FENOMENOLOGIA
(Pa ís,
16-1
9
de
juny
En e el 16 i el 19 de juny de 1983 ingué
lloc a Pa ís un cong és de í3oso ia dedica a la
« enomenologia» de Paul Ricoeu . Em con ida-
en, aig assis i -hi i a a passo a in o ma .
Pa ís se'm mos a a co n una ciu a mol més
ne a que Ba celona. A les ui del ma i l'ai e
e a impollu
i
Ilis. Vaig aspassa el Sena i de
seguida em oba a a la So bona.
La
Sala
Lia d?:
A
l'al a banda del pa i; en aquella po -
a d'en on .
Hi aig oba a De ida, a Du-
enne, a Aubenque, a T o ignon, a Le inas, a
S asse , a Kelkel
...,
al ma eix Paul Ricoeu ,
d'en e els ja conegu s.
P esidí, impe u bable, o es les sessions, el
ca denal Richelieu acompanya de Racine, Des-
ca es, Bossue i Pascal. Paul Ricoeu , disc e ,
ana a ca ega amb els seus se an a anys i amb
el sabe que ha acumula en
Le Volon ai e e
1'In olon ai e; L'Homme aillible;
La
Symboli-
que du mal; De l'in e p é a ion; Temps e Ré-
ci ..
.
,
en e al es ob es.
Un í ol esumi ia o el eball ilosb ic po -
a a e me pe Ricoeu ; és aques :
C i ica de la
aó he meneu ica.
No ha edac a cap llib e amb
aques on ispici, pe o o s els seus esc i s es
edueixen al que assenyala aques suposa í-
ol. Si assoIíssim l'essencia del emps, lla o s
sab íem que és l'home. Pe b el emps no el e-
nim da an co n enim un ge o o una ó mula
de química; i im i pensem en i des del emps.
L'única mane a que ind íem pe ha e -lo se ia
alen -nos de I'as úcia, de les mediacions.
Ri-
coeu es al de l'he meneu ica del discu s pe
a «des- ela » l'expe iencia iscuda -semp e
empo al- que s'hi ocul a.
To a expe iencia, o acció, ab ica un sen i
de l'expe iencia, i en c ea una he meneu ica. Els
humans ens comp enem i ens diem alen -nos
de mi es. L'home consis eix o igina iamen en
dialec ica en e la p esencia i el sen i . La e-
nomenologia, pel que a al me ode ilosb ic,
és
la ece ca del que apa eix, és un sabe desc iu e
la cons i ució de la eali a ; la enomenologia,
pe consegüen , no és una on ologia.
La in uició
i
la in encionali a es an ab aca-
des, co n en aquell ins an que el pin o Mane
-que du an el cong és exposa en al G and
Palais- p e eu la con igu ació de l'olympia,
dona que queda a objec i ada en una ela de
sensuali a na u al i seduc o a. Aquella ca n
suau cons i ueix un discu s es e ic que ens e-
me
a
una expe iencia o igina ia. Ricoeu s'es-
o qa en con a -nos co n l'acció es o na discu s.
Allb que l'ésse huma ha iscu s'a icula a nb
el pensa ; així la olun a es iu co n in enció,
co n p ojec e, que es dispa a e s allb olgu .
A
Le déjeune su l'he be
-1863-, Mane
p o oca un escindol a la socie a pa isina. Una
emella desa iado amen nua -la se a mi ada
és
un desa iamen -amb dos homes disposa s a
menja en plena na u a. No amen el llengua -
ge pic b ic e ela una decisió de p o oca . Cal
eni en comp e la consciencia cons i uen en lloc
de pe d e's en les consciencies ja cons i uides.
El emps és el p ogeni o de la llibe a . La deci-
sió -el ole - s'ex asia en p ojec e i s'acaba
en I'ac e eali za . L'o igen del sen i de l'ac e
olun a i no és un ac e, sinó la olun a ma eixa
pel que a a I'a i mació o igina ia de l'exis kncia.
L'o igen de la olun a es colloca en el seu e -
me, en el seu esul a . El emps possibili a als
eco egu s. El ole és el
cogi o
de Ricoeu .
C eu e -que no és al a cosa que
ole ésse -
i comp end e s'in e elacionen.
L'esglai apa eix quan ens p egun em: i co n
apa eix I'al e? La «V Medi ació Ca esiana~
de Husse l ens sembla poc. Pod A la imma-
nencia -la me a consciencia;
I'ego-
sal a a
la anscendencia -la consciencia de I'al e;
al-
e ego-
a a és de la in encionali a ?; po se
ens se ia més icil alen -nos de la simpa ia?
F anco Ze i elli ha aspassa a do osamen al
cinema
La T a ia a
de Giuseppe Ve di, adap a-
ció de
La dama de les camelies.
