La progressio teleològica a través de la regressió arqueològica : l'antropologia de Paul Ricoeur

En ahona 20, 1993 / 17-30 La p og essió eleolbgica a a és de la eg essió a queolbgica. L'an opologia de Paul Ricoeu Mon se a Col1 i Cala ABSTRACT (Teological P og ession ough A chaeological eg ession. Paill Ricoeli 's An opology) This a icle o e s an e o o p ecision and he meneu ics o e de main accoun s o he an opological ame a ound Ricoeu 's asys hema ic e lec ion abou he subjec which concems he undamen al human mani es a ions: symbols, ex s and ac ion. To ca y on his ask, an he meneu ic ci cle is pu on a d be ween e lexi e plii- losophy and he philosophy o exp esion: he subjec , inaccesible pe se, sholud be cap u ed in his mani es a ions; bu in u n, he in e p e a ion o hese, d i es compulso y in o an inquj, on hei an h opological and on ological condi ions. ~i e-poin s a e equi ed o d aw he he meneu ic ci cle: 1. The insubs an ialized "1": The "Y should be no concei ed as a cons i ued objec , bu as a dyna nic p ocess. He meneu ics on he main human media ions become an impe a i e o he phenomenological me hod. 2. The p e- e lexi e and he o he le els o in encionali y: Ricoeu app oaches o Heidegge 's and Gadame 's he meneu ics o exp ess he g ounding he Cogi o o he p e- e lexi e le el which should be unde s ood as an in en ional syn hesis. 3. A philosophy o libe y, which lows be ween wo poles: ac i i y and ecep- i i y, p ojec ing i se beyond in ellec ualism and exis en ialism, and which be- comesa cn icism o bo h idealism and a heism. 4. The human being, an on ological ins abili y be ween his g ound a ma ion -in ini e le el- and his exis en ial di e ence - ini e le el-. 5. The human being, au ho o a dialec ical syn hesis: he eleological p o- g ession can only be made h ough a chaeological eg ession. Imagina ion akes a undamen al ole in his p ocess. The ea men o hese i e poin s con la e in o h ee main s a emen s which could be unde s ood as he basis o Ricoeu 's an h opology: 1. The subjec is able o know himsel only h ough his own mani es a ions. 2. The human being is a cons an ension be ween Na u e and Absolu e. 3. The human being makes a dialec ical syn hesis o a chaeological p og ession. 1. In oducció Un in en d'exposició comple a i de ini i a de l'an opologia de P. Ricoeu co ena el nsc de ai el pensamen de l'au o , el qual, en la e lexió sob e el sub- 5 1 En aho~ 20, 1993 Mon se a Col1 i Cala jec e, so in només ol dona pis es o indica ca nins, i semp e a í ol p o isional. No~nCs p e enc p esen a aquelles a i macions que són basiques en la se a con- cepció de l'home i que cons i ueixen el ma c an opologic de la se a iloso ia dels símbols, dels ex os i de l'acció. El na c eb ic, pe o, no és pas p e i a aques a he menku ica. La iloso ia de Ricoeu ha e oluciona cap a una e lexió conc e a1 media i zada pels signes, e- lexi6 que, al seu o n, demana una me a ísica pe acaba el camí cap a la com- p ensi6 de la eali a humana. Hi ha un ce cle he menku ic en l'a iculació que Ri- coeu e ec ua en e an opologia i in e p e ació dels signes: D'una banda, el jo no po a apa -se com a objec e de coneixemen pe quk l'ac e d'exis i només es mani es a en alló que p odueix. El pensamen e lexiu acassa ambé si ol exp essa amb concep es la sín esi que l'home eali za en si iila eix en e ini i in ini , i opa amb els sus p opis lími s en descob i allo que