En ahona
20, 1993
/
17-30
La p og essió eleolbgica a a és de la eg essió
a queolbgica. L'an opologia
de
Paul Ricoeu
Mon se a Col1
i
Cala
ABSTRACT
(Teological P og ession ough A chaeological eg ession. Paill Ricoeli 's
An opology)
This a icle o e s an e o o p ecision and he meneu ics o e de main accoun s
o he an opological ame a ound Ricoeu 's asys hema ic e lec ion abou he
subjec which concems he undamen al human mani es a ions: symbols, ex s
and ac ion.
To ca y on his ask, an he meneu ic ci cle is pu on a d be ween e lexi e plii-
losophy and he philosophy o exp esion: he subjec , inaccesible
pe se,
sholud
be cap u ed in his mani es a ions; bu in u n, he in e p e a ion o hese, d i es
compulso y in o an inquj, on hei an h opological and on ological condi ions.
~i e-poin s a e equi ed o d aw he he meneu ic ci cle:
1.
The insubs an ialized
"1":
The
"Y
should be no concei ed as a cons i ued
objec , bu as a dyna nic p ocess. He meneu ics on he main human media ions
become an impe a i e o he phenomenological me hod.
2.
The p e- e lexi e and he o he le els o in encionali y:
Ricoeu app oaches
o Heidegge 's and Gadame 's he meneu ics o exp ess he g ounding he
Cogi o
o he p e- e lexi e le el which should be unde s ood as an in en ional syn hesis.
3.
A
philosophy o libe y,
which lows be ween wo poles: ac i i y and ecep-
i i y, p ojec ing i se beyond in ellec ualism and exis en ialism, and which be-
comesa cn icism o bo h idealism and a heism.
4.
The human being, an on ological ins abili y
be ween his g ound a ma ion
-in ini e le el- and his exis en ial di e ence - ini e le el-.
5.
The human being, au ho o a dialec ical syn hesis:
he eleological p o-
g ession can only be made h ough a chaeological eg ession. Imagina ion akes
a undamen al ole in his p ocess.
The ea men o hese i e poin s con la e in o h ee main s a emen s which
could be unde s ood as he basis o Ricoeu 's an h opology:
1.
The subjec is able o know himsel only h ough his own mani es a ions.
2.
The human being is a cons an ension be ween Na u e and Absolu e.
3.
The human being makes a dialec ical syn hesis o a chaeological p og ession.
1.
In oducció
Un in en d'exposició comple a i de ini i a de l'an opologia de
P.
Ricoeu
co ena el nsc de ai el pensamen de l'au o , el qual, en la e lexió sob e el sub-
5
1
En aho~
20,
1993
Mon se a
Col1
i
Cala
jec e, so in només ol dona pis es o indica ca nins, i semp e a í ol p o isional.
No~nCs p e enc p esen a aquelles a i macions que són basiques en la se a con-
cepció de l'home i que cons i ueixen el ma c an opologic de la se a iloso ia dels
símbols, dels ex os i de l'acció.
El na c eb ic, pe o, no és pas p e i a aques a he menku ica. La iloso ia de
Ricoeu ha e oluciona cap a una e lexió conc e a1 media i zada pels signes, e-
lexi6 que, al seu o n, demana una me a ísica pe acaba el camí cap a la com-
p ensi6 de la eali a humana. Hi ha un ce cle he menku ic en l'a iculació que
Ri-
coeu e ec ua en e an opologia i in e p e ació dels signes:
D'una banda, el jo no po a apa -se com a objec e de coneixemen pe quk
l'ac e d'exis i només es mani es a en alló que p odueix. El pensamen e lexiu
acassa ambé si ol exp essa amb concep es la sín esi que l'home eali za en si
iila eix en e ini i in ini , i opa amb els sus p opis lími s en descob i allo que
despassa la consci&ncia pe so a i pe sob e de la p opia ac i i a . Una iloso ia del
subjec e ha de ecó e a les mani es acions de l'home conc e , que indiquen allo
que el1
és
i a. Ko es ac a només de comple a una iloso ia de les exp essions
hu nanes, és que cal elabo a la p ime a segons els esul a s de la segona.
