NEOCORPORATISME
I
PLURALISME
EN
LES SOCIETATS
DEMOCRATIQUES:
UN
DEBAT OBERT
Ca lo a Sol6
(Uni e si a de Ba celona)
DEFINICIONS CLASSIQUES
En els úl ims deu anys el nou ema del < ne xo po a isme>> esde é
el cen e d'a enció de sociblegs
i
cien i ics polí ics eu opeus
i
ame icans.
La publicació, l'any 1974, de l'a ide de Philippe Schmi e : < S ill he
Cen c y
oj
Co po a ismw si ua el deba en les coo clenades de la discussió
ed ica i la iabili a de l'aplicació empí ica a di e sos ind e s del món.
Es desen olupa una e ade a g ozo h indus y, com diu Leo Pani ch.
Con empo inies
a
l'apo ació de Schmi e són les dels sociblegs
an-
glesos Ray Pahl
i
Jack Winkle , a més de I'alemanj Ge ha d Lehmb uch.
Pe b, sens dub e, l'ob a de Schmi e in lueix de e minan men
en
la li-
e a u a, apologis ica o c í ica, sob e neoco po a isnle ins a ui publicada.
Schmi e despulla de qualse ol conno ació ideolbgica el concep e de
co po a isme, que di ideix en dues modali a s ideal- ípiques: co po a is-
me socie al
i
es a al. Pa allelamen , Lehmb uch ha dis ingi en e co po a-
isme libe al
i
au o i a i.
Les
dues p ime es modali a s, és
a
di , el co -
po a isme socie al o libe al, han p es ecen men
la
denominació, con en-
cionalmen accep ada de < neoco po a isme)>.
Amb una lla ga his b ia a Eu opa, des de
1870
ap oximadamen ,
segons Schmi e ,
i
una o a adició eu opea en
el
camp del pensamen
ju ídic
i
polí ic del p ime e g del nos e segle, el e me popula associa
comunamen amb els kgims eixis es d'aquella 2poca deixa pas cinquan-
a anys més a d a un nou concep e: el de neoco po a i isme, o, u ili zan
c Pape s},: Re is a
de
Sociologia
un anglicisme: neoco po a isme. es ben cla a la línia de con inui a , amb-
dós concep es
i
e mes es e e eixen
a
un ma eix enomen ecu en : de-
e minades p ic iques polí iques que es ma e iali zen en aco ds
i
pac es
en e les di e en s o ces socials p esen s en una socie a a anlada o en
ies de mode ni zació.
La necessi a d'es abli
i
de ini un nou model de socie a , de sis ema
polí ic o &es uc u a polí ica en una socie a capi alis a espon a la con-
icció que el sis ema polí ic an e io
i
les
o mes d'o gani zació an e-
io s han pe du capaci a
i
c edibili a com a ins umen s de ep esen a-
ció dels in e essos bbics de la socie a . Els di e en s g ups socials (classes,
es a s, capes, es amen s, e c.) pe den la necessi a de sen i ep esen a s
indi idualmen llu s in e essos. La socie a egida an e io men pe una
o a indi iduali zació endeix a eque i incles de solida i a
i
a o gani -
za -se com a comuni a o ginica. Els g ups socials s'in e elacionen
i
in-
e ac uen,
un
cop de ini s d'aco d amb els in e essos
i
c i e is ocupacionals,
eligiosos, cul u als, polí ics, sexuals, e c. La segmen ació o agmen ació
de la xa xa o eixi social en g ups d'in e essos necessi a o mes no es
de cohesió que el p opi Es a impulsa en les socie a s a an~ades de lla ga
adició democ h ica en llu con i encia i llu ida polí ica. El eplegamen
cap a o mes d'o gani zació i p hc ica polí ica que sembla en ja supe ades a
e lexiona sob e I'apa ició del nou co po a i isme en una epoca de c isi
econbmica
i
sbcio-polí ica
i
sob e la p e esa c ingo e nabili a n de les so-
cie a s democ i iques, malg a l'exis encia d'ins i ucions a elades en la
adició his b ica
i
legi imades ideolhgicamen pel libe alisme de cai e bu -
ges dominan desp és de la Segona Gue a Mundial.