despassa la consci&ncia pe so a i pe sob e de la p opia ac i i a . Una iloso ia del subjec e ha de ecó e a les mani es acions de l'home conc e , que indiquen allo que el1 és i a. Ko es ac a només de comple a una iloso ia de les exp essions hu nanes, és que cal elabo a la p ime a segons els esul a s de la segona. B'al a banda, una simple he meneu ica es a ia «en s~spens»~ si no es p e- gun es quines són les condicions an opolbgiques i on ologiques i d'in e1,ligibili- a dels signes, i només una me a ísica po p opo ciona els c i e is iloso ics d'in e p e ació i de judici c í ic en e s el seu alo . 2. b'n jo dessusbs anciali za L'an opologia de Kicoeu és una c í ica al subs ancialisme que p e én el co- neixemen in ui iu del jo i que a d'aques un objec e ja cons i ui . L'au o se si ua, el1 na eix. en la adició de la enomenologia, i ol acompli - la ans o man -la en una he men&u ica3. E ec i amen , és sob e o el me ode de Husse l allo que li pe me a anca (a) des d'una eo ia del coneixemen , que és e- o ia del desconeixemen de si ma eix com a subs ancia. cap a (b) una de inició del ni el1 espon ani del jo com a o el con a i d'un «supo » de acul a s. a) La gnoseologia de Ricoeu pa eix de la p esencia i en de si ma eix a que dóna accés la educció eno nenologica. Pe o, pe una comp ensió del subjec e, aques a p i~ne a e i a és an abs ac a i buida que ha de se media izada pe les accions, ob es i ins i ucions que l'objec i en. La consciencia només apa eix amb l'ac e de decisió, és p esencia com a subjec e p ojec an i no p ojec a , és el ni el1 p e- e lexiu del jo. Pe an , o a p e esa e lexió sob e la consci6ncia només po se ja «in e p e ació» o e lexió conc e a: el Cogi o que es e lec eix en o l'uni- e s dels signes. 1. RICOEUR, P. (1969), Le co Z li des in e p é a ions. Essais dJlie 7~ é leu ique, Pa ís, &s. du Seuil. pp. 169 1260. 2. Ibid., p. 15. 3. RICOEUR, P. (1986), Du ex e d l'ac ion. Essais d'he méneu ique, 11, Pa ís, Éds. du Seuil, pp. 25-32. La p og essió eleolopica a a és de la eg essió a queologica E~ahona 20, 1993 i 19 b) La educció enomenolbgica obliga Ricoeu a es abli un hia us onamen- al en e la na u a co n a o ali a dels objec es i el subjec e: no hi ha una on olo- gia comuna ambdues eali a s, només un concep e pu amen o mal d'ésse , en el sen i de o allb concebible en gene al. L'abandonamen de l'ac i ud na u al com- po a allunya -se c í icamen de o dualisme an opolbgic i deixa de pensa el subjec e pe analogia amb el cos-subs ancia4. La enomenologia ensenya a mi a el cos p opi co n a cos-subjec e dins l'ex- pe iencia in eg al de l'e idencia de si ma eix, cos co n a exp essió d'in enciona- li a . Amb la in eg ació dins la consciencia del lligam amb el cos, ja no és possi- ble conceb e una elació en e cos i anima co n si ossin dues eali a s. El que hi ha són dos pun s de is a sob e el ma eix cos, conside a al ema i amen co n a cos p opi inhe en al Cogi o i co n a cos-objec e o e en e els al es objec es. El pas pe la enomelogia no pe me ampoc ecau e en la suposició d'un noü- men kan ia hipos a i za . La consciencia no an sols no es coneix co n a subs an- cia, sinó que, pe lase a ac i i a donado a de sen i , no po se ella ma eixa quel- co n ja cons i ui . Es essencial. de ca a a l'elabo ació d'una me a ísica del jo, conceb e'l com una eali a dinimica que ha de e -se a si ma eixa: si el jo només es coneix a a és de les ob