JAUME SERRA
1
HUNTER: EL PENSAMENT
1
LA VIDA*
Jo di
R. SALES
1
CODERCH
Exposa é mol b eumen les dades biog a iques,
.
les ob es de Jaume Se a Hun e a que he ingu
accés i una bibliog a ia, ben poca, sob e la se a
pe sonali a . En una p ime a pa es udia é el p o-
g ama de Se a Hun e , al com es o mula a *Idea-
li a , Me a ísica, Espi i ualisme))
,
i d'al es esc i s
pos e io s que el complemen en. En una segona
pa pa la é del seu da e llib e
El pensamen
i
la ida,
que dóna el í ol d'aques a con e encia, es-
pecialmen del que diu sob e l'home i sob e el co-
neixemen ; una e ce a pa se a dedicada als dei-
xebles de Se a Hun e .
J. Se a Hun e o ma pa i és un elemen cen al
dels es udis ilosb ics a la Uni e si a de Ba celo-
na du an el segle xx. Pe any a aques a Escola de
Ba celona, de la qual Joan Fus e ha di que Josep
Fe a e Mo a i Edua d Nicol n'han pa la mogu s
pe epie a ilial.. De o s els seus memb es el1 és
possiblemen qui é una ob a més ex ensa sob e e-
mes ilosb ics esc i a en ca ala. En el meu cas es
ac a d'una «pie a de né ». Amb o , m'a anya é
a di que no he olgu sob e alo a gens ni mica
l'apo ació de Jaume Se a Hun e a la iloso ia.
La se a con ibució és ben modes a. Unes pa au-
les de F ancesc de P. Mi aben ens dona an el o
del que ull que siguin les me es pa aules d'a ui.
Mi aben , pa lan de Vi es i dels pla bnics de Ca n-
b idge, diu: «A ui no he olgu al a cosa que plan-
eja un pun de elació his b ica que c ec ecund
pe a la medi ació iloso ica. A la iloso ia hi ha
cims, pe o ambé alls e ils i elaxan s. Són, po -
se , els que anomeno pa en s pob es de la iloso ia,
com pe exemple els pla onis es de Ca nb idge, els
escocesos, Maine de Bi an, els nos es ilbso s ca-
alans del segle
XIX
(.
.
.)
Jo en sóc a nic, els es i-
mo» (MIRABENT,
Es udios Es é icos
y
o os ensa-
yos,
ol. 11, p. 217).
Les edui é al míni n, p ime amen pe al de
ecolli un sugge imen que ens eia el doc o Sa -
ó en la sessió dedicada pel doc o San isens a Llo-
*
Con e encia p onunciada
a
1'A eneu Ba celonks l'onze de
eb e del 1982, din e del cicle
Filosoji ca alans dels segles
X/X
i
m,
o gani za pe la Socie a Ca alana de Filoso ia, i-
lial de 1'Ins i u d'Es udis Ca alans.
ens i Ba ba, i segonamen pe que el meu in e es
pe Se a Hun e no és p bpiamen un in e es his-
o iog a ic, sinó ilosb ic. Espe em que la esi de
llicencia u a de Ma a Vidal ens doni un bon es u-
di sob e la igu a de Jaume Se a Hun e .
Jaume Se a Hun e neix a Man esa el 7 de ge-
ne del 1878, es udia als jesui es de Ba celona i a
les llicencia u es de D e i Filoso ia i Lle es a la
Uni e si a de Ba celona. En els seus es udis ilo-
sb ics a Ba celona segueix dos cu sos de Me a í-
sica p o essa s pe Josep Dau ella i Rull, come -
cian de bacalla i mes e del doc o Fon i Puig'
.
L'any 1902 a el doc o a a Mad id amb una esi
sob e la doc ina del judici, amb el í ol exac e de
La
eo ía psicológica del juicio.