El neoco po a isme apa eix com una no a o ma d'elimina , si no
d'e i a , el con lic e obe
i
iolen , negocian les di e gkncies en e els
g ups d'in e essos
i
I'Es a , en el pape d'h bi e
i
de pa .
Aixb
es a-
dueix en l'in e encionisme p og essi amen més o pe pa
de
1'Es a
i
més ex ensiu a o es les es e es de la socie a . D'al a banda, compo a
l'in en d'inco po a els g ups socials de
s a cs
in e io en el p océs de
p esa de decisions de polí ica econbmica i al es, inculan en una es uc-
u a d'in e essos els p o agonis es d'un con lic e po encial. L'ha moni za-
ció dels in e essos esde é el nou
e hos
de la socie a co po a i a.
Aques es són les p emisses que duen a Jack Winlúe a de ini el co -
po a isme mode n com ((un sis ema econbmic en el qual 1'Es a di igeix
i con ola p edominan men les emp eses p i ades, d'aco d amb els p inci-
pis d'uni a , o d e, nacionalisme i e ichcia que po a a l'exi n (Winkle ,
J.
a Scase,
R.
(ed.): 1977, pp. 43-44). La in e enció de 1'Es a és cabdal,
o
i
adqui i
el
ca ic e de can i quali a iu: 1'Es a deixa d'ésse pun
de supo de l'economia pe a esde eni una uni a de decisi6 i implemen-
Neoco po a isme i plu alisme
en
les
socie a s
democ k iques
ació,
amb
un pape cla amen di igen . El con ol pe Fa de l'Es a
sob e les decisions del sec o p i a d'una economia i d'una socie a comp-
a ; amb l'es o q coope a iu més que no pas compe i iu pe pa dels
memb es de la socie a , la qual es cons i ueix pe elemen s in e elaci*
na s en
un
cos únic. La uni a dels elemen s cons i uen s en un o o glnic
es asllueix en la necessi a
i
el deu e de collabo a en e els di e sos
1
g ups d'in e essos. L'o d e du a I'a aI de la discipli ia,
en
la consecució
del benes a collec iu pe damun de l'indi idual o p i a . És així que
i
el co po a isme mode n és un sis ema coliec i is a més que indi idualis a,
que es p ojec a en la nació més que no pas en una classe social, la amília,
l
la eligió
o
un g up 2 nic. Els objec ius collec ius s'ob ind an, a més,
a
a és &o gani zacions que ga an i an I'e iclcia de I'emp esa (Winkle ,
J.
a Scase,
R.
(ed)., 1977, pp.
46-50).
Les coo denades del sis ema econ6-
mic co po a is a mode n són doncs les de p opie a p i ada
i
con ol pú-
blic pe
pa
de 1'Es a .
En e mes igualmen amplis
i
genk ics, Gine
i
I'é ez Y uela de inei-
xen co po a isme com un ipus de socie a en la qual p edominen les co -
po acions.
El
concep e de ini o i d'aques ipus o model de socie a és
el de co po ació. Els au o s en enen pe co po ació <{ o a ins i ució so-
cial, en el si d'una socie a , e igida pe pe sones o coadicions, pe
a
assoli
una G ie d'objec ius i inali a s més o menys explíci s, segons els p incipis
de je a quia in e na, coo dinació impe a i a i no mes (de conduc a e icien ;
a més a més de l'accés, el epa imen , la pa icipació
i
I'exclusió di e encials
dels ecu sos escadusse s sob e els quals els ins i ucions ac en &exe ci e1
con oln (Gine , S., Pé a Y uela,
M.,
1979, pp.
13-14).
