TEORIA
I
PROVOCACIO.
REFLEXIONS PER A
UNA
EPISTEMOLOGIA PARADOXAL
*
Sal ado Ca dús
Joan Es uch
(Uni e si a Au bnoma de Ba celona)
INTRODUCCIO
1.
Mol so in , en els nos es esc i s, hem e e e encia explíci a
a
la pe spec i a sociolbgica en la qual ens si uh em. Po se , pe a se més
exac es, hau íem de di que, en mol es ocasions, els nos es esc i s han
consis i p ecisamen a demos a
com cald ia pa la
de al o al al a qües ió
des d'una pe spec i a sociolbgica, més que no pas a pa la -ne di ec amen .
Di al amen , da an de qualse ol ench ec que hem ebu , els nos es
p ime s passos han ana , gai ebé semp e, en la di ecció d'in e oga -nos
sob e els onamen s de la ma eixa in e ogació que se'ns eia.
I
com que
aques exe cici, pe ell ma eix, ja esde enia p ou es imulan , la espos a
a l'ench ec podia consis i so in en una espos a als in e ogan s que sob e
la qües ió p oposada ens ha ien o mula .'
Aques a o ma de p ocedi é múl iples jus i icacions la meno de les
quals no és el e que, donada I'escasse a de mi jans de qui. hom disposa
*
Aques a icle és el esul a d'un eball que ha es a du a e me g kies
a
l'in e ss
i
a l'aju de la Fundació Jaume Bo ill.
1.
Amb in e ogacions s'acaba a
La inno ación eligiosa
(1972)
i
el
Plega
de
iu e
(1981a),
i
amb in e ogan s s'acaba el
Sabe el emps
(198513).
I
no només en
aques s ex os, sinó que així hem p ocedi en gene al. Es el emo a cau e en
allb
que en un al e lloc anomenhem < el plae soli a ia de l'in ellec ual,
i
que consis eix
a au oci a -se abundosamen , el que ens a eme e el lec o a la bibliog a ia gene al,
pe al que ell ma eix se se eixi.
<(Pape s)>: Re is a de Sociologia
pe
a
la in es igació independen , la e lexió d ica és la més ba a a de
o es --en el sen i econbmic de l'exp essió, i amb el benen ks que l'in es-
igado eballa amo e
Dei.
Quan es egades no ens han a iba enci ecs
que,
a
can i de no es, ens han demana ponkncies
i
a icles, i que e ec i-
amen hem accep a de eali za !
SS
po se , ambé, aques ca ic e <(ba a )> de la eo ia el que ha pe mks
que l'es a espanyol hagi exceui en l'edició de ex os de iloso ia de la cikn-
cia, d'epis emologia, i de eo ia del coneixemen , malg a l'escL olum
d'in es igació cien í ica
.2
Tanma eix, la nos a p eocupació pe explici a la pe spec i a sociolb-
gica
en
la qual ens si uem es deu, sob e o , a una olun a igualmen ex-
plíci a de de ensa una de e minada concepció de la sociologia,
i
de denun-
cia els icis d'algunes p ic iques que so in a iben a la incompe kncia i
o egen 1'abÚs.J
Aques a línia de e lexió ha qualla en un ecen a icle, publica en-
guany pe la Fundació Jaume Bo ill, i ula <(Conside acions sob e la c isi
ac ual de la sociologia)> (Es uch i Ca dús,
1985).4
A a bé, ha en eballa en la di usió i de ensa d'una de e minada pe s-
pec i a, ens sembla necessa i i opo ú es end e aques a e lexió al e eny
de I'epis emologia.
De e , la p e ensió d'aques es a lles no es po deslliga d'allb que
hem esc i ins a a, o i que el p esen a icle suposa un ce es o g de
epensa les p bpies ce eses, com a únic camí possible d'a eng en una
nos a decla ada -i desca ada- p eocupació pe l'o ici de socibleg.
I
ambé cal di , de bon p incipi, que en aques exe cici de <{ epensa
les ce eses)>
hi
han ingu un pape de p ime o d e els amics An oni Es-
2. El epas dels ca alegs d'algunes edi o ials se ia su icien pe a dona c edibili a
a aixb que diem. Pe b pe si no os p ou
-i
eco en a
la
on d'in o mació pe
excel.l?ncia-, egeu que deia Ludol o Pa amio en una c i ica de llib es, a <(La iloso ia
de la ciencia en 10s años se en a,, a
El País
(25-IX-1983):
<(En e ec o, es e pequeño
país es á comen ando a se casi un luga idilico en el campo de la iloso ia de la
ciencia, aunque s610 en 10 que a publicaciones se e ie e.)>
3.
Aques a <~ ocaciÓ)> c i ica ens ha algu més d'una es i ada d'o eiíes, gene al-
men més ca egades de mal humo que d'a gumen s. Vegeu, pe exemple,
J.
Casal,
J.
Funes i
M.
Planellas, <(De la aó als deli is)>, a
Pape s de Jo en u ,
núm. 24-25,
no emb e de 1984, o F. He nández, c Respues a a una no a de "Lec u a1')>,
Pape s,
núm. 25, 1985.
Pe la nos a banda, egeu especialmen Es uch
i
Ca dús, 1978, 1981b
i
1984a,
en e d'al es.
4.
To i que I'a icle, en el ons, espon a I'in e ogan d'una suposada c isi ac ual
de les cisncies socials, les conside acions que s'hi an an pel ca ni de dis ingi en e
di e ses p l iques, que impliquen I'exis Sncia de <(c isis* dis in es segons cadascuna
d'elles.
I
Re lexions pe a
una
epis emologia pa adoxal
adé i Josep Ma ia Te icab as. L'e udició de l'un i la cla eda in eBec-
ual de l'al e -sense, pe aix6, ha e -10s de e esponsables d'allb que
esc i im- han es a els ca ali zado s de les a lles que segueixen,
i
no ho
podíem pas deixa di només en una no a a peu de pagina.
2.
Els eixos del nos e pa icula < comba )> han es a , &una banda,
la
ei indicació de la eo ia
en la in es igació sociolbgica,
i,
d'al a banda,
una mane a pa icula de de ini la coneguda
up u a epis emolbgica
de
Bou dieu
e . al.
(1968) i la pos e io
cons ucció de l'objec e,
que, en els
nos es e mes, consis i ia en l'es o g de dis inció en e el que en di íem
el
p oblema social
i allb que se ia p bpiamen el
p oblema sociolbgic
--exe cici que ja p oposa e n, de o ma p ac ica, en el nos e
Plegm de
iu e
(1981a).
Així doncs, si la e lexió epis emolbgica ha de se , basicamen , un
es o g de e isió del p opi eball, un exe cici de c í ica dels p opis plan eja-
men s, aques a icle ol posa l'accen , p ecisamen , en la qües ió del
pape de la eo ia en p ime lloc, i en un segon momen en la qües ió
del pas d'allb que és social a allb que és p bpiamen sociolbgic, és a di , ol
p oposa una <c ;cnica)> de up u a que acili i i p opici? aques sal .
Si hem de se idels a allb que hem p oclama al es egades espec e
del coneixemen sociolbgic, quan hem di que, a un es o g de comp ensió
i
ap o undimen de i en la eali a social,
li
co espon un augmen de la
complexi a i la inde e minació del sabe que se'n de i a, una e lexió
epis emolbgica sob e les p bpies bases del discu s emp a compo a i ambé,
no una simpli icació dels p oblemes plan eja s, sinó, ben al con a i, un
g au majo d'in e ogacions espec e del discu s sociolbgic
i
de la eali a
social a la qual es ol o s'hau ia de e e i .
Ja ens a isa
P.
Bou dieu (1984:18) quan diu:
<<La
logique de la eche che es un e g anage de di icul és majeu es
ou mineu es qui cocdamnen
d
s'in e oge ,
d
chaque momen , su ce que
I'on ai e pe me en de sa oi
de
mieux en mieux ce que I'on che che
en
ou nissgn des commencemen s de éponse
qui en ainen de nou elles
ques ions, plus ondamen ales e plus explici es.)> (El sub a lla és nos e.)
En aques sen i , a l'únic que podem aspi a és
a
aconsegui que els
nos es in e ogan s es puguin o mula , ambé, en un g au
més onamen al
i
més explíci
que no pas ins a a.
3.
Tanma eix, i pe acaba amb aques es conside acions p h ies, ol-
d íem p ecisa una mica millo els lími s de les nos es p e ensions.
Hem d'a i ma , amb con undhcia, que es ac a o jus d'unes
e le-
<<Pape s)>: Re is a
de
Sociologia
xions p ouisionals, i po se an p o isionals com a e ides, sense que en
cap momen ,
i
pe a a, les p oposem amb la in enció de se i de <(guia)>
pe a ningú. El que Tomasi di Lampedusa a di a don Fab izio a
I1
ga o-
pa dol sob e els polí ics, ambé ho pod íem di a a &aques es a lles: ens
al a la acul a d'enganya -nos a nosal es ma eixos, essen com és el
equisi essencial de o s els qui aspi en a guia els al es.
Així, no enganyem
ni
ens enganyem, doncs. No es ac a d'una exhi-
bició eb ica ni d'e udició, sinó d'un es o c pe a icula e lexions di e ses
que en els da e s emps,
i
com a esul a dels nos es eballs, de discus-
sions, con e ses i lec u es, han ana a lo an a la supe ície, i que a a, ago-
sa adamen , ens decidim a esc iu e
i
publica .
