Pervivència i crítica de la Il·lustració a l'Idealisme

Pe i encia i c í ica de la 11.lus ació a l'Idealisme* Ramon Valls Plana ABSTRACT (Con inui and C i ics o he Enligh me z in he Idealism) The Ge man idealis s belie ed ha a philosophical e lexion was no possible independen ly o he enligh ed c i ic, and, hough keeping a om ce ain aspec s o ha c i ic, hey gene ally accep ed he esul s o he a ionalis shake in he ield o eligion, me aphysics, e hics, aes he ics, na u al sciences and such social sciences as economy and law. The Ge man Enligh men had ce ainly depa ed om he F ench Enligh men , and i alism had con on ed o mechanicism; ne e heless, his i s e ision o Enligh men had no weakened i s p inciples. The Ge man idealis s p oceeded u he , p oclaiming he p imacy o eedom beyond eason and he undamen al cha ac e o e hics. The au ho analyzes ha p ocess on he basis o a co nmen a y o The oldes p og am o he sys em o Ge man idealisnz and o Hegel's wo ks. Abans d'en a en la ma e ia p opia d'aques a con e encia, ull e una cu - a e lexió sob e el plan ejamen global del cu s que em e suggenda pel í ol i sub í ol. Re isem la Il~lus ació pe al d'il.lumina -nos sob e la p egun a que a ui ens p eocupa, a sabe , si la cul u a mode na, que és enca a l'única que enim a les mans, l'hem de conside a de ini i amen acassada o igen . 1 si la p egun a no es deixa con es a d'una mane a allan , com c ec, a a o del acas de ini iu o de la igencia o al de la modemi a , sinó que cal dis ingi -hi aspec es, olem sabe quins alen i quins no alen a ui pe a nosal es, pe als que no sabem ben bé si som o no som pos modems. Pe que sembla que l'única cosa que sabem de la pos mode ni a és la se a olun a de posa -se més en@ de la modemi a i acolli -se a un pensamen al qual no a e gonya con essa -se debil. * LL'a icle de Ramon Valls Plana. Pe i ?ncla i c í ica de la Il.lus ~ació a l'ldealis ne, a se p esen a com a con e encia a les iX Jomades de Filoso ia dedicades al ema Re isió de la Il.li s a- ció (El -acas o igencia delp ojec e de la mode ni a ). o gani zades pel Depa amen de Filoso ia de la UAB del 29 de eb e al 4 de ma $ de 1988. Pod íem pe d e'ns en un ma c de p egun es p ou in e essan s. Pe que, en gene al, la necessi a de e isa un p e e i ? Pe que ens po ensenya simplemen úna llicó o pe que és enca a e1 i a de la nos a si uació? Pe que, més en con- c e , e isa p ecisamen la Il.lus ació? Em sembla que hi anem basicamen pe dos mo ius: pe quk no hem pe du del o la con ianca en la aó (que pe a Hegel e a condició ineludible del iloso a ) i pe quk la aó i1,ius ada no e a una aó massa nonolí ica. Ambiciosa i p e ensiosa sí que ho e a, pe o no an ce amen co n ho ou la aó hegeliana. Compa an les dues, la aó il.lus ada e a nés a ia- da i plu al, mes despis ada i jo e. Pe aixo ens o e eix un camp on hi ha nés pe ia allo que ens ha de se ú il i no ens posa da an d'una opció an global co n ho a la aó hegeliana, la qual ens aboca a un «ho aga es o ho deixes» del qual no ens sen im capacos. En la si uació en que ens obem, desonen a s, con essem-ho, ens sen im més a e s pe epoques co n el Renaixemen o la Il.lus ació, en les quals no hi ha una o ien ació do ninan del pensamen , sinó que hi pul.lulen mol es coses, o es a ac i es i po se incompa ibles. Hi acudim pe quk sen im, po se de mane a con usa, que cal ep is ina -nos, o na als o ígens, no pas pe a any de oma en- e e, silló pe ce ca els ele nen s nés ius