La iconografia de les estacions a Barcino a propòsit d'un fragment de sarcòfag romà reutilitzat com a làpida

LA ICONOGRAFIA DE LES ESTACIONS A BARCINO A PROPOSIT ?UN FRAGMENT DE SARCOFAG ROMA REUTILITZAT COM A LAPIDA DE F. DE REQUESENS Isabel Roda La pega, mo iu cen al del p esen es udi, és un agmen de on de sa cb ag (lamina I), a ui al Museu d'His b ia de la Ciu a de Ba celona, on ou diposi ada jun amen amb al es objec es de mol di e sa ca ego ia que componien el "llega Apel.les Mes es". La se a p oced8ncia no es a del o acla ida, pe 6 pe dades in e nes sembla con i ma -se que degué oba -se lla g emps encas ada en algun pun de la ca ed al de Ba celona. P ecisamen podem eco da a a que la cons ucció de la agana p incipal la inicia a mi jan segle XIX I'a qui ec e Josep O iol Mes es, pa e d'Apel.les;nose ia pe an es anya la p eskncia d'aques a pega a la col.lecciÓ amilia . Les dimensions del agmen de la caixa del sa cb ag que ac em énen condicionades pe la insc ipció medie al g a ada al seu e e s pe l'ob a de qual es e alla con enien men l'escul u a. De l'esmen ada insc ipció (li- mina 11) en pa la em a la i de l'a icle, puix que dóna la da a del eap o i- amen (1371) i és a més in8di a amb lYin e 8s d'al.ludi un memb e enca a poc no able de la p es igiosa amília dels Requesens. Anem, doncs, p ime a comen a el sa cb ag oma agmen a i: Mesu es: longi ud 56,50 cm; amplada 41 ,SO; g uix 5 cm. El elleu mkim de les igu es é 3,50 cen íme es. Núme o d'in en a i: MHC 8855. Ma e ial: Ma b e g oguenc amb algunes enes g ises. Conse ació: o a la pega p esen a un o desgas que a ec a p inci- palmen els os es dels pe sona ges els e s dels quals es an gai ebé esbo a s. La pega co espon a la pa cen al de la caixa, la o a supe io de la qual s'ap ecia ben cla amen , i les igu es es oben allades a I'algada dels LAMINA I. F agmen de sa cb ag de les es acions conse a ai Museu d'His b ia de la Ciu a , eap o i a desp és com a Iipida de F. de Requesens. LAMINA 11. Lipida sepulc al de F. de Requesens genolls. De la deco ació es a a ui només la pa de es pe sona ges que s'han in e p e a ins a a com a componen s d'una escena de sac i ici'. Aques a iden i icació pod ia ha e es a p odui'da pe la inB cia de i ada de la manca d'un es udi de alla pe quB c eiem que es ac a sens dub e de la epe ida ema ica de les qua e es acions, de les quals s'iden i iquen al al nos e sa cb ag la a do i l'hi e n. La a do (p ime a igu a a la d e a) és ep esen ada so a la o ma d'un adolescen 2 es i només amb una chlamys co dada amb una íbula a I'es- pa lla d e a i ecollida al seu b aq esque e d'on cau en plecs e icals acon- segui s pe mi ja d'incisions 1ineals;a la ma esque a po a un cis ell de ui s, a ibu habi ual dels genis de la a do 3, de o ma es e a i alla gada amb un anell al cen e i amb e icula uni o me de línies obliqües i pa al.leles 1 C . pe exemple, F. UDINA-MARTORELL, Guia del Museo, Ba celona, Museo de His o ia de la Ciudad, 19693, p. 82; M. TARRADELL, "Ba celona an iga a His d ia de Ba celona, Ba celona, 1975, p. 129. W. H. ROSCHER, Aus ich liches Lexicon, de g iechischen und omischen My- hologie S.U. 'Ho ai'; J.A. HILD, S.U. "Ho ae", Da -Sagl.111, p. 54; J0LLES.s.u. 