in e essa.
3 C . J.A. HILD,
s.". "Ho ae",
p.
253,
no a
9,
pe a les e e hies li e h ies clhs-
siques
als
ui s de la a do .
en ec euades pe a ep esen a els íme s4. El pen ina del pe sona ge con-
sis eix en un casque o cabasse que cob eix pa del on , deixa isibles
unes poc ma cades o elles. i acaba en pe i s issos odons que es dis ingeixen
amb cla eda al cos a d e . El pes del cos ecau damun la cama de a i la
se a ana omia es ema ca pe ígide~ incisions que con ibueixen a dona
un cai e de osqueda a la igu a, augmen a pe la desp opo ció en e les
se es di e en s pa s (mi esque a d'excessi a g andi ia, el cap una mica
pe i ...), ca ac e ís iques que ambé s'obse en en la igu a immedia aque
camina cap
s
la d e a amb la qual cosa pod íem po se econs i ui I'esquema
composi iu del sa ch ag on
hi
hau ia la ep esen ació de dues es acions en
pe l, inmbbils, i al es dues en mo imen , segons la ipologia que es ablí
G.M.A Han manns.
El segon pe sona ge é, o més a ia emp esona, en e les se es dues
mans un inec amb les ales obe es; a es i amb única cu a cinc a i mani-
ca a que s'adap a a la posi u a del cos i a la qual se supe posen alicula i
pallium que
li
cob eix el cap. Aso a de l'inec es eu pa d'un objec e cilín-
d i~ de di ícil in e p e ació que pod ia pe inye po se
a
un bas ó (pedum).
Pe o s els a ibu s que acabem d'esmen a c eiem que podem iden i ica
sense isc d'e o la ep esen ació amb el geni de l'hi e n que o so in
apa eix ab iga amb una indumen i ia més eixuga i po an a la mi animals
de cace a6. El pen ina , ambé encasque , sembla llis sense p es6ncia de
issos; els e s de la ca a es euen un xic més ma ca s i pe me en de eu e
com la línia de les celles no é in e upció amb la del nas, emma can una
Amplia ca i a dels ulls.
Ambdues igu es coincideixen, doncs, pe ec amen amb la iconog a ia
'
adicional de la a do il'hi e n que a iba ins i o als emps mode ns7.
4
C . com a p ecisions c onolbgiques sob e els cis ells de ui s, que passen desp és
a la iconog a ia c is iana de l'escena de la mul iplicació dels pans i els peixos,
L.
de
BRUYNE, "Sa co ago c is iano con nuo i emi iconog a ici scope o a S. Sebas iano
sulla Via Appia",
Ri is a di A cheologia C is iana
16 (1939), p. 268 i sob e els cis ells
de ui s en elació amb l'e b ic i dionisiac, egeu V. MACCHIORO, "I1
simbolisme
nelle igu azioni sepolc ali omane: S udi di e meneu ica",
Memo ie della Reale Aca-
demio di A cheologia, Le e e e Belle A idi Napoli
I (1911), pp. 91-92.
S
G.M.A. HANFMANN,
The Season Sa cophagus
...,
ol. I,
p.
27.
6
Veu e la bibliog a ia esmen ada en la no a 2 i a més la elació dels es udis p in-
cipals del segle XIX e e en s a la iconog a ia de l'hi e n a J.A. HILD,
s.u. "Ho ae",
p. 253, no a 10, on es ecullen ambé les on s clissiques. C . pe a la ima ge de l'inec
com a simbol de l'hi e n els exemples ci a s pe
F.
BENOIT, "No e su un sa cophage
du 'Bon Pas eu ' écemmen décou e
i
Ajaccio",
MEFRA
LVI (1939), p. 173,
no a
3.
7
Reco dem, pe exemple, sense necessi a de eco e als g ans mes es in e na-
cionals, la ep esen ació a Ba celona de les es acions al Palau de la Vi eina, ob a de
Claudi Lo enzale, dins d'aques a ma eixa línia iconog i ica. Veu e ambé G.M.A.
HANFMANN,
The Season Sa cophagus
...,
ol. I, pp. 278-280.