B'al a banda, una simple he meneu ica es a ia «en s~spens»~ si no es p e-
gun es quines són les condicions an opolbgiques i on ologiques i d'in e1,ligibili-
a dels signes, i només una me a ísica po p opo ciona els c i e is iloso ics
d'in e p e ació i de judici c í ic en e s el seu alo .
2.
b'n
jo
dessusbs anciali za
L'an opologia de Kicoeu és una c í ica al subs ancialisme que p e én el co-
neixemen in ui iu del jo
i
que a d'aques un objec e ja cons i ui .
L'au o se si ua, el1 na eix. en la adició de la enomenologia, i ol acompli -
la ans o man -la en una he men&u ica3. E ec i amen , és sob e o el me ode de
Husse l allo que li pe me a anca (a) des d'una eo ia del coneixemen , que és e-
o ia del desconeixemen de si ma eix com a subs ancia. cap a (b) una de inició del
ni el1 espon ani del jo com a o el con a i d'un «supo » de acul a s.
a) La gnoseologia de Ricoeu pa eix de la p esencia i en de si ma eix a
que
dóna accés la educció eno nenologica. Pe o, pe una comp ensió del subjec e,
aques a p i~ne a e i a és an abs ac a i buida que ha de se media izada pe les
accions, ob es i ins i ucions que l'objec i en. La consciencia només apa eix amb
l'ac e de decisió, és p esencia com a subjec e p ojec an i no p ojec a , és el ni el1
p e- e lexiu del jo. Pe an , o a p e esa e lexió sob e la consci6ncia només po
se ja «in e p e ació» o e lexió conc e a: el
Cogi o
que es e lec eix en o l'uni-
e s dels signes.
1.
RICOEUR,
P.
(1969),
Le co Z li des in e p é a ions. Essais dJlie 7~ é leu ique,
Pa ís,
&s.
du
Seuil.
pp.
169 1260.
2. Ibid.,
p.
15.
3.
RICOEUR,
P.
(1986),
Du ex e
d
l'ac ion. Essais d'he méneu ique, 11,
Pa ís, Éds.
du Seuil,
pp.
25-32.
La p og essió eleolopica a a és de la eg essió a queologica E~ahona
20,
1993
i
19
b) La educció enomenolbgica obliga Ricoeu a es abli un hia us onamen-
al en e la na u a co n a o ali a dels objec es i el subjec e: no hi ha una on olo-
gia comuna ambdues eali a s, només un concep e pu amen o mal d'ésse , en el
sen i de o allb concebible en gene al. L'abandonamen de l'ac i ud na u al com-
po a allunya -se c í icamen de o dualisme an opolbgic i deixa de pensa el
subjec e pe analogia amb el cos-subs ancia4.
La enomenologia ensenya a mi a el cos p opi co n a cos-subjec e dins l'ex-
pe iencia in eg al de l'e idencia de si ma eix, cos co n a exp essió d'in enciona-
li a . Amb la in eg ació dins la consciencia del lligam amb el cos, ja no és possi-
ble conceb e una elació en e cos i anima co n si ossin dues eali a s. El que hi
ha són dos pun s de is a sob e el ma eix cos, conside a al ema i amen co n a
cos p opi inhe en al Cogi o i co n a cos-objec e o e en e els al es objec es.
El pas pe la enomelogia no pe me ampoc ecau e en la suposició d'un noü-
men kan ia hipos a i za . La consciencia no an sols no es coneix co n a subs an-
cia, sinó que, pe lase a ac i i a donado a de sen i , no po se ella ma eixa quel-
co n ja cons i ui . Es essencial. de ca a a l'elabo ació d'una me a ísica del jo,
conceb e'l com una eali a dinimica que ha de e -se a si ma eixa: si el jo només
es coneix a a és de les ob es, és pe quk el1 ma eix es a a a és d'aques es.
Ricoeu de ensa que és inagu an els posibles en el món co n un inagu a la
se a p opia possibili a , que no 6s una mena de po encia a is o elica que p ecedix
l'ac e; allb que un és no li e dona , sinó que depkn d'allo que a. Ha e descobe
la consciencia p e- e lexi a co n a essencialmen «gene osa» o «conscikncia
e s..