es, és pe quk el1 ma eix es a a a és d'aques es. Ricoeu de ensa que és inagu an els posibles en el món co n un inagu a la se a p opia possibili a , que no 6s una mena de po encia a is o elica que p ecedix l'ac e; allb que un és no li e dona , sinó que depkn d'allo que a. Ha e descobe la consciencia p e- e lexi a co n a essencialmen «gene osa» o «conscikncia e s.. .» és ha e descobe que el subjec e és l'ésse que es de e mina a si ma eix. La consciencia és, en Ricoeu , una « asca», i no només on olbgicamen pa - lan , sinó a nbé co n a consciencia (en el sen i d'ap opiació) de si ma eixa. Jaque p ime ha de pe d e's en els objec es i ha de sepa a -se del cen e de la se a exis encia, ha de e oba -se; de mane a que el sabe e ade sob e un ma eix no és la p ime a e i a que es po cap a . sinó l'úl ima5. Pe aixb, la de inició que Ricoeu dóna d'aques a exis encia que no és subs ancia no e ins desp és que l'au o ha a anca en una in e p e ació de les e- p esen acions i ob es de la consciencia: L'exis encia és «es o c» i «desig», ene gia i indigencia. «Es o c» en el sen i de cona us de Spinoza, posició a i ma i a d'un ésse singula ; «desig» en el sen- i d'e os de Pla ó, amo que no es a mai sa is e 6. 3. El p e- e lexiu i els al es ni ells d'in encionali a Ricoeu no quali ica de «ni ell» el p e- e lexiu, pe o, si donem en aques eme un sen i uncional i no subs ancialis a, no hi ha d'ha e incon enien a e - ho. 4. RICOEUR, P. (1950), Philosophie de la olon é, 2. Le olon ai e e l'in olon ai e, Pa ís, Aubie , pp. 56,85 i 398. 5. Le co i li ..., pp. 103, 113, 322-324. 6. Ibid., pp. 24-25 i 442. 20 / En ahona 20, 1993 Mon se a Coll i Cala a) El p e- e lexiu és el ni ell p o u zd de l'home co zc e , dóna sen i , decideix i es decideix, s'a i ma en els seus ac es i s'exp essa espon iniamen ; és, pe an . el lloc de la pleni ud del llengua ge, on des aca la iquesa del símbol com a ma- ni es ació de la eali a humana i de o a eali a . b) El p e- e lexiu apossible la e lexió sego za, la é en ge men i n'és l'a el. Ricoeu s'acos a a l'he meneu ica de Heidegge i de Gadame pe exp essa l'a elamen del Cogi o o pla e lexiu en el su n o pla bn ic an e io i p io i a i8. Weidegge li ensenya que, p ecisamen pe qu?. p ime som en el món, podem oposa -nos objec es que cons i ui n, do ninem in e1,lec ualmen i ju gem. Gada ne li p opo ciona una e minologia enca a més adecuada: és la pe inenga la que a possible la dis anciació, que és in empció de la p ime a pe signi ica -la i que, al- ho a, li 6s consubs ancial. c) El p e- e lexiu és la «pe sona comple a», sín esi in encional, « e ce e me», unió eal i p ac ica en e els ni ells del ma eix subjec e. L'home eal és mediació en el1 ma eix en e dos ni ells d'in encionali a , l'un o ien a a l'in ini i l'al e al ini . En l'ob a Fiizi ude e culpabili e9, l'au o busca l'exp essió d'ambdós ni ells i, sob e o , de la sín esi en e ells, en els as- pec es del coneixemen , de l'ac uali zació i de l'a ec i i a : Pel que a al p ime , la e lexió in odueix una alca en e la pe spec i a ini a i el e b in ini . L'obe u a del jo al món és ini a pe la ecep i i a i la limi ació de pe spec i a; pe o, pel e de «pa la » de la p opia ini ud o pun de is a i d'a anga -se al sen i , la desbo da. 1 l'home conc e eali za la sín esi en e els dos ni ells esmen a s, sín esi que s'exp essa en l'«esquema». Ricoeu adop a el llen- gua ge kan ia: hi ha d'ha e