Neocorporatisme i pluralisme en les societats democràtiques : un debat obert

NEOCORPORATISME I PLURALISME EN LES SOCIETATS DEMOCRATIQUES: UN DEBAT OBERT Ca lo a Sol6 (Uni e si a de Ba celona) DEFINICIONS CLASSIQUES En els úl ims deu anys el nou ema del < ne xo po a isme>> esde é el cen e d'a enció de sociblegs i cien i ics polí ics eu opeus i ame icans. La publicació, l'any 1974, de l'a ide de Philippe Schmi e : < S ill he Cen c y oj Co po a ismw si ua el deba en les coo clenades de la discussió ed ica i la iabili a de l'aplicació empí ica a di e sos ind e s del món. Es desen olupa una e ade a g ozo h indus y, com diu Leo Pani ch. Con empo inies a l'apo ació de Schmi e són les dels sociblegs an- glesos Ray Pahl i Jack Winkle , a més de I'alemanj Ge ha d Lehmb uch. Pe b, sens dub e, l'ob a de Schmi e in lueix de e minan men en la li- e a u a, apologis ica o c í ica, sob e neoco po a isnle ins a ui publicada. Schmi e despulla de qualse ol conno ació ideolbgica el concep e de co po a isme, que di ideix en dues modali a s ideal- ípiques: co po a is- me socie al i es a al. Pa allelamen , Lehmb uch ha dis ingi en e co po a- isme libe al i au o i a i. Les dues p ime es modali a s, és a di , el co - po a isme socie al o libe al, han p es ecen men la denominació, con en- cionalmen accep ada de < neoco po a isme)>. Amb una lla ga his b ia a Eu opa, des de 1870 ap oximadamen , segons Schmi e , i una o a adició eu opea en el camp del pensamen ju ídic i polí ic del p ime e g del nos e segle, el e me popula associa comunamen amb els kgims eixis es d'aquella 2poca deixa pas cinquan- a anys més a d a un nou concep e: el de neoco po a i isme, o, u ili zan c Pape s},: Re is a de Sociologia un anglicisme: neoco po a isme. es ben cla a la línia de con inui a , amb- dós concep es i e mes es e e eixen a un ma eix enomen ecu en : de- e minades p ic iques polí iques que es ma e iali zen en aco ds i pac es en e les di e en s o ces socials p esen s en una socie a a anlada o en ies de mode ni zació. La necessi a d'es abli i de ini un nou model de socie a , de sis ema polí ic o &es uc u a polí ica en una socie a capi alis a espon a la con- icció que el sis ema polí ic an e io i les o mes d'o gani zació an e- io s han pe du capaci a i c edibili a com a ins umen s de ep esen a- ció dels in e essos bbics de la socie a . Els di e en s g ups socials (classes, es a s, capes, es amen s, e c.) pe den la necessi a de sen i ep esen a s indi idualmen llu s in e essos. La socie a egida an e io men pe una o a indi iduali zació endeix a eque i incles de solida i a i a o gani - za -se com a comuni a o ginica. Els g ups socials s'in e elacionen i in- e ac uen, un cop de ini s d'aco d amb els in e essos i c i e is ocupacionals, eligiosos, cul u als, polí ics, sexuals, e c. La segmen ació o agmen ació de la xa xa o eixi social en g ups d'in e essos necessi a o mes no es de cohesió que el p opi Es a impulsa en les socie a s a an~ades de lla ga adició democ h ica en llu con i encia i llu ida polí ica. El eplegamen cap a o mes d'o gani zació i p hc ica polí ica que sembla en ja supe ades a e lexiona sob e I'apa ició del nou co po a i isme en una epoca de c isi econbmica i sbcio-polí ica i sob e la p e esa c ingo e nabili a n de les so- cie a s democ i iques, malg a l'exis encia d'ins i ucions a elades en la adició his b ica i legi imades ideolhgicamen pel libe alisme de cai e bu - ges dominan desp és de la Segona Gue a Mundial. El neoco po a isme apa eix com una no a o ma d'elimina , si no d'e i a , el con lic e obe i iolen , negocian les di e gkncies en e els g ups d'in e essos i I'Es a , en el pape d'h bi e i de pa . Aixb es a- dueix en l'in e encionisme p og essi amen més o pe pa de 1'Es a i més ex ensiu a o es les es e es de la socie a . D'al a banda, compo a l'in en d'inco po a els g ups socials de s a cs in e io en el p océs de p esa de decisions de