NOTES
DE
LECTTJRA
THOMAS
A.
HORNE,
El pensamien o social de Be na d Mande ille,
I
Fando de Cul u a Económica, 1982, 251 phgines.
Be na d Mmde ille (Ro e dam, 1670-Lond es, 1733?) igu a en els
I
annals de l'he e gia com el p ime que, de mane a sis emh ica, negi que
la i u indi idual os el millo camí pe a la p ospe i a pública. En
a aca les con iccions mo als adicionals esde é un dels p ime s p opaga-
do s de la <<ideologia mode na), --en el sen i de Louis Dumon (1977).
D'en e les se es ob es, o ies elles sa í iques, des aca pe la se a olumi-
nosi a
i
con undsncia la més amosa, La aula de les abelles, que po a
pe sub í ol <(Vicis p i a s, bene icis públics)>.'
Thomas A. Ho ne en el seu llib e in en a una ap oximació a cinc ban-
~
des a I'ob a de Mande ille. Aques hi és examina en elació amb
les
So-
cie a s pe
a
la Re o ma dels Cos ums; amb la adició mo al ancesa del
jansenisme (Pie e Bayle, Pascal, La Roche oucauld i
La
Fon aine);
amb
el sis ema $ ic d'An hony Ashley Coope , e ce lo d Sha esbu y; amb
el
co en poli ico-econbmic del me can ilisme; i amb els seus c í ics, bhsi-
camen el bisbe Geo ge Be keley, F ancis Hu cheson (p o esso de eo ia
mo al d'Adam Smi h) i el iMso u i1i a isi.a Da id Hume. Com eiem,
doncs, un llib e on es a his b ia de les iclee!:, si bé no únicamen : els
capí ols p ime i qua con enen ambé una colla &in o macions sob e la
his b ia social i econbmica de I'Angla e a de I'spoca me can ilis a. La
bibliog a ia que eballa Ho ne inclou des de les apo acions més clAssiques
sob e els di e en s aspec es del ema (com poden se les d'Al ed Espinas
1.
L'edi o ial Fondo de Cul u a Económica acaba de publica
la
p ime a e sió
in eg al de
The
Fable
o
Bees
en cas elli. La aclucció, a ch ec de Josep Fe a e
Llo a, es ; e a sob e la monumen al edició de
F.
B.
Icaye, que ha esde ingu ja
clhssica.
<(Pape s)):
Re is a
de
Sociologia
o
Eli
F.
Hecksche , pe I'es udi del me can ilisme; Lucien Gddmann, pel
pensamen jansenis a; F ied ich
A.
on Hayek,
F.
B. Kaye, Jacob Vine ,
sob e Mande ille ma eix; W.
J.
Ashley,
T.
S. Ash on,
H.
J.
Habakkuk,
J.
H. Plumb
i
Geo ge Rudé, pels aspec es d'his b ia social
i
econbmica
del pe íode; si Leslie S ephen, sob e el pensamen anglb del segle
XVIII),
a llib es o a icles apa egu s amb pos e io i a , mol s d'ells a la e is a
<<Jou na1 o he His o y o£ Ideas)>. Les on s p imh ies inclouen les ob es
més signi ica i es de Mande ille, dia is
i
publicacions pe ibdiques
-en
mol s dels quals collabo a a Mande ille-, pam le s
i
llib es d'impo hncia
en el con ex his b ic..
.
To plega una ecopilació in elligen de ma e ial
que onamen a el me iculós es udi emp es pe Ho ne. Ben segu que aques
llib e se h impo an pe a qualse ol in e p e aci6 pos e io del pensamen
social de Be na d Mande ille.
Di aixb, m'ag ada ia de e uns quan s comen a is. En p ime lloc,
quan a I'inici Ho ne pa la de les Socie a s pe a la Re o ma del Cos ums,
em sembla que no ó a de més d'insis i , cosa que
ell
no a, en els elemen s
de con inu'i a que s'obse en en e els alo s associa s a aques es
i
els
alo s clAssics del pu i anisme anglss. La p opagació de la i u i la llui a
con a el ici, o gani zades de mane a mili an , són ca ac e ís iques dels
pu i ans des de més de cen anys abans de la cons i ució de les Socie a s.
