Recensions
En ahona
20,
1993
/
11
1
Que el e i able coneixemen cien í ic
sigui, o hagi de se , coneixemen necessa i
és, pe
comen a ,
quelcom p essuposa
aquí -i epe idamen , en al es ind e s del
llib e- de mane a mol no able, i es pe-
sen a - ípicamen -sense a gumen . Es
mol no able, pe que la i n nensa majo ia
dels pensado s ac uals es a ien en con a de
qualse ol e sió aonablemen p ecisa
d'aques a a i mació, i pe mol bones a-
ons.
1
si ebu géssim aques supbsi poc ens
pod ia impo a , quan discu im del conei-
xemen cien í ic, quines són les condicions
del coneixemen necessa i.
Pe o, en comp es de epassa aquí
aques es aons, i a i de con inua enca a
amb el llib e de Sales, exa ninem quin és, al
capda all, el seu a gumen ( epe eixo, un
dels pocs a gumen s discemibles del llib e)
a a o de la se a p opia conclusió, és a
di , que el p océs esmen a -i només ell-
ens dóna coneixemen necessa i.
En p ime lloc, quan pa la de la possi-
bili a de coneixemen necessa i, la possi-
bili a en qües ió és, d'an u i, possibili a
lbgica. Així doncs, podem conceb e, sense
con adicció, el coneixemen necessa i. Pe
an , l'a gumen diu que a pa i d'aques a
possibili a , mi jancan un de e mina p o-
cés, assolim («ine i ablemen ») coneixe-
men necessa i. Aques pas des d'allo con-
cebu com a possible a allb admks com a
eal és un mo imen ípicamen aciona-
lis a, ep esen a en la o ma més celeb e
pe l'a gumen on olbgic a a o de
l'exis encia de Déu. Pe o, sigui el que sigui
el que pensem d'aques amós a gumen o
de l'aplicació gene al d'aques mo imen ,
no es eu de cap mane a com es a jus i ica
en la p esen ocasió. Podem adme e que
la «modali zació d'a i macionsn, o po se
un al e p océs, a ine i able «conceb e» un
coneixemen necessa i; pe o amb aixb no
hau em e es pe con ence l'esckp ic que
ealmen
«hi
ha» un coneixemen necessa i.
Enca a més. Enca a que a ibéssim a
adme e -pe no sé quin p ocedimen , ini-
maginable a a- que la «modali zació
d'a i macions~ ens dona ia, e ec i amen ,
coneixemen necessa i, de poc ens semina
aixb si la «modali zació d'a i macions»
-essencialmen el dub e ca esih- és,
quan se'l so me
a
igo ós esc u ini, impos-
sible.
1
hi ha un ampli consens en la iloso-
ia con empo hnia que, com a esul a de
l'aplicació de l'a gumen wi gens einih
con a els llengua ges pn a s, el dub e ca -
esia és, e ec i amen , incohe en . En o
cas, una posició subje i is a com la de Sa-
les no po simplemen igno a aques a línia
a gumen a i a.
Conclusió: amb o aixb ben cla , una
posició de l'es il de la de Sales sob e els 1í-
mi s de l'objec i ació no esul a e u ada.
Només la de ensa que el1 en a. Al lec o , li
po esul a edi ican con as a , espec e
d'aixb, el iiib e de Sales (en la mesu a que
aques llib e és ep esen a iu) amb el ambé
més o menys ecen de Thomas Nagel, The
View o n Nowhe e, en que es man é una
posició a í sob e el ema de l'objec i ació.
Daniel Quesuda
RAMON ALCOBERRO,
La iloso ia de la
Il,lus ació, Ed. Ba cano a, Col. Biblio eca
Cul u al, no 19, Ba celona, 1992.
JEAN
LE
ROND D'ALAIVIBERT,
Discu s p e-
linzina de L'Enciclop ?dia, aducció i edi-
ció a cu a de
R.
Alcobe o, Edicons 62,
Col. Tex os Filosb ics, no 62, Ba celona,
1992.
En ances, la pa aulaphilosophe no é el
ma eix camp seman ic que en ca alh. Un
philosopke és, més que no un in e1,lec ual o
un p o essional de la iloso ia, qualse ol in-
di idu de empe amen medi a iu, un pun
esckp ic i no necessh iamen ngo ós, pe o
encu iosi pel món que l'en ol a. En aques
sen i , el pensamen de les Llums ep esen a
una conjun u a, di ícilmen supe able, en
que l'espen , la i onia i l'ac i ud c í ica que
con é a la iloso ia es an dona la m& pe
uns ins an s. Massa «li e a s» pe als uns i
massa «polí ics» pe als al es, els il.lus a s
an assen a les bases de la modemi a ci il
i polí ica; pe b, o i el mk i indiscu i de
112
1
En ahona 20,1993
llu e lexió polí ica i es e ica, se'ls consi-
de a en gene al pensado s «meno s», po se
pe quk són de ici ans en me a ísica.