.»
és ha e descobe que el subjec e és l'ésse que es de e mina a si ma eix.
La consciencia és, en Ricoeu , una « asca», i no només on olbgicamen pa -
lan , sinó a nbé co n a consciencia (en el sen i d'ap opiació) de si ma eixa. Jaque
p ime ha de pe d e's en els objec es i ha de sepa a -se del cen e de la se a
exis encia, ha de e oba -se; de mane a que el sabe e ade sob e un ma eix no
és la p ime a e i a que es po cap a . sinó l'úl ima5.
Pe aixb, la de inició que Ricoeu dóna d'aques a exis encia que no
és
subs ancia no e ins desp és que l'au o ha a anca en una in e p e ació de les e-
p esen acions i ob es de la consciencia:
L'exis encia és «es o c» i «desig», ene gia i indigencia. «Es o c» en el sen i
de cona us de Spinoza, posició a i ma i a d'un ésse singula ; «desig» en el sen-
i d'e os de Pla ó, amo que no es a mai sa is e 6.
3.
El p e- e lexiu i els al es ni ells d'in encionali a
Ricoeu no quali ica de «ni ell» el p e- e lexiu, pe o, si donem en aques
eme un sen i uncional i no subs ancialis a, no hi ha d'ha e incon enien a e -
ho.
4.
RICOEUR,
P.
(1950),
Philosophie de la olon é,
2.
Le
olon ai e e l'in olon ai e,
Pa ís,
Aubie ,
pp.
56,85
i
398.
5.
Le
co i li
...,
pp.
103, 113, 322-324.
6.
Ibid.,
pp.
24-25
i
442.
20
/
En ahona
20,
1993
Mon se a
Coll
i
Cala
a) El p e- e lexiu és el ni ell p o u zd de
l'home
co zc e , dóna sen i , decideix
i es decideix, s'a i ma en els seus ac es i s'exp essa espon iniamen ; és, pe an .
el lloc de la pleni ud del llengua ge, on des aca la iquesa del símbol com a ma-
ni es ació de la eali a humana i de o a eali a .
b) El p e- e lexiu apossible la e lexió sego za, la é en ge men i n'és l'a el.
Ricoeu s'acos a a l'he meneu ica de Heidegge i de Gadame pe exp essa
l'a elamen del Cogi o o pla e lexiu en el su n o pla bn ic an e io i p io i a i8.
Weidegge li ensenya que, p ecisamen pe qu?. p ime som en el món, podem
oposa -nos objec es que cons i ui n, do ninem in e1,lec ualmen i ju gem. Gada ne
li p opo ciona una e minologia enca a més adecuada: és la pe inenga la que a
possible la dis anciació, que és in empció de la p ime a pe signi ica -la i que, al-
ho a, li 6s consubs ancial.
c) El p e- e lexiu és la «pe sona comple a», sín esi in encional, « e ce
e me», unió eal i p ac ica en e els ni ells del ma eix subjec e.
L'home eal és mediació en el1 ma eix en e dos ni ells d'in encionali a ,
l'un o ien a a l'in ini i l'al e al ini . En l'ob a Fiizi ude e culpabili e9, l'au o
busca l'exp essió d'ambdós ni ells i, sob e o , de la sín esi en e ells, en els as-
pec es del coneixemen , de l'ac uali zació i de l'a ec i i a :
Pel que a al p ime , la e lexió in odueix una alca en e la pe spec i a ini a
i el e b in ini . L'obe u a del jo al món és ini a pe la ecep i i a i la limi ació
de pe spec i a; pe o, pel e de «pa la » de la p opia ini ud o pun de is a i
d'a anga -se al sen i , la desbo da.
1
l'home conc e eali za la sín esi en e els dos
ni ells esmen a s, sín esi que s'exp essa en l'«esquema». Ricoeu adop a el llen-
gua ge kan ia: hi ha d'ha e un e ce e me que sigui homogeni, d'una banda a la
ca ego ia, i d'al a al enomen, i que aci possible l'aplicació de la p ime a al se-
gon. L'au o sub a lla la impo ancia de la imaginació en la in eg ació dialec ica
de les dues onen acions de la in encionali a del subjec e.