un e ce e me que sigui homogeni, d'una banda a la ca ego ia, i d'al a al enomen, i que aci possible l'aplicació de la p ime a al se- gon. L'au o sub a lla la impo ancia de la imaginació en la in eg ació dialec ica de les dues onen acions de la in encionali a del subjec e. El ni el1 de ini ud de l'aspec e p ac ic o d'obe u a limi ada del nos e camp de mo i ació es po exp essa la noció de ca ac e , que esumeix una se ie de li- mi acions (amo p opi, sa is acci6 p o isional, ine cia, e c) i que és en esa a pa - i de la noció de pe spec i a; el ni ell d'in ini ud és exp essa amb la noció de e- lici a o de o ali a de eali zació, en esa a pa i de la noció de sen i ; i la mediació p ac ica amb la noció de cons i ució de la pe sona en el espec e, noció que p o- longa la d'imaginació anscenden al. 1, en l'aspec e a ec iu, el ni ell de ini ud es mani es a en el sen imen i al o plae ini i pa cial; el ni ell d'in ini ud en l'amo in e1,lec ual o goig espi i ual; i la sín esi d'ambdós en el Bwuó~, el sen imen humh pe excel.lencia, en e el píos i el ?iÓyo~, que es conc e a en les passions de eni , de pode i de ale , les quals p esen en alho a aspec es d'un i al e ni ell (do nini i dependencia). 7. Philosophie de la olon é, 1, pp. 57 160-63 8. Du ex e ..., pp. 46 i 57-59. 9. RICOEUR, P. (1960), Pkilosophie de la olon é, 11. Fini ude e ciilpabili é, Pan's, Aubie (l. L'11onze aillible). La p og essió eleolbpica a a és de la eg essió a queolbgica En ahona 20, 1993 ! 21 Quan a la elació en e els ni ells del ini i de l'in ini , Ricoeu en én que el segon és més o iginan que el p ime . El de ini ud no ha de se el concep e o ien- ado d'una an opologia iloso ica, pe qué la negació semp e l'és en elació al po- de d'a i mació; p ime és l'a i mació o igini ia, i la ini ud és només un índex es ic iu de la in ini ud. Pe o, com en un p océs dialec ic, en la «mediació hu- mana», l'a i mació o igini ia ha de «passa pe » la negació o di e encia exis en- cial. 4. Una iloso ia de la llibe ad Ricoeu no po acep a ni el de enninisme ni la eo ia de la llibe ad d'indi- e enciaI0. Acusa el pnme de con ond e consciencia i na u alesa a pa i de l'equí oc de l'ac i ud na u al, i de no di e encia el llengua ge de la me a ísica del de la ísica. ~ ~ Cen a la se a con es ació en la dis inció en e causa i mo iu: men e que la p i- me a po se coneguda i comp esa abans dels seus e ec es, de mane a que causa i e ec e poden se iden i ica s pe sepa a , el mo iu només apa eix com a ino iu d'una decisió, i no é sen i comple o a de l'opció que l'in oca; en un ma eix mo- imen , la olun a es de e mina i ecolza en mo ius o aons. Aques a ealció ci - cula en e mo iu i decisió mos a que, pe a un mo iu, de e mina no és causa , sinó unda , legi ima , jus i ica . Pe o, a di e encia de la adició que oposa mo iu a mobil -el pnme acional, el segon a ec iu-, que a del p ime la p emissa de la decissió i que elega el se- gon al egne de les causes, del qual l'home s'escapa pe la cla eda in el.lec ua1, Ricoeu en én que mol s n~o ius enen un componen de ida a ec i a, que in lueix en el ole an com les endkncies acionals. Desp és de les apo acions de la i- loso ia analí ica, Ricoeu " a i ica que l'agen no és només acional, ambé é de- sigs que inclinen ...; i que, o i no se -ne causa, el mo iu ambé explica l'acció, que no ésac e o decisió, sinó ambé passi i a , pe l'a elamen de l'exis encia en la na u