Ressenyes

como totalidad según un método), como también lo recogieron, crearon, modelaron los trágicos (análisis de la esencia política del hombre, de la historia de las fundaciones de sus entornos convivenciales, las póleis, y de su religión): tanto los presocráticos como los poetas, confeccionadores y creadores de tragedias, investigaron la esencia, ora de la totalidad (filósofos), ora del entorno humano político (trágicos). Si la filosofía es esencialmente la búsqueda de la verdad, entonces Edipo, rey es una tragedia filosófica, sin lugar a dudas. El autor del libro nos ofrece información, argumentación, pero también fina sensibilidad para conectar con el mundo griego. Se trata de una obra espléndidamente escrita, cuya aparición hay que saludar con gozo. Raúl Cabás Norbert Bilbeny, FilosoJia conternporania a Catalunya, EDHASA, Barcelona 1985. Després de diversos estudis d'historia de la filosofia catalana, l'autor presenta un primer llibre de gran abast on intenta estructurar la filosofia catalana contemporania d'una manera tematica i no historica. Les tres parts del llibre tracten de la filosofia a la universitat i la filosofia assagística. Cada part té una continuitat cronologica independentment de les altres dues, de manera que cadascuna parteix de la filosofia de principi del segle XIX i arriba fins a la filosofia actual. En la quantitat de noms i dades de filosofs catalans aplegats en un sol llibre, aquest text de Bilbeny no té precedents. La manera com els uns i els altres hi són esquematitzats, tampoc. N'incloem una crítica en la nostra secció de notes. Antoni Mora Frédéric 11, roi de Prusse, Oeuvres Philosophiques, Corpus des Oeuvres de Philosophie en Langue Francaise, Ed. Fayard, París 1985. Sovint en els debats sobre la significació del moviment il.lustrat hom esmenta Frederic 11 de Prússia (1 7121786) com a exemple de despota que, declarant-se formalment membre de les Llums, en perverteix l'essencia alliberadora. El protector de La Mettrie i Maupertuis, corresponsal de D'Alembert i amic íntim -tant com després adversaride Voltaire, es un exemple fefaent de l'ús de la retorica com a eina per pervertir els progressos de la crítica. Frederic s'imagina el1 mateix continuador del segle de Lluís XIV i Voltaire, que el necessitava corn a aval i difusor del moviment intel.lectua1, ajuda a difondre aquest malentes, i reféu per a el1 el mite del filosof-rei'. No discutirem aquí si el despotisme il.lustrat fou un instrument necessari en la racionalització 1 Sobre la relació Voltaire-Fredenc 11, vegeu Jean ORIEUX; Volloire, Ed. Rammnanon, Paris 1977 (2 vols.). La mútua seducció entre el filbsof I el rei, que no dubtaren a extenontzar les seves relacions (el filbsof com a aval per a les seves idees i el re1 con a propaganda per donar esplendor a la con), ér prou ben descrita. Una opinió final sobre Voltaire es pot trobar als Enrretiens de F. II avec Henri de Coii, lecleur du rol: «Le monde n'a point produit de plus beau génie que Voltaire, mais je le meprise souverainemenc, parce qu'il n'est par honnitte)~. Vegeu P. GAXOITE Fredérrc II de Prusse, Albin Michel, Pans 1967, p. 169. de l'estat pmssia o, més senzillament, significa la continuitat en un altre context del despotisme confessional de Felip 11 i del despotisme de cort de Lluís XIV ... És un fet, pero, que la personalitat de Frederic 11 ha exercit una intensa fascinació sobre molts intel.lectuals europeus, de Carlyle a Thomas Mann, que només pot comparar-se al mite de Napoleó. En el projecte polític del rei, la relació entre els intel.lectuals i la corona pot explicar-se corn un pacte en que els philosophes serveixen de publicistes de Prússia, mentre que el1 els correspon vetllant, con un guaita permanent, els progressos de les Llums. L'historiador romantic Macaulay li atribueix una frase que descriu molt bé la nova mena de poder despotic: «El meu poble i jo tenim un pacte que ens satisfa a ambdós: el1 diu el que li sembla i jo faig el que vulio. Kant només necesita una frase per resumir l'epoca de Frederic: «Roneu tant corn vulgueu i sobre el que vulgueu, pero obeiu» 2. La retorica tolerant s'estén des de la critica religiosa a la metafísica, o des de les matematiques a l'etica; a condició de restar, pero, en el camp de la mera teona. Per al rei les idees son expressió d'interessos practics i no de veritats transcendents. En I'Histoire de Mon Temps ho expressa amb tota la fredor: «Lorsque nos intérets changent, il faut changer avec eux)). A aquest postulat utilitari que lliga pensament i interes d'una manera prou ingenua, hi resta vinculat sempre. Potser per aquesta causa no pogué mai comprendre la nova sensibilitat que representava Goethe 3. El domini de Frederic són els Lord MACAULAY: Eslud~os H~slórico~, Madrid 1879, p. 374 i 1. KANT: Que es la illusrracio? (1784). 