THOMAS A. HORNE, El pensamiento social de Bernard Mandeville. Fando de Cultura Económica, 1982

NOTES DE LECTTJRA THOMAS A. HORNE, El pensamien o social de Be na d Mande ille, I Fando de Cul u a Económica, 1982, 251 phgines. Be na d Mmde ille (Ro e dam, 1670-Lond es, 1733?) igu a en els I annals de l'he e gia com el p ime que, de mane a sis emh ica, negi que la i u indi idual os el millo camí pe a la p ospe i a pública. En a aca les con iccions mo als adicionals esde é un dels p ime s p opaga- do s de la <<ideologia mode na), --en el sen i de Louis Dumon (1977). D'en e les se es ob es, o ies elles sa í iques, des aca pe la se a olumi- nosi a i con undsncia la més amosa, La aula de les abelles, que po a pe sub í ol <(Vicis p i a s, bene icis públics)>.' Thomas A. Ho ne en el seu llib e in en a una ap oximació a cinc ban- ~ des a I'ob a de Mande ille. Aques hi és examina en elació amb les So- cie a s pe a la Re o ma dels Cos ums; amb la adició mo al ancesa del jansenisme (Pie e Bayle, Pascal, La Roche oucauld i La Fon aine); amb el sis ema $ ic d'An hony Ashley Coope , e ce lo d Sha esbu y; amb el co en poli ico-econbmic del me can ilisme; i amb els seus c í ics, bhsi- camen el bisbe Geo ge Be keley, F ancis Hu cheson (p o esso de eo ia mo al d'Adam Smi h) i el iMso u i1i a isi.a Da id Hume. Com eiem, doncs, un llib e on es a his b ia de les iclee!:, si bé no únicamen : els capí ols p ime i qua con enen ambé una colla &in o macions sob e la his b ia social i econbmica de I'Angla e a de I'spoca me can ilis a. La bibliog a ia que eballa Ho ne inclou des de les apo acions més clAssiques sob e els di e en s aspec es del ema (com poden se les d'Al ed Espinas 1. L'edi o ial Fondo de Cul u a Económica acaba de publica la p ime a e sió in eg al de The Fable o Bees en cas elli. La aclucció, a ch ec de Josep Fe a e Llo a, es ; e a sob e la monumen al edició de F. B. Icaye, que ha esde ingu ja clhssica. <(Pape s)): Re is a de Sociologia o Eli F. Hecksche , pe I'es udi del me can ilisme; Lucien Gddmann, pel pensamen jansenis a; F ied ich A. on Hayek, F. B. Kaye, Jacob Vine , sob e Mande ille ma eix; W. J. Ashley, T. S. Ash on, H. J. Habakkuk, J. H. Plumb i Geo ge Rudé, pels aspec es d'his b ia social i econbmica del pe íode; si Leslie S ephen, sob e el pensamen anglb del segle XVIII), a llib es o a icles apa egu s amb pos e io i a , mol s d'ells a la e is a <<Jou na1 o he His o y o£ Ideas)>. Les on s p imh ies inclouen les ob es més signi ica i es de Mande ille, dia is i publicacions pe ibdiques -en mol s dels quals collabo a a Mande ille-, pam le s i llib es d'impo hncia en el con ex his b ic.. . To plega una ecopilació in elligen de ma e ial que onamen a el me iculós es udi emp es pe Ho ne. Ben segu que aques llib e se h impo an pe a qualse ol in e p e aci6 pos e io del pensamen social de Be na d Mande ille. Di aixb, m'ag ada ia de e uns quan s comen a is. En p ime lloc, quan a I'inici Ho ne pa la de les Socie a s pe a la Re o ma del Cos ums, em sembla que no ó a de més d'insis i , cosa que ell no a, en els elemen s de con inu'i a que s'obse en en e els alo s associa s a aques es i els alo s clAssics del pu i anisme anglss. La p opagació de la i u i la llui a con a el ici, o gani zades de mane a mili an , són ca ac e ís iques dels pu i ans des de més de cen anys abans de la cons i ució de les Socie a s. Poc emps desp és que William Shakespea e a ibi a Lond es, a la da e a dPcada del segle XVI, una o ensi a pu i ana obliga que els ea es es des- placin a I'ex a adi de la ciu a . El ea e, la gen de la a hndula, pe so- ni iquen la ida e an , la p omiscu'i a ísica i I'ambigiie a mo al condem- nades pels pu i ans. Pe b no