Recensions

Recensions En ahona 20, 1993 / 11 1 Que el e i able coneixemen cien í ic sigui, o hagi de se , coneixemen necessa i és, pe comen a , quelcom p essuposa aquí -i epe idamen , en al es ind e s del llib e- de mane a mol no able, i es pe- sen a - ípicamen -sense a gumen . Es mol no able, pe que la i n nensa majo ia dels pensado s ac uals es a ien en con a de qualse ol e sió aonablemen p ecisa d'aques a a i mació, i pe mol bones a- ons. 1 si ebu géssim aques supbsi poc ens pod ia impo a , quan discu im del conei- xemen cien í ic, quines són les condicions del coneixemen necessa i. Pe o, en comp es de epassa aquí aques es aons, i a i de con inua enca a amb el llib e de Sales, exa ninem quin és, al capda all, el seu a gumen ( epe eixo, un dels pocs a gumen s discemibles del llib e) a a o de la se a p opia conclusió, és a di , que el p océs esmen a -i només ell- ens dóna coneixemen necessa i. En p ime lloc, quan pa la de la possi- bili a de coneixemen necessa i, la possi- bili a en qües ió és, d'an u i, possibili a lbgica. Així doncs, podem conceb e, sense con adicció, el coneixemen necessa i. Pe an , l'a gumen diu que a pa i d'aques a possibili a , mi jancan un de e mina p o- cés, assolim («ine i ablemen ») coneixe- men necessa i. Aques pas des d'allo con- cebu com a possible a allb admks com a eal és un mo imen ípicamen aciona- lis a, ep esen a en la o ma més celeb e pe l'a gumen on olbgic a a o de l'exis encia de Déu. Pe o, sigui el que sigui el que pensem d'aques amós a gumen o de l'aplicació gene al d'aques mo imen , no es eu de cap mane a com es a jus i ica en la p esen ocasió. Podem adme e que la «modali zació d'a i macionsn, o po se un al e p océs, a ine i able «conceb e» un coneixemen necessa i; pe o amb aixb no hau em e es pe con ence l'esckp ic que ealmen «hi ha» un coneixemen necessa i. Enca a més. Enca a que a ibéssim a adme e -pe no sé quin p ocedimen , ini- maginable a a- que la «modali zació d'a i macions~ ens dona ia, e ec i amen , coneixemen necessa i, de poc ens semina aixb si la «modali zació d'a i macions» -essencialmen el dub e ca esih- és, quan se'l so me a igo ós esc u ini, impos- sible. 1 hi ha un ampli consens en la iloso- ia con empo hnia que, com a esul a de l'aplicació de l'a gumen wi gens einih con a els llengua ges pn a s, el dub e ca - esia és, e ec i amen , incohe en . En o cas, una posició subje i is a com la de Sa- les no po simplemen igno a aques a línia a gumen a i a. Conclusió: amb o aixb ben cla , una posició de l'es il de la de Sales sob e els 1í- mi s de l'objec i ació no esul a e u ada. Només la de ensa que el1 en a. Al lec o , li po esul a edi ican con as a , espec e d'aixb, el iiib e de Sales (en la mesu a que aques llib e és ep esen a iu) amb el ambé més o menys ecen de Thomas Nagel, The View o n Nowhe e, en que es man é una posició a í sob e el ema de l'objec i ació. Daniel Quesuda RAMON ALCOBERRO, La iloso ia de la Il,lus ació, Ed. Ba cano a, Col. Biblio eca Cul u al, no 19, Ba celona, 1992. JEAN LE ROND D'ALAIVIBERT, Discu s p e- linzina de L'Enciclop ?dia, aducció i edi- ció a cu a de R. Alcobe o, Edicons 62, Col. Tex os Filosb ics, no 62, Ba celona, 1992. En ances, la pa aulaphilosophe no é el ma eix camp seman ic que en ca alh. Un philosopke és, més que no un in e1,lec ual o un p o essional de la iloso ia, qualse ol in- di idu de empe amen medi a iu, un pun esckp ic i no necessh iamen ngo ós, pe o encu iosi pel món que l'en ol a. En aques sen i , el pensamen de les Llums ep esen a una conjun u a, di ícilmen supe able, en que l'espen , la i onia i l'ac i ud c í ica que con é a la iloso ia es an dona la m& pe uns ins an s. Massa «li e a s» pe als uns i massa «polí ics» pe als al es, els il.lus a s an assen a les bases de la modemi a ci il i polí ica; pe b, o i el mk i indiscu i de 112 1 En ahona 20,1993 llu e