Recensions

En ahona 21, 1993 195-98 Recensions JORDI SALES I CODERCH, Es udis sob e l'ensenyamen pla onic. I. Figu es i desplacamen s, Es udis de iloco ia, 7, Ba celona: An h opos 1992, 218 pp. A la in oducció, l'au o desc iu de la mane a següen el con ingu del olum: «Amb el nom d'es udis sob e l'ensenya- men pla onic comenco la publicació dels ma e ials dels meus cu sos de Filoso ía del Coneixemen a la Uni e si a de Ba celona dedica s al pla onisme~. Vis a la ac u a d'aques s ma e ials, cal en eja la si uació dels alumnes uni e si a is que han es a els des ina a is d'aques es llicons. Els ing e- dien s són, d'una pa , d'una inesgo able e udició, d'al a pa , un en ocamen sug- ges iu i p oblema i zan . A l'au o li abelleix dona í ols exp es- sius als di e en s es udis, i és pe aques mo iu que en dono I'index comple : 1. ¿Que és un dialeg pla onic? 11. El jo e que no es desplaca (Es udi sob e 1'Eu i ó). 111 Eidos i skhema (Menó 70a - 76 d). IV. Apo ia i diáme os (Menó 80 a - 86 c: la deg adació del dialeg i la eminiscencia). V. El ma eig del illas e de Pi ilampos (Ca a VII 324b - 326 b). VI. E icaci a go giana i end eca- men soc h ic. VII. La lec u a de la jus ícia i els desplacamen s de la igu a de la ciu a ideal. VIiI. El demiü g, igu a de la cos- mopoiesi (Les endkncies de la c í ica i les d ama iques de les apa icions del demiü g al Timeu, Polí ic i República. IX. Heideg- ge i el silenci de la co a. Segueixen bi- bliog a ia i índexs onomas ics i ema ics. L'esc ip u a de Sales -aquí com a al es ob es- és p ecisa, ica i bnllan . El con in- gu mi a l'onginali a , i no la me a p esen- ació didac ica, com eia sospi a el pa a- g a in oduc o i. Heus aquí una mos a d'aques a annh alho a o iginal i b illan del ex : «La qües ió "¿que és x?", en el nos e cas la pie a , es a si uada en una d ama ica que mos a el joc del dialeg com a possibili a -impossibili a del desplaca- men e s la dikaiosyne» (pp. 12-13). El lec- o habi ua a les simplici a s ca esianes queda a po se una mica as o a da an d'aques a mescla de igu es i pa adoxes. Li po sembla que és una mane a complicada de di coses senzilles (en aques cas la cosa senzilla ó a: «El dialeg palesa la di icul a d'assoli una noció adequada de jus ícia»). El p ime e o d'aques lec o és pensa que les coses (en aques cas el ex pla onic) són senzilles. El seu segon e o és con ia a as- soli el sen i d'un ex (en aques cas, el de Sales) a la p ime a passada. Si el lec o no es desanima i con inua enda an , oba h poques, pagines més enda an , la clau d'aquell desplacamen posible-impossible: «(La demanda ¿quina és la u- opia pla o- nica?) é o el sen i , pe quk allo ideal no és una igu a a ai'lla sinó una mane a de c éi- xe les igu es sense des igu a -se» (p. 17). Les in e p e acions de Sales es ona- men en en una esi explíci a i una d'implí- ci a. La esi explíci a és que els dialegs de Pla ó p essuposen un cos de doc ines sob e els p ime s p incipis, una p o ologia. Aques s p ime s p incipis són 1'U i el Múl- iple, el Lími i 1'Il.li ni a . En aques sen i Sales s'adhe eix a les posicions de la deno- minada Escola de Tubinga, dins de la qual mani es a p e e encia pe C. Gaise . La esi implíci a és nés a dua d'esbn- na , i l'exposo emp a i amen . C ec que Sales es p ojec a sob e el ex pla onic, apo an -hi una eo ia dels sen i s de l'es- cnp u a mol p bxima a la dels in k p e s c is ians alexand ins de la Bíblia. Segons aques a eo ia, el ex p esen a un sen i li- e al i un sen i anagogic, que po se 96 1 En ahona 2 1, 1993 Seccion bibliog i iques al,lego ic. Aques da e sen i és el que ehicula les doc ines més p o undes. Do- na é es exemples de ac amen anagogic