En ahona
24,
1995
99-1
18
Seny i sen i comú en Jaume Balmes'
Mise ico dia A - glis Cemelló
The Uni e si y o Glasgow. Depa men o Philosophy
Resum
L'a icle ac a de la c i e iologia del sen i comú del ilbso Jaume Baimes i la se a elació
amb la noció del seny. A es que és un p oblema explica el signi ica exac e an de sen i
comú com de seny en un sen i ilosb ic, in en em dis ingi els di e en s possibles signi i-
ca s d'ambdues nocions. No obs an , es ac a d'un ema p ou ex ens i pe an I'es udia-
em aquí no nés en elació amb la iloso ia balmesiana. Comencem exposan la c i e iologia
de Balmes, en que el sen i comú és només un dels es c i e is onamen als de e i a .
Endemés, a cada c i e i co espon un p ime p incipi. Els c i e is són: 1) la consciencia
(amb el p ime p incipi del
cogi o),
que abas a o s els e s in e ns de la men ;
2)
I'e iden-
cia, egulada pel p incipi de no con adicció, i
3)
el sen i comú o endencia na u al de la
nos a aó e s el e . De o a mane a, aques a da e a noció és més complexa i ens cai dis-
ingi -hi di e en s signi ica s. Alguns d'ells són semblan s a la noció de seny, en esa com
una ce a sa iesa p ac ica. Concloem a i man que en la se a ob a p ime enca la noció bal-
mesiana de sen i comú s'ap oxima més a la de seny que la de la
Filoso ia Fundamen al.
Pa aules clau: Balmes, sen i comú, seny, c i e is de e i a , p udencia.
Abs ac .
«Seny» and common sense in jaume Balmes
The a icle deais wi h he common sense c i e iology o he philosophe Balmes and i s
ela ionship wi h he Ca alan concep ion o «senyn. Since i is a p oblem o explain he
exac meaning o bo h «common sensen and «senyn in a philosophical sense we y o dis-
inguish se e ai possible meanings o bo h no ions. Ne e heless, his is a la ge opic, he-
e o e he e i is s udied in ela ionship wi h Balmesian philosophy. We begin by expounding
Balmes' c i e iology, whe e common sense is only one o h ee undamen al c i e ia o
u h. Mo eo e , a i s p inciple co esponds o each c i e ion. The c i e ia a e 1) cons-
ciousness ( i s p inciple: he íícogi o))), in whose scope al1 he in e na1 ac s o nind a e
1. Aques a icle es co espon a una con e encia impa ida a I'A eneu de Ba celona o gani -
zada pe 1'Academia de Filoso ia Liceu Ma agall. Aques eball s'ha eali za g dcies a l'ajuda
d'una beca de Fo mació de Pe sonal In es igado (1989-1992); Depa a nen de Filoso ia
Teo e ica
i
P ac ica, Uni e si a de Ba celona; esponsable de la ece ca: p o esso Eudald
Fo men ), com
a nbé
de la beca pos doc o al Ba is a i Roca (1993-94, 1994-95; Depa unen
o Philosophy, The Uni e si y o Glasgow; esponsable de la ece ca: p o esso Alexande
B oadie), o es dues a o gades pe la
CINT.
100
En ahona
24,
1995
Mise ico dia
Angles
Ce elló
included,
2)
e idence, egula ed by he p inciple o non con adic ion, and
3)
co n non
sense o he na u al endency o ou eason o he u h. Howe e , his 1s no ion is mo e
co nplex and we need o dis inguish i s se e al neanings. So ne o he n a e close o [he
no ion o c<seny>,, a kind o p ac ical ~ isdo n. We conclude s a ing ha in his ea ly wo k
Bal nes concep ion o com non sense
was
close o he no ion o «seny>> han in his
Filoso@
Fundamen al.
Keywo ds:
Balmes, co n non sense, Ccseny)), c i e ia o u h, p ac ica1 wisdom.
És ben habi ual que el pensa nen balmesii sigui in e p e a com una mani-
es ació ilosb ica del ((seny)). En e ec e, Balmes ha es a mol so in de ini
com un ilbso del sen i comú i si bé aixb en de e mina s momen s a con-
ibui a la se a ama, en d'al es a con e i la se a iloso ia en sospi osa. El
ma eix ha succei en el cas de la es a de iloso s que han inclos el sen i comú
com una peca clau del seu pensamen .
Sembla que o a iloso ia del sen i comú o igini la pa adoxa següen : si la
iloso ia és de sen i comú no a al a cap iloso ia, ja que o hom e sen i comú
i pe an el con eu de la iloso ia esde é innecessa i. L'apel.lació al sen i
comú des ueix la iloso ia o bé ens dóna o acla eix una iloso ia que ja enim. El
sen i comú po conside a -se com un enemic de la iloso ia, ja que anul.la la
capaci a c í ica p opia del ilbso , o, almenys, la limi a conside able nen .
Com eu em nés enda an , aques es di icul a s es poden soluciona dis-
ingin un sen i comú kcnicamen de ini pels iloso s i un signi ica (( ulga »
de sen i comú. To i amb aixo, so geix alesho es un nou p oblema. Si el sen-
i comú ilosb ic és una noció de inida pe una iloso ia de e minada i ins
i
o
hi ha di e en s iloso ies del sen i co nú, no deixa de se «comú)j el sen i comú?
Cenyin -nos a a al cas del iloso de Vic, no old íe n sembla pessimis es, ja
que la bibliog a ia sob e Balmes segueix ben i a. To i amb aixo cons a em que
enca a sembla que calgui jus i ica I'es udi de la se a ob a. Les in es igacions egu-
la s i no nali zades sob e el pensamen bal nesii po se no han aconsegui esbo-
a su icien men alguns as es de opics p o inen s de alo acions pa cials.
El que ano nenem una lec u a injus a de I'ob a de Balmes ha bascula en e
dos ex e ns. Pe una banda, el pensamen balmesia ha es a en alguns casos
sob e alo a , en ole sub a lla la se a impo hcia i I'eno mi a d'una asca ea-
li zada al lla g d'una ida ben cu a, asca. no no nés iloso ica, sinó ambé apo-
logk ica i polí ica. D'al a banda, pe b, no és an a oba judicis de menysp eu
espec e al pensamen balmesii, in en an es a -li o a mena d'o iginali a .