'Ho ai: RE VIIIb, S u ga 1913, cols. 2311-2313; pe a exemples d'iconog a ia a l'a omh, c . C. ROBERT, Die An iken Sa kophag elie s, zwei e band, Be lín, 1890, pp. 3-5 pe a la ep esen ació de les es acions a el del sa cb ag de Villa Albani amb les noces de Te is i Peleu ( . més ecen men sob e aques sa cb ag, G. BENDINELLI, "La genesi del sa co ago Albani con le nozze di Peleo e Te ide", Mi eilungen des Deu schen A - chaeologischen Ins i u s, Roemische Ablei ung 64 (1957), pp. 92-97). Com a p ime es udi impo an de conjun sob e les es acions podem eu e, P. HERRMANN, De Ho a um apud e e es igu is, Diss. inaug. Be lin, 1887 i més ecen men , en e al es, han ac a la qües ió de la se a simbologia: R. ETIENNE, "Dionysos e les qua e saisons su une mosaipue de Volubilis (Ma oc)"MEFRA LX11 (1951), p. 106, especialmen núme o 3 on a una ampla elació dels mosaics del cicle de les es acions; N. CASINI, "II sa co ago di Ap icula", A cheologia Classica IX (1957), p. 77; R. BU- DRlESI, "I1 sa co ago con geni delle s agioni nel Pa co A cheologico di Tipasa (Alge ia)", A i del 111 Cong esso Nazionale di A cheologia C is iana (An ichi i Al oad ia iche VI), T ies e, 1974, pp. 497 SS., esp. n. 8; M. LAWRENCE, "Season Sa cophagi o achi ec u al Type", Ame ican Jou nal o A chaeology 62 (1958), p. 277; H. FOURNET-PILIPENKO, "Sa cophages omains de Tunisie", Ka hago XI (1 96 I), p. 84 ;R. TURCAN, Les sa cophages omains i ep ésen a ionsdionysiaques, Pa is, 1966, pp. 593-625, esp. pp. 595-599 on al capí ol IX es e isen els dos es udis onamen als ins al momen : F. CUMONT, Reche ches su le symbolisme uné ai e des omains, Pa is, 1942 ( eimp . anas i ica, Pa is 1966), pp. 489-491 i 497, i espe- cialmen els dos olums dedica s a la p oblemi ica de les es acions, ob a de G.M.A. HANFMANN, The Season Sa cophams in Dumba on Oaks, Camb idge-Massachusse s, 1951 ( eimp . Nue a Yo k -Lond es 1971), esp. pp. 210-224 i 230-245 pe a la icono- g a ia del pe íode que aquí ens in e essa. 3 C . J.A. HILD, s.". "Ho ae", p. 253, no a 9, pe a les e e hies li e h ies clhs- siques als ui s de la a do . en ec euades pe a ep esen a els íme s4. El pen ina del pe sona ge con- sis eix en un casque o cabasse que cob eix pa del on , deixa isibles unes poc ma cades o elles. i acaba en pe i s issos odons que es dis ingeixen amb cla eda al cos a d e . El pes del cos ecau damun la cama de a i la se a ana omia es ema ca pe ígide~ incisions que con ibueixen a dona un cai e de osqueda a la igu a, augmen a pe la desp opo ció en e les se es di e en s pa s (mi esque a d'excessi a g andi ia, el cap una mica pe i ...), ca ac e ís iques que ambé s'obse en en la igu a immedia aque camina cap s la d e a amb la qual cosa pod íem po se econs i ui I'esquema composi iu del sa ch ag on hi hau ia la ep esen ació de dues es acions en pe l, inmbbils, i al es dues en mo imen , segons la ipologia que es ablí G.M.A Han manns. El segon pe sona ge é, o més a ia emp esona, en e les se es dues mans un inec amb les ales obe es; a es i amb única cu a cinc a i mani- ca a que s'adap a a la posi u a del cos i a la qual se supe posen alicula i pallium que li cob eix el cap. Aso a de l'inec es eu pa d'un objec e cilín- d i~ de di ícil in e p e ació que pod ia pe inye po se a un bas ó (pedum). Pe o s els a ibu s que acabem d'esmen a c eiem que podem iden i ica sense isc d'e o la ep esen ació amb el geni de l'hi e n que o so in apa eix ab iga amb una indumen i ia més eixuga i po an a la mi animals de cace a6. El pen ina , ambé encasque , sembla llis sense p es6ncia de issos; els e s de la ca a es euen un xic més ma ca s i pe me en de eu e com la línia de les celles no é in e upció amb la del nas, emma can una Amplia ca i a dels ulls. Ambdues igu es coincideixen, doncs, pe ec amen amb la iconog a ia ' adicional de la a do il'hi e n que a iba ins i o als emps mode ns7. 