Poc emps desp és que William Shakespea e a ibi a Lond es, a la da e a
dPcada del segle
XVI,
una o ensi a pu i ana obliga que els ea es es des-
placin
a
I'ex a adi de la ciu a . El ea e, la gen de la a hndula, pe so-
ni iquen la ida e an , la p omiscu'i a ísica
i
I'ambigiie a mo al condem-
nades pels pu i ans. Pe b no és només el ea e que se'n essen :
l'o-
ensi a pu i ana aga a un o mili an con a o all6 que li sembla suscep-
ible de elaxació mo al, con a o allb que no cap en les se es es e s
de inicions. Com diu en belles pa aules José En ique Rodó, I'esc ip o
u uguaii, al seu llib e
A iel: <(El
pu i anisme,
que pe siguió oda belleza
y
oda selección in elec ual; que el6 indignado la cas a desnudez de las
es a uas; que p o esó la a ec acidn de lla ealdad, en las mane as, en el aje,
ez 10s discu sos; la sec a is e que, imponiendo su espi i u desde el Pa la-
men o inglés, ezandó ex ingui la ies as que mani es asen aleg ia
y
sega
10s á boles que diesen lo es; endió jun o a la i ud, al di o cia la del sen-
imien o de
10
bello, una somb a de mue e que au'n no ha conju ado en e-
amen e Inglo e a,
y
que du a en lm menos amables mani es gciones de su
eligiosidad
y
de sus cos umb es.)>
La e olució pu i ana de la decada del 1640, que menh Oli e C om-
ell al pode absolu , suposa ia el momen més hegembnic dels alo s asso-
cia s a aques a <<sec a is a)>.
La
es au ació monh quica del 1659 ob í un
nou pe iode de ep essió dels dissiden s p o es an s que es clogué el 1688,
I
No es de lec u a
amb la in e enció de Guillem d'O ange i la Glo ious Re olu ion. D'enci
d'alesho es el pu i anisme deixi de se una sec a
-en
el sen i d'E ns
T oel sch (1911)- en on ada a la socie a , pe esde eni un mo imen
in eg a . La ideologia pu i ana ambé ha ia deixa de se la p bpia d'un
g up de p edicado s ani ics
i
dels seus elig esos, pe inocula -se en e la
gen i esde eni ideologia socialmen di osa." En aques p océs de ans o -
mació i popula i zació dels alo s pu i ans
hi
a juga un pape cabdal el
llib e
The
Pilg im's P og ess, de John Bunyan, esc i a la p esó du an
lY2poca de la ep essió en el egna de Ca les
I1
i
publica en dues pa s
(1678 i
1684,
espec i amen ). El llib e de Bunyan a eni una ampla
ecepció popula , se'n e en múl iples edicions i se n'ha di que ha es a
el llib e en angks més llegi desp és de la Bíblia. Si enim en comp e que
les Socie a s pe a la Re o ma dels Cos ums o en undades el 1690, al com
in o ma Ho ne, i que, com ell ma eix diu, o en cons i u'ides pe anglicans
i
dissiden s ba eja s, és e iden que l'impac e del pensamen pu i i sob e
les mo i acions pe a c ea -les hagué de se de e minan .
Un al e aspec e que old ia comen a
b
el de la ela i a o iginali a
de Mande ille. Ho ne anali za la in lu2nciz~ que sob e ell an eni o a
una colla de mo alis es ancesos, més o menys elaciona s amb el janse-
nisme (op. ci ., cap.
2);
la pol2mica amb Sha esbu y
(ibid.,
cap.
3),
i les
eelabo acions i comen a is de Hu cheson
.i
Hume així com els a acs de
Be keley (cap.
5).
Em sembla que amb aixb
es
queda massa limi a : li man-
quen anelles a la cadena an pel p incipi com pel inal. Sóc de l'opinió que
el lloc de Mande ille en la his b ia de les idees s'en én millo conside an -10
com a pun de ansició des de John Locke ins a una doble con e ghcia:
Da id Hume, en el e eny de les idees mo als,
i
Adam Smi h, en el e eny
2.
En el sen i d'h onio G amsci als
Quade ni del Ca ce e.
Ap o i a é aques a
no a pe comen a algunes coses que ja s'han di abans o que es di an o segui .
La ci ació de Rodó pa la dels e ec es del pu i anisl ie angles sob e els cos ums, les
es h ues, el es i , els discu sos, les es es
...
Ta nbé es pod ia esmen a la música.
Max Webe , en una in e essan nou de
L'2 ica p o es an
i
I'espe i del capi alisme,
pa la de com els pu i ans o en un ac o impo an issim en l'eschs desen olupamen
musical pos e io a Angla e a:
<((.
..)
Es p ou c:onegu l'exhau imen del ea e,
i
ambé de la poesia lí ica
i
de la música popula , a I'hgla e a pos isabelina. Pod ia
se que en el e eny de les a s plhs iques el pu i anisme no s'hagués oba g an
cosa pe escanya . Pe b so p én en can i la caiguda en el Bui d'unes ap i uds musicals
apa en men mol bones -el pape d'hgla e a
n
la his b ia de la música no ha ia
es a pas gens menysp eable- ins a a iba a aques no- es absolu que hom obse a
més a d,
i
a ui enca a en e els pobles anglosaxons
...
