PRESENTACIO
Aques és el e ce monog i ic dedica
al
ema de la dona publica
al
ila g de la his b ia de la e is a
Pape s.
El p ime a se el núme o
9
i
el segon el núme o
18.
La i a és signi ica i a pe qu2 posa de mani es
que, més enlli de les modes, els di e en s equips que han impulsa la
e is a han man ingu
un
in e b pe
un
ema enca a a ui p ou con e
e i . Aques núme o
30
so geix de la necessi a de e
un
balang sob e
els es udis en o n al ema de la dona. La nos a in enció
al
posa en ma xa
aques núme o ha es a ac a d'o e i una pano imica sob e l'ac ual es a
d'aques a qües ió a 1'Es a espanyol. C eiem que calia e -ho pe al de
palesa una se ie de can is que s'han ana p oduin en aques s da e s deu
anys, a l'en o n d'uns emes que ac en bisicamen de les disc iminacions
i/o desigual a s socials pe aons de sexe.
Aques s can is són p oduc e de múl iples ac o s
i
pod íem di que
enen
un
cai e més quali a iu que quan i a iu pel que a a l'ob enció de
millo es conc e es en la si uació eal de les dones. Es a di , ó a absu d
pensa que les disc iminacions
i
desigual a s abans esmen ades han des-
apa egu en aques s da e s anys. Pe b sí po a i ma -se que
hi
ha hagu
en el conjun de la ansició polí ica que ha iscu l'Es a espanyol alguns
indicis que demos en que les dones, o
i
el e lux del mo imen eminis-
a, es an so in de la se a suposada in isibili a .
ccPape s)>:
Re is a
de
Sociologia
En e els di e en s camins que es an en possible aques a no a isió,
obem dos ipus d'ins umen s. En p ime lloc els o ganismes c ea s pe
l1Adminis aciÓ Pública, com poden se I'Ins i u o de la Muje c ea pel
PSOE el 1983, en i a con inuado a de la Subdi ección de la Condición
Femenina c eada pe la UCD, i/o les di e en s comissions, en i a s
i
ch ecs que exis eixen a gai ebé o s els ni ells de go e n local i au onb-
mic, de les quals la Comissió In e depa amen al c eada pe la Gene ali-
a de Ca alunya l'es iu del 1987 és una mos a ecen . En segon lloc, els
g ups d'es udis dedica s al ema de la dona que ambé en aques s da e s
anys s'han ana c ean i/o consolidan a l'en o n de depa amen s o ins i-
ucions uni e si a is. En aques sen i cal des aca que si a inals dels anys
se an a només podia pa la -se dels g ups que més o menys unciona en a la
Uni e si a Au hnoma de Ba celona i a 1'Au bnoma de Mad id, a ui en
dia són ja deu els g ups uni e si a is que han dona supo a un documen
p esen a da an la e o ma de plans d'es udi que es 2 en cu s al com
p e eu la LRU. Un documen on es eclama l'eliminació dels con ingu s se-
xis es enca a p esen s en els ac uals plans d'es udi i una po enciació de la
ece ca en aques a ma eixa línia.
No
hi
ha dub e que no són aques s dos ipus d'ins umen s els únics
que han se~i pe a con igu a els can is abans esmen a s. De e podem
di que 1'exis i:ncia de les en i a s go e namen als i dels g ups uni e si a-
is són en g an mane a
el
ui de la o ga i de les demandes que el mo i-
men eminis a a eni els anys se an a, en aques país. Si esseguim la llis-
a de bona pa de les pe sones esponsables de i a enda an els es o gos
d'abans i els d'a a
hi
oba em o es coincidkncies. Les possibles di e gn-
cies exis en s en e un
i
al e emps pe ilen la dis hncia que hi ha en e
el discu s ideolbgic i el coneixemen especiali za o, si ho p e e iu, el
camí que a des de la ei indicació a la asca de ges ió.
I
possiblemen
d'aquí neixin les a iacions signi ica i es que han e dona un omb quali-
a iu al ema de la dona.
