En ahona 13, 1986,
1
17-1 26
Filoso ia i his o ia a Ca alunya:
pe on comenqa ?
(A
p oposi de
Filoso ia con empo ania
a
Ca alunya,
de
N.
Bilbeny)
An oni
Mo a
Els es udis més o menys ecen s d'his o ia de la iloso ia ca alana
són, amb mol poques excepcions, b eus e lexions p o isionals pe que
alguna egada s'endegui de e i a aques a his o ia. Tan és així que,
a ui, no disposem d'al a his o iog a ia iloso ica que la e a a base de
no es, apun s i esbo anys. En e nosal es s'ha in en a un subgene e,
una mena de pseudo-his o iog a ia iloso ica.
El ecu s a aques subgene e
és
més o menys eqüen des dels seus
o ígens, és a di , des dels es udis sob e la iloso ia ca alana del segle
xix
com els que an e Cosme Pa pal i Ma ques o Jaume Se a Hun e
l.
Qualse ol ap opamen a la iloso ia ca alana del dinou ha de passa ,
enca a a a, pe aques s b eus, i ja en el seu momen p o isionals,
es udis. La indigencia és an g an, en aques e eny, que p ecisamen a
Se a Hun e li ha caigu a sob e mes d'un cop el dis in iu d'«his o ia-
do de la iloso ia ca alana)), o jus pe ha e esc i es
o
qua e
a icles sob e el nos e passa iloso ic.
Pos e io men , la his o ia d'aques a iloso ia s'ha ana en -és a di ,
s'ha ana ajo nan - a base de b eus con ibucions que, sense deixa de
se ú ils -que semp e ho són-, han con inua pe llongan aquella p o i-
sionali a . Un pun de e e encia d'aixo és la b e íssima his o ia de
(do a)) la iloso ia ca alana, de Jo di Bemo
2.
Es udis que segueixen els
de Bemo, com els de Jo di Ma agail i Pe e Lluís Fon
3,
són més
'
C. PARPAL
Y
MARQUES,
An eceden es de la escuela iloso ica ca alana del siglo
XIX,
Imp. comas y Po a ella, Ba celona 19 14; SERRA HUNTER,
Les endkncies iloso iques a
Ca alunya du an el segle XIX,
Tip. A las, Ba celona 1925. De e , un p ime es udi amb
aques es ca ac ens iques d'apun s i d'esquemes ho Cs el de
F.
CLASCAR,
Es udi sob e la
iloso ia a Ca alunya en el segle XVIII,
La Re is a, Ba celona 191 8 (publica p ime amen
I'any 1895).
2
J.
BERRIO,
El pensamen iloso ic ca ala,
B ugue a, Ba celona 1966.
J.
MARAGALL,
El pensamen Jilosb ic. Segles
XVUI
i
x x,
Dopesa, Ba celona 1978;
P. L~uis FONT, «Escola iloso ica ca alana» i «Filoso ia i his o ia de la iloso im, a
ICTINEU. Dicciona i de la socie a ca alana als PC., segles XVIII.XX,
Eds.
62,
Ba celona
in e essan s pel pun de is a pe sonal que deixen en e eu e, que no
pas pe l'a anc eal en l'es udi d'aquella his o ia. Així, el qde ici en
iloso im, que una egada assenyala Joan Fus e , con inua sense se
es udia . És una incogni a de de ici .
Pe on comenp ?
Pe his o ia la iloso ia ca alana ens obem en un e i able cul-de-
sac: pe pode ap o undi de e mina s au o s i endencies s6n necessa-
is es udis ben documen a s de cai e global i de con ex ; pe pode e
es udis globals i de con ex , pe o, calen es udis conc e s i documen a s
d'au o s i endencies.
La p egun a no és e o ica: ipe on comenca ? Sembla que cada cop
cal comenca de nou. Un model impossible -pe que és caduc en el
me ode-, pe o d'ine i able e e encia -pe que és únic-, és el monu-
men al es udi sob e Balmes, dYIgnasi Casano as
4.
Desp és, o jus
podem esmen a es udis més ecen s que endeixen a anali za l'ob a
d'un iloso aillada en ella ma eixa, enca a que de egades el í ol dels
llib es sembla que indica el con a i: el de Luis Rou e a sob e An oni
Comellas i Clue o el de Jaume Rou a sob e Ma í d'Eixala Els de
No be Bilbeny, que o segui passa é a comen a , semp e han ingu
un ema cable in e es pel con ex .