és només el ea e que se'n essen : l'o- ensi a pu i ana aga a un o mili an con a o all6 que li sembla suscep- ible de elaxació mo al, con a o allb que no cap en les se es es e s de inicions. Com diu en belles pa aules José En ique Rodó, I'esc ip o u uguaii, al seu llib e A iel: <(El pu i anisme, que pe siguió oda belleza y oda selección in elec ual; que el6 indignado la cas a desnudez de las es a uas; que p o esó la a ec acidn de lla ealdad, en las mane as, en el aje, ez 10s discu sos; la sec a is e que, imponiendo su espi i u desde el Pa la- men o inglés, ezandó ex ingui la ies as que mani es asen aleg ia y sega 10s á boles que diesen lo es; endió jun o a la i ud, al di o cia la del sen- imien o de 10 bello, una somb a de mue e que au'n no ha conju ado en e- amen e Inglo e a, y que du a en lm menos amables mani es gciones de su eligiosidad y de sus cos umb es.)> La e olució pu i ana de la decada del 1640, que menh Oli e C om- ell al pode absolu , suposa ia el momen més hegembnic dels alo s asso- cia s a aques a <<sec a is a)>. La es au ació monh quica del 1659 ob í un nou pe iode de ep essió dels dissiden s p o es an s que es clogué el 1688, I No es de lec u a amb la in e enció de Guillem d'O ange i la Glo ious Re olu ion. D'enci d'alesho es el pu i anisme deixi de se una sec a -en el sen i d'E ns T oel sch (1911)- en on ada a la socie a , pe esde eni un mo imen in eg a . La ideologia pu i ana ambé ha ia deixa de se la p bpia d'un g up de p edicado s ani ics i dels seus elig esos, pe inocula -se en e la gen i esde eni ideologia socialmen di osa." En aques p océs de ans o - mació i popula i zació dels alo s pu i ans hi a juga un pape cabdal el llib e The Pilg im's P og ess, de John Bunyan, esc i a la p esó du an lY2poca de la ep essió en el egna de Ca les I1 i publica en dues pa s (1678 i 1684, espec i amen ). El llib e de Bunyan a eni una ampla ecepció popula , se'n e en múl iples edicions i se n'ha di que ha es a el llib e en angks més llegi desp és de la Bíblia. Si enim en comp e que les Socie a s pe a la Re o ma dels Cos ums o en undades el 1690, al com in o ma Ho ne, i que, com ell ma eix diu, o en cons i u'ides pe anglicans i dissiden s ba eja s, és e iden que l'impac e del pensamen pu i i sob e les mo i acions pe a c ea -les hagué de se de e minan . Un al e aspec e que old ia comen a b el de la ela i a o iginali a de Mande ille. Ho ne anali za la in lu2nciz~ que sob e ell an eni o a una colla de mo alis es ancesos, més o menys elaciona s amb el janse- nisme (op. ci ., cap. 2); la pol2mica amb Sha esbu y (ibid., cap. 3), i les eelabo acions i comen a is de Hu cheson .i Hume així com els a acs de Be keley (cap. 5). Em sembla que amb aixb es queda massa limi a : li man- quen anelles a la cadena an pel p incipi com pel inal. Sóc de l'opinió que el lloc de Mande ille en la his b ia de les idees s'en én millo conside an -10 com a pun de ansició des de John Locke ins a una doble con e ghcia: Da id Hume, en el e eny de les idees mo als, i Adam Smi h, en el e eny 2. En el sen i d'h onio G amsci als Quade ni del Ca ce e. Ap o i a é aques a no a pe comen a algunes coses que ja s'han di abans o que es di an o segui . La ci ació de Rodó pa la dels e ec es del pu i anisl ie angles sob e els cos ums, les es h ues, el es i , els discu sos, les es es ... Ta nbé es pod ia esmen a la música. Max Webe , en una in e essan nou de L'2 ica p o es an i I'espe i del capi alisme, pa la de com els pu i ans o en un ac o impo an issim en l'eschs desen olupamen musical pos e io a Angla e a: <((. ..) Es p ou c:onegu l'exhau imen del ea e, i ambé de la poesia lí ica i de la música popula , a I'hgla e a pos isabelina. Pod ia se que en