No olem si ua la discussió pe sob e de la nos a ma eixa p oducció
sociolbgica, sinó que, en ce a mane a, es si ua al cos a si no pe so a
d'aques a.
Les ese es no són degudes
a
cap alsa modes ia
-hi
ha ex emes
humili a s summamen supe bioses-, sinó que, senzillamen , no old íem
que diguessin de nosal es alli, que es deia de dona Obdúlia de Mon cada,
ídua de Bea n,
i
que algú, desp és de llegi l'a icle
i
eco dan les pa aules
de Llo enc; Villalonga, exclamés: <(conse en, desp és de an s anys de
eballa plega s, la ma eixa in ellighncia, cla a
i
escassíssima, que quan
an comenla )>.
1.
SOBRE LA TEORIA
1.1.
Lamen pe la manca de emia
En di e ses ocasions hem de ensa la necessi a de la eo ia en els e-
balls d'in es igació sociolbgica. Po se enca a més, so in la c í ica que no
ens hem es a de e , ni a enen aons de con eniencia o incon eniencia,
s'ha onamen a p ecisamen en aques a g an absen de la majo pa de
p oducció sociolbgica dels nos es odals.
La bnica dominan d'allb que és conegu pel nom d'cces udis sociok-
gi s)>
és la p e ensió de <(descob i )> la eali a social que hom es udia,
d'una o ma di ec a
i
immedia a, a a és de i cniques menys que més
e inades, o més que menys ba oe es, a les quals es p essuposa una abso-
lu a no in e e encia i innocu'i a .
Aques a o ma de p ocedi aeix ins a quin pun la o mació p o essio-
nal, en el nos e am, ha es a escassa i p ecipi ada. El ecicla ge cap a la
p o essió sociolbgica - ins a a i aquí, no hi ha hagu cap solució academica
Re lexions pe a una epis emologia pa adoxal
accep able- no semp e ha ingu onamen s bons, i so in ni de dolen s..
.
Pe qui: si bé és ce que les exigencies del me ca de eball han obliga ,
hdhuc con a la olun a del ma eix socibleg, a un ipus de eball medio-
c e -pe limi acions p essupos h ies, de emps, d'objec iu i ideolbgiques-,
no
podem pas edui a aques a única causa la manca absolu a de e lexi6
eb ica de an s i an s es udis.
Insis im, doncs, en el e de la manca de o mació sociolbgica. So in ,
hom ha accedi a la p o essionali zació a a és de la iniciació en dos ipus
onamen als de con ingu s.
D'una banda, s'es udia sis emh icamen -i sis emh icamen malamen -
eo ia sociolbgica, que es edueix a la simpli icació esquemi ica dels e s
bhics de les ob es dels clhssics -no semp e llegides di ec amen , ni si ua-
des en el seu con ex ilosb ic, his b ic i social p ecís.'
I
enca a, pe acaba -
ho d'adoba , s'e ique en i col loquen els clissics en dos calaixos: els que,
malg a es a <(supe a )> el seu pensamen , cal coneixe -i abandona im-
media amen -, i aquells que són els <(bons)>, i als quals es dedica una
p opo ció d'ho es de docencia incompa ablemen més ex ensa.
Aixb a que ce s au o s semp e siguin ac a s amb mala consciencia-
Hom pa la h de Com e o Du kheim, pe exemple, com si calgués discul-
pa -se'n, i així es po jus i ica el pa ell de classes a abalades i desmane-
gades que s'hi hau an dedica . L'a el d'aques a mala consciencia, si bé el
p o esso s'enganya ell ma eix a ibuin -la al poc in e es d'aquelles posi-
cions eb iques, més a ia cald ia busca -la en el desconeixemen -aques
sí que p o und- del ma eix au o es udia .
Si mai algú é l'humo -i l'ence - d'anali za quina mena de eo ia
sociolbgica s'ensenya a les nos es uni e si a s i escoles de sociologia, en
e mes gene als i amb poques excepcions, ens pod em e ci ec de la
e aci a d'aixb que sos enim basa s només en la nos a expe iencia.
D'al a banda,
a
més de eo ia sociolbgica, la p o essionali zació passa
pe l'en enamen en kcniques d'in es igació. L'ensenyamen de ecniques,
de necessi a no menys indiscu ible, po ana des del ecu s a con ingu s
o ca abs ac es, ins a les ípiques <cp ic iques>> en la eali zació de qües-
iona is, bisi~amen .~
5.
Es o ca conegu el sis ema de dona msos de eo ia sociolbgica, amb ex enses
bibliog a ies de supo , pe b amagan la e e encia del ex o manual en
el
qual
el'
p o esso es basa pe dona les <(se es)> classes.
6.
Un dels au o s d'aques es a lles eco da pe ec amen com, en el p ime cu s
de ecniques d'in es igació que seguí, passi de l'es udi de
Les ma héma iques
en
sociologie,
de R. Boudon -només a ibi em al capí ol
l'V-,
a
l'anilisi p k ica
de pape pijama d'o dinado pe a la coUabo aci6 en in es igacions conc e es, a cau-
sa de la p o es a dels es udian s pel ca ic e abs ac e de la p ime a pa del cu s.

<<Pape s)>
:
Re is a de Sociologia
Tanma eix, el sal en e ds con ingu s ansmesos en la eo ia sociol&
gica -assigna u a que, com hem is , é
més
a ia un ca hc e &iniciació
i ual al llengua ge sociolbgic-
i
els con ingu s p opis d'un cu s
de
ecni-
$ques és an ample, que esde é gai ebé mo al de necessi a .
Des del nos e pun de is a, un dels g ans o a s en la o mació de
bona pa dels ap enen s de sociMeg ha es a aquell que hau ia de dona a
l'in es igado
<(les moyens d'assume lui-m2me la su eillamce de son a-
ail scien i iquen,
enca a que aixb, pe a Bou dieu
e al.
(1968:14)
--de qui és la ci ació-
< sJoppose aux appels
h
l'o d e des censeu s don
le néga iuisme pé emp oi e ne peu qzlie susci e la e eu de Ve eu e le
ecou s ésigné
h
une echnologie in es ie de
la
onc ion d'exo cisme~.
Així doncs, en e aques a eo ia sociolbgica de ca hc e inicih ic
i
els
cu sos de scniques onamen a s en uns p og ames d'in es igació po se
mol e ina s, pe 6 sens dub e hipo s ics (Needhan, 1962:VII),
i
so in
in es i s d'aquelles uncions exo ci zado es de les quals pa la a Bou dieu,
cald ia ha e desen olupa cu sos més a ia pensa s com a
pedagogia de la
in es ig~ció,
on la e lexió epis emolbgica hi adqui ís aquell pape que li
a o ga Gas on Bachela d en de ini -la com I'es o ~: d'a apa la Mgica de
l'e o pe cons ui la lbgica de la descobe a de la e i a , com a pol2mica
con a l'e o
i
com a es o c pe so me e les e i a s ap oximades de la
cikncia
i
eh mG odes que u ili za a una ec i icacib me ixlica
i
pe manen
(ci a a
P.
Bou dieu
e al.,
1968: 14; egeu ambé
6.
Bachela d, 1949).7
A a bé, si ins a a hem olgu e e i -nos a les causes onamen als
d'aques a abssncia de e lexió eb ica, que a dels es u'dis sociolbgics una
mena de eballs o es de la ica adició eb ica en sociologia, ambé
és
ce que no o es deu a aons in e nes a l'o gani zació de l'ensenyamen
d'aques a disciplina, sinó que, sob e la in es igació e6 ica i la eo ia en
la in es igació, hi plana gai ebé una mena de maledicció d'o igens ben
di e en s.
Des del nos e pun de is a, hi hau ia, com a mínim, es g ans im-
pedimen s en la con inuació
i
el desen olupamen d'aques a adició eb ica
en
sociologia, que, si bé són d'o d e di e en , són concu en s en les con-
seqii&ncies.
En p ime lloc cal di , obe amen i plana, que
e eo ia
en sociologia
implica ha e de
llegi , es udia
i
esc iu e.
7.
Aques a és una de les asques que, a a és de la nos a ac i i a docen , ens
hem p oposa de du a e me. Així, des de a anys, les nos es assigna u es de So-
ciologia del Coneixemen
i
Lbgica de la In es igació, hdhuc una pa impo an del
p og ama de la Sociologia de p ime cu s -al Depa amen de Sociologia
i
a la Fa-
cul a d'Econbmiques de la UA%
i
els semina is complemen a is que s'hi o gani zen,
en donen es imoni.
Re lexions pe a una epis emologia pa adoxal
No descob im es i no em sinó a egi -nos als qui c euen que la nos a
socie a , an p bdiga en mi jans hudio isuals, es a a aconan d'una mane a
apidíssima els mi jans esc i s de comunicació. La lle a cedeix lloc a la
pa aula, i aques a a la ima ge. Cada egada
és
més eqüen oba uni e si-
a is que no llegeixen, i ins i o amb g ans di icul a s pe a a icula esc i s
cohe en s
i
sis emh ics.
