Recensions
JORDI
R.
SALES i CODERCH,
Coneixemen
i
si uació,
Ba celona, PPU,
1990.
Hi ha un signi ican nomb e de ilbso s
con empo anis que es an bhsicamen
d'aco d en la idea heidegge iana que les ca-
ego ies del coneixemen cien í ic p essu-
posen una comp ensió p e-cien í ica. Sales
es mos a, en el llib e que comen em, en
l'b bi a d'aques a idea, enca a que pe el1
(com p obable nen pe Heidegge ma eix)
una o mulació més adien se ia que el e-
i able coneixemen cien í ic -el que no-
més es po assoli a nb el que el1 anomena
((pleni ud cognosci i a»- ha de eni en
comp e elemen s que s'obliden en isions
in luen s de la ciencia dominades pel que
Sales conside a educcionismes his bnca-
men exis en s, co n a a l'anomena « e-
duccionisme posi i is a» i el neokan ia (el
llib e és més di ec amen una con on ació
a nb la concepció neokan iana de la iloso-
ia del coneixemen que amb la posi i is a).
A
més d'aques ca ac e polemic, el
llib e es a dedica al desen olupamen
d'una concepció -de cai e subjec i is a,
co n eu em- de la «pleni ud cognosci-
i a». Cons a de cinc capí ols. El p ime
ac a del neokan isme pe la se a signi i-
cació his b ica, que es oba ia ja en l'o i-
gen ma eix del ( eme alemany co espo-
nen al) mo « eo ia del coneixemen ». En
el segon, ac a de oba pis es -en la in-
dagació de di e en s sen i s de la acionali-
a i en la con aposició a nb l'animali a al
co n es p esen a en di e ses « igu a-
cions»-, pe oba alguns elemen s que
ha insinua absen s en el neokan isme. En el
e ce , i a p opbsi Pla ó i Desca es: o en-
on an -se a nb la in e p e ació neokan-
iana d'aques s, ac a de o mula i con-
c e a posi i amen co n es cons i ueix la
«pleni ud cognosci i a». El qua i el cin-
qué són en g an mane a di ulgacions d'as-
pec es de la iloso ia de Kan i de Husse l,
pe o l'au o es p eocupa d'assenyala en la
comp ensió de la iloso ia de Kan els ele-
men s a ins a, o cong uen s amb, la pe s-
pec i a esbossada, i, an en el cas de Kan
co n en el de Husse l, d'em asi za els as-
pec es que co obo a ien la necessi a de
can ia o amplia el pun de is a pe com-
p end e el coneixemen , bé sigui incloen la
pe spec i a an opolbgica del joc de les a-
-
-
cul a s, o les elacions i el con as en e
l'ac i ud na u al, l'ac i ud cien í ica i l'ac i-
ud ilosb ica.
~Quins són doncs, segons Sales. els
elemen s c ucials que hom ha de eni en
comp e si ha d'en end e co ec amen el co-
neixemen ( al a di , el e i able coneixe-
men cien í ic) i quines, consegüen men ,
les mancances d'una posició co n la neo-
kan iana? Enca a que Sales no 6s an cla
co n pod íem desi ja , la espos a és que,
abans de es, no es po oblida quin és el
subjec e de coneixemen , és a di -pe di -
ho a nb Sales- l'animal-home a nb una a-
cionali a si uada i amenacada, si uada en
una posició en la qual ac a de gua i -se,
pe una banda, de l'animali a i del caos, i,
pe al a banda. de la con usió «babilbnica»
que es de i a de l'ine i able exe cici de la
me a aó ins umen al (Sales ei indica un
sen i de acionali a co n «pode d'asse e-
na -se»).
Oblida -se que és des d'aques a si ua-
ció des d'on s'elabo a e i ablemen
l'au kn ic coneixemen («desa ela -se d'on
s'es a») és oba se i nmedia amen si ua
en «l'exal ació». P ecisamen d'aixo acusa
Sales els neokan ians' d'ha e oblida
aques s elemen s cons i u ius del coneixe-
men : una si uació en la qual el cognoscen
es oba «des d'un in e io », «bui » de p e-
concepcions, en la ensió pe una igno an-
110
1
En ahona
20,1993
Seccions bibliog i iques
cia o anien sen ida i en el con inu es o c
pe oba o conse a l'o d e
(cosmos),
amb el e a ons de l'animali a i del caos.
Aques s elemen s es desc iuen així amb el
que Sales anomena llengua ges o lkxics de
la si uació, de l'es o c i de la in eno i a , i
el pape que hi juguen en la comp ensió de
la ciencia és as eja pe o el llib e, jun a-
men amb la c í ica de les posicions en que
es oba ien absen s.