Més di ícil de econs i ui , degu al poc que d'ell ens ha a iba , és el
e ce pe sona ge, es i amb única
manica a,
del qual es a el b ag d e i
amb la mi sos é una
si ula;
damun les se es espa lles po a ia un animal,
be o mol ó, només isible en la se a pa pos e io , les po es del qual aga-
a ia amb la ma esque a. La p es ncia d'un pe sona ge d'aques ipus éu
en un p incipi que les ob es on es oba en ossin conside a-des com a c is-
ianes, eo ia que ha queda a emps desca ada a a o del ca ic e pagi
o p o i d'aques es ep esen acions, ca ac e que no cal di que donem al nos-
e sa ch ags. Pod íem e no a que la igu a del pas o acompanya amb
una ce a eqübncia les es acions i malg a no eni un lloc
u ,
se si ua p e e-
en men en un dels ex ems al cos a de l'hi e n pe a signi ica po se la
8
Podem eco da que les hipb esis sob e el ca ic e c is iid'aques es ep esen a-
cions o en es uc u ades i de ensades pe
J.
WILPERT,
I Sa co agi c is ianian ichi,
Monumen i dell'an ichi i c is iana
publica i pe cu a del Pon i icio Is i u o de A cheo-
logia C is iana 1-111 (supl.), Roma, 1929-1936, I, 88
i
11, 338,340 pe ai sa cb ag em-
po i i de les qua e es acions i
F.
GERKE,
Die ch is lichen Sa kophage de Vo kons-
an inischen Zei
a
S udien zu spae an iken Kun sgeschich e
XI, Be lin, 1940 ( eimp .
Be lin, 1978), pp. 30-31, l'es udia in en an adequa una in e p e ació c is iana a
l'escena, eu e pp. 31-34 i pp. 52-72 sob e el ema del Bon Pas o . El ca ic e pagi es
eu cla amen es able a ebails con els de
H.
SCHLUNK, "El sa có ago de Cas ilisca
y
10s sa có agos paleoc is ianos espaííoles de la p ime a mi ad del siglo
IV,
PTíncipe
de Viana
XXVIII (1947), pp. 309-312 i d'A.
GARC~A
Y
BELLIDO,
Escul u as oma-
nas de España
y
Po ugal,
ol. I, Mad id, 1949, pp. 268-272. Veu e com a assaigs de
di e enciació i semblances en e les igu es del Bon Pas o pagi i c is ia i 1'e oluciÓ del
ipus iconog &c, R. GROUSSET, "Le Bon Pas eu e les scines pas o des dans la
sculp u e und ai e des ch d iens",
Mélangesd 'a chéologie e d'his oi e
(1885), pp.
161-1 80; A. VEY RIES,
Les igu es c iopho es dans I'a g ec, I'a g éco- omain e
I'a ch é ien,
Biblio hique des Ecoles an~aises d'A hines e de Rome 39, Pa is,
1884;
H.
LECLERCQ,
s.u.
"Pas eu (Bon)",
Dic ionnai e díl chéologie ch e ienne e de
Li u gie,
asc. CXLVIII-CXLIX, Pa is, 1938, cols. 2268 i SS.;
F.
BENOIT, "No e su
un sa cophage
...",
p. 174 (sob e el ma eix sa cb ag, G. MORACCHINI-MAZEL,
Les
monumen s paléoch e iens de la Co se,
Pa is, 1967, pp. 114-1 17); G.M.A. HANF-
MANN,
The Season Sa cophagus
...
ol. I, p. 47;
H.
JURSCH, "T adizione e nuo a
c eazione nell'iconog a ia paleoc is iana",
VZZ Co so di Cul u a suN'a e a enna e e
bizan ina,
Rá ena, 1960, pp. 115,116 i 121;
J.
BAYET, "Idéologie e plas ique 111. Les
sa cophages
i
'g andes pas o ales'
",
Zdéologie e plas ique,
Rome, 1974
(=
MEFRA
74 [1962]), pp. 178-187, especialmen ales pp. 178-179, i amb6 ala p. 185 cons a a
el més g an nomb e de pas o s p o ans que no pas com a ideali zació de C is ,
a an a ge que ambé
és
ben pa en en la emi ica de les es acions (c . pe exemple
H.