alesa. L'al enia i a alida al de e minisme no és, doncs, la eo ia de la llibe a d'indi e kncia, pe que -pensa Ricoeu - no hi ha eleccions sense mo ius. La in- de e minació no és abskncia de mo ius, sinó llibe a de conside a al o al al e mo iu. Ricoeu a i ma una llibe a humana que és ealmen ac i i a , an en la de- cisió, que designa en el bui un p ojec e que depen de la olun a i que es a en el seu pode , com en l'acció conesponen , que ob e possibles en el si del eal i pe al ma eix subjec e. No obs an aixo, l'au o no a i ma una llibe a «in eg al» en el sen i que l'elecció os una c eació de alo s. La de e minació pe si ma eix no és només ac i i a , pe quk l'home decideix o in ocan mo ius que el1 no in- en a. En la llibe a hi ha una inicia i a de l'impuls i un pun de ecolzamen , una 10. Pliilosophie de la olon é, I, pp. 42, 65, 73,78 i 136. 11. Ricoeu , P. (1977), Les discou s de I'ac ion, Pa ís, Cen e Na ional de la Reche che Scien i ique. XE~ ahona 2% 1993 blon se a Coll i Cala ac i i a i una ecep i i a , pe o en eses co n si onnessin un ce cle i en una dialec- ica i a: el alo és econegu , saluda , descobe , pe o només apa eix co n a mo- iu possible d'una decissió, i no co n una idea no- empo al. Si bé la olun a busca en els alo s la se a legi imi a , l'a aluació depén de la olun a . B'aques a mane a, Ricoeu ebu ja dos ex ems en la iloso ia dels alo s: l'in elec ual~lisme i l'exis encialisme. L'elecció no és una conclusió Iogica a pa - i d'una delibe ació acabada sense p oblema. Un alo no es mos a el1 ma eix en una me la d'ape cepció pu a deslligada de la his o ia en la qual l'home col.labo a ac i amen . La delibe ació s'acaba només pe ob a de la llibe a i, si bé el alo és acolli , ho és pe la mi ada que « ol» eu e'l i no pas pe que s'imposi sense el « isc» de l'elecció. Pe b és una equi ocació a i ma que la olun a decideix so- bi ana nen , co n si el jo de eminés les aons de l'elecció; no es po accep a la conseqü&ncia: la llibe a -c eu Ricoeu - se ia compa ible amb un o d e qual- se ol de alo s. Ricoeu se si ua en e la eo ia de la in uició de alo s i la de la c eació de a- lo s12: en e la sub nissió de la p ime a i la ebel.lió de la segona. hi ha l'ac i ud p e-k ica d'escol a de la pa aula sob e l'ésse , de la qual hom no és o igen ni pos- seido : aques a pa aula é el pode de can ia I'exis encia humana, no pas pe que la olun a ebi la imposició d'una al a, sinó pe que I'home és capag de com- pe~zcl e. Amb la negació d'un jo anscenden al c eado i au oc eado , Ricoeu ol e i- a l'idealisme i l'a eisme13. Segons l'au o , la posició idealis a e lec eix una en- janga de la consciencia que es old ia au oposició i posició de o , o -e1 que és el ma eix pe Ricoeu - que es old ia ac e pu , sense cap mena de ecep i i a i sense ha e -se de so me e a cap legali a , adicalmen au onoma. Pe b la p ime a on de alo s, que 6s el cos, mos a ja que exis eix l'in olun a i, que no p ocedeix de la llibe a i al qual aques a només po consen i . 