En ahona
16,
1990,
57-64
Els (jocs de llengua ge))
en la iloso ia de Wi gens ein
Josep-Ma ia Te icab as
ABSTRACT
(~Linguis ic games)) in he philosophy o Wi gens ein)
Acco ding o a ce ain equen in e p e a ion, he concep o 'linguis-
ic games' spli s language up in o absolu e, ini e a eas. Thus Wi gens ein
alls in o he e o o linguis ic ela i ism. Opposing his poo in e p e a-
ion, he a icle de ends he heo y ha he linguis ic game mus be unde s-
ood in h ee di e en senses:
1)
As he unc ioning (game) o language;
2)
as he en i e complex o elemen s which come in o play;
3)
as a p imi i e
and simple au line which we eso o in o de o b ing ou , by con as ,
he au hen ic unc ioning o a mo e complex p ocess. 'Linguis ic game'
means, he e o e, a way o e lec ing on language: om i s mo emen , om
i s complexi y, om i s simpli ica ion. I ne e designa es a unique pa e n
o classi ying eali y.
Wi gens ein es a dis ancia semp e de les in e p e acions que es dona-
en de la se a ob a. Alguna egada, ins
i
o a mani es a el emo que
els seus alumnes només ap enguessin d'ell un ce «a go ». Han passa els
anys. A a ja coneixem el esso que ha ingu el pensamen de Wi gens ein
an en e els iloso s com en al es camps del sabe . Pe aixo ambé podem
di que el a icini de Wi gens ein sob e el des í ese a a la se a ob a no
ha esul a pas ben desencamina .
De e , la iloso ía de Wi gens ein s'ha olgu e se i pe massa coses.
El ma eix in e es academic pe ci a
i
eci a Wi gens ein con ínuamen ja
esul a, pe si ma eix, un xic sospi ós. No es es any, doncs, que
al
cos a
de bons eballs sob e la se a ob a -o inspi a s en ella- hi hagi ambé mul-
i ud de p oduccions de o a mena que es deco en amb in ocacions a Wi -
gens ein, pe o que són d'una g an supe iciali a . Po se passa aixo pe que
aques Wi gens ein que a a a cen anys é un pensamen enca a massa nou.
O
po se pe que, com nés econeixemen públic é un pensado , més públic
és el desconeixemen que es é de la se a ob a. Sigui com sigui, a emps que,
en espais academia i de cul u a, han ana ci culan una colla de e mes i e-
mes wi gens einians que inalmen han en a a o ma pa de l'apa ado
de la moda in el.lec ua1.
1.
Una mala in e p e ació
A
Wi gens ein, se l'ha olgu p esen a so in -de mane a nés o menys
explíci a- com el po aes enda d de ce es co po acions pos mode nes. Pe
aixo no és inusual eu e com el seu nom queda elaciona es e amen :
1)
a nb l'es udi
del llengua ge
i de les eo ies del signi ica ;
2)
a nb l'abandó de o a in e p e ació sis ema ica i global (és a di , me-
a ísica) de la eali a ,
i
a nb la consegüen
pa cellació
d'aques a eali a en
uni a s independen s i au onomes.
Més enca a: Wi gens ein és, pe a mol s, el iloso que niilo eali za
l'alian-
ca
en e aques s dos pun s assenyala s: l'alianca d'un in e es gai ebé exclusiu
pe la eali a lingüís ica a nb una adical sec o iali zació d'aques a eali a ,
que no adme cap p incipi únic de acionali a . Des d'una op ica així, Wi -
gens ein apa eix com el de enso del que quasi es pod ia anomena ((mic o i-
loso ia lingüís ica)).
1
es ambé des d'una op ica així que l'exp essió ((jocs de
llengua ge)) es con e eix en una de les nés celeb ades de Wi gens ein, po se
en la nés celeb ada de o es. S'hi ha is l'exp essió emblema ica de l'anome-
na ((segon Wi gens ein)), la o mulació
in nuce
de o a la se a iloso ia.
1
és que s'ha endi a in e p e a ((jocs de llengua ge)) en consonancia a nb el
clixé de Wi gens ein que acabo d'esbossa . Segons aques a in e p e ació, ((jocs
de llengua ge)) no a ia sinó mani es a que, a I'in e io del llengua ge, es po-
den juga jocs mol di e sos, i que cada joc e el seu p opi conjun de egles,
incommensu able a nb qualse ol al e. Així, l'única jus i icació que cada joc
necessi a ia se ia la que ja li ind ia donada pel seu p opi conjun de egles.