LECLERCQ,
s.u.
"Saison",
Dic ionnai e díl chéologie ch e ienne e de Li u gie,
asc. CLXVI-CLXVII, Pa is, 1950, col. 575 i a cols. 573-582 a una alo ació de la e-
p esen ació c is iana de les es acions a les di e ses a s); A. COSANTI, "Le s agioni
nell'an ichi i e nell'a e c is iana",
Ri is a Z alia
IV(1901), pp. 669-687);
F.
GERKE,
"Ideengeschich e de iü es en ch is lichen Kuns ",
Zei sch. Ki chengeschich e
59
(1940), pp. 7-12. Veu e
ambé
la no a 24 d'aques eball.

ecollida del bes ia quan s'acos a el ed, si és que no és ell ma eix la ep e-
sen ació de l'hi e n9.
Malg a ambé que l'o d e i la disposició de les es acions, així com el
seu sexe, no és semp e el ma eix, si
bé
es dóna més no malmen de d e a a
esque a comenqan pe la p ima e a1
O,
de l'anaisi de les es igu es del
sa cb ag ba celoni pod íem dedui que enim pa de la mei a esque a de
la qual manquen la i - an sols po se l'acabamen de la igu a del pas o -
i el seu lligam amb la pa cen al
al
cos a del geni de la a do , al egada
ese ada a la ima ge del di un " a l'al a banda del qual pod ien eni
simb icamen disposades les dues es an s es acions: p ime l'es iu d e i
i nmbbi1,i a l'ex em la p ima e a a anqan cap a l'esque a. Pe b o
aixb
no és més que un in en de supli amb hipb esis allb que no ens dóna la
eali a i pe an la co ec a solució ha de es a o qosamen ajo nada.
Pel que a a la eali zació o mal dels es pe sona ges eiem que la
se a quali a es a ben lluny d'ésse excel.len i po se ens inclina íem més a
pensa en un alle local que no pas en una ob a impo ada, segons més
enda an po se pod em conc e a . Les igu es es an cla amen delimi ades
sob e el ons sense solc ci cumdan ; el ons
és
comple amen iiins sense cap
mo iu secunda i o de eomplimen , la qual cosa con ibueix a e o qa l'as-
pec e aiiía
i
independen de les igu es que donen la imp esió de composi-
9
F. BENOIT, "No e su un sa cophage
...",
pp. 174-175;
H.
SCHLUNK, "El
sa có ago de Cas ilisc a ...", p. 311; H. FOURNET-PILIPENKO, "Sa cophages o-
mains
...",
p. 130;
R.
BUDRIESI, "I1 sa co ago con geni delle s agioni
...",
piginas
502-503, no a 30. Veu e els exemples colaciona s pe G.M.A. HANFMANN,
TFe
Season Sa cophagus
...,
ol. I, pp. 243 i SS., i ol. 11, p. 25, no a 98; A. GARCIA
Y
BELLIDO,
Escul u as omanas
...,
ol. I, p. 269; M. LAWRENCE, "Season Sa co-
phagi
...",
pp. 293-294, limines 75-76 i 79 pe als casos a icans de ipus a qui ec b-
nic, ambé es udia s pe H. FOURNET-PILIPENKO a les pp. 92-96, 129-130,
137-139, 146-149 i 152-153 (pe la p oblemi ica gene al de la deco ació i la,impo a-
ciÓ o ab icació local dels sa cb ags no da icans, egeu N. DUVAL-P.A. FEVRIER,
"Le déco des monumen s ch é iens d'A ique (Alge ie, Tunisie)",
Ac as del
VZZZ
Cong eso In e nacional de A queologia Ois iana
(Ba celona, 1969), Ciu a del Va ici,
1972, pp. 52-53).
sob e la di e si a de sexe i o d e en la iconog~a ia de les es acions, eu e
R.
ETIENNE, "Dionysos e les qua e saisons
...",
pp. 105-106;
F.