4 C . com a p ecisions c onolbgiques sob e els cis ells de ui s, que passen desp és a la iconog a ia c is iana de l'escena de la mul iplicació dels pans i els peixos, L. de BRUYNE, "Sa co ago c is iano con nuo i emi iconog a ici scope o a S. Sebas iano sulla Via Appia", Ri is a di A cheologia C is iana 16 (1939), p. 268 i sob e els cis ells de ui s en elació amb l'e b ic i dionisiac, egeu V. MACCHIORO, "I1 simbolisme nelle igu azioni sepolc ali omane: S udi di e meneu ica", Memo ie della Reale Aca- demio di A cheologia, Le e e e Belle A idi Napoli I (1911), pp. 91-92. S G.M.A. HANFMANN, The Season Sa cophagus ..., ol. I, p. 27. 6 Veu e la bibliog a ia esmen ada en la no a 2 i a més la elació dels es udis p in- cipals del segle XIX e e en s a la iconog a ia de l'hi e n a J.A. HILD, s.u. "Ho ae", p. 253, no a 10, on es ecullen ambé les on s clissiques. C . pe a la ima ge de l'inec com a simbol de l'hi e n els exemples ci a s pe F. BENOIT, "No e su un sa cophage du 'Bon Pas eu ' écemmen décou e i Ajaccio", MEFRA LVI (1939), p. 173, no a 3. 7 Reco dem, pe exemple, sense necessi a de eco e als g ans mes es in e na- cionals, la ep esen ació a Ba celona de les es acions al Palau de la Vi eina, ob a de Claudi Lo enzale, dins d'aques a ma eixa línia iconog i ica. Veu e ambé G.M.A. HANFMANN, The Season Sa cophagus ..., ol. I, pp. 278-280. Més di ícil de econs i ui , degu al poc que d'ell ens ha a iba , és el e ce pe sona ge, es i amb única manica a, del qual es a el b ag d e i amb la mi sos é una si ula; damun les se es espa lles po a ia un animal, be o mol ó, només isible en la se a pa pos e io , les po es del qual aga- a ia amb la ma esque a. La p es ncia d'un pe sona ge d'aques ipus éu en un p incipi que les ob es on es oba en ossin conside a-des com a c is- ianes, eo ia que ha queda a emps desca ada a a o del ca ic e pagi o p o i d'aques es ep esen acions, ca ac e que no cal di que donem al nos- e sa ch ags. Pod íem e no a que la igu a del pas o acompanya amb una ce a eqübncia les es acions i malg a no eni un lloc u , se si ua p e e- en men en un dels ex ems al cos a de l'hi e n pe a signi ica po se la 8 Podem eco da que les hipb esis sob e el ca ic e c is iid'aques es ep esen a- cions o en es uc u ades i de ensades pe J. WILPERT, I Sa co agi c is ianian ichi, Monumen i dell'an ichi i c is iana publica i pe cu a del Pon i icio Is i u o de A cheo- logia C is iana 1-111 (supl.), Roma, 1929-1936, I, 88 i 11, 338,340 pe ai sa cb ag em- po i i de les qua e es acions i F. GERKE, Die ch is lichen Sa kophage de Vo kons- an inischen Zei a S udien zu spae an iken Kun sgeschich e XI, Be lin, 1940 ( eimp . Be lin, 1978), pp. 30-31, l'es udia in en an adequa una in e p e ació c is iana a l'escena, eu e pp. 31-34 i pp. 52-72 sob e el ema del Bon Pas o . El ca ic e pagi es eu cla amen es able a ebails con els de H. SCHLUNK, "El sa có ago de Cas ilisca y 10s sa có agos paleoc is ianos espaííoles de la p ime a mi ad del siglo IV, PTíncipe