Aques a lec u a de Wi gens ein ha es a joiosamen celeb ada pe mol s,
iloso s i no iloso s. S'ha c egu eu e-hi la ima ge d'un Wi gens ein pene-
di del dogma isme del
T ac a us,
i disposa a accep a una concepció plena-
men iguali a ia i ((democ a ica)) del llengua ge: o es les ac i i a s, discipli-
nes o a ees de coneixemen ind ien a a els ma eixos d e s
i
la ma eixa legi i-
mació pe que o s se ien (o es a ien cons i ui s pe ) ((jocs de llengua gen en
pla d'absolu a igual a . S'ha c egu , doncs, que Wi gens ein decla a a abo-
li el la i undisme de monocon eu -el de la Iogica o el de la ciencia, pe
exemple-, i que el subs i uia pe un mini undisme de policon eu.
To i que aques a in e p e ació no s'assembla gai e a nb el que ealmen
a de ensa Wi gens ein, anma eix no es pas es any que hagi ob ingu un
bon esso. Fa mol de emps que la comuni a iloso ica -i ins i o
la
cien í ica- és una íc ima (cansada) del lla g con lic e de les Facul a s.
1
el
cansamen acos uma a e e o na , pe desgas , a la candidesa: pe aixo a a
esul a bas an acil de ( e ) c eu e que al més que cadascú es e i i i es con-
sag i a eni cu a del seu p opi ho e , an si es ac a de l'ho e ma ema ic
co n de l'his o ic o, ins i o , dels ho e s -so in més du s de cul i a -
de l'e ica, l'es e ica o la eligió. A a s'accep a que o s ells cons i ueixen «jocs
de llengua ge)) au onoms i peculia s. És cla , que, pel ma eix p incipi, ambé
enen d e a se -ho, pe exemple, la b uixe iao qualse ol de les ((ciencies ocul-
es». (Deixo de banda que no hi po ha e ciencies ocul es, sinó només cien-
cies ocul ades. Aques a és una obse ació g ama ical a la Wi gens ein. Pe -
que, en e -la, no pa lo de quines ciencies són possibles o impossibles, sino
que insinuo la di e encia de sen i en e ((ciencia ocul a» i ((ciencia ocul ada)).)
A més, pe o, d'assenyala la inco ecció d'aques a in e p e ació, con é
ambé que en descob im les implicacions. Pe que a a els «jocs de llengua -
ge» esde enen el pila basic d'un plan ejamen ela i is a, an en l'ambi
on ologic (lingüís ic) co n epis emologic. LO és que no quedem condemna s
a
in e p e a els «jocs de llengua ge)) a l'in e io d'una mena de polí ica ge-
ne al de blocs, on els di e en s blocs han e pac e de no ag essió? En aques
sen i , cada (suposa ) c<joc de llengua ge)) ga an eix millo la se a au ono-
mia co n més es desconnec a, s'ailla, de qualse ol elació amb els al es «jocs)>.
1
així apa eix -a a en clau lingüís ica- el p oblema basic de qualse ol e-
la i isme o : la se a inconsis encia logica. Pe que si o s els jocs ho són
ealmen «de llengua ge)), jcom po se que no es iguin in e comunica s, si-
nó que es obin sepa a s en compa imen s es ancs?
1
és que, quan els
((jocs de llengua gen es p esen en co n a jocs ealmen
di e en s
i, pe an ,
ealmen co n a
jocs
di e en s, alesho es el llengua ge e a se co n una
mena de caixa de
Juegos eunidos,
on la gen po emena i ia el joc
que ol, pe que n'hi ha mol s de di e en s. Lla o s, pe o, no es po pas
di -com ho p e én la esi ela i is a- que o s aques s jocs di e en s no
enen
es
a eu e en e si: al capda all, o s són
a la ma eixa caixa!
