Pe i encia
i
c í ica
de la 11.lus ació a l'Idealisme*
Ramon
Valls
Plana
ABSTRACT
(Con inui and C i ics o he Enligh me z in he Idealism)
The Ge man idealis s belie ed ha a philosophical e lexion was no
possible independen ly o he enligh ed c i ic, and, hough keeping a om
ce ain aspec s o ha c i ic, hey gene ally accep ed he esul s o he a ionalis
shake in he ield o eligion, me aphysics, e hics, aes he ics, na u al sciences
and such social sciences as economy and law. The Ge man Enligh men had
ce ainly depa ed om he F ench Enligh men , and i alism had con on ed o
mechanicism; ne e heless, his i s e ision o Enligh men had no weakened
i s p inciples. The Ge man idealis s p oceeded u he , p oclaiming he p imacy
o eedom beyond eason and he undamen al cha ac e o e hics. The au ho
analyzes ha p ocess on he basis o a co nmen a y o
The oldes p og am o he
sys em o Ge man idealisnz
and o Hegel's wo ks.
Abans d'en a en la ma e ia p opia d'aques a con e encia, ull e una cu -
a e lexió sob e el plan ejamen global del cu s que em e suggenda pel í ol i
sub í ol.
Re isem la Il~lus ació pe al d'il.lumina -nos sob e la p egun a que a ui
ens p eocupa, a sabe , si la cul u a mode na, que és enca a l'única que enim a
les mans, l'hem de conside a de ini i amen acassada o igen .
1
si la p egun a
no es deixa con es a d'una mane a allan , com c ec, a a o del acas de ini iu
o de la igencia o al de la modemi a , sinó que cal dis ingi -hi aspec es, olem
sabe quins alen i quins no alen a ui pe a nosal es, pe als que no sabem ben
bé si som o no som pos modems.
Pe que sembla que l'única cosa que sabem de la pos mode ni a és la se a
olun a de posa -se més en@ de la modemi a i acolli -se a un pensamen
al
qual no a e gonya con essa -se debil.
*
LL'a icle de Ramon Valls Plana.
Pe i ?ncla
i
c í ica de la Il.lus ~ació a l'ldealis ne,
a se
p esen a com a con e encia a les
iX
Jomades de Filoso ia dedicades al ema
Re isió de la Il.li s a-
ció (El -acas o igencia delp ojec e de la mode ni a ).
o gani zades pel Depa amen de Filoso ia de
la
UAB
del 29 de eb e al
4
de ma $ de 1988.
Pod íem pe d e'ns en un ma c de p egun es p ou in e essan s. Pe que, en
gene al, la necessi a de e isa un p e e i ? Pe que ens po ensenya simplemen
úna llicó o pe que és enca a e1 i a de la nos a si uació? Pe que, més en con-
c e , e isa p ecisamen la Il.lus ació? Em sembla que hi anem basicamen pe
dos mo ius: pe quk no hem pe du del o la con ianca en la aó (que pe a Hegel
e a condició ineludible del iloso a ) i pe quk la aó i1,ius ada no e a una aó
massa nonolí ica. Ambiciosa i p e ensiosa sí que ho e a, pe o no an ce amen
co n ho ou la aó hegeliana. Compa an les dues, la aó il.lus ada e a nés a ia-
da i plu al, mes despis ada i jo e. Pe aixo ens o e eix un camp on hi ha nés pe
ia allo que ens ha de se ú il i no ens posa da an d'una opció an global co n
ho a la aó hegeliana, la qual ens aboca a un «ho aga es o ho deixes» del qual no
ens sen im capacos.
En la si uació en que ens obem, desonen a s, con essem-ho, ens sen im
més a e s pe epoques co n el Renaixemen o la Il.lus ació, en les quals no hi ha
una o ien ació do ninan del pensamen , sinó que hi pul.lulen mol es coses, o es
a ac i es
i
po se incompa ibles. Hi acudim pe quk sen im, po se de mane a
con usa, que cal ep is ina -nos, o na als o ígens, no pas pe a any de oma en-
e e, silló pe ce ca els ele nen s nés ius del passa que nés ens poden se i
pe llenca un u u ince .