C eiem que podem esumi en dos els e e s que se li han e quan es qües-
iona o es e alla la se a au en ici a i alo iloso ic. En p ime lloc, la iloso-
ia balmesiana pod ia explica -se com un subp oduc e d'al es iloso ies i, pe
an , li manca o iginali a . En segon lloc, el pensamen de Bal nes no se ia es
més que l'equi alen iloso ic del seny o sen i comú en es en el seu signi ica
ulga nega iu.
C eiem que els pun s de is a d'unamumo i d'O s, malg a que no són
es ic amen ac uals, segueixen e lec in una de les o mes més comunes de
Sen
i
sen i
comú
en Taume Balmes En ahona
24.
1995
101
conside a supe icialmen la iloso ia balmesiana. És ben cla el cas d'una nuno,
que pa la a del sen i comú com d'una «mise able quisicosa))2. Pe el1 Balmes
no o e ia més que una a ian de la iloso ia escocesa del sen i comú, és a di ,
una iloso ia an i ilosb ica.
A
Ca alunya ma eix Eugeni d'O s iden i ica a la iloso ia baimesiana, i més
en conc e
El
C i e i,
amb la lbgica de ensi a. Aques a hau ia domina ins
alesho es el pensamen ca ala i ha ia de se subs i uida pe una lbgica ag essi-
a que can iés el cu s de la iloso ia ca alana. Enca a que d'O s e a jo e quan
es p onuncia amb la ase «ningú que hagi llegi
El
C i e io
ha a iba al Po1
aus al^^,
mai no a can ia o almen de posició. Des ia quina ou la con-
cepció de sen i comú pe d'O s al lla g de la se a e olucio in el.lec ual és p ou
complex pe me kixe un es udi. Liúnic que p e enem ema ca aquí és el e que
un ilbso com d'O s, pe qui el seny ou an impo an , no a alo a posi i-
amen la iloso ia del sen i comú balmesiana.
Són mol s els in e ogan s que so geixen a pa i del que hem is ins a a.
Cal eu e si Balmes pa eix d'al es iloso ies i ins a quin pun aques es in luen-
cies a iben a es a alo a les se es apo acions. També hau em de conside-
a quin és el e i able signi ica de sen i comú i seny i si seny i sen i comú són
d'alguna mane a una ma eixa cosa.
No ac a em aquí o a la iloso ia baimesiana, sinó el seu onamen , la c i-
e iologia. Incidi em, pe an , en els pun s que ens puguin po a a una e le-
xió sob e els signi ica s de seny i sen i comú en Baimes. Abans que es, pe o,
hau em de e unes e e kncies mínimes sob e les nocions ma eixes de seny i
sen i comú.
Donem pe suposada la elació que s'ha es able en e iloso ia ca alana
del sen i comú i seny, ja que an so in s'ha accep a . Ni que només sigui a
causa d'aques a adició in e p e a i a al elació é ja una ce a eali a que
hau em de conside a . A a bé, caid a eni p esen que no o a la iloso ia ca a-
lana a e e encia al sen i comú.
A
més, hau em de eu e si és ealmen Iíci
iden i ica (pa cialmen o o almen ) seny i sen i comú.
El p oblema p incipal que hau em de ac a si olem espond e aques es
p egun es és el de des ia que hem d'en end e pe seny i pe sen i comú. La
iquesa del ema sob epasa l'ex ensió d'aques es udi, pe o és necessa i pa i
d'unes minimes de inicions en elació amb el ema que a a ens ocupa.
Tan seny com sen i comú enen una di e si a de signi ica s que cal dis-
ingi bé, i que aquí només abas a em pa cialmen .
La p ime a dis inció consis i ia a di que la pa aula seny é una se ie de
conno acions que només poden se cap ades en el con ex de la eali a ca alana
i
que, consegüen men , la aducció d'aques a pa aula a d'al es llengües esde-
2.
Soledad,
O.C.,
Mad id, Aguila ,
1945,
ol.
1,
p.
691;
Elpedes al,
ol.
11,
p.
581-582:
uSu
pensamien o me pa ece as e o
y
de co o uelo; su sen ido común, un sen ido comun
muy
ca alán, bas an e pa ecido al
common sense
de la escuela escocesa, lo menos a p opósi-
o pa a la al a especulación me a ísica,,.
3.
F agmen s de la Me a isica de la inquie ud,
~Uni e si a Ca alana>,,
1
(1904).
102
En ahona
24.
1995
Mise icb dia
Ancles
Ce elló
é necessi iamen impossible en sen i es ic e. Si bé podem oba pa aules i,
pe an , nocions simila s en d'al es idiomes, la uni e sali a de di es nocions
es dona ia «enca nada» en els elemen s p opis de cada cul u a. Així, un es udi
comple d'allo que el seny signi ica eque i ia una analisi de la his o ia, el d e ,
I'a , la li e a u a i el pensamen ca alans. El seny no s'explica només a a es de
la iloso ia. En can i, sen i comú es po adui pe ec amen en sen i li e al
a d'al es idiomes, co n I'angles common sense, posem pe cas.
El seny no es po limi a a I'hbi iloso ic, sinó que el sob epassa.
A
p ime a
is a sembla que l'ús que en el llengua ge o dina i es po e de seny i sen i comú
és
o P s~mila . Teni o ac ua amb seny o sen i comú, se pe sona assenyada o p o-
is a de sen i comú, són exp essions in e can iables en més d'un con ex .
Pe o se'ns oco e una di e encia que po comenca a sepa a I'ambi de les
dues nocions. Men e que el sen i comú ha es a adop a co n una noció iloso-
ica, aixb no ha succei amb el seny.
Així,
pensado s mol di e en s, ca alans o no,
s'han e e i al sen i comú co n un elemen iloso ic. El seny no sembla suscep ible
de se conside a de la ma eixa mane a, p ecisamen pe les ca ac e ís iques indi-
idual~ que con é. Ce amen aques a a i mació és objec able: el seny no només
po esde eni una noció iloso ica, sinó que aixo ja s'ha e co n és ob i en el
cas
del pensamen noucen is a d'Eugeni d'O s. Cal eu e, pe o, que el e que el seny
pugui se es udia des
d'un
pun de is a loso ic no equi al a que sigui
un
elemen
d'una iloso ia. No obs an aixo, aques pod ia se el cas de d'O s, pe qui el seny
és un noció nuclea . A a bé, no és la e lexió de Xhnius una indagació sob e les
ca ac e ís iques p bpies d'un seny enca na en e s indi iduals de la cul u a ca a-
lana? No sembla que el seny sigui en aques sen i una peca d'un sis ema iloso ic
a nb p e ensions d'uni e sali a , la qual unció sí que ha ep esen a el sen i comú.