del passa que nés ens poden se i pe llenca un u u ince . És signi ica iu que un au o co n Foucaul aci una cosa així en el seu co- negu semina i de l'any 1983 (publica el 1984) sob e el ex de Kan Was is Aujkla ung. En el ex de Kan del 1784 i en el ex complemen a i de l'any 1798 sob e la Re olució F ancesa. Foucaul hi eu un model de p egun a que enca a 6s igen , a sabe , quina és, co n és la nos a ac uali a , quin és el camp ac ual d'expe iencies possibles? Deixa é a a de banda aques seminan de Foucaul , pe quk l'he ci a solamen com a signi ica iu del ecu s ac ual a la Il.lus ació. Pe o ull deixa cons ancia d'una cosa: Foucaul eu en Kan , en qui la 1l.lus ació és del o madu a, la undació de dues adicions c í iques que han es a igual~nen igen s en la modemi a . La del pensamen analí ic, que es p egun a pe la e i a en gene al, i la del pensamen que es p egun a pe la nos- a ac uali a . Foucaul acaba p enen pa i pe aques a segona adició, a la qual a nbueix la ece ca d'una on ologia de nosal es ilia eixos, i d'una mane a una mica so p eneil enume a jun s Hegel i 1'Escola de F ank u , Nie zsche i Max Webe , com a au o s que han segui aques a o ma de e lexió des de la qual el na eix Foucaul ha in en a eballa l. Desp és m'he de e e i especialmen a Hegel, au o pe al qual ou de e mi- nan la ecepció c í ica de la 1l.lus ació. A a, pe o, no puc deixa de di que a mi em sembla que les dues adicions que Foucaul dis ingeix a pa i de Kan no són en el ~na eix Kan an sepa ades co n el semina i de Foucaul po e c eu e. Ce amen en Hegel no ho són. La necessi a de unda el discu s epis emic uni- e sal és an in ensa en Hegel co n la necessi a de adica -lo en l'expe iencia i en l'analisi de la con empo anei' a . 1. El ex del semina5 de Foucaul s'ha publica en cas ellh, adui pe Edua do Bello a La c i- sis de lu uzdn, edición p epa ada po F ancisco Ja au a, Sec e a iado de Publicaciones, Uni e sidad de Mu cia 1986, pp. 13-24 Ad ecem-nos ja a la 11.lus ació i comencem una mica més en e e de Kan . Sé que a ui el ma eix concep e d'Il~lus ació al com a esul a ope a iu pe a Haza d2 i pe a Cassi e 3 és qües iona pe Tonelli4, pe o de o a mane a con inua essen ope a iu pe ap oxima -nos al pensamen del segle XVIII. En el ex de D'Alembe que Cassi e ci a al comencamen del seu llib e, hi enim enca a una bona desc ipció del p og és, que ja es eia e iginós, de les ciencies de la na u- alesa, i, sob e o , hi enim una desc ipció ben alida de l'e e esckncia c í ica p o ocada pe la iloso ia que «a aca amb iolencia o el que se li posa al da an ... D. «To ha es a discu i 4iu D'Alembe -, anali za , emogu , des dels p in- cipis de les cikncies ins als onamen s de la eligió e elada, des dels p oblemes de la me a ísica ins als del gus , des de les qües ions eolbgiques ins a les de l'economia i el come $, des de la polí ica ins al d e na u al i el ci il». A any, doncs, pe onamen a el discu s cien í ic, i cn ica de qualse ol a i mació amb p e ensions d'objec i i a ; heus ací una cons an de l'espe i il.lus a que ens se - eix enca a pe econkixe -lo. A a bé, la isió que l'idealisme alemany ingué de la Il.lus aci6 ou ce a- men aques a. Els idealis es no c egue en possible iloso a al ma ge de la cn ica il.lus ada i, pe mol que c i iquessin la c í ica, accep a en en gene al els esul- a s de la sacsejada acionalis a en el camp de la eligió i de la me a ísica, de l'k ica i de l'es k ica, de les cikncies de la na u a i de