P
(pp.
243-244
de l'edició ca a-
lana,
1984;
aducci6 de Joan Es uch). Més enda an , quan pa lo de Bunyan, po se
cald ia que hagués esmen a el p edicado Richa d Bax e , que jugh un g an pape en
la
di usió del missa ge pu i h desp és que deixés l'església anglicana. De o a mane a,
Bunyan I'ul apassa
en
in luencia.
<<Pape s)>: Re is a de Sociologia
de les idees ec~nbmiques.~ Aques
6
el
pun de is a de Louis Dumon
(1977).
Aixb
que acabo de di no implica que comb egui amb una in e -
p e ació eleolbgica de la his b ia del pensamen social. Es ac a simple-
men de e explici a una seqükncia conc e a de elacions in ellec uals.
Hi ha enca a un al e lími en el eball de Ho ne.
I
és que em sembla
que deixa de banda la qües ió c ucial de la ep esen a i i a de Mande ille.
De e minades in o macions
i
de e mina s comen a is i judicis de l'kpoca
an c eu e que el pun de is a a ibu'ible a Mande ille --en conc e , les
se es conside acions sob e el luxe
i
la i u - e a compa i socialmen
pe alguns sec o s signi ica ius de la incipien bu gesia. We ne Somba
n'apo a exemples sugge en s. Diu Somba (1913, b) que a Holanda -d'on
e a o igina i Mande ille- a apa kixe , cap a inals del segle XVII,
un
llib e mol cu iós, de o sa í ic, que po a a pe í ol Elogi de la cobdícia.
Somba n'u ili za una aducció alemanya d'un al on Decke s, publicada
el 1703,
i
posada a la enda pe Schillen, d'Hambu g, i G oschu , de
Leipzig (Somba ,
OP.
ci ., p. 41. Cal di que Somba dub a de 1'exis i.n-
cia de l'o iginal holandks i c eu més a ia que el llib e ou esc i di ec-
amen en ale nan~).~ Es ac a d'una poesia en la mk ica popula de l'epo-
ca, d'una ex ensió de 4.113 e sos. No em puc es a de ci a alguns dels
e sos selecciona s pe Somba . El coneixedo de Mande ille hi ad e i 2
imp essionan s coincid2ncies: <(La Cobdícia és c eado a de la socie a hu-
mana
/
enlles eix casamen s
/
a amis a s
i
aliances
/
aixeca pobles
i
na-
cions
/
els man é en bon es a
/
p opo ciona hono s i es imació
/
goig
i
joia ambé
/
omen a les a s
i
les cikncies
/
el come g.
..D
En uns al es
e sos l'anbnim au o s'a anga al ma eix Adam Smi h. Una de les més
conegudes ases de
La
iquesa de les nacions és aquella que diu: <(No es-
pe em el nos e menja de la ben olenca del ca nisse
[.
..]
o del pas isse ,
sinó de llu p eocupació pe llu in e ks>> (p. 16 del dum
I
de I'edició
anglesa d'Edwin Cannan, 1904). Doncs bé, Adam Smi h esc iu aixi, el 1776
i pe exemple Louis Dumon (1977) -que ep odueix la ma eixa ci ació-
ho
a ibueix a la indu6ncia de Mande ille (Homo Aequalis, p.
85
de l'edi-
ció o iginal ancesa, p.
89
de la aducció espanyola). Compa eu-ho a a
3.
Cal eco da , pe b, que Adam Smi h a se ambé l'au o de
Teo ia
dels sen-
imen s
mo als
(1759).
En aques llib e, Adam Smi h, p o esso de Filoso ia Mo al
a
Glasgow,
i
deixeble de Hu cheson, enca a es oba in lu'i pe la c í ica d'aques
a Mande ilie, si bé ja accep a que c l'economia és l'única ac i i a humana on no
cal sinó egoismea. Disse anys desp és la se a opinió a ia i ap opan -se més a Man-
de ille.
4.
L'anonima acompanya a mol. es egades els ex os que podien conside a -se
sub e sius. El ma eix Mande ille s'hi a acolli , com cen anys més a d, pe exem-
ple, Fou ie .