en I'ob a de Sales. El p ime és la in e p e ació del mo ge- ome ic (en sen i li e al) diáme os com a po ado d'un signi ica més al , el de «po encia gene ado a», pe mi ja de l'ex- pedien lingüís ic de llegi dia-me ós i in- e p e a «a a és de la mesu a)). D'aques a mane a, el amós episodi de l'esclau en el Menó esde é una p o unda llicó pla onica sob e el Lími i l'i1,limi a (pp. 90-91). El segon exemple e sa sob e l'inici de la Repzíblica. Rep odueixo les ma eixes pa- aules de l'au o : «Ahi aig baixa (ka é- ben) al Pi eu amb Glaucó)) (327 a l), així comenca la República. S'ha indica , doncs, que l'acció del dialeg és o a ella un descens o una baixada, una ka ábasisx (p. 143). El e ce exemple és l'explo ació he me- neu ica de l'absencia d'un qua in e locu o en el Timeu. Sales conclou: «La si uació del Timeu i del C i ies en el conjun de l'ob a pla onica se a ben dis in a segons conside- em " e ídica" o "i onica" aques a iden i i- cació dels subs i u s del qua absen amb l'ideal del iloso - ei» (p. 179). És indub able que en els dialegs de Pla ó apa eixen exp essions me a o iques, simboliques, anagogiques i adhuc simples jocs de pa aules. Es p obable que Pla ó ju- gui amb la ipologia d'alguns pe sona ges. Alesho es, una de les asques de l'es udiós és dilucida aques s dobles o iples sen i s, l'accés als quals exigeix uns coneixemen s ilologics i his o ics que no són a l'abas del lec o co en . Els in e p e s i els a- duc o ~ solen senyala aques es ci - cums ancies en no es o complemen s in o - ma ius. Una al a cosa mol di e en és basa sis- ema icamen la in e p e ació en signi ica- cions que no són bb ies en el ex , al com a l'exegesi de ca ac e anagogic. El p i- me incon enien d'aques a mena de p o- cedimen s és que les se es p oposicions no són alsables, i, com és ben sabu , amb p o- posicions d'aques a mena no es poden cons ui sis emes cien í ics. El segon in- con enien és que l'ús sis ema ic de l'ana- gogia eme a una c i e iologia mol com- p omesa. En el cas dels ex os bíblics, els c i ens de l'exegesi al.lego ica poden se dos: el magis e i au o i za o el coneixe- men supe io ese a a una mino ia (gnosi). Posa que en l'es udi de Pla ó, el magis e i au o i za no és c i e i a endible, es a l'opció del coneixemen supe io . L'a ibució pe sis en de sen i s no ob is al ex pla onic només es po e des d'una p e ensió de coneixemen supe io , global i sis ema ic del pensamen del iloso . Aques a ciencia pla onica pe a inicia s no és expossada enlloc en l'esc i de Sales, pe o la se a e icaci a es a pe cep ible d'una pun a a l'al a del llib e. L'au o , com el ma eix Pla ó, disposa de imió e a que no ans asa al ex escn , almenys pe a a. Nogensmenys, l'innegable in e es de les in e p e acions de Sales po en a desi ja que el p ope lliu amen p esen i quelcom de semblan als ag apha dógma a pla o- nics, i que d'aques a mane a el segon o- lum o e eixi, desp és d'un es e ic enjoli , la clau del p ime . Josep Mon se a JOSEP M. COLL, Filoso ia de la elación in e pe sonal, Ba celona: Facul a de Teología de Ca alunyaPPU, 1990, 2 omos, XVII + XX + 77 1 pp. Hay un géne o de lib o que po su des- mesu a uno no puede deja de admi a , aunque pocas eces cons i uya ob a ejem- pla . Se a a de los lib os-no, esas ob as imponen es, as as y muy complejas que encon amos en odos los géne os li e a- ios: desde las no elas- ío a las memo ias- no pasando po los a ados ilosó icos- ío. Josep M. Col1 ha esc i o uno de es os úl i- mos a ados, en su o igen una esis doc o- al, en el que su au o ha olcado odo su sabe en o no a aquello que más honda- men e le p eocupao a sabe : el milag o y mis e io de la in e subje i idad. Pa a em-