Quelcom su-
pe b pel meu palada . Com so i de
l'ego
de
I'Al ed i di igi -se a
l'al e ego
de la Viole a?;
impossible ai al eco egu . El malen es e e-
b a la elació humana. Vi im collec i amen des
de I'equi ocació. El mal ens é a apa s. A a bé
-em dic-, sense el mal ampoc no hi hau ia
I'e ica; g acies al mal espe em des e -nos-en. El
mal és aquell no- es que unda l'ésse huma, pos-
sibili an la olun a -la llibe a - i la c een-
qa, o sigui posan el
Bé
i el Mal. No
és
un acci-
den , el mal, sinó la ma eixa subs ancia amb
que es a ab icada l'especie humana. Manca de
sen i el Mal Absolu . Allb que és mal a no
p o é de la na u alesa ni de la Libe a ; som
lliu es pe que p e iamen hi ha mal. Adam
i
E a, abans de peca , no e en lliu es, e en pe -
ec es. Es pod ia llegi
1'Epis ola als Romans
-capí ol
VII-,
de San Pau, en el sen i que
allb dolen és el ma eix iu e en socie a ?; no
ho sé, pe b es imo que el social és in ínseca-
men pe e s. Sospi o que no hi ha socie a pe -
ec a possible. A a bé, se home és iu e, p e-
cisamen , en socie a . L'home na u al no és
home. Allb dolen és I'home: la se a essencial
equi ocació.
L'homo bea us,
del cel o de la so-
cie a comunis a, és so ós pe que ha deixa
d'ésse home.
Només hi ha llibe a si abans hi ha hagu
p ohibició. P ohibició absolu a;
és
a di , g a-
ui a. La p ohibició
-No menja hs de I'A b e
del
Bé
i
del Mal-
posa en ma xa la his o ia
humana. Ha e d'escolli cons i ueix una indi-
gencia, una eblesa: ha e d'escolli és, nogens-
menys, la nos a g andesa. Algun consol?: que
es em jun s buscan la Ve i a .
He ba eja les me es ocu encies amb les
dels al es cong essis es i amb les de Paul
Ri-
coeu pe al de p o oca en el lec o la sensació
pe mi expe imen ada. Abandona a Pa ís aca o-
na pe un cel i una a mos e a a ables i cap i a-
don.
1
l'home segueix caminan , e s on?
Oc a i
Fz lla
11
CONGRESO NACIONAL
DE
FILOSOFIA
(México,
5-9
diciemb e
1983)
Del
5
al
9
de desemb e s'ha celeb a a la ciu-
a de Mexic el
II
Cong eso Nacional de Filo-
so ia
(el p ime ingué lloc a dos anys a Gua-
najua o). O gani za pel ilbso ca ali Ramon
Xi au amb el í ol «Mé odo y unción de la i-
loso ía)}, les ponencies p esen ades abas a en
o el en all de les discipIines ilosb iques, dis-
ibuides en cinc seccions: «Me a ísica i On o-
logia», «Epis emologia i Filoso ia de la Cien-
cia», «E ica, Filoso ia de 17Educació i An opo-
logia», «Filoso ia de les Ciencia Polí iques i So-
cial~»
i
«Filoso ia de la Reali a Lla inoame i-
cana». La g an majo ia dels pa icipan s al Con-
g és p ocedia de les di e ses uni e si a s me-
xicanes (Au ónoma, Me opoli ana, Ibe oame-
icana); anma eix a se con idada una ep e-
sen ació de les uni e si a s espanyoles: Fe nan-
do Sa a e , Eugenio T ías, Tomás Pollán,
Edua do Subi a s i Vic o ia Camps. És de o
pun impossible ole e jus icia i alo a com
cal o el con ingu del Cong és: les ponencies
s'ensolapa en i e a menes e escolli en e les
di e ses aules i seccions.
Es
possible des aca ,
pe o, la p esencia p edominan del pensamen
analí ico-cien í ic, d'una banda, i del pensamen
ma xis a de l'al a. Aques úl im po se p o o-
ca pel e d'ha e de commemo a en el si del
Cong és el Cen ena i de Ma x, dedican -li dues
sessions especials, el p ime i el da e dia. Tam-
bé O ega y Gasse ebé un homena ge ani na
pe la p esencia de Ramon Xi au, A. Sánchez
Vázquez i
F.
Salme ón. Al es in e encions in-
e essan s dels pa icipan s mexicans que aig
pode sen i (els espanyols ja els coneixem p ou)
an se les d'ulisses Moulines, conegu ja en e
nosal es, León Oli é, Ca los Pe eda, sob e e-
mes de lbgica (en sen i ample) o eo ia de la
ciencia; les d'Isabel Cab e a, Salme Saab,
Al-
a o Rod íguez, José Díaz, que composa en una
aula sob e l'escep icisme; i la de Juliana Gon-
zález sob e I'e ica d'He icli . En I'Ambi de
1'2-
ica, cal pa la ambé dels ep esen an s de la
«E ica de la libe ación», una ba eja de ma xis-
me i biologia de l'allibe amen amb o es
i
in-
e essan s a els a Hispanoame ica,
.
C.