polí ica econbmica i al es, inculan en una es uc- u a d'in e essos els p o agonis es d'un con lic e po encial. L'ha moni za- ció dels in e essos esde é el nou e hos de la socie a co po a i a. Aques es són les p emisses que duen a Jack Winlúe a de ini el co - po a isme mode n com ((un sis ema econbmic en el qual 1'Es a di igeix i con ola p edominan men les emp eses p i ades, d'aco d amb els p inci- pis d'uni a , o d e, nacionalisme i e ichcia que po a a l'exi n (Winkle , J. a Scase, R. (ed.): 1977, pp. 43-44). La in e enció de 1'Es a és cabdal, o i adqui i el ca ic e de can i quali a iu: 1'Es a deixa d'ésse pun de supo de l'economia pe a esde eni una uni a de decisi6 i implemen- Neoco po a isme i plu alisme en les socie a s democ k iques ació, amb un pape cla amen di igen . El con ol pe Fa de l'Es a sob e les decisions del sec o p i a d'una economia i d'una socie a comp- a ; amb l'es o q coope a iu més que no pas compe i iu pe pa dels memb es de la socie a , la qual es cons i ueix pe elemen s in e elaci* na s en un cos únic. La uni a dels elemen s cons i uen s en un o o glnic es asllueix en la necessi a i el deu e de collabo a en e els di e sos 1 g ups d'in e essos. L'o d e du a I'a aI de la discipli ia, en la consecució del benes a collec iu pe damun de l'indi idual o p i a . És així que i el co po a isme mode n és un sis ema coliec i is a més que indi idualis a, que es p ojec a en la nació més que no pas en una classe social, la amília, l la eligió o un g up 2 nic. Els objec ius collec ius s'ob ind an, a més, a a és &o gani zacions que ga an i an I'e iclcia de I'emp esa (Winkle , J. a Scase, R. (ed)., 1977, pp. 46-50). Les coo denades del sis ema econ6- mic co po a is a mode n són doncs les de p opie a p i ada i con ol pú- blic pe pa de 1'Es a . En e mes igualmen amplis i genk ics, Gine i I'é ez Y uela de inei- xen co po a isme com un ipus de socie a en la qual p edominen les co - po acions. El concep e de ini o i d'aques ipus o model de socie a és el de co po ació. Els au o s en enen pe co po ació <{ o a ins i ució so- cial, en el si d'una socie a , e igida pe pe sones o coadicions, pe a assoli una G ie d'objec ius i inali a s més o menys explíci s, segons els p incipis de je a quia in e na, coo dinació impe a i a i no mes (de conduc a e icien ; a més a més de l'accés, el epa imen , la pa icipació i I'exclusió di e encials dels ecu sos escadusse s sob e els quals els ins i ucions ac en &exe ci e1 con oln (Gine , S., Pé a Y uela, M., 1979, pp. 13-14). Rebaixan el ni ell d'anilisi i 1'8mbi &aplicació, la de inició de Schmi e si ua el enomen del co po a isme mode n en el ma c d'ope a- i i a empí ica. Com a concep e eb ic, és una o ma d'aco d ins i u- cional en e in e essos de g ups o gani za s associa i amen , en el si de la socie a ci il, amb les es uc u es de decisió de 1'Es a . La de inició de Schmi e de co po a isme en la e sió libe al, p bpia de les socie a s demml iques occiden als, és la d'< un sis ema de ep esen ació d'in e es- sos, en el qual les uni a s cons i uen s s'o gani zen en ca ego ies, limi ades en llu nomb e, especí iques, obliga hies, no compe i i es, o denades je- l quicamen i di e enciades uncionalmen ; ca ego ies econegudes o pe - meses (si no c eades) pe 1'Es a i a les quals es ga an eix delibe adamen un monopoli de ep esen ació, a can i d'obse a algun ipus de con ol sob e la selecció dels líde s i l'a iculació de demandes i ecolzamen s , (Schmi e , Ph. i Lehmb uch, G., 1979, pp. 9-13). aPape s),: Re is a de Sociologia PLURALISME I NEOCORPORATISME Bisicamen , el co po a isme mode n en la e sió libe al, o neoco po- a isme, és un sis ema de mediació o in e mediació d'in e essos que es con aposa al plu alisme. La de inició ideal- ípica que dóna Schmi e de neoco po a isme s'ha d'en end e com una al e na i a pa adigmii ica al plu- alisme. Plu alisme és un concep e igualmen de ini pe aques