Rebaixan el ni ell d'anilisi
i
1'8mbi &aplicació,
la
de inició de
Schmi e si ua el enomen del co po a isme mode n en el ma c d'ope a-
i i a empí ica. Com a concep e eb ic, és una o ma d'aco d ins i u-
cional en e in e essos de g ups o gani za s associa i amen , en el si de
la socie a ci il, amb les es uc u es de decisió de 1'Es a . La de inició
de Schmi e de co po a isme en la e sió libe al, p bpia de les socie a s
demml iques occiden als, és la d'< un sis ema de ep esen ació d'in e es-
sos, en el qual les uni a s cons i uen s s'o gani zen en ca ego ies, limi ades
en llu nomb e, especí iques, obliga hies, no compe i i es, o denades je-
l quicamen
i
di e enciades uncionalmen ; ca ego ies econegudes o pe -
meses (si no c eades) pe 1'Es a
i
a les quals es ga an eix delibe adamen
un
monopoli de ep esen ació, a can i d'obse a algun ipus de con ol
sob e la selecció dels líde s
i
l'a iculació de demandes i ecolzamen s ,
(Schmi e , Ph.
i
Lehmb uch,
G.,
1979, pp. 9-13).
aPape s),: Re is a
de
Sociologia
PLURALISME I NEOCORPORATISME
Bisicamen , el co po a isme mode n en la e sió libe al, o neoco po-
a isme, és un sis ema de mediació o in e mediació d'in e essos que es
con aposa al plu alisme. La de inició ideal- ípica que dóna Schmi e de
neoco po a isme s'ha d'en end e com una al e na i a pa adigmii ica al plu-
alisme. Plu alisme és un concep e igualmen de ini pe aques au o
com <{un sis ema d'in e mediació d'in e essos en el qual les uni a s cons-
i uen s s'o gani zen en un nomb e no especi ica de ca ego ies múl iples,
olun i ies, compe i i es, no-je a qui zades en llu o denació
i
au ode e -
minades (segons el ipus
i
l'imbi dels in e essos); ca ego ies que no són
~a icu a men au o i zades, econegudes, sub encionades, c eades o con-
olades en la selecció dels líde s o l'a iculació d'in e essos pe I'Es a , i
que no exe ceixen el monopoli de I'ac i i a ep esen a i a
en
el si de
llu s espec i es ca ego ies)> (Schmi e , Ph., 1974, a Scase,
R.
(ed.),
1979, p. 15).
Plu alisme
i
co po a isme es con aposen, pe b enen en com6 algunes
p emisses bisiques. En p ime lloc, és impo an el c eixemen &uni a s
associa i es o mals de ep esen ació, la pe sis kncia
i
l'expansi6 d'in e es-
sos di e encia s uncionalmen
i
po encialmen con lic ius, el pape d'e-
quips adminis a ius, d'expe s, de ecnics que con o men una e ade a
oliga quia, que desplaca la ep esen ació e i o ial i de pa i s polí ics.
D'al a banda, ambdós endeixen cap a I'expansió en I'hmbi de la polí-
ica es a al i la in e pene ació de les es e es de decisió p i ada i pública.
Malg a els pun s en comú, pe&, plu alisme i co po a isme s'han de com-
p end e com a dos sis emes al e na ius de ep esen ació d'in e essos i de
p esa de decisions polí iques pe pa de les au o i a s es a als. L'o ga-
ni zació de 1'Es a pe al &implemen a les polí iques públiques esde é
un e ce elemen signi ica iu.
En les socie a s democ i iques occiden als, egides pels p incipis del
sis ema econdmic capi alis a, el plu alisme deixa pas g adualmen
a
o -
mes d'in e mediació d'in e essos de ca iic e co po a iu. El co po a isme
libe al o neoco po a isme subs i ueix pa cialmen el plu alisme.
Leh n-
b uch ens a una ad e encia en di que el co po a isme mode n no ha
de con ond e's amb la pu a coope ació o consul a a g ups d'in e essos
o gani za s, ja que aques s ja exis eixen en les democ icies pa lamen-
i ies, de egim plu alis a de ep esen ació, ca ac e ís iques de les econo-
mies capi alis es a ancades. El e elle an és l'al g au de collabo ació
en e els p opis g ups en la o mulació i l'aplicació d'una de e minada po-
lí ica econbmica (Lehmb uch,
G.,
1979, pp. 151-152). D'aques a o ma,
el co po a isme libe al (Lehmb uch) o socie al (Schmi e ) edueix les
Neoco po a isme
i
plu alisme en
les
socie a s democd iques
limi acions del plu alisme, incapag de ep esen a els dis in s in e essos
dels di e en s
i
di e sos g ups socials en p oli e ació, de con ola la p o-
g essi a bu oc a i zació, la c eixen concen ació i la cen ali zació del capi al
que exigeix el sis ema econbmic,
i
de ga an i la pau social, malg a les
ins i ucions
i
els mecanismes de con ol de les democ iicies pa lamen h ies.