Així, doncs, el ela i isme lingüís ic és una de les g eus conseqüencies que
es poden eu e d'una in e p e ació es ic i a i pa ce1,lado a de l'ob a de
Wi gens ein. A a bé, el e que aques a in e p e ació po i a una conseqüen-
cia insos enible no sembla, pe a mol s in e p e s, aó su icien pe e isa
la se a in e p e ació de Wi gens ein. P e e eixen accep a que la in e p e a-
ció és co ec a i a ibui la mala conseqüencia a una g eu limi ació de la ilo-
so ia del ma eix Wi gens ein. (Heus ací un capí ol in e essan pe a la «logi-
ca de la in es igació iloso ica)): no es dis ingeix p ou bé en e el cas en que
la in e p e ació ha
mos a
un p oblema ja p e iamen exis en , i el cas en
que la in e p e ació ha
c ea
el p oblema, que sense la in e p e ació no exis i-
ia. La p ime a in e p e ació s'ha de e eni ; la segona s'ha de e isa .)
A con inuació old ia denuncia aques a mala in e p e ació del concep e
«jocs de llengua ge)), que é, a més, males conseqüencies pe a la in e p e a-
ció global del pensamen de Wi gens ein. Pe quk ni el1 ha p e es «pa cel.la »
la eali a , ni ha p e es mai que la eali a basicamen in e essan sigui lin-
güís ica, ni ampoc no s'ha p eocupa -enca a que es digui el con a i-
d'elabo a una no a eo ia del llengua ge o del signi ica . No em puc a a es-
end e a mos a o s aques s pun s.
Sí,
pe o, que old ia mos a que la in-
e p e ació de «jocs de llengua ge)) que a connexa amb aques es idees és
e onia. 1 con io que, en e aixo, pugui ende oca ambé el pila onamen-
al sob e el qual descansa la inco ec a in e p e ació pos mode na de
Wi gens ein.
Així, doncs, pe ecupe a l'ho i zó de discussió adequa , con é que p i-
me plan egi el concep e «joc de llengua ge)), pe passa desp és a examina
l'impo an pape que aques concep e a ealmen a l'in e io del me ode
de Wi gens ein.
2.
«Joc de Ilengua ge)) o el llengua ge en uncionamen
Pe comenca a acla i que són els «jocs de llengua ge)) (Sp achspiele),
se a bo de sub a lla que ni són «jocs de pa aules)) -com el que es po e
en e «pega » i «paga », pe exemple-, ni són ampoc «jocs lingüis ics)) com
els dels emba bussamen s. ¿Que són, doncs?
.
Quan Wi gens ein in odueix el e me a In es igacions iloso iques
(IF 7), sembla que li dóna ma isos -i po se con ingu s- di e en s. Vegem-
ho: ((D'aques s jocs, en di é "jocs de llengua ge", i pa la é a egades
...
com
d'un joc de llengua ge)) (7b); ((Idels p ocessos
...,
ambése'n pod ia di jocs
de llengua ge)) (7c); « umbé el conjun .. .
,
I'anomena é el "joc de Ilengua -
ge"» (7d). (Els sub a lla s són meus). El con ingu dels qua e pa ag a s
d'aques complex apa a 7 es pod ia esumi de la mane a següen :
7a: Dis inció en e:
A) P axi de l'ús del llengua ge (pa aules i ac uació); c . IF
2.
B) Alliconamen del llengua ge (p ocessos semblan s al llengua ge,
com a a denomina objec es o epe i pa aules).
7b:
A
a és de o un p océs -ben senzill- co n el d'A, els in an s po-
den ap end e la se a llengua ma e na. D'aques s jocs (o bé dels llen-
gua ges p imi ius), en diem «jocs de llengua ge)).
7c: Pe o de b, ambé se'n pod ia di «jocs de llengua ge)).
7d: «També el conjun e pel llengua ge i pe les ac i i a s amb que es a
en e eixi , l'anomena é el "joc de llengua ge" .
»
Obse em que la dis inció que es a a 7a queda ela i i zada a 7b i 7c,
on es mos a que la on e a en e A
i
B no és pas ben p ecisa. Amb aixo,
pe o, Wi gens ein no ol sub a lla solamen la in e connexió exis en en e
la p axi quo idiana i els p ocessos d'ap enen a ge. El que el1 ol des aca ,
sob e o , es que el llengua ge és in e essan si es conside a ((en acció)); els
«jocs de llengua ge)) sub a llen la impo ancia dels p ocessos que enen lloc
-i es mani es en- a l'in e io d'una p axi de e minada. Les exp essions os-
sili zades, sense con ex d'ús, són exp essions que no donen p ou ((joc)), són
lle es mo es.