És signi ica iu que un au o co n Foucaul aci una cosa així en el seu co-
negu semina i de l'any 1983 (publica el 1984) sob e el ex de Kan
Was
is
Aujkla ung.
En el ex de Kan del 1784 i en el ex complemen a i de
l'any 1798 sob e la Re olució F ancesa. Foucaul hi eu un model de p egun a
que enca a 6s igen , a sabe , quina és, co n és la nos a ac uali a , quin és el
camp ac ual d'expe iencies possibles? Deixa é a a de banda aques seminan de
Foucaul , pe quk l'he ci a solamen com a signi ica iu del ecu s ac ual a la
Il.lus ació. Pe o ull deixa cons ancia d'una cosa: Foucaul eu en Kan , en
qui la 1l.lus ació és del o madu a, la undació de dues adicions c í iques que
han es a igual~nen igen s en la modemi a . La del pensamen analí ic, que es
p egun a pe la e i a en gene al, i la del pensamen que es p egun a pe la nos-
a ac uali a . Foucaul acaba p enen pa i pe aques a segona adició,
a
la qual
a nbueix la ece ca d'una on ologia de nosal es ilia eixos, i d'una mane a una
mica so p eneil enume a jun s Hegel i 1'Escola
de
F ank u , Nie zsche i Max
Webe , com a au o s que han segui aques a o ma de e lexió des de la qual el
na eix Foucaul ha in en a eballa l.
Desp és m'he de e e i especialmen a Hegel, au o pe al qual ou de e mi-
nan la ecepció c í ica de la 1l.lus ació. A a, pe o, no puc deixa de di que a mi
em sembla que les dues adicions que Foucaul dis ingeix a pa i de Kan no
són en el ~na eix Kan an sepa ades co n el semina i de Foucaul po e c eu e.
Ce amen en Hegel no ho són. La necessi a de unda el discu s epis emic uni-
e sal és an in ensa en Hegel co n la necessi a de adica -lo en l'expe iencia i
en l'analisi de la con empo anei' a .
1.
El ex del semina5 de Foucaul s'ha publica en cas ellh, adui pe Edua do Bello a
La
c i-
sis
de
lu
uzdn,
edición p epa ada po F ancisco Ja au a, Sec e a iado de Publicaciones, Uni e sidad
de Mu cia
1986,
pp.
13-24
Ad ecem-nos ja a la 11.lus ació i comencem una mica més en e e de Kan .
Sé que a ui el ma eix concep e d'Il~lus ació al com a esul a ope a iu pe a
Haza d2 i pe a Cassi e 3 és qües iona pe Tonelli4, pe o de o a mane a con inua
essen ope a iu pe ap oxima -nos al pensamen del segle
XVIII.
En el ex de
D'Alembe que Cassi e ci a al comencamen del seu llib e, hi enim enca a una
bona desc ipció del p og és, que ja es eia e iginós, de les ciencies de la na u-
alesa, i, sob e o , hi enim una desc ipció ben alida de l'e e esckncia c í ica
p o ocada pe la iloso ia que «a aca amb iolencia o el que se li posa al da an
...
D.
«To ha es a discu i 4iu D'Alembe -, anali za , emogu , des dels p in-
cipis de les cikncies ins als onamen s de la eligió e elada, des dels p oblemes
de la me a ísica ins als del gus , des de les qües ions eolbgiques ins a les de
l'economia i el come $, des de la polí ica ins al d e na u al i el ci il». A any,
doncs, pe onamen a el discu s cien í ic, i cn ica de qualse ol a i mació amb
p e ensions d'objec i i a ; heus ací una cons an de l'espe i il.lus a que ens se -
eix enca a pe econkixe -lo.