1, si bé Ricoeu conside a que una imposició de alo s compo a ia una alineació, con a la insinuació que la pa icipació de la olun a en un ésse més onamen al se ia co n la dimissió de I'esclau a les mans d'un al e, l'au o a ma que només econeixen alo s que la llibe a no ins i ueix aques a po a iba a la se a pleni ud: p ecisamen pe que el jo no quedi lluny de l'espe anga de deslliu amen o al, cal que accep i i aculli la necessi a «de so a» co n un índex del T anscenden . Només així é sen i la nega- i a de l'home a ana ins al lí ni del consen imen i a accep a el mal. Hi ha enca a un al e aspec e impo an a des aca : pe Ricoeu , la llibe a hu- mana és «allibe ado a». Ja que l'home no posseeix p ime allo que es, sinó que es a a si ma eix a a és dels seus ac es, i que ha de pe d e's en les se es eali za- cions pe e oba se, la llibe a humana és un p océs d'ap opiació del p opi jo o d'allibe a nen dels objec es en els quals la in encionali a es dispe sa. Pe aixo l'au o concep que la iloso ia o e lexió segona sob e l'ac e d'exis i és una k ica, en el sen i ampli d'spinoza, de p océs que condueix de l'alineació a la 1libe a l4. 12. Le co ~ li ..., pp. 439-440. 13. Philosophie de la olon é, 1, pp. 21, 32, 35-36,75, 170,449 i 451. 14. RICOELT, P.(1965), De l'in e p é a ion. Essai su F eud, Pan's. Eds. du Seuil, pp. 53. Le con li ..., p. 324 La p og essió eleolbgica a a és de la eg essió a queolbgica En ahona 20, 1993 123 El e que l'ésse humi no é cap més mane a d'onen a -se e s l'in ini que pas- san pel in ini i supe an -lo, cons i ueix la labili a hu lana i la possibili a del mal mo al i de la idola ia; aques s cons i ueixen en una p e e encia. pe pa de la lli- be a , del ni ell in e io , que només hau ia de se ni ja (enca a que imp escindi- ble) pe emun a e s el supe io i e s 1'Absolu . 5. En e la na u alesa i Déu Segons Ricoeu , sense so i enca a de la e lexió pu a sob e si ma eix i pel e que l'home conc e eali za mediacions en e els seus «p opis» ni ells d'in encio- nali a , es descob eix un ca ac e global de la eali a humana: un desplacamen o no-coincicidkncia de l'ésse huma amb el1 ma eix, una cons i ució on olbgica ines- able que consis eix a se nés g an i més pe i que el p opi jo. Pe explica aques a condició humana, el pensamen e lexiu no ha de có e a si ua l'home en elació a al es eali a s nés o menys complexes, in el.ligen s o independen s que el1 na- eix, pe exemple en e Déu i el no- es: sinó que en é p ou a mos a que l'home é in e media i e z si ma eix, en e el seu jo i el seu jo; pe que el ma eix ésse huma és ba eja, mix , es ipall, con lic e, d ama, sín esi agil, equilibn en una « ensió» pe - manen i dialkc ica en e l'a iació onginhia (ni ell in ini ) i la di e encia exis- encial (ni eil ini ). Pe o passa, a nés, que la e lexió es oba limi ada en descob i que el ni ell ini de l'home apun a a alló que depassa aques «pe so a» d'ell ma eix, i que el ni ell i ini apun a a alló que depassa «pe sob e». L'ac i i a humana eme a e- ali a s anscenden s a l'home, de les quals ep el sen i i la elació amb les quals no es po exp essa amb concep es pu s, sinó només a nb ima ges i símbols. La e- lexió an opólogica ha de ecó e alesho es a l'he menku ica pe descob i l'és- se huma com a « ensió» en e un ini (a) i un in ini (b) que el sob epassen. a) A Le olo z ai e e l'in olo z ai e Ricoeu ja mos a com la llibe a humana xoca amb l'in olu z a i absolu , allo ine i able i necessa i que «no depkn de mi>>: el ca ac e , l'inconscien i la ida biolbgica, que, sense au onomia i dins el Cogi o, apun en al sen i que e dona i que un només po « eb e», enca a que, pel con- sen imen , l'in egn en la llibe a . En de ini i a, l'in olun a i absolu in eg a en el Cogi o apun a a la na u alesa: eali a empí ica, espai, empo ali a . 