PARADOXES. APUNTS PER
A
UNA EPISTEMOLOGIA
PARADOXAL EN SOCIOLOGIA
An oni Es adé
(Uni e si y
o/
Sussex)
c The e y weigh ies u hs nou ecei ed amongs men ha e nea ly
all o hem, in um, in some s age o hei de elopmen , been ound
s ong pa adoxes o he popula mind.},
T
H
OMAS
DE
QUINCEY
Esc iu e és semp e un isc, pe& segons com és gai ebé una imp udi n-
cia. Faig cons a aixb pe qu el que segueix és una mena &esbo any p o-
isional del que hau ia d'ésse un e i able a icle sob e
el
ema. Allb que
em p oposo és explica ins on he a iba hs a a, o indican algunes lííies
de e lexió u u a.
La gi nesi d'aques a d ia me a pe les pa adoxes es emun a uns quan s
anys en e a, conc e amen a inals del 1981, quan Ca 10 Ginzbu g, p o es-
so d'his b ia mode na a la Uni e si a de Bolonya, a eni a Ba celona
amb mo iu de la p esen ació de l'edició espanyola del seu llib e
El queso
y
10s gusanos
(Muchnick, 1981). Ginzbu g a dona una con e i ncia al Ca-
sal de Sa ih, dins de les ac i i a s del Collegi de Filoso ia, on a p esen a
els a gumen s d'un a icle seu, alesho es ecen , in i ula c Spie. Radici di
un pa adigma indizia io)>, publica el 1979 pe Einaudi en un olum de com-
pilació d7a icles de di e sos au o s amb el nom de
C isi
della
~gione.
D'a-
lesho es en$ aques assaig ha es a adu'i , si més no, a l'espanyol -pi-
*Pape s)>:
Re is a
de
Sociologia
me , esumidamen , a
El
Viejo
Topo;
desp és amb mo iu de la aducció
del llib e de qui: o ma a pa pe l'edi o ial Siglo
XXI
-i a I'angli s- la
aducció es a publica a la coneguda e is a d'his b ia
His o y Wo k-
shop.
Ginzbu g p esen a en el seu a icle all6 que ell anomena un <(pa adigma
indicia i>> i pa la de la se a u ili a pe a les cii:ncies humanes i més conc e-
amen pe a la his b ia. So in d'un e del passa no en enim sin6 <<indi-
cis)>, <<pis es*, i el eball de l'his o iado en la in e p e ació d'aques es
<<pis es>> pe o ca s'ha d'assembla al del de ec iu, o
al
diagnbs ic del me ge
o
del psicoanalis a. Ginzbu g anali za p ime la igu a de Gio anni Mo elli,
un
conna~sseu
i his o iado i alih de l'a , amós pe la se a peculia eo ia
de les a ibucions a ís iques. Mo elli capgi h o almen algunes de les a i-
bucions que es c eien ben onamen ades i ho éu cen an l'a enció en pe i s
de alls de la ecnica pic b ica de de e mina s mes es; de alls que pe llu
insigni ichncia passa en desape cebu s an als c í ics d'a com als alsi i-
cado s de quad es, pe b que e en o amen pe sonals pe qui:, en ells, l'a -
is a no s'hi pensa a, sinó que els dibuixa a d'una mane a mechnica pe 6
an ca ac e ís ica com una signa u a. Pe la mane a de dibuixa la pun a
de les ungles, el Mbul de les o elles i d'al es pe i eses, Mo elli podia asse-
gu a que una a ibuci6 e a alsa enca a que es c egués ben onamen ada.
To segui , Ginzbu g passa
a
anali za la igu a de She lock Holmes, el
de ec iu c ea pe si A hu Conan Doyle (si bé hom pod ia pensa ambé,
amb Jo ge Luis Bo ges, que en eali a Conan Doyle ou una in enció de
She lock Hol nes). Hdmes, enca a ben iu en la imaginaci6 popula , ep e-
sen a el de ec iu pe excel.li:ncia,
i
gai ebé o s els seus casos i a en u es
són una il.lus ació del mi: ode d'indicis. E ec i amen , Holmes es p esen a
en I'escena i del c im, e ec ua una ece ca minuciosa
i
pacien de o es les
pis es i desp és, en se i una po en in e1.ligi:ncia analí ica, en eu l'en-
ella , descob in la solució del cas. Mol s cops els indicis de que disposa
són insigni ican s, passa ien desape cebu s pe a qualse ol al e, i és només
la se a capaci a d'obse ació la que els egis a i els mesu a en llu impo -
hncia eal. She lock Holmes, doncs, al i com es desp sn de l'a icle de
Ginzbu g, és I'a que ipus de I'in es igado que aplica el mi: ode indicia i.
Recen men Umbe o Eco s'ha in e essa ambé mol pel amós de ec iu
b i hnic, en e mes mol simila s als de Ginzbu g, és a di com a exemple
d'un model de coneixemen amb aplicabili a pe
a
les cii:ncies humanes.
Desp és de Mo dli i Holmes, el e ce g an exponen del me ode indi-
cia i és Sigmund F eud. Ginzbu g a esmen dels e s gene als del mi: ode
psicoanalí ic -que de ec a de e mina s enbmens ocul s a pa i de ag-
men s e ela s
o
<(símp omes>>-, pe 6 ambé dels esc i s especí ics de F eud
sob e la psicoanhlisi de l'a . En els seus esc i s sob e Miquel Angel i Leo-
Apun s pe a
una
epis emologia pa adoxal
en
Sociologia
na do, F eud ci a Mo elli
i
les se es a ibucions e olucionh ies. Ginzbu g,
que des del comencamen ha plan eja el seu a icle en l'es il d'una in es-
igació c iminal, a explici es una colla de coincidencies que s'han mani-
es a ins a a, la més punyen de les quals
&
el e que an Mo elli com
Conan Doyle com F eud e en me ges. Aixb el condueix
a
una dig essió
sob e els models cognosci ius associa s al desen olupamen de la ciencia me-
di a,
una ciencia de la qual el ma eix
s a us
cien í ic no és massa cla . L'ull
del me ge s'ha acos uma des de a mol a l'obse ació de pe i s de alls
que pe me in de o mula un diagnbs ic
i
de ce ca un emei, ens diu Ginz-
bu g. No és es any doncs que les pe sones enca egades d'es end e aques
< mS ode>> a d'al es h ees de coneixemen siguin me ges.