BENOIT, "No e
su un sa cophage
...",
p. 173; M. LAWRENCE, "Season Sa cophagi
...",
p. 293;
R.
TURCAN,
Les sa cophages omains
...,
p.
595; G.M.A. HANFMANN,
The Season
Sa cophagus
...,
ol.
I,
pp. 211
i
ss. (p. 212, pas de les
Ho ae
emenines
a
les es acions
masculines) i el ca ileg elabo a
al
ol. I1 a pa i de la p. 133.
11
Vegeu sob e la ima ge del di un com a ema cen al de sa cb ags de les es a-
cions, G.M.A. HANFMANN, ol.
I,
p. 26 i ig. 43, p. 24 que ac a d'un sa cb ag del
Va ici on les qua e es acions, de les quals la a do es ; inmbbil i l'hi e n é un mo-
imen semblan al nos e, odegen
el
di un ep esen a de cos sence amb un
olumen
a
la mi. Veu e ambé M. LAWRENCE, "Season Sa cophagi
...",
p. 293 pe als sa cb ags
a qui ec bnics i
R.
BUDRIESI, "I1 sa co agocon geni delle s agioni
...",
p. 503, no a 30.
ció de conjun poc es udiada, simple i esquemi ica; cauen aixíma eix dins
d'un ígid on alisme, gene ali za en aques ipus de ep esen acions. Dels
e s de la ca a, com hem is , poc és el que es conse a pe b sembla que
els ulls e en ben con o neja s, p ou g ans, i amb lami ada xai llunyana12;
dels ulls, en o na em a pa la quan ac a em la p oblemi ica del alle d'on
pogué
so i aques sa cb ag.
Di e ses de les ca ac e ís iques ins a a enume ades es oben ambé
p esen s en alguns sa cb ags c is ians hispinics, en e els quals pod íem
ap oxima el de Layos, conse a a ui a laReial Acadkmia de la His b ia, de
Mad id, que
M.
So omayo da a cap el 315 d. de
la Rei malg a el desgas
no sembla ap ecia -se l'ús del epa a l'acaba de les igu es i si en aques
e sumem les ca ac e ís iques esmen ades, el elleu mig
i
el ipus de pen i-
na que sob e o el de l'hi e n pod ia ajus a -se
al
de ini pe Sidoni Apol.li-
na com de
in o ue specimen
14, usual a pa i de la Te a quial c eiem
que pod ia si ua -se el ma c c onolbgic del nos e sa cb ag en e da e ies
del segle
I11
i comenqamen s del
IV,
dins ja més a ia del pe íode a dl de
la Te a quia (300-315 d. de
J.C.)16.
D'al a banda, si inse im el sa cb ag de
Bu cino
a l'hbi dels exempla s
hispinics, eu em que no depassa les no ma i es gene als conegudes, és
a
di : ni eli a ís ic poc des aca , més densa di usió als cen es ma í ims de
la Ta aconesa, i c onolbgicamen si uable en e els segle
I1
i mi jan del
IV
12
C .
R.
TURCAN,
Les sa cophages omains
...,
pp. 301-303 pe a les ca ac e is-
iques del e o s e bquics i cons a inians.
'3
M. SOTOMAYOR
(Sa có agos omano-c is ianos de Espa ia. Es udio icono-
gh ico,
G anada, 1975, pp. 59i 63-64) p oposa aques a da a adduin una sg ie d'exem-
ples p bxi ns o s ells al alle de l'a c de Cons an í. Aques sa cb ag és ambé cons an-
inii pe a H. SCHLUNK, "El sa có ago de Cas ilisca
...",
p. 349 i P.
DE
PALOL,
A queologia c is iana de la Espa ia omana,
Mad id-Valladolid, 1967, p. 297 el si ua
als da e s emps de Cons an í.
l4
Sidoni Apol.lina en una lle a da ada a inals del 470 o p ime s del 471
ad eqada al seu amic
Vec ius (Epis .
IV,
13,
1) desc iu l'abillamen del senado Ge -
mini~ de la mane a següen :
Eminue o ues isads ic a, ensus co u nus, c inis in o ae
specimen accisus, ba ba in a uga u n la eb as me sis ad cu em sec a o picibus
(ci a
segons l'edició d'A. LOYEN a la Col.lec ion des Uni e si és de F ance, . 11, Pa ís,
1970, p. 141).