El ni el1 de ini ud de l'aspec e p ac ic o d'obe u a limi ada del nos e camp
de mo i ació es po exp essa la noció de ca ac e , que esumeix una se ie de li-
mi acions (amo p opi, sa is acci6 p o isional, ine cia, e c) i que és en esa a pa -
i de la noció de pe spec i a; el ni ell d'in ini ud és exp essa amb la noció de e-
lici a
o
de o ali a de eali zació, en esa a pa i de la noció de sen i ; i la mediació
p ac ica amb la noció de cons i ució de la pe sona en el espec e, noció que p o-
longa la d'imaginació anscenden al.
1,
en l'aspec e a ec iu, el ni ell de ini ud es mani es a en el sen imen i al o
plae ini i pa cial; el ni ell d'in ini ud en l'amo in e1,lec ual o goig espi i ual; i
la sín esi d'ambdós en el Bwuó~, el sen imen humh pe excel.lencia, en e el
píos
i el ?iÓyo~, que es conc e a en les passions de eni , de pode i de ale , les
quals p esen en alho a aspec es d'un i al e ni ell (do nini i dependencia).
7.
Philosophie
de
la olon é,
1,
pp.
57
160-63
8.
Du
ex e
...,
pp.
46
i
57-59.
9.
RICOEUR,
P.
(1960), Pkilosophie de la olon é,
11.
Fini ude e ciilpabili é,
Pan's,
Aubie
(l.
L'11onze
aillible).
La p og essió eleolbpica a a és de la eg essió a queolbgica En ahona
20,
1993
!
21
Quan a la elació en e els ni ells del ini i de l'in ini , Ricoeu en én que el
segon és més o iginan que el p ime . El de ini ud no ha de se el concep e o ien-
ado d'una an opologia iloso ica, pe qué la negació semp e l'és en elació al po-
de d'a i mació; p ime és l'a i mació o igini ia, i la ini ud és només un índex
es ic iu de la in ini ud. Pe o, com en un p océs dialec ic, en la «mediació hu-
mana», l'a i mació o igini ia ha de «passa pe » la negació o di e encia exis en-
cial.
4.
Una iloso ia de la llibe ad
Ricoeu no po acep a ni el de enninisme ni la eo ia de la llibe ad d'indi-
e enciaI0.
Acusa el pnme de con ond e consciencia i na u alesa a pa i de l'equí oc de
l'ac i ud na u al, i de no di e encia el llengua ge de la me a ísica del de la ísica.
~ ~
Cen a la se a con es ació en la dis inció en e causa i mo iu: men e que la p i-
me a po se coneguda i comp esa abans dels seus e ec es, de mane a que causa i
e ec e poden se iden i ica s pe sepa a , el mo iu només apa eix com a ino iu
d'una decisió, i no é sen i comple o a de l'opció que l'in oca; en un ma eix mo-
imen , la olun a es de e mina i ecolza en mo ius o aons. Aques a ealció ci -
cula en e mo iu i decisió mos a que, pe a un mo iu, de e mina no és causa ,
sinó unda , legi ima , jus i ica .
Pe o, a di e encia de la adició que oposa mo iu a mobil -el pnme acional,
el segon a ec iu-, que a del p ime la p emissa de la decissió i que elega el se-
gon al egne de les causes, del qual l'home s'escapa pe la cla eda in el.lec ua1,
Ricoeu en én que mol s n~o ius enen un componen de ida a ec i a, que in lueix
en el ole an com les endkncies acionals. Desp és de les apo acions de la i-
loso ia analí ica, Ricoeu " a i ica que l'agen no és només acional, ambé é de-
sigs que inclinen
...;
i que, o i no se -ne causa, el mo iu ambé
explica
l'acció, que
no ésac e o decisió, sinó ambé passi i a , pe l'a elamen de l'exis encia en la
na u alesa.