D'al a banda, segons Ginzbu g, ampoc no són els me ges els únics que
han eballa seguin
i
in e p e an indicis. Mol abans, quasi des dels inicis
de la his 6 ia humana, hi ha hagu un al e g up que ha aplica en la se a
ac i i a quo idiana
el
me ode indicia i: aques s són els cagado s. Els caga-
do s s'han acos uma a in e p e a les pe jades dels animals, a sabe , pe les
b anques encades, els pels, e c., el eco egu que aques s animals han
e ,
i
a dedui de l'obse ació de o a una colla de de alls &aques a mena
una es a egia pe a la caga.
Ginzbu g a egeix enca a d'al es exemples li e a is, com Edga Allan
Poe, Ma cel P ous o el
Zadig
de Vol ai e, i discu eix nocions com les de
se endipi a o in ui'ció, pe 6 em sembla que allb que he di ins a a cons-
i ueix el co explica iu del me ode d'indicis que p oposa. Con io que e un
esum an d hs ic d'un a icle complex i e udi no en suposi una ca ica u a.
Si algú oba que en c i ica -lo m'he ab ica un nino de palla, semp e po
ecó e a I'o iginal pe al de e -li jus ícia. Pe b abans de passa a la c i ica
deixeu enca a que pa li una mica de I'aplicació p ac ica d'aques me ode,
e a pel ma eix Ginzbu g.
To
i
que, en p incipi, aques pa adigma indicia i pod ia ésse aplicable
a mol es al es h ees de coneixemen -penso, conc e amen , en la soci*
logia-, Ginzbu g s'ha in e essa bhsicamen pe la possibili a d'aplica -10
al e eny de la ece ca his b ica. El seu llib e
El
quleso
y
10s
gusanos
ja
e a una il.lus aci6 d'aques me ode, pe b el llib e que ealmen po di -se
que és una aplicació p hc ica d'allb a i ma en l'a icle és
Inhgine su Pie o
(Einaudi, 1981), una de allada in es igació sob e es quad es del pin o
i alih Pie o della F ancesca. En aques llib e, Ginzbu g apo a e idencies
que sugge eixen la necessi a d'un can i en mol s dels judicis man ingu s
ins a a pe la his b ia acad&mica de l'a . No cal di que la majo pa d'a-
ques es e idencies són <(indicis)> en el sen i de pe i es pis es sob e les quals
ningú no ha ia e lexiona p e iamen .
Indagine su Pie o
és d'al a banda
el p ime llib e d'una no a coUecció de l'edi o ial o inesa Einaudi, in i u-
<(Pape s)>: Re is a de Sociologia
lada < Mic os o ia)> i di igida pel ma eix Ginzbu g. on a a és de ece ces
mol pa icula i zades es p e én copsa més a ons les di e en s isions del
món de les socie a s del passa . Aques a a enció a la mic ohis b ia no supo-
sa un menysp eu de la mac ohis b ia, sinó un in en de supe a la ma eixa
dico omia. La mic ohis b ia p ocu a ia una
iLlluminació
-en el sen i de
Wal e Benjamin- de la mac ohis b ia. Segons Ginzbu g,
i
ambé mi jan-
can el mil ode indicia i, ó a possible alho a de supe a el dilema acio-
nalisme/i acionalisme, que és po se la on de la majo pa de p oblemes
de les ciilncies socials.
Abans de o , he d'acla i que
el
mo iu p ime de la me a c i ica a
Ginzbu g és una p edilecció li e h ia que o segui con essa é. Malg a
,
que sóc un admi ado de She lock Holmes i em cap i a la se a mane a de
esold e els casos més complica s, el meu de ec iu p e e i és, sens dub e,
el pa e B own dels ela s policíacs de
G.
K.
Ches e on. Em a I'e ec e que,
a ui, an I'un com l'al e són bas an desconegu s.
Els
nos es iddlegs de
la mode ni a , que són els dic ado s cul u als del p esen , no han llegi mai
una a lla de Ches e on, a qui deuen classi ica com a esc ip o an iqua
i
amb un ce u de ca olicisme i conse ado isme. Po se no saben que
L'holme
que
ou
dijolas
és una de les p ime es -i de les millo s- no elles
expe imen als mai esc i es,
o
que Jo ge Luis Bo ges, a qui po se no han
llegi més que a Ches e on, pe b que com és sabu admi en an , é Ches-
e on com un dels seus mhxims inspi ado s dins de la li e a u a anglesa.'
Sigui com sigui, no s'ha e massa p opaganda de Ches e on en els da e s
anys
i
aixb explica el desconeixemen gene al de la se a ob a.
Si alguna cosa ca ac e i za Ches e on com a esc ip o , i el pa e B own
com a de ec iu, és el seu ecu s cons an a la pa adoxa, la se a obe u a
als
aspec es insospi a s i so p enen s de la eali a i de la e i a . Pe oposició
a I'es il sec i ed de She lock Holmes,
el
acionalis a analí ic que con e -
eix cada p oblema en un joc pu amen in ellec ual en el qual po exe ci
1.
Aques a pe i a dig essió sob e la igno incia dels nos es ideblegs de la mode -
ni a no és de cap mane a aplicable a Ca lo Ginzbu g ni s'ha de p end e com una
dusió indi ec a en aques sen i . Més a ia inc al cap, quan pa lo d'aques a mane a,
una colla d'in eilec uals que con eccionen allb que en pod íem di discu s o icial sob e
l'a
i
la cul u a. En ells la indicació de la mode ni a ,
i
algunes egades ins i o de
la pos mode ni a , no ep esen a sinó la da e a dis essa de I'academicisme e b ic
de semp e. D'en e els in eilec uals <(de moda, espanyols, an sols Fe nando Sa a e
ha demos a coneixe
i
ap ecia Ches e on.