el e eny de les a s plhs iques el pu i anisme no s'hagués oba g an cosa pe escanya . Pe b so p én en can i la caiguda en el Bui d'unes ap i uds musicals apa en men mol bones -el pape d'hgla e a n la his b ia de la música no ha ia es a pas gens menysp eable- ins a a iba a aques no- es absolu que hom obse a més a d, i a ui enca a en e els pobles anglosaxons ... P (pp. 243-244 de l'edició ca a- lana, 1984; aducci6 de Joan Es uch). Més enda an , quan pa lo de Bunyan, po se cald ia que hagués esmen a el p edicado Richa d Bax e , que jugh un g an pape en la di usió del missa ge pu i h desp és que deixés l'església anglicana. De o a mane a, Bunyan I'ul apassa en in luencia. <<Pape s)>: Re is a de Sociologia de les idees ec~nbmiques.~ Aques 6 el pun de is a de Louis Dumon (1977). Aixb que acabo de di no implica que comb egui amb una in e - p e ació eleolbgica de la his b ia del pensamen social. Es ac a simple- men de e explici a una seqükncia conc e a de elacions in ellec uals. Hi ha enca a un al e lími en el eball de Ho ne. I és que em sembla que deixa de banda la qües ió c ucial de la ep esen a i i a de Mande ille. De e minades in o macions i de e mina s comen a is i judicis de l'kpoca an c eu e que el pun de is a a ibu'ible a Mande ille --en conc e , les se es conside acions sob e el luxe i la i u - e a compa i socialmen pe alguns sec o s signi ica ius de la incipien bu gesia. We ne Somba n'apo a exemples sugge en s. Diu Somba (1913, b) que a Holanda -d'on e a o igina i Mande ille- a apa kixe , cap a inals del segle XVII, un llib e mol cu iós, de o sa í ic, que po a a pe í ol Elogi de la cobdícia. Somba n'u ili za una aducció alemanya d'un al on Decke s, publicada el 1703, i posada a la enda pe Schillen, d'Hambu g, i G oschu , de Leipzig (Somba , OP. ci ., p. 41. Cal di que Somba dub a de 1'exis i.n- cia de l'o iginal holandks i c eu més a ia que el llib e ou esc i di ec- amen en ale nan~).~ Es ac a d'una poesia en la mk ica popula de l'epo- ca, d'una ex ensió de 4.113 e sos. No em puc es a de ci a alguns dels e sos selecciona s pe Somba . El coneixedo de Mande ille hi ad e i 2 imp essionan s coincid2ncies: <(La Cobdícia és c eado a de la socie a hu- mana / enlles eix casamen s / a amis a s i aliances / aixeca pobles i na- cions / els man é en bon es a / p opo ciona hono s i es imació / goig i joia ambé / omen a les a s i les cikncies / el come g. ..D En uns al es e sos l'anbnim au o s'a anga al ma eix Adam Smi h. Una de les més conegudes ases de La iquesa de les nacions és aquella que diu: <(No es- pe em el nos e menja de la ben olenca del ca nisse [. ..] o del pas isse , sinó de llu p eocupació pe llu in e ks>> (p. 16 del dum I de I'edició anglesa d'Edwin Cannan, 1904). Doncs bé, Adam Smi h esc iu aixi, el 1776 i pe exemple Louis Dumon (1977) -que ep odueix la ma eixa ci ació- ho a ibueix a la indu6ncia de Mande ille (Homo Aequalis, p. 85 de l'edi- ció o iginal ancesa, p. 89 de la aducció espanyola). Compa eu-ho a a 3. Cal eco da , pe b, que Adam Smi h a se ambé l'au o de Teo ia dels sen- imen s mo als (1759). En aques llib e, Adam Smi h, p o esso de Filoso ia Mo al a Glasgow, i deixeble de Hu cheson, enca a es oba in lu'i pe la c í ica d'aques a Mande ilie, si bé ja accep a que c l'economia és l'única ac i i a humana on no cal sinó egoismea. Disse anys desp és la se a opinió a ia i ap opan -se més a Man- de ille. 4. L'anonima acompanya a mol. es egades els ex os que podien conside a -se sub e sius. El ma eix Mande ille s'hi a acolli , com cen anys més a d, pe exem- ple, Fou ie . No es de lec u a amb el següen agmen de I'Elogi de la cobdícia: <<Vosal es que m'es- col eu, no us passi pel cap de pensa / que