Una al a di e enciació possible en e seny es oba en la in e p e ació que o e-
eix Josep Fe a e Mo a, el qual ese a el signi ica posi iu pel seny i el nega iu
pel sen i comú. Fe a e Mo a man é que el seny és una de les pe el1 anomena-
des
(( o mes de la ida ca alana,, enca a que no la més impo an o decisi a. Segons
eii, és un e o mol habi ual iden i ica seny amb sen i comú: ((L'home amb sen-
i comú és alesho es I'home incapac d'enlai a -se pe damun del que és habi ual
i u ina i, el que passa pe da an de les coses sense eu e més que iiu apa enP4.
El sen i comú és de ini
així,
co n el ma eix Fe a e Mo a econeix, <(en I'accep-
ció pejo a i a habi ual i deixan de banda la se a no gens senzilla signi icació
~losb im~~. El seny en can i, es ca ac e i za pe e s que
cal
alo a posi i amen ,
dels quals l'essencial és «l'ésse el esul a de les expe iencies pe sonals i adhuc
&aquelles expe iencia que, p o inen s del con o n i co n a pa imoni de la col.lec-
i i a , poden ésse indi idualmen e iscude~),~. El que a que el sen i comú no
sigui aluós
és
el e que els seus judicis són c eences ui de la u ina
i
en les quals
no hi ha cap mena d'expe iencia pe sonal. Po a iba a succei que el con ingu
4.
FERRATER
MORA,
J.
(1986).
Les o mes de la ida ca alana
i
al es assaigs.
Ba celona:
Edicions
62
i
<<La Caixan,
p.
54.
5.
Ibídem,
p.
54.
6.
Ibídem,
p.
55.
Seny i sen i co nú en Jaume Bdmes En ahona
24,
1995
103
d'un judici de sen i comú i de seny sigui el ma eix, sense que puguem di que es
ac i exac amen del ma eix judici. Els di e enciad el e a ons de l'expe iencia,
de mane a que el ma eix judici po se exp essa u in&iamen i se bui , o ple
&expe iencia i de signi ica .
Aques a in e p e ació és mol a ac i a, pe o o e eix una di icul a . ¿No es
possible emp a an seny com sen i comú en sen i posi iu i nega iu? ¿No
es po pa la amb in en desp ecia iu d'una pe sona dien que és massa
assenyada, de la ma eixa mane a que un judici es po desp ecia pe se d'un sen-
i comú excessiu?
ES
cla que la in e p e ació de Fe a e es pod ia jus i ica
dien que de egades no s'emp a bé la pa aula seny, que en el seu e i able sig-
ni ica no po adqui i les conno acions nega i es, pe o en o cas aques a dis-
inció de seny
i
sen i comú sembla insu icien .
Una al a possible in e p e ació consis i ia a di que seny i sen i comú poden
exe ci algunes uncions simila s en el llengua ge o dina i. A més del seu ús o di-
na i, sen i comú ind ia un
ús
losb ic.
És
a di , si el seny no
és
un
no que o ma
pa del ocabula i ilosb ic especiali za , pod íem op a pe pensa que el seny
és
la pa aula del llengua ge o dina i que es co espon a sen i comú en el ilosb ic.
A a bé, el p oblema que so geix aquí és que sen i comú no é un signi ica
ilosb ic únic. Sembla que si en alguna cosa hem d'espe a oba aco d en ilo-
so ia (si més no!) és en e els ilbso s que adme en el sen i comú sob e que és el
sen i comú. Pe b aixb no és
així.
La endencia a col.loca o es les iloso ies del sen-
i comú en un ma eix sac p o é en g an pa d'un p ejudici: el de pensa que en
eali a no són e i ables iloso ies, ja que l'accep ació del sen i comú anul-la la
dis ancia c í ica que possibili a el pensamen e lexiu. Enca a que s'hi poden o-
ba ac o s compa i s, a nbé hi ha una di e si a de plan ejamen s ilosb ics. (El
sen i comú po se un únic c i e i o un c i e i en e d'al es, es po iden i ica
a nb la consciencia o no, po de ini -se com
un
conjun de p ime s p incipis, po
ana uni a una iloso ia més o menys empi is a, e c.)
P e enem mos a jus amen la imp ecisió i alseda d'aques pun de is a.
Cal examina com cada ilbso emp a el sen i comú, com el de ineix, quin alo
i quins lími s li a o ga i, en de ini i a, quina iloso ia man é. Lapel.lació al sen i
comú po se una mane a d'e i a el pensa , pe b alesho es ind íem el sen i comú
edui a la se a accepció ulga nega i a, és a di , conjun de p ejudicis, c eences
cul u als dominan s, opinions u inh ies, e c. Si el sen i comú de ensa pe un
iloso
és
aques , no c eiem que pugui eal nen desen olupa una e i able iloso ia.
El e d'accep a alguna mena de sen i comú no a que una iloso ia no
sigui
aixb:
un pensamen discu siu que cal a alua com qualse ol al a iloso ia.
A a bé, un cop hem de ensa el sen i comú p esen en di e en s iloso ies dis-
ingin -lo del « ulga >) co em el pe ill de sepa a -los comple amen . Aques a se ia
en pa la pos u a d'Edua d Nicol, qui a ole des aca les di e encies en e sen-
i comú ilosb ic i ulga 7. La noció popula de i a ia pe de e io amen de la
7.
Elp oblema
de
la Filoso i Hispn'nica,
Mad id, Tecnos,
1961,
p.
197:
«[
...:
ni
!a
koi z&
a s besis
de A is ó eles, ni
el
sensus communis na ume
de los medie des,
ni e?
bon
se zs
caz-
eesiano, ni
ei
iens comm ez
de Leibniz, ienen
nada.
que
e
con
la
acepción popula
del

104
En ahona
24,
1995
Mise ico dia Angles Ce eiló
iloso ica8. Pensem que ce amen la noció iloso ica ha d'ha e in lui en la o -
mació de la noció popula de sen i comú. A a bé, no podem igno a que els ilo-
so s que apel.len al sen i comú no el sepa en - ampoc el edueixen-
al
sen i
ulga , que no ha de se necessi ia nen nega iu.