Apun s pe a una epis emologia pa adoxal en Sociologia
la se a habili a Bgica pe a la deducció, el pa e B own és un capell; ca b-
lic, baixe i g as, amb ca a de babau
i
amb els ulls, mol es egades inex-
p essius, da e a els id es de les ulle es. Aques a igu a idícula, odona
i
neg a que quan pensa concen adamen adop a el posa d'un imbecil, a i-
ban a e gi a els ulls i eu e la llengua pe la boca, és gai ebé el e és
de She lock Holmes, iba i despe , l'especialis a de la de ecció, que po
igno a el nom de g ans poe es de la li e a u a anglesa pe & que coneix a la
pe ecció els sec e s del seu o ici.
La ma eixa di e encia
es
a pa en pel que a als me odes &in es igació
de l'un
i
de l'al e. She lock Holmes in es iga a encan de les pis es que
oba, no malmen al lloc del c im. La combinació ei e ada del coneixe-
men llib esc i dels es udis empí ics de casos conc e s
li
dóna el baga ge ne-
cessa i pe
a
esb ina els p oblemes que se li p esen en. Holmes es h in e-
essa pel c im
i
no pel c iminal.
Un
cop de ec a qui és aques , la eina
de Holmes acaba i comenga la de la policia
i
els ibunals. D'aco d amb la
dis inció onamen al de Wilhelm Dil hey en e comp end e ( e s eben) i
explica (e kla en), di íem que She lock Holmes ol explica el c im més
que no pas comp end e'l. Li in e essen les cmses del c im i no an el sen i .
Pe an , d'aco d amb la ipologia de Dil hey, She lock Holmes es a ia mol
més p op del me ode ca ac e ís ic de les ciencies de la na u a (Na z wis-
senscha en) que no pas del de les ciencies de l'home (GeZs eswissenscha -
en).2 D'al a banda, les ma eixes ca ac e ís iques del me ode de Holmes
són les clhssiques de les ciencies na u als: obse ació, ei e ació, calculabi-
li a , elabo ació &hiph esis
i
solucions, con on ació de les hipb esis amb
la eali a , e u ació o e i icació de la eo ia.
El pa e B own, si se'm pe me la compa ació amb l'a ogan
i
ascinan
igu a del de ec iu p o essional de Conan Doyle, é o un al e es il de
soluciona els casos que se li p esen en. El seu me ode di e geix adical-
men del de She lock Holmes. El seu coneixemen no p o é bisicamen
dels llib es, sinó del con essiona i. Coneix les p o undi a s de la condició
humana i aplica aques coneixemen eminen men quali a iu, i epe ible,
agmen a i, a l'es udi dels casos c iminals. Con i iamen a Holmes,
el
pa e B own es ; in e essa pel c iminal més que no pas pel c im. Pe di -ho
2.
El e me alemany
Geis eswissenscha en,
segons explica Hans-Geo g Gadame
a
Wah hei
und
Me hode,
a apa sixe pe p ime cop en les aduccions ge mhiques
de les ob es de John S ua
Mill.
El
concep e que adu'ien així e a, en l'o iginal
angEs de
Mi,
anomena
human sciences.
Pe aixb he op a pe adui -ho com a
c cikncies de l'home), o c cikncies humaness en comp es de la aducció més li e al
de c ciencies de l'espe i n, que po condui a ce es mix i icacions. Abans de John
S ua Miii, Alexande Pope, en el seu
Essq
on
Man,
ja ha ia decla a que'l'es udi
p opi de l'home és l'home.

<<Pape s,: Re is a de Sociologia
així, el c im an se li'n o . La p o a és el seu desin e es pe lliu a el
delinqüen a la policia; algunes egades ins
i
o a iba a ajuda -10 a ugi
de les u pes de la jus ícia. Allb que so p en el que llegeix pe p ime cop
els ela s del pa e B own
és
el
e
que mai no s'a apa el mal ac o . Els
c ims són o s iguals; all6 que els a di e en s en cada cas, més enllh de les
ipologies en egis ades en els i xe s de la policia, són les pe sones que
hi
ha al da e a, la gen que hi és implicada. Cada oba o i és igual, pe& cada
llad e é un mo iu di e en pe a e ec ua -10. To nan al e cop a la dis inció
dil heyana, el pa e B own es h més in e essa a comp end e els mo ius
subjec ius del c iminal, el sen i del c im, que no pas a explica -ne ecni-
camen les causes. El seu me ode és doncs més p ope al que segons Dil hey
ca ac e i za
les
ciencies humanes
(Geis eswissenschu en).
Hein ich Ricke a c i ica el pun de is a de Dil hey sob e me oda-
logia cien í ica, i llan -lo de neoidealis a. Ricke , jun a Wilhelm Windel-
band, a &ma la necessi a d'explicacions de base causal pe a o es les
ciencies, a egin -hi pe al cas de les ciencies humanes la comp ensió dels
mo ius de l'acció.
Com con i ma Gun e
W.
