Recensions

Recensions JORDI R. SALES i CODERCH, Coneixemen i si uació, Ba celona, PPU, 1990. Hi ha un signi ican nomb e de ilbso s con empo anis que es an bhsicamen d'aco d en la idea heidegge iana que les ca- ego ies del coneixemen cien í ic p essu- posen una comp ensió p e-cien í ica. Sales es mos a, en el llib e que comen em, en l'b bi a d'aques a idea, enca a que pe el1 (com p obable nen pe Heidegge ma eix) una o mulació més adien se ia que el e- i able coneixemen cien í ic -el que no- més es po assoli a nb el que el1 anomena ((pleni ud cognosci i a»- ha de eni en comp e elemen s que s'obliden en isions in luen s de la ciencia dominades pel que Sales conside a educcionismes his bnca- men exis en s, co n a a l'anomena « e- duccionisme posi i is a» i el neokan ia (el llib e és més di ec amen una con on ació a nb la concepció neokan iana de la iloso- ia del coneixemen que amb la posi i is a). A més d'aques ca ac e polemic, el llib e es a dedica al desen olupamen d'una concepció -de cai e subjec i is a, co n eu em- de la «pleni ud cognosci- i a». Cons a de cinc capí ols. El p ime ac a del neokan isme pe la se a signi i- cació his b ica, que es oba ia ja en l'o i- gen ma eix del ( eme alemany co espo- nen al) mo « eo ia del coneixemen ». En el segon, ac a de oba pis es -en la in- dagació de di e en s sen i s de la acionali- a i en la con aposició a nb l'animali a al co n es p esen a en di e ses « igu a- cions»-, pe oba alguns elemen s que ha insinua absen s en el neokan isme. En el e ce , i a p opbsi Pla ó i Desca es: o en- on an -se a nb la in e p e ació neokan- iana d'aques s, ac a de o mula i con- c e a posi i amen co n es cons i ueix la «pleni ud cognosci i a». El qua i el cin- qué són en g an mane a di ulgacions d'as- pec es de la iloso ia de Kan i de Husse l, pe o l'au o es p eocupa d'assenyala en la comp ensió de la iloso ia de Kan els ele- men s a ins a, o cong uen s amb, la pe s- pec i a esbossada, i, an en el cas de Kan co n en el de Husse l, d'em asi za els as- pec es que co obo a ien la necessi a de can ia o amplia el pun de is a pe com- p end e el coneixemen , bé sigui incloen la pe spec i a an opolbgica del joc de les a- - - cul a s, o les elacions i el con as en e l'ac i ud na u al, l'ac i ud cien í ica i l'ac i- ud ilosb ica. ~Quins són doncs, segons Sales. els elemen s c ucials que hom ha de eni en comp e si ha d'en end e co ec amen el co- neixemen ( al a di , el e i able coneixe- men cien í ic) i quines, consegüen men , les mancances d'una posició co n la neo- kan iana? Enca a que Sales no 6s an cla co n pod íem desi ja , la espos a és que, abans de es, no es po oblida quin és el subjec e de coneixemen , és a di -pe di - ho a nb Sales- l'animal-home a nb una a- cionali a si uada i amenacada, si uada en una posició en la qual ac a de gua i -se, pe una banda, de l'animali a i del caos, i, pe al a banda. de la con usió «babilbnica» que es de i a de l'ine i able exe cici de la me a aó ins umen al (Sales ei indica un sen i de acionali a co n «pode d'asse e- na -se»). Oblida -se que és des d'aques a si ua- ció des d'on s'elabo a e i ablemen l'au kn ic coneixemen («desa ela -se d'on s'es a») és oba se i nmedia amen si ua en «l'exal ació». P ecisamen d'aixo acusa Sales els neokan ians' d'ha e oblida aques s elemen s cons i u ius del coneixe- men : una si uació en la qual el cognoscen es oba «des d'un in e io », «bui » de p e- concepcions, en la ensió pe una igno an- 110 1 En ahona 20,1993 Seccions bibliog i iques cia o anien sen ida i en el con inu es o c pe oba o conse a l'o d e (cosmos), amb el e a ons de l'animali a i del caos. Aques s elemen s es desc iuen així amb el que Sales anomena llengua ges o lkxics de la si uació, de l'es o c i de la in eno i a , i el pape que hi juguen en la