To el que hem di ins a a és insu icien , especialmen si p e enguéssim
man eni que el seny és el a anni de ons que dóna el o a la majo pa de la
iloso ia ca alana i que s'ha mani es a en l'accep ació del sen i comú pe
Balmes,
Ma í
d'Eixali, Llo ens i Ba ba, po se pe Vi es i d'al es pensado s con-
empo anis. Tampoc no enim elemen s pe esold e si la noció de seny s'ha
gene a , almenys pa cialmen , a pa i de les apo acions dels iloso s ca alans,
especialmen dels qui apel.len al sen i comú.
In en a esold e aques es di icul a s se iosamen suposa ia una indagació
acu ada de les nocions de seny i sen i comú en o s els casos que es puguin
p esen a . Així, més que ac a de dona una in e p e ació global, ac a em
de eu e que és el sen i comú iloso icamen conside a pe Balmes, si es co es-
pon comple amen al sen i comú ulga o al seny.
T ac a em, doncs, de espond e als in e ogan s susci a s limi an -nos al cas
de Balmes. Hau em de comenca pe exposa succin amen la se a c i e iologia,
com a nbé e e i -nos a les in lukncies ebudes quan a la noció de sen i comú.
La iloso ia de Balmes p essuposa la necessi a de l'es udi de l'home sence
i pe aixb denuncia els pe ills de la unila e ali a iloso ica9. De la ma eixa
mane a que ce es a i macions es poden conside a e i ables quan s'exami-
nen ailladamen , malg a que en conjun no siguin accep ables, ambé es po
di que quelcom és als a causa de la se a pa ciali a .
Doncs bé, hem de eni p esen la impo ancia de no oblida cap ac o en
l'es udi d'una eali a de e minada des del ma eix inici de la iloso ia balme-
siana, és a di , la c i e iologia. En l'es udi del pun de pa ida de la iloso ia
ens oba em amb la impossibili a d'a eni -nos a un sol elemen .
Hem de dis ingi , pe o, el ac amen del sen i comú que obem en
El
C i e i,
ob a esc i a en e el
1843
i
1844
enca a que pensada du an els anys
an e io s, del de la
Filosoja Fonamen al,
esc i a pos e io men
(1
845-1 846).
sen ido común. És e es un asun o un poco écnico, en el que no es legí imc pene a aho a.
Pe o séame pe mi ido indica que ampoco la iloso ía del sen ido común de Reid, la cual
in luyó en Eixali y Llo ens y Ba ba, iene g an cosa que e con lo que la gen e en iende
po sen ido común)).
8.
Ibíde n, p. 197-198: <<No es desa inada en onces la p esunción de que el en endimien o
humano, esa azón uni a ia que nos pe mi e pensa y en ende nos, ue a e ec i amen e el
locusp iícipio u~n,
nada menos que la sede de los p incipios, y que las buenas gen es, po
in luencia emo a de la iloso ía, hubie an adop ado la ó mula pa a designa con ella sim-
plemen e
le Lon sens
du
boulangen,.
9.
J.
Roig Gi onella ha des aca aques a ca ac e ís ica com la clau pe comp end e Balmes: «la
ac i ud de Balmes, ac i ud que con ecuencia no ha sido co np e ,dida po muchos, se á
siemp e la de que :a p ime a
y
más undamen al condición pa a el alo de oda iloso ía
es á en que debie a cc np ende
ai
homb e en e o,:,, en
Balmesjlóso i,
Ba celona, Lai o ial
Balmes, 1969,
p.
27.
Seny
i
sen i
comú
en
Jaume Balmes En ahona
24,
1995
105
En
El
Ci-i e i el sen i comú, cu iosamen , enca a no és de ini co n un c i-
e i, sinó co n un ipus d'impos~ibili a ~~. En aques a ob a hi ha di e en s
e e encies al sen i comú com quelcom oposa a la insensa esa. Hi abunden
exp essions co n «bon sen i )), equi alen s a sen i comú. Aques s passa ges
ailla s de la es a de iloso ia balmesiana donen una isió mol pob a del seu
pensamen i es p es en a les c í iques més ípiques sob e 1'apel.lació del sen i
comú en iloso ia.
El ilbso se a sa i si adme el sen i comú, men e que si la insensa esa, és
a di , la manca de sen i comú, és el seu pun de pa ida, no assoli i el e i a-
ble coneixemen l
l.
En al es momen s el sen i comú apa eix més co n una bona capaci a de
judica p oduc e o bé &una disposició na u al o d'una i u in el.lec ua1 («bon
judici~, «bon sen i )), (( ino)i)12.
A
la Filoso la Fona7nen alel ac amen del sen i comú és mol més com-
plex, s'emma ca dins d'una c i e iologia i apa eix co n un mi ji de pe cepció d'un
o d e de e i a s. Seguin el ma eix o d e del plan eja nen balmesii, cal comen-
ca accep an co n un e les ce eses na u als. Aques es ce eses hau an de se
es udiades, pe o hem de econeixe que les enim abans d'inicia p ocessos
e lexius. És més, sense elles no es pod ia dona cap mena de e lexió. Pe
an , no s'ha de nega o des ui les ce eses na u als, sinó adme e la se a
exis encia. En esum, pa im de les cons a acions següen s: a) del e de eni
ce esa;
b)
expe imen em que les ce eses són múl iples, no són o es de la
ma eixa classe;
c)
s'expe imen a la i educ ibili a que hi ha en e els di e en s
ipus de e i a i ce esa.
Balmes dis ingeix es o d es de e i a s: de sen i ín im, d'e idencia i de
sen i comú. Aques es es e e eixen
a
es dimensions que oba em semp e en
el coneixemen humi, de mane a que pe a explica -lo, no en podem deixa
mai cap de les es de banda.
Aques es ce eses no poden se ebu jades en an que e s. To home les
accep a espon iniamen , a a bé, i el iloso ! També, enca a que co n a al ilo-
so s'ha de p egun a pel seu onamen . Es en aques momen que es a el pas
de les ce eses na u als a la qües ió sob e els p incipis. Cada o d e de e i a s exi-
geix un pun de supo p opi'3.
Els p incipis són e i a s (< onamen )) i no e i a s «lla o ». Amb aques a
dis inció Balmes explici a la se a pos u a sob e co n cal ac a la qües ió de
10.
El
C i e io,
c. 4, n.
2,
p.