les cikncies socials com l'economia i el d e . És ben ce que la 1l.lus ació alemanya ja s'ha ia dis ancia de la 11.lus ació ancesa i que, en el momen en que l'idealisme nasqué, pe so- na ges com Lessing, He de i Kan ja ha ien co egi els ancesos en la se a i- sió de la his o ia, de la eligió o de l'a classic. El i alisme alemany ja ha ia plan a ca a al mecanicisme ancks; els componen s passionals de l'a classic ja s'ha ien des aca o con emplan el g up escul 6 ic anomena Laocoon ; ha ia augmen a ambé una ce a comp ensió de les eligions e elades, amb els com- ponen s imagina ius i sen imen als que els són p opis, e c., pe o aques a e isi6 p ime a de la 1l.lus ació no ha ia debili a gens ni mica la p imacia de la aó ni la se a o ca cn ica. Sob e aques a base els idealis es p engue en una posició cla a i decidida. Cal llegi , pe quk és un ex del o adequa al nos e assump e, algunes a - lles del documen anomena «P og ama més an ic de sis ema de l'idealisme ale- many» del qual no sabem l'au o . pe o sabem que es mo ia dins del ce cle dels jo es idealis es5: « ... els homes il.lus a s i els que no ho són (el poble) han de dona -se inalmen les mans, la mi ologia ha d'esde eni ilosb ica pe al que el 2. PAUL HAZARD, Pensanzie l o eu opeo en el siglo XVIII, Guada ama, Mad id 1958. 3. ERNST CASSIRER, Filoso ia de la Ilus ación, Fondo de Cul u a Económica, Mkxico 1943. 4. La e e encia a Tonelli es po eu e a l'a icle «Ilus ación» del Diccio ~a io de Filoso ia de José Fe a e Mo a. 5. El ex del «P og ana més an ic ... » acompanya d'una col.lecció d'excel.len s es udis, po eu e's a My hologie de Veinun , H sg. on Ch is oph Ja nme und Helmu Schneide . Suh ka np, F ank u 1984. Una aducció cas ellana es oba a G.W.F. HEGEL, Esc i os de Ju en ud, Fondo de Cul u a Económica, México, 1978. pp. 219-220. També se n'ha publica una aducció ca alana com a apkndix a la aducció de Jo di Llo e de F. SCHILLER, Cu es sob e l'educució es e i a de l'ho ,~e, Laia, Ba celona, 1983. poble es o ni aonable, i la iloso ia ha d'esde eni mi ologica pe al que els ilbso s es o nin sensibles. Lla o s egna i en e nosal es la uni a e e na. Ja cap al a mi ada de menysp eu, mai més la cega emolo del poble da an els seus sa is i cle gues ... lla o s egna ii la llibe a i la igual a uni e sal dels espe i s!)). Es ac a d'un es imoni di ec e, del o idedigne pe quk no es a a des i ia a publica -se, de la c eenca dels jo es idealis es, abans del inal del se- gle XVIII, en l'allibe amen de la llumani a pe la aó; aquells e s onamen als, p ecisainen , que segons Kan cons i ueixen l'esskncia de qualse ol ac i ud i1,lus ada. La no a gene ació con inua idel a l'ideal de la eligió acional que olia Lessing. Com o s els il.lus a s, els idealis es olien la i de la submissió del poble als cle gues i a les au o i a s. També ells aspi a en a la di usió popu- la de la aó i a la llibe a de o s i osmula en aques s desi jos amb les ma eixes pa aules amb que ho eien els il.lus a s. Pe o al ma eix emps hom eu un pas enda an . El ina eix documen p oclama, al comencamen , la p imacia de la lli- be a pe damun de la aó, el ca ic e més onamen al de l'k ica pe da an de la me a ísica. La llibe a des d'a a, en e ec e, se a a el de la aó i no el seu de i a . A més, el componen es k ic, sensible i passional de la no a eligió no és acciden al o a egi . La na u a i el seu coneixemen se subo dinen igualmen a l'k ica. El docu- me i , pe an , e is pe