Remmling, <(la usió de neoidealisme
i
neo-
kan isme es a acompli en la me odologia de Max Webe ,
el
qual a es a-
bli la sociologia com a ciencia que lliga la comp ensió in e p e a i a del
cap enimen social amb les explicacions causals dels seu cu s
i
els seus e ec-
e~)>.~ En aques sen i pod íem di que el pa e B own és un webe il, si no
os pe quk Ches e on no a llegi mai es de Max Webe . E ec i amen ,
o
i
que com a de ec iu el pa e,B own es $ mol més p eocupa pe la
< comp ensiÓ)> del <(sen i )> de l'< acciÓ)>, no syes 2 ampoc &<(explica -la)>
semp e que aci al a -pe di -ho amb e minologia webe iana. Pe b hi
ha un elemen p esen en el co ma eix de la me odologia del nos e sim-
ph ic capella que a ins a l'a el de la noció webe iana de la sociologia,
pe abas a allb que s'ha anomena desp és les < conseqüi ncies no-in en-
cionades de lyacció~>,
i
que es h ín imamen connec a amb el ca hc e pa-
adoxal de les se es conclusions. El sec e del pa e B own -i aques és
ambé el í ol d'un dels seus casos més amosos- consis eix a posa -se en
el lloc del c iminal a a és d'un exe cici d'empa ia que li pe me i desco-
b i els mo ius d'aques . L'his o iado alemany Johann Gus a D oysen, en
el seu llib e G und iss de His o ik
(1867),
ca ac e i za a de mane a mol
semblan la asca de l'his o iado en l'in en de cap a l'espe i de l'epoca
es udiada (Zei geis ), ec ean men almen els p ocessos in ellec uals
i
emo-
cionals dels ac o s his b ics d'kpoques p e k i es. Pe b, po se a di e encia
3.
Gun e
W.
Remmling, The
Sociology
u
Ka l
Mannhei n, Lond es, Rou ledge
and
Kegan
Paul,
1975,
p.
24.
Apun s pe a una epis emologia pa adoxal en Sociologia
de D oysen, el pa e B own és capag de eu e ins a quin pun l'acció eal del
delinqüen e lec eix eE mo ius del delinqüen
o
es des ia d'aques s pe
sub ili a s que el mal ac o no ha ia conside a quan calcula a els seus
ac es.
Un dels sociblegs que ha dedica e lexions epis emolbgiques
al
p oble-
ma de les conseqü&ncies no-in encionades de l'acció social ha es a Ka l
Mannheim. En un a icle anomena <(Sob e la in e p e ació de la concepció
del món)> (Wel anschauung)
i
publica el 1922, Mannheim a i ma que cada
p oduc e cul u al desplega es ni ells de signi ica di e en s: a) el seu signi-
ica objec iu,
b)
el seu signi ica exp essiu,
c)
el
seu signi ica documen al.
El sen i objec iu de qualse ol ac e, segons Mannheim, po se en ks
i
cap a
sense conkixe es sob e les in encions de l'au o indi idual d'aques p o-
duc e o mani es ació. Ben al con a i, el sen i exp essiu eque eix semp e
la comp ensió del sen i que l'au o lliga a una de e minada ac uació. Fins
ací es de nou espec e a allb que segons Max Webe ca ac e i za a el
mB
ode de la sociologia. Allb dis in iu en Mannheim és la se a noció de
sen i o signi ica documen al.
El
sen i <(documen al)> d'una acció és p e-
cisamen o allb que aquella acció docz men a, e ela de l'ac o sense que
aques ho desi gi conscien men . Mannheim, que a esc iu e aques a icle
pe a una e is a d'his b ia de l'a , aplica els seus es ni ells de signi ica
a la in e p e aci6 de les ob es d'a d'una mane a que a eco da mol s cops
Ginzbu g. Diu Mannheim: <(La inco po ació i p ojecció del signi ica
'ob-
jec iu' i del signi ica 'exp essiu' depkn de l'es o g conscien de l'a is a. En
can i, la e ce a dimensió del signi ica -signi ica 'documen al'- no és
in encional. Po esde eni un objec e in encional pe al ecep o , pe a
l'espec ado . Des del pun de is a de I'ac i i a de l'a is a és comple a-
men no-in encional, un emanen inconscien .)> Segons Mannheim, aques
<(signi ica documen al po se copsa sense conside a la o ali a de l'o-
b a; de e qualse ol aspec e agmen a i d'una ob a
(.
.
.)
po subminis a -
nos signi ica documen al)>? És aquí on el pa allelisme amb Ginzbu g es a
e iden . Els indicis, els de alls poden e ela coses que ni el ma eix a is a
olia exp essa de mane a conscien . L'acumulació d'indicis con i ma el de-
e mina sen i documen al que en podem ex eu e. Com diu Mannheim,
només al es pis es que apo in ambé signi ica documen al poden econ-
i ma les nos es sospi es. Cap elemen que sigui associa als ni ells objec-
iu o exp essiu de signi ica no po e -ho. Les coincidPncies amb Ginzbu g
són enca a més so p enen s quan Mannheim a explici a la elació del sig-
4.
Ka l Mannheim, <(On he In e p e a ion o Wel anschauung)>, dins del llib e
E says on
he
Sociology o Knowledge,
Lond es, Rou ledge and Kegan Paul,
1952,
pp.
33-83.
Ci es a pp.
55-56.
c Pape s,: Re is a de Sociologia
ni ica <{documen al)> amb la de ecció de símp omes que e ec uen els me -
ge~.~ Tanma eix, al16 impo an en el cas de Mannheim és que lliga els indi-
cis amb les consequencies no in encionades de l'acció, la mani es ació de les
quals es e ela com a pa adoxa.
En el cas del pa e B own -la pa adoxa és en el co ma eix del seu
me ode- aques a igilhncia pacien que s'en e é no només en allb e
i
en
allb
que el subjec e de l'acció olia e , sinó ambé en la di e encia en e
l'acció inal i l'acció en la men del c iminal, aques a ac i ud d'esgua d a iba
ins a I'ex em de descon ia dels ma eixos indicis, cosa que ni a Ginzbu g
ni a Mannheim ni a Holmes ha passa pel cap. El pa e B own sap que a
egades les pis es poden des-pis a . Pis es que despis en: hem a iba ací
al da e omb del me ode del pa e B own. Sembla que ja no es po ana
més enllh. Al ela <(L'absencia de M Glasss, dins del llib e La sa iesa
del pa e B own, Ches e on na a un cas en el qual un de ec iu que eballa
seguin els mhodes de She lock Holmes p esen a unes conclusions que
M-
gicamen són impossibles de eba e,
i
a gumen ades b illan men . To segui
el pa e B own demos a l'absolu a alseda d'aques es conclusions, pe que,
o
i
dedu'ides impecablemen dels indicis, els indicis
...
no po en enlloc.