de Viana XXVIII (1947), pp. 309-312 i d'A. GARC~A Y BELLIDO, Escul u as oma- nas de España y Po ugal, ol. I, Mad id, 1949, pp. 268-272. Veu e com a assaigs de di e enciació i semblances en e les igu es del Bon Pas o pagi i c is ia i 1'e oluciÓ del ipus iconog &c, R. GROUSSET, "Le Bon Pas eu e les scines pas o des dans la sculp u e und ai e des ch d iens", Mélangesd 'a chéologie e d'his oi e (1885), pp. 161-1 80; A. VEY RIES, Les igu es c iopho es dans I'a g ec, I'a g éco- omain e I'a ch é ien, Biblio hique des Ecoles an~aises d'A hines e de Rome 39, Pa is, 1884; H. LECLERCQ, s.u. "Pas eu (Bon)", Dic ionnai e díl chéologie ch e ienne e de Li u gie, asc. CXLVIII-CXLIX, Pa is, 1938, cols. 2268 i SS.; F. BENOIT, "No e su un sa cophage ...", p. 174 (sob e el ma eix sa cb ag, G. MORACCHINI-MAZEL, Les monumen s paléoch e iens de la Co se, Pa is, 1967, pp. 114-1 17); G.M.A. HANF- MANN, The Season Sa cophagus ... ol. I, p. 47; H. JURSCH, "T adizione e nuo a c eazione nell'iconog a ia paleoc is iana", VZZ Co so di Cul u a suN'a e a enna e e bizan ina, Rá ena, 1960, pp. 115,116 i 121; J. BAYET, "Idéologie e plas ique 111. Les sa cophages i 'g andes pas o ales' ", Zdéologie e plas ique, Rome, 1974 (= MEFRA 74 [1962]), pp. 178-187, especialmen ales pp. 178-179, i amb6 ala p. 185 cons a a el més g an nomb e de pas o s p o ans que no pas com a ideali zació de C is , a an a ge que ambé és ben pa en en la emi ica de les es acions (c . pe exemple H. LECLERCQ, s.u. "Saison", Dic ionnai e díl chéologie ch e ienne e de Li u gie, asc. CLXVI-CLXVII, Pa is, 1950, col. 575 i a cols. 573-582 a una alo ació de la e- p esen ació c is iana de les es acions a les di e ses a s); A. COSANTI, "Le s agioni nell'an ichi i e nell'a e c is iana", Ri is a Z alia IV(1901), pp. 669-687); F. GERKE, "Ideengeschich e de iü es en ch is lichen Kuns ", Zei sch. Ki chengeschich e 59 (1940), pp. 7-12. Veu e ambé la no a 24 d'aques eball. ecollida del bes ia quan s'acos a el ed, si és que no és ell ma eix la ep e- sen ació de l'hi e n9. Malg a ambé que l'o d e i la disposició de les es acions, així com el seu sexe, no és semp e el ma eix, si bé es dóna més no malmen de d e a a esque a comenqan pe la p ima e a1 O, de l'anaisi de les es igu es del sa cb ag ba celoni pod íem dedui que enim pa de la mei a esque a de la qual manquen la i - an sols po se l'acabamen de la igu a del pas o - i el seu lligam amb la pa cen al al cos a del geni de la a do , al egada ese ada a la ima ge del di un " a l'al a banda del qual pod ien eni simb icamen disposades les dues es an s es acions: p ime l'es iu d e i i nmbbi1,i a l'ex em la p ima e a a anqan cap a l'esque a. Pe b o aixb no és més que un in en de supli amb hipb esis allb que no ens dóna la eali a i pe an la co ec a solució ha de es a o qosamen ajo nada. Pel que a a la eali zació o mal dels es pe sona ges eiem que la se a quali a es a ben lluny d'ésse excel.len i po se ens inclina íem més a pensa en un alle local que no pas en una ob a impo ada, segons més enda an po se pod em conc e a . Les igu es es an cla amen delimi ades sob e el ons sense solc ci cumdan ; el ons és comple amen iiins sense cap mo iu secunda i o de eomplimen , la qual cosa con ibueix a e o qa l'as- pec e aiiía i independen de les igu es que donen la imp esió de composi- 9 F. BENOIT, "No e su un sa cophage ...", pp. 174-175; H. SCHLUNK, "El sa có ago de Cas ilisc a ...", p. 311; H. FOURNET-PILIPENKO, "Sa cophages o- mains ...", p. 130; R. BUDRIESI, "I1 sa co ago con geni delle s agioni ...", piginas 502-503, no a 30. Veu e els exemples colaciona s pe G.M.A. HANFMANN, TFe Season Sa cophagus ..., ol. I, pp. 243 i SS., i ol. 11, p. 25, no a 98; A. GARCIA Y BELLIDO, Escul u as omanas ..., ol. I, p. 269; M. LAWRENCE, "Season Sa co- phagi ...", pp. 293-294, limines 75-76 i 79 pe als casos a icans de ipus a qui ec b- nic, ambé es udia s pe H. FOURNET-PILIPENKO a les pp. 92-96, 129-130, 137-139, 146-149 i 152-153 (pe la p oblemi ica gene al de la deco ació i la,impo a- ciÓ o ab icació local dels sa cb ags no da icans, egeu N. DUVAL-P.A. FEVRIER, "Le déco des monumen s ch é iens d'A ique (Alge ie, Tunisie)", Ac as del VZZZ Cong eso In e nacional de A queologia Ois iana (Ba celona, 1969), Ciu a del Va ici, 1972, pp. 52-53). sob e la di e si a de sexe i o d e en la iconog~a ia de les es acions, eu e R. ETIENNE, "Dionysos e les qua e saisons ...", pp. 105-106; F. BENOIT, "No e su un sa cophage ...", p. 173; M. LAWRENCE, "Season Sa cophagi ...", p. 293; R. TURCAN, Les sa cophages omains ..., p. 595; G.M.A. HANFMANN, The Season Sa cophagus ..., ol. I, pp. 211 i ss. (p. 212, pas de les Ho ae emenines a les es acions masculines) i el ca ileg elabo a al ol. I1 a pa i de la p. 133. 11 Vegeu sob e la ima ge del di un com a ema cen al de sa cb ags de les es a- cions, G.M.A. HANFMANN, ol. I, p. 26 i ig. 43, p. 24 que ac a d'un sa cb ag del Va ici on les qua e es acions, de les quals la a do es ; inmbbil i l'hi e n é un mo- imen semblan al nos e, odegen el di un ep esen a de cos sence amb un olumen a la mi. Veu e ambé M. LAWRENCE, "Season Sa cophagi ...", p. 293 pe als sa cb ags a qui ec bnics i R. BUDRIESI, "I1 sa co agocon geni delle s agioni ...", p. 503, no a 30. ció de conjun poc es udiada, simple i esquemi ica; cauen aixíma eix dins d'un ígid on alisme, gene ali za en aques ipus de ep esen acions. Dels e s de la ca a, com hem is , poc és el que es conse a pe b sembla que els ulls e en ben con o neja s, p ou g ans, i amb lami ada xai llunyana12; dels ulls, en o na em a pa la quan ac a em la p oblemi ica del alle d'on pogué so i aques sa cb ag. Di e ses de les ca ac e ís iques ins a a enume ades es oben ambé p esen s en alguns sa cb ags c is ians hispinics, en e els quals pod íem ap oxima el de Layos, conse a a ui a laReial Acadkmia de la His b ia, de Mad id, que M. So omayo da a cap el 315 d. de la Rei malg a el desgas no sembla ap ecia -se l'ús del epa a l'acaba de les igu es i si en aques e sumem les ca ac e ís iques esmen ades, el elleu mig i el ipus de pen i- na que sob e o el de l'hi e n pod ia ajus a -se al de ini pe Sidoni Apol.li- na com de in o ue specimen 14, usual a pa i de la Te a quial c eiem que pod ia si ua -se el ma c c onolbgic del nos e sa cb ag en e da e ies del segle I11 i comenqamen s del IV, dins ja més a ia del pe íode a dl de la Te a quia (300-315 d. de J.C.)16. D'al a banda, si inse im el sa cb ag de Bu cino a l'hbi dels exempla s hispinics, eu em que no depassa les no ma i es gene als conegudes, és a di : ni eli a ís ic poc des aca , més densa di usió als cen es ma í ims de la Ta aconesa, i c onolbgicamen si uable en e els segle I1 i mi jan del IV 12 C . R. TURCAN, Les