L'al enia i a alida al de e minisme no és, doncs, la eo ia de la llibe a
d'indi e kncia, pe que -pensa Ricoeu - no hi ha eleccions sense mo ius. La in-
de e minació no és abskncia de mo ius, sinó llibe a de conside a al o al al e
mo iu.
Ricoeu a i ma una llibe a humana que és ealmen ac i i a , an en la de-
cisió, que designa en el bui un p ojec e que depen de la olun a i que es a en el
seu pode , com en l'acció conesponen , que ob e possibles en el si del eal i pe
al
ma eix subjec e. No obs an aixo, l'au o no a i ma una llibe a «in eg al» en
el sen i que l'elecció os una c eació de alo s. La de e minació pe si ma eix no
és només ac i i a , pe quk l'home decideix o in ocan mo ius que el1 no in-
en a. En la llibe a hi ha una inicia i a de l'impuls i un pun de ecolzamen , una
10.
Pliilosophie de la olon é,
I,
pp.
42,
65,
73,78
i
136.
11.
Ricoeu ,
P.
(1977),
Les
discou s de I'ac ion,
Pa ís,
Cen e
Na ional
de
la
Reche che Scien i ique.

XE~ ahona
2%
1993
blon se a Coll
i
Cala
ac i i a i una ecep i i a , pe o en eses co n si onnessin un ce cle
i
en una dialec-
ica i a: el alo és econegu , saluda , descobe , pe o només apa eix co n a mo-
iu possible d'una decissió, i no co n una idea no- empo al. Si bé la olun a
busca en els alo s la se a legi imi a , l'a aluació depén de la olun a .
B'aques a mane a, Ricoeu ebu ja dos ex ems en la iloso ia dels alo s:
l'in elec ual~lisme i l'exis encialisme. L'elecció no és una conclusió Iogica a pa -
i d'una delibe ació acabada sense p oblema. Un alo no es mos a el1 ma eix en
una me la d'ape cepció pu a deslligada de la his o ia en la qual l'home col.labo a
ac i amen . La delibe ació s'acaba només pe ob a de la llibe a i, si bé el alo
és acolli , ho és pe la mi ada que « ol» eu e'l i no pas pe que s'imposi sense el
« isc» de l'elecció. Pe b és una equi ocació a i ma que la olun a decideix so-
bi ana nen , co n si el jo de eminés les aons de l'elecció; no es po accep a la
conseqü&ncia: la llibe a -c eu Ricoeu - se ia compa ible amb un o d e qual-
se ol de alo s.
Ricoeu se si ua en e la eo ia de la in uició de alo s i la de la c eació de a-
lo s12: en e la sub nissió de la p ime a i la ebel.lió de la segona. hi ha l'ac i ud
p e-k ica d'escol a de la pa aula sob e l'ésse , de la qual hom no és o igen ni pos-
seido : aques a pa aula é el pode de can ia I'exis encia humana, no pas pe que
la olun a ebi la imposició d'una al a, sinó pe que I'home és capag de com-
pe~zcl e.
Amb la negació d'un jo anscenden al c eado i au oc eado , Ricoeu ol e i-
a l'idealisme i l'a eisme13. Segons l'au o , la posició idealis a e lec eix una en-
janga de la consciencia que es old ia au oposició i posició de o , o -e1 que és el
ma eix pe Ricoeu - que es old ia ac e pu , sense cap mena de ecep i i a i
sense ha e -se de so me e a cap legali a , adicalmen au onoma. Pe b la p ime a
on de alo s, que 6s el cos, mos a ja que exis eix l'in olun a i, que no p ocedeix
de la llibe a i al qual aques a només po consen i .
1,
si bé Ricoeu conside a que
una imposició de alo s compo a ia una alineació, con a la insinuació que la
pa icipació de la olun a en un ésse més onamen al se ia co n la dimissió de
I'esclau a les mans d'un al e, l'au o a ma que només econeixen alo s que la
llibe a no ins i ueix aques a po a iba a la se a pleni ud: p ecisamen pe que el
jo no quedi lluny de l'espe anga de deslliu amen o al, cal que accep i i aculli la
necessi a «de so a» co n un índex del T anscenden . Només així é sen i la nega-
i a de l'home a ana ins al lí ni del consen imen i a accep a el mal.