me eu e de mane a global i exp esi a la pe i kncia de la Il~lus ació dins l'idealisme. Pe eu e ins a quin pun Hegel assimili aques p og ama, cen em-nos p i- me anien en la eligió, com el1 ma eix a e -ho. El seu esc i i ula C eu e i sahe .6, de l'any 1802, comenca de mane a ben signi ica i a pe a nosal es. Hegel es e e eix des de l'inici de l'esc i a les males elacions que des de sem- p e han man ingu aó i eligió, pe di immedia amen que la si uació ha can ia «a a» o almen , de mane a que la ella oposició ha enascu en el si de la ma- eixa iloso ia. Ha esde ingu un p oblema pu amen ilosb ic explica la elació en e c eu e i sabe . L'al.lusió a l'k ica kan iana i als seus pos ula s és palesa. Hegel con inua: si en al es emps la e ha ia e escla a la aó, la aó a sen i desp es de mane a ine i able (iihc wiizdlich) la se a absolu a au onomia i «a a» esul a que la liquidació de la eligió posi i a (accep ada pe au o i a de la e e- lació, ni acles i al es coses se nblan s), que la 1l.lus ació ha ia c egu e , s'ha queda an iquada. 1 aixo és així, no solamen pe quk Kan , diu Hegel, a pe d e el sen i més p opi de les o mes de la eligió e elada, sinó pe quk en el1 ja no apa eixen con? a dignes de ene ació. Hegel co egi i Kan ene an els dogmes ini a i i enca na o i del cns ianisme, pe o els p oclama i con o mes a aó, no supe io s a ella. Be o a mane a, en l'esc i que a a ens ocupa, Hegel a i ma de mane a ben ei-niinan que la ella polkmica eneix en el si de la iloso ia. Vol di , pe an , que si be honl po conside a la ic o ia de la aó il.lus ada sob e la e com a ic o ia pí ica, pe quk els con ingu s de la eligió eneixen, la ic o ia, pe o, és de ini i a, pe que la eligió no subsis eix com a imbi sepa a ni supe io . 6. G.W.F. HEGEL, Glailhe i i nd !Vi. sen, inclbs en el ol. 2 de les ob es de Hegel publicades a 1' edi o ial Suh kamp de F ank u , 1986. Ha en posa així les coses, és ben acil de comp end e que Hegel emp en- gui una eelabo ació i ans o mació del concep e de aó pe al de e -lo compa- ible amb els con ingu s posi ius de la eligió e elada. Aques a ans o mació no es a a a la aó gens de o ca c í ica o nega i a. Es més, li n'augmen a h, pe quk, co n deiem, no solamen la a h capac d'assimila aquells con ingu s, sinó que subo dina a polí ica, a i eligió a la aó iloso ica. Hegel no mi a pels camins del oman icisme adicionalis a, simplemen es au ado de la eligiosi a me- die al, sinó que s'o ien a a cap a la eligió del u u , semp e dins dels pos ula s basics del acionalisme, o insu lan -hi, co n diu Fe a e Mo a7, pa e isme i ck- ega emocional. Tampoc ani a Hegel en la di ecció igualmen omh ica d'es a- bli el p ima de la in uició i del sen imen . La in uició se a en el1 solamen un pun d'a encada abs ac e i insa is ac on del discu s de la aó, que solamen es- de ind a sa is ac o i quan comple i el cu s demos a iu i necessan. Sols el sis e- ma comple a i ica i dóna alidesa plena a la p ime a in uició, p ecisamen pe - que li dóna conc eció. Desp és d'una lla ga analisi de les iloso ies de Kan , Jacobi i Fich e, o ien- ada a e cla a la impo encia d'aques es iloso ies d'assumi la asca p opiamen ilosb ica de lliga ini i in ini , l'esc i de Hegel sob e c eu e i sabe acaba amb aquel1 amós pa ag a sob e el Di end es San especula iu. Hegel hi ci a un au o p ou signi ica iu dins aques con ex co n és Pascal, que ha ia pa la d'un Déu pe du en l'home. El pu concep e de la aó, escnu Hegel, que és