565-565. (To es les ci acions de Balmes es co espond an a l'edi-
cid de les
Ob as Comple as,
Mad id:
BAC-
Balmesiana, 1948-1950. Ab cugem
Filoso in
F ~ zdameiz al
com
F.F.
i
Fi1oso)a Elenzeiz al
com
F.E.)
11. Ibídem, c. 4, n. 10,
p.
571: uSólo algunos homb es apel1:dados ilóso os se obs inan a eces
en es e empeño, no eco dando que no hay iloso ía que excuse la ai a de sen ido común
y
que mal llega á a se sabio quien comienza po se insensa o.))
12.
Ibídem, c.
22,
n.
9,
p.
707:
eLo q~e
le
ai a
en aquel pun o es
sen ido
o .;i .
Su
disposi-
ción na u al o sus hábi os le han o mado así,
[...l.»
13.
Sob e el ca icce ona ne~ ado deis es p incipis bal nes;ani e-=-,
3.
FOTUIEN::
jI.eccz~~ie:
j,4 e g ~ica,
hl!ad id
XZ:~>
:
952,
106 En ahona
24,
1995
Mise ico dia hglks
Ce elló
I'o igen de les nos es e i a s. No hem de busca el que no hi ha, és a di , e i-
a s lla o o e i a s de les quals poden b olla al es e i a s.
Al
que sí que
podem a iba és a les e i a s onamen o condicions indispensables pe quk
es doni coneixemen 14. Com ja hem di , Balmes ecalca que no hi ha una sola
e i a onamen i les anomena ambé ((p ime es e i a s)), semp e en el sen i
de pun de supo .
Si bé és el iloso qui s'ocupa del ema dels p incipis, no pe aixo aques s
deixen de se alids pe a o hom, semp e suposa s pe qualse ol pe sona que
pensi.
Balmes no p e én se el p ime d'ha e oba aques s p incipis, la qual cosa
se ia mol es anya a es el ipus de ce esa que els acompanya. Sí que pensa,
pe b, que no se'ls ha u ili za de o ma con enien , en dona p io i a a un es-
pec e als al es. És a di , s'ha econegu so in la se a onamen ali a , pe b de
o ma aillada.
Els p incipis onamen als són es. En p ime lloc i en elació amb I'o d e
de e i a s de conscikncia, enim el p incipi de conscikncia o ((penso, doncs
sÓc)).
En segon lloc, en I'o d e de e i a s d'e idkncia hi ha el p incipi d'e idkn-
cia, que no és al e que el p incipi de con adicció o ((una cosa no po se i no
se alho a)).
Finalmen , Balmes pa la d'un e ce o d e de e i a s, les de sen i comú. El
p incipi co esponen s'anomena de sen i comú o bé p incipi de l'e idkncia.
En la se a o mulació més simple diu que ((l'e iden és e ».
Anali zem a a les condicions de la onamen ali a dels p incipis i que, pe
an , ens pe me en econkixe -los com a als. Balmes enume a es ca ac e ís-
iques. En p ime Iloc, s'a i ma que un p incipi onamen al no es po ona-
men a en cap al e p incipi. Aques a ca ac e ís ica de ineix la onamen ali a
en o ma d'independkncia. És cla que un p ime p incipi, jus amen pe se -
ho, no po depend e de es o pe d ia la se a quali a de se jus amen «p ime ».
Ja en A is o il es oba aques a condició de ini b ia de p ime p incipi. A a
hau d de se aplicada a I'exis kncia de es dimensions del coneixemen . Pe
aixo Balmes a i ma que ampoc po se onamen a en un al e p incipi ona-
men al.
A a bé, si aques a os I'única ca ac e ís ica del p incipi onamen al, pod ia
sembla que cada un é el seu bbi p opi i que hi ha un ce es a d'aillamen
en e ells. Pe o aques no és el cas, al com de e acla eixen les al es dues con-
dicions de o p incipi onamen al.
14.
F.F.,
p.
88.: ,<No busco un p ime p incipio al que ilumine po sí solo odas las e dades,
o que las p oduzca, sino una e dad que sea condición indispensable de odo conocimien-
o; po es o no la llamo o igen, sino pun o de apoyo; el edi icio no nace del cimien o, pe o
es iba en él. Como un cimien o hemos de conside a el p incipio buscado, así como en
los capí ulos an e io es a ábamos de encon a una semilla; es as dos imágenes, semilla
y
cimien o exp esan pe ec amen e mis ideas
y
deslindan con oda exac i ud las dos cues io-
nes.»
Seny
i
sen i comú en Jaume Balmes En ahona
24,
1995
107
Així, la segona ca ac e ís ica ens diu que la des ucció d'un p incipi ona-
men al impossibili a ia la subsis encia de la es a de p incipis.
Éc
a di , la niina
&un
p incipi compo a la uina dels al es. En el e ce e obem de nou exp essa-
da la elació en e p incipis,
ja
que consis eix en I'a i mació que un p incipi ona-
men al pe me de demos a di ec amen o indi ec amen la es a de p incipis
en el
cas
que ossin nega s. Es a di , els p incipis s'en o eixen mú uamen .
De p ime po sembla que les dues úl imes condicions en en en con a-
dicció amb la p ime a, ja que s'es i pa lan alho a de la dependencia i la inde-
pendencia dels p incipis onamen als. A a bé, la independencia és absolu a
quan a la onamen ació i es po di que cap p incipi onamen a un al e p in-
cipi. En can i, és Iíci pa la d'in e dependencia a I'ho a d'es udia el conjun
del coneixemen . Hem di e encia es o d es de e i a s, pe b en la eali a
aques s o d es no exis eixen sepa adamen , sinó que o men un o , la qual
cosa compo a una connexió cons an d'aques s es o d es. És en anali za la
complexi a del coneixemen que els des iem i els delimi emn15.
En els c i e is succeeix quelcom simila . To i que cada un és su icien en el
seu Ambi , ambé és ce que s'en o eixen mú uamen . En e ells hi ha ha -
monia i complemen ació, p ecisamen pe quk cada un é la se a p opia mane-
a de se , com ambé una mane a p opia de condui -nos a la e i a . La manca
d'un, pe b, compo a inde ec iblemen la uina de o el coneixemen huma.
En suma, no hi ha un c i e i ni un p incipi m& impo an que els al es. S'in e -
elacionen des de la igual a , pe b no des de la uni o mi a .
Del que acabem de eu e es desp en que el sen i comú s'ha d'en end e en
elació amb la es a de c i e is i p incipis. Pe an , malg a que el nos e cen-
e d'in e es sigui el sen i comú, ens hau em de e e i a cada un dels c i e is.