Guanya unes opo-
sicions a l'hs i u d'Alme ia i desp és a la ca ed a
de Lbgica Fonamen al de la Uni e si a de San ia-
go. L'any 1913, un any desp és de la c eació de la
secció de Filoso ia a la Facul a de Filoso ia i Lle-
es de la Uni e si a de Ba celona, ob é la ca e-
d a d'His b ia de la Filoso ia. Pe any a la Socie-
a Ca alana de Filoso ia, undada l'any 1922, i a
la Reial Academia de Bones Lle es, on a el seu
discu s d'en ada l'any 1925. El ma c del 1931 es
nomena dega de la Facul a de Filoso ia i Lle es,
i al mes següen ec o de la Uni e si a de Ba ce-
lona. La Gene ali a el nomena p esiden del Con-
se11 de Cul u a. Des del 1932 mili a a Esque a
Republicana de Ca alunya, pe la qual és elegi di-
pu a al Pa lamen de Ca alunya, de que en ou ice-
p esiden . Al inal de la gue a ci il s'exilia a Me-
xic i mo a Cue na aca el 7 de desemb e del 1943.
COBRA DE JAUME SERRA HUNTER
(1902)
La
eo ía psicológica del juiczo,
esi doc o-
al. Mad id.
(1922) ddeali a , Me a ísica, Espi i ualisme>>
=
IME. Publicada pe p ime a egada a
1'Anua i de
la Socie a Ca alana de Filoso ia
(1923) i eedi a-
da a
Sen i i klo de la No a Filoso ia.
Ba celona
1934 (F)
=
SVNF.
(1925)
Les end&nciesj?los6 iques a Ca alunya du-
an el segle
x x
=
(Les endencies..
.)
(BC)
.
(1926)
Apologin de
1
'Zdeal,
con e encia inaugu al
l
Josep Dau ella i Rull (1864-1927), de endencia neoclhs-
sica, ou senado l'any 1923
i
ice- ec o de la Uni e si a l'any
1924. Au o
d'lns i uciones de me a ísica
(1891) i
d'ilpun es
de lógica indamen al
(1904), i d'un es udi sob e la iloso ia
de Dan e Alighie i.
del Cu s 1925-1926 a 1'A eneu de Gi ona. Tipog a ia
d'sEl Au onomis a)), Gi ona 1926
=
A1 (F).
(1927) «El me ode objec iu de Tu ó)), Monog a-
ies Mediques, núm. 12 (1927), pp. 9-16, eedi a
a Figu es i pe spec i es de la his o ia del pensa-
men , Ba celona 1935, amb el í ol ~Ca ac e ís i-
qiies onamen als de la iloso ia d'en Tu ó)),
pp.
77
i SS.
=
FPHP.
(1927) «La ocació ilosb ica d'en C exells)),
La
No-
u
Re is a 1927.
(1928) ~T adició i p og és en la iloso ia con em-
po ania))
=
TP. Con e encies Filosojques de líl e-
neu Ba celones (1928), eedi a a SVNF.
(1929) -1- La iloso ia i els seusp oblemes, con-
e encia e a al Con e encia Club, edi ada a SVNF.
(1929) -2- Soc a es i la Me a isica, publica a
Miscel.Iania C aells, Ba celona 1929, pp. 223-229,
eedi a a FPHP.
(1929) -3- .El cancelle Bacon i la me odologia
cien í ica., publica a la e is a Ciencia ( eb e
del 1929), pp. 525-535, eedi a a FPHP.
(1929) -4- ~Llo enc i Sanz del Río., ex ac e de
la memo ia p esen ada al Cong és de Ba celona
(1929) de 1'Asociación Española pa a el P og eso
d : las Ciencias. Edi a a FPHP.
(1930) Filosojia i Cul u a, sugges ions i es udis,
p ime a se ie, Llib e ia Ca albnia, Ba celona 1930
(==
FC, 1) (F). (Con é: «El p oblema de la cul u-
a.. ((El sabe i la ida, les es ideologies mo als..
(&eligió, ciencia, iloso ia.. <(Concep e i alo de
la his o ia)). ((Sen i uni e sal i humi de la iloso-
ia~. «El pensamen pu i la ida emocional)).
~Axiologia o iloso ia dels alo s». «Idea d'un sis-
ema ilosb ic~
.)
(1931) Soc des, G h iques Da ius Rahola (Col. ~Els
classics de la Filoso ia»), Gi ona 1931, (F).