En les socie a s democ h iques de adició libe al, la modali a del
co po a isme socie al o neoco po a isme ha so gi de o ma di e en a
la
d'aquelles socie a s amb una adició co po a i is a, segons I'acepci6 ideo-
lbgica de co po a i isme que iden i ica el enomen amb els kgims polí ics
eixis es dels anys en a. En un kgim au o i a i- eixis a, les elacions com-
plexes que s'es ableixen en e 1'Es a i els in e essos p i a s es onamen en
essencialmen en els p ocessos d'in e can i
i
la negociació polí ica que ga-
an eix l'au onomia onamen al dels ac o s implica s (Pizzo no,
A.,
a Be -
ge ,
S.
(ed.), 1981, p.
250).
En un sis ema neoco po a is a l'Es a es e-
colza di ec amen en les o gani zacions d'in e essos, que man es egades
ep esen en in e essos uncionals
i
es a kgics, pe al d'assegu a
la
se a
au o i a en o mula , decidi
i
aplica polí iques es a als
o
públiques. D'a-
ques a mane a es p odueix, de e , una delegació d'au o i a des de l'Es a
cap
a
les o gani zacions ep esen a i es d'in e essos, les quals adqui eixen
un
s a us
semipúblic en p end e esponsabili a s i pode en la implemen a-
si6 de les polí iques que p k iamen han ajuda
s~
o mula
i
decidi .
Aques es o gani zacions esde enen així <(go e ns p i a s,, omen a s pel
p opi Es a pe a edui les di icul a s de i ades de la c eixen complexi a
de l'o gani zació econ6mica
i
social de les socie a s a angades.
El e de delega au o i a pe pa de 1'Es a
i
&inco po a ,
en
la
asca de decisió
i
aplicació de polí iques de o a mena, g ups socials an e-
io men subo dina s, duu implíci el econeixemen de la debili a
i
la inca-
paci a de 1'Es a de adició libe al pe a go e na socie a s de c eixen
complexi a . L'Es a ha de ecolza -se p og essi am m en o gani zacions
que, en p incipi, li són ex e nes
i
es oben des inculaldes de les ins i ucions
pa lamen h ies
i
dels mecanismes de ep esen ació plu alis a. Els pa i s po-
I
lí ics compa eixen llu s uncions
i
asques de ep esen ació
i
in e mediació
d'in e essos amb es uc u es
i
o mes co po a i es d'acció
i
ac uació en la
o mulació de poli iques d'o d e
i
hmbi di e s, en la c:oo dinació social
i
en
la esolució de con lic es (Ma a i,
M.,
1981,
p.
12).
En aques sen i , la concepció de Pani ch sob e el co po a isme mode n
és signi ica i a.
Pe
a aques au o es ac a d'una es uc u a polí ica de les
socie a s capi alis es a angades, en la qual s'in eg en g ups sbcio-econ6mics
di e en s
i
o gani za s in e namen . Implica un incle eal en e l'Es a
i
els
g ups uncionals, cons i u'i
pe
la ep esen ació ins i ucionali zada
en
les
mesu es de polí ica es a al. Suposa, a més, la in e acció en e els p opis

c Pape s~: Re is a de Sociologia
g ups, con as an amb la elació ecíp oca, unila e al en e els ag ega s
d'in e essos
i
l'Es a , com és ca ac e ís ic dels g ups de p essió. En e ce
lloc,
signi ica un elemen de con ol de 19Es a sob e els g ups, pel qual,
l'au onomia dels da e s es oba limi ada, essen u ili za s com a agen s
de mobili zació
o
adminis ació de la polí ica es a al (Pani ch,
L.,
1981,
phgina
173).