la in ini ud co n a abisme del no- es que s'engoleix o l'ésse , ha d'in eg a dins seu l'in ini do- lo que ins a a ha ia p es sola nen o ma his b ica i que co n a sen imen s'ex- p essa a en la du a pa aula segons la qual Déu ha mo . Aques a nega i i a i do- lo , Hegel els in eg a, doncs, dins la aó, o ans o man -la. Con e eix la nega i i a (dolo , mo ) en el mo o de la idea sup ema i, d'aques a mane a, c eu Hegel, la iloso ia dona a no a ida, co n a exis encia ilosb ica, a allb que ins a a, dins la eligió, e a simplemen exigencia mo al de sac i ica l'exis kncia em- pí ica. To in eg an aques elemen d'absolu a nega i i a , la iloso ia guanya a la idea de la llibe a absolu a que es dóna i es ecob a en la o al nega i i a . Desapa eixe a allb g a ui' i in unda an de les iloso ies dogmh iques co n de les e elacions, pe al que solamen la du esa de la nega i i a pugui essusci a la o ali a més ele ada del posi iu i del nega iu, enlai ada, sí, pe o engloban la se ie a del dolo des del seu onamen més p egon. A pa i d'ací el p og ama de la iloso ia de Hegel és p ou pe ila . La iloso- ia ho comp en o ella ma eixa. Dige eix, a p opi, so a la o ma de concep e de la aó, el pnncipi ma eix de la eligió e elada i solamen li es a, lla ga asca pe ce , elabo a més p ecisamen la con ínua p esencia de la nega i i a dins el con- cep e. Aixb és p ecisamen la dialec ica; i la iloso ia es a especulació necessa- ia, cap ació del posi iu que implica el nega iu. Hegel pensa que d'aques a mane a duu a eme pe ec amen la c í ica de la eligió que la 1l.lus ació ha ia comenca . La 1l.lus ació no l'ha ia pogu eali - za sence a pe que el seu concep e de aó e a massa abs ac e i senzill. E a sola- 7. «Roman icismo». FERRATER MORA. Dicciona io de Filoso ía, Alianza Edi o ial, Ma- d id 1982. ien posi iu, sense engloba la nega i i a . Aques a e a la causa de la se a supe - iciali a , que li eia pe d e la p o undi a de les ep esen acions eligioses del do- lo i la no . Pe o les ep esen acions són un lími , no solamen pe a la eligió sin6 ambé pe a la iloso ia. Un lími que cal supe a pe ana més enlli de la se- pa ació que la ep esen ació ixa, la sepa ació en e posi iu i nega iu. en e ida i mo , en e ini i in ini . Aques a supe ació és el concep e ilosb ic. A la Feno ne zologia, Hegel a u11 pas enda an en l'elabo ació de allada d'aques a in ussuscepció de la nega i i a en el concep e absolu . Sap que la se a esi ho o i za ii la conscikncia eligiosa, pe b aixb no el de é. Dins el capí ol pe- núl im de la Fe zonzenologia, el se e, a ii el eco egu pe les eligions no c is- ianes i pe la eligió e elada, o sigui pel c is ianisme, i conclou i. a l'úl im ca- pí ol, que la uni icació úl ima co espon a l'au oconscikncia, és a di . a la iloso ia mode na madu ada, a la subjec i i a mode na econciliada ainb la se a objec i i a . El concep e és al16 que uni ica i e oba els con ingu s mo s de la eligiós. U i especial elleu p esen a, a la Fe zonze zologia, la secció des inada a es u- dia la Il~lus ació~. Hegel con empla p ime amen la llui a de la 1l.lus ació con- a la supe s ició i, a pa i d'aixb, ansi a in~ a dedui el «concep e onamen al de la Il~lus ació» o basan -se en la u ili a . Mi jancan la u ili a , Hegel a iba ye i a allb que en én com a e i a de la 1l.lus ació. Pagines una mica en e es- sades que, segons Hyppoli el0, con enen el de all i l'abas especula iu del con- lic e en e 1l.lus ació i e, que in en a é a a