sa cophages omains ..., pp. 301-303 pe a les ca ac e is- iques del e o s e bquics i cons a inians. '3 M. SOTOMAYOR (Sa có agos omano-c is ianos de Espa ia. Es udio icono- gh ico, G anada, 1975, pp. 59i 63-64) p oposa aques a da a adduin una sg ie d'exem- ples p bxi ns o s ells al alle de l'a c de Cons an í. Aques sa cb ag és ambé cons an- inii pe a H. SCHLUNK, "El sa có ago de Cas ilisca ...", p. 349 i P. DE PALOL, A queologia c is iana de la Espa ia omana, Mad id-Valladolid, 1967, p. 297 el si ua als da e s emps de Cons an í. l4 Sidoni Apol.lina en una lle a da ada a inals del 470 o p ime s del 471 ad eqada al seu amic Vec ius (Epis . IV, 13, 1) desc iu l'abillamen del senado Ge - mini~ de la mane a següen : Eminue o ues isads ic a, ensus co u nus, c inis in o ae specimen accisus, ba ba in a uga u n la eb as me sis ad cu em sec a o picibus (ci a segons l'edició d'A. LOYEN a la Col.lec ion des Uni e si és de F ance, . 11, Pa ís, 1970, p. 141). 15 Pen ina s semblan sal del nos e hi e n són, pe exemple, els de Dioclecii i Se e al amós agmen de id e g a a el 303 en ocasió de les Vicennalia de Diocle- cii i Maximí Hi cules. 16 C . pe als can is a ís ics als quals es pod ia inse a el nos e sa cb ag, F. GERKE, Die ch is lichen Sa kophage ..., pp. 20,6 7-68: H. SCHLUNK, "El sa cb ago de Ca ilisca ...", pp. 313-314; G.M.A.HANFMANN, The Season Sa cophagus ... ol. I, pp. 51 i SS., i de mane a més gene al, R. BIANCHI BANDINELLI, "I1 p oblema deila scul u a omana del 111-IV secolo", ACME V (1952), pp. 615-633, ab euja a A cheo- logia (Va so ia) VI1 (1955), pp. 1-11. amb una supe io concen ació a la segona mei a del 111'1 La ema ica del agmen que ens ocupa no és ampoc insbli a a Hispania, bé que no és gai e abundan 8, i en si ua -la a l'ambien de Ba cino assoleix una espe- cial elle hcia pe que podem acos a -li al es dos agmen s elacionables amb el cicle de les es acions, el segon dels quals p esen a uns no ables pa al.lelismes amb el que hem es a anali zan i ajuda a acla i alguns pun s oscos. 1. El p ime agmen que olem p esen a és un osse de caixa de ma b e blanc amb enes g ises, del P ocon&sl9, de 25 cm d'alqada, 17 cm d'a nplada i 7 c n de g uix amb un elleu mkim de les igu es de3,50 cm sob e una placa de 3,50-4,50 cm, oba el 1971 als onamen s delaReial Capella de San a ga a (limina 111) i conse a al Museu d'His b ia de la Ciu a . S'hi dis ingeix una pa de la cama i del b ag d e d'un adolescen que sos é amb la se a mi un go im de aiin i a la pa inal se supe posa una lleb e les po es da an e es de la qual es ecolzen damun el genoll del pe - sona geZO. Malg a les dimensions edui'des del agmen c eiem que es ac a no amen d'una ep esen ació de la a do ca el go im i laíleb e són ambb uns dels seus a ibu s habi uals2 . La c onologia d'aco d amb el ce classicisme que sembla inspi a aques a ob a en el con o neja de la cama, po se es po xa a ni jan segle 111, sense exclou e pe les di icul a s de A. GARCÍA Y BELLIDO, Escul u as omanas ..., pp. 207-209. C . ambé els mapes I i IV de dis ibució elabo a s pe P. de PALOL, "Demog a ia y a queologia hispánicas de 10s siglos IV al VIII", BSAA XXXII (1966); ID., "Los monumen os de Hispania en la a queologia paleoc is iana", Ac as del VIII Cong eso In e nacional de A queologia C is iana (Ba celona 1969), Ciu a del Va ici 1972, p. 175. 