au o com <{un sis ema d'in e mediació d'in e essos en el qual les uni a s cons- i uen s s'o gani zen en un nomb e no especi ica de ca ego ies múl iples, olun i ies, compe i i es, no-je a qui zades en llu o denació i au ode e - minades (segons el ipus i l'imbi dels in e essos); ca ego ies que no són ~a icu a men au o i zades, econegudes, sub encionades, c eades o con- olades en la selecció dels líde s o l'a iculació d'in e essos pe I'Es a , i que no exe ceixen el monopoli de I'ac i i a ep esen a i a en el si de llu s espec i es ca ego ies)> (Schmi e , Ph., 1974, a Scase, R. (ed.), 1979, p. 15). Plu alisme i co po a isme es con aposen, pe b enen en com6 algunes p emisses bisiques. En p ime lloc, és impo an el c eixemen &uni a s associa i es o mals de ep esen ació, la pe sis kncia i l'expansi6 d'in e es- sos di e encia s uncionalmen i po encialmen con lic ius, el pape d'e- quips adminis a ius, d'expe s, de ecnics que con o men una e ade a oliga quia, que desplaca la ep esen ació e i o ial i de pa i s polí ics. D'al a banda, ambdós endeixen cap a I'expansió en I'hmbi de la polí- ica es a al i la in e pene ació de les es e es de decisió p i ada i pública. Malg a els pun s en comú, pe&, plu alisme i co po a isme s'han de com- p end e com a dos sis emes al e na ius de ep esen ació d'in e essos i de p esa de decisions polí iques pe pa de les au o i a s es a als. L'o ga- ni zació de 1'Es a pe al &implemen a les polí iques públiques esde é un e ce elemen signi ica iu. En les socie a s democ i iques occiden als, egides pels p incipis del sis ema econdmic capi alis a, el plu alisme deixa pas g adualmen a o - mes d'in e mediació d'in e essos de ca iic e co po a iu. El co po a isme libe al o neoco po a isme subs i ueix pa cialmen el plu alisme. Leh n- b uch ens a una ad e encia en di que el co po a isme mode n no ha de con ond e's amb la pu a coope ació o consul a a g ups d'in e essos o gani za s, ja que aques s ja exis eixen en les democ icies pa lamen- i ies, de egim plu alis a de ep esen ació, ca ac e ís iques de les econo- mies capi alis es a ancades. El e elle an és l'al g au de collabo ació en e els p opis g ups en la o mulació i l'aplicació d'una de e minada po- lí ica econbmica (Lehmb uch, G., 1979, pp. 151-152). D'aques a o ma, el co po a isme libe al (Lehmb uch) o socie al (Schmi e ) edueix les Neoco po a isme i plu alisme en les socie a s democd iques limi acions del plu alisme, incapag de ep esen a els dis in s in e essos dels di e en s i di e sos g ups socials en p oli e ació, de con ola la p o- g essi a bu oc a i zació, la c eixen concen ació i la cen ali zació del capi al que exigeix el sis ema econbmic, i de ga an i la pau social, malg a les ins i ucions i els mecanismes de con ol de les democ iicies pa lamen h ies. En les socie a s democ h iques de adició libe al, la modali a del co po a isme socie al o neoco po a isme ha so gi de o ma di e en a la d'aquelles socie a s amb una adició co po a i is a, segons I'acepci6 ideo- lbgica de co po a i isme que iden i ica el enomen amb els kgims polí ics eixis es dels anys en a. En un kgim au o i a i- eixis a, les elacions com- plexes que s'es ableixen en e 1'Es a i els in e essos p i a s es onamen en essencialmen en els p ocessos d'in e can i i la negociació polí ica que ga- an eix l'au onomia onamen al dels ac o s implica s (Pizzo no, A., a Be - ge , S. (ed.), 1981, p. 250). En un sis ema neoco po a is a l'Es a es e- colza di ec amen en les o gani zacions d'in e essos, que man es egades ep esen en in e essos uncionals i es a kgics, pe al d'assegu a la se a au o i a en o mula , decidi i aplica polí iques es a als o públiques. D'a- ques a mane a es p odueix, de e , una delegació d'au o i a des de l'Es a cap a les o gani zacions ep esen a i es d'in e essos, les quals adqui eixen un s a us semipúblic en p end e esponsabili a s i pode en la implemen a- si6 de les polí