como o alidad según un mé odo),
como ambién lo ecogie on, c ea on,
modela on los ágicos (análisis de la
esencia polí ica del homb e, de la his-
o ia de las undaciones de sus en o -
nos con i enciales, las
póleis,
y
de su
eligión): an o los p esoc á icos como
los poe as, con eccionado es y c eado-
es de agedias, in es iga on la esen-
cia, o a de la o alidad ( ilóso os), o a
del en o no humano polí ico ( ági-
cos). Si la iloso ía es esencialmen e la
búsqueda de la e dad, en onces
Edi-
po,
ey
es una agedia ilosó ica, sin
luga a dudas.
El au o del lib o nos o ece in o -
mación, a gumen ación, pe o am-
bién ina sensibilidad pa a conec a
con el mundo g iego. Se a a de una
ob a espléndidamen e esc i a, cuya
apa ición hay que saluda con gozo.
Raúl Cabás
No be Bilbeny,
FilosoJia con e n-
po ania a Ca alunya,
EDHASA,
Ba celona 1985.
Desp és de di e sos es udis d'his o-
ia de la iloso ia ca alana, l'au o p e-
sen a un p ime llib e de g an abas
on in en a es uc u a la iloso ia ca-
alana con empo ania d'una mane a
ema ica i no his o ica. Les es pa s
del llib e ac en de la iloso ia a la
uni e si a i la iloso ia assagís ica.
Cada pa é una con inui a c onolo-
gica independen men de les al es
dues, de mane a que cadascuna pa -
eix de la iloso ia de p incipi del segle
XIX i a iba ins a la iloso ia ac-
ual.
En la quan i a de noms i dades de
iloso s ca alans aplega s en un sol lli-
b e, aques ex de Bilbeny no é p e-
ceden s. La mane a com els uns i els
al es hi són esquema i za s, ampoc.
N'incloem una c í ica en la nos a sec-
ció de no es.
An oni Mo a
F édé ic
11,
oi de P usse,
Oeu es
Philosophiques,
Co pus des Oeu-
es de Philosophie en Langue
F ancaise, Ed. Faya d, Pa ís
1985.
So in en els deba s sob e la signi i-
cació del mo imen il.lus a hom es-
men a F ede ic 11 de P ússia (1 712-
1786) com a exemple de despo a que,
decla an -se o malmen memb e de
les Llums, en pe e eix l'essencia
allibe ado a. El p o ec o de La Me -
ie i Maupe uis, co esponsal de
D'Alembe i amic ín im - an com
desp és ad e sa i- de Vol ai e, es un
exemple e aen de l'ús de la e o ica
com a eina pe pe e i els p og essos
de la c í ica. F ede ic s'imagina el1
ma eix con inuado del segle de Lluís
XIV i Vol ai e, que el necessi a a
co n a a al i di uso del mo imen
in el.lec ua1, ajuda a di ond e aques
malen es, i e éu pe a el1 el mi e del
iloso - ei'. No discu i em aquí si el
despo isme il.lus a ou un ins u-
men necessa i en la acionali zació
1 Sob e la elació Vol ai e-F edenc
11,
egeu Jean
ORIEUX;
Volloi e,
Ed. Rammnanon, Pa is 1977
(2
ols.). La mú ua seducció en e el ilbso
I
el ei, que no
dub a en a ex enon za les se es elacions (el ilbso com
a a al
pe
a les se es idees i el e1
con
a p opaganda pe
dona esplendo a la con),
é
p ou ben desc i a.
Una
opinió inal sob e Vol ai e es po oba als
En e iens de
F.
II
a ec Hen i de Coii, lecleu du ol:
«Le
monde n'a
poin p odui de plus beau génie que Vol ai e, mais je le
mep ise sou e ainemenc, pa ce qu'il n'es pa honni e)~.
Vegeu P.
GAXOITE
F edé c
II
de P usse,
Albin Michel,
Pans 1967, p. 169.
de l'es a pmssia o, més senzillamen ,
signi ica la con inui a en un al e
con ex del despo isme con essional
de Felip 11 i del despo isme de co de
Lluís XIV
...