3 Vegeu la critica al Gorz de Berlichingen de Goethe, que anomena ((imitation détestablew, (De la liltérature demande», 0. Ph., p. 41 1. fets, no les abstraccions: en el1 hi ha sempre un determinista empeltat de materialisme vulgar, que barreja deisme volteria i empirisme primitiu -el seu filosof preferit fou sempre Locke. El pensament del rei volgué ser abans que cap altra cosa un instmment per a la govemació de 1'Estat que, corn sabia prou bé, es construeix tant per mitja de la guerra corn de la propaganda. Gairebé la meitat d'aquest volum d'oeuvres Philosophiques és dedicada a reproduir el text més conegut de Frederic, la critica a El Príncep de Maquiavel, que aquí es presenta en dues versions: l'habitual Antimaquiave1 editat per Voltaire el 1740 i un curiós autograf del rei, Réfutation du prince de Machiavel, que només s'havia publicat el 1848. Si la comparació entre ambdues provatures presenta poques diferencies de fons, hi ha en canvi importants diferencies estilístiques. Malgrat que el rei utilitzés el frances corn a llengua de la cort, no arriba mai a fer seu el geni de l'idioma. Si la llengua alemanya li semblava a démi barbare i poc adient per a l'alta cultura, el1 tampoc no tingué mai una capacitat estilística remarcable i els seus escrits són d'una eixutesa considerable. Deixant, pero, l'aspecte formal, cal afegir que la crítica al maquiavel4isme és prou definidora d'un moment de la historia de les idees. La Mettrie havia utilizat ja el mot «antimaquiavel)), per a una satira contra els metges, i Hume en els Assaigs moral~ i politics (1 74 1 - 1742) sostingué, sense coneixer-la, la mateixa opinió de Frederic; al capdavall un topic corn el jesuitisme. El maquiavel.lisme, per a les Llums, simbolitzava les relacions polítiques que calia escombrar, era contradictori amb l'ideal d'honnite Ibid., O. Ph. pp. 424 i SS. home i significava una trava per a l'establiment d'una comunitat de subjectes de dret. Només Rousseau, a La Nouvelle Héloise (1756), assumí alguns aspectes del maquiavel.lisme com a instruments per aconseguir la felicitat del petit nucli utopic de Clarens; pero el maquiavel.lisme de Wolmar fou bescantat per la comunitat intel.lectua1 del moment No és, doncs, original la posició antimaquiavel.lica en el segle XVIII. Pero és important qui la pren; un rei -el 1740 encara príncep hereuque a partir d'ara els intel.lectuals europeus miraran com una esperanca, només frustrada després de la Guerra dels Set Anys (1756-1763). Pero ja en aquest primer intent apareixen els defectes que distancien Frederic 11 dels corrents il.lustrats: un punt de legalisme i exageració formalista ben propi del qui posseeix poder, pero poc adient als nous temps de la crítica. El seu poder despotic, a la fi, es vol reservar l'últim mot. També el Discours sur les Satiriques i el Discours sur les Libelles repeteix el mateix to, reprenent idees provinents de Bayle quan aquest, emparant-se amb l'espent jurídic, renunciava a criticar el domini polític de 1'Estat. Voltaire, que, seguint Bayle, distingia entre crítica, satira i libel, pot ser considerat com a font d'inspiració d'aquests escnts. Els aspectes més originals del pensament de Frederic poden trobar-se en els diversos articles sobre educació, imprescindibles per contextualitzar la renovació pedagogica de Basedow i Kant; pero sobretot l'historiador de les idees ha de destacar el curt Essai sur les Préjugés en que s'exposa d'una manera ordenada tota la teoria del despotisme il.lustrat. A parSobre el maquiavel.lisme de Rousseau vegeu: C. NAMER, Rousseau. s~~~ologue de la connaissance, Ed. Klincksieck, París 1978, pp. 229-237. tir d'una antropologia pessimista, curulla de prejudicis calvinistes sobre la natura humana, en que la possessió de la veritat s'oposa a les simples opinió i certesa, propies dels mortals, el rei conclou que: «Les préjugés sont la raison du peuple, et il a un penchant irrésistible pour le merveilleux)). Justament per aquesta tendencia a la superstició que fa la felicitat dels homes: «Que gagnerait-on a détromper un homme que les illusions rendent heureux?)) -es pregunta-; el projecte illustrat cal pensar-lo com una utopia: ((11 veut, en un mot, abolir le culte établi, dessilier les yeux de la multitude, et lui aider a secouer le joug de la superstition. Ce project est grand; reste a examiner s'il est praticable)). 1 encara, més endavant en aquest assaig, datat el 1770, aventura una idea que sera combatuda per Kant a La pau perpetua (1 976): (la guerra) «est funeste en elle-meme; mais c'est un mal comme ces autres fléaux du ciel qu'il faut supposer nécessaires dans l'arrangement de cet univers, parce qu'ils amvent périodiquement (...). Si vous voulez établir une paix pérpetuelle, transportez vous dans un monde idéal ou le tien et le mien soient inconnus)) 6. Així Frederic 11 elabora el pensament del despotisme, justificació ideologica d'un art de govern que no podem anomenar «filosofim en sentit estricte, pero que ens acosta a les contradiccions i les esperances que desvetlla el projecte il.lustrat. Si vivim temps de submissió de la raó al poder, i de crisi en els projectes d'alliberament, potser no sera debades I'esforc llegir aquestes Oeuvres Philosophiques del rei prussia, que ens acosten a I'aspecte més instrumental de les Llums. Ramon Alcoberro Ibid. Sur I'omour-propre, 0. Plt., PP. 361-385