(1932) Filoso ia i Cul u a, sugges ions i es udis,
segona se ie, Llib e ia Ca albnia, Ba celona 1932
(==
FC, 11) (F). (Con é: «Sen i mo al de la cul u-
a~. .Ca ac e ís iques ilosb iques dels emps mo-
de ns)). .La concepció u ili a ia de la ida~. aEls
p oblemes ilosb ics de la ciencia.. ~Me odologia
sis emi ica de la his o ia». «Concep e de la socio-
logia.. asubjec i i a i subjec i isme~. «Teleologia
o doc ina de la inali ab. «El p oblema psi-
colbgic))
.)
(1933)
Spinoza,
G a iques Da ius Rahola (Col. «Els
classics de la Filoso ia.), Gi ona 1933, (F).
(1934) Sen i i klo de la No a Filosoja, Ba ce-
lona 1934. (Con é: IME (1922), TP (1928), i La
iloso ia i els seus p oblemes (1929)
=
SVNF.)
(1935) Figu es i pe spec i es de la his o ia del pen-
samen . (Con é: 1927-1
i
1929-2, 1929-3, 1929-4
=
FPHP.)
(1945) El pensamen i la ida, es ímuls pe a
$ iloso a , p bleg de Josep Ca ne . Dibuix- e a
d'A. A ís-Gene . Club del llib e ca ala, Mexic,
D.F. 1945. Edició a cu a de Pe e Ma alonga. Edi-
cions del Club del llib e ca ala, ol. 2.
ESCRITS SOBRE JAUME SERRA HUNTER O
QUE HI CONTENEN ALGUNA
REFERENCIA
XIRAU, J.
:
Desca es y el idealismo subje i is a
1927-1 mode no, Ba celona 1927.
XIRAU, J.: El sen ido de la e dad, Col.lecció
1927-2 eSóc a es~, IV, Edi o ial Ce an es,
Ba celona 1927.
MIRABENT, F.: L'escola escocesa i
la
se a in-
1927 luencia en els jldsoji ca alans del
segle
m,
A eneu Ba celones, Ba ce-
lona 1930.
XIRAU, J. :«El sen i de la e i a », Publicacions de
1929 la Re is a, Ba celona 1929. És una a-
ducció de 1927-2.
CARRERAS ARTAU, T.: In oducció a la his o-
ia del pensamen ilosd$c a Ca alu-
nya i cinc assaigs sob e 1 'ac i ud ilo-
so$~~, Llib e ia Ca albnia, Ba celona
1931.
MIRABENT,
F.
:
Nec ologica de Jaume Se a Hun-
1944 e , inkdi lliu a a 1'Ins i u d'Es udis
Ca alans. Publica l'any 1958.
CARNER,
J.:
P bleg a El pensamen
i
la ida,
1945 Mexic 1945.
NICOL,
E.
:
«La escuela de Ba celona», El p o-
1961 blema de la iloso ía hispánica, Tec-
nos, Mad id 1961.
BERRIO, J.: El pensamen $losd$c ca ala, Ba -
1966 celona 1966.
FERRATER MORA,
J.
:
Dicciona io de Filoso-
1966 ía, &e a Hun e ».
SEMPERE, J.
:
Las
in luencias ex anje as sob e
1965 el pensamien o ilosójco en Ca aluña
(1912-1936), esi de llicencia u a, Uni-
e si a de Ba celona 1965.
MARAGALL,
J.
:
El pensamen jlos6 ic. Segles
1978
WIII
i
m,
Dopesa, Ba celona 1978.
SÁNCHEZ, P.
:
Ap oximación a la iloso ia de Joa-
1976
quim Xi au,
esi de llicencia u a, Uni-
e si a de Ba celona.
BILBENY, N.
:
Joan C exells en la iloso ia del
1979
Nou-Cen s,
Dopesa, Ba celona 1979.
COLOMER,
E.: ase a Hun e *,
G an Enciclo-
1979
pedia Ca alana,
ol. 13.
SIGUÁN, M.: .La adició ilosb ica de la Uni e -
1981 si a de Ba celona.,
L'apo ació de la
Uni e si a ca alana a la ciencia i a
la cul u a,
L'A enc Es udis,
L'A enq,
Ba celona 1981.
Resul a di ícil de sabe la ajec b ia de Jaume
Se a Hun e ins al 1913, quan als en a-cinc anys
ocupa la ca ed a de la no a secció de Filoso ia.