A a bé, l'apa ició &es uc u es co po a is es en el si d'una socie a
capi alis a a an~ada o d'una democ hcia libe al no ol di que llu unció
ep esen a i a desplaci
o
subs i ueixi o almen o pa cialmen la ep esen-
ació pa lamen i ia. Ans al con a i, coexis eix amb ella en la o mulació
de polí iques
i
p hc iques d'acció polí ica di e ses, en la coo dinació social
i en la esolució dels con lic es,
No
signi ica ampoc que aques es es uc-
u es polí iques ac u'in en o s els camps
i
B ees de la socie a o en o es
les elacions en e 1'Es a
i
els g ups d'in e essos.
De
e , l'es uc u a po-
lí ica co po a i a é un ca hc e pa cial
i
limi a .
D'al a banda, en les democ hcies de adició libe al no o s els g ups
enen una na u alesa co po a i a ni o s els sec o s de la socie a es oben
co po a i za s. Claus O e ens ho diu ben cla amen : <<En un sis ema co -
po a iu, s'a egeix a la maquina ia de la polí ica de ep esen ació democ h-
ica un segon ci cui . L'o d e ins i ucional, del qual són elemen s impo -
an s les eleccions pe ibdiques, els pa i s polí ics, els go e ns pa lamen-
a is, se suplemen a amb un aco d polí ic que inclou els g ups d'in e essos
o gani za s, més impo an s, i els cossos de consul a
i
econciliació. El e
ca ac e ís ic del co po a isme mode n.
..
és la coexis 2ncia dels dos ci cui s,
conjun amen amb la subs i ució edu'ida de la ep esen ació e i o ial pe
la uncionaln (O e, C., 1981,
p.
141).
Les ins i ucions p hpies de la democ hcia libe al es elacionen amb les
es uc u es co po a i es en la di ecció de Ia di e enciació uncional en sub-
sis emes au bnoms, pe a a on a
i
ac a un nomb e majo de p oblemes
i
demandes socials p og essi amen més complexos (Lehmb uch,
G.,
1977,
phgina 179). En aques sen i , el neoco po a isme es p esen a com una
al e na i a a la democ hcia di ec a amb limi acions ben de inides. En cap
cas po ésse conside a com un sis ema global que subs i ueix comple a-
men els mecanismes adicionals de ep esen ació i in e mediació d'in e-
essos.
El
kgim i 1'Es a democ h ic libe al han can ia e ec i amen pe 6
ins al pun d'ha e queda obsole s (Maie , C.
S.,
1975, p. 29).
LA
a
INGOVERNABILITAT
n
DE LES
SOCIETATS DEMOCRATIQUES
El
pape de 1'Es a en impulsa o c ea o gani zacions ep esen a i es
dels in e essos dels di e sos g ups
i
en du la inicia i a
i
I'i npuls a l'ho a
d'es abli aco ds de ipus co po a iu és indiscu ible pe a O e (O e,
C.,
1981, p.
24).
El p oblema con inua cen a en l'e icihncia de la ep esen-
ació a a és de la iden i icació plu alis a o de I'al e na i a neoco po a is a.
Malg a la delegació de uncions públiques pe pa de l'Es a en els g ups
d'in e essos impulsa s
i
p omogu s pe ell ma eix, la c eixen complexi a
i la p oli e ació d'in e essos e o la la dis hncia en e els g ups ep esen a s i
les ins i ucions que p e enen ep esen a -10s. En el ,sis ema plu alis a de
ep esen ació, pe la llibe a d'associació
i
el su agi uni e sal, o ciu adh,
o a ca ego ia social, en e mes de la eo ia, es oba ep esen a segons la
dimensió ocupacional i, a l'ensems, segons I's a us social. A ui, els ciu a-
dans demanen, a més, ésse ep esen a s en unció d'al es in e essos, igual-
men signi ica ius pe a dls, com a a, la nacionali a , la eligió,
el
sexe o la
aca. Les no es iden i a s indi iduals esde enen col~lec i es i de ineixen
nous in e essos que s'o gani zen associa i amen , sob e o quan els canals
o ni ells de ep esen a i i a adicional han omhs an iqua s. Un exemple
d'aques enomen és el mo imen ecolbgic, el mo imen eminis a
o
el
paci is a, en les socie a s a angades de adició democ h ica libe al.