D'al a banda, com bé sabem les i els qui ens dediquem a l'es udi de
la eali a social i a més p e enem conkixe -la pe al d'e idencia que el
que exis eix no és l'únic possible, e ece ca és una de les poques possi-
bili a s de p odui coneixemen nou. A més, ambé sabem que cal eni
o ganismes públics que donin ons pe du -la a e me, com més especí ics
millo . Les en i a s esmen ades es an se in , en e d'al es coses, pe e
possible que els g ups d'es udi de les uni e si a s de Ba celona, Mad id,
Valkncia, País Basc, G anada
i
Midaga puguin cada cop més in es iga i
ansme e els seus coneixemen s. No és e iden men aques l'únic camí
pe qui: les disc iminacions pe aons de sexe desapa eguin, pe b és una
bona mane a de con ibui -hi.
Els a icles que o men pa del conjun d'aques núme o p e enen
se una mos a d'aques ipus d'es udis i ece ques. En p ime lloc oba-
eu uns esc i s que con ibueixen a dibuixa el deba eb ic en o n la con e-
niencia d'o gani za els es udis de la dona en g ups
ad
boc
a l'es il d'allb
que a les uni e si a s anglosaxones conside en com a
Women's S udies.
L'a icle de Ma y Nash és una bona ap oximació a quina és la pano hmica
in e nacional en o n aques s g ups. En l'esc i de Ve ena S olcke hi eu eu
la de ensa d'un pun de is a oposa a la c eació dels
Women's S udies
que po , sense cap mena de dub e, esul a polkmic. Ampa o Mo eno, a
con inuació i en la línia habi ual de les se es e lexions, posa de mani es
com l'and ocen isme que p esideix qualse ol o ma de coneixemen és la
clau a conside a en o s els es udis sob e la dona. M. Jesús Izquie do clou
aques apa a de e lexió eb ica gene al amb una p opos a sob e la pe -
inencia o no de conside a la dona com a objec e d'es udi en el camp de
les ciencies socials.
A con inuació i com a exemple dels ins umen s especí ics pe a la
ece ca que sob e el ema de la dona han so gi en aques s da e s emps,
pod eu llegi l'a icle de M. Luisa Mol ó. L'economis a alenciana ens
explica les ca ac e ís iques dels indicado s socials que 1'Ins i u o de la
Muje de Mad id es $ impulsan pe a alua la si uació de la dona a Es-
panya, o seguin les pau es del model elabo a pe las Nacions Unides.
L'a icle següen , esc i pe Te esa To ns i Tina B ulle , ac a de e un
eph de la si uació dels cen es de documen ació sob e la dona i de des-
c iu e les uncions de supo a la in es igació que po en a e me.
El e ce bloc d'in o mació es h compos pe un segui d'a icles que
e lec eixen alguns exemples de les ece ques més ecen s sob e la qües ió
que ens ocupa. Raquel Osbo ne ens pa la de emes com la po nog a ia
i la p os i ució en elació a la sexuali a de les dones, des d'una bp ica
que ac a de no ma ginali za uns a e s que no semp e han es a ac a s
amb el igo
i
la se iosi a que es me eixen. José Ignacio Casas i
M.
An-
geles Sallé demos en
uln
cop més se uns excellen s especialis es, capagos
de ac a la qües ió de l'ocupació de les dones des d'bp iques no sexis es.
Tina B ulle esc iu sob e l'educació dels nens i nenes i la o ga de ans-
missió dels ols sexuals. Finalmen , un equip d'especialis es en demog a ia
ens pa la sob e les a iacions en els ols de les pa elles segons siguin casa-
des o cohabi an s.
En da e e me apa eix la bibliog a ia. No és una bibliog a ia ex ensa,
sinó me amen indica i a d'algunes de les publicacions que en aques s
da e s anys s'han edi a a 1'Es a espanyol. Exis eixen al me ca di e en s
epe o is bibliog h ics que poden se consul a s a l'igual que els cen es
de documen ació especiali za s que es ci en en aques monog h ic. Fins i
*Pape s)>:
Re is a
de
Sociologia
o comp em amb I'exis hcia de bases de dades
-DONUA
i BIMU-
.a
més d'alguna al a en ase de eali zació i p ojec e, de les quals us e-
comanem la u ili zació. Comple a aques apa a d'in o mació bibliog i
ica la llis a d'es udis i ece ques eali za s amb el supo de 1'Ins i u o
de la Muje de Mad id. Un o ganisme que amb la se a sub enció ha ajuda
aambé a e possible la publicació &aques núme o de
Pape s.