iques que p k iamen han ajuda s~ o mula i decidi . Aques es o gani zacions esde enen així <(go e ns p i a s,, omen a s pel p opi Es a pe a edui les di icul a s de i ades de la c eixen complexi a de l'o gani zació econ6mica i social de les socie a s a angades. El e de delega au o i a pe pa de 1'Es a i &inco po a , en la asca de decisió i aplicació de polí iques de o a mena, g ups socials an e- io men subo dina s, duu implíci el econeixemen de la debili a i la inca- paci a de 1'Es a de adició libe al pe a go e na socie a s de c eixen complexi a . L'Es a ha de ecolza -se p og essi am m en o gani zacions que, en p incipi, li són ex e nes i es oben des inculaldes de les ins i ucions pa lamen h ies i dels mecanismes de ep esen ació plu alis a. Els pa i s po- I lí ics compa eixen llu s uncions i asques de ep esen ació i in e mediació d'in e essos amb es uc u es i o mes co po a i es d'acció i ac uació en la o mulació de poli iques d'o d e i hmbi di e s, en la c:oo dinació social i en la esolució de con lic es (Ma a i, M., 1981, p. 12). En aques sen i , la concepció de Pani ch sob e el co po a isme mode n és signi ica i a. Pe a aques au o es ac a d'una es uc u a polí ica de les socie a s capi alis es a angades, en la qual s'in eg en g ups sbcio-econ6mics di e en s i o gani za s in e namen . Implica un incle eal en e l'Es a i els g ups uncionals, cons i u'i pe la ep esen ació ins i ucionali zada en les mesu es de polí ica es a al. Suposa, a més, la in e acció en e els p opis c Pape s~: Re is a de Sociologia g ups, con as an amb la elació ecíp oca, unila e al en e els ag ega s d'in e essos i l'Es a , com és ca ac e ís ic dels g ups de p essió. En e ce lloc, signi ica un elemen de con ol de 19Es a sob e els g ups, pel qual, l'au onomia dels da e s es oba limi ada, essen u ili za s com a agen s de mobili zació o adminis ació de la polí ica es a al (Pani ch, L., 1981, phgina 173). A a bé, l'apa ició &es uc u es co po a is es en el si d'una socie a capi alis a a an~ada o d'una democ hcia libe al no ol di que llu unció ep esen a i a desplaci o subs i ueixi o almen o pa cialmen la ep esen- ació pa lamen i ia. Ans al con a i, coexis eix amb ella en la o mulació de polí iques i p hc iques d'acció polí ica di e ses, en la coo dinació social i en la esolució dels con lic es, No signi ica ampoc que aques es es uc- u es polí iques ac u'in en o s els camps i B ees de la socie a o en o es les elacions en e 1'Es a i els g ups d'in e essos. De e , l'es uc u a po- lí ica co po a i a é un ca hc e pa cial i limi a . D'al a banda, en les democ hcies de adició libe al no o s els g ups enen una na u alesa co po a i a ni o s els sec o s de la socie a es oben co po a i za s. Claus O e ens ho diu ben cla amen : <<En un sis ema co - po a iu, s'a egeix a la maquina ia de la polí ica de ep esen ació democ h- ica un segon ci cui . L'o d e ins i ucional, del qual són elemen s impo - an s les eleccions pe ibdiques, els pa i s polí ics, els go e ns pa lamen- a is, se suplemen a amb un aco d polí ic que inclou els g ups d'in e essos o gani za s, més impo an s, i els cossos de consul a i econciliació. El e ca ac e ís ic del co po a isme mode n. .. és la coexis 2ncia dels dos ci cui s, conjun amen amb la subs i ució edu'ida de la ep esen ació e i o ial pe la uncionaln (O e, C., 1981, p. 141). Les ins i ucions p hpies de la democ hcia libe al es elacionen amb les es uc u es co po a i es en la di ecció de Ia di e enciació uncional en sub- sis emes au bnoms, pe a a on a i ac a un nomb e majo de p oblemes i demandes socials p og essi amen més complexos (Lehmb uch, G., 1977, phgina 179). En aques sen i , el neoco po a isme es p esen a com una al e na i a a la democ hcia di ec a amb limi acions ben de inides. En cap cas po ésse conside a com un sis ema global que subs i ueix comple a- men els mecanismes adicionals de ep esen ació i in e mediació d'in e- essos. El