La sociologia no ha queda en e a en aques p océs, i cada egada és
menys li e h ia -en el bon sen i de la pa aula, és a di , ben esc i a- i,
en can i, cada egada més es edueix a:
o
bé un segui de aules es adís i-
ques amb comen a is <<en p osa)> al peu de cadascuna d'elles -més unes
b e íssimes in oduccions
i
conclusions- esum-, o bé a la ansc ipció, amb
comen a is, de lla gues <(con e ses de
ca i a, anomenades ambé <(en e is es
en p o undi a s.
Si, a més, hi a egim que da an la incompe i ncia que so in és p bpia
de 1'Adminis ació o del pa ó pe a a alua c í icamen el eball cien í ic
que ha enca ega , aques s acaben mesu an di a cien i ici a pe la p opo -
ció de xi es espec e del ex esc i , i pel pes, en quilog ams, del eball
p esen a , e aquí que ja enim un nou es ímul pe a deixa -se es a de
an a lle a. La eo ia omple pocs ulls i, a més, hau ia de se llegida..
.
En segon lloc, cal pa la de l'in usisme p o essional. Aques , en socio-
logia, ha p es semp e la o ma dominan de I'assagisme. Al nos e país
hi
ha bons exemples d'aques in usisme en o a una colla d'esc ip o s d'o í-
gens ben di e sos, que ap o i en la di icul a de dis ingi
d
que és discu s
sociolbgic del que és, pu amen
i
simplemen , discu s ideolhgic.
Cons an men apa eixen ideblegs que, amb una Ibgica bona acollida pe
pa dels mi jans de comunicació, s'especiali zen a di all6 que hom ol
sen i , de mane a que, bo i li ejan amb les e ique es de sociologia o d'an-
opologia, a o guen al sen i comú, ca ega d'e idi ncies collec i es, un
s a m de cien i ici a que sa is i d'allh més.
Així, hom sen pa la amb impuni a de la socie a de I'oci
o
de ai-
ualsn gas onbmics man enin una ce a ambigiii a en e el que se ia la
e lexió p e esamen cien í ica i un pensamen , a o es i a , o iginal
o
lúcid.
Aques assagisme posa de moda les disciplines quali icades de cicncies
socials, ce amen , pe b en -10s un lac a o en c ea unes expec a i es
que en cap dels casos no pod an sa is e , a no se que acabin enuncian al
seu igo especí ic. En da e e me, el p edomini d'una sociologia en esa
com a o ma d'in e enció social, d'enginye ia social,8 enca a ha desquali-
ica més el discu s eb ic.
8.
La qües i6 de la sociologia com a enginye ia social i'hem desen olupada a bas-
<(Pape s)>: Re is a de Sociologia
La u gencia amb la qual es o mula qualse ol demanda d'in e enció
social, a a és d'es udis sociolbgics, impedeix la eali zació de e lexió
eb ica, que demana, bb iamen , uns al es i mes d'execució i que no asse-
gu a uns esul a s p ecisos en uns e minis ajus a s. La Ibgica de la desco-
be a eb ica no es po a apa en un calenda i concís al gus de undacions
i
d'adminis acions,
A d'al es ipus d'in es igació se'ls concedeix el supbsi que es eali za
un eball a lla g e mini. Ningú no espe a, necessi iamen , esul a s im-
media s en ce a in es igació bhsica. A la sociologia, en can i, i pels p oble-
mes u gen s que hom li plan eja, se li demanen esul a s hpids.
To plega a que, da an d'un p ojec e d'in es igació eb ica, hom
s'a isqui -com ja ens ha passa -
a
ha e de sen i -se a di : <(Pe 6 si
aixb
només se h l'opinió dels senyo s Es uch i Ca dús!, Ve- 'ho aquí,
doncs. La eo ia, en sociologia, condemnada a se <(me a opinió)>.
I
no essen
ni an sols un e lex de < l'opiniÓ pública)> --com a ia l'assagisme i el pe-
iodisme in ús-, ja ens di eu quin in e ks po despe a !
És pe o
aixaixb
que em sembla con enien comenCa aques a e lexió
epis emolbgica in en an de p ecisa que hau íem d'en end e pe eo i@ en
les cikncies socials, i especí icamen en la sociologia, i ambé quins poden
se els mals usos de la eo ia, o, po se millo , quina po se la eo ia mal
en esa.
1.2. Teo ia, pe
a
e
qu ?
En 1'6s comú, hom a o ga a la pa aula eo ia un sen i que, en bona
pa , sembla la causa del desp es igi a qu& es h so mesa.
La p ime a accepció que obem en el dicciona i és aquella que p esen a
la eo ia com a quelcom deslliga de la p hc ica: <<cons ucció in ellec ual
elabo ada amb independencia de o a aplicació p ic ica)>, d'on es de i a
l'exp essió de cla es conno acions desquali icado es: icAixb és pu a eo ia!
)>
I,
sense deixa el dicciona i, obem I'exp essió <(en eo ia)>, que segons
aques cal de ini com <<en p incipi, sense ha e -ho comp o a en la p hc ica),
(Dicciona i de la llengua ca alana,
GEC,
la. ed., 1982). Es pod ia di que
el dicciona i, en aques cas, p en pa i , sense discussió, a a o de la
p hc ica, i deixa la eo ia com a quelcom p o isional, que, sense el supo ,
amen a
J.
Es uch
i
S.
Ca dús
(1985)
i,
sense esignació, sabem que
és
i
se a la
o ma dominan de la p hc ica sociolbgica, acompanyada a ia pe un nou ipus cada
egada més es es: el socibleg-bu bc a a.
Re lexions pe a una epis emologia pa adoxal
la comp o ació o I'aplicació p hc ics, esde é un es o g inacaba , inú il?
Aques a suposada p eeminsncia de la p hc ica pe sob e de la eo ia és
pa allela a la suposada p eeminhcia de la eali a pe damun de la e-
lexió, i és un dels e o s més eqüen s en la p hc ica sociolbgica. La c í ica
a
la
ingenu'i a
que suposa c eu e en c l'e id2ncia)> dels e s, es h co ec a-
men es able a a
P.
Bou dieu
e al.
(1968:54
i
SS.). Diuen els au o s:
<<I1 au se ga de d'oublie que le éel n'a jamais I'ini ia i e puisqu'il
ne peu épond e que si on I'in e oge. Bachela d posai , en d'au es e mes)
que "le ec eu épis émologique
[...I
a du a ionnel au éel e non poin ,
li
l'inue se, de la éali é au géné alH.>>
De mane a que és absu d man eni
<(la con ic ion, enco e ks épandue,
qu'il exis e des ai s qui pou aien su i e els quels
h
la héo ie pou
laquelle e pa laquelle ils on é é ai s)>.
No
és menys ce , pe b, que el desp es igi de la eo ia, no només en
I'o d e del seu Ús comú, sinó ambé i especialmen en I'hmbi de la e lexió
cien í ica, ha es a guanya a pols.
La c í ica més e o ge i di e ida que mai hhgim llegi con a la eo ia
i
els seus excessos, es po oba en el llib e d'E.
P.
Thompson esc i
a
p opbsi de
L.
Al husse . Amb mol d'ence , Thompson (1978: 36
i
SS.)
ens eco da que, e ec i amen , I'objec e eal és epis emolbgicamen ine ,
pe b no necessh iamen ha de se ideolbgicamen o socioMgicamen ine .
De mane a que, si bé la his b ia <( eal)>
i
el coneixemen his b ic són e ec i-
amen coses di e en s que no s'han de con ond e, o i així cal no enca
els pon s que els uneixen:
i(c Hay
que deci que
10
eal no es $ "ubi ue a", mien as el pensamien o
es a ia en la al quila sala de con e encias de nues as cabezas, "aqui den-
o". El pensa
y
el se habi an un solo
y
mismo espacio,
y
es e espacio
somos noso os mi~mos.>>'~
9.
Bs na u al que els dicciona is no s'es iguin pe omancos,
i
que no incloguin
obse acions i comen a is a llu s de inicions - o
i
que el doc o Joan Co omines,
amb el seu
Dicciona i e imolbgic
i
complemen a i de la llengua ca alana,
sembli dis-
posa a acaba
amb
aques a endkncia. Tanma eix, pe si un dia es decideixen a segui
els passos d'aques eminen iibleg, sugge i íem a egi una no a desp és d'aques es
exp essions ela i es a la eo ia, que eco dés allb que deia
G.
K.
Ches e on a
O o-
ddxia:
c L'home elic és aquell que a més coses inú ils.),
10.
La nos a emp ació se ia e en a en escena un nou pe sona ge, Agus in
Ga cia Cal o, a a és d'un dels capí ols de
Lalia
(1973),
el ui s, que ac a <(De
la con usión en e mé odo
y
obje o, a p opósi o de 10s g ados de ealidad de 10s
colo es^>.
De momen desis im de I'in en , pe b es em segu s que a ia la ep esen-
ació mol més in e essan .
ccPape s)>: Re is a de Sociologia
coneixemen sob e la socie a quelcom
d'o iginl
i
p opi.
Alho a, s'ha de
di amb cla eda que cal e i a la emp ació de c eu e's en possessió d'un
ipus de coneixemen supe io .
De e , an en el cas de
Bou dieu,12 en el coneixemen sociolbgic inac-
cessible
al
p o h, com en al es au o s, es ablin di e 5ncies de g au -on,
na u almen , la e lexi6 sociolbgica se ia una mena de ccsen i comú supe-
io )>--, I'es ablimen d'una je a quia de coneixemen s ens sembla e bnia,
p ech ia --objeccions Ibgiques-
i
p esump uosa -objecció k ica.