D'alguna mane a se'ns escapen els anys de o ma-
ció, co n passa so in . Sabem pel doble es imoni
de Josep CARNER (1945) i F ancesc MIRABENT
(1944) que de jo e eia e sos. Sembla se , ambé,
que l'ensenyamen d'en Dau ella no el ma ca gens.
Sigui co n sigui, els seus cu sos ben a ia an acon-
segui un al ni el1 i conse a en l'in e es2.
Sabem que jun amen amb Tomas Ca e as i Cos-
me Pa pal eballa en la publicació de les
Leccio-
nes de Filoso ia
de Xa ie Llo ens i Ba ba l'any
del cen ena i del naixemen (1920). (T. CARRERAS,
1931, p. 244.)
L'IME (1922), el seu p ime esc i que podem
usa , és ja «un p og ama d'o ien ació pe a les no-
es p omocions uni e si a ies» (SVNF, 1934, P b-
leg3). En la se a ob a pbs uma enca a s'hi
2
XIRAU,
1927-1, ci a el cu s 1913-1914 i el de 1914-1915, i
MIRABENT,
1927, els de 1920-1921 i 1922-1923, espec i a-
men , pp. 110 i 20.
3
.E1 con ingu d'aques a monog a ia ou p esen a co n un
p og ama d'o ien ació pe a les no es p omocions uni e si a-
ies. Con é l'esquema gene al dels meus cu sos a la Facul a
de Filoso ia i Lle es du an deu anys i ha ia se i de sín e-
si, al ma eix emps, de les o ien acions doc inals de les me-
es ensenyances du an aquel1 pe íode, pe bé que més que
l'exposició d'un sis ema e a l'exponen in a iable de la me a
endencia ilosb ica. (Del px6leg a
Sen i
i
Vzlo
de
la
No a
Filosoj?~.)
e e eix4. Així doncs, el pensamen d'en Se a
Hun e el obem o ma de cop i o mula co n un
p og ama.
.L'any 1925 de ineix el seu pensamen co n .un
espi i ualisme més idealis a. i el si ua en con inui a
amb «el semi-espi i ualisme (an e io ) pe in luen-
cia dels escoce~os~~.
Aques espi i ualisme més idealis a és la iloso-
ia de Se a Hun e . Pe b em sembla inexac e pa -
la co n an Joaquim SEMPERE (1966) i Pila SÁN-
CHEZ
(1975) de Se a Hun e co n a exponen d'una
e adició espi i ualis a)). <<Espi i ualisme. és una pa-
aula que hom po en end e en un sen i mol am-
pli; pe o en el nos e cas és una adap ació a Ca a-
lunya de la iloso ia acadkmica ancesa de inals
de segle: el ealisme o posi i isme espi i ualis a de
Ra aisson, Lachelie i, pe damun de o s, Bou-
oux. Aques a adap ació a pe me e una o ien-
ació de eball acadkmic que ou
ecunda.
No o-
ba em gai e més a Se a Hun e , pe o aixb pe -
me é una mica més de in anys de
con inui' a ,
que
és un lapse de emps no able a les nos es la i uds.
Pe al de comp end e aques a iloso ia i l'adap-
ació que en a e Se a Hun e co n a p og ama
d'o ien ació i eball, ens ixa em en l'esc i de 1922
i en d'al es esc i s complemen a is: 1928, TP;
1929-1; FC,
1
(1930):
Idea d'un sis ema jiloso ic.
Ho a em glossan els e mes del p og ama de 1922:
Ideali a , Me a ísica, Espi i ualisme. A Ideali a hi
jux aposa em el ema de Filoso ia i Cul u a.
Ideali a , Filoso ia i Cul u a
La iloso ia en esa co n a me a ísica espi i ua-
lis a es desplega en una mo al de la ideali a o es-
pi i uali a de l'home. L'aspec e de ece ca eb i-
ca co n a <(in es igació cien í ica. és una unció dels
<<En el nos e es udi
Ideali a , Me a ísica, Espi i ua-
lisme,
esumíem les conclusions de la posició ac ual -al
nos e en end e ac ual- de la iloso ía de l'esde enido . Ele an -
nos pe da nun de les di e encies d'escola i de sis ema c eiem
pode cons a a que la no a doso ia, en el seu
aspec e
de
eo-
ia de la cul u a, podia ca ac e i za -se co n una doc ina de la
ideali a ; en el sen i es ic e e a me a ísica, i en I'o ien ació
dogmh ica co n un espi i ualisme.