Comenca de nou compo a semp e de iciencies i un nomb e consi-
de able de di icul a s. Quan algun es ange ha assaja , amb mol bona
olun a pe ce , l'es udi d'un iloso del nos e país, ha hagu d'elabo-
a pel seu comp e i isc i'analisi del con ex . El esul a d'una a en u a
així po se an imp e isible com so p enen : penso en el cas de Reine
Guy i el seu es udi sob e Joaquim Xi au, amb el qual s'ob en unes
pe spec i es insoli es i li e almen e an as iques pe a la his ona de la
iloso ia ca alana
6.
1979. Del ma eix au o , «Esquema his o ic de la iloso ia ca alana»,
En ahona ,
núm. 10
(1984). En e aques s ex os hem d'esmen a amb el de J. CARRERAS
Y
ARTAU,
La
iloso ia uni e si a ia en Ca aluña,
CSIC, Ba celona 1964, i el de R. XIRAU, «Filoso ia
ca alana», que s'inclou a en la e sio cas ellana de la his ona de la iloso ia de
L.
Geymo-
na .
1.
CASANOVAS,
Balmes. La se a ida. El seu emps. Les se es ob es,
Biblio eca
Balmes, Ba celona 1932.
L.
ROURERA FARRÉ,
An onio Comellas y Clue . Con ibución a la his o ia de la
iloso ia c is iana del siglo
XIX,
Fundació Mossen Josep Sanab e, Ba celona 1979;
J.
ROURA,,
Ramdn Ma i d'Eixela i la iloso ia ca alana del segle
XIX,
Publicacions de
1'Abadia de Mon se a , Ba celona 1980.
R.
GUY,
Axiologie e mé aphysique selon Joaquim Xi au. Le pe sonnalisme con em-
po ain de I'Ecole de Ba celone,
Uni e si C de Toulouse-Le Mi ail, Tolosa 1976. Recen -
men hem ebu una al a mos a d'aques a escola his o iog a ica: A. GUY,
His oi e de la
No be Bilbeny ha mos a la se a p eocupació pel p oblema, pe
on
comen a .
Ja en el seu llib e sob e C exells, dedica o a una de les
se es es pa s a sugge i una classi icació pe a la his o ia de la
iloso ia ca alana con empo ania
'.
Quan, desp és d'un llib e d'assaigs
his o ics amb í ol deso ien ado S, Bilbeny anuncia aques s que a a ha
publica ,
Filoso ia con empo ania a Ca alunya
9, sembla a que el llib e
se ia quelcom més que un al e esbo any, pe amplia i documen a
que pogués se . S'espe a a un llib e d'his o ia de la iloso ia, allo que
l'au o ha ia p opugna p ou egades. Així, aques llib e hauna pogu
se un pun d'a ibada d'una ajec o ia pe sonal di igida, segons m'ha-
ia sembla ins a a, cap a una p opos a pe a la his o ia de la iloso ia
ca alana con empo ania i ambé hau ia pogu se , po se , un pun de
pa ida d'una gene ació -la se a, la nos a- que comenca ia a e una
se iosa his o iog a ia iloso ica en e nosal es
lo.
Veu e si Bilbeny ha assoli alguna cosa de o aixo, no deixa de eni
la se a impo ancia, ja que, es mi i com es min, el llib e que a a ens
nos a és el p ime i més se iós in en pe ap oxima -se al que pod ia
se una his o ia de la iloso ia d'aques país. In en a é esb ina més
a al1 pe que aques llib e no passa més enlla d'un me in en en la
di ecció que es p oposa es udia ; pe que acaba pe a egi -se a aquella
adició de p o isionali a de la nos a pseudo-his o iog a ía iloso-
ica.
L'acla imen de les qües ions meno s: ca ala, en ca alh, a Ca alunya
...
No abo da les qües ions que conside em meno s po se , de ega-
des, una mane a de dona -hi més impo ancia de la que els olem
dona . Pe an , i enca a que només sigui de passada, podem eu e com
esol Bilbeny la qües ió de la de inició de iloso ia ca alana.