kgim i 1'Es a democ h ic libe al han can ia e ec i amen pe 6 ins al pun d'ha e queda obsole s (Maie , C. S., 1975, p. 29). LA a INGOVERNABILITAT n DE LES SOCIETATS DEMOCRATIQUES El pape de 1'Es a en impulsa o c ea o gani zacions ep esen a i es dels in e essos dels di e sos g ups i en du la inicia i a i I'i npuls a l'ho a d'es abli aco ds de ipus co po a iu és indiscu ible pe a O e (O e, C., 1981, p. 24). El p oblema con inua cen a en l'e icihncia de la ep esen- ació a a és de la iden i icació plu alis a o de I'al e na i a neoco po a is a. Malg a la delegació de uncions públiques pe pa de l'Es a en els g ups d'in e essos impulsa s i p omogu s pe ell ma eix, la c eixen complexi a i la p oli e ació d'in e essos e o la la dis hncia en e els g ups ep esen a s i les ins i ucions que p e enen ep esen a -10s. En el ,sis ema plu alis a de ep esen ació, pe la llibe a d'associació i el su agi uni e sal, o ciu adh, o a ca ego ia social, en e mes de la eo ia, es oba ep esen a segons la dimensió ocupacional i, a l'ensems, segons I's a us social. A ui, els ciu a- dans demanen, a més, ésse ep esen a s en unció d'al es in e essos, igual- men signi ica ius pe a dls, com a a, la nacionali a , la eligió, el sexe o la aca. Les no es iden i a s indi iduals esde enen col~lec i es i de ineixen nous in e essos que s'o gani zen associa i amen , sob e o quan els canals o ni ells de ep esen a i i a adicional han omhs an iqua s. Un exemple d'aques enomen és el mo imen ecolbgic, el mo imen eminis a o el paci is a, en les socie a s a angades de adició democ h ica libe al. Es plan eja la qües ió de si I'Es a , en el sen i libe al, po e -se ch ec de la mul iplici a i la complexi a de no es demandes És e iden la neces- si a d'un nou mode d'in e mediació d'in e essos, pe 6 el isc de descon ol dels nous g ups que so geixen a pensa en la possible aingo e nabili a )> de les socie a s democ i iques. Tanma eix, la < ingo e nabili a )> de les socie- a s al amen indus iali zades, capi alis es, dephn no m de I'inc emen de demandes socie als en elació a les capaci a s de I'Es a en a on a -les, com dels p ocessos d'iden i icació que implemen en els in e essos po encials (Schmi e , Ph. a Be ge , S. (ed.), 1981, p. 287). L,a solució és que es o mulin polí iques mi janlan les quals els in e essos es puguin canali za a a és d'associacions o mals, que cob eixin la a ie a més ampla d'in e- essos po encials. Les p ic iques polí iques que se'n de i in se an més e ec- i es i du an cap a l'es abili a i l'o d e de les socie a s, com més monopolí- ica, especiali zada, je i quica i mú uamen in e elaci'onada sigui la in e - acció en e els memb es dels g ups d'in e essos associa s i ]'Es a (Schmi - e , Ph. a Be ge , S. (ed.), 1981, p. 293). D'aques a mane a, el neoco po a isme es de ineix bhsicamen sob e la elació o elacions múl iples en e els g ups d'in e essos i 1'Es a . Són elacions de coope ació, de mú ua in e acció, de ca hcze i na u alesa Zlm- <<Pape s)>: Re is a de Sociologia plia, que engloba ien pe exemple, elacions de classe social, en e mes ma xians. Dels di e sos g ups d'in e essos que coexis eixen en una socie a a ancada, els onamen a s en el capi al i el eball enen un pape cen al, pe b man enen elacions uncionals amb d'al es g ups, si ua s en un ma- eix pla, i indi ec amen elaciona s amb la di isió del eball (Pani ch, L., 1981, p. 175). En la con adicció o dilema en e plu alisme i neoco po a isme, la qües ió con inua essen el p océs polí ic de inculació de les associacions ep esen a i es de g ups d'in e essos amb 1'Es a . L'apa ició de nous in e- essos, an O. més impo an s que els de i a s de la di isió del eball i la dimensió ocupacional, és un al e p oblema a l'ho a de de ini el neoco - po a isme, pel que a a la possibili a d'associació. Així doncs, ja no es ac a h que els eballado s i els emp esa is es obin i se sen in ep esen- a s, sinó ambé, els