La esi gene al del llib e es po doncs
esumi , en pa aules de Sales con1 que «cal
explica uni el que es p esen a uni », és a
di , pe l'anhlisi del coneixemen
(1
pel e-
i able coneixe nen ma eix) és esencial
combina els aspec es objec ius («allb
nie bdic-logic-objec iu)))
amb els subjec-
ius (ca ac e i za s pels llengua ges o oca-
bula is de l'es o c, la si uació i la in e io i-
a cognosci i a).
Sales sos é alho a la necessi a d'am-
plia el pun de is a (dels neokan ians o
del posi i isme, pe exemple) en I'anilisi
del coneixemen
j
les limi acions de l'ac i-
.
ud objec i an .
Es
con enien sepa a les
dues esis.
1
ho és pe que es po es a
d'aco d amb Sales espec e a la p ime a
qiies ió i en desaco d espec e a la segona.
De e , no
és
di ícil es a d'aco d amb Sales
en la esi gene al de la necessi a d'amplia-
ció -en la inclusió, pe exemple, de quel-
com del cai e de la pe spec i a an opolo-
gica del «joc de les acul a s»-, enca a que
aixb no signi iqui accep a ni les p opos es
conc e es d'ampliació, ni el llengua ge
massa apo ós en que Sales les a,
ni
els ju-
dicis de Sales sob e qui exac amen ha obli-
da quines claus.
Aques s judicis sob e posicions iloso-
iques i als es basen so in , pel que em
sembla, en obse acions p ecipi ades, i,
ins i o , de egades cla amen mal in o -
ilades o simplemen supe icials. Hom no
es po e ia , doncs, de la cu a
i
la pene a-
ciú en que en el llib e es p esen en aquelles
posicions. Aixb és especialmen cla en el
cas dels neokan ians. Hom é la imp essió
que el capí ol que es dedica exp essamen a
ells és un capí ol pe du , pe que la posició
d'aques s no es p esen a amb un mínim
d'in e es i cla e a . No c ec que ningú que
desconegui o almen els neokan ians es
pugui o ma cap idea cabdal llegin aques
capí ol, i ampoc que el que els conegui
ap engui absolu amen es que no sabia.
Pe o al ma ge d'aques es c i iques de
manca de ni el1 en l'e udició i de pene a-
ció en l'analisi de doc ines (al meu pa e
no o almen excusables pe la b e e a del
llib e), la qües ió p incipal pe la qual ju ja
el llib e ha de se l'al a, és a di , la se a
concepció i de ensa de la necessa ia inclu-
sió d'aspec es si uacionals i «in e io s» en
la conside ació d'un coneixemen cien í ic
no ninus alid. Aquí hem d'a end e els a -
gumen s de Sales.
1
ja que es ic amb aixb, no m'es a é de
e una obse ació p e ia sob e la poca im-
po ancia que é pe Sales a gumen a e i-
ablemen les esis que de ensa. Els a gu-
men s disce nibles són mol escassos al
lla g del Ilib e.
Pe o po se la majo densi a a gumen-
a i a del llib e es oba en el capí ol
3,
quan ac a més di ec amen la esis que ens
ocupa. La secció
4
d'aques capí ol con é
po se l'es o c més g an del llib e pe con-
c e a i e cos a a gumen a i amen a la
esi de la elle hncia de ac o s subjec ius
i educ ibles en l'anilisi del coneixemen .
La discussió p ocedeix al il de les
Medi a-
cions
ca esianes (més conc e amen de les
dues p ime es). La idea de Sales aquí sem-
bla se que la necessi a del e i able co-
neixemen cien í ic so geix d'una si uació
en que el cognoscen a I'es o c decisiu de
posa en qües ió (Sales diu «nega ») el co-
neixemen p e esamen assoli , desp és que
o es les on s possibles de coneixemen
p obable han es a iden i icades. Aixo cons-
i ueix el que Sales anomena «modali zació
d'a i macionsn. L'a gumen pe la e-
lle incia d'allb subjec iu sembla se ,
doncs, que la ajec b ia subjec i a que es
conc e a en la «modali zació d'a i ma-
cionsn és una condició necesshia i su i-
cien no només pe la «possibili a » del co-
neixemen necessa i sin6 pe «es abli »
-assoli , eali za - aques a possibili a
( en -la, en eali a , «ine i able»).