En an e io s ocasions, Bilbeny ha ia deixa aques pun a l'omb a
d'un in e ogan , cosa o ca habi ual en eil. Conc e amen , a l'epíleg del
llib e
En e Renaixenca i Noucen isme,
deba ia que es podia en end e
pe iloso ia ca alana; pe o un cop ha ia esol que aixo no e a ealmen
philosophie espagnole,
Uni e si é, Tolosa 1984 (hi ha amenaca o mal de aducció al cas-
ella).
'
N. BILBENY,
Joan C exells en la iloso ia del Noucen s,
Dopesa, Ba celona 1979.
N. BILBENY,
En e Renaixenca i Noucen isme. Es udis de iloso ia,
La Mag ana,
Ba celona 1984. Dic que el i o1 és deso ien ado pe quk, com és sabu , en e Renaixenca
i Noucen isme no hi a ha e cap iloso ia.
N.
BILBENY,
Filoso ia con empo ania
a
Ca alunya,
EDHASA, Ba celona 1985.
lo
En pa la d'his onog a ia ca alana no em e e eixo només a la his o ia de la
iloso ia ca alana. Mol s dels p oblemes d'aques a són els ma eixos dels es udis d'his ona
de la iloso ia de qualse ol al e lloc e s -o gai ebé no e s- en e nosal es. En o cas,
aques s es udis ambé pe anyen a la his o iog a ia ca alana.
impo an , alesho es ence a a una no a p eocupació: ¿que és un (( ilo-
so ca ala))?
En
Filoso ia con empo ania a Ca alunya,
l'in e ogan s'es eny,
pe o hi pe sis eix el dub e sempi em sob e allo que és o no és ca ala. En
la inicial decla ació de p oposi s del llib e, Bilbeny diu que ol elabo a
el ca aleg «més in eg ado possible)) da an d'aquell dub e.
1,
e ec i a-
men , els au o s conside a s en el llib e no necesi en ce i ica s de
naixemen ni són selecciona s en unció de la llengua que emp en. On
se li oma a in odui el p oblema (el als i absu d p oblema) és en el
í ol de llib e i en la se a explicació. Bilbeny diu que ha hagu de
p escindi del e me (( iloso ia ca alana)) jus amen pe pode assoli
aquella olun a maximamen in eg ado a. El dub e a a és sabe , se-
gons aques c i e i, pe a qui queda la immaculada pu esa de se o un
«un iloso ca ala)) i no un simple « iloso a Ca alunya)). Més in eg ado
i ope a iu hau ia es a abandona o a ese a e i xis a en pun s que,
pel que sembla, o hom supe a en la p ac ica. ~Pe que no es a se i
d'una egada el e me (( iloso ia ca alana)) en un sen i desc ip iu i
indica iu del con ex cul u al a que alaludeix? No és més que en aques
sen i desc ip iu que es an se i e mes com (( iloso ia alemanym o
(( iloso ia ancesa». Així, (( iloso ia ca alana con empo ania)) és el
ma eix que (( iloso ía con empo ania a Ca alunya)). A a, si deixem
alguna ese a espi i ual pe a un dels dos e mes, alesho es l'al e ens
sembla a es nc iu, es e , acilelan i una mica ano mal. És el que li
passa a Bilbeny, malg a di que p e én el con a i.
La
his o ia, ajo nada
Un cop eunida una quan i a de lec u es, d'in o macions i de
dades, i so a el í ol del llib e en qües ió, l'au o podia op a pe un
es udi his o ic o pe un eball ema ic i d'in e p e ació. Ha en llegi
les esis sob e la his o ia de la iloso ia que ha ia p oposa a
En e
Renaixenca i Noucen isme
", e a de p e eu e -i po se d'espe a - que
Bilbeny es decan és cap a un es udi his o ic més que no pas cap a un
epe o i de dades.
El
que és més impo an , pe o, no es l'eleeció en qües ió, sinó la
mane a com aques a hi és a gumen ada. Diu Bilbeny en el p e aci de
Filoso ia con empo ania a Ca alunya:
No ens hem p oposa -pe que no hem pogu del o - e en aques
llib e una «His o ia» si a no a es ic a de la iloso ia con empo ania
l l
S6n aques es qua e esis: «És possible la ece ca his o iog a ica en iloso im; «la
his o iog a ia de la iloso ia ens po a a la descobe a de la se a his o ici a )); «la
comp ensió de la his o ia de la iloso ia és ambé his o ia)); «la his o ia de la iloso ia és
ambé iloso im. Vid.