comp ensió de la ciencia és as eja pe o el llib e, jun a- men amb la c í ica de les posicions en que es oba ien absen s. La esi gene al del llib e es po doncs esumi , en pa aules de Sales con1 que «cal explica uni el que es p esen a uni », és a di , pe l'anhlisi del coneixemen (1 pel e- i able coneixe nen ma eix) és esencial combina els aspec es objec ius («allb nie bdic-logic-objec iu))) amb els subjec- ius (ca ac e i za s pels llengua ges o oca- bula is de l'es o c, la si uació i la in e io i- a cognosci i a). Sales sos é alho a la necessi a d'am- plia el pun de is a (dels neokan ians o del posi i isme, pe exemple) en I'anilisi del coneixemen j les limi acions de l'ac i- . ud objec i an . Es con enien sepa a les dues esis. 1 ho és pe que es po es a d'aco d amb Sales espec e a la p ime a qiies ió i en desaco d espec e a la segona. De e , no és di ícil es a d'aco d amb Sales en la esi gene al de la necessi a d'amplia- ció -en la inclusió, pe exemple, de quel- com del cai e de la pe spec i a an opolo- gica del «joc de les acul a s»-, enca a que aixb no signi iqui accep a ni les p opos es conc e es d'ampliació, ni el llengua ge massa apo ós en que Sales les a, ni els ju- dicis de Sales sob e qui exac amen ha obli- da quines claus. Aques s judicis sob e posicions iloso- iques i als es basen so in , pel que em sembla, en obse acions p ecipi ades, i, ins i o , de egades cla amen mal in o - ilades o simplemen supe icials. Hom no es po e ia , doncs, de la cu a i la pene a- ciú en que en el llib e es p esen en aquelles posicions. Aixb és especialmen cla en el cas dels neokan ians. Hom é la imp essió que el capí ol que es dedica exp essamen a ells és un capí ol pe du , pe que la posició d'aques s no es p esen a amb un mínim d'in e es i cla e a . No c ec que ningú que desconegui o almen els neokan ians es pugui o ma cap idea cabdal llegin aques capí ol, i ampoc que el que els conegui ap engui absolu amen es que no sabia. Pe o al ma ge d'aques es c i iques de manca de ni el1 en l'e udició i de pene a- ció en l'analisi de doc ines (al meu pa e no o almen excusables pe la b e e a del llib e), la qües ió p incipal pe la qual ju ja el llib e ha de se l'al a, és a di , la se a concepció i de ensa de la necessa ia inclu- sió d'aspec es si uacionals i «in e io s» en la conside ació d'un coneixemen cien í ic no ninus alid. Aquí hem d'a end e els a - gumen s de Sales. 1 ja que es ic amb aixb, no m'es a é de e una obse ació p e ia sob e la poca im- po ancia que é pe Sales a gumen a e i- ablemen les esis que de ensa. Els a gu- men s disce nibles són mol escassos al lla g del Ilib e. Pe o po se la majo densi a a gumen- a i a del llib e es oba en el capí ol 3, quan ac a més di ec amen la esis que ens ocupa. La secció 4 d'aques capí ol con é po se l'es o c més g an del llib e pe con- c e a i e cos a a gumen a i amen a la esi de la elle hncia de ac o s subjec ius i educ ibles en l'anilisi del coneixemen . La discussió p ocedeix al il de les Medi a- cions ca esianes (més conc e amen de les dues p ime es). La idea de Sales aquí sem- bla se que la necessi a del e i able co- neixemen cien í ic so geix d'una si uació en que el cognoscen a I'es o c decisiu de posa en qües ió (Sales diu «nega ») el co- neixemen p e esamen assoli , desp és que o es les on s possibles de coneixemen p obable han es a iden i icades. Aixo cons- i ueix el que Sales anomena «modali zació d'a i macionsn. L'a gumen pe la e- lle incia d'allb subjec iu sembla se , doncs, que la ajec b ia subjec i a que es conc e a en la «modali zació d'a i ma- cionsn és una condició necesshia i su i- cien no només pe la «possibili a » del co- neixemen necessa i sin6 pe «es abli » -assoli , eali za - aques a possibili a ( en -la, en eali a , «ine i able»). Recensions En