Hom po pensa que el pa e B own, pe la se a condició de capelli
ca blic i d'an agonis a ideal )del acionalis a i analí ic She lock Holmes, é
accés a una clau sob ena u al que l'ajuda a esca i els casos amb que es
oba. Hi ha d'ha e pe o ~a algun elemen mhgic, alguna mis e iosa in e -
cessió di ina. To aixb lliga ia mol bé amb I'es e eo ip d'un capellh i d'un
esc ip o ca blic. Pe b un cop més la pa adoxa ens sob a i sub e eix la
p econcepció in undada. De e , en mol es de les a en u es del pa e B own
es oben elemen s que an pensa
en
la possibili a d'una so ida sob ena-
u al al cas. La asca del pa e B own consis eix, no a ap o undi aques a
e a, sinó
a
demos a que aixb an sols és una apa enGa mix i icado a i
que en eali a gai ebé o és suscep ible d'una explicació de base ma e ial
i acional. El ma eix Ches e on s'ha ia quali ica mol es egades de acio-
nalis a i ma e ialis a, sense que aixb suposés cap con adicció
amb
la se a
condició de ca blic. En el llib e que a esc iu e sob e san Tomhs d'Aquino
el
1933,
Ches e on a i ma --capi ol IV- que <#ob a sence a del cel
és
ma e ial: la ab icació d'un món ma e ial. Es l'ob a de l'in e n la que és
o almen espi i ual)>. Déu a c ea el món, la se a unció cabdal és la de
C eado ; pe an la se a ob a és ma e ial. El Dimoni é pe unció p incipal
la de Temp ado ; la emp ació
és
una ope ació espi i ual. Pe an , l'espi i-
ualis a, I'idealis a si es ol, no és Déu sinó el Dimoni. Ve ací una de les
pa adoxes més espec acula s de Ches e on.
5.
Ibidem,
p.
58.
Apun s pe a una epis emologia pa adoxal en Sociologia
Con io que allb que he
di
íins a a hau h e eu e cla les di e hncies
en e She lock Holmes i el pa e B own, en les quals au el nucli de la
me a c í ica a Ginzbu g. Passa é a a a examina
el
pape de la pa adoxa
en el pensamen de Ches e on, deixan mossi:n B own una mica en segon
e me. La noció de pa adoxa al com apa eix en Ches e on,
i
en gene al en
o aques a icle, no és exac amen allb que s'en én pe pa adoxa en la
Ibgica o mal i que a e e kncia a una a i mació con adic b ia amb ella ma-
eixa o amb els seus p essupbsi s
i
i esoluble.
Les pa adoxes de
Zenó
d'Elea
o d'He Acli , o
i
ésse in e essan s, no són les que ens in e essen ad. Po -
se el millo ó a deixa que el ma eix Ches e on en expliqués qui: en én
pe pa adoxa. En l'es udi sob e el seu g an amic i an agonis a -una elació
pa adoxal!- Be na d Shaw, Ches e on diu: <{La signi icació del mo "pa-
adoxa" pod ia ben bé ésse l'objec e d'una discussió. En g ec, ce amen
designa an sols qualse ol cosa que agi en con a de l'opinió comuna
(.
.
.).
Pe b en aquell domini, mol més impo an , on els mo s es an se i
i
s'al e en pe l'ús, la pa adoxa no ol di es més que aixa; ol di
(.
.
.)
una
idea exp essada en una o ma que és e balmen con adic b ia
(
. .
.)
hom
po di que all6 que s'en én no malmen pe pa adoxa és una mena de
collisió en e allb que apa en men és e i a
i
allb que ho és en eali-
a
(...).
Pe pa adoxa olem di la e i a inhe en a una con adicció.)>
H.
Denis, l'au o d'un me a ellós llib e sob e Ches e on que po a pe
í ol
G.
K.
Ches ew on: Pa adoxe e Ca holicisme,
ha
posa en elació la
noció de pa adoxa amb el concep e d'analogia en l'escolhs ica medie al. L'a-
nalogia pe me ia obse a les simili uds amagades en e dos concep es o dos
objec es apa en men di e en s. Pe exemple, la lleb e
i
la o uga, que, a
p ime cop d'ull, ens semblen an di e en s, enen pe b una cosa en comú:
el mo imen . L'analogia dels escolhs ics medie als és aques e ce concep e
que d'alguna mane a sin e i za els dos pols oposa s an e io s, els dos <(uní-
ocs)> segons la e minologia de san Tomis d'Aquino. En el cas
de
Ches e -
on la pa adoxa a una unció semblan de supe ació de les an inamies.
Com
diu Denis:
< Le
pa adoxe a ou e le passage de I'uni oci é dms laquelle
I'esp i pé i iai deux concep s, endus pa 12 i émédiablemen an inomi-
ques, e s leuw analogie p o ocde, que Zégi ime leu app ochemen au sein
d'uce nz6me p oposi ion. I1 a i me I'analogie sous le cou e de la con a-
dic ion. I1 n'es donc pas pu e néga ion, ni simple p o oca ion assénée
h
la
logiqae. I1 n'es pas pa jeu, pu e jongle ie e bale, exe cbs pou le plaisi ,
sans sa oi oh cela mPne. I1 es habi é pa un sens sub il de la é i k..
.)>6
El
6.
H.
Denis,
op.
ci .,
p.
127.
<<Pape s*: Re is a de Sociologia
En una con e encia p onunciada el 1919 i in i ulada <<Wissenscha
als
Be u )> Max Webe desen oluph un a gumen mol p ope al o mula pe
Du kheim en la se a discussió de I'anomia. P egun an -se pel sen i del p o-
g és
i
acollin -se al mes a ge del seu es ima Lleó Tols oi, Webe explica
com aques ans o mA aquella p egun a en una p egun a sob e el sen i de
la mo pe a I'home ci ili za : <{la espos a de Tols oi ou: pe a I'home
ci ili za la mo no é sen i .