En e
Renaixenca i Noucen isme,
pp.
15-16.
a Ca alunya, pe
bé
que é em conscien s en o momen que execu a-
em una o ma o al a d'his o i zació (p.14).
La di icul a , diu, és d'o d e p ac ic més que eo ic: la «his o ia
eal» ( eal?) de Ca alunya ja és p ou acciden ada. Pe an , conclou, no
es po e una his o ia «en el sen i con encional» de la nos a iloso ia.
Re inguem aixo del asen i con encional».
Desp és, a l'epíleg del llib e, Bilbeny ep kn la medi ació de les
di icul a s que no li han pe mks de e «del o » un llib e d'his o ia:
És pe aixo que aques ilib e no s'ha pogu o gani za com una
his o ia, pe que no hi ha hagu a Ca alunya un desen olupamen
cohesiu -uni a i o plu al- de la iloso ia con empo ania que ens
pe me i d'es udia -la a pa i d'un eix doc inal, d'unes cons an s
ema iques o d'unes linies de pensamen p edominan s (p.382).
Ja sabíem, pe Isaiah Be lin, que la his o ia és allo «que els his o ia-
do ~
an». Pe o si aixo, i més enlla de la se a apa en banali a , ja és du
d'ha e -ho d'accep a , ¿que hem de e quan un his o iado diu que un
de e mina objec e d'es udi, desp és &es udia -lo a ons, no és ac ible
de se his o ia ? Aixo és el que ha e Bilbeny: desp és d'ha e decla a
un dia que es p oposa a a ecompond e el coneixemen de la his o ia
cul u al de Ca alunym
12,
i desp és d'ha e publica unes no es d'his o-
ia de la iloso ia ca alana de omban el segle (pe quk aixo és En e
Renaixenca
i
Noucen isme), dedica el seu p ime llib e de g an abas a
nega explíci amen la possibili a d'his o ia allo queja a anys que ha
es a més o menys his o ia .
És emocionan eu e com un his o iado -un es udiós, un in es iga-
do de la cul u a, com es ulgui di - é la since i a de con essa
públicamen que no ha aconsegui l'objec iu que es p oposa a. Enca a
que aques a con essió no li hagi es a demanada, po se de ce a u ili a
si a complemen ada pe una de allada explicació de les di icul a s que
han us a l'in en : po se se i a a algú al e que ho in en i amb més
o una. Ja no és an emocionan , sinó més a ia desolado , eu e com
desp és de l'explicació de l'in en us a de l'his o iado segueix una
jus i icació an poc sensa a com la d'insinua que no s'ha pogu his o-
ia pe quk el ma e ial es udia no es deixa a his o ia .
1,
e ec i amen ,
Bilbeny diu «no ha e pogu » e una his o ia de la iloso ia ca alana
con empo ania pe quk no ha oba «eixos doc inals~, acons an s e-
ma iquesn ni alínies de pensamen ». Pe o, ¿que és que les busca a,
aques es coses? Sembla que sí. A la is a d'aixo, po se cald a modi ica
la maxima be liniana: la his o ia és allo que els his o iado s diuen que
poden e
...
l2
N.
BILBENY,
Joan C exells en la Jiloso ia del Noucen s,
p.
1 1.

No s'hau ien de e p essuposicions sob e la na u alesa d'allo que
hom es p oposa es udia . Si l'objec e de l'es udi d'un his o iado és de
di ícil accés, discon inu, con adic o i, dispe s, e c., alesho es se a bo
oblida el «sen i con encional)) d'es udis simila s i cald a exe ci a
una mica la imaginació (allo que Collingwood anomena ((imaginació
his o icm) pe ap opa -s'hi. Pe o no es po espe a en cap cas que
l'objec e d'es udi pe his o ia
es p esen i
el1 ma eix d'una mane a
obedien , uni o mada i «con encional». La his o ia (incloen -hi la
his o ia de les idees) l'ha de e l'his o iado ; la se a eina és la de
econs ucció i d'in e p e ació.