Vegem, doncs, quina pod ia se la nos a posició da an d'aques a dis-
cussió. D'una banda, des del nos e pun de is a, ens sembla abusiu
pa la del sen i comú, del coneixemen quo idih del món social, com d'un
coneixemen <(espon ani)> de la eali a . El sen i comú és un coneixemen
consnui' , o qa
pels emisso s d'e idkncies collec i es,
di e s
segons els
di e sos submóns de ida social en els quals l'indi idu ac ua, i
pe
an
amb mol s i mol di e en s g aus d'homogenei' a i cohe hcia, de con in-
gu s eb ics
i
p agmh ics, e c. E ec i amen , la ida quo idiana es h domi-
nada onamen almen pe coneixemen s
ipi ica s,
coneixemen s
de ecep a
(P.
L. Be ge
i
Th.
Luck nann, 1966). Pe b ambé hi ha sen i comú
en les expe i5ncies
no1 o dinh ies,
en les especí iques de les
zones limi ades
de igni ica ,
p ecisamen en els esde enimen s no quo idians, so p enen s..
.
D'al a banda, el ma eix coneixemen sociolbgic és ecupe a pel co-
neixemen comú,
pe
la p emsa
i
els mi jans de comunicació en gene al.
Així ho plan eja V. Pé ez Diaz (1980: 131):
<<...a 10 que se asis e es a una con amin~ción c ecien e del lenguoje colmún
con é minos y exp esiones o iginadas en
IQ
discusión sociológica
-10
cua1
es,
a
szc ez, la consecgezcia, inin encionada
y
pa adójica Besde
d
pn o
de
is a de 10s sociólogos, de que
o os
p o esionales
01
especi~lis as (en sin e-
sis: lide es
y
bwóc a m de a ios ámbi os
y
ni eles) se ap opien de es os
é m'inos
y
exp esiones pa a legi ima sus p e ensiones de di e encia se, de
impone sus c i e ios y, en de ini i a, de domina a
IQ
gen e comzíz.),
Tenin p esen o aix21, la nos a posició en la discussió in en a e
un sal espec e als e mes clissics en qui: e a de inida.
Així doncs, no es ac a ; d'e ec ua el all en e sen i comú (espon-
ani, ingenu..
.)
i coneixemen sociolbgic (cien í ic, con ola ..
.
)
com a es-
12. Alho a, sembla ben luix I'a gumen que sus en a la supe io i a del conei-
xemen sociolbgic en
el
e
del
cc a ail de ecollec ion con dlke qui es le p incipe
majeu
de
la di é ence en e I'expé ience commune
e
la connaissance sa an e,
(Bou -
dieu,
1984:
18).

Re lexions pe a una epis emologia pa adoxal
pecí ics de dos g ups d'indi idus di e encia s: la gen comuna i els socib-
legs. El que p oposem és un all en el qual a una banda hi hagi sociblegs
i
no sociblegs
i
a l'al a..
.
ambé.
Des del nos e pun de is a, I'especi ici a del coneixemen smiolbgic
no ind h donada pel g up p o essional que el eclama com a p opi, sinó
pe la
pe spec i a
de coneixemen que es p oposa.
1
la dis inció onamen al
és la de inida en l'apa a an e io , en e coneixemen amansido i coneixe-
men p o ocado . És a di , que c eiem que la dis inció adicional mos a
més a ia el desig de c ea una di e encia je i quica, no gens jus i icada,
a a o de la sociologia.
Pensem, ben al con a i, que és possible sos eni que el coneixemen
de sen i comú po inclou e pe ec amen els dos ipus de sabe s: l'aman-
sildo
i
el p o ocado . És a di , que alho a po se un coneixemen an-
quiui zado , sedan , onamen ado de u ines i segu e a s, pe b que ambé
so in con é elemen s c í ics, p opiciado s
de
up u es, desencadenado de
p ocessos de con e sió, in anquilli zado
i
dolo ós.
La sociologia és sob e o una
pe spec i a
de coneixemen ,
i
no un pa-
imoni co po a iu d'un g up de p o essionals. Hi ha mol issima sociologia
en e la p oducció no es ic amen sociolbgica -li e a u a, pin u a o cine-
ma-, com hi ha <(penoses elabo acions d'allb que és e iden )> en la p oduc-
ció socioMgica es ic a.13
Si accep em
el
ca iic e o ga que po eni el sen i comú, i ins i o
la iolencia que les e idencies collec i es imposades p odueixen en l'expe-
iencia dels indi idus, no ens ha d7es anya gens ni mica que, pa adoxal-
men , la pe spec i a sociolbgica
p o ocdo a
i desemmasca ado a d'e iden-
cies collec i es pugui se ebuda no com a al < p o ocaciÓn, sinó p ecisa-
men com a < allibe ado an.
Da an
de
ce es <cp o ocacions~> sociolbgiques a e idencies collec i es
dominan s, hi hau ia qui eacciona ia dien : <(Així, puc pensa al amen
sense pe ill?
n
E ec i amen , el coneixemen comú no ho és, d'espon ani.
I
la p o oca-
ció al sen i comú no anul.la el coneixemen comú, sinó que li pe me
d'al es o mes d'exp essió.
13.
Cal, de o es mane es, dis ingi en e el que és la
p oducció
especi ica de
coneixemen sociolbgic, que demana el ecu s a unes ecniques i unes lbgiques de
aonamen no immedia amen accessibles,
i
el que
és
el
coneixemen
p odui ,
que
demana, al nos e pa e , se necessh iamen ansmissible i in el-ligible,
i
ins i o
se inco po a , si s'escau, al sen i comú.
En una ocasió un lec o d'un eball nos e conside i allb que dkiem de c mol
sen i comú,: si bé aixb hau ia pogu i i a Bou dieu, pe a nosal es ou un bon
elogi.
<(Pape s)>: Re is a de Sociologia
La sociologia comp ensi a no és una sociologia sedan , sinó, ben
al
con a i, una sociologia p o ocado a i c í ica.
0,
millo di , la i comp ensió
sociolbgica)> no é es a eu e amb la eo ia amansildo a de la qual pa la a
Rube de Ven ós (1980), sinó que é a eu e amb la c eació me bdica i
sis emh ica de dub es.14
La pe spec i a sociolbgica ol anali za els onamen s socials del dub e,
i
collabo a
a
con e i les ce eses socialmen compa ides en dub es socio-
lbgicamen cons u'i s. També pod íem di que mos a la solidesa dels
dub es i la agili a de les ce eses. La ei indicació d'aques a pe spec i a
adicalmen ela i i zado a ha d'ana acompanyada &un no menys adical
econeixemen de la se a pa ciali a . De mane a que ningú no pugui es-
abli cap je a qui zació de coneixemen s ni pe spec i es.
El coneixemen cien í ic no ha de se -ni po se - aquell ipus de
sabe que agi eliminan dub es
i
soli,di ican ce eses socials.
A
pa de la
ingenu'i a d'una al pe spec i a, que compa i ia una idea no menys ingB
nua de <(p og és del coneixemen )>, is a així, la ciencia sembla ia des inada
a la onamen ació d'un nou pensamen dogmh ic, cada egada més anca ,
en el qual I'ac i i a del cien í ic es a ia des inada al ejun amen de les
da e es issu es &un cos de coneixemen s pe ec amen ben cons nii .
Si bé el coneixemen cien í ic, la sociologia inclosa, s'ha olgu p esen a
al se ei dd domini del món, la na u a i I'home ma eix; des de la nos a
pe spec i a, el coneixemen sociolbgic pe me ia &escapa d'aques con ol
sob e l'indi idu, po se com
a
onamen d'una p esa de consci5ncia de les
de e minacions socials, en la mesu a que aques a mos a la ela i i a de
o a o ma de domini. En aques sen i , subsc iu em o almen l'a i mació
de Bou dieu (1984: 14-15):
{(Cen e
ceux qui oud aien ou e dans l'énoncé de lois sociales
con e ies en des in l'alibi d'une démission a alis e ou cynique,
i1
au
appele que I'explica ion scien i iqz e, qui donne les moyens de comp en-
d e, oi e d'zinnocen e , es aussi ce qui peul pe me e de ans o me . Une
connaisance acc ue des mécanismes qui gou e nen le monde in ellec uel
ne de ai pas (j'emploie
h
dessein ce langage ambigu) a oi pou e e
14.
L'amansimen no és
un
es a dis es, sinó p ecisamen
el
esul a de la in e-
io i zació d'una ep essió,
i
gene almen exp essa una elació d'equilib i, pe b ensa.
La eo i zació que neu ali za aiib que <(no a* ens sugge eix la <(neu ali zació)> que
a el domado - eo ia- de l'ag essi i a dels lleons -a% que no a- a la pis a
de ci c. El socibleg di ia als lleons: <(No us deixeu enganya : si eniu gana, mengeu.,
Na u almen , aixb ho po di pel e que es h si ua o a de la ghbia --condició
sine
qua
non-,
i pel e que no se sen domado .
I
enca a, pe que ha enuncia p i ia-
men a l'aplaudimen dels espec ado s.