I
no en é cap pe quil la ida indi idual de
I'home ci ili za , colloca en un p og és inde ini , mai no po eni un aca-
bamen
(...).
I,
a es que la mo no é sen i , la ida ci ili zada ampoc
no en é; pe la se a ma eixa "p og essi i a " dóna a la mo el seu ca hc e
de e absu d)>.'' Aques a capaci a de eu e pa adoxes -com di ia Ken-
ne -, d'obe u a als aspec es insospi a s d'una eali a complexa, la o nem
a oba en dos dels concep es cen als de la sociologia de Ma x Webe :
<(desencisamen )> (En zaube ung) i <cghbia de e o),, o s dos connec a s
amb allb que pod íem anomena la pa adoxa -o la dialec ica, si oleu- de
la acionali a .
Dos con empo anis de Max Webe (1864-1920) ele en la pa adoxa
a
peca cen al de llu s eo ies sociolbgiques, en -ne un ús cons an . Aques s
pensado s, que enen an es a ini a s en e ells que gai ebé an esbo ona ,
són Tho s ein Veblen (1857-1929)
i
Geo g Simmel (1858-1918), dos
ou side s, enca a a ui ela i amen desconegu s, d'una impo hncia cabdal
pe a la eo ia s~ciokgica.'~ Veblen i Simmel han in lu'i mol en el mhxim
En aques a connexió en e p og és
i
insa is acció, ci ili zació
i
males a , Du kheim
a anca algunes de les esis o mulades desp és, d'una mane a més hmplia
i
en un
con ex una mica di e en , pe Sigmund F eud en la se a ob a
El
males a
en
la
cul u a.
17.
Hans Ge h
&
C.
W igh Miils (eds.),
F om Max Webe : Essays
in
So-
ciology,
Lond es, Rou ledge and Kegan Paul, 1948, pp. 139-140.
18. Les simili uds en e Simmel i Veblen són an xocan s que an pensa en la
igu a de icció del <(doble)>. Veblen e a un no d-ame ici d'ascendencia no uega, Simmel
un jueu alemany. Cap dels dos no s'in eg a ia mai en la se a socie a d'adopció. La
ca e a uni e si h ia de l'un
i
de l'al e és la his b ia d'un acis que els po i a
compa i un des í de ma ginali a academica. Pe Simmel, com pe Veblen, són mol
impo an s a p incipis dels 1890 les eo ies de Da win
i
Spence ; pe b, ambé com
Veblen, desp és se'n dis ancia &. Veblen a esc iu e un a icle sob e el pape in euec-
ual dels jueus, a gumen an que la se a capaci a enia mol a eu e amb la si uació
de desa elamen en la qual i ien. Simmel a esc iu e unes memo ables phgines sob e
l'es ange , en e mes gai ebé iden ics als de Veblen. Veblen
i
Simmel són els dos
únics sociblegs de l'epoca que an esc iu e con ibucions impo an s sob e el consum,
so6 e la moda, sob e el p oblema de la dona, sob e la dis ibució social dels alo s
e ics i es e ics.
I
a més ho e en en e mes mol semblan s. Només Cha les Fou ie
mol abans
i
Wal e Benjamin mol desp és han demos a in e es pels emes ca ac-
e ís ics de Veblen
i
Simmel.

Apun s pe a una epis emologia pa adoxal en Sociologia
eo i zado d'una b anca del uncionalisme, el soci6leg no d-ame ici Robe
K.
Me on,
ell
ma eix <(p ac ican )> ambé de la pa adoxa. En el seu amós.
a icle sob e <(Funció la en i unció mani es a)>, on el p ime concep e
- unció la en , segons la e minologia de Me on que de i a de F eud
i
F ancis Bacon- a e e encia a les conseqüencies no in encionades de l'ac-
ció, Me on ci a Veblen com a p edecesso de la ma eixa dis inció que ell
a explíci a, i en conc e I'anilisi ebleniana del consum conspicu. Com
diu Me on: <(no és casuali a que Veblen hagi es a econegu com a un
analis a social do a de isió pe a o all6 pa adoxal, i bnic, sa í ic. A es
que aixb és ben so in , si no ine i ablemen , un esul a de l'aplicació del
concep e de unció la en )>.
I
a egeix desp és: <<la pa adoxa ebleniana és,
que la gen comp a p oduc es ca s no an pe qui: són més bons, sinó pe -
qui: són ca s)>.lg
I
en e -ho iden i iquen el p es igi pecunia i amb l's a w.
Me on conclou: c l'anilisi e a pe Veblen de les uncions la en s a més
enlli
de la noció de sen i comú segons la qual la inali a del consum
és
la sa is acció de necessi a s)>.
L'ús de la pa adoxa és una cons an ambé en l'ob a de Geo g Simmel.
Les se es amoses <<dig essions)>
a
Sociologia (1908) en són un bon exemple,
pe 6 si hi ha una ob a o a ella edi icada sob e pa adoxes aques a és sens
dub e la monumen al Filoso ia del Dine (1900), que més enllh del seu í ol,
ep esen a una sociologia cul u al del capi alisme. Les anilisis de la p os i-
ució, de les elacions en e el dine i I'in ellec e o en e el dine
i
el o -
malisme ju ídic, són b illan s exhibicions de la po encia heu ís ica de la
pa adoxa. E ns Bloch, Ka l Mannheim
i
Gyo gy Lukács o en, en di e sos
momen s de les se es ides, deixebles de Simmel i lec o s en usias es
de la Filoso ia
del
Dine . L'obe u a en e s les pa adoxes que hom
po oba en algunes de llu s ob es p o é del doble in iw de Hegel
i
Simmel.
La gene ació de sociblegs pos e io a Ma x, Du kheim, Webe , Veblen
i
Simmel demos i ambé un in e ss pe sis en pe les pa adoxes. Aixb és
19. Robe
K.