esumi en unció de l'objec e d'aques a con e encia. El pensamen lliu e de la 1l.lus ació obn el con lic e amb la eligió. compo - an -se com a in el.lecció pu a, que es decla a a incompa ible amb la e. Pe o en conside a la e com un objec e de la se a c í ica li econeixia una exis encia, nalg a o , que no pod ia explica en un món p esump i amen egi pe la aó. La pu a in el.lecció, així empob ida, enia a pa a a l'empi isme i a l'u ili a is- me, única na ie a de lliga el conjun de les en i a s ini es. Sepa ades de l'in i- ni , solamen podien se les unes pe a les al es, i la mo al social esde enia ino- al economica. La me a ísica de la 1l.lus ació e a deisme o ma e ialis ne. Pe o l'úl im pas de la iloso ia il.lus ada e a ja la supe ació incipien quan a i ma a l'au onomia mo al de l'ésse hu ni (Rousseau i Kan ). Aques a és p ecisamen la e i a nés al a de la aó il.lus ada, pe b a a, en ella i com hem is , hi eneix la ella oposició en e e i sabe , que Hegel supe a amb el seu concep e especula- iu ama a de nega i i a . A a bé, aques a nega i i a , Hegel no la po assumi dins la iloso ia, sinó desp és que la Il~lus ació ha o igina la Re olució F ancesa i ha e amb ella l'expe ikncia del e o en el qual els e oluciona is es de o a en a ells ma eixos. 8. G.W.F. HEGEL, Fe zomenologia de I'Espe i , ol. 2, aducció de Joan Lei a. Laia, Ba celo- na 1985, pp. 309-31 1. 9. Ibíd., pp. 94 i SS. 1Q. JEAN HYPPOLITE, Genese e S uc u e de la Phé zomé zologie de 1' Esp i de Hegel, Aubie , PUns 1946, pp. 413 i SS. Com a conclusió, m'ag adana desp end e algunes a i macions. La p ime a d'elles no po se al a que laja insinuada al comencamen : el ecu s a la 11.1~~- ació, no el em pe queda -nos-hi, sinó pe ep is ina la aó; pe que la aó, lla- o s com a a, és el alo més ce de la humani a , l'eina més e icac d'emancipa- ció. Pe aixo omem a llegi i ellegi el ex de Kan i ula Vas is Ail kla ung? Cal di , pe o, quelco n més. La aó és l'únic lloc de anspa encia del cos i de l'expe iencia. La aó sola aona malamen . Ha de pensa amb el cos, algui l'ex- p essió. A més, cal aona amb co a ge, pe que ella no po deixa de se c í ica ni au oc í ica. Ens ho ensenyi Kan i enca a ens ho ensenya. Una segona a i mació que cal e eni és l'absolu esa de la llibe a , la e i a de la 1l.lus ació segons Hegel. L'idealisme ac a de con e i aques a esi en p incipi, o econeixen ha e -la ebu de la Il~lus ació. Fins i o aquells que han comenca a dub a de la aó pe que diuen que n'han con empla els excessos, no deixen d'a i ma la llibe a com a alo sup em. El alo de l'home au aquí i, e mamen aga a s a la llibe a , hem de supe a qualse ol u ili a isine que ens po i a la u ili zació de l'home pe l'home. És als que la aó hagi acassa o s'hagi esgo a . Fins i o Hegel? a les Llicons sob e ilosoj'iu de la Izis o ia uni e - sal, eu el alo sag a de l'indi idu en el e que aques és semp e el lloc on en- ca a so geix o po so gi el u u , el lloc on es poden e ela no es dimensions de la acionali a his onca. Finalmen , jo no oldna e incompa ibles la aó onamen ado a del diccu s cien í ic i la aó que pensa la si uació his b ica. La asca de la iloso ia no s'ha acaba i ella no po se al a cosa que aó, pe bé que a ui sabem que ella no po se simplis amen uni icado a i o ali zado a. Pe o a mi m'espan a que algú, pe ugi d'aques a emp ació de la aó, enca a que sigui pe di alguna cosa, p opug- ni un pensamen debil. El pensamen , si ho és, és semp e co a jós.