Re lexions pe a una epis emologia pa adoxal
de "décha ge I'indi idu du a deau g2na de la esponsabili é mmale",
colmme le c ain J acques Bou e esse. Elle de ai au con ai e lui app end e
h si ue ses esponsabili és 12 o& se si ue éellemen ses libe és e h e u-
se obs inémen les ldche és e les ldchages in ini ésimam qui laissen ou e
sa o ce h la nécessi é sociale h comba e en soi e dans les au es I'iwi é-
en isme oppo unis e ou le con o misme désabusé qui acco de au mo ade
solcicd ce p'il demande, ous les pe i s ziens de la complaisance ésign e
e de la complici é soumise.>>
2.
PER
A
UNA EPISTEMOLOGIA PARADOXICA
2.1.
Teo ia, p o~ ocaió
i
p esa de consci>ncia
És no o i que un dels obs acles epis emolhgics pe exceU6ncia de la
in es igació cien í ica en cii.ncies socials és el de la p oximi a del subjec e
coneixedo amb l'objec e d'es udi.
De e , hom sap que, en aques e eny, an obs aculi zado és I'excés
de p oximi a com I'excés de dis ancia del subjec e espec e de l'objec e.
P oximi a o dis hncia que ma ca an di e en s g aus d'iden i a en e el
subjec e i I'objec e, i, pe an , di e en s g aus d'objec i i a
(L.
Gold-
mann,
1967: 995-996).
La <( eo ia)> que ins a a hem de ensa , en esa alho a com a es o g de
cons ucció d'un objec e d'anhlisi i com a p o ocació de les de inicions i-
pi icades de la eali a social, ha de consis i en un eball des ina
a
ma ca
les djs hncies
en e subjec e i objec e. És a di , que la dis hncia subjec e-
objec e no ha de se la que, sense con ol, es p esen i
a
l'in es igado , sinó
que p ecisamen cal que sigui una
dis hncia con oilada,
mesu ada
amb
p ecisió pe al que pe me i una obse ació ambé con olada.
Si
se'ns pe me de e una analogia, di íem que l'obse ació es con ola
pe al de e -la des d'un
emma camen o og h ic
escolli , bo i seleccionan
la
p o undi a de camp
desi jada, pe al
d'en oca
uns
o
al es objec es,
i
so a un
emps d'exposició
adequa .
Es
a di , ma c & ic p e i, a iables
espacials i empo als p ecises, i o pe ob eni aquella o og a ia que ens
pa la de la eali a , ens en descob eix aspec es desconegu s o que abans
no ha íem obse a , pe 6 que no s'ha de con ond e amb la eali a social
ma eixa.
El símil de la
eo ia com
a
ecnica o og h ica -i la in es igació com
a exe cici
de
I'a o og a ica- ens sembla adien pe al com ens mos a,
p ecisamen , que el pape de la eo ia és
el
d'o e i -nos un de e mina sis-
<(Pape s)>: Re is a de Sociologia
ema d'accés a la eali a ex e io . Pe b, a més, aques a analogia ens pe me ,
de passada, e la c i ica de les camb es au omh iques, pe
a
la u ili zaci6
de les quals no cal domina cap icnica o og h ica. La dimissió del pape
del o ijg a , en aques cas, és semblan a la dimissió del subjec e coneixe-
do quan, con encu de l'accessibili a di ec a als objec es d'anplisi p ope s,
c eu passible ecó e a 2cniques d'in es igació < au omh iques)> i que, a
més, li c een la iUusió d'objec i i a absolu a, de no in e enció, i pe
an de neu alisme.
El <<bon o bg ab sap que una camb a au omh ica no és mai <(objec i a)>
en les se es p eses o og h iques, sinó que es subjec a a uns c i e is de ini s
d'a ancada,
i
en els quals --en el cas de les camb es au omh iques- el < sub-
jec e-usua i)> no ha pogu in e eni en absolu .
La camb a -la de la in es igació-, al nos e pa e i gus , cal que
sigui mamwl. És a di , que cal un domini pe sonal de I'a eb icm de l'accés
a l'objec e, al com hi ha una a o ~~ d ica.'~
Ce es p eocupacions excessi es pe la me odologia han dona lloc
a
especialis es obsessi amen a a ega s en l'dabo ació de <c icniques au om&
iques)> d'accés
a
la eali a social, que ja a emps an se pe ec amen
ben desemmasca ades en clhssics com
C.
W.
Mills (1959
:
50 i ss.)16 o
P.
L. Be ge (1963: 12 i
SS.)."
Pe aixb, ja hem esc i en una al a ocasió
(S.
Ca dús, 1985a:l-2) que
<(la condemna del swibleg a acaba "cons uin eali a s" [sociolbgiques]
15.
L'ac i ud de dimissió és anali zada pe Bou dieu
(1984:16
i
17)
a p opbsi ,
p ecisamen , dels p ocedimen s impe sonals i au omh ics que són, so in , els de la
c cikncia no mala,
i
que, pe an , esde enen <(indiscu ibless.
16.
C.
W.
Mills
(1959:57)
denuncia el pe ill que, inalmen , sigui <(la me odologia
la que de e mina els p oblemes, que s'in es iga an, quan
-i
aixb és un p incipi
essencial de les c2ncies socials- ((la in es igació social de qualse ol ipus només
p og essa amb idees, i només és disciplinada pels e s,
(op. ci .:71).
La du esa de
Mills a iba íins al pun d'a i ma
(op. ci .:74):
<(El que ha passa amb la inhibició
me odolbgica és que els indi idus s'han encalla , no an en la inges ió empí ica com
en el que són essencialmen p oblemes epis emolbgics de me ode. Com que mol s
d'aques s indi idus, en especial els més jo es, no saben g an cosa d'epis emologia,
endeixen a se absolu amen dogmh ics pel que a al conjun de cbnons que do ni-
nen.),
I
conclou quali ican el que ha ia anomena empi isme abs ac e de p hc ica
ca ac e i zada pel seu c obscu an isme o mal i nebulós,
(op. ci .:75).
17.
P.
L.
Be ge
(1963:12),
e e in -se a la ima ge del socibleg com
a
me odb-
leg, ens diu: <(Es a íem ancamen disposa s a adme e que és e i a que hi ha a ui
mol a gasb ia que passa pe sociologia, i que amb o a la aó del món po ésse qua-
li icada de ba ba i a , si és que es em d'aco d a conside a una ba ba i a el e d'ig-
no a la his b ia
i
la iioso ia, l'especiali zació a ul anga, l'obsessió pe la ecnica,
i
la
insensibili a més absolu a pels usos del
llengua ge.^
I
ja és gai ebé amosa la se a sen kncia: <<En la cikncia, com en l'amo , concen-
a -se massa en la 2cnica sol condui a la impo kncia.)>
(op. ci .:13).
Re lexions pe a una epis emologia pa adoxal
és alalho a la se a glb ia. Si més no, és allh on ha de posa o s els seus
sen i s pe di igi -se més cap a la comp ensió que cap a l'emmasca amen
dels e s socials; és on demos a la se a capaci a ci cense de e un iple
sal mo al sense deixa -se cau e
a
la xa xa ni del p o e isme, que no
li
escau
de
e , ni de l'apologia, que és la se a enúncia més g eu; i
Q
[aquella
a
eb ica], a o unadamen , all6 que més el po dis ingi de
l'home de negocis del Pe i P íncep, que onamen a a la se a se iosi a en
la capaci a que demos a a a limi a -se a comp a
i
ecomp a els es els)>."
Cal, doncs, no enuncia al con ol de les ma eixes kcniques d'accés a
la eali a , i aixb només és possible e -ho
a
a és de la e lexió epis e-
molbgica
.
Tanma eix, la e lexió eb ica, en el sen i que ha íem p oposa , oba
al es di icul a s en el seu objec iu d'esde eni p o ocació in ellec ual. Pe
exemple, i cal no oblida -ho, que, d'en e els cien í ics socials, el socibleg
és aquell que més o ga es eu a pa la p ecisamen d'allb <(que
no
a)>,
d'allb que <(no unciona)>, o unciona malamen . Els emes p edilec es pe
a sollici a la in e enció
i
el consell del socibleg són els que esul en més
con lic ius pe a l'o d e social.
De mane a que -i a di e encia de la polí ica sani h ia, en la qual s'ac-
cep a i es p omou el pape de la medicina p e en i a, que s'aplica a l'indi-
idu sa i no al malal - en el e eny de la sociologia ni els ma eixos p o-
essionals no són so in conscien s que cal p eocupa -se més de la no ma-
li a que de la des iaci6 (c . P.L. Be ge , 1963:36-37).
S'accep a, ins
i
o , que un his o iado es p eocupi d'una qües ió apa-
en men an poc u gen com la d'es abli una c onologia ela i a
i
abso-
lu a d'algunes de les pin u es de Pie o della F ancesca
(C.
Ginzbu g, 1981).
Pe&, del socibleg, no sembla ia accep able -ni me eixe ia cabals públics-
p eocupa -se, posem pe cas, d'una cosa an no mal
i
co en , pe b de g an
elle hncia, com el i ual mode n de p end e ca e, com a o ma de comuni6
i
solida i a .
0,
si més no, ins que no es demos és la noci i a <(social)>
d'aques hhbi i els .pode s públics olguessin ex ingi -10, és a di , ins que no
el
<cp oblema i zessin)>.