És un e , pe o, que la
pe sonali a de F ede ic 11 ha exe ci
una in ensa ascinació sob e mol s in-
el.lec uals eu opeus, de Ca lyle a
Thomas Mann, que només po com-
pa a -se al mi e de Napoleó.
En el p ojec e polí ic del ei, la ela-
ció en e els in el.lec uals i la co ona
po explica -se co n un pac e en que
els philosophes se eixen de publicis-
es de P ússia, men e que el1 els co-
espon e llan , con un guai a pe ma-
nen , els p og essos de les Llums.
L'his o iado oman ic Macaulay li
a ibueix una ase que desc iu mol
bé la no a mena de pode despo ic:
«El meu poble i jo enim un pac e que
ens sa is a a ambdós: el1 diu el que li
sembla i jo aig el que ulio. Kan
només necesi a una ase pe esumi
l'epoca de F ede ic: «Roneu an co n
ulgueu i sob e el que ulgueu, pe o
obeiu»
2.
La e o ica ole an s'es én
des de la c i ica eligiosa a la me a ísi-
ca, o des de les ma ema iques a l'e i-
ca; a condició de es a , pe o, en el
camp de la me a eona. Pe al ei les
idees son exp essió d'in e essos p ac-
ics i no de e i a s anscenden s. En
I'His oi e de Mon Temps ho exp essa
amb o a la edo : «Lo sque nos in é-
e s changen , il au change a ec
eux)).
A
aques pos ula u ili a i que
lliga pensamen i in e es d'una mane-
a p ou ingenua, hi es a incula
semp e. Po se pe aques a causa no
pogué mai comp end e la no a sensi-
bili a que ep esen a a Goe-
he
3.
El domini de F ede ic són els
Lo d
MACAULAY:
Eslud~os H~sló ico~,
Mad id
1879,
p.
374
i
1.
KANT:
Que es la illus acio?
(1784).
3
Vegeu la c i ica al
Go z de Be lichingen
de Goe he,
que anomena ((imi a ion dé es ablew, (De la lil é a u e
demande»,
0.
Ph.,
p.
41
1.
e s, no les abs accions: en el1 hi ha
semp e un de e minis a empel a de
ma e ialisme ulga , que ba eja deis-
me ol e ia i empi isme p imi iu -el
seu iloso p e e i ou semp e Locke.
El pensamen del ei olgué se abans
que cap al a cosa un ins mmen pe a
la go emació de 1'Es a que, co n sa-
bia p ou bé, es cons ueix an pe
mi ja de la gue a co n de la p opa-
ganda.
Gai ebé la mei a d'aques olum
d'oeu es Philosophiques és dedicada
a ep odui el ex més conegu de
F ede ic, la c i ica a El P íncep de
Maquia el, que aquí es p esen a en
dues e sions: l'habi ual An imaquia-
e1 edi a pe Vol ai e el 1740 i un
cu iós au og a del ei, Ré u a ion du
p ince de Machia el, que només s'ha-
ia publica el 1848. Si la compa ació
en e ambdues p o a u es p esen a
poques di e encies de ons, hi ha en
can i impo an s di e encies es ilís i-
ques. Malg a que el ei u ili zés el
ances co n a llengua de la co , no
a iba mai a e seu el geni de l'idio-
ma. Si la llengua alemanya li sembla-
a
a
démi ba ba e i poc adien pe a
l'al a cul u a, el1 ampoc no ingué
mai una capaci a es ilís ica ema ca-
ble i els seus esc i s són d'una eixu esa
conside able. Deixan , pe o, l'aspec e
o mal, cal a egi que la c í ica al ma-
quia el4isme és p ou de inido a d'un
momen de la his o ia de les idees. La
Me ie ha ia u iliza ja el mo «an i-
maquia el)), pe a una sa i a con a
els me ges, i Hume en els Assaigs mo-
al~
i poli ics (1 74
1
-
1742) sos ingué,
sense coneixe -la, la ma eixa opinió
de F ede ic; al capda all un opic co n
el jesui isme. El maquia el.lisme, pe
a les Llums, simboli za a les elacions
polí iques que calia escomb a , e a
con adic o i amb l'ideal d'honni e
Ibid.,
O.
Ph.
pp.