Me on, <(Mani es and La en Func ions)>, capí ol
I11
del llib e
Social Theo y and Social S uc u e,
No a Yo k, The F ee P ess, 1968 (la. edició:
1949, 2a. edició: 1957, 3a. edició: 1968), pp. 73-138. Les ci es es oben a les pp.
123-124.
A
la se a esi doc o al, Robe
K.
Me on ja a eni p esen aques com-
ponen pa adoxal del pensamen de Veblen: {{so in
(...)
com Veblen ha assenyala ,
la in enció és la ma e de la necessi a . Les conseqü&ncies ul e io s de les in encions
meciniques més impo an s no s'ha ien p e is ni calcula in encionadamen ,.
A
Ro-
be
K.
Me on, <&cience, Technology and Socie y in Se en een h Cen u y England)>,
Osi is,
4, 1938, pp. 360-632. Ci a: no a 81 a la pigina 517. Recen men s'ha publi-
ca com a llib e
i
en espanyol aques magní ic eball de Me on: Robe
K.
Me on,
Ciencia, Tecnologia y Sociedad en la Ingla e a del siglo XVII,
Mad id, Alianza
Edi-
o ial, 1985.
<<Pape s)>: Re is a de Sociologia
aplicable an a alguns ep esen an s de la sociologia ma xis a com de la
no ma xis a. En e aques s da e s hem pa la ja una mica de Robe
K.
Me on. Segons Me on, les oballes eb iques que an lligades a la ece ca
de les uncions la en s s'allunyen conside ablemen dels es e eo ips del
common sense Knowledge.
Quan les uncions la en s di e eixen de les
uncions mani es es, la jn es igació de les p ime es <(ben so in p odueix
esul a s "pa adoxals". La possible pa adoxa esul a de la modi icació d hs-
ica d'una p econcepció amilia
i
popula pel que a a una c eenga o p hc-
ica es anda di zada,
només
en e mes de les se es uncions mani es es)>.
Aques coneixemen pa adoxa1 apo a pe l'es udi de les uncions la en s
lliga, en ce a mesu a, amb el concep e, es udia an e io men , de <(sen i
documen aln al i com l'en én Ka l Mannheim. El incle és l'anhlisi de les
conseqü2ncies no in encionades de l'acció, de g an impo hncia segons Me -
on: des con ibucions in ellec uals
o iginals
dels sociblegs es oben ona-
men almen en l'es udi de les conseqii2ncies no in encionades de les p hc-
iques socials (en e elles les de les uncions la en s)
(...)
Hi
ha alguna
e idencia que és p ecisamen quan I'a enció in es igado a dels sociblegs
s'ha desplaga del pla de les uncions mani es es al de les la en s que
aques s ma eixos sociblegs han e les se es més g ans i més
o iginals
con-
ibucions>> (els sub alla s són del ma eix Me on).''
L'a enció de Me on a les pa adoxes ha con inua en I'ob a d'alguns
dels seus deixebles. Així Al in
W.
Gouldne , pe exemple, mo p ema u-
amen el
1980
i un dels més b illan s socidegs no d-ame icans; l'au o
de
La c isi de la sociologia occiden al.
Gouldne , des dels seus llib es
i
a icles i des del consell de edacció de la e is a
Theo y and Socie y,
ha
con ibu'i
a
una p o unda eno ació de la sociologia als Es a s Uni s, in e-
g an elemen s del ma xisme i de la sociologia no ma xis a en un es il a
egades semblan al de Cha les W igh Mills. Al seu llib e
The Fu u e o
In ellec uals and he Rise o he New Class,
Gouldne pos ula una socio-
logia que accep i la dissonhncia com una pa in eg an de la eali a , e-
claman -se he eu alho a de Hegel
i
Me on --&aques da e ecull la dis-
inció bhica en e unció la en
i
mani es a. La ma eixa obe u a d ica
als aspec es pa adoxals de la eali a es po eu e en la discussió del con-
cep e de <(c i ica)> que Gouldne a al p ime capí ol del seu llib e
The Two
Ma xi~ms.2~
Louis Schneide , un al e socibleg elaciona amb Me on, a esc iu e
20.
Robe
K.
Me on,
Social Theo y and Social S uc u e,
pp.
122
i
120
espec-
i amen .
21.
Els dos llib es de Gouldne han es a publica s en cas ell; pe Alianza Edi-
o ial. La pe spec i a pa adoxal 'és ambé p esen de mane a cla a en la sociologia de
Pe e
L.
Be ge .
Apun s pe a una epis emologia pa adoxal en Sociologia
un a icle sob e la pe spec i a i bnica
i
el
pensamen sociolbgic on de en-
sa el pape que la i onia i la pa adoxa juguen en les obse acions del
so-
cibleg: <{Alli on
hi
ha i onia, hi ha el sen i que les coses no són com hom
suposa a
(...)
La i onia sugge eix ambigüi a i pa adoxa, que són de e
concep es ben p ope s a ella. Només una sociologia simplis a po pe me-
e's el luxe d'igno a aques es coses.)>22 Malg a aques in e 6.s cla
i
decla a pel nos e p oblema de les pa adoxes, Schneide no s'en e é a
e una genealogia del me ode i bnic
i
dels au o s de la sociologia que
l'han emp a , o a del ma eix Me on. Només anali za amb una ce a
ex ensió el pape de la i onia en el pensamen social de Be na d Mande-
~ille.~~
Passan a a a anali za el desen olupamen de la sociologia d'inspi ació
ma xis a, hom po adona -se de la pa impo an que les pa adoxes han
juga en les eo ies de de e mina s pensado s. Po se enlloc no és aixb
an e iden com en la eo ia c i ica de l'anomenada Escola de F ank u .
