Congrés de Fenomenologia

FENOMENOLOGIA (París, 16-1 9 de juny Entre el 16 i el 19 de juny de 1983 tingué lloc a París un congrés de í3osofia dedicat a la «fenomenologia» de Paul Ricoeur. Em convidaren, vaig assistir-hi i ara passo a informar. París se'm mostrava corn una ciutat molt més neta que Barcelona. A les vuit del mati l'aire era impollut i Ilis. Vaig traspassar el Sena i de seguida em trobava a la Sorbona. La Sala Liard?: A l'altra banda del pati; en aquella porta d'enfront. Hi vaig trobar a Derrida, a Dufrenne, a Aubenque, a Trotignon, a Levinas, a Strasser, a Kelkel ..., al mateix Paul Ricoeur, d'entre els ja coneguts. Presidí, imperturbable, totes les sessions, el cardenal Richelieu acompanyat de Racine, Descartes, Bossuet i Pascal. Paul Ricoeur, discret, anava carregat amb els seus setanta anys i amb el saber que ha acumulat en Le Volontaire et 1'Involontaire; L'Homme faillible; La Symbolique du mal; De l'interprétation; Temps et Récit.. . , entre altres obres. Un títol resumiria tot el treball filosbfic portat a terme per Ricoeur; és aquest: Critica de la raó hermeneutica. No ha redactat cap llibre amb aquest frontispici, pero tots els seus escrits es redueixen al que assenyala aquest suposat títol. Si assoIíssim l'essencia del temps, llavors sabríem que és l'home. Perb el temps no el tenim davant corn tenim un gerro o una fórmula de química; vivim i pensem en i des del temps. L'única manera que tindríem per haver-lo seria valent-nos de I'astúcia, de les mediacions. Ricoeur es val de l'hermeneutica del discurs per a «des-velar» l'experiencia viscuda -sempre temporalque s'hi oculta. Tota experiencia, o acció, fabrica un sentit de l'experiencia, i en crea una hermeneutica. Els humans ens comprenem i ens diem valent-nos de mites. L'home consisteix originariament en dialectica entre la presencia i el sentit. La fenomenologia, pel que fa al metode filosbfic, és la recerca del que apareix, és un saber descriure la constitució de la realitat; la fenomenologia, per consegüent, no és una ontologia. La intuició i la intencionalitat estan abracades, corn en aquell instant que el pintor Manet -que durant el congrés exposaven al Grand Palaispreveu la configuració de l'olympia, dona que quedara objectivada en una tela de sensualitat natural i seductora. Aquella carn suau constitueix un discurs estetic que ens remet a una experiencia originaria. Ricoeur s'esforqa en contar-nos corn l'acció es torna discurs. Allb que l'ésser huma ha viscut s'articula arnb el pensar; així la voluntat es viu corn intenció, corn projecte, que es dispara vers allb volgut. A Le déjeuner sur l'herbe -1863-, Manet provoca un escindol a la societat parisina. Una femella desafiadorament nua -la seva mirada és un desafiament -amb dos homes disposats a menjar en plena natura. Novament el llenguatge pictbric revela una decisió de provocar. Cal tenir en compte la consciencia constituent en lloc de perdre's en les consciencies ja constituides. El temps és el progenitor de la llibertat. La decisió -el volers'extasia en projecte i s'acaba en I'acte realitzat. L'origen del sentit de l'acte voluntari no és un acte, sinó la voluntat mateixa pel que fa a I'afirmació originaria de l'existkncia. L'origen de la voluntat es colloca en el seu terme, en el seu resultat. El temps possibilita tals recorreguts. El voler és el cogito de Ricoeur. Creure -que no és altra cosa que voler ésseri comprendre s'interrelacionen. L'esglai apareix quan ens preguntem: i corn apareix I'altre? La «V Meditació Cartesiana~ de Husserl ens sembla poc. PodrA la immanencia -la meva consciencia; I'egosaltar a la transcendencia -la consciencia de I'altre; alter egoa través de la intencionalitat?; potser ens seria més ficil valent-nos de la simpatia? Franco Zeffirelli ha traspassat ardorosament al cinema La Traviata de Giuseppe Verdi, adaptació de La dama de les camelies. Quelcom superb pel meu paladar. Com sortir de l'ego de I'Alfred i dirigir-se