Hi ha enca a un al e aspec e impo an a des aca : pe Ricoeu , la llibe a hu-
mana
és
«allibe ado a». Ja que l'home no posseeix p ime allo que es, sinó que es
a
a si ma eix a a és dels seus ac es, i que ha de pe d e's en les se es eali za-
cions pe e oba se, la llibe a humana
és
un p océs d'ap opiació del p opi jo
o
d'allibe a nen dels objec es en els quals la in encionali a es dispe sa. Pe aixo
l'au o concep que la iloso ia o e lexió segona sob e l'ac e d'exis i és una k ica,
en el sen i ampli d'spinoza, de p océs que condueix de l'alineació a la 1libe a l4.
12.
Le
co ~ li
...,
pp.
439-440.
13.
Philosophie de la olon é,
1,
pp.
21, 32, 35-36,75, 170,449
i
451.
14.
RICOELT,
P.(1965),
De l'in e p é a ion. Essai
su
F eud,
Pan's.
Eds.
du
Seuil,
pp.
53. Le
con li
...,
p.
324
La p og essió eleolbgica a a és de la eg essió a queolbgica En ahona
20,
1993 123
El e que l'ésse humi no é cap més mane a d'onen a -se e s l'in ini que pas-
san pel in ini i supe an -lo, cons i ueix la
labili a hu lana
i la possibili a del mal
mo al i de la idola ia; aques s cons i ueixen en una p e e encia. pe pa de la lli-
be a , del ni ell in e io , que només hau ia de se ni ja (enca a que imp escindi-
ble) pe emun a e s el supe io i e s 1'Absolu .
5.
En e
la
na u alesa
i
Déu
Segons Ricoeu , sense so i enca a de la e lexió pu a sob e si ma eix i pel e
que l'home conc e eali za mediacions en e els seus «p opis» ni ells d'in encio-
nali a , es descob eix un ca ac e global de la eali a humana: un desplacamen o
no-coincicidkncia de l'ésse huma amb el1 ma eix, una cons i ució on olbgica ines-
able que consis eix a se nés g an i més pe i que el p opi jo. Pe explica aques a
condició humana, el pensamen e lexiu no ha de có e a si ua l'home en elació
a al es eali a s nés o menys complexes, in el.ligen s o independen s que el1 na-
eix, pe exemple en e Déu i el no- es: sinó que en é p ou a mos a que l'home
é
in e media i
e z si ma eix,
en e el seu jo i el seu jo; pe que el ma eix ésse huma és
ba eja, mix , es ipall, con lic e, d ama, sín esi agil, equilibn en una « ensió» pe -
manen i dialkc ica en e l'a iació
onginhia (ni ell in ini ) i la di e encia exis-
encial (ni eil ini ).
Pe o passa, a nés, que la e lexió es oba limi ada en descob i que el ni ell
ini de l'home apun a a alló que depassa aques «pe so a» d'ell ma eix, i que el
ni ell i ini apun a a alló que depassa «pe sob e». L'ac i i a humana eme a e-
ali a s anscenden s a l'home, de les quals ep el sen i i la elació amb les quals
no es po exp essa amb concep es pu s, sinó només a nb ima ges i símbols.
La
e-
lexió an opólogica ha de ecó e alesho es a l'he menku ica pe descob i l'és-
se huma com a « ensió» en e un ini (a) i un in ini (b) que el sob epassen.
a)
A
Le olo z ai e e l'in olo z ai e
Ricoeu ja mos a com la llibe a humana
xoca amb
l'in olu z a i absolu ,
allo ine i able i necessa i que «no depkn de mi>>:
el ca ac e , l'inconscien i la ida biolbgica, que, sense au onomia i dins el
Cogi o,
apun en al sen i que e dona i que un només po « eb e», enca a que, pel con-
sen imen , l'in egn en la llibe a . En de ini i a, l'in olun a i absolu in eg a en
el
Cogi o
apun a a la na u alesa: eali a empí ica, espai, empo ali a .