(El
pensamen i la ida,
pp. 94-95).
5
«La ajec b ia d'aques a es au ació ou analoga en o s
els pai'sos Ila ins: p ime del sensualisme al semi-espi i ua-
lisme pe la in luencia dels
escocesas;
desp és del semi-
espi i ualisme a les o mes pu es d'un espi i ualisme nés idea-
lis a.
(Les endencies..
.).
es udis ilosb ics; l'al a és se «un ac o uni ica-
do de la cul u a.. La iloso ia ((no ha de dona
sols una concepció del món, sinó una solució p hc-
ica als p oblemes de la ida. (IME, 68). El c i e-
i d'aques a aplicació p ac ica dels es udis ilosb-
ics al món cul u al és la ideali a , ~4'adap ació ha -
n~bnica de o es les acul a s als in e essos supe-
io s de l'home a la cul u a espi i ual; allh on man-
quen els ideals, els es o cos pe a la millo a social
c es eixen el ca hc e de la llui a p imi i a: con-
cepció egockn ica, u opia u ili a is a. (IME, 68).
La iloso ia de 1'Ideal és exposada a la con e-
encia inaugu al del cu s de 1'A eneu de Gi ona
(1925-1926)
:
L'Apologia de
1
'Zdeal.
Al
meu en en-
d e les nillo s planes de Se a Hun e . L'Ideal((és
una ep esen ació in encional de la pleni ud de pe -
ecció en un o d e de e nina de la eali a . L'Ideal
6s com una uni a si nbblica del pensa nen i de l'ac-
ció» (AI, 7). L'Ideal ac ua sob e nosal es en es
momen s: con emplació de 1'Ideal i a acció; un
segon momen d'inquie ud i eball, i, inalmen ,
1'Ideal s'inco po a al nos e jo, esde é una o ca
in e io que ens se eix de ~guia en les coses de
la ida.
(AI,
11)6.
L'Ideal ac ua en les e apes de la ida de l'home
i de la humani a ; 1'Ideal ac ua en la c eació de
l'ob a a ís ica i en el p og és de la ece ca cien í-
ica. L'o ien ació idealis a com a sis ema i zació de
l'amo a 1'Ideal (4s insepa able del concep e his-
b ic de la iloso ia; no és ampoc di ícil de
descob i -lo en o momen de eno ació ilosb i-
ca; é en on seu, no sols el ma e ialisme i el ea-
lisme ulga , sinó ambé el monisme i el pan eis-
ne» (AI, 17).
Aques a doc ina és una <(medi ació pla bnica.,
c:om comen a
J.
XIRAU
(1927, pp. 90-91); suposa un
ealisme com a no a o ien ació que pe me la su-
pe ació del subjec i isme mode n7.
L'espi i ualisme de 1'Ideal es desplega en una Fi-
loso ia de la Cul u a. En aplega en dos olums
i ula s Filoso$a i Cul u a dues se ies de con e-
~kncies, llicons o col.loquis>>, exposa Se a Hun-
6
N(.
.
.)
és ja una cosa habi ual que no inquie a ni o u a..
.
la se a lexibili a ens a més ag adable la se a au o i a i sen-
im com una mena de espec e
pe
aques a o ca que in e io -
inen ens se eix de guia en el ai é de les wses de la ida.
(M,
11).
7
To I'apa a d'El
sen i de la e i a
(1927):
No es o ien-
ncions: Realisme,
que anca el e ce capí ol o secció, mos-
a la con inui a en e el p og ama de Se a i l'o ien ació de
Xi au.
e : ((Fa emps que el seu au o somnia que el e-
i able camí de la nos a allibe ació social i polí i-
ca és la cul u a. C eu ambé que aques a cul u a
ha d'ésse o ien ada pe un al sen i iloso ic))
(FC, 1, 7). Al sen i ilosb ic que
és
sob e o un
al sen i mo al, pe quk exis eix una conques a més
he oica que la conques a que l'home a de la na u-
alesa, és la llui a con a ((l'ene nic que o s po -
em a din e: és la nos a na u alesa e a de ang
i de llum, de ma e ia i d'espe i n (FC, 11, 20-21).