Balmes comenca es udian el p incipi de consciencia, el qual p essuposa
I'exis kncia de l'o d e de e i a s de sen i ín im. Aques es són e s subjec ius,
eals, pa icula s i con ingen s, indub ables, in al.libles, immedia s i no de i a s
de cap demos ació. La consciencia abas a o el camp de l'expe ikncia in e-
io , de o allb que s'esde é a l'in e io del subjec e.
Balmes anomena ambé el p incipi de consciencia sen i ín im (pa aula
emp ada p ime pe
C.
Bu ie , a qui ens e e i em mes enda an ) o p incipi de
Desca es. Es a d'aco d amb aques quan al con ingu del p incipi (((penso,
doncs sóc~), pe b no en el pape que juga. Men e que pe Desca es es ac a
de la p ime a e i a a pa i de la qual es dedueixen la es a de e i a s, pe
Balmes, en can i, només és la p ime a e i a d'un o d e de e i a s: les de sen-
i ín im. Adme , aixo no obs an , que ha de se conside a en p ime lloc i
que la consciencia és un c i e i an e io a o s els al es, pe o només en an
15.
F.E.,
p.
281:
<<C eo, pues, que el undamen o de la ce eza es á en la consciencia, en el sen-
ido común y en la e idencia. Es as cosas no se pueden sepa a cuando se busca la azón
de la ce eza; sin que po es o quie a yo deci que pa a ce cio a nos engamos necesidad de
pensa en los es c i e ios. Cada uno po sí solo nos deja anquilos; pues ya lle o obse -
ado que una cosa es la azón ilosó ica de los undamen os de la ce eza
y
o a el hecho
mismo.»
114
En ahona
24,
199
5
Mise ico dia
Anglks
Ce eiló
Desp és d'ha e exposa la posició balmesiana, e o nem al plan ejamen
inicial. En comenca hem assenyala com s'ha ia blasma Balmes eduin -lo a
un de i a d'al es iloso ies pa idA ies del sen i comú o bé a un me p oduc e
del «seny» ca ali. Volem anali za a a, doncs, aques es dues possibili a s.
Quan a les on s de Balmes, hem de di que s'ha endi a pensa que no
cal que espe em posicions mol di e en s de les di e en s iloso ies que adme-
en un ce sen i comú. La iloso ia escocesa o iginada en Thomas Reid (1710-
1796) és la més coneguda en e les que inclouen el sen i comú com un elemen
onamen al, pe la qual cosa sembla que o a al a iloso ia del sen i comú ha
d'es a elacionada di ec amen amb la concepció escocesa. Pe o les nocions
iloso iques de sen i comú i les iloso ies en quk s'insc iuen a iben a p esen-
a e s mol di e encia s.
Cal a egi que la noció de sen i comú con é di e sos signi ica s que so in
es con onen, i es p essuposa una concepció de e minada de sen i comú quan
aques a po se en esa de més d'una mane a28.
Pe o és cla que la iloso ia escocesa no ou la on de la c i e iologia bal-
mesiana. El e que el c i e i que semp e ha c ida més l'a enció ha es a el de
sen i comú ha endi a obscu i l'ob ie a que pe Balmes els c i e is són es,
iguaimen impo an s. En can i, pels
escocesas
no hi ha una íade de c i e is
in e elaciona s. Pe Reid el sen i comú és un ipus de judici elaciona a nb p i-
me s p incipis au oe iden s, o p incipis de sen i comú. En Hamil on la cons-
ciencia, que equi al pa cialmen al sen i ín im balmesia, adqui eix una p io i a
que no é en Balmes.
També s'ha elaciona amb Balmes la iloso ia de Claude Bu ae (1661-
16791, ja que aques ou el p ime que cons uí una iloso ia on explíci amen
apa eix el c i e i de sen i comú. Bu ie és un pensado eclkc ic, pe o que expo-
sa una o iginal eo ia de la e i a , especialmen a la se a ob a T ai é desp e-
mie es
e i és.
Adme un sen i de Ia na u a que es di ideix en sen imen ín im
:
sen imen comú de la na u a o sen i comú. Cada un p opo ciona un ipus de
e i a s. lenim
així
les e i a s de sen i ín im, que són la pe cepció de la p o-
~ba exis encia de o es les expe iencies ac uals, i les de sen i comú.
Haues es són mol di e ses,
i
Bu ie es iimi a a des aca aquelles que con-
slcie a'més impo an s, com que ~exis eixe . al es ésse s i homes a més de mi
na eix en ei món» o bé que {( o s eis homes no s'han posa d'aco d pe enga-
cya -me)). Bu ie adme enca a al es c i e is secunda is, com a a el es imo-
ai
dels sen i s, l'au o i a i la memo ia
La.
concepció de sen i comú de
Bu ie
a in lui en Balmes, pe o indi-
cec amen . Du an els segles
XJIII
i
XIX
i;na sk ie cie iloso s que podem de i-
~ii co n a escoiis ics, enca a que amb pos k es ecáec iques o ca di e ses en e
si,
eiábo a en una c i e iologia basada en la ue Bu ie . En e els c i e is de e i-
---
.&,
incicsuen semp e el sen i
co nu,
de in~ de e na simila
a
la
de Bx ie .

Seny
i
sen i
co nú
en
Jaume
Bai nes
En ahona
24,
1995
115
Al es c i e is que adme en són el de la aó o e idencia, el sen i ín im, els sen-
i s ex e ns i I'au o i a humana. Se cap del ce que Balmes coneixia aques s
au o s, almenys alguns (And és de Gue a a, Joanne
B.
Ho a h, Benedik
S a le i Gé a d-Casimi Ubaghs)29. To i amb aixb, la c i e iologia de Balmes
a més enlli d'aques a in luencia i p esen a ca ac e ís iques o iginals p bpies.
A
la egada cal di que aques s au o s coneixien i ebu ja en la iloso ia escocesa
de Reid
i
Dugald-S ewa , o i apel.la ells ma eixos al sen i comú. És pales,
doncs, que es ac a de di e en s concepcions de sen i comú.
Un cop conside ades les on s de Balmes i I'abas de les in luencies ebu-
des, podem ex eu e dues conclusions. La p ime a és la de I'o iginali a de
Balmes espec e a d'ai es ilbso s que adme en el sen i comú co n a c i e i.