1,
pe a una
e lexió pu a, no
hi
ha sis ema concebible de la llibe ad i de la na u alesa; només
una pok ica de la olun a que hagi e la ol a pe les exp essions humanes po
mos a la sín esi que l'home conc e eali za en e ambdues, i con e i la pa a-
doxa en conciliació.
A
pa i de la conside ació del me ode psicoanalí ic, a
De
1
'in e p é a ion.
Es-
sai su F eud,
Ricoeu p ecisa el concep e d'in olun a i absolu amb el
d'a queo-
logia del subjec e15,
és a di , amb el de o alló que, pe a un ma eix, és a caic no
només en el sen i de
passa
(an e ion a c onolbgica) sinó ambé en el sen i de
15.
De
l'in e p é a ion,
pp.
384, 407,
425
i
453.
EEn ahona
20,
1993
Mon se a Col1
i
Cala
dona , i que no po se exp essamen , sinó només assenyala pels símbols que el
mani es en.
En e elc aspec es a queolbgics, a Ricoeu li me eix una a enció especial l'in-
conscien accessible només pe la psicoanilisi, ecnica que p o essa una sospi a
que a més enllh de la sup essió de l'ac i ud na u al, pe que a i ma el desconei-
xemen de les mo ii~acio zs p o undes de la consciencia. Ricoeu pensa que un ce
ealisme de l'inconscien és, pe al ilbso , una e apa cap a una e i a sense il.1~-
si6. La psicoanilisi oba una eali a del ma eix ipus que la de l'a queologia o de
l'es a ig a ia, i descob eix les lleis que egeixen els seus mecanismes.
A a bé, pe Ricoeu , el e ús de l'idealisme de la anspa encia de la cons-
ciencia no ha de desemboca de cap mane a en un dogma isme de l'inconscien
que aci d'aques el pi-incipi explica iu de la ma eixa consciencia. Aques a eona.
en edui les ene gies supeno s a les in eno s, condemna ia la e lexió a es a ali-
neada i «deslliu a ia» de la esponsabili a de se lliu e, pe o, a més a més, in a-
lida ia la asca del psicoanalis a, que no es podna conside a el1 ma eix conscien-
cia no enganyada. L'au o e ec ua una ela i i zació de l'inconscien inspi ada en
Kan : mos a que l'inconscien és cons i ui (en un sen i epis emolbgic i ans-
cenden al) dins i pe l'he meneu ica; és ela iu a les egles pe a desxi a -lo, a una
al a consciencia i a la pe sona singula de l'analis a. Aixo ol di que l'incons-
cien no és una eali a absolu a, sinó que només exis eix com a eali a diagnos-
icada, segons les ope acions que li donen sen i . Aques a ela i i a de l'incons-
cien pe me e usa un ealisme ingenu, con a el qual Ricoeu diu i epe eix que
((l'inconscien no pensa pas»16. L'au o p ac ica així, en e s l'inconscien , una
mena de educció anscenden al que suposa com una « o nada» des del descen-
amen del sen i en elació a la consciencia immedia a: Si bé la consciencia im-
media a no po p e end e l'adequació a si ma eixa, només hi ha descen amen i
econeixemen de l'inconscien pe a una co zscikncia.
b)
1
és que el descen amen de la consciencia és doble. Hi ha un alue lloc
d'o igen del sen i que la a a anca enda an , la eleologia del subjec e17. Pe
F eud ma eix, la asca de despossessió del sen i conscien només es a en unció
de la asca de ep esa del sen i ; és ambé una p og essió.
1
la consciencia ha de
descobn i d'acep a que el e d'esde eni conscien ampoc no li pe any, sin6
que pe any al sen i que es a en ell.
La eleologia és el lloc de les signi icacions que i en enda an el subjec e, en
el cu s que les a ossega i que les a depassa -se. Així com Ricoeu enia en
comp e l'he meneu ica eudiana abans de o mula el concep e d'a queologia,
passa a a pe l'he meneu ica hegeliana pe al de p ecisa el com del c eixemen
eleolbgic de la consciencia: ella a anqa pe un mo imen de sín esi p og essi a,
en el qual cada momen ep el seu sen i del momen següen , de mane a que el
sen i inal és im~nanen a cadascun dels passos an e io s.