18 Al es sa cb ags d'Hispania amb la ma eixa emi ica són, pe exemple, els dos d'EmpÚ ies i el del Museu de Po o (c . A. GARCIA Y BELLIDO Escul u as oma- nas. .., pp. 264-274 amb abundosa bibliog a ia an e io ; . no a 8 del nos e ebail; G.M.A. HANFMANN, The Season Sa cophagus ..., núms. 492 i 471; pels d'EmpÚ ies ambé M.ALMAGR0-P. DE PALOL, "Los es os a queol6gicos paleoc is ianes y al o- medie ales de Ampu ias", Re is a de Ge ona 20 (1962), pp. 31-33. 19 Hem d'ag ai aques a in o mació ai p o esso P.A. Fé ie que examini la peqa el no emb e de 1978. 20 Aques agmen de sa cb ag ou publica com a a je a de Nadal (1972) del Museu d'His b ia de la Ciu a i al dia i La Vangua dia del 9 de gene de 1972. 21 Reco dem pe exemple el baix elleu de M& ida en ma b e blanc, on su un pe sona ge oga que sos é a la se a mi esque a un go im de aiin que p o a de mos- sega -10 un pe i animal (coniii o a a segons R. LANTIER, In en ai e des monumen s sculp és p ech é iens de la Péninsule Ibé ique. I. Lusi anie. Con en us Emen ensis, Pa is, 1918, p. 21, núme o 93, limina XXXVI, 83). També el geni de la a do de i'a c de Sep imi Se e a Roma po &se ap oxima en aques a ep esen ació, malg a que no hi apa eix la lleb e (G.M.A. HANFMANN, The Season Sa cophagus ..., nÚme- o 311); F. BENOIT, "No e su un sa cophage ...", p. 173, no a 4. ju ja un agmen an pe i , una possible c onologia més a dana dins els p ime s emps del segle IV. LAMINA 111. Pe i agmen de sa cb ag amb el geni de la a do . (Museu d1His 6 ia de la Ciu a ) Hic, iace , F anciscus, de, Reqesen 2, quond a n, no a ius, ba chinonensis, qui, di nisi , p o, ani e sa iis, anime, sue, e , do nine, Ma ga i e, uxo is, eius, dece n, mo aba inos, cen suales, e obii , deci no, die33, nadii, anno, domini, nilessi no, ecen essi no, sep uagessi no p i no, cuius, ani ne equiescan ,in pace. La da e a línia de la insc ipció e lanqueada a ambdós cos a s d'un escu amb un oque o peGa d'escacs, componen més an ic del blasó dels Requesens que a les p ime es o mes documen ades ms a a apa eix en g ups de es disposa s en iangle34; més a d el blasó es odeja ia d'una bo du a anglesada i la b anca ba celonina del llina ge a egi ia amb pos e io i a les a mes d'A agó, o man ja un escu qua e eja en c eu35. El ex de la insc ipció encaixa pe ec amen ai ma c de les p oceden s de la Ca ed al de Ba celona3'j i aixb e a cons i ui una no a p o a en a o del seu o igen ms a a no del o cla , segons hem di al p incipi. 32 Malg a que les da e es lle es de la p ime a línia es oben p ic icamen esbo ades, enshem decidi pe aques a ansc ipció que encaixa a l'espai disponible pe eni a més documen ada la o ma p bxima Requesen l'any 1359, p ope a pe an al emps de la nos a insc ipció (c . A. ALCOVER-B. MOLL, Dicciona i ca ald- alencici-balea , ol. IX, Ba celona 1969, p. 397, s.u. "Requesens"): 33 Malg a que sigui més eqüen l'o dinal col.loca desp és de die, no deixa anma eix d'es a es imoniada aques a es uc u a (c . pe exemple J. MAS, Lo ossa de la S6u de Ba celona ... núms. 15, 16, 17 i 18). 