Són aques s condicionamen s del eball del socibleg allb que més di i-
cul a I'es ablimen d'una eo i zació que p ecisamen ulgui enca l'es-
quema habi ual del p oblema social que demana una an2lisi sociolbgica pe
18. Aques pe sona ge
#El
Pe i P íncep
de Sain -Exupé y ja so ia en un
a -
icle que publici em alho a a
1'A ui
(18-XII-1981) i a
El
Pais
(23-XII-1981),
i
que
ep oduíem a S. Ca dús
i
J.
Es uch (1984a), elaciona amb la p k ica habi ual de la
c sociologia eligiosa), com a
managemen
eclesial.

.<(Pape s>>: Re is a de Sociologia
al de oba una
solució <ccien i ica)>
al p oblema, pe es abli -ne un al e
que pa ís d'un
p oblema sociolbgic
eb icamen de ini que es possible
una
andlisi sociolbgz'ca
pe al d'a iba a una millo
comp ensió dels p o-
,blemes socials
que es plan egen.
En ce a mane a, es ac a d'un ipus de eo i zació que obliga a cap-
gi a comple amen l'esquema en el qual es eu implica el socibleg quan
ep i accep a un ench ec de eball -ha en &enca a o es les conse-
qiii ncies que se'n de i en.
Des del nos e pun de is a, pe b, aques capgi amen no es p odueix
exclusi amen i única pe una up u a amb el coneixemen del sen i comú
-pe les aons que ja hem exposa al pun
1.4-,
ni pe un con ol p ecís
i
igo ós del llengua ge emp a . Aques ipus de up u a amb el coneixemen
o dina i po se necessa i, pe 6 no ga an eix, pe ell ma eix, el encamen
amb els p ocessos acionali zado s i amb la <( eo ia amansid~ a>>.'~
Ens cal, doncs, oba la o ma d'aconsegui
de
enca amb les e idi n-
cies collec i es, pe b amb la i u de es abli el lligam del coneixemen
sociolbgic amb la eali a o dinh ia i el coneixemen que se'n de i i.
Aques ipus de <c i cnican d'accés a la eali a social, encan -ne les
apa ences pe b sense exclou e-les de l'anhlisi --de
e
són un componen
bhic d'aques a eali a social-, no cal pensa , ampoc, que ha de se exclu-
si a de la sociologia.
I
de e , (des del nos e pun de is a, hi ha hagu
adicionalmen di e sos ipus de e lexió sob e la eali a social en les quals
ja obem concep uali zacions sociol6giques ~namen als.~'
La esi onamen al d'aques es phgines és la de demos a que la mane a
de pa la sob e la eali a que millo ecull la in enció mani es ada, ela i a
a la pe spec i a sociolbgica que de ensem,
és
la que es basa en
la i onio i la
pa adoxo.
En les phgines que es en cen a em les nos es e lexions en o n
19. A
J.
Es uch
i
S.
Ca dús (1981a), en el p bleg mencionh em les es mane es
bhsiques de e sociologia, una de les quals és deguda p ecisamen al e que <(hi ha
qui, a la is a d'aques ca hc e simple
i
elemen al de les e i a s a que a iba, aplica
el p incipi de 1"'embolica que a o "
i
es eix
i
dis essa el seu discu s amb un
Plengua ge en e essa , ins a dona -li una apa enca imposan que li e p opo cionada
pe la se a ma eixa inin eugibili a : és una mena de sociologia que cos a més de
end e pe b assoleix, en can i, una g an espec abili a ,.
20.
Aques pod ia se un exe cici summamen in e essan : l'es udi de les a els
del pensamen sociolbgic, no des de la I~us ació cap aquí, com és habi ual, sinó
des dels ma eixos ilbso s de l'an igui a .
I
po se no exclusi amen en el pensamen
ilosb ic, sinó ambé en I'exp essió a ís ica: pic b ica, li e h ia, e c.
Quan hom líegeix, posem pe cas, l'Enqui idió d'Epic e , s'acaba pensan si en
I'es oYcisme no hi ha mol s e s p opis de la enomenologia.
O
bé, si obse em les
pin u es de
P.
B uegel, hom acaba eien -hi un au o de sociog a ies a an la le e.
I
enca a, l'Elogi de la Follia d'E asme és ben bé una ob a de c i ica sociolbgica de
la se a socie a .
Re lexions
pe
a una epis emologia pa adoxal
de la pa adoxa, pe b old íem deixa di ambé quelcom sob e la i onia.
La i onia es de ineix pe se aquella igu a e b ica que exp essa una
in enció amb un llengua ge de signi ica apa en men con a i. Tanma eix,
la i onia és possible no només pe la in enció bu lesca de qui pa la, sinó
sob e o pel e que, so in , hom es oba amb esde enimen s que són
con a is - al com diu el dicciona i- < al que hom
é d e
a espe a ),.
Segons Fe a e Mo a
(1890:92)
<<i oni za és, en suma,
(...)
eu e en les
coses la se a
al a
e i a . Quan i oni zem, deixem, en e ec e, de c eu e una
mica en la cosa sob e la qual s'aboca la i onia; deixem de c eu e, no en la
se a e i a , pe 6 si en la se a e ichcia. Així c eien els g ecs en llu s déus,
no pe manca
de
eligiosi a , sinó pe amo a la p opo ció i a la mesu a.
La i onia ens de u a i ens impedeix abandona -nos o almen a una cosa
i
a
possible alho a un lliu amen au iln ic,. És, doncs, pe aques a i u de
e eu e
l'al a e i a
de les coses que la i onia sembla adequada com a
ins umen cons i u iu de la eo ia p o ocado a que p oposem.
El socibleg que accep a el ep e de eo i za p o ocan la eali a , ho a
p ecisamen pe quil sap que la <( eali a )> ho és, d'i bnica, que con é
al es
e i a s
que no són les obse ables a p ime a is a.
El
eball del socibleg
es onamen a en I'eslbgan ales coses no són -només- el que semblen),.
Dub e i descon ian~a en les apa ences, que obliguen a i oni za pe no
eu e's a apa en aques s enganys. La i onia és, alho a, a ma i de ensa. La
i onia qües iona la eali a donada pe e iden , i pe me a l'in es igado
es a p e ingu dels encan amen s d'aques a ma eixa eali a .
I
si bé, pe a a, no ens eiem amb co de o mula una epis emologia
onamen ada en la i onia, si més no la de ensa em com una i u essen-
cial del coneixemen sociolbgic. D'una banda, si la c í ica, en sociologia,
és
semp e au oc í ica -pe aquella p oximi a del subjec e i l'objec e que mai
no es po anulla -, sembla que la i onia po acili a un necessa i <( iu e's
d'un ma eix),, com a p ime a condició d'una eo ia e ec i amen p o oca-
do a. D'al a banda, si la <<gi ada de mi jó), sociolbgica ol se ansmesa
no únicamen a un públic especiali za , cal alguna kcnica de up u a que
acili i l'ac i ud d'obe u a in ellec ual necessh ia pe a des e lla una p e-
disposició a escol a < al es e i a s), que no siguin les bpicamen espe-
ades.
Des d'aques pun
de
i's a, doncs, la i onia és alho a
kcnica d'aw oppo-
sicionamen
da an I'objec e pe al mcibleg, i
kcnica
de
p o ocació
in el-
lec ual pe
a
la bona ansmissibili a del discu s sociolbgic.
El cas de la pa adoxa, que apun h em unes a lles abans, demana una
a enció especial pel e que no només és una igu a e b ica, com el cas de
la i onia, sinó que é i ha ingu un pape mol elle an en el pensamen
ilosb ic i en el lbgico-ma emh ic.
<(Pape s)>: Re is a de Sociologia
Pel que a a nosal es, i pe no en a en B ees en les quals la nos a
incompe encia se ia no b ia, ens limi a em a con as a el que ens a e im
a ba eja -no sense un ce emo - com
a
epis emologia pa adbxica, amb
la p opos a d'epis emologia indicii ia que eia Ca 10 Ginzbu g a c Spie. Ra-
dici di un pa adigma indizia io)>, publica a C isi della agione. Nuo i mo-
delli nel dppo o a sape e e a i i ; umane, a cu a d'Aldo Ga gani (1979:
57-106).
És
a di , in en a em con aposa a I'epis emologia incE ci2 ia de
Ginzbu g, de ensada com a ecnica d'in es igació
i
descobe a en eballs
.
d'his b ia, una epis emologia pa adbxica, que ens sembla més adequada
a la dexió sociolbgica,
i
especialmen en aco d amb una eo ia p o ocado a
de la eali a social.
La idea d'in en a es abli les bases d'una epis emologia pa adbxica ca1
busca -la en la necessi a d'ap o undi en el ni ell de la e lexió sob e el
p opi eball d'in es igació. Pe nosal es, ja ho hem di , la eo i zació no
és només un a e de llengua ge igo ós, que pod ia cau e en un a go dis-
anciado , en inin elligible
d
ma eix discu s sociolbgic. AixG ay ia la
nos a concepció de la sociologia com a o ma de c0nsciknci~,2~ i, pe an ,
no com a coneixemen de p opie a exclusi a del p o essional.
Teo i za és, onamen almen , p oblema i za .~~~ con e i < all6 que
a>> en un p oblema. Fe , deiem, que <(la ce esa no agi, no uncioni>>.