1, pe a una e lexió pu a, no hi ha sis ema concebible de la llibe ad i de la na u alesa; només una pok ica de la olun a que hagi e la ol a pe les exp essions humanes po mos a la sín esi que l'home conc e eali za en e ambdues, i con e i la pa a- doxa en conciliació. A pa i de la conside ació del me ode psicoanalí ic, a De 1 'in e p é a ion. Es- sai su F eud, Ricoeu p ecisa el concep e d'in olun a i absolu amb el d'a queo- logia del subjec e15, és a di , amb el de o alló que, pe a un ma eix, és a caic no només en el sen i de passa (an e ion a c onolbgica) sinó ambé en el sen i de 15. De l'in e p é a ion, pp. 384, 407, 425 i 453. EEn ahona 20, 1993 Mon se a Col1 i Cala dona , i que no po se exp essamen , sinó només assenyala pels símbols que el mani es en. En e elc aspec es a queolbgics, a Ricoeu li me eix una a enció especial l'in- conscien accessible només pe la psicoanilisi, ecnica que p o essa una sospi a que a més enllh de la sup essió de l'ac i ud na u al, pe que a i ma el desconei- xemen de les mo ii~acio zs p o undes de la consciencia. Ricoeu pensa que un ce ealisme de l'inconscien és, pe al ilbso , una e apa cap a una e i a sense il.1~- si6. La psicoanilisi oba una eali a del ma eix ipus que la de l'a queologia o de l'es a ig a ia, i descob eix les lleis que egeixen els seus mecanismes. A a bé, pe Ricoeu , el e ús de l'idealisme de la anspa encia de la cons- ciencia no ha de desemboca de cap mane a en un dogma isme de l'inconscien que aci d'aques el pi-incipi explica iu de la ma eixa consciencia. Aques a eona. en edui les ene gies supeno s a les in eno s, condemna ia la e lexió a es a ali- neada i «deslliu a ia» de la esponsabili a de se lliu e, pe o, a més a més, in a- lida ia la asca del psicoanalis a, que no es podna conside a el1 ma eix conscien- cia no enganyada. L'au o e ec ua una ela i i zació de l'inconscien inspi ada en Kan : mos a que l'inconscien és cons i ui (en un sen i epis emolbgic i ans- cenden al) dins i pe l'he meneu ica; és ela iu a les egles pe a desxi a -lo, a una al a consciencia i a la pe sona singula de l'analis a. Aixo ol di que l'incons- cien no és una eali a absolu a, sinó que només exis eix com a eali a diagnos- icada, segons les ope acions que li donen sen i . Aques a ela i i a de l'incons- cien pe me e usa un ealisme ingenu, con a el qual Ricoeu diu i epe eix que ((l'inconscien no pensa pas»16. L'au o p ac ica així, en e s l'inconscien , una mena de educció anscenden al que suposa com una « o nada» des del descen- amen del sen i en elació a la consciencia immedia a: Si bé la consciencia im- media a no po p e end e l'adequació a si ma eixa, només hi ha descen amen i econeixemen de l'inconscien pe a una co zscikncia. b) 1 és que el descen amen de la consciencia és doble. Hi ha un alue lloc d'o igen del sen i que la a a anca enda an , la eleologia del subjec e17. Pe F eud ma eix, la asca de despossessió del sen i conscien només es a en unció de la asca de ep esa del sen i ; és ambé una p og essió. 1 la consciencia ha de descobn i d'acep a que el e d'esde eni conscien ampoc no li pe any, sin6 que pe any al sen i que es a en ell. La eleologia és el lloc de les signi icacions que i en enda an el subjec e, en el cu s que les a ossega i que les a depassa -se. Així com Ricoeu enia en comp e l'he meneu ica eudiana abans de o mula el concep e d'a queologia, passa a a pe l'he meneu ica hegeliana pe al de p ecisa el com del c eixemen eleolbgic de la consciencia: ella a anqa pe un mo imen de sín esi p og essi a, en el qual cada momen ep el seu sen i del momen següen , de mane a que el sen i inal és im~nanen a cadascun dels passos an e io s. 1 aques mo imen s'objec i a en les ins i ucions, els monumen s, les ob es d'a i de la cul u a, sím- 16. Pkilosopliie de la olon é, I, pp. 364 i 368. De l'in e p é a ion, pp. 418-425. Le con$i ..., pp. 105- 109. 