1
aques mo imen
s'objec i a en les ins i ucions, els monumen s, les ob es d'a i de la cul u a, sím-
16. Pkilosopliie de la olon é,
I,
pp.
364
i
368.
De l'in e p é a ion,
pp.
418-425.
Le
con$i
...,
pp.
105-
109.
17.
De l'in e p é a ion,
p.
444.
La p og essi6 eleolbgica a a és de la eg essió a queolbgica
E~ahona 20,
1993
i
25
bols i igu es co n les de l'«Espe i » de Hegel. La consciencia no c eix, doncs. pe
una in ospecció ni pe un coneixemen inmedia , sinó ap opian -se el sen i que
esideix en les mani es acions en que la ida de l'espe i s'objec i a.
Pe o la eleologia és índex del T anscenden , que no és, co n no ho és l'in o-
lun a i absolu , accesible a la e lexió. En aques aspec e, doncs, Ricoeu no es á
d'aco d amb Hegel. Si bé la consciencia és una asca que no es a assegu ada ins
a la i, aques a no és una
i
donada al desplegamen de les igu es de l'espe i co n
a sabe absolu , sinó unap omesa a a és dels símbols del Sag a . Qualse ol sím-
bol es esis eix a se edui a un coneixemen acional, i diu més que la iloso ia,
pe o els símbols del Sag a mani es en la dependencia en e s una «da e a» me1
absolu a d'exis encia, que només po se «apun ada». Pe Ricoeu , « eleologia»
equi al a «es~a ologia»'~.
La ensió de l'ésse huma en e els seus p opis ni ells d'in encionali a -des-
cobe a ja pe una e lexió pu a- queda, doncs, en Ricoeu , co n pe llongada pels
seus ex ems -segons allo que descob eix una he meneu ica dels símbols- co n
a ensió en e els sen i s ebu s des d'un passa i des d'un u u que no són ob a del
subjec e. La llibe a esde é co n a al si uada i en ensió en e la na u a i el T ans-
cenden .
1,
ja que el T anscenden és «l'aI a de o a a queologia i l'o ~zega de o a
eleologia~'~, sens dub e que, pe Ricoeu , el descen amen que a a anca la
consciencia enda an domina sob e el p ime descen amen , enca a que no es pu-
gui e sense ell.
6.
L'home, au o d'una sín esi dialkc ica
Hi ha una a iació clau en l'an opologia de Ricoeu , pel que a al p océs pel
qual el subjec e es a a si ma eix: l'home només po assoli l'in ini passan pel i-
ni , que li és, així mi ja imp escindible.
Aques a ac i i a humana és més impo an que el e que l'home ingui en si
ma eix dimensions de ini ud i d'in ini ud (de passi i a i d'ac i i a , de necessi-
a i de llibe a ) i que el e que es igui si ua en e l'ésse i el no- es o en e Déu
i la ma e ia, pe que a que la elació en e els p opis aspec es humans no sigui de
complemen a ie a , sinó dialec ica: la p og essió eleolbgica
o
esca olbgica es a
a a és de la eg essió a queolbgica.
Una segona conseqüencia ha de se des acada ambé: l'ambigiii a de les
c eacions humanes i de l'home ma eix, au o de mediacions. La ca a ini a, ex-
e na, a caica, sensible, ebuda, de o a ac uació i de o p oduc e humans amaga
i ma zi es a alho a i semp e una in enció in ini a, in e na, p ospec i a, in el.lec ual,
ac i a, que només po se exp esada pe la p ime a.
1
una e ce a conseqüencia, enca a, és el e ús de dues possibles ac i uds
d'alineació en la asca d'esde eni pe sona: I ) de o in en de p escindi de
l'empí ic i de la ini ud, cosa que en una e lexió segona es adui ia en un idea-
18.
Le con li
...,
pp.
325-329
19.
[bid.,
pp.
26
i
171.