34 A A. i A. GARC~A CARRAFFA, Dicciona i0 he áldico y genealógico de apellidos españoles y ame icanos, ol. 75, Mad id, 1956, p. 196, obem que ja Pe e de Requesens al se ei del ei Jaume I enia com a escu es ocs o peces d'escacs d'a zu posa s en iangle damun un camp de pla a; al segle XIV apa eix el ma eix escu pe b amb els ocs d'o i el 1355 aques da e amb bo du a anglesada es ; g a a a la omba de Guiiiem de Recasens a San a Tecla de Ta agona. A A. RE ARMEN GOL, "Llina ges an ics de Ca alunya",D'Acid 'All6 86 (1925), p. 51, es liegeix: "El manus- c i de Joan Pau Colome del segle XVII i ula 'Llib e de la A me ia de la noblesa de Ca alunya' desc iu les a mes del Requesens: "De Azu 3, Rochs de o bo de den ea de o . Tenen el Tí ol de Noble, quina co ona su mon a l'escu ". 35 F.X. DE GARCÍA DURAN, Ada ga Ca alana, Mad id, 1753 ( eimp . Ba ce- lona, 1954), p. 72, de ineix l'escu dels Requesens de Ba celona que " ae cua elado 1 y 4 de A agón, 2 y 3 de azu , es oques de ajed ez, de o o, la bo du aanglesada de 10 mismo". CC. pe las a ian s de l'escu dels Requesens, cap d'elies amb un sol oque , F. DOMENECH I ROURA, Nobilia i gene al ca al;, ol. 111, Ba celona, 1928, limina IX. 36 C . no a 33. Demés unes ó mules i ab e iacions inals exac es o mol sem- blan s es oben pe exemple a l'al a lipida que hem ecolli en aques ebail (no a Pel que espec a al pe sona ge pel qual es eu ili zi el sa cb ag omh, ben poc se'n sap de momen . No cons a cap F ancesc de Requesens a la elació dels no a is ba celonins elabo ada po J.M. ~adu ell~~ ni ampoc als p incipals es udis genealbgics que sob e aques a pode osa amixa han es a publica s38. Només podem inclou e'l en una 6poca inicial de l'assen- men dels Requesens a Ca al~nya~~, quan enca a no ha ien assoli el p es- igi de qu8 gaudi ien hnpliamen als segles XV i XVI, desp és de l'aju de i- ni iu que ob ingue en en el Comp omís de Casp. Tal egada el nos e F ancesc de Requesens ingué algun g au de pa en iu amb el bisbe de Lleida del 1380, Gue au de Requesens, un dels pe sona ges al qual s'ha a ibu l'o igen de la g andesa de la amília40. 28) i a di e ses insc ipcions une hies de la Ca ed al, com en les de les naus del claus- e; obem així ma eix undacions p ic icamen idh iques pe a celeb a els ani e - sa is dels di un s (c . J. MAS, Lo ossa de la S6u de Ba celona ..., pp. 154 i SS. i nÚms. 88-89, ambdues de mi jan segle XIV. A l'ob a de Mas no es oba cap al e Requesens en e a a la Ca ed al de Ba celona ni ampoc a l'es udi de R. PIÑOL, He áldica de la Ca ed al ... 37 J.M. MADURELL, A chi o Gene al de P o ocolos de Ba celona. Í idice c o- nológico al abé ico, ol. I, Ba celona, 1950. 38 P. NEGRE, "El cas iilo de Requesens", Anales del Ins i u o de Es udios Ge- undenses IX (1954), pp. 171-232, esp. pe al segle XIV, pp. 210-212;s. SOBREQU~S I VIDAL, "En o n del llina ge dels Requesens" a Socie a i esm c u a polí ica de la Gi ona medie al, Ba celona, 1975, pp. 310 i SS., c . el quad e genealbgic de les pggi- nes 312-313; A. D'ARMENGOL, "Llina ges an ics...", Dicciona i biog ijic, Albe í edi o , ol. IV, Ba celona, 1970, pp. 60-64. 39 S. SOBREQU~S, "En o n del llina ge...", pp. 303-304 pe als p ime s Reque- sens; aques au o senyala (p. 303) que "el p ime memb e il.lus e de la amília ou un F ancesc de Requesens que el 1286 acompanyi Al ons I1 a la conques a de Mallo ca. D'aques pe sona ge, segons Tomic, és eixi 10 llina ge de Requesens". 40 C. BATLLE, La c isis social y económica de Ba ,celona a mediados del si- glo XV, ol. I, Ba celona, 1973, p. 172, no a 5; S. SOBREQUES,"E~~O~~ deluina ge...", p. 304 si ua l'inici de l'ascensib de la amília a pa i del Comp omís de Casp.