17. De l'in e p é a ion, p. 444. La p og essi6 eleolbgica a a és de la eg essió a queolbgica E~ahona 20, 1993 i 25 bols i igu es co n les de l'«Espe i » de Hegel. La consciencia no c eix, doncs. pe una in ospecció ni pe un coneixemen inmedia , sinó ap opian -se el sen i que esideix en les mani es acions en que la ida de l'espe i s'objec i a. Pe o la eleologia és índex del T anscenden , que no és, co n no ho és l'in o- lun a i absolu , accesible a la e lexió. En aques aspec e, doncs, Ricoeu no es á d'aco d amb Hegel. Si bé la consciencia és una asca que no es a assegu ada ins a la i, aques a no és una i donada al desplegamen de les igu es de l'espe i co n a sabe absolu , sinó unap omesa a a és dels símbols del Sag a . Qualse ol sím- bol es esis eix a se edui a un coneixemen acional, i diu més que la iloso ia, pe o els símbols del Sag a mani es en la dependencia en e s una «da e a» me1 absolu a d'exis encia, que només po se «apun ada». Pe Ricoeu , « eleologia» equi al a «es~a ologia»'~. La ensió de l'ésse huma en e els seus p opis ni ells d'in encionali a -des- cobe a ja pe una e lexió pu a- queda, doncs, en Ricoeu , co n pe llongada pels seus ex ems -segons allo que descob eix una he meneu ica dels símbols- co n a ensió en e els sen i s ebu s des d'un passa i des d'un u u que no són ob a del subjec e. La llibe a esde é co n a al si uada i en ensió en e la na u a i el T ans- cenden . 1, ja que el T anscenden és «l'aI a de o a a queologia i l'o ~zega de o a eleologia~'~, sens dub e que, pe Ricoeu , el descen amen que a a anca la consciencia enda an domina sob e el p ime descen amen , enca a que no es pu- gui e sense ell. 6. L'home, au o d'una sín esi dialkc ica Hi ha una a iació clau en l'an opologia de Ricoeu , pel que a al p océs pel qual el subjec e es a a si ma eix: l'home només po assoli l'in ini passan pel i- ni , que li és, així mi ja imp escindible. Aques a ac i i a humana és més impo an que el e que l'home ingui en si ma eix dimensions de ini ud i d'in ini ud (de passi i a i d'ac i i a , de necessi- a i de llibe a ) i que el e que es igui si ua en e l'ésse i el no- es o en e Déu i la ma e ia, pe que a que la elació en e els p opis aspec es humans no sigui de complemen a ie a , sinó dialec ica: la p og essió eleolbgica o esca olbgica es a a a és de la eg essió a queolbgica. Una segona conseqüencia ha de se des acada ambé: l'ambigiii a de les c eacions humanes i de l'home ma eix, au o de mediacions. La ca a ini a, ex- e na, a caica, sensible, ebuda, de o a ac uació i de o p oduc e humans amaga i ma zi es a alho a i semp e una in enció in ini a, in e na, p ospec i a, in el.lec ual, ac i a, que només po se exp esada pe la p ime a. 1 una e ce a conseqüencia, enca a, és el e ús de dues possibles ac i uds d'alineació en la asca d'esde eni pe sona: I ) de o in en de p escindi de l'empí ic i de la ini ud, cosa que en una e lexió segona es adui ia en un idea- 18. Le con li ..., pp. 325-329 19. [bid., pp. 26 i 171.