1
no hi ha cap acó del passa que no
sigui his o iable, ja que el
passa
i la
his o ia
s'exclouen mú uamen : la
his o ia semp e implica la «mo del passa )) (J.H. Plumb). De l'a i ma-
ció de Bilbeny aaques llib e no s'ha pogu o gani za com una his o-
ia...)), malg a la se a b eu jus i icació -allo dels «eixos», «cons an s» i
«línies»-, no se'n po in e i que no és possible de e la his o ia
delimi ada en el í ol del seu llib e. No l'ha poguda e ell.
1
el esul a
és que, en el'seu llib e, ens obem amb
el passa
gai ebé en es a b u :
una p ocessó de noms, dades, í ols.
Les di icul a s de Bilbeny pe e una his o ia de la iloso ia ca alana
con empo ania són de me ode. Enca a que no s'ho p oposi -i penso
que es p oposa jus amen el con a i-, els c i e is amb que el1 en on a
la possibili a de e aquella his o ia an se exage adamen uni o ma-
do s: a mi a la his o ia de la iloso ia en al es ind e s i, en eu e
«eixos» i «cons an s», a busca -los simila s en el con ex ca ala; en no
oba ni eixos ni cons an s, abandona el p ojec e de e his o ia.
Bilbeny hau ia pogu segui un exemple que li és ben p ope : el de
José Luis Abellán y la se a
His o ia c i ica del pensamien o español.
L'objec e d'es udi d'Abellán ampoc no és «con encional», pe o sí que
li sembla ac ible de se his o ia . En una au obiog a ia in elelec ual,
Abellán ha explica com es a oba amb p oblemes simila s als de
Bilbeny. En el decu s del seu eball, Abellán explica que a descob i
que:
(...)
había que hace una nue a me odología pa a la his o ia de la
Filoso ía Española dis in a a las his o ias gene ales de la misma
disciplina
y
que esa nue a me odología hab ía de consis i básica-
men e en segui el hilo de los acon ecimien os his ó icos
13.
No se ía sob e , doncs, oblida -se d'eixos i de cons an s, i in en a
d'assaja un me ode adequa a allo que es ol es udia .
De l'adequació de la me odologia his o ica a una iloso ia de e -
minada no hi ha gai e a di , lle a que s'en i en casos conc e s. Jus-
l3
J.
L.
ABELLÁN,
«Ensayo de au obiog a ía in elec ual»,
An h opos,
núm.
21-22 (1
983).
amen , hi ha un cas conc e que Bilbeny ha ac a ecen men i que
ens po ajuda a en end e una mica les se es di icul a s pe e his o ia
de la iloso ia. Es ac a d'un esc i dedica a allo que el1 anomena
(( iloso ia de l'exili»
14.
En aques esc i , l'au o ebu ja aques epíg a
pe conside a -lo «ex a iloso ic» i, a més, «ahis o ic». És aques un cas
pales de esis encia, pe pa de l'his o iado , a adequa -se a l'objec e
d'es udi, ja que l'epíg a (( iloso ia a l'exili~ (mes que «de» l'exili) és
pe ec amen iloso ic (Bilbeny, a més, dissenya una amplíssima pano-
amica de la iloso ia a l'exili en el ma eix a icle, ins a a iba a di
que l'exili és el des í de iloso , que ja és di ), i és, sob e o i mol
especialmen , un e me his b ic. Només amb una iden i a així, his o i-
ca i iloso ica, es po e una his o ia de la iloso ia.
1
el me ode his o ic
-en iloso ia i en qualse ol al a cosa- és el que ha de malda pe
ap opa -se a l'objec e d'es udi, i mai a l'in e és. En el sen i con a i,
no hi ha his o ia: només un cúmul d'objec es (en iloso ia, d'idees); hi
ha l'obscu passa ( o no a Plumb), semp e a pun pe se u ili za de
qualse ol mane a i desp o ei de o con ingu .
«La His o ia és his e ica: només es cons i ueix si se la mi a
...
»
Pe o el ma eix Bilbeny econeix que no ha deixa de e his o ia. Ho
he ci a abans: «...é em conscien s en o momen que execu a em una
o ma o al a d'his o i zació)). Vegem quina o ma d'his o i zació.
