Presentació

PRESENTACIO Aques és el e ce monog i ic dedica al ema de la dona publica al ila g de la his b ia de la e is a Pape s. El p ime a se el núme o 9 i el segon el núme o 18. La i a és signi ica i a pe qu2 posa de mani es que, més enlli de les modes, els di e en s equips que han impulsa la e is a han man ingu un in e b pe un ema enca a a ui p ou con e e i . Aques núme o 30 so geix de la necessi a de e un balang sob e els es udis en o n al ema de la dona. La nos a in enció al posa en ma xa aques núme o ha es a ac a d'o e i una pano imica sob e l'ac ual es a d'aques a qües ió a 1'Es a espanyol. C eiem que calia e -ho pe al de palesa una se ie de can is que s'han ana p oduin en aques s da e s deu anys, a l'en o n d'uns emes que ac en bisicamen de les disc iminacions i/o desigual a s socials pe aons de sexe. Aques s can is són p oduc e de múl iples ac o s i pod íem di que enen un cai e més quali a iu que quan i a iu pel que a a l'ob enció de millo es conc e es en la si uació eal de les dones. Es a di , ó a absu d pensa que les disc iminacions i desigual a s abans esmen ades han des- apa egu en aques s da e s anys. Pe b sí po a i ma -se que hi ha hagu en el conjun de la ansició polí ica que ha iscu l'Es a espanyol alguns indicis que demos en que les dones, o i el e lux del mo imen eminis- a, es an so in de la se a suposada in isibili a . ccPape s)>: Re is a de Sociologia En e els di e en s camins que es an en possible aques a no a isió, obem dos ipus d'ins umen s. En p ime lloc els o ganismes c ea s pe l1Adminis aciÓ Pública, com poden se I'Ins i u o de la Muje c ea pel PSOE el 1983, en i a con inuado a de la Subdi ección de la Condición Femenina c eada pe la UCD, i/o les di e en s comissions, en i a s i ch ecs que exis eixen a gai ebé o s els ni ells de go e n local i au onb- mic, de les quals la Comissió In e depa amen al c eada pe la Gene ali- a de Ca alunya l'es iu del 1987 és una mos a ecen . En segon lloc, els g ups d'es udis dedica s al ema de la dona que ambé en aques s da e s anys s'han ana c ean i/o consolidan a l'en o n de depa amen s o ins i- ucions uni e si a is. En aques sen i cal des aca que si a inals dels anys se an a només podia pa la -se dels g ups que més o menys unciona en a la Uni e si a Au hnoma de Ba celona i a 1'Au bnoma de Mad id, a ui en dia són ja deu els g ups uni e si a is que han dona supo a un documen p esen a da an la e o ma de plans d'es udi que es 2 en cu s al com p e eu la LRU. Un documen on es eclama l'eliminació dels con ingu s se- xis es enca a p esen s en els ac uals plans d'es udi i una po enciació de la ece ca en aques a ma eixa línia. No hi ha dub e que no són aques s dos ipus d'ins umen s els únics que han se~i pe a con igu a els can is abans esmen a s. De e podem di que 1'exis i:ncia de les en i a s go e namen als i dels g ups uni e si a- is són en g an mane a el ui de la o ga i de les demandes que el mo i- men eminis a a eni els anys se an a, en aques país. Si esseguim la llis- a de bona pa de les pe sones esponsables de i a enda an els es o gos d'abans i els d'a a hi oba em o es coincidkncies. Les possibles di e gn- cies exis en s en e un i al e emps pe ilen la dis hncia que hi ha en e el discu s ideolbgic i el coneixemen especiali za o, si ho p e e iu, el camí que a des de la ei indicació a la asca de ges ió. I possiblemen d'aquí neixin les a iacions signi ica i es que han e dona un omb quali- a iu al ema de la dona. D'al a banda, com bé sabem les i els qui ens dediquem a l'es udi de la eali a social i a més p e enem conkixe -la pe al d'e idencia que el que exis eix no és l'únic possible, e ece ca és una de les poques possi- bili a s de p odui coneixemen nou. A més, ambé