En segon lloc, eiem que el sen i comú baimesia no es po en end e co n un
me de i a d'una noció de seny, a es que hi ha uns p eceden s ilosb ics com-
plexos.
Com hem di , en
El
C i e i
obem di e sos passa ges on apa eix la noció
de sen i comú co n «sensa esa», «bon sen i )), o «bon judici)), nés que co n un
de e mina c i e i de e i a . Aques se «sensa » sembla equi ald e a se asse-
nya i a eni sen i comú (en sen i ulga posi iu). En els ex os ja ci a s30 la
sensa esa apa eix co n una condició p e ia a la sa iesa, ja que qui no és sensa
mai no pod a a enye la sa iesa. D'aco d amb aixb sembla Iíci in e p e a el seny
i el sen i comú co n una mena de sapiencia an e io a la sa iesa ilosb ica, una
p e-sa iesa o sa iesa espon ania
i
na u al.
De egades es pa la de eni seny o sen i comú co n quelcom mol p eua
o poc habi ual. Aques a ca ac e ís ica en a obe amen en con adicció amb la
ó mula c<sen i comú», que indica uni e sali a . Pe b encaixa pe ec amen
amb aques aspec e del seny o sen i comú co n una ce a sa iesa ela i a a la
ida quo idiana, que enca a no és una sa iesa o al i no s'ha con ea sis ema-
ica nen . Aques a sapiencia p ac ica mundana compa eix nol es ca ac e ís iqucs
de la (<p udencia)) en el seu signi ica iloso ic. Pe Fe a e Mo a el seny en
una de-les se es essan s equi ai a la p udencia en el sen i omi31, és a di , un
ce coneixemen de la eali a basa més en l'expe ikncia que no pas en la e le-
xió acional.
No sembla o a de lloc elaciona la (¿p udencia)> de l'z ica
a
Nicdmac, és a
di , la i u in el.lec ua1 p ac ica que consis eix en la ec a aó en i'ob a , a nb
i'aspec e ael sen i co nú que es em in en an des ia . No obs an aixb, I'home
p uden a is o elic es un sa i, men e que la sa iesa de I'assenya és més humil
i
limi ada. A a bé, si no ens e e im a la ma eixa p udencia, sinó a les i u s p u-
29.
L'Ps~u~!~ de aila de les on s balmesia ies ~ANGLES
M.
(1992).
EL
c i e is
de
e i d en Jau ze
Bahnü.
Ba celona: Edi o iai Balmes.
30.
Vegeu. no es
10
i
í
1.
31.
Diu Fe a e Mo a a op,
a:.!
p.
52:
«Pe
sini Ciiida,
ci
seay
és
;a g iidk;icia, coeje
en
e1
sen i ampii
i
una
mica
ague
que
eis oma.ns dona en
2
aques c, pa;auiz,
6s
a
di ,
i.c
scls
la
mocie ació,
sine
embe
la
p e is.6 Gei que po slnccei en e Yi e ses ,oss~bil; acs, La p ucikn-
cia 6s ací una mane a de conkixe
les
coscs, ?e:> ;na mane a de
con6 :;z
GLLF
nc
da;-IL
de
!a aó, sin6
de
l'expe ikncia de¡
nón
:
deis
hc -ces,:)
116
En ahona
24,
1995
Mise ico dia Xnglks
Ce elló
dencials que la o men, obem més acilmen un pon en e la noció de la
p udencia i el seny.
Pe es abli aques a elació pa i em de I'a i mació balmesiana sob e la
p esencia di e en de sen i comú en els ésse s humans. D'on p o é aques a
sa iesa? No hau ia de se comuna ja que és na u al? Balmes explica la manca de
sen i comú d'una e sona dien que ((la se a disposició na u al o els seus habi s
I'han o ma així))~! Aquí es pa la an de eni una na u alesa més p opensa a
la sensa esa co n d'ha e passa pe un p océs d'ap enen a ge. L'expe iencia
s'acumula co n a habi . La in oducció de la noció d'habi és mol in e essan ,
ja que aques , un cop adqui i , po explica l'assolimen de quelcom acional
sense que la aó hagi de necessi a el aonamen . Aques a és una de les ca ac-
e ís iques del seny i del sen i comú, se mol acional a la egada que no és
necessa i emp a di ec amen la aó discu si a. Com hem di , enca a que ela-
ciona el seny a nb la i u de la p udencia sembla excessiu, no ho és e -ho amb
i u s meno s inculades i exigides pe la p udencia. Segons A is o il aques es
es poden eni en un g au més o menys ele a segons disposició na u al, a la
egada que són educables co n a habi s, al co n hem is que a i ma Balmes de
la sensa esa. Po se la i u que s'ap oxima més a la noció de seny és la que
en g ec s'anomena ((synesis)) i que en lla i san Tomh adueix co n a ((sensa esa))
o ((bon sen i )) i la de inieix co n la capaci a de judica bé sob e el que s'ha
delibe a i s'ha d'~b a ~~.
Recapi ulan el que hem es a anali zan ins a a, cons a em que han apa-
egu les ca ac e ís iques següen s del sen i comú: en p ime lloc se un conei-
xemen incula amb l'expe iencia i amb la ida p ac ica, pe b que p essuposa
una ce a ino de disce nimen in el.lec ua1; en segon e me, s'explica que
aquí sen i comú no é un signi ica comple amen uni e sal, ja que o hom
en é en ce g au, pe b alguns enen una na u alesa més p opensa o I'han edu-
cada millo a a és de l'expe iencia. Finalmen , el judici de sen i comú so geix
de o ma i esis ible i espon ania, no de i ada d'un lla g p océs de aciocini.
Aixb no obs an , no
é
es a eu e amb la i acionali a .
En la p ac ica, pe o, pe sones, judicis i compo amen s poden se classi i-
ca s d'assenya s o de sen i comú, an si són p oduc e d'una e i able sap en-
cia co n si p o enen d'opinions u ina ies o cul u almen p edominan s i, ins
i o , de p ejudicis. D'aquí que an seny i sen i comú es puguin conside a
en sen i posi iu i nega iu. És pe que s'en én que quelcom és de sen ic comú
o
p oduc e del seny quan no cal a gumen a -ho acionalmen , que judic:s
que
p o enen de la i acionali a o del p ejudici poden ei indica Pa se a assenya-
da ob ie a . El seny pe si ma eix no po e on al o assenyamen ,
ja
qiae
qui é poc seny no po se conscien de la se a limi acid. Anuí es
a
necessa i
!'.;i
7
de la aó discu si a. Reco de n, pe o, que Bal nes no
din
,iiai
Que
el
seolel
32
' 'egeii
no a
1
a.