Es plan eja la qües ió de si I'Es a , en el sen i libe al, po e -se ch ec
de la mul iplici a i la complexi a de no es demandes És e iden la neces-
si a d'un nou mode d'in e mediació d'in e essos, pe 6 el isc de descon ol
dels nous g ups que so geixen a pensa en la possible aingo e nabili a )>
de les socie a s democ i iques. Tanma eix, la < ingo e nabili a )> de les socie-
a s al amen indus iali zades, capi alis es, dephn no m de I'inc emen de
demandes socie als en elació a les capaci a s de I'Es a en a on a -les, com
dels p ocessos d'iden i icació que implemen en els in e essos po encials
(Schmi e , Ph. a Be ge , S. (ed.), 1981, p.
287).
L,a solució és que es
o mulin polí iques mi janlan les quals els in e essos es puguin canali za
a
a és d'associacions o mals, que cob eixin la a ie a més ampla d'in e-
essos po encials. Les p ic iques polí iques que se'n de i in se an més e ec-
i es
i
du an cap a l'es abili a i l'o d e de les socie a s, com més monopolí-
ica, especiali zada, je i quica
i
mú uamen in e elaci'onada sigui la in e -
acció en e els memb es dels g ups d'in e essos associa s i ]'Es a (Schmi -
e ,
Ph.
a Be ge ,
S.
(ed.), 1981, p. 293).
D'aques a mane a, el neoco po a isme es de ineix bhsicamen sob e la
elació
o
elacions múl iples en e els g ups d'in e essos
i
1'Es a . Són
elacions de coope ació, de mú ua in e acció, de ca hcze
i
na u alesa Zlm-
<<Pape s)>: Re is a
de
Sociologia
plia, que engloba ien pe exemple, elacions de classe social,
en
e mes
ma xians. Dels di e sos g ups d'in e essos que coexis eixen en una socie a
a ancada, els onamen a s en el capi al
i
el eball enen un pape cen al,
pe b man enen elacions uncionals amb d'al es g ups, si ua s
en
un ma-
eix pla,
i
indi ec amen elaciona s amb la di isió del eball (Pani ch,
L.,
1981, p. 175).
En la con adicció o dilema en e plu alisme
i
neoco po a isme, la
qües ió con inua essen
el
p océs polí ic de inculació de les associacions
ep esen a i es de g ups d'in e essos amb 1'Es a . L'apa ició de nous in e-
essos, an
O.
més impo an s que els de i a s de la di isió del eball i la
dimensió ocupacional, és un al e p oblema a l'ho a de de ini el neoco -
po a isme, pel que a a la possibili a d'associació.
Així
doncs, ja no es
ac a h que els eballado s
i
els emp esa is es obin i se sen in ep esen-
a s, sinó ambé, els pensionis es, els jubila s, els qui paguen impos os, els
es ange s, e c. La dispe si6 en la iden i icació d'in e essos collec ius no pe -
me d a cosa que o gani za -se en no es o mes d'ac i i a polí ica col.lec-
i a. Heus ací, que el neoco po a isme com a o ma d'es uc u a la in e -
mediació d'in e essos uncionals en con lic e po oba -se en co espod&ncia
o en con adicció amb la implemen ació de les polí iques es a als.