No es
de
lec u a
amb
el
següen agmen de I'Elogi de
la
cobdícia: <<Vosal es que m'es-
col eu, no us passi pel cap de pensa
/
que pe pu a compassi6 us com-
pa eixi un manescal
/
al a cosa ben dis in a I'a ossega al eu cap~al
/
no
és es més que la cobdicia, l'espe an~a de guanya ), ( e sos 1.160 al 1.163,
ecolli s i adui s 1liu em :n pe Somba , op. ci ., p.
42).
L'an icipació
espec e a Adam Smi h és cla issima, la idea és exac amen la ma eixa
i
exp essada de mane a mol més dih ana, ja que allb que pe a Adam Smi h
és l'< in e ?s p opi)> -legi ima mo almen - com
a
i u pds u ili a is es
i en especial pe Da id Hume- en el nos e au o anbnim és <<la cobdicia,
I'espe anca de guanya )> -pe a ell, enca a un ici, una ac i ud no sancio-
nada o malmen
i
posi i a pe un codi & ic d'ampla accep ació social.
El ma eix We ne Somban é enca a un al e llib e amb obse acions
pe inen s pe al ema que ac em -Somba .
(1931,
a).
Hi
es udia l'apa ició
de ex os amb judicis a o ables al luxe. El deba sob e el luxe, que p o é
del segle
XVII
pel cap baix, es e o mula
i
esde é de g an impo lncia
al
lla g del segle XVIII. En aqi~ells emps, segons Somba , < es econeixia unh-
nimemen que el luxe desen olupa a les o mes econbmiques que comen-
ca en
a
so gi alesho es i que e en p ecisamen les o mes capi alis es;
pe aixb o s els pa ida is del <(p og és)> econbmic e en a e issa s de en-
so s del luxe)> (op. ci ., p. 114). Una mica més enda an a egeix: <(Els
go e ns an o ien a la se a polí ica en un sen i a o able
al
luxe.
I
d'a-
ques a mane a obse em com
al
lla g del segle
XVII
desapa eixen els p e-
cep es p ohibi ius del luxe en els paisos de 2pid desen olupamen capi a-
lis a)> (ibid., p. 115). D'en e els jus i icado s del luxe anomena Mon a-
quieu
i
ci a una ase se a: <(Cal que
hi
hagi luxe. Si els ics no gas en
mol , els pob es es mo en de gana.), L'aba Coye , al seu o n, diu: <<El
luxe pa icipa de la na u alesa del oc, que e!jc$l a i po c ema . Si és e i a
que consumeix cases opulen es, a can i sos é les nos es manu ac u es.
Si abso beix el pa imoni d'un dissipado , a can i dóna alimen als nos es
eballado s. Si min a les acul a s del més pe i nomb e, a can i mul iplica
ks subsis sncies públiques. P ohibiu les nos es obes de lli, els nos es
dau a s, apissos, mi alls, joies, co xes, mobles, les delícies de la aula,
i
al
pun milions de b acos cau an en la inacció i milions de eus s'alca an de-
manan pa.)> Un al e cop les simili uds amb el llengua ge de Mande ille
són es e eido es, sob e o amb
el
de la se a ob a The G umbling Hiue;
o Kna es Tu ned Hones . Ci o d'aques a: <(men e que el luxe
/
dona a
eball a un milió de pob es
/
i
I'abominable o gull a un al e milió
/
la
p bpia en eja i la ani a
/
e en els minis es del eball
/
llu boge ia
p e e ida, la elle'i a
/
en el menja , el mobilia i
i
el es i ;
/
aques es-
any ici idícul esde ingué
/
la ma eixa oda que eia ana la indús iaa
(Mande ille,
op.
ci .,
ci a pe Ho ne, p.
33).
La p opagació de la i u

<<Pape s)>: Re is a
de
Sociologia
acaba ; amb el luxe
i
aixb ocasiona 2 la i de la p ospe i a econbmica.
Llhs ima que Somba no in o mi sob e la da a exac a de publicació del
ex de Coye i no sabe , pe an , si és an e io , con empo ani o pos e io
a Mande ille. Tanma eix Somba a egeix d'al es es imonis: Vol ai e en el
Mondain: < Le supe lu, chose bs necessai es; un llib e publica en ances
el 1771 -desp és de Mande ille pe b abans, pe exemple, de La iquesa
de les nacions- amb el lla g i exp essiu í ol de Tbéo ie du luxe, ou T ai é
dans lequel on en ep end d'é abli que le luxe es un esso non seulemen
u ile, mais m me indispensablemen necessai e
b
la
p ospe i é des e a s;
el ma eix Da id Hume; Daniel De oe al :,eu llib e The Comple e English
T adesman, si bé amb una ambigüi a p egona..
.