424
i
SS.
home i signi ica a una a a pe a
l'es ablimen d'una comuni a de sub-
jec es de d e . Només Rousseau, a La
Nou elle Héloise (1756), assumí al-
guns aspec es del maquia el.lisme
com a ins umen s pe aconsegui la
elici a del pe i nucli u opic de Cla-
ens; pe o el maquia el.lisme de Wol-
ma ou bescan a pe la comuni a
in el.lec ua1 del momen
No és, doncs, o iginal la posició an-
imaquia el.lica en el segle
XVIII.
Pe o és impo an qui la p en; un ei
-el 1740 enca a p íncep he eu- que a
pa i d'a a els in el.lec uals eu opeus
mi a an com una espe anca, només
us ada desp és de la Gue a dels
Se Anys (1756-1763). Pe o ja en
aques p ime in en apa eixen els de-
ec es que dis ancien F ede ic
11
dels
co en s il.lus a s: un pun de legalis-
me i exage ació o malis a ben p opi
del qui posseeix pode , pe o poc
adien als nous emps de la c í ica. El
seu pode despo ic, a la
i,
es ol e-
se a l'úl im mo . També el Discou s
su les Sa i iques i el Discou s su les
Libelles epe eix el ma eix o, ep e-
nen idees p o inen s de Bayle quan
aques , empa an -se amb l'espen ju-
ídic, enuncia a a c i ica el domini
polí ic de 1'Es a . Vol ai e, que, se-
guin Bayle, dis ingia en e c í ica, sa-
i a i libel, po se conside a com a
on d'inspi ació d'aques s escn s.
Els aspec es més o iginals del pen-
samen de F ede ic poden oba -se
en els di e sos a icles sob e educa-
ció, imp escindibles pe con ex ua-
li za la eno ació pedagogica de Ba-
sedow i Kan ; pe o sob e o l'his o-
iado de les idees ha de des aca el
cu Essai su les P éjugés en que s'ex-
posa d'una mane a o denada o a la
eo ia del despo isme il.lus a . A pa -
Sob e
el maquia el.lisme de Rousseau egeu:
C.
NAMER,
Rousseau. s~~~ologue de la connaissance,
Ed.
Klincksieck, Pa ís 1978,
pp.
229-237.
i d'una an opologia pessimis a, cu-
ulla de p ejudicis cal inis es sob e la
na u a humana, en que la possessió de
la e i a s'oposa a les simples opinió
i ce esa, p opies dels mo als, el ei
conclou que: «Les p éjugés son la ai-
son du peuple, e il a un penchan
i ésis ible pou le me eilleux)). Jus-
amen pe aques a endencia a la su-
pe s ició que a la elici a dels homes:
«Que gagne ai -on
a
dé ompe un
homme que les illusions enden heu-
eux?)) -es p egun a-; el p ojec e
il-
lus a cal pensa -lo com una u opia:
((11 eu , en un mo , aboli le cul e
é abli, dessilie les yeux de la mul i u-
de, e lui aide a secoue le joug de la
supe s i ion. Ce p ojec es g and; es-
e
a
examine s'il es p a icable)).
1
enca a, més enda an en aques as-
saig, da a el 1770, a en u a una idea
que se a comba uda pe Kan a La
pau pe pe ua
(1
976): (la gue a) «es
unes e en elle-meme; mais c'es un
mal comme ces au es léaux du ciel
qu'il au suppose nécessai es dans
l'a angemen de ce uni e s, pa ce
qu'ils am en pé iodiquemen
(...).
Si
ous oulez é abli une paix pé pe ue-
lle, anspo ez ous dans un monde
idéal ou le ien e le mien soien in-
connus))
6.
Així F ede ic
11
elabo a el pensa-
men del despo isme, jus i icació
ideologica d'un a de go e n que no
podem anomena « iloso im en sen i
es ic e, pe o que ens acos a a les con-
adiccions i les espe ances que des-
e lla el p ojec e il.lus a . Si i im
emps de submissió de la aó al pode ,
i de c isi en els p ojec es d'allibe a-
men , po se no se a debades I'es o c
llegi aques es Oeu es Philosophiques
del ei p ussia, que ens acos en a I'as-
pec e més ins umen al de les Llums.
Ramon Alcobe o
Ibid.
Su I'omou -p op e,
0.
Pl .,
PP.
361-385