sabem que cal eni o ganismes públics que donin ons pe du -la a e me, com més especí ics millo . Les en i a s esmen ades es an se in , en e d'al es coses, pe e possible que els g ups d'es udi de les uni e si a s de Ba celona, Mad id, Valkncia, País Basc, G anada i Midaga puguin cada cop més in es iga i ansme e els seus coneixemen s. No és e iden men aques l'únic camí pe qui: les disc iminacions pe aons de sexe desapa eguin, pe b és una bona mane a de con ibui -hi. Els a icles que o men pa del conjun d'aques núme o p e enen se una mos a d'aques ipus d'es udis i ece ques. En p ime lloc oba- eu uns esc i s que con ibueixen a dibuixa el deba eb ic en o n la con e- niencia d'o gani za els es udis de la dona en g ups ad boc a l'es il d'allb que a les uni e si a s anglosaxones conside en com a Women's S udies. L'a icle de Ma y Nash és una bona ap oximació a quina és la pano hmica in e nacional en o n aques s g ups. En l'esc i de Ve ena S olcke hi eu eu la de ensa d'un pun de is a oposa a la c eació dels Women's S udies que po , sense cap mena de dub e, esul a polkmic. Ampa o Mo eno, a con inuació i en la línia habi ual de les se es e lexions, posa de mani es com l'and ocen isme que p esideix qualse ol o ma de coneixemen és la clau a conside a en o s els es udis sob e la dona. M. Jesús Izquie do clou aques apa a de e lexió eb ica gene al amb una p opos a sob e la pe - inencia o no de conside a la dona com a objec e d'es udi en el camp de les ciencies socials. A con inuació i com a exemple dels ins umen s especí ics pe a la ece ca que sob e el ema de la dona han so gi en aques s da e s emps, pod eu llegi l'a icle de M. Luisa Mol ó. L'economis a alenciana ens explica les ca ac e ís iques dels indicado s socials que 1'Ins i u o de la Muje de Mad id es $ impulsan pe a alua la si uació de la dona a Es- panya, o seguin les pau es del model elabo a pe las Nacions Unides. L'a icle següen , esc i pe Te esa To ns i Tina B ulle , ac a de e un eph de la si uació dels cen es de documen ació sob e la dona i de des- c iu e les uncions de supo a la in es igació que po en a e me. El e ce bloc d'in o mació es h compos pe un segui d'a icles que e lec eixen alguns exemples de les ece ques més ecen s sob e la qües ió que ens ocupa. Raquel Osbo ne ens pa la de emes com la po nog a ia i la p os i ució en elació a la sexuali a de les dones, des d'una bp ica que ac a de no ma ginali za uns a e s que no semp e han es a ac a s amb el igo i la se iosi a que es me eixen. José Ignacio Casas i M. An- geles Sallé demos en uln cop més se uns excellen s especialis es, capagos de ac a la qües ió de l'ocupació de les dones des d'bp iques no sexis es. Tina B ulle esc iu sob e l'educació dels nens i nenes i la o ga de ans- missió dels ols sexuals. Finalmen , un equip d'especialis es en demog a ia ens pa la sob e les a iacions en els ols de les pa elles segons siguin casa- des o cohabi an s. En da e e me apa eix la bibliog a ia. No és una bibliog a ia ex ensa, sinó me amen indica i a d'algunes de les publicacions que en aques s da e s anys s'han edi a a 1'Es a espanyol. Exis eixen al me ca di e en s epe o is bibliog h ics que poden se consul a s a l'igual que els cen es de documen ació especiali za s que es ci en en aques monog h ic. Fins i *Pape s)>: Re is a de Sociologia o comp em amb I'exis hcia de bases de dades -DONUA i BIMU- .a més d'alguna al a en ase de eali zació i p ojec e, de les quals us e- comanem la u ili zació. Comple a aques apa a d'in o mació bibliog i ica la llis a d'es udis i ece ques eali za s amb el supo de 1'Ins i u o de la Muje de Mad id. Un o ganisme que amb la se a sub enció ha ajuda aambé a e possible la publicació &aques núme o de Pape s.