En ahona
21,
1993
195-98
Recensions
JORDI SALES
I
CODERCH,
Es udis sob e
l'ensenyamen pla onic.
I.
Figu es i
desplacamen s,
Es udis de iloco ia,
7,
Ba celona: An h opos
1992,
218
pp.
A
la in oducció, l'au o desc iu de la
mane a següen el con ingu del olum:
«Amb el nom d'es udis sob e l'ensenya-
men pla onic comenco la publicació dels
ma e ials dels meus cu sos de Filoso ía del
Coneixemen a la Uni e si a de Ba celona
dedica s al pla onisme~. Vis a la ac u a
d'aques s ma e ials, cal en eja la si uació
dels alumnes uni e si a is que han es a els
des ina a is d'aques es llicons. Els ing e-
dien s són, d'una pa , d'una inesgo able
e udició, d'al a pa , un en ocamen sug-
ges iu i p oblema i zan .
A l'au o li abelleix dona í ols exp es-
sius als di e en s es udis, i és pe aques
mo iu que en dono I'index comple : 1. ¿Que
és un dialeg pla onic? 11. El jo e que no es
desplaca (Es udi sob e 1'Eu i ó). 111 Eidos
i skhema (Menó 70a
-
76
d). IV. Apo ia i
diáme os (Menó 80 a
-
86 c: la deg adació
del dialeg i la eminiscencia). V. El ma eig
del illas e de Pi ilampos (Ca a
VII
324b
-
326 b). VI. E icaci a go giana i end eca-
men soc h ic. VII. La lec u a de la jus ícia
i els desplacamen s de la igu a de la ciu a
ideal. VIiI. El demiü g, igu a de la cos-
mopoiesi (Les endkncies de la c í ica i les
d ama iques de les apa icions del demiü g
al Timeu, Polí ic i República. IX. Heideg-
ge i el silenci de la co a. Segueixen bi-
bliog a ia i índexs onomas ics i ema ics.
L'esc ip u a de Sales -aquí com a al es
ob es- és p ecisa, ica i bnllan . El con in-
gu mi a l'onginali a , i no la me a p esen-
ació didac ica, com eia sospi a el pa a-
g a in oduc o i. Heus aquí una mos a
d'aques a annh alho a o iginal i b illan
del ex : «La qües ió "¿que és x?", en el
nos e cas la pie a , es a si uada en una
d ama ica que mos a el joc del dialeg com
a
possibili a -impossibili a
del desplaca-
men e s la dikaiosyne» (pp. 12-13). El lec-
o habi ua a les simplici a s ca esianes
queda a po se una mica as o a da an
d'aques a mescla de igu es i pa adoxes. Li
po sembla que és una mane a complicada
de di coses senzilles (en aques cas la cosa
senzilla ó a: «El dialeg palesa la di icul a
d'assoli una noció adequada de jus ícia»).
El p ime e o d'aques lec o és pensa que
les coses (en aques cas el ex pla onic) són
senzilles. El seu segon e o és con ia a as-
soli el sen i d'un ex (en aques cas, el de
Sales) a la p ime a passada. Si el lec o no
es desanima i con inua enda an , oba h
poques, pagines més enda an , la clau
d'aquell desplacamen posible-impossible:
«(La demanda ¿quina és la u- opia pla o-
nica?) é o el sen i , pe quk allo ideal no és
una igu a a ai'lla sinó una mane a de c éi-
xe les igu es sense des igu a -se» (p. 17).
Les in e p e acions de Sales es ona-
men en en una esi explíci a i una d'implí-
ci a. La esi explíci a és que els dialegs de
Pla ó p essuposen un cos de doc ines sob e
els p ime s p incipis, una p o ologia.
Aques s p ime s p incipis són 1'U i el Múl-
iple, el Lími i 1'Il.li ni a . En aques sen i
Sales s'adhe eix a les posicions de la deno-
minada Escola de Tubinga, dins de la qual
mani es a p e e encia pe C. Gaise .
La esi implíci a és nés a dua d'esbn-
na , i l'exposo emp a i amen . C ec que
Sales es p ojec a sob e el ex pla onic,
apo an -hi una eo ia dels sen i s de l'es-
cnp u a mol p bxima a la dels in k p e s
c is ians alexand ins de la Bíblia. Segons
aques a eo ia, el ex p esen a un sen i li-
e al i un sen i anagogic, que po se
96
1
En ahona
2
1,
1993
Seccion bibliog i iques
al,lego ic. Aques da e sen i és el que
ehicula les doc ines més p o undes. Do-
na é es exemples de ac amen anagogic
en I'ob a de Sales.