pensionis es, els jubila s, els qui paguen impos os, els es ange s, e c. La dispe si6 en la iden i icació d'in e essos collec ius no pe - me d a cosa que o gani za -se en no es o mes d'ac i i a polí ica col.lec- i a. Heus ací, que el neoco po a isme com a o ma d'es uc u a la in e - mediació d'in e essos uncionals en con lic e po oba -se en co espod&ncia o en con adicció amb la implemen ació de les polí iques es a als. Queda penden la qües ió de qui és el bene icia i d'aques es no es o mes de inculació: són els eballado s o bé els emp esa is, pa cialmen o bé asim& icamen )>, en la olun a de negocia el con lic e, so a el supb- si que les decisions sob e els aco ds co po a ius siguin p eses pe o s els pa icipan s (o no). El p oblema que es l a la base de la possible solució o espos a a les p egun es penden s és la a ie a d'es uc u es socials de les socie a s a ancadgs eu opees i dels USA, la qual cosa es e lec eix en les di e en s o mes d'o gani zació d'in e essos. D'al a banda, da an l'anome- nada < ingo e nabili a )> de les socie a s democ h iques a an dels esde e- nimen s de l'any 1968, que posa en en qües ió la iabili a i I'e icikncia de les ins i ucions democ h iques. La eacció pe b no ou immedia a ni io- len a. Sub ilmen pene a la idea, jun amen amb la p lc ica, de pac a la <(pau socialn, sense plan eja g ans can is en I'es uc u a polí ica global ni signi ica un ep e pe al sis ema de pa i s polí ics o la celeb ació d'unes eleccions. El concep e de neoco po a isme p e én ésse lliu e de conno a- cions ideolbgiques, dis ancian -se del ell co po a i isme i sense in oluc a - se en cap classe social o ideologia polí ica especí ica. P e én ésse ope a iu, com a concep e i com a ma c d'anhlisi, an p esen an -se com a model de socie a , com a p axi polí ica o com a es uc u a en una socie a capi alis a. Necessi iamen el deba & ic sob e el neoco po a isme s'hau h de com- ple a amb es udis empí ics que ma quin els lími s d'aplicacib i a l'ensems augmen in el seu con ingu . Neoco po a is ne i plu alisme en les socie a s democ h iques BIBLIOGRAFIA Alemann, U. on (ed.), 1981: Neoko po a ismus, Campus Ve lag, F ank u , No a Yo k. Alemann, U. on i Heinze, R. G. (eds.): Ve bande und S aa , Wes deu sche Ve lag, Opladen. Alemann, U. on, Heinze, R. G., 1979: ~Au den Weg zunl Iibe alen S andes aa ? Ein üh ung in di Ko po a ismus diskussionn, en Alemann, U. on i Heinze, R. G. (ed.), op. ci . Be ge , S. (ed.), 1981: O ganizing Ins e es s in Wes em Eu ope, Ca nb idge Uni e si y P ess. Cawson, A., 1982: Co po a ism and Welja e: Social Policy and S a e In e en- hoa in B i ain, Heinemann Educa ional bks. C ouch, C. (ed.), 1979: S a e and Economy in Con empo a y Capi alism, C oom Helm, Lond es. Es adé, A. i Casado, J. A., 1979: <El nue o co po a :i ismon, ccT ansicióna, no emb e, Ba celona. Gine , S. i Pé ez Y uela, M., 1979: La sociedad co po a i a, Cen o de In es i- gaciones Sociológicas, Mad id. Gine , S. i Se illa, E., 1984: ccSpain: om Co po a ism o Co po a ism)>, Wil- lia ns, A. (ed.): Sou he n Eu ope T ans o med, Ha pe and Row, Lond es. Gine , S.: <<Espa ia en e el iejo y el nue o co po a ismos, <<La Vangua dia),, 29 ab il 1982. Gine , S., 1980: i L'es uc u aciÓ co po a i a de la socie a mode na),, <<Deba *, 7, Cen e d'Es udis Socialis es, Ba celona. Gine , S., 1983: <Llase, pode y p i ilegio en la sociedad co po a i a)>, <(Pa- pe s*, 20, Ba celona. Jessop, B., 1979: c co po a ism, Pa liamen a ism and Social Democ acy,, a Sch ni e , Ph. i Oehmb uch, G. (ed.), 1979. Kas endiek, H., 1981: <<Dic Selbs blokie ung de Ko po a ismus diskussion: Teilp oblema isie ung de gesellscha sliche Poli iko ganisiemng ko po a i e S uc u en und S a egien*, en Alemann, U. on (ed.), 1981. Lang, W., 1981: <&panien nach F anco: om au o i a en zum libe alen Ko po- a ismus?*, a Alemann, U. on (ed.): Neoko po a ,;smus, Campus Ve lag, F anlc u , 1981.