Aques ha es a el nos e me ode de eball ins al dia d'a ui. Des de la
mane a d'abo da el concep e de eligió - onamen an -10 més en la se a
a el e imolbgica elege e que no pas en la adicional eliga e-,u ins a la
negació de la <( eali a )> del emps lliu e, conside an -10 un a e ac e ideo-
IGgic?3 Des de la c í ica de les eo ies del plu alisme i la p i a i zació
-so -
gides de la ma eixa sociologia
i
ele ades a ca ego ies socials, és a di , pe -
den el seu alo analí ic, desp és de con e i -se en c e id2ncies)> socials
~o~lec i es-;2~ ins a l'anilisi del ana i~me.~'
21.
Vegeu
L.
Goldmann
(1967:995),
on
diu:
<<Pa an du ai déj2 men&ionné que
ou sociologue appa enan 2 un g oupe social, qui a un ni eau plus ou moins loin ain
d'embo2 emen , se a lui-m6me un des élémen s cons i u i s d'une s uc u e don l'obje
é udié se a un au e élé nen , les penseu s dialec iques adi ionnels, no a nmen Hegel
e Lukács, pa laien d'iden i é du suje e de I'obje dans I'ac ion e la pensée bis o-
ique. Dans ce e pe spec i e, I'é ude de la socié é se ai une connaissance posi i e
dans laquelle un suje collec i se conna ai lai-m6me
2
aue s une pensée indi i-
duelle: elle se ai donc du ype de la conscience.)>
22.
C .
J.
Es uch, 1980 i 1981c.
23.
C .
S.
Ca dús, 1985a.
24.
C .
J.
Es uch,
La inno acio'n eligiosa
(1972)'
i
S.
Ca dús,
Sabe el
emps
(1985b).
25.
C .
J.
Es uch, 1984b.
Re lexions pe a una epis emologia pa adoxal
En de ini i a, doncs, l'in e ogan onamen al
i
onamen ado és el de
com e ec ua una up u a, no amb
el
coneixemen comú, sinó amb
el
conei-
xemen au oe iden , conse ado i ansmisso de eali a s que hom dóna
pe descomp a - aken o g an ed-, pe &, alho a, es ablin els lligams
necessa is pe al que aques a <cp oblema i zaciós e o ni cap a la conscicn-
cia, com a comp ensió d'aquella eali a socialmen cons uida.
2.2.
Dels indicis
a
la pd doxa
En ciencies socials,
hi
ha dues si uacions comple amen oposades que
po en l'in es igado a un ma eix a zucac. D'una banda, I'escasse a de da-
des que di icul a la econs ucció d'una eali a allunyada en excés, la cam-
p ensió de la qual es eu se iosamen comp omesa. És el cas de bona pa
de la asca dels his o iado s, especialmen de I'his o iado de les men ali-
a s.
O
ambé és p opi de ce s eballs an opolbgics sob e g ups c nics
allunya s, esiduals
o
ins ex ingi s. D'al a banda, la sob eabun.ddncia de
dades que p opo ciona una isió con usa de la eali a social,
i
da an la
qual l'in es igado es eu obliga a selecciona algunes d'aques es dades que
conside a especialmen indica i es
o
signi ica i es, pe al de p ocedi
a
allunya me dicamen una eali a excessi ~men p dxima. Se ia, bb ia-
men , la si uació en la qual gene almen es oba el socibleg i d'al es
cien í ics socials que es udien pe íodes empo als
i
locali zacions espacials
p ope es.
Des del nos e pun de is a, doncs, cal deixa de banda la ima ge de
l'in es igado , en sociologia, que necéssi a in e oga la eali a pe al que
aques a pa li.
De
e , la si uació és la d'una eali a que es a inaccessible
p ecisamen pe la sob eposició de eus que p e enen e -la pa la .
La
<( ea-
li a social)> no pa la pe ella ma eixa, pe b a sob e hi ha múl iples dobla ges
que es p e enen e sions o iginals.
Si en la p ime a si uació epis emolbgica ens obem amb una eali a
semimuda que cal obse a en o s i cadascun dels seus escassos senyals
-indicis, pis es
...-,
la segona si uació epis emolbgica se'ns p esen a com
de con usió pe I'excés de pis es: hi ha an es pis es, que, onamen almen ,
aques es despis en.
Ginzbu g, que ha eo i za sob e I'epis emologia indicih ia (1979), pe 6
que ambé ha in es iga , amb exi no o i, des d'aques a pe spec i a (1966,
1970, 1976 i 1981), connec a el seu me ode d'in es igació amb el model
emp a pe Gio anni Mo elli -mi. de < mo ellih)>-, aplica a la his b ia
de l'a , que eu p ope al me ode p opi de She lock Hdmes, i que ell qua-
li ica, en ambdós casos, de md. ode indjcimi. Ginzbu g el elaciona, a més,
<(Pape s)>: Re is a de Sociologia
A
les a lles an e io s, malg a llu p o isionali a , o po se p ecisamen
pe aques mo iu, n'hi ha. De con ola s i de descon ola s. Ens sembla
opo ú acaba amb un in en d'explici ació i ins de jus i icació -que pu-
guin ajuda a a alua millo les e lexions d'aques es phgines- d'un dels
elemen s implíci s que po se hi plana amb més o ~a.
Només aquells qui enyo essin el posi i isme conse ado de Com e o
Du kheim,
o
ins
i o el posi i isme e oluciona i de Ma x i el seu p o e-
isme social, ambdós posi i ismes basa s en el coneixemen <(cien í ic>
de la socie a , pod ien acusa -nos de co up o s de meno s pe la nos a
de ensa de l'escep icisme com a onamen del coneixemen sociolbgic.
L'e imologia d'escip ic, pe b, no ens ajuda massa en aques a onamen-
ació. L'escep ic és aquell <(que obse a sense a i ma )>, o ambé <(que no
c eu, que dub a espec e d'una cosa o de o es)>.
I
enca a, segons algun
dicciona i, <(que conside a la aó humana incapag ¿e conhixe la e i a ),.
No sembla pas que el socibleg pugui limi a -se a obse a , quan acabem
de di que <cobse a )> ja no és p bpiamen una ac i ud passi a, i d'al a
banda quan, de e , es eu obliga a a i ma , si més no, allb que obse a.
A
més, si bé és ce que el onamen del coneixemen sociolbgic és el
dub e, en can i sembla di ícil de man eni que aques coneixemen no
ens pugui p opo ciona cap mena de e i a , o si més no algun ipus de
ce esa.
Tampoc no ens ajuden alguns ac amen s que s'han dona als escep-
ics. Pe uns, se ia un <(dogmh ic us a )>,
o
bé, com diu Fe a e Mo a
(1980:127-8), <(un dogmh ic de cap pe a all)>.
I
enca a, pe
B.
Rus-
sell (1961:259), l'escep icisme, com a iloso ia, no és me amen dub e, sinó
el que se'n pod ia di dub e dogmh ic. Pe d'al es, <(la posició de l'esc&p ic
és
un lamen pe la manca d'un onamen )>.
I,
inalmen , si eco em a l'aju dels ikso s g ecs econegu s com a es-
ckp ics, ampoc no sembla que ens ho posin massa hcil. Ens diu E. B éhie
(1931:380), a la se a His oi e de la philosophie, que Enesidem, en els seus
Discu sos pi onians, ol < démon e que le sage Py honien a ein le
bonhea en se endan comp e qu'il ne pe ~oi ien a ec ce i ude ni pa
la sensa ion, ni pa la pensée e en s'a anchissan ainsi des con inuels
chag ins e sou is qui a eignen les adep es des au es sec em, de mane a
que I'escep icisme se ia una escola de elici a
i
d'a a hxia.
I,
pe Sex Em-
pí ic (ci a a Russell, 1961:264), els escep ics <(seguim en la p hc ica el camí
del món, pe b sense eni -ne cap opinió. Pa lem dels déus com si exis issin
i
els endim cul e
i
diem que exe ceixen la p o idencia, pe b, en di aixb, no
exp essem cap c eenca i e i em la eme i a dels dogma i zado s)>.
No sembla, doncs, que aques a mena d'impassibili a dels escep ics g ecs
si u'i co ec amen el <(nos es escep icisme.

Re lexions
pe
a
una epis emologia pa adoxal
Fins
i
o Ches e on é pa aules du issimes pe a l'escep icisme (1908),
en un capí ol i ula <<El suicidi del pensamen s.
Desespe a s, ja només ens queda una da e a possibili a : ecó e a la
nos a epis emologia pa adbxica. P o em-ho.
Només
hi
ha una mane a k icamen accep able de decla a -se esc&p ic:
es an -li o a emp ació de dogma isme. No podem a iba a la si uació que
desc iu Ches e on:
<(Ja
no li queda a I'escep icisme cap més dub e pe
p oposa : ja s'ha posa en dub e
a
si ma eix.)>
O
po se calia a iba hs
aquí: només si és capac de dub a d'ell ma eix, l'escep icisme po oba
el
seu lloc pa icula , no omnip esen .
<(Ap ende a duda ,
y
acaba ús dudando
de u p opia duda. De es e mdo p emia Dios al escép ico
y
con a ide al
c eyen e.