15
Pen ina s semblan sal del nos e hi e n són, pe exemple, els de Dioclecii i
Se e al amós agmen de id e g a a el 303 en ocasió de les
Vicennalia
de Diocle-
cii i Maximí Hi cules.
16
C . pe als can is a ís ics als quals es pod ia inse a el nos e sa cb ag,
F. GERKE,
Die ch is lichen Sa kophage
...,
pp. 20,6 7-68: H. SCHLUNK, "El sa cb ago
de Ca ilisca
...",
pp. 313-314; G.M.A.HANFMANN,
The Season Sa cophagus
...
ol. I,
pp. 51 i SS., i de mane a més gene al,
R.
BIANCHI BANDINELLI, "I1 p oblema deila
scul u a omana del 111-IV secolo",
ACME
V (1952), pp. 615-633, ab euja a
A cheo-
logia
(Va so ia) VI1 (1955), pp. 1-11.
amb una supe io concen ació a la segona mei a del
111'1
La ema ica
del agmen que ens ocupa no és ampoc insbli a a
Hispania,
bé que no és
gai e abundan 8, i en si ua -la a l'ambien de
Ba cino
assoleix una espe-
cial elle hcia pe que podem acos a -li al es dos agmen s elacionables
amb el cicle de les es acions, el segon dels quals p esen a uns no ables
pa al.lelismes amb el que hem es a anali zan
i
ajuda a acla i alguns pun s
oscos.
1. El p ime agmen que olem p esen a és un osse de caixa de
ma b e blanc amb enes g ises, del P ocon&sl9, de 25 cm d'alqada, 17 cm
d'a nplada
i
7
c n de
g uix
amb
un elleu mkim de les igu es de3,50
cm
sob e
una placa de 3,50-4,50 cm, oba el 1971 als onamen s delaReial Capella
de San a
ga a
(limina
111)
i conse a al Museu d'His b ia de la Ciu a .
S'hi dis ingeix una pa de la cama i del b ag d e d'un adolescen que
sos é amb la se a mi un go im de aiin i a la pa inal se supe posa una
lleb e les po es da an e es de la qual es ecolzen damun el genoll del pe -
sona geZO. Malg a les dimensions edui'des del agmen c eiem que es
ac a no amen d'una ep esen ació de la a do ca el go im i laíleb e són
ambb uns dels seus a ibu s habi uals2
.
La c onologia d'aco d amb el ce
classicisme que sembla inspi a aques a ob a en el con o neja de la cama,
po se es po xa a ni jan segle
111,
sense exclou e pe les di icul a s de
A. GARCÍA
Y
BELLIDO,
Escul u as omanas
...,
pp. 207-209. C . ambé els
mapes
I
i
IV
de dis ibució elabo a s pe P. de PALOL, "Demog a ia
y
a queologia
hispánicas de 10s siglos IV al VIII",
BSAA
XXXII
(1966);
ID.,
"Los monumen os de
Hispania en la a queologia paleoc is iana",
Ac as del VIII Cong eso In e nacional de
A queologia C is iana
(Ba celona 1969), Ciu a del Va ici 1972, p. 175.
18
Al es sa cb ags
d'Hispania
amb la ma eixa emi ica són, pe exemple, els dos
d'EmpÚ ies i el del Museu
de
Po o (c . A. GARCIA
Y
BELLIDO
Escul u as oma-
nas.
..,
pp. 264-274 amb abundosa bibliog a ia an e io ;
.
no a 8 del nos e ebail;
G.M.A. HANFMANN,
The Season Sa cophagus
...,
núms. 492 i 471; pels d'EmpÚ ies
ambé M.ALMAGR0-P. DE PALOL, "Los es os a queol6gicos
paleoc is ianes
y
al o-
medie ales de Ampu ias",
Re is a de Ge ona
20 (1962), pp. 31-33.
19
Hem d'ag ai aques a in o mació ai p o esso P.A. Fé ie que examini la
peqa el no emb e de 1978.