A a bé, la isió que l'idealisme alemany ingué de la Il.lus aci6 ou ce a-
men aques a. Els idealis es no c egue en possible iloso a al ma ge de la cn ica
il.lus ada i, pe mol que c i iquessin la c í ica, accep a en en gene al els esul-
a s de la sacsejada acionalis a en el camp de la eligió i de la me a ísica, de
l'k ica i de l'es k ica, de les cikncies de la na u a i de les cikncies socials com
l'economia i el d e . És ben ce que la 1l.lus ació alemanya ja s'ha ia dis ancia
de la 11.lus ació ancesa i que, en el momen en que l'idealisme nasqué, pe so-
na ges com Lessing, He de i Kan ja ha ien co egi els ancesos en la se a i-
sió de la his o ia, de la eligió o de l'a classic. El i alisme alemany ja ha ia
plan a ca a al mecanicisme ancks; els componen s passionals de l'a classic ja
s'ha ien des aca o con emplan el g up escul 6 ic anomena Laocoon ; ha ia
augmen a ambé una ce a comp ensió de les eligions e elades, amb els com-
ponen s imagina ius i sen imen als que els són p opis, e c., pe o aques a e isi6
p ime a de la 1l.lus ació no ha ia debili a gens ni mica la p imacia de la aó ni
la se a o ca cn ica. Sob e aques a base els idealis es p engue en una posició
cla a i decidida.
Cal llegi , pe quk és un ex del o adequa al nos e assump e, algunes a -
lles del documen anomena «P og ama més an ic de sis ema de l'idealisme ale-
many» del qual no sabem l'au o . pe o sabem que es mo ia dins del ce cle dels
jo es idealis es5:
«
...
els homes il.lus a s i els que no ho són (el poble) han de
dona -se inalmen les mans, la mi ologia ha d'esde eni ilosb ica pe al que el
2.
PAUL HAZARD,
Pensanzie l o eu opeo en el siglo XVIII,
Guada ama, Mad id 1958.
3.
ERNST CASSIRER,
Filoso ia de la Ilus ación,
Fondo de Cul u a Económica, Mkxico 1943.
4. La e e encia a Tonelli es po eu e a l'a icle «Ilus ación» del
Diccio ~a io
de
Filoso ia
de
José Fe a e Mo a.
5.
El
ex del «P og ana
més
an ic
...
»
acompanya d'una col.lecció d'excel.len s es udis, po
eu e's a
My hologie de Veinun ,
H sg.
on Ch is oph Ja nme und Helmu Schneide . Suh ka np,
F ank u 1984. Una aducció cas ellana es oba a G.W.F. HEGEL,
Esc i os de Ju en ud,
Fondo de
Cul u a Económica, México, 1978. pp. 219-220.
També
se n'ha publica una aducció ca alana com
a apkndix a la aducció de Jo di Llo e de
F.
SCHILLER,
Cu es sob e l'educució es e i a de l'ho ,~e,
Laia, Ba celona, 1983.
poble es o ni aonable, i la iloso ia ha d'esde eni mi ologica pe al que els
ilbso s es o nin sensibles. Lla o s egna i en e nosal es la uni a e e na. Ja
cap al a mi ada de menysp eu, mai més la cega emolo del poble da an els
seus sa is i cle gues
...
lla o s egna ii la llibe a i la igual a uni e sal dels
espe i s!)). Es ac a d'un es imoni di ec e, del o idedigne pe quk no es a a
des i ia a publica -se, de la c eenca dels jo es idealis es, abans del inal del se-
gle XVIII, en l'allibe amen de la llumani a pe la aó; aquells e s onamen als,
p ecisainen , que segons Kan cons i ueixen l'esskncia de qualse ol ac i ud
i1,lus ada. La no a gene ació con inua idel a l'ideal de la eligió acional que
olia Lessing. Com o s els il.lus a s, els idealis es olien la i de la submissió
del poble als cle gues i a les au o i a s. També ells aspi a en a la di usió popu-
la de la aó i a la llibe a de o s i osmula en aques s desi jos amb les ma eixes
pa aules amb que ho eien els il.lus a s. Pe o al ma eix emps hom eu un pas
enda an . El ina eix documen p oclama, al comencamen , la p imacia de la lli-
be a pe damun de la aó, el ca ic e més onamen al de l'k ica pe da an de
la me a ísica.
La llibe a des d'a a, en e ec e, se a a el de la aó i no el seu de i a .
A
més,
el componen es k ic, sensible i passional de la no a eligió no és acciden al o
a egi . La na u a i el seu coneixemen se subo dinen igualmen a l'k ica. El docu-
me i , pe an , e is pe me eu e de mane a global i exp esi a la pe i kncia de
la Il~lus ació dins l'idealisme.