El p ime és la in e p e ació del mo ge-
ome ic (en sen i li e al)
diáme os
com a
po ado d'un signi ica més al , el de
«po encia gene ado a», pe mi ja de l'ex-
pedien lingüís ic de llegi
dia-me ós
i in-
e p e a «a a és de la mesu a)). D'aques a
mane a, el amós episodi de l'esclau en el
Menó
esde é una p o unda llicó pla onica
sob e el Lími i l'i1,limi a (pp. 90-91).
El segon exemple e sa sob e l'inici de
la
Repzíblica.
Rep odueixo les ma eixes pa-
aules de l'au o : «Ahi aig baixa
(ka é-
ben)
al Pi eu amb Glaucó)) (327 a l), així
comenca la
República.
S'ha indica , doncs,
que l'acció del dialeg és o a ella un
descens o una baixada, una
ka ábasisx
(p. 143).
El e ce exemple és l'explo ació he me-
neu ica de l'absencia d'un qua in e locu o
en el
Timeu.
Sales conclou: «La si uació del
Timeu
i del
C i ies
en el conjun de l'ob a
pla onica se a ben dis in a segons conside-
em " e ídica" o "i onica" aques a iden i i-
cació dels subs i u s del qua absen amb
l'ideal del iloso - ei» (p. 179).
És indub able que en els dialegs de Pla ó
apa eixen exp essions me a o iques,
simboliques, anagogiques i adhuc simples
jocs de pa aules. Es p obable que Pla ó ju-
gui amb la ipologia d'alguns pe sona ges.
Alesho es, una de les asques de l'es udiós
és dilucida aques s dobles o iples sen i s,
l'accés als quals exigeix uns coneixemen s
ilologics i his o ics que no són a l'abas
del lec o co en . Els in e p e s i els a-
duc o ~
solen senyala aques es ci -
cums ancies en no es o complemen s in o -
ma ius.
Una al a cosa mol di e en és basa sis-
ema icamen la in e p e ació en signi ica-
cions que no són bb ies en el ex , al com
a l'exegesi de ca ac e anagogic. El p i-
me incon enien d'aques a mena de p o-
cedimen s és que les se es p oposicions no
són alsables, i, com és ben sabu , amb p o-
posicions d'aques a mena no es poden
cons ui sis emes cien í ics.
El
segon in-
con enien és que l'ús sis ema ic de l'ana-
gogia eme a una c i e iologia mol com-
p omesa. En el cas dels ex os bíblics, els
c i ens de l'exegesi al.lego ica poden se
dos: el magis e i au o i za o el coneixe-
men supe io ese a a una mino ia
(gnosi). Posa que en l'es udi de Pla ó, el
magis e i au o i za no és c i e i a endible,
es a l'opció del coneixemen supe io .
L'a ibució pe sis en de sen i s no ob is al
ex pla onic només es po e des d'una
p e ensió de coneixemen supe io , global i
sis ema ic del pensamen del iloso .
Aques a ciencia pla onica pe a inicia s no
és expossada enlloc en l'esc i de Sales,
pe o la se a e icaci a es a pe cep ible
d'una pun a a l'al a del llib e. L'au o ,
com el ma eix Pla ó, disposa de
imió e a
que no ans asa al ex escn , almenys pe
a a. Nogensmenys, l'innegable in e es de
les in e p e acions de Sales po en a desi ja
que el p ope lliu amen p esen i quelcom
de semblan als
ag apha dógma a
pla o-
nics, i que d'aques a mane a el segon o-
lum o e eixi, desp és d'un es e ic enjoli ,
la clau del p ime .
Josep Mon se a
JOSEP
M.
COLL,
Filoso ia
de
la elación
in e pe sonal,
Ba celona: Facul a de
Teología de Ca alunyaPPU,
1990,
2
omos,
XVII
+
XX
+
77
1
pp.
Hay un géne o de lib o que po su des-
mesu a uno no puede deja de admi a ,
aunque pocas eces cons i uya ob a ejem-
pla . Se a a de los lib os-no, esas ob as
imponen es, as as y muy complejas que
encon amos en odos los géne os li e a-
ios: desde las no elas- ío a las memo ias-
no pasando po los a ados ilosó icos- ío.
Josep
M.
Col1 ha esc i o uno de es os úl i-
mos a ados, en su o igen una esis doc o-
al, en el que su au o ha olcado odo su
sabe en o no a aquello que más honda-
men e le p eocupao a sabe : el milag o y
mis e io de la in e subje i idad. Pa a em-