Segons Somba , Be na d
Mande ille és
el
p ime que sob e aques a base cons ueix un sis ema de
iloso ia social. No és pas que Mande ille sigui un indi idu a'illa que
sub e eixi en soli a i el concep e de i u en de ensa el luxe. Més a ia
és
un
sis ema i zado que sin e i za un co en d'opinió el naixemen del
qual és an e io a ell, pe b que a pa i de les se es ob es s'eixampla h
i consolida h mol més, ins
al
pun de con e i -se en hegembnic, si més
no en de e mina s sec o s sociaIs.
Hi ha un al e aspec e de Mande ille, que és po se el més in igan , i
és Ia se a condició de sa í ic. La sii i a pola i za el possible lec o
o
espec-
ado si uan -10 al cos a del sa í ic i en con a de la pe sona
o
la cosa
objec e de bu la. Té el pode d'obnubila ins a l'ex em que podem pa i-
cipa en una mo a de les nos es p bpies con iccions en un con ex en qui:
s'abonen posicions diame almen con h ies. És un e ec e semblan al de
la c í ica adical amb algun pun de nihilisme: si a ui Nie zsche, les no elles
de He mann Hesse
o
el Lis en, li le man de Wilhelm Reich oben an s
lec o s és pe que aques s no es sen en iden i ica s amb la massa, que p o-
oca epulsió en els au o s esmen a s; enca a que mol so in ac u'in
o
pensin d'aco d amb els models que abominen Hesse, Nie zsche o Reich.
Pe b Mande ille no és un c i ic ama g, sinó un aleg e a san , la impe-
ne abili a del qual és el e essencial. En e ec e, allb que negui eja de
l'o-
b a de Mande ille és l'ambi alhncia pe manen . No hi ha cap mena de segu-
e a que ens ga an eixi que Mande ille a I'apologia del luxe i del ici, o, al
con a i, posa de mani es I'es e lligam en e iquesa ma e ial i mise ia
mo al. Com diu Malcolm Jack en un a icle (1976) comen an el llib e de
Mon o (1975), hom po dis ingui <(dues isions "diame almen oposades"
de Mande ille; d'una banda, la possibili a que os un "pie ós c is ih, un
mo alis a asce ic i desacos umadamen aus e , que obés la co upció hdhuc
en les ac i i a s apa en men lloables o gai ebé innocen s" i, d'al a banda,
un "desp eocupa home de món i, en el pi jo dels casos, un immo al,
un
cínic
i
un bu le a de o a i u o
eligió"^.
D'aques es dues in e p e acions
No es
de
lec u a
hi ha qui sos é la p ime a amb alguna a ian --com
&s
el cas, pe exemple
de Selby-Bigge (1897)-, i hi ha qui dóna supo més a ia a la segona
-com Louis Dumon (1977)-; sigui com sigui no
hi
ha e idhcia del
o ce a pe cap de les dues. En aques a mbi al6ncia cen al, Mande ille
s'assembla a d'al es cbmics co n Rabelais, E asme, Swi ,
o
en les cihcies
socials la igu a més ecen de Tho s ein Velblen. Enca a que en Mande ille
la inde e minació
és
mol més palesa que en cap dels al es casos.
Mis e iós en la in enció pe 6 did anamen cla en la pe cepció dels nous
compo amen s indi iduals i socials; so in igno a pe 6 d'una impo incia
indiscu ible en la his b ia de les idees; la ialla de Mande ille amaga
enca a un sec e .
Louis Dumon :
Homo Aequalis.
Edicions u ili zades: Gallima d, 1977
i
Tau-
us, 1982.
Malcolm Jack: < P og ess and Co up ion in he Eigh een h Cen u y. Mande-
ille's P i a e Vices, Public Bene i s),,
Jou nal o he His o y o Ideas,
ol. XXXVII, núm. juny 1976,
pp.
369-376.
Hec o Mon o:
The Ambi alence o Be na d' Mande ille,
Ox o d Uni e si y
P ess, 1975.
L.
A. Selby-Bigge:
B i ish M'o alis s,
Ox o d Uni e si y P ess, 1897.
We ne Somba (1913, a):
Luxus und Kapi alismus,
1913. Edició u ili zada:
Lujo
y
capi alismo,
Alianza Edi o ial, 1975).
We ne Somba (1913, b):
De Bozl geois,
1913. Edició u ili zada: El
bu gués,
Alianza Edi o ial, la. edició: 1972, 3a. edicib: 1979.
E ns T oel sch:
Die Sozialleh en de l ch is lichen Ki chen und G uppen,
1911.
Edició u ili zada:
The Social Teaching o he Ch is ian Chu ches,
The
Uni-
e si y o Chicago P ess, 1981.