20
Aques agmen de sa cb ag ou publica com a a je a de Nadal (1972) del
Museu d'His b ia de la Ciu a i
al
dia i
La Vangua dia
del 9 de gene de 1972.
21
Reco dem pe exemple el
baix
elleu de M& ida en ma b e blanc, on su un
pe sona ge oga que sos é a la se a mi esque a un go im de aiin que p o a de mos-
sega -10 un pe i animal (coniii o a a segons R. LANTIER,
In en ai e des monumen s
sculp és p ech é iens de la Péninsule Ibé ique. I. Lusi anie. Con en us Emen ensis,
Pa is, 1918, p. 21, núme o 93, limina
XXXVI,
83). També el geni de la a do de
i'a c de Sep imi Se e a Roma po &se ap oxima en aques a ep esen ació, malg a
que no hi apa eix la lleb e (G.M.A. HANFMANN,
The Season Sa cophagus
...,
nÚme-
o 311);
F.
BENOIT, "No e su un sa cophage
...",
p. 173, no a 4.
ju ja un agmen an pe i , una possible c onologia més a dana dins els
p ime s emps del segle
IV.
LAMINA
111.
Pe i agmen de sa cb ag
amb
el geni de la
a do .
(Museu d1His 6 ia de la Ciu a )
Hic, iace , F anciscus, de, Reqesen
2,
quond
a n, no a ius, ba chinonensis, qui, di nisi , p o, ani
e sa iis, anime, sue, e , do nine, Ma ga
i e, uxo is, eius, dece n, mo aba inos, cen
suales, e obii , deci no,
die33,
nadii, anno,
domini, nilessi no, ecen essi no,
sep uagessi no p i no, cuius, ani ne equiescan
,in pace.
La da e a línia de la insc ipció e lanqueada a ambdós cos a s d'un
escu amb un oque o peGa d'escacs, componen més an ic del blasó dels
Requesens que a les p ime es o mes documen ades ms a a apa eix en g ups
de es disposa s en iangle34; més a d el blasó es odeja ia d'una bo du a
anglesada i la b anca ba celonina del llina ge a egi ia amb pos e io i a les
a mes d'A agó, o man ja un escu qua e eja en c eu35.
El ex de la insc ipció encaixa pe ec amen ai ma c de les p oceden s
de la Ca ed al de Ba celona3'j
i
aixb e a cons i ui una no a p o a en a o
del seu o igen ms a a no del o cla , segons hem di al p incipi.
32
Malg a que les da e es lle es de la p ime a línia es oben p ic icamen
esbo ades, enshem decidi pe aques a ansc ipció que encaixa a l'espai disponible
pe eni a més documen ada la o ma p bxima Requesen l'any
1359,
p ope a pe
an al emps de la nos a insc ipció (c . A. ALCOVER-B. MOLL, Dicciona i ca ald-
alencici-balea , ol.
IX,
Ba celona
1969,
p.
397,
s.u. "Requesens"):
33
Malg a que sigui més eqüen l'o dinal col.loca desp és de die, no deixa
anma eix d'es a es imoniada aques a es uc u a (c . pe exemple J. MAS, Lo ossa
de la S6u de Ba celona
...
núms.
15, 16, 17
i
18).
34
A A. i A.
GARC~A
CARRAFFA, Dicciona i0 he áldico
y
genealógico de
apellidos españoles
y
ame icanos, ol.
75,
Mad id,
1956,
p.
196,
obem que ja Pe e
de Requesens
al
se ei del ei Jaume
I
enia com a escu es ocs o peces d'escacs
d'a zu posa s en iangle damun un camp de pla a; al segle XIV apa eix el ma eix
escu pe b amb els ocs d'o i el
1355
aques da e amb bo du a anglesada es ; g a a
a la omba de Guiiiem de Recasens a San a Tecla de Ta agona. A A.
RE ARMEN GOL,
"Llina ges an ics de Ca alunya",D'Acid 'All6
86 (1925),
p.