Pe damun de la pu a in el.ligkncia exis eix el
pla conjun de la in eleligkncia i la ida (FC, 11,
22). Exis eixen unes ac i uds que s'oposen a l'as-
cens e s l'Ideal, a aques a llui a pe la Cul u a:
l'ac i ud opo unis a (23-24), el a alisme (24-25)
i la u opia (26-28); con a o s aques s pe ills, la
cul u a és un impe a iu, un deu e.
Cap p omoció cul u al no és possible quan al
sen i k ic se li oposa la concepció ma e ialis a de
la ida. Pe o el ma e ialisme ja es a judica : (<La
iloso ia ha di espec e d'aixb la se a úl ima pa-
aula: el ma e ialisme ha passa a la His o ia, la
no a e a se a una e a de l'espe i ~ (FC, 11, 29).
Abans de conside a anac bnic el diagnbs ic de la
iloso ia de Se a Hun e , cal pensa des de quina
no e a se'l conside a, pe quk Se a Hun e e a ben
conscien d'un ce anac onisme de la se a p opos-
a, pe o a i ma a que exis eixen no e a s que nei-
xen elles, amb la ellesa dels que es paguen de
les pa aules i iuen a l'en o n de la logomhquia))
(Al, 12); amb la ellesa dels ((Esclaus de l'ho a,
in la s d'una ani a sense i es, indi e en s a les
g ans aleg ies i als g ans dolo s. (FC, 11, 23).
La p opos a de Se a Hun e d'un idealisme his-
o ic a lligada a la se a isió de la his o ia occi-
den al (FC, 1, 16-19) i al seu concep e de ((maxima
c isi de la humani a . (FC, 1, 22).
Se a Hun e dis ingeix cinc ipus de cul u es:
l'o ien al, la g ega, el c is ianisme, el Renaixemen
i 1'Eda Mode na. La cul u a o ien al «és la més
p ope a a la Na u alesa, com si diguéssim la cul-
u a que és més cul u a. (FC, 1, 17). La cul u a
clhssica .es a pene ada d'humani a i bon sen i »;
el c is ianisme «és la mo al de la ca i a i de
l'amo n.
«Bé
és e i a -a egeix- que aques a mo-
al no és gai ebé mai p ac icada, pe o aixo no a
con a la mo al del c is ianisme, pe que els seus
g ans ideals enca a no han es a inco po a s ín e-
g amen a la ida de la humani a .~ <(El Renaixe-
men sembla ha e eballa pe la llibe a de
l'home..
«La
Re olució ancesa eballa pe l'ani-
ellació dels homes.» «Quan aques s nobles ideals
de llibe a i d'igual a hagin p es la se a o ma de-
ini i a, cald a, enca a, e o ca el sen i de la a-
e ni a humana. La humani a ac ual es a isosa
pe aconsegui -ho.» L'esquema és ben simple -cal
eco da el ca ac e dels esc i s que o men Filo-
so ia
i
Cul u a.
L'humanisme clissic-l'amo c is ia-llibe a e-
naixen is a-igual a de la e olució ancesa- e o -
camen de la a e ni a . Sob e aques ema l'idea-
lisme his b ic de Se a Hun e desc iu amb l'aju
d'un ex d'Eucken la insu iciencia de la concep-
ció únicamen p og essi a de la ci ili zació: «una
ci ili zació que no a més que empenye semp e
impe uosamen cap enda an , que no dóna mai una
possessió supe io del emps, acaba a essen pe
a l'home absu da i in ole able»
(1904).
En aques
con ex Se a Hun e pa la de la ((maxima c isi de
la humani a . (FC, 1, 22), que és la llui a en e la
cul u a de po enciació econbmica i una cul u a de
po enciació mo al i social:
&S
la maxima c isi pe -
que e p epa ada de mol s segles. Ha es a en el
ons la ma eixa llui a de o s els emps: d'un cos a
el domini i la o ca, de l'al e la aó i el d e . És
la ma eixa llui a en e O ien i Occiden , en e
el paganisme i el c is ianisme, en e l'au o i a i la
ciencia, en e el despo isme i la ilibe ab (FC, 1, 22).
La
uni a de la Filoso ia.