ahona 20, 1993 1 11 1 Que el en able coneixemen cien í ic sigui, o hagi de se , coneixemen necessa i és, pe comen a , quelcom p essuposa aquí -i epe idamen , en al es ind e s del llib e- de mane a mol no able, i es pe- sen a - ípicamen -sense a gumen . Es mol no able, pe que la i nmensa majo ia dels pensado s ac uals es a ien en con a de qualse ol e sió aonablemen p ecisa d'aques a a i mació, i pe mol bones a- ons. 1 si ebu géssim aques suposi poc ens podna impo a , quan discu im del conei- xemen cien í ic, quines són les condicions del coneixemen necessa i. Pe o, en comp es de epassa aquí aques es aons, i a i de con inua enca a amb el llib e de Sales, examinem quin és, al capda all, el seu a gumen ( epe eixo, un dels pocs a gumen s discemibles del llib e) a a o de la se a p opia conclusió, és a di , que el p océs esmen a -i només ell- ens dóna coneixemen necessa i. En p ime lloc, quan pa la de la possi- bili a de coneixemen necessa i, la possi- bili a en qües ió és, d'an u i, possibili a lbgica. Així doncs, podem conceb e, cense con adicció, el coneixemen necessa i. Pe an , l'a gumen diu que a pa i d'aques a possibili a , ni jancan un de e mina p o- cés, assolim («ine i ablemen ») coneixe- men necessa i. Aques pas des d'allo con- cebu com a possible a allo admes com a eal és un mo imen ípicamen aciona- lis a, ep esen a en la o ma més celeb e pe l'a gumen on olbgic a a o de l'exis encia de Déu. Pe o, sigui el que sigui el que pensem d'aques amós a gumen o de l'aplicació gene al d'aques mo imen , no es eu de cap mane a com es a jus i ica en la p esen ocasió. Podem adme e que la «modali zació dla i macions», o po se un al e p océs, a ine i able «conceb e» un coneixemen necessa i; pe o amb aixo no hau em e es pe con ence l'escep ic que ealmen «hi ha» un coneixemen necessa i. Enca a més. Enca a que a ibéssim a adme e -pe no sé quin p ocedimen , ini- maginable a a- que la «modali zació d'a i macionsn ens dona ia, e ec i amen , coneixemen necessa i, de poc ens se i ia aixb si la «modali zació d'a i macions)) -essencialmen el dub e ca esia- és, quan se'l so me a ngo ós esc u ini, impos- sible. 1 hi ha un ampii consens en la iloso- ia con empo ania que, com a esul a de l'aplicació de l'a gumen wi gens einia con a els llengua ges p i a s, el dub e ca - esia és, e ec i amen , incohe en . En o cas, una posició subje i is a com la de Sa- les no po simplemen igno a aques a línia a gumen a i a. Conclusió: amb o aixb ben cla , una posició de l'es il de la de Sales sob e els 1í- ni s de l'objec i ació no esul a e u ada. Només la de ensa que el1 en a. Al lec o , li po esul a edi ican con as a , espec e d'aixo, el llib e de Sales (en la mesu a que aques liib e és ep esen a iu) amb el ambé més o menys ecen de Thomas Nagel, The View om Nowhe e, en que es man é una posició a í sob e el ema de l'objec i ació. Daniel Quesada RAMON ALCOBERRO, La iloso ia de la Il,lus ació, Ed. Ba cano a, Col. Biblio eca Cul u al, no 19, Ba celona, 1992. JEAN LE ROND D'ALAMBERT, D~SCUYS p e- limina de L'Eizciclop2dia, aducció i edi- ció a cu a de R. Alcobe o, Edicons 62, Col. Tex os Filoso ics, no 62, Ba celona, 1992. En ancks, la pa aulaphilosophe no é el ma eix camp semhn ic que en ca ala. Un philosophe és, més que no un in el.lec ua1 o un p o essional de la iloso ia, qualse ol in- di idu de empe amen medi a iu, un pun escep ic i no necessh iamen ngo ós, pe b encunosi pel món que l'en ol a. En aques sen i , el pensamen de les Llums ep esen a una conjun u a, di ícilmen supe able. en que l'espen , la i onia i l'ac i ud c í ica que con é a la iloso ia es an dona la m& pe uns ins an s. Massa «li e a s» pe als uns i massa «polí ics» pe als al es, els il.lus a s an assen a les bases de la modenii a ci il i polí ica; pe o, o i el men indiscu i de