Així, doncs, diguem, en p ime lloc, que l'exp essió «joc de llengua ge))
ol sub a lla que, pe en end e el llengua ge, cal ixa -se en el seu unciona-
men ; i aixo es p ecisamen el que no es a quan es conside a el llengua ge
en abs ac e, o en epos, sense examina el «joc)> que dóna, el pape que a.
Pe que s'en engui
bé
aques pun , Wi gens ein dóna mol s exemples de «jocs»
d'aques s; una de les llis es més conegudes es oba, pe exemple, a
IF
23.
Obse em que Wi gens ein semp e p oposa exemples mol simpli ica s.
1
és que quan el1 pa la de «joc de llengua ge)) no dóna cap c i e i de classi ica-
ció o d'in e p e ació de la eali a , sinó que simplemen sub a lla un aspec e
que el1 c eu impo an pe a iba a qualse ol in e p e ació. És a di , Wi -
gens ein no o e eix un model d'in e p e ació, sinó un en ocamen , un pun
de is a. És en aques sen i ambé que diu que la eina iloso ica es a abans
d'en a a discu i opinions o in e p e acions.
Diguem ambé, en segon lloc, que - al com hem is - l'exp essió «joc
de llengua ge)) ol enca la dico omia en e ((pa aules)) i ((coses)), que no
és sinó una no a e sió de la dico omia subjec e/objec e, an ípica de la i-
loso ia. Si -ho hem is abans- el llengua ge només é sen i quan es a en
mo imen , alesho es el llengua ge es con e ek en ambi de signi ica i i a
pe o allo que en a en elació amb ell.
A a es po di , doncs, que o es juga a l'in e io del llengua ge, pe que
allo que es obés o a del i me del llengua ge es oba ia o a de o ambi
de signi icació. Amb aixo no es ol pas di , és cla , que no es pugui dis ingi
en e pa aules i coses o que es de ensi -idea enca a més pin o esca- que
o a eali a és lingüís ica, que o són pa aules. Sembla ob i que qualse ol
iloso ia, pe o iginal i es a ola ia que sigui, ha de se capac de dis ingi en-
e cadi a i «cadi a», i ha de econeixe que una cadi a se eix pe seu e, pe-
o, en can i, una ((cadi a)), no. Així, doncs, no o són pa aules.
1
Wi gens-
ein dis ingeix -d'al a banda, com qualse ol pe sona sensa a- en e pa-
aules i coses. L'únic que a a a i mo és que aques a ma eixa dis inció impli-
ca ja un domini conside able de les mol es possibili a s que o e eix el llen-
gua ge a l'ho a de disce ni , denomina , compa a o elaciona -se amb els
objec es. És a di , ins i o la dis inció en e coses i pa aules s'esde é ja a
l'in e io del llengua ge, que mol es egades «juga» p ecisamen a e aixo.
Pe aixo es po di que els ((jocs de llengua gen no son me amen lingüis ics,
pe que els objec es dels quals es pa la o que s'hi usen o men pa del ((joc))
amb el ma eix d e que les pa aules que es diuen, els ges os que es an, l'en o-

nació que s'hi dóna o els pensamen s que es enen. Els «jocs de llengua ge))
són, doncs, pun s de e e encia en la g an p axi del llengua ge. Aixo és el
que a a pod em eu e amb més de all.
3.
La
unció dels jocs de llengua ge
Wi gens ein po di amb Goe he: «Al comencamen e a l'acció)). Pel que
s'ha di ins a a, ja es po eu e que Wi gens ein no pa celda la eali a o
el llengua ge, no concedeix monopolis, ni es dedica a cons ui anques p o-
ec o es pe als ho e s p i a s. Al con a i. A les In es igacions Wi gens-
ein de ensa cla amen un me ode que, pe ob eni cla eda , busca guanya
pe spec i a, i examina semblances i di e encies, és a di , connexions i ela-
cions de o a mena, sense p ejudicis ni exclusions. La eali a és an comple-
xa que se ia a bi a i aplica -li un pa ó únic d'in e p e ació. (Aixo es eu
ben cla a
IF
23
i 65-67.)