La eo ia c í ica p essuposa un dihleg en e la adició ma xis a, la psico-
anhlisi de F eud i l'he sncia de la íiloso ia i la sociologia alemanyes, aques a
da e a ep esen ada sob e o pe Max Webe
i
Geo g Simmel. El pon
en e Ma x, F eud, Hegel, Webe , Simmel i
els
< ank u iansn Ado no,
Ho kheime
i
Ma cuse, el ep esen en pensado s com Mannheim, Lukács,
Bloch
i
Benjamin. Com podem eu e o s ells han so i en un momen o
al e en aques a icle pe la se a elació amb el mecanisme de la pa adoxa.
No és es any, doncs, que la sociologia de F ank u eculli ambé aques a
adició d'anhlisi i la con e eixi en un dels seus mo o s eb ics.
El gus pe la pa adoxa és e iden
al
lla g de l'ob a de Theodo W.
Ado no, i és po se en la se a ob a assagis ica
(P ismes, No es sob e li e-
a u a
...)
i
a o ís ica
(Minima Mo alia)
on es a més cla amen p esen .
Pe 6 hdhuc l'ob a e a en co~abo ació amb Ho kheime sob e la
Dialkc ica
de I'Il.luminisme
és una exhibició con inua de pa adoxes, ins al pun que
hom pod ia ben bé ha e in i ula l'ob a
Pa adoxes
Be
I'Illuminisme
(com
hem di abans, els e mes < dial6.c ica)> o <{pa adoxa)> són en mol s casos
22. Louis Schneide , aI onic Pe spec i e and Sociological Though ~, dins del llib e
de Lewis
A.
Cose (ed.),
The
Idea o Social S uc u e. Pape s in Hono o Robe
K.
Me on,
No a Yo k, Ha cou , B ace, Jo ano ich Inc., 1975, pp. 323-337.
La
ci a
es po oba a la p. 324.
D'en e els llib es de iloso ia de la ciencia, n'hi ha un que dóna impo hcia
al
p oblema de les pa adoxes
i
en pa la explíci amen : Jon Els e ,
Ulysses and he
Si ens. S udies in a ionali y and i a ionali y,
Camb idge Uni e si y P ess, 1979.
23. Sob e la i onia en el pensamen social de Be na d Mande ille, egeu la me a
ecensió en un núme o an e io d'aques a e is a: An oni Es adé, <<No a de lec u a
del llib e
El pensamien o social de Be na d Mande ille,
de Thomas Ho ne~,
Pape s,
núm. 22-23, 1984, pp. 219-225.
<(Pape s>>: Re is a de
Sociologia
in e can iables). Les e lexions de Max Ho kheime sob e la aó ins u-
men al, ecollin inspi acions p kies de Max Webe
i
Ka l Mannheim,
ambé són una illus ació e iden del mk ode pa adoxal; com ho és, de
mane a eminen , L'home unidimensional, de He be Ma cuse, amb la se a
pa adoxa cen al que la libe ali zació en la socie a capi alis a indus ial
a ancada mena cap a un ap o undimen de la dominació.
Amb o aques hpid eph d'un conjun de eo ies sociolbgiques he
p e es mos a la o ca explica i a associada a la pa adoxa -en la con-
cepció ches e oniana o me oniana del e me-, així com la igkncia &una
mane a de pensa que pel e de es a amagada o, si més no, no explici a,
no s'ha ia iden i ica com a al ni com i u'i com a adició, malg a I'abun-
dhncia
i
la quali a dels exemples que li donen supo . Segons c ec, aques
me ode pa adoxal po supe a l'escissió en e mic o
i
mac osociologia, al
i com ho demos a la sociologia de Simmel, Veblen o Webe , o la eo ia
c í ica de l'escola de F ank u . La pa adoxa és p ecisamen l'elemen que
se eix pe a e ec ua aques a mediació. D'igual mane a, c ec que 1'6s de les
pa adoxes po con ibui als es o ~os pe sal a la dico omia acionalisme/
i acionalisme, pe l'km asi que posa en les conseqiiencies no in encionades
de I'acció social i en la olun a de comp end e'n el sen i . Aques a possibi-
li a ha es a econeguda pel ma eix Me on en el seu a icle sob e uncions
mani es es
i
la en s.
Finalmen ,
i
po se no només d'u ili a pe a la eo ia sociolbgica, em
penso que una e lexió que doni cabuda als elemen s pa adoxals de la
eali a pe o ca ha de con ibui a supe a les e sions massa adicals de
la dis inció en e sen i comú
i
cikncia. Pla ó als capí ols VI i VI1 de La
República, dis ingia en e doxa i epis eme, en e opinió
i
cikncia o conei-
xemen . La pa adoxa po ep esen a la mediació en e la doxa -a la
qual sub e eix, mos an -li la se a eblesa-
i
l'epis eme. En mos a els
aspec es insospi a s que I'opini6 es able a no econeix, la pa adoxa po
suposa un es ímul en el camí cap a l'ampliació del coneixemen , de la
cikncia. És en aques sen i que cal en end e la ci a de Thomas de Quincey
ep odu'ida a I'inici de I'a icle. Cald ia di , pe b, que, a di e kncia de
Bou dieu o d'dl husse , no c ec ni en l'es upidesa del sen i comú popula
ni en la supe io i a de la ciencia que ha e ec ua la << up u a epis emo-
Ibgican amb les ccp e-concepcionsn. Més a ia penso que, en el p og és
del coneixemen cien í ic, elles eo ies que ha ien es a epis eme degene en
i
esde enen doxa. És lla o s quan la pa adoxa cal que mos i all6 que la
ella eo ia ja no és capal d'explica en els seus e mes. La pa adoxa no
a di igida an con a el pensamen espon ani popula -en el qual els
elemen s pa adoxals juguen so in un pape impo an - com con a de-
e minades cons uccions in ellec uals mecanicis es
o
simplis es que olen
Apun s pe a una epis emologia pa adoxal en Sociologia
e passa pe ciencia un conjun d'explicacions que edueixen conside a-
blemen la g an complexi a d'aU6 eal. Com deia John Mayna d Keynes,
són les elles eo ies, que pene en ins al da e plec del nos e ce ell,
les que ens impedeixen de eu e all6 que és e iden .