Pe eu e ins a quin pun Hegel assimili aques p og ama, cen em-nos
p i-
me anien en la eligió, com el1 ma eix a e -ho. El seu esc i i ula
C eu e
i
sahe .6,
de l'any
1802,
comenca de mane a ben signi ica i a pe a nosal es.
Hegel es e e eix des de l'inici de l'esc i a les males elacions que des de sem-
p e han man ingu aó i eligió, pe di immedia amen que la si uació ha can ia
«a a» o almen , de mane a que la ella oposició ha enascu en el si de la ma-
eixa iloso ia. Ha esde ingu un p oblema pu amen ilosb ic explica la elació
en e c eu e i sabe . L'al.lusió a l'k ica kan iana i als seus pos ula s
és
palesa.
Hegel con inua: si en al es emps la e ha ia e escla a la aó, la aó a sen i
desp es
de
mane a ine i able (iihc wiizdlich) la se a absolu a au onomia i «a a»
esul a que la liquidació de la eligió posi i a (accep ada pe au o i a de la e e-
lació, ni acles
i
al es coses se nblan s), que la 1l.lus ació ha ia c egu e , s'ha
queda an iquada. 1 aixo és així, no solamen pe quk Kan , diu Hegel, a pe d e
el sen i més p opi de les o mes de la eligió e elada, sinó pe quk en el1 ja no
apa eixen con? a dignes de ene ació. Hegel co egi i Kan ene an els dogmes
ini a i i enca na o i del cns ianisme, pe o els p oclama i con o mes a aó, no
supe io s a ella.
Be o a mane a, en l'esc i que a a ens ocupa, Hegel a i ma de mane a ben
ei-niinan que la ella polkmica eneix en el si de la iloso ia. Vol di , pe an ,
que si be honl po conside a la ic o ia de la aó il.lus ada sob e la e com a
ic o ia pí ica, pe quk els con ingu s de la eligió eneixen, la ic o ia, pe o, és
de ini i a, pe que la eligió no subsis eix com a imbi sepa a ni supe io .
6.
G.W.F.
HEGEL,
Glailhe i
i nd
!Vi. sen,
inclbs
en
el ol.
2
de les ob es de
Hegel
publicades a 1'
edi o ial Suh kamp
de
F ank u ,
1986.
Ha en posa així les coses, és ben acil de comp end e que Hegel emp en-
gui una eelabo ació i ans o mació del concep e de aó pe al de e -lo compa-
ible amb els con ingu s posi ius de la eligió e elada. Aques a ans o mació no
es a a a la aó gens de o ca c í ica o nega i a. Es més, li n'augmen a h, pe quk,
co n deiem, no solamen la a h capac d'assimila aquells con ingu s, sinó que
subo dina a polí ica,
a
i eligió a la aó iloso ica. Hegel no mi a pels camins
del oman icisme adicionalis a, simplemen es au ado de la eligiosi a me-
die al, sinó que s'o ien a a cap a la eligió del u u , semp e dins dels pos ula s
basics del acionalisme, o insu lan -hi, co n diu Fe a e Mo a7, pa e isme i ck-
ega emocional. Tampoc ani a Hegel en la di ecció igualmen omh ica d'es a-
bli el p ima de la in uició i del sen imen . La in uició se a en el1 solamen un
pun d'a encada abs ac e i insa is ac on del discu s de la aó, que solamen es-
de ind a sa is ac o i quan comple i el cu s demos a iu i necessan. Sols el sis e-
ma comple a i ica i dóna alidesa plena a la p ime a in uició, p ecisamen pe -
que li dóna conc eció.