pe pu a compassi6 us com- pa eixi un manescal / al a cosa ben dis in a I'a ossega al eu cap~al / no és es més que la cobdicia, l'espe an~a de guanya ), ( e sos 1.160 al 1.163, ecolli s i adui s 1liu em :n pe Somba , op. ci ., p. 42). L'an icipació espec e a Adam Smi h és cla issima, la idea és exac amen la ma eixa i exp essada de mane a mol més dih ana, ja que allb que pe a Adam Smi h és l'< in e ?s p opi)> -legi ima mo almen - com a i u pds u ili a is es i en especial pe Da id Hume- en el nos e au o anbnim és <<la cobdicia, I'espe anca de guanya )> -pe a ell, enca a un ici, una ac i ud no sancio- nada o malmen i posi i a pe un codi & ic d'ampla accep ació social. El ma eix We ne Somban é enca a un al e llib e amb obse acions pe inen s pe al ema que ac em -Somba . (1931, a). Hi es udia l'apa ició de ex os amb judicis a o ables al luxe. El deba sob e el luxe, que p o é del segle XVII pel cap baix, es e o mula i esde é de g an impo lncia al lla g del segle XVIII. En aqi~ells emps, segons Somba , < es econeixia unh- nimemen que el luxe desen olupa a les o mes econbmiques que comen- ca en a so gi alesho es i que e en p ecisamen les o mes capi alis es; pe aixb o s els pa ida is del <(p og és)> econbmic e en a e issa s de en- so s del luxe)> (op. ci ., p. 114). Una mica més enda an a egeix: <(Els go e ns an o ien a la se a polí ica en un sen i a o able al luxe. I d'a- ques a mane a obse em com al lla g del segle XVII desapa eixen els p e- cep es p ohibi ius del luxe en els paisos de 2pid desen olupamen capi a- lis a)> (ibid., p. 115). D'en e els jus i icado s del luxe anomena Mon a- quieu i ci a una ase se a: <(Cal que hi hagi luxe. Si els ics no gas en mol , els pob es es mo en de gana.), L'aba Coye , al seu o n, diu: <<El luxe pa icipa de la na u alesa del oc, que e!jc$l a i po c ema . Si és e i a que consumeix cases opulen es, a can i sos é les nos es manu ac u es. Si abso beix el pa imoni d'un dissipado , a can i dóna alimen als nos es eballado s. Si min a les acul a s del més pe i nomb e, a can i mul iplica ks subsis sncies públiques. P ohibiu les nos es obes de lli, els nos es dau a s, apissos, mi alls, joies, co xes, mobles, les delícies de la aula, i al pun milions de b acos cau an en la inacció i milions de eus s'alca an de- manan pa.)> Un al e cop les simili uds amb el llengua ge de Mande ille són es e eido es, sob e o amb el de la se a ob a The G umbling Hiue; o Kna es Tu ned Hones . Ci o d'aques a: <(men e que el luxe / dona a eball a un milió de pob es / i I'abominable o gull a un al e milió / la p bpia en eja i la ani a / e en els minis es del eball / llu boge ia p e e ida, la elle'i a / en el menja , el mobilia i i el es i ; / aques es- any ici idícul esde ingué / la ma eixa oda que eia ana la indús iaa (Mande ille, op. ci ., ci a pe Ho ne, p. 33). La p opagació de la i u <<Pape s)>: Re is a de Sociologia acaba ; amb el luxe i aixb ocasiona 2 la i de la p ospe i a econbmica. Llhs ima que Somba no in o mi sob e la da a exac a de publicació del ex de Coye i no sabe , pe an , si és an e io , con empo ani o pos e io a Mande ille. Tanma eix Somba a egeix d'al es es imonis: Vol ai e en el Mondain: < Le supe lu, chose bs necessai es; un llib e publica en ances el 1771 -desp és de Mande ille pe b abans, pe exemple, de La iquesa de les nacions- amb el lla g i exp essiu í ol de Tbéo ie du luxe, ou T ai é dans lequel on en ep end d'é abli que le luxe es un esso non seulemen u ile, mais m me indispensablemen necessai e b la p ospe i é des e a s; el ma eix Da id Hume; Daniel De oe al :,eu llib e The Comple e English T adesman, si bé amb una ambigüi a p egona.. . Segons Somba , Be na d Mande ille és el p ime que