Recensions
En ahona
20,
1993
1
11
1
Que el en able coneixemen cien í ic
sigui, o hagi de se , coneixemen necessa i
és, pe
comen a ,
quelcom p essuposa
aquí -i epe idamen , en al es ind e s del
llib e- de mane a mol no able, i es pe-
sen a - ípicamen -sense a gumen . Es
mol no able, pe que la i nmensa majo ia
dels pensado s ac uals es a ien en con a de
qualse ol e sió aonablemen p ecisa
d'aques a a i mació, i pe mol bones a-
ons.
1
si ebu géssim aques suposi poc ens
podna impo a , quan discu im del conei-
xemen cien í ic, quines són les condicions
del coneixemen necessa i.
Pe o, en comp es de epassa aquí
aques es aons, i a i de con inua enca a
amb el llib e de Sales, examinem quin és, al
capda all, el seu a gumen ( epe eixo, un
dels pocs a gumen s discemibles del llib e)
a a o de la se a p opia conclusió, és a
di , que el p océs esmen a -i només ell-
ens dóna coneixemen necessa i.
En p ime lloc, quan pa la de la possi-
bili a de coneixemen necessa i, la possi-
bili a en qües ió és, d'an u i, possibili a
lbgica. Així doncs, podem conceb e, cense
con adicció, el coneixemen necessa i. Pe
an , l'a gumen diu que a pa i d'aques a
possibili a , ni jancan un de e mina p o-
cés, assolim («ine i ablemen ») coneixe-
men necessa i. Aques pas des d'allo con-
cebu com a possible a allo admes com a
eal és un mo imen ípicamen aciona-
lis a, ep esen a en la o ma més celeb e
pe l'a gumen on olbgic a a o de
l'exis encia de Déu. Pe o, sigui el que sigui
el que pensem d'aques amós a gumen o
de l'aplicació gene al d'aques mo imen ,
no es eu de cap mane a com es a jus i ica
en la p esen ocasió. Podem adme e que
la «modali zació dla i macions», o po se
un al e p océs, a ine i able «conceb e» un
coneixemen necessa i; pe o amb aixo no
hau em e es pe con ence l'escep ic que
ealmen
«hi
ha» un coneixemen necessa i.
Enca a més. Enca a que a ibéssim a
adme e -pe no sé quin p ocedimen , ini-
maginable a a- que la «modali zació
d'a i macionsn ens dona ia, e ec i amen ,
coneixemen necessa i, de poc ens se i ia
aixb si la «modali zació d'a i macions))
-essencialmen el dub e ca esia- és,
quan se'l so me a ngo ós esc u ini, impos-
sible.
1
hi ha un ampii consens en la iloso-
ia con empo ania que, com a esul a de
l'aplicació de l'a gumen wi gens einia
con a els llengua ges p i a s, el dub e ca -
esia és, e ec i amen , incohe en . En o
cas, una posició subje i is a com la de Sa-
les no po simplemen igno a aques a línia
a gumen a i a.
Conclusió: amb o aixb ben cla , una
posició de l'es il de la de Sales sob e els 1í-
ni s de l'objec i ació no esul a e u ada.
Només la de ensa que el1 en a. Al lec o , li
po esul a edi ican con as a , espec e
d'aixo, el llib e de Sales (en la mesu a que
aques liib e és ep esen a iu) amb el ambé
més o menys ecen de Thomas Nagel, The
View om Nowhe e, en que es man é una
posició a í sob e el ema de l'objec i ació.
Daniel Quesada
RAMON ALCOBERRO, La iloso ia de la
Il,lus ació, Ed. Ba cano a, Col. Biblio eca
Cul u al, no 19, Ba celona, 1992.
JEAN
LE
ROND D'ALAMBERT, D~SCUYS p e-
limina de L'Eizciclop2dia, aducció i edi-
ció a cu a de R. Alcobe o, Edicons 62,
Col. Tex os Filoso ics, no 62, Ba celona,
1992.
En ancks, la pa aulaphilosophe no é el
ma eix camp semhn ic que en ca ala. Un
philosophe
és,
més que no un in el.lec ua1 o
un p o essional de la iloso ia, qualse ol in-
di idu de empe amen medi a iu, un pun
escep ic i no necessh iamen ngo ós, pe b
encunosi pel món que l'en ol a. En aques
sen i , el pensamen de les Llums ep esen a
una conjun u a, di ícilmen supe able. en
que l'espen , la i onia i l'ac i ud c í ica que
con é a la iloso ia es an dona la m& pe
uns ins an s. Massa «li e a s» pe als uns
i
massa «polí ics» pe als al es, els il.lus a s
an assen a les bases de la modenii a ci il
i polí ica; pe o, o i el men indiscu i de