a l'alter ego de la Violeta?; impossible aital recorregut. El malentes vertebra la relació humana. Vivim collectivament des de I'equivocació. El mal ens té atrapats. Ara bé -em dic-, sense el mal tampoc no hi hauria I'etica; gracies al mal esperem desfer-nos-en. El mal és aquell no-res que funda l'ésser huma, possibilitant la voluntat -la llibertati la creenqa, o sigui posant el Bé i el Mal. No és un accident, el mal, sinó la mateixa substancia amb que esta fabricada l'especie humana. Manca de sentit el Mal Absolut. Allb que és malvat no prové de la naturalesa ni de la Libertat; som lliures perque previament hi ha mal. Adam i Eva, abans de pecar, no eren lliures, eren perfectes. Es podria llegir 1'Epistola als Romans -capítol VII-, de Sant Pau, en el sentit que allb dolent és el mateix viure en societat?; no ho sé, perb estimo que el social és intrínsecament pervers. Sospito que no hi ha societat perfecta possible. Ara bé, ser home és viure, precisament, en societat. L'home natural no és home. Allb dolent és I'home: la seva essencial equivocació. L'homo beatus, del cel o de la societat comunista, és sortós perque ha deixat d'ésser home. Només hi ha llibertat si abans hi ha hagut prohibició. Prohibició absoluta; és a dir, gratuita. La prohibició -No menjarhs de I'Arbre del Bé i del Malposa en marxa la historia humana. Haver d'escollir constitueix una indigencia, una feblesa: haver d'escollir és, nogensmenys, la nostra grandesa. Algun consol?: que estem junts buscant la Veritat. He barrejat les meves ocurrencies amb les dels altres congressistes i amb les de Paul Ricoeur per tal de provocar en el lector la sensació per mi experimentada. Abandonava París acaronat per un cel i una atmosfera afables i captivadon. 1 l'home segueix caminant, vers on? Octavi Fzrllat 11 CONGRESO NACIONAL DE FILOSOFIA (México, 5-9 diciembre 1983) Del 5 al 9 de desembre s'ha celebrat a la ciutat de Mexic el II Congreso Nacional de Filosofia (el primer tingué lloc fa dos anys a Guanajuato). Organitzat pel filbsof catali Ramon Xirau amb el títol «Método y función de la filosofía)}, les ponencies presentades abastaven tot el ventall de les discipIines filosbfiques, distribuides en cinc seccions: «Metafísica i Ontologia», «Epistemologia i Filosofia de la Ciencia», «Etica, Filosofia de 17Educació i Antropologia», «Filosofia de les Ciencia Polítiques i Social~» i «Filosofia de la Realitat Llatinoamericana». La gran majoria dels participants al Congrés procedia de les diverses universitats mexicanes (Autónoma, Metropolitana, Iberoamericana); tanmateix va ser convidada una representació de les universitats espanyoles: Fernando Savater, Eugenio Trías, Tomás Pollán, Eduardo Subirats i Victoria Camps. És de tot punt impossible voler fer justicia i valorar com cal tot el contingut del Congrés: les ponencies s'ensolapaven i era menester escollir entre les diverses taules i seccions. Es possible destacar, pero, la presencia predominant del pensament analítico-científic, d'una banda, i del pensament marxista de l'altra. Aquest últim potser provocat pel fet d'haver de commemorar en el si del Congrés el Centenari de Marx, dedicant-li dues sessions especials, el primer i el darrer dia. També Ortega y Gasset rebé un homenatge anirnat per la presencia de Ramon Xirau, A. Sánchez Vázquez i F. Salmerón. Altres intervencions interessants dels participants mexicans que vaig poder sentir (els espanyols ja els coneixem prou) van ser les d'ulisses Moulines, conegut ja entre nosaltres, León Olivé, Carlos Pereda, sobre temes de lbgica (en sentit ample) o teoria de la ciencia; les d'Isabel Cabrera, Salme Saab, Alvaro Rodríguez, José Díaz, que composaven una taula sobre l'escepticisme; i la de Juliana González sobre I'etica d'Hericlit. En I'Ambit de 1'2tica, cal parlar també dels representants de la «Etica de la liberación», una barreja de marxisme i biologia de l'alliberament amb fortes i interessants arrels a Hispanoamerica, v. C.