D~~
L'escep icisme com a onamen del coneixemen sociolbgic només és
sos enible semp e que econeguem la
pa ciali a
d'aques a o ma de conei-
xemen , i la espec em.
En la nos a e lexió, a més, l'escep icisme no és el po d'a ibada, sinó
el pun de so ida. Pa im del dub e a la ece ca de la ce esa. Dub e me-
bdic, cons ui , olun i iamen elabo a , ap ks, i ce esa dible, p o i-
sional..
.
E a I'excés de ce esa allb que ens eia escep ics.
I
és l'escep icisme
da an l'excés de ce esa allb que ens apo a a cla o als nos es es o gos
de comp ensió.
L'escep icisme, en la nos a pe speai a, és --con i iamen als g ecs-
&on a enca l'in e ogan ,
i
no la ce esa. Dub em de les
nos es
ce eses
p k ies, de les e idencies inicials, i no de la possibili a de ce esa o d'e i-
dkncia. E ec i amen , com ambé a i ma Ches e on, c l'home es A e pe
a dub a d'ell ma eix, pe b no pe a dub a de la e i a ), (1908:48). Pe b,
anma eix, pe a no dub a de la e i a ens cal dub a ,de nosal es ma ei-
xos. És aques escep icisme < d'en ada)> el que és implíci en la nos a pe s-
pec i a. s D'en ada, sí!)> Aques escep icisme inicial suposa una ce a io-
kncia in elleaual: < D'en ada)>, escep icisme i p oximi a a l'objec e,
i
de
so ida, ce esa i dis hncia cons niida, calculada, amb I'objeae. Jus
el
con-
a i de l'habi ual en el coneixemen no sociolbgic.
Sal ado Esp iu esc i i a
Anys $ap enen a ge
(1952:133-140), dins de
la sh ie <<Aspec es)>, una na ació i ulada <(La Llis imal>. Joan Vulga no
c eu en la llis ima.
I
diu el poe a: <(El seu angunlós escep icisme éu on-
olla la elici a ingsnua dels amics.)>
I
l'obliguen a calla . <(Si pe a u
no hi ha sol, deixa que els qui olem iu e ens em la illusió que gaudim
dels seus aigs.n Joan Vulga , desp és de econeixe l'objecció que <<no
s'hi
26.
A.
Machado,
Juan de Mai ena
(1943:60).
<<Pape s)>:
Re is a
de
Sociologia
al a ama ga la ida dels qui enen l'ama g ole que aques a no els sigui
ama gau, es posa a ce ca ollamen la llhs ima i només <( obi la sal ació
en un ambien de clínica)>.
I
ou allh on, inalmen , Joan Vulga obi la
llhs ima, i ou sal a , i econque í les amis a s.
Esp iu i oni za sob e el inal de Joan Vulga , que només se sal a i e-
oba les amis a s en l'au oengany.
I
és el poe a qui ja en comenca ens
dona a la clau de la se a his b ia, amb una ci ació d'unamuno, de
San Ma-
nuel Bueno, má i ,
que diu:
< Lo que aquí hace al a es... que i an en
unanidd de sen ido,
y
con la ue dad, con mi e dad, no iui ian. Que
i an.
)>
El socibleg sap que del coneixemen sociolbgic, exclusi amen , ampoc
no se'n iu.
I
que la eali a social
i
la se a cons ucció es onamen a en la
unanimi a de sen i i no en el coneixemen sociolbgic.
Tanma eix, ¿i si alguns p e e íssim una mica menys d'unanimi a de
sen i ,
a
can i d'una mica menys d'ingenui' a ? L'alleujamen de l'ama go
de la ida ambé po p ocedi , a l'in e és que pe als amics de Joan Vul-
ga , de la enúncia a l'ama g ole que la ida no ens sigui ama ga.
Re lexions pe
a
una epis emologia pa adoxal
BIBLIOGRAFIA
G. Bachela d, 1949, Le a ionalisme appliqué, Pa ís, PUF.
P.
L. Be ge , 1963, In i a ion o Sociology: A Humanis ic Pe spec i e, No a
Yo k, Ancho Books. Edició ca alana: Ba celona, He de , en p emsa.
P.
L.
Be ge
i
Th. Luckmann, 1966, The Social Cons uc ion o Reali y, No a
Yo k, Doubleday. Edició ca alana: Ba celona, He de , en p epa ació.
P. Bou dieu, e al., 1968, Le mé ie de sociologue, Pa ís, Mou on
&
Bo das, edi-
ció ci ada: 2a., de 1973.
P.
Bou dieu, 1980, Ques ions de Sociologie, Pa ís, Les Edi ions de Minui .
-,
1984, Homo academicus, Pa ís, Les Edi ions de Minui .
E. B éhie , 1931, His oi e de la philosophie, Pa is, PUF. Edició e isada
i
ac-
uali zada, 1981 (3 ol.).
S. Ca dús, 1985a, {(Sob e el concep e de emps lliu e. Unes conside acions so-
ciolbgiques)>. Poni ncia p esen ada a Jo en u i Temps lliu e, o gani za pe
la Gene ali a de Ca alunya, Badalona, eb e de 1985.
--,
1985b, Sabe el emps, Ba celona, Al a Fulla.
G.
K.
Ches e on, 1908, O hodoxy. Edició cas ellana: O odoxia, Ba celona,
Plane a, 1962.
-,
1911, The Innocence o Fa he B own. Edició ca alana: La innocencia del
pa e B own, Ba celona, Plaza i Janés, 1965
i
1972.
S. Esp iu, 1952, Anys d'ap enen a ge, Ba celona, Selec a.
J. Es uch, 1972, La inno ación eligiosa, Ba celona, A iel.
-,
1980, <(La eligión),, a Nues a Sociedad, Ba celona, Vicens, p. 463-479.
-,
1981c, <(La eligión como enómeno social)>, a Geog a ia de la Sociedad
Hu-
mana, Ba celona, Plane a, ol. 2, p. 71-109.
-,
1984b, <(En o no al
ana isme),,
Ponhncia p esen ada al Fo o sob e el he-
cho eligioso, Mad id, Ins i u o Fe y Secula idad.
J.
Es uch i
S.
Ca dús, 1978, < Foessablu ? Foessa: Capi ulo sob e la si uación
eligiosa, 1975)>, Sis ema, núm. 22, 1978, p. 121-126.
-,
1981a, Plega de iu e, Ba celona, Edicions 62.
-,
1981b, <(Es adís iques no es en od es ells)>, A ui, 18.XII
i
El
País, 23.XII.
--,
1984a, Les enques es a la jo en u de Ca alunya. Bells deli is ascinen la
a6, Ba celona, Gene ali a de Ca alunya.
uPape su: Re is a
de
Sociologia
-,
1985, c conside acions sob e la c isi ac ual de la sociologiau, Ba celona, Bu -
lle í de la Fundació Jaume Bo ill, 1984, p. 17-72.
J.
Fe a e Mo a, 1980, Les o mes de la ida ca alana, Ba celona, Edicions 62.
S.
F eud, 1914, <(El Moisés de Miguel Angeb, Ob a Comple a, Biblio eca Nue-
a, 2a. ed., 1983, ol.
5,
p. 1876-1891.
A. Ga cia Cal o, 1973, Lalia, Mad id, Siglo
XXI.
C. Ginzbu g, 1966,
I
benandan i. S egone ia e cul i ag a i a cinquecen o
e
seicen o, To í, Giulio Einaudi edi o e.
-,
1970, I1 nicodemismo, To i, Giulio Einaudi edi o e.
-,
1976, I1 o maggio e
i
ue mi, To i, Giulio Einaudi edi o e.
-,
1979, c Spie. Radici di un pa adigma indizia io),, a C isi della agione. Nuo-
ui modelli nel appo o a sape e e a i i d umane, a cu a d'Aldo Ga gani,
To í, Giulio Einaudi edi o e.
-,
1981, Indagine su Pie o, To i, Giulio Einaudi edi o e.
L.
Goldmann, 1967, c Epis émologie de la Sociologie)>, a Logique e connaissan-
ce
scien i ique, di . Jean Piage , Pa is, Gallima d, p. 992-1018.
A.
Machado, 1943, Juan de Mai ena, Buenos Ai es, Losada, 3a. ed., 1957,
ol.
11.
C.
W.
Mills, 1959, The Sociological Imagina ion, No a Yo k, Ox o d Uni e si-
y
P ess. Edició ca alana: Ba celona, He de , en p emsa.
R. Needhan, 1962, S uc u e and Sen imen :
A
Tes -case in Social An h opolo-
gy, Chicago i Lond es, Uni e si y o Chicago P ess.
V. Pé ez Diaz, 1980, In oducción a la sociologia, Mad id, Alianza Edi o ial.
X.
Rube de Ven ós, 1980, De la mode nidad, Ba celona, Península.
B. Russell, 1961, His o y o Wes e n Philosophy, Lond es, Geo ge Allen
&
Unwin, L d. Edició cas ellana: His o ia de la iloso ia occiden al (2 ol.),
Mad id, Espasa-Calpe, SA, 3a. edició e isada, 1978.
E.
P.
Thompson, 1978, ccThe Po e y o Theo y o an O e y o E o sa,
a
The Poue y o Theo y and O he Essays, Lond es, Me lin P ess. Edició
cas ellana: Mise ia de la eo ia, Ba celona, Ed. C i ica, 1981.