En el seu llib e sob e C exells, ha ia p oposa un esquema pe e
una his o ia de la iloso ia ca alana con empo ania. Es ac a a d'una
es uc u ació e e ida als « es ambi s socials de di usió: la p emsa, la
Uni e si a i l'Església» (p.
63).
La dis inció d'aques s es ambi s e a
ú il pe que mos a a es camins i es llocs en els quals, i des dels
quals, en aques país s'ha e iloso ia ins a ben poc. Po se l'ambi de
la p emsa podia en end e's d'una mane a més amplia, si ecoilim allo
que Jaume Lo és ha anomena « iloso ia "pública" ca alana»
lS.
D'Eu-
geni d'O s a Josep Ramoneda queda cla que ol di aixo. La iloso ia
academica ambé é un sen i mol p opi i uni a i, comencan , i po se
acaban , amb les se es limi acions i amb la dada his o ica de la se a
a dí ola en ada a la Uni e si a . Finalmen , no cal di que l'ambi
eclesias ic ha ingu un impo an pape en la iloso ia ca alana, des de
les posicions més e ogades a algunes d'a ancades (i no penso sola-
men en els e a ons ne amen ideologics), i és aques pun una mos a
més de la complexa in e dependencia que s'ha esde ingu a Ca alunya
en e eligió ca olica i cul u a.
A
Filoso ia con empo ania a Ca alunya, Bilbeny modi ica no able-
l4
N.
BILBENY,
((Filoso ia de l'exili i exili de la iloso im,
En ahona ,
núm.
10
(1984).
l5
J.
LORÉS,
«La iloso ía "pública" ca alana»,
La Vangua dia,
2
de maig de 1983.
men aques a íade an ne amen dibuixada i ailla cada componen
ins a desconnec a -lo comple amen dels al es. Així, diu que no po
e una his o ia de la iloso ia ca alana con empo ania, i en a es
esquemes. Aques s es esquemes ja no es e e eixen als es ambi s on
es eia iloso ia, sinó a es mane es de e -la: la iloso ia com a
ideologia, la iloso ia uni e si a ia i la iloso ia assagís ica. La con inuy-
a his o ica de cadascun d'aques s esquemes -que co esponen a cada
pa de les es que é el llib e- és p esen ada comple amen al ma ge de
les al es dues. El esul a n'és una in e p e ació sugge ida, pe o no
a gumen ada, de la his o ia de la iloso ia d'aques país. La esi, no
de ensada mai així d'una mane a explíci a, sena que aques a his o ia é
es eixos comple amen deslliga s els uns dels al es.
La p ime a pa del llib e s'ocupa de «La iloso ía en la pugna de les
ideologies)). El con inu his o ic d'aques a pa a de l'apologe ica ca o-
lica de la p ime a mei a del segle
XIX
al ma xisme de Manuel Sac is-
án, passan pe Balmes, els me ges iloso s, Pompeu Gene , Ramon
Tu ó i el pensamen socio-polí ic. La p opos a és a e ida, pe o no és
ni a gumen ada ni demos ada: el pensamen ca olic del dinou, e a di ,
és subs i ui , en el seu o apologe ic i la se a olun a adoc nnado a, pel
ma xis a del in .
La segona pa , que po a el í ol de la ( Consolidació dels es udis
iloso ics uni e si a is)), é mol a més cohe encia, an des d'una pe s-
pec i a his o ica com ema ica. Es ac a, de e , d'uns apun s pe a la
his o ia de la iloso ia academica con empo ania. En an que és en
aques a iloso ia academica on es discu eix mes se iosamen la qües ió
de la adició iloso ica ca alana, sob e o pe deba e quina és l'a el i
la possible con inuació de la iloso ia del sen i comú, hau ia es a
in e essan qües iona -se a ons la con inui a p oposada: Ma í
d-'Eixala-Llo ens-Mila-Xi au-Mi aben -Fea e .
En aques ma eix sen-
i demana ia un ce acla imen el sub í ol d'aques a pa , «L'Escola de
Ba celona)), que Bilbeny adop a a a ac í icamen
i
que en un ex
an e io -el de la iloso ia exiliada- aconsella a e i a pe que el consi-
de a a imp ecís. Explica l'o igen i ús d'aques e me sí que se ia e
his o ia de la iloso ia.