Queda penden la qües ió de qui és el bene icia i d'aques es no es
o mes de inculació: són els eballado s o bé els emp esa is, pa cialmen
o
bé
asim& icamen )>, en la olun a de negocia
el
con lic e, so a el supb-
si que les decisions sob e els aco ds co po a ius siguin p eses pe o s els
pa icipan s (o no). El p oblema que es l a la base de la possible solució
o espos a a les p egun es penden s
és
la a ie a d'es uc u es socials de les
socie a s a ancadgs eu opees i dels
USA,
la qual cosa es e lec eix en les
di e en s o mes d'o gani zació d'in e essos. D'al a banda, da an l'anome-
nada < ingo e nabili a )> de les socie a s democ h iques a an dels esde e-
nimen s de l'any 1968, que posa en en qües ió la iabili a i I'e icikncia de
les ins i ucions democ h iques. La eacció pe b no ou immedia a
ni
io-
len a. Sub ilmen pene a la idea, jun amen amb la p lc ica, de pac a la
<(pau socialn, sense plan eja g ans can is en I'es uc u a polí ica global ni
signi ica un ep e pe al sis ema de pa i s polí ics o la celeb ació d'unes
eleccions. El concep e de neoco po a isme p e én ésse lliu e de conno a-
cions ideolbgiques, dis ancian -se del ell co po a i isme i sense in oluc a -
se en cap classe social
o
ideologia polí ica especí ica. P e én ésse ope a iu,
com a concep e
i
com a ma c d'anhlisi, an p esen an -se com a model de
socie a , com a p axi polí ica o com a es uc u a en una socie a capi alis a.
Necessi iamen
el
deba & ic sob e
el
neoco po a isme s'hau h de com-
ple a amb es udis empí ics que ma quin els lími s d'aplicacib
i
a l'ensems
augmen in el seu con ingu .
Neoco po a is ne
i
plu alisme
en
les socie a s democ h iques
BIBLIOGRAFIA
Alemann,
U.
on (ed.), 1981: Neoko po a ismus, Campus Ve lag, F ank u ,
No a Yo k.
Alemann,
U.
on i Heinze,
R.
G. (eds.): Ve bande und S aa , Wes deu sche
Ve lag, Opladen.
Alemann,
U.
on, Heinze,
R.
G., 1979: ~Au den Weg zunl Iibe alen S andes aa ?
Ein üh ung in di Ko po a ismus diskussionn, en Alemann,
U.
on
i
Heinze,
R.
G.
(ed.),
op. ci .
Be ge ,
S.
(ed.), 1981: O ganizing Ins e es s
in
Wes em Eu ope, Ca nb idge
Uni e si y P ess.
Cawson, A., 1982: Co po a ism and Welja e: Social Policy and S a e In e en-
hoa
in
B i ain, Heinemann Educa ional
bks.
C ouch, C. (ed.), 1979: S a e and Economy
in
Con empo a y Capi alism, C oom
Helm, Lond es.
Es adé,
A.
i
Casado,
J.
A., 1979: <El nue o co po a :i ismon, ccT ansicióna,
no emb e, Ba celona.
Gine ,
S.
i Pé ez Y uela,
M.,
1979:
La
sociedad co po a i a, Cen o de In es i-
gaciones Sociológicas, Mad id.
Gine , S.
i
Se illa, E., 1984: ccSpain: om Co po a ism o Co po a ism)>, Wil-
lia ns, A. (ed.): Sou he n Eu ope T ans o med, Ha pe and Row, Lond es.
Gine , S.: <<Espa ia en e el iejo y el nue o co po a ismos, <<La Vangua dia),,
29 ab il 1982.
Gine , S., 1980: i L'es uc u aciÓ co po a i a de la socie a mode na),, <<Deba *,
7,
Cen e d'Es udis Socialis es, Ba celona.
Gine , S., 1983: <Llase, pode y p i ilegio en la sociedad co po a i a)>, <(Pa-
pe s*, 20, Ba celona.
Jessop,
B.,
1979: c co po a ism, Pa liamen a ism and Social Democ acy,, a
Sch ni e ,
Ph.
i
Oehmb uch,
G.
(ed.), 1979.
Kas endiek, H., 1981:
<<Dic
Selbs blokie ung de Ko po a ismus diskussion:
Teilp oblema isie ung de gesellscha sliche Poli iko ganisiemng ko po a i e
S uc u en und S a egien*, en Alemann,
U.
on (ed.), 1981.
Lang, W., 1981: <&panien nach F anco: om au o i a en zum libe alen Ko po-
a ismus?*, a Alemann,
U.
on (ed.): Neoko po a ,;smus, Campus Ve lag,
F anlc u , 1981.