lexió polí ica i es e ica, se'ls consi- de a en gene al pensado s «meno s», po se pe quk són de ici ans en me a ísica. L'apa ició d'aques s dos llib es sob e el ema po se , doncs, una bona ocasió pe epensa , des d'una no a pe spec i a, l'in- en del mi e de la mode ni a que ou la Il.lus ació, pe di -ho amb les pa aules de Ramon Alcobe o. Massa so in s'ha ol- gu esumi el pe íode amb ce s mo s-clau (p og és, acionali a , e c.), o oblidan que, pe la se a du ada, ambé hi cabia l'exe cici de la plu ali a , i ambé les omb es que, se- gons insis eix l'au o , acompanyen semp e o a mena de llum. Dis an pe igual dels qui conside en la Il~lus ació una epoca de p og és, i dels qui eco den (com a a He- gel) que a des ui la supe s ició, pe o mai no bas í es, el deba his onog a ic ac ual en ema ca sob e o les con adiccions i ziga-zagues. En aques a línia, Alcobe o des aca el cai e conse ado i a emon , l'al- a ca a de les Llums, que duu, pe exem- ple, D'Alambe a dub a de I'ob a ca e- siana, pe o que es mani es a ambé o ca so in en l'ambi de la polí ica. La iloso ia de la I1,lus ació és un ex di idi en dues pa s. La p ime a ens p e- sen a diac bnicamen alguns emes nuclea s del penode com el concep e d'«home ho- nes », pel que a a l'an opologia, o, en ma e ia de eligió, el p o e bial a eisme de les Llums diposi a en la li e a u a clandes- ina. La segona pa del llib e s'ocupa dels au o s més ep esen a ius (Mon esquieu, Vol ai e, Rousseau, Dide o i Sade) d'una mane a an poc «pa adigmh ica» com e u- di a. En lloc de eu e-hi, com és habi ual, uns p ecu so s, Alcobe o ens p esen a un Mon esquieu més oca d'a is oc a isme que de e1,lei a s pa lamen a ies, o un Rousseau p o undamen an idemoc a ic, que aconseguí un exi espec acula de en- des amb Enzile o La nou elle HeloiSe, men- e que Du con a social, conside a més enda an el ex que inspi a la Re olució de 1789, cons i uí, en el seu momen , un pe i achs. Així doncs, Alcobe o des aca el que enia de sinuós, més que de lineal, el p og és i1,lus a . Seccions bibliog ii iques D'al a banda, an en aques llib e com en l'edició del discu s p elimina de D'Alambe , la in oducció al qual és una genealogia del p ojec e enciclopedic (Ba- con. Desca es, Leibniz), l'au o ens o e- eix una bibliog a ia del o ac uali zada. Cal ema ca igualmen la lleuge esa de l'es il, p opia de Ramon Alcobe o, que sembla des e lla -nos el seu o igen en aques s ex os -il.lus a s pe con ingu i o ma. Me ck Rius JAVIER TEIXIDOR, La iloso ía aducida. C ónica pa cial de Edesa en los p ime os siglos, Edi o ial Ausa, Sabadell, s.d. (1991) Mucho se habla del papel jugado po los á abes en la ansmisión de la cul u a g iega al medioe o; mucho menos se menciona la unción mediado a de la lengua si íaca en- e los esc i os g iegos y los á abes. El mundo a ameo o si íaco con igu ó una im- po an ísima egión cul u al es a égica- men e si uada en e «o ien e» (India, Pe - sia, A abia) y el occiden e g iego y la ino. Es e oco cul u al i adió al judaísmo pos - exílico, al c is ianismo, al gnos icismo, al naniqueísmo y al islam. Es ob ia, pues, la impo ancia de su es udio. J. Teixido ha consag ado su ida al es- udio a queológico y ilológico del mundo a ameo-sinaco. Ha ealizado mucho abajo de campo en el P óximo O ien e. El lib o que ecensionamos es una impagable in o- ducción a las complejidades de la li e a u a si íaca, ejecu ada con e iden e igo cien í- ico y a la ez en un lenguaje accesible a cualquie lec o cul o. Teixido cen a su es udio en la ciudad de Edesa, cie amen e la más cul u almen e ep esen a i a en el pe íodo en e el c is ia- nismo y el islam. Después de una c ónica de la his o ia de la ciudad has a los oma- nos y los pa os (pp. 15-66) es udia los ini- cios del c is ianismo en es a zona de Si ia o ien al (pp. 67-89), in en ando deslinda la leyenda (e angelis a Tadeo) y la his o ia.