La
Me a ísica
Se a Hun e ca ac e i za el segle
XIX
co n ca e -
a al ela i isme. i ~pe segui pe o s cos a s pe
l'Absolu )> (FC, 11, 51). El kan isme pe llonga en
subjec i isme absolu i el posi i isme pe llonga
en agnos icisme con lueixen en el p agma isme que
eno a el ela i isme p o agb ic
(IME,
22)8. Pe
a la .medi ació pla bnica~ d'en Se a Hun e aixb
és una si uació de c isi. La causa d'aques a c isi
ilosb ica cal ce ca -la en la desin eg ació de la cul-
u a espi i ualis a i en la polemica en e ciencia,
8
~Els emps ac uals es oben enca a en la con luencia de
les dues o ien acions que ma quen els sis emes del segle
XIX:
el kan isme con inua ins el subjec i isme absolu i posi i-
isme que ha de e mina un co en gene al agnbs ic sob e
la concepció del món i de la ida; i d'una g i ica pod íem
a egi que el p agma isme que euneix ca ac ens iques d'amb-
dós sis emes, ha di l'úl ima pa aula epe in I'a o isme p o-
agbnc: "l'home és la mesu a de o es les coses".
OME,
22,
c :
FC,
11,
Camc e ís iquesJilosOJiques
dels emps mode ns,
pp. 33-55).
iloso ia i eligió, en que es deba o el segle
XIX.
L'objec e de la iloso ia és inco po a l'espe i de
la Mode ni a (humanisme enaixen is a, na u a-
lisme angles, ma ema isme ca esia) a la esi de
l'espi i ualisme9. Aques a asca exigeix esold e el
con lic e en e ciencia i doso iaiO.
El cien isme és un ac o de la c isi ilosb ica.
L'al e ac o que con ibueix a la c isi és la desin-
eg ació del sis ema ilosb ic. Sob e o pe ob a de
l'in en de cien i icació na u alis a de o a la ema-
ica ilosb ica a pa i de la cons i ució de la Psi-
cologia co n a ciencia na u al; així es enca la uni-
a de la Filoso ia i la es a queda conside ada co n
acien í ica i subjec i a.
La psicologia expe imen al, la psicologia isio-
lbgica i la psicologia gene ica són momen s de des-
p oblema i zació de la iloso ia (IME,
31
SS.).
En on d'aques p océs s'a i ma un e om a
la
uni-
a (IME, 35 SS.). No és cap solució a la c isi ilo-
so ica una iloso ia exclusi amen epis emolbgica
(IME, 36), ni ampoc una iloso ia cen ada ex-
clusi amen en l'Axiologia, o en una on ologia an-
opolbgica o en l'his o icisme (IME, 36: El pen-
samen i la ida, 68 i 85).
La possibili a de la me a ísica es onamen a
en dues se ies de conside acions, des de l'expli-
cació úl ima dels sec e s de la na u alesa i co n a
ece ca del sen i a la ida supe io de l'espe i
(IME,
39-40).
eSuposan que os legí ima la de-
sin eg ació que alguns con empo anis han e de
l'an iga Enciclopedia Filosb ica, queda ien enca-
a pe explo a dos do ninis del sabe huma: el
p oblema de l'essenciali a i dels p incipis i el p o-
blema de la ida supe io de l'espe i
.
»
(IME,
40).
(C$
«Idea d'un sis ema ilosb ic*, FC, 1,
177
SS.
Allí la Me a ísica s'hi p esen a co n «una mena de
Lbgica eal)) [p. 1851).
Algunes o ien acions ilosb iques li semblen, a
Se a, insu icien s pe cons ui una al me a ísi-
ca. Així, el na u alisme de l'escola anglesa i el ma-
ema isme de l'escola ca esiana són cdues de o -
9
#En aques sen i la Me a ísica ha ana eali zan la in-
co po ació dels esul a s de les ciencies na u al~ i his b iques
a la esi de l'espi i ualisme, i és enca a aques a una asca que
es a lluny de conside a -se co n a de ini i amen eali zadan
(IME, 25-26).
10
«La i nmanencia de la aó en el coneixemen sensible es-
a ueix ja co n a co ol.la i que en els ma eixos inicis de la
in es igació cien í ica l'in e ks ilosb ic acompanya I'acció es-
c u ado a del sa i; la idea, deia C. Be na d, és el
p imum mo-
ens
del aona nen cien í