Desp és d'una lla ga analisi de les iloso ies de Kan , Jacobi i Fich e, o ien-
ada a e cla a la impo encia d'aques es iloso ies d'assumi la asca p opiamen
ilosb ica de lliga ini i in ini , l'esc i de Hegel sob e c eu e i sabe acaba amb
aquel1 amós pa ag a sob e el Di end es San especula iu. Hegel hi ci a un au o
p ou signi ica iu dins aques con ex co n és Pascal, que ha ia pa la d'un Déu
pe du en l'home. El pu concep e de la aó, escnu Hegel, que és la in ini ud co n
a abisme del no- es que s'engoleix o l'ésse , ha d'in eg a dins seu l'in ini do-
lo que ins a a ha ia p es sola nen o ma his b ica i que co n a sen imen s'ex-
p essa a en la du a pa aula segons la qual Déu ha mo . Aques a nega i i a i do-
lo , Hegel els in eg a, doncs, dins la aó, o ans o man -la. Con e eix la
nega i i a (dolo , mo ) en el mo o de la idea sup ema i, d'aques a mane a, c eu
Hegel, la iloso ia dona a no a ida, co n a exis encia ilosb ica, a allb que ins
a a, dins la eligió, e a simplemen exigencia mo al de sac i ica l'exis kncia em-
pí ica. To in eg an aques elemen d'absolu a nega i i a , la iloso ia guanya a
la idea de la llibe a absolu a que es dóna i es ecob a en la o al nega i i a .
Desapa eixe a allb g a ui' i in unda an de les iloso ies dogmh iques co n de
les e elacions, pe al que solamen la du esa de la nega i i a pugui essusci a
la o ali a més ele ada del posi iu i del nega iu, enlai ada, sí, pe o engloban la
se ie a del dolo des del seu onamen més p egon.
A pa i d'ací el p og ama de la iloso ia de Hegel és p ou pe ila . La iloso-
ia ho comp en o ella ma eixa. Dige eix, a p opi, so a la o ma de concep e de
la aó, el pnncipi ma eix de la eligió e elada i solamen li es a, lla ga asca pe
ce , elabo a més p ecisamen la con ínua p esencia de la nega i i a dins el con-
cep e. Aixb és p ecisamen la dialec ica; i la iloso ia es a especulació necessa-
ia, cap ació del posi iu que implica el nega iu.
Hegel pensa que d'aques a mane a duu a eme pe ec amen la c í ica de la
eligió que la 1l.lus ació ha ia comenca . La 1l.lus ació no l'ha ia pogu eali -
za sence a pe que el seu concep e de aó e a massa abs ac e i senzill. E a sola-
7.
«Roman icismo». FERRATER MORA.
Dicciona io
de
Filoso ía,
Alianza Edi o ial, Ma-
d id
1982.

ien posi iu, sense engloba la nega i i a . Aques a e a la causa de la se a supe -
iciali a , que li eia pe d e la p o undi a de les ep esen acions eligioses del do-
lo i la no . Pe o les ep esen acions són un lími , no solamen pe a la eligió
sin6 ambé pe a la iloso ia. Un lími que cal supe a pe ana més enlli de la se-
pa ació que la ep esen ació ixa, la sepa ació en e posi iu i nega iu. en e ida i
mo , en e ini i in ini . Aques a supe ació és el concep e ilosb ic.
A la
Feno ne zologia,
Hegel a u11 pas enda an en l'elabo ació de allada
d'aques a in ussuscepció de la nega i i a en el concep e absolu . Sap que la se a
esi ho o i za ii la conscikncia eligiosa, pe b aixb no el de é. Dins el capí ol pe-
núl im de la
Fe zonzenologia,
el se e, a ii el eco egu pe les eligions no c is-
ianes i pe la eligió e elada, o sigui pel c is ianisme, i conclou i. a l'úl im ca-
pí ol, que la uni icació úl ima co espon a l'au oconscikncia, és a di . a la
iloso ia mode na madu ada, a la subjec i i a mode na econciliada ainb la se a
objec i i a . El concep e és al16 que uni ica i e oba els con ingu s mo s de la
eligiós.
U i especial elleu p esen a, a la
Fe zonze zologia,
la secció des inada a es u-
dia la Il~lus ació~. Hegel con empla p ime amen la llui a de la 1l.lus ació con-
a la supe s ició i, a pa i d'aixb, ansi a in~ a dedui el «concep e onamen al
de la Il~lus ació» o basan -se en la u ili a . Mi jancan la u ili a , Hegel a iba
ye i a allb que en én com a e i a de la 1l.lus ació. Pagines una mica en e es-
sades que, segons Hyppoli el0, con enen el de all i l'abas especula iu del con-
lic e en e 1l.lus ació i e, que in en a é a a esumi en unció de l'objec e
d'aques a con e encia.