51,
es liegeix: "El manus-
c i de Joan Pau Colome del segle XVII i ula 'Llib e de la A me ia de la noblesa de
Ca alunya' desc iu les a mes del Requesens: "De Azu
3,
Rochs de o bo de den ea de
o . Tenen el Tí ol de Noble, quina co ona su mon a l'escu ".
35
F.X.
DE GARCÍA DURAN, Ada ga Ca alana, Mad id,
1753
( eimp . Ba ce-
lona,
1954),
p.
72,
de ineix l'escu dels Requesens de Ba celona que " ae cua elado
1
y
4
de A agón,
2
y
3
de azu , es oques de ajed ez, de o o, la bo du aanglesada
de 10 mismo". CC. pe las a ian s de l'escu dels Requesens, cap d'elies amb un sol
oque ,
F.
DOMENECH I ROURA, Nobilia i gene al ca al;, ol.
111,
Ba celona,
1928,
limina
IX.
36
C . no a
33.
Demés unes ó mules i ab e iacions inals exac es o mol sem-
blan s es oben pe exemple a l'al a lipida que hem ecolli en aques ebail (no a

Pel que espec a al pe sona ge pel qual es eu ili zi el sa cb ag omh,
ben poc se'n sap de momen . No cons a cap F ancesc de Requesens a la
elació dels no a is ba celonins elabo ada po J.M. ~adu ell~~ ni ampoc
als p incipals es udis genealbgics que sob e aques a pode osa amixa han
es a publica s38. Només podem inclou e'l en una 6poca inicial de l'assen-
men dels Requesens a Ca al~nya~~, quan enca a no ha ien assoli el p es-
igi
de qu8 gaudi ien hnpliamen als segles
XV
i
XVI,
desp és de l'aju de i-
ni iu que ob ingue en en el Comp omís de Casp. Tal egada el nos e
F ancesc de Requesens ingué algun g au de pa en iu amb el bisbe de Lleida
del
1380,
Gue au de Requesens, un dels pe sona ges al qual s'ha a ibu
l'o igen de la g andesa de la amília40.
28)
i
a di e ses insc ipcions une hies de la Ca ed al, com en les de les naus del claus-
e; obem
així
ma eix undacions p ic icamen idh iques pe a celeb a els ani e -
sa is dels di un s (c . J. MAS,
Lo ossa de la S6u de Ba celona
...,
pp. 154 i SS. i nÚms.
88-89, ambdues de mi jan segle XIV. A l'ob a de Mas no es oba cap al e Requesens
en e a a la Ca ed al de Ba celona ni ampoc a l'es udi de R. PIÑOL,
He áldica de la
Ca ed al
...
37
J.M. MADURELL,
A chi o Gene al de P o ocolos de Ba celona. Í idice c o-
nológico al abé ico,
ol. I, Ba celona, 1950.
38
P. NEGRE, "El cas iilo de Requesens",
Anales del Ins i u o de Es udios Ge-
undenses
IX
(1954), pp. 171-232, esp. pe al segle XIV, pp. 210-212;s. SOBREQU~S
I
VIDAL, "En o n del llina ge dels Requesens" a
Socie a i esm c u a polí ica de la
Gi ona medie al,
Ba celona, 1975, pp. 310 i SS., c . el quad e genealbgic de les pggi-
nes 312-313; A. D'ARMENGOL, "Llina ges an ics...",
Dicciona i biog ijic,
Albe í
edi o , ol. IV, Ba celona, 1970, pp. 60-64.
39
S. SOBREQU~S, "En o n del llina ge...", pp. 303-304 pe als p ime s Reque-
sens; aques au o senyala (p. 303) que "el p ime memb e il.lus e de la amília ou
un F ancesc de Requesens que el 1286 acompanyi Al ons I1 a la conques a de
Mallo ca. D'aques pe sona ge, segons Tomic, és eixi 10 llina ge de Requesens".
40
C. BATLLE,
La c isis social
y
económica de Ba ,celona a mediados del si-
glo
XV, ol.
I,
Ba celona, 1973, p. 172, no a 5; S. SOBREQUES,"E~~O~~ deluina ge...",
p. 304 si ua l'inici de l'ascensib de la amília a pa i del Comp omís de Casp.