33.
Ii,
I:,
q.
ií;
s.
3,
icss,.
<ilJ $i
sec;:odw
syncsim
c!ic?~c ~
11:
g aece
aliq'ii
"syne i"
idcs
sensayi,
e1
"eusYí?e in,
id-ss
ionliies
boni
sensus:
sicm; e
~nne aiio
qci
ca cs!
hac
i u e
dicun u "asyne i",
ides:
ii?sz sa i.>>
Seny i sen i comú
en
Jaume
Balmes
En ahona
24,
1995
117
comú hagi de subs i ui la acionali a , sinó que la acionali a ha de eni p e-
sen el sen i comú.
Pe b, com hem is , en les ob es pos e io s a
El
C i e i,
Balmes desen o lla
una noció del sen i comú mol més complexa, ja que aques passa a se un
c i e i de e mina de e i a a a és del qual assolim ce es e i a s.
Com a c i e i, el sen i comú és comple amen uni e sal, de la ma eixa
mane a que o hom é cada un dels al es dos c i e is. Ningú no é més sen i
comú que un al e ésse huma. No és quelcom ap es, sinó que és p esen des de
semp e en o ésse acional. Aques es ca ac e ís iques el di e encien de la sen-
sa esa que acabem de eu e. En can i, é en comú amb aques a gene a un
ipus de e i a espon ania, no ob inguda pe aonamen men al. La de inició
d'aques c i e i, enca a que de i ada de Bu ie , és o iginal de Balmes
i
no és
equi alen a al es de inicions ilosb iques.
En la unció de ((guia i escu )) hem oba un sen i comú en es com a o ien-
ació in el.lec ua1 espon ania e s el e . No sembla que s'acos umi a de ini
el seny com un ((sen i de la e i a )), o un ((es a o ien a en di ecció al e )).
Aques es de inicions de seny no són impossibles, pe o el seny ens eme m& a ia
a l'aplicació d'aques a o ien ació a casos conc e s. La «guia i escu )) indica ien
més a ia I'a el del seny. De e Balmes e a di que aques ccimpuls)) o «ins-
in )) de e i a és el que explica la munió de ce eses na u als que o home
posseeix amb independencia de la se a capaci a e lexi a i dedicació in el.lec-
ual.
No depen de la nos a lliu e elecció es a o ien a s cap al e ni al eni
aques conjun de ce eses na u als. A a bé, en un segon es adi sí que podem
ebu ja -lo. El sen i comú és i esis ible pe na u alesa, enca a que la e lexió
po ebel.la -se con a els seus dic a s. A a bé, és impossible elimina -lo com-
ple amen i de o ma espon ania la se a ce esa es o na a imposa a la e le-
xió.
gs pe quk allb que no po se ebu ja en un p ime momen po se deixa
de banda pos e io men , quan es gene a I'escissió en e pensamen p e- ilosb-
ic i ilosb ic. Pe Balmes cal accep a les ce eses na u als, ja que són e s que
se'ns donen. Podem di que el ilbso assenya accep a h olun A iamen les
e i a s de sen i comú en an que e s, és
a
di , la pa ins in i a de la acio-
nali a , jun amen amb la acionali a discu si a:
No
es
un simple mé odo ilosó ico, es la sumisión olun a ia a una necesidad inde-
clinable de nues a p opia na u aleza; es la combinación de la azón con el ins in o3*.
Aques a és la pos u a ilosb ica de sen i comú d'aco d amb Balmes i supo-
sa upa opció olun a ia.
Es
una
cons an del sen i comú el e que no es de ineixi pe se adqui i
a a Cs
d'~n
aonamen . Pe aixo no
és
m u
ui &una demos ació. No obs-
118
En ahona
24,
1995
AMise ico dia Angles
Cen elló
an aixb, ampoc és co ec e de ini una e i a de sen i comú pe la se a
indemos abili a . Com hem is , Baimes dis ingeix en e les e i a s de sen-
i comú que mai no pod an se demos ades acionaimen i les que sí. To es
són « aonables», mai i acionais, pe o no semp e demos ables.
Les que són demos ables poden se de sen i comú o no. To depen, doncs,
de com han es a assolides. Si quelcom és de sen i comú és pe quk hi ha si ua-
cions en quk no enim emps o possibili a s d'a iba a explo a acionalmen
una si uació. La necessi a i al no po espe a la e lexió, i la na u alesa acio-
nal es mani es a ins in i amen o i que pos e io men pod a se examinada pe
la aó. El sen i comú no és només la in el.ligencia en es a na u al, sinó una
o ma «ins in i a)> d'a iba a una e i a abans de demos a -la. Sub a llem,
doncs, que el sen i comú es a elaciona semp e amb necessi a s de la ida
humana. La na u alesa és acional i quan es mani es a espon hniamen inclou
una acionali a p e- e lexi a, ú il en momen s en que la e lexió no es po a i-
ba a desen o lla . Aixb no ol di que no calgui cul i a la acionali a .
iPe que no accep a el que se'ns dóna na u almen en an que e i anali za
les implicacions ilosb iques del e de eni ce eses na u ais? Aques és el plan-
ejamen balmesia, conscien de se una opció Iliu e, una p opos a iloso ica
cohe en que é com a objec iu no sepa a l'home na u al del ilbso .
Pe acaba di em que enca a que an la noció de seny com la de sen i
comú con enen an una dimensió cognosci i a com p ac ica, la de seny sug-
ge eix més la p ac ica i el sen i comú la cognosci i a. Quan diem que quel-
co n és de sen i comú ema quem més a ia el ca ac e d'ob ie a in el.lec ua1,
que al a i mació és uni e sal i o hom ho ha de eu e així. En can i, ema ca
que (cquelcom és assenya o algú é seny,) implica ia que algú ha ingu ino
de disce nimen en elació amb la ida p ac ica. Pe aixb és menys usual i no
p esen a la uni e sali a del sen i comú en I'aspec e de c i e i de e i a . En
Balmes hau ia p edomina una concepció de sen
ic
comú més inculada
al
seny en la se a ob a
El Gi e i,
men e que en la
Filosoja Foízanzen al
hau ia
desen olupa iloso icamen una signi icació més elacionada amb el coneixe-
men .