El pensamen lliu e de la 1l.lus ació obn el con lic e amb la eligió. compo -
an -se com a in el.lecció pu a, que es decla a a incompa ible amb la e. Pe o en
conside a la e com un objec e de la se a c í ica li econeixia una exis encia,
nalg a o , que no pod ia explica en un món p esump i amen egi pe la aó.
La pu a in el.lecció, així empob ida, enia a pa a a l'empi isme i a l'u ili a is-
me, única na ie a de lliga el conjun de les en i a s ini es. Sepa ades de l'in i-
ni , solamen podien se les unes pe a les al es, i la mo al social esde enia ino-
al economica. La me a ísica de la 1l.lus ació e a deisme o ma e ialis ne. Pe o
l'úl im pas de la iloso ia il.lus ada e a ja la supe ació incipien quan a i ma a
l'au onomia mo al de l'ésse hu ni (Rousseau i Kan ). Aques a és p ecisamen la
e i a nés al a de la aó il.lus ada, pe b a a, en ella i com hem is , hi eneix
la ella oposició en e e i sabe , que Hegel supe a amb el seu concep e especula-
iu ama a de nega i i a . A a
bé,
aques a nega i i a , Hegel no la po assumi
dins la iloso ia, sinó desp és que la Il~lus ació ha o igina la Re olució
F ancesa i ha e amb ella l'expe ikncia del e o en el qual els e oluciona is es
de o a en a ells ma eixos.
8.
G.W.F.
HEGEL,
Fe zomenologia de I'Espe i ,
ol.
2,
aducció de Joan Lei a. Laia, Ba celo-
na
1985,
pp.
309-31 1.
9.
Ibíd.,
pp.
94
i
SS.
1Q.
JEAN
HYPPOLITE,
Genese e S uc u e de la Phé zomé zologie de
1'
Esp i de Hegel,
Aubie ,
PUns
1946,
pp.
413
i
SS.
Com a conclusió, m'ag adana desp end e algunes a i macions. La p ime a
d'elles no po se al a que laja insinuada al comencamen : el ecu s a la 11.1~~-
ació, no el em pe queda -nos-hi, sinó pe ep is ina la aó; pe que la aó, lla-
o s com a a, és el alo més ce de la humani a , l'eina més e icac d'emancipa-
ció. Pe aixo omem
a
llegi i ellegi el ex de Kan i ula
Vas is Ail kla ung?
Cal di , pe o, quelco n més. La aó és l'únic lloc de anspa encia del cos i de
l'expe iencia. La aó sola aona malamen . Ha de pensa amb el cos, algui l'ex-
p essió.
A
més, cal aona amb co a ge, pe que ella no po deixa de se c í ica ni
au oc í ica. Ens ho ensenyi Kan i enca a ens ho ensenya.
Una segona a i mació que cal e eni és l'absolu esa de la llibe a , la e i a
de la 1l.lus ació segons Hegel. L'idealisme ac a de con e i aques a esi en
p incipi, o econeixen ha e -la ebu de la Il~lus ació. Fins i o aquells que
han comenca a dub a de la aó pe que diuen que n'han con empla els excessos,
no deixen d'a i ma la llibe a com a alo sup em. El alo de l'home au aquí
i, e mamen aga a s
a
la llibe a , hem de supe a qualse ol u ili a isine que ens
po i a la u ili zació de l'home pe l'home. És als que la aó hagi acassa o
s'hagi esgo a . Fins i o Hegel? a les
Llicons sob e ilosoj'iu
de
la Izis o ia uni e -
sal,
eu el alo sag a de l'indi idu en el e que aques és semp e el lloc on en-
ca a so geix o po so gi el u u , el lloc on es poden e ela no es dimensions de
la acionali a his onca.
Finalmen , jo no oldna e incompa ibles la aó onamen ado a del diccu s
cien í ic i la aó que pensa la si uació his b ica. La asca de la iloso ia no s'ha
acaba i ella no po se al a cosa que aó, pe bé que a ui sabem que ella no po
se simplis amen uni icado a i o ali zado a. Pe o a mi m'espan a que algú, pe
ugi d'aques a emp ació de la aó, enca a que sigui pe di alguna cosa, p opug-
ni un pensamen debil. El pensamen , si ho és, és semp e co a jós.