sob e aques a base cons ueix un sis ema de iloso ia social. No és pas que Mande ille sigui un indi idu a'illa que sub e eixi en soli a i el concep e de i u en de ensa el luxe. Més a ia és un sis ema i zado que sin e i za un co en d'opinió el naixemen del qual és an e io a ell, pe b que a pa i de les se es ob es s'eixampla h i consolida h mol més, ins al pun de con e i -se en hegembnic, si més no en de e mina s sec o s sociaIs. Hi ha un al e aspec e de Mande ille, que és po se el més in igan , i és Ia se a condició de sa í ic. La sii i a pola i za el possible lec o o espec- ado si uan -10 al cos a del sa í ic i en con a de la pe sona o la cosa objec e de bu la. Té el pode d'obnubila ins a l'ex em que podem pa i- cipa en una mo a de les nos es p bpies con iccions en un con ex en qui: s'abonen posicions diame almen con h ies. És un e ec e semblan al de la c í ica adical amb algun pun de nihilisme: si a ui Nie zsche, les no elles de He mann Hesse o el Lis en, li le man de Wilhelm Reich oben an s lec o s és pe que aques s no es sen en iden i ica s amb la massa, que p o- oca epulsió en els au o s esmen a s; enca a que mol so in ac u'in o pensin d'aco d amb els models que abominen Hesse, Nie zsche o Reich. Pe b Mande ille no és un c i ic ama g, sinó un aleg e a san , la impe- ne abili a del qual és el e essencial. En e ec e, allb que negui eja de l'o- b a de Mande ille és l'ambi alhncia pe manen . No hi ha cap mena de segu- e a que ens ga an eixi que Mande ille a I'apologia del luxe i del ici, o, al con a i, posa de mani es I'es e lligam en e iquesa ma e ial i mise ia mo al. Com diu Malcolm Jack en un a icle (1976) comen an el llib e de Mon o (1975), hom po dis ingui <(dues isions "diame almen oposades" de Mande ille; d'una banda, la possibili a que os un "pie ós c is ih, un mo alis a asce ic i desacos umadamen aus e , que obés la co upció hdhuc en les ac i i a s apa en men lloables o gai ebé innocen s" i, d'al a banda, un "desp eocupa home de món i, en el pi jo dels casos, un immo al, un cínic i un bu le a de o a i u o eligió"^. D'aques es dues in e p e acions No es de lec u a hi ha qui sos é la p ime a amb alguna a ian --com &s el cas, pe exemple de Selby-Bigge (1897)-, i hi ha qui dóna supo més a ia a la segona -com Louis Dumon (1977)-; sigui com sigui no hi ha e idhcia del o ce a pe cap de les dues. En aques a mbi al6ncia cen al, Mande ille s'assembla a d'al es cbmics co n Rabelais, E asme, Swi , o en les cihcies socials la igu a més ecen de Tho s ein Velblen. Enca a que en Mande ille la inde e minació és mol més palesa que en cap dels al es casos. Mis e iós en la in enció pe 6 did anamen cla en la pe cepció dels nous compo amen s indi iduals i socials; so in igno a pe 6 d'una impo incia indiscu ible en la his b ia de les idees; la ialla de Mande ille amaga enca a un sec e . Louis Dumon : Homo Aequalis. Edicions u ili zades: Gallima d, 1977 i Tau- us, 1982. Malcolm Jack: < P og ess and Co up ion in he Eigh een h Cen u y. Mande- ille's P i a e Vices, Public Bene i s),, Jou nal o he His o y o Ideas, ol. XXXVII, núm. juny 1976, pp. 369-376. Hec o Mon o: The Ambi alence o Be na d' Mande ille, Ox o d Uni e si y P ess, 1975. L. A. Selby-Bigge: B i ish M'o alis s, Ox o d Uni e si y P ess, 1897. We ne Somba (1913, a): Luxus und Kapi alismus, 1913. Edició u ili zada: Lujo y capi alismo, Alianza Edi o ial, 1975). We ne Somba (1913, b): De Bozl geois, 1913. Edició u ili zada: El bu gués, Alianza Edi o ial, la. edició: 1972, 3a. edicib: 1979. E ns T oel sch: Die Sozialleh en de l ch is lichen Ki chen und G uppen, 1911. Edició u ili zada: The Social Teaching o he Ch is ian Chu ches, The Uni- e si y o Chicago P ess, 1981.