La e ce a pa del ilib e, el e ce i da e biaix his o ic, co espon a
allo que anomena «Filoso íes de la mode ni a cul u al)). El signi ica
del sub í ol d'aques a pa ampoc no ens l'explica: «El lla g oman icis-
me)). Els au o s p esen a s aquí, independen men els uns dels al es
(O s, C exells, Rube i T ias), podnen se objec e d'un in e essan
assaig sob e la cul u a ca alana con empo ania.
La e i a Cs que es em d'aco d amb Bilbeny: ap o undin cada
esquema dels p oposa s en el llib e no ens en po so i una his o ia de
la iloso ia. Són es ca e ons sense so ida.
«...i
pe mi a -la és necessa i es a -ne exclos)) (Ba hes)
Queda cla que és allo que impedeix que
Filoso ia con empo ania a
Ca alunya,
malg a l'exhaus i a acumulació de dades que con é, sigui
p opiamen una his o ia de la iloso ia: la mi ada del seu au o . Aques
és el nus del dilema de Bilbeny: no a una his o ia pe que no eu p ou
con inui a s, pe o acaba an embadali en la ece ca de con inui a s
que, ha en pe du de is a la més e iden de o es elles -la his o ica-,
acaba pe esbo a -se-li la discon inu'i a més escandalosamen p esen
-la i al, la que ens sepa a de la his o ia.
Amb aques es abisme, Bilbeny no a his o ia alla on cald ia e -la
-en el ma e ial deso dena que ens p esen a del passa - i la a alla on
no la po e -en el p esen : la gen que a ui a iloso ia. Resul a : ni a
la his o ia que ens explica ia quina inculació podem eni amb la
iloso ia an e io a nosal es, ni a la in e p e ació ilo l'analisi de la
iloso ia que a ui es a en e nosal es. Amb el seu a any de jo e
axide mis a, Bilbeny no s'adona que an a ia cla a una de les se es
agulles a F ancesc Mi aben com a Josep Fe a e Mo a, a Joan C e-
xells com a Eugenio T ías. Així es o el llib e: es limi a a posa un nom
al cos a de l'al e, com qui passa llis a.
1,
enca a, se'n deixa més d'un
16.
És cla que hi ha qui, pa lan de la iloso ia d'aques país, ha pe du
de is a els incles amb la his o ia i les ha e es més g osses. Un cas
no o i és la pas e ada que a e Al onso López Quin ás amb el seu
llib e
Filoso ia española con empo ánea
(1
970). Més lleu, pe ingenua,
a se l'a i mació de Ja ie Ga cía Sánchez, segons la qual la «jo e
iloso ia espanyola)) so gí del li e al no- es (en el p oleg del seu llib e
Con e saciones con la jo en iloso ia española,
1980). Bilbeny e i a el
pi jo de les dues coses: de Lbpez e i a aquella idea es a ica -mo uo-
ia- de la cul u a, si bé en compa eix una isió una mica amo a; de
Ga cía, no segueix la eo ia de la gene ació espon ania, enca a que no
ence a a explica -nos d'on su la iloso ia ac ual.
És
una e i able desg acia pe a nosal es: es mi i pe on es mi i, de
la iloso ia ca alana con empo ania, no se'n po esc iu e es que ingui a
eu e, ni pe emo pa al-lelisme, amb l'es udi de Vincen Descombes
sob e la iloso ia ancesa, o amb el de Rüdige Bubne sob e l'alema-
nya.
1,
és cla , així la nos a his o ia de la iloso ia poca cosa subs ancial
l6
En aques passa llis a o hom oba a a al a algú o al e. Fins a ce pun , és
is amen explicable I'obli del ecen men desapa egu Rodol Llo ens i Jo dana. Ja no
és an explicable I'obli de Fede ico Riu i de Lluis Sala Molins, ja que en el llib e hi ha
e e encia a d'al es que es o ma en i eballen a I'es ange (p.e., Luis Fa é). Finalmen ,
és del o inexplicable I'obli de gen de la ma eixa gene ació -o mol p oxima- del
ma eix au o del llib e, i mes si enim en comp e que aques no deixa de dedica -se unes
a lles a el1 ma eix. Penso, P.e., en Ra ael A gullol, Pep Subi ós, Ge a d Vila o Miguel
Mo ey.