L'apa ició d'aques s dos llib es sob e el
ema po se , doncs, una bona ocasió pe
epensa , des d'una no a pe spec i a, l'in-
en del mi e de la mode ni a que ou la
Il.lus ació, pe di -ho amb les pa aules de
Ramon Alcobe o. Massa so in s'ha ol-
gu esumi el pe íode amb ce s mo s-clau
(p og és, acionali a , e c.), o oblidan que,
pe la se a du ada, ambé
hi
cabia l'exe cici
de la plu ali a , i ambé les omb es que, se-
gons insis eix l'au o , acompanyen semp e
o a mena de llum. Dis an pe igual dels
qui conside en la Il~lus ació una epoca de
p og és, i dels qui eco den (com a a He-
gel) que a des ui la supe s ició, pe o mai
no bas í es, el deba his onog a ic ac ual
en ema ca sob e o les con adiccions i
ziga-zagues. En aques a línia, Alcobe o
des aca el cai e conse ado i a emon , l'al-
a ca a de les Llums, que duu, pe exem-
ple, D'Alambe a dub a de I'ob a ca e-
siana, pe o que es mani es a ambé o ca
so in en l'ambi de la polí ica.
La
iloso ia de la I1,lus ació
és un ex
di idi en dues pa s. La p ime a ens p e-
sen a diac bnicamen alguns emes nuclea s
del penode com el concep e d'«home ho-
nes », pel que a a l'an opologia, o, en
ma e ia de eligió, el p o e bial a eisme de
les Llums diposi a en la li e a u a clandes-
ina. La segona pa del llib e s'ocupa dels
au o s més ep esen a ius (Mon esquieu,
Vol ai e, Rousseau, Dide o i Sade) d'una
mane a an poc «pa adigmh ica» com e u-
di a. En lloc de eu e-hi, com és habi ual,
uns p ecu so s, Alcobe o ens p esen a un
Mon esquieu més oca d'a is oc a isme
que de e1,lei a s pa lamen a ies, o un
Rousseau p o undamen an idemoc a ic,
que aconseguí un exi espec acula de en-
des amb
Enzile
o
La
nou elle HeloiSe,
men-
e que
Du
con a social,
conside a més
enda an el ex que inspi a la Re olució de
1789, cons i uí, en el seu momen , un pe i
achs. Així doncs, Alcobe o des aca el
que enia de sinuós, més que de lineal, el
p og és i1,lus a .
Seccions bibliog ii iques
D'al a banda, an en aques llib e com
en l'edició del discu s p elimina de
D'Alambe , la in oducció al qual és una
genealogia del p ojec e enciclopedic (Ba-
con. Desca es, Leibniz), l'au o ens o e-
eix una bibliog a ia del o ac uali zada.
Cal ema ca igualmen la lleuge esa de
l'es il, p opia de Ramon Alcobe o, que
sembla des e lla -nos el seu o igen en
aques s ex os -il.lus a s pe con ingu i
o ma.
Me ck Rius
JAVIER TEIXIDOR,
La
iloso ía aducida.
C ónica pa cial de Edesa en los p ime os
siglos,
Edi o ial Ausa, Sabadell, s.d. (1991)
Mucho se habla del papel jugado po los
á abes en la ansmisión de la cul u a g iega
al medioe o; mucho menos se menciona la
unción mediado a de la lengua si íaca en-
e los esc i os g iegos y los á abes. El
mundo a ameo o si íaco con igu ó una im-
po an ísima egión cul u al es a égica-
men e si uada en e «o ien e» (India, Pe -
sia, A abia) y el occiden e g iego y la ino.
Es e oco cul u al i adió al judaísmo pos -
exílico, al c is ianismo, al gnos icismo, al
naniqueísmo y al islam. Es ob ia, pues, la
impo ancia de su es udio.
J.
Teixido ha consag ado su ida al es-
udio a queológico
y
ilológico del mundo
a ameo-sinaco. Ha ealizado mucho abajo
de campo en el P óximo O ien e. El lib o
que ecensionamos es una impagable in o-
ducción a las complejidades de la li e a u a
si íaca, ejecu ada con e iden e igo cien í-
ico
y
a la ez en un lenguaje accesible a
cualquie lec o cul o.
Teixido cen a su es udio en la ciudad
de Edesa, cie amen e la más cul u almen e
ep esen a i a en el pe íodo en e el c is ia-
nismo y el islam. Después de una c ónica
de la his o ia de la ciudad has a los oma-
nos
y
los pa os (pp. 15-66) es udia los ini-
cios del c is ianismo en es a zona de Si ia
o ien al (pp. 67-89), in en ando deslinda
la leyenda (e angelis a Tadeo)
y
la his o ia.