A a bé, que no hi hagi un pa ó explica iu únic no ol pas di que no in-
guem cap mecanisme pe in e p e a i explica la eali a . El ca ac e simple
i p imi iu dels jocs de llengua ge se eix jus amen pe a aixo. Pe que els jocs
de llengua ge no són models d'un suposa uncionamen uní oc del llengua ge
en la p axi quo idiana, sinó que són models simpli ica s, que ajuden a posa
en elleu aspec es que jus amen la p axi quo idiana no deixa eu e a causa
de la se a complexi a . Pod íem di que no son models a escala na u al, sinó
models en minia u a. (Els jocs de llengua ge son, de e , l'eina que
IF
é pe
supli l'analisi logica que es p oposa a a T ac a us 4.002, i que a a Wi gens-
ein ha abandona .)
Reco dem que Wi gens ein ol anomena «jocs de Ilengua ge)) o s els
p ocessos comple s (compos os de llengua ge i d'acció) o els p ocessos sem-
blan s al llengua ge
(IF
7bc).
1
ambé pa la d'un llengua ge p imi iu com d'un
joc de llengua ge (7b). A a bé, quan, en un cas ex em, el p océs d'un llen-
gua ge ben p imi iu és l'única cosa que hi ha (o que es conside a), de mane a
que el1 o sol cons i ueix un llengua ge sence , comple , alesho es Wi gens-
ein ambé es a disposa a di que el conjun és el «joc de Ilengua ge)) (7d).
Vegem, doncs, que 7d no epe eix simplemen que el conjun de llengua ge
i
d'ac i i a s s'anomena ((joc de llengua gen (o «un joc de llengua ge))), sinó
que diu que, quan només enim un únic p océs ben simple (llengua ge/ac i-
i a s), alesho es aques conjun ambé es anomena el joc de llengua ge. Pe
an
-i
aixo és mol impo an -, si éssim un ús ben pedagogic del e me,
a a o i íem que I'exp essió «jocs de llengua ge)) designés p ocessos ex e-
mamen simpli ica s, com a a els que es donen en l'ap enen a ge dels in an s
o els que cons ueix a i icialmen Wi gens ein quan ol ailla i des aca al-
gun aspec e de la p axi del Ilengua ge.
Wi gens ein eco e a aques s jocs de llengua ge an simples jus amen
pe que el uncionamen del nos e complex llengua ge quo idia es a so in
en ol a ((d'una au eola que impossibili a una isió cla a)) (IF
5).
Pe gua-
nya cla eda -és a di , pano amici a - adop a, o bé cons ueix, llengua -
ges nés simples, nés ((p imi ius)), i els obse a. Aques es (( o mes p imi i-
es del llengua ge)) (IF
5)
-a egades ambé anomenades ((llengua ges
p imi ius)) o «joc de llengua ge p imi iw- no són de cap mane a ((incom-
ple es)) (IF 18), co n si només ossin ((es udis p epa a o is pe a una u u a
eglamen ació del llengua ge)) (IF 130). No es ac a de ((pa s incomple es
d'un llengua ge)), sinó de ((sis emes comple s de comunicació humana)) (The
Blue and B own Books,
BB
81). 1 és jus amen pe accen ua aixo que Wi -
gens ein es a disposa a conside a un únic joc de llengua ge co n un ((llen-
gua ge comple )) (IF 2b;
6).
1 es en aques sen i que a egades és possible
de e e i -se a un joc de llengua ge co n a «el joc de llengua ge)) o co n a ((llen-
gua ge)) (IF 2, 8, 18, 19).
Aques s ((llengua ges nés p imi ius)) no són, doncs, «incomple s». Pe -
que, ¿quin se ia el c i e i de ((comple esa))? ¿Que po se és comple el nos e
llengua ge? Tan es any sembla di que ho és co n di que no ho és. Segu a-
men que l'únic que es po e aquí és econeixe dos pun s ben independen s
l'un de l'al e: p ime , que hi ha di e en s g aus de complexi a ; segon, que
hi ha sis emes adequa s pe a ce s objec ius -és a di , sis emes sa is ac o is
o comple s, an si són mol simples co n mol complexos-, i sis emes que,
en can i, són inadequa s, i alesho es an es que siguin simples co n comple-
xos. A a bé, d'aixo, no se'n po pas conclou e que hi hagi alls o sal s insal-
able~ en e aquells llengua ges nés p imi ius i els al es nés complexos. De
e , semp e podem p ocedi a amplia un joc de llengua ge, an si ja és com-
plex co n no. E iden men , lla o s el joc de llengua ge o iginal so eix una
a iació, que no és me amen quan i a i a sinó ambé quali a i a, ja que els
concep es del joc de llengua ge amplia poden e ((al es coses)) (i no sols
«més coses))) que els del llengua ge inicial. Sembla cla , doncs, que les on-
e es en e aques s jocs de llengua ge no son ben p ecises. 1 és p ecisamen
pe aixo que no es po di que els alls en e ells siguin adicals i insupe ables.
Quan es eballa amb casos simples de jocs de llengua ge, s'es a eba-
llan amb un món ce amen més simple que l'habi ual, pe o es ac a d'un
ecu s que, pa adoxalmen , o e eix pe spec i a i p o undi a pe en end e
millo els casos complexos. Els cjocs de llengua gen co n a ipus de llengua -
ge només ((es an alla co n a objec es
de
compa ació que, pe semblanca i di-
semblanca, han d'il-lumina les elacions del nos e llengua ge)) (IF 130). Ja
es eu, doncs, que a les In es igacions el llengua ge ha pe du la igidesa de
((l'es uc u a del llengua gen (IF 23d) p opia del T ac a us. «La indicible di-
e si a de o s els jocs de llengua ge quo idians no ens esde é conscien , pe -
que els es i s del nos e llengua ge ho igualen o » (IF
XI,
p.
375;
eco dem
l'ús d'aques a ma eixa me a o a a T ac a us 4.002d).
4.
Conclusió
Gai ebé com a esum de la b eu analisi de «jocs de llengua ge)) p esen a-
da aquí, es pod ia di :
1)
amb <<joc de llengua gen Wi gens ein ol sub a lla que el llengua -
ge semp e s'ha d'examina quan es a en mo imen , és a di , quan unciona,
quan s'usa; només així es po descob i quin pape a ealmen en la nos a
ida;
2)
la p axi quo idiana del llengua ge és ex ao dina iamen complicada,
pe que és o mada pe mol s elemen s i mol di e sos;
3)
a i d'en end e l'en alla d'aques s p ocessos (llengua ges) més com-
plexos, és mol ú il examina p ocessos de llengua ge ben simples, an si són
na u als com a i icials. D'aques s usos més simples i esquema ics (((llengua -
ges p imi ius))), Wi gens ein ambé en diu «jocs de llengua ge)).
A a es eu més cla amen que «joc de llengua ge)) no designa pas -com
s'ha olgu c eu e- una ca ego ia cons i u i a de l'es uc u a in e na de la
eali a . En aques sen i , «joc de llengua ge)) no és ni un p incipi classi ica-
o i únic, ni ampoc un concep e empí ic o bé me a ísic, sinó que és es ic a-
men un ins umen d'analisi. Es ac a d'un ecu s, d'una ecnica, que aju-
da a consegui l'objec iu basic de o a iloso ia: l'acla imen concep ual.
Jus amen la mala in e p e ació de «joc de llengua gen c i icada aquí és un
bon exemple de la mol a aó que enia Wi gens ein quan emia se mal in-
e p e a i, sob e o , quan sos enia que els p oblemes iloso ics son ui de
deso ien acions i con usions concep uals.
Segons Wi gens ein és ben cla que només a base de compa ació i con-
as ens podem ob i camí en el ma immens de la comp ensió de les nos es
exp essions. Pe que enca a que sigui e i a que el llengua ge semp e es a
en uncionamen , en joc, no es e i a , en can i, que es pugui oba un sol
uncionamen , un sol signi ica , un sol concep e, un sol p incipi classi ica o-
i, un sol joc de llengua ge que pugui se
el
que ens ajudi a en end e o s els
al es. Enca a que o el llengua ge sigui joc de llengua ge, no hi ha cap joc
de llengua ge que expliqui o el llengua ge. En la p axi del llengua ge no hi
ha igu es, models, concep es, usos o si uacions p i ilegia s. Cadascun d'ells
s'ha de p esen a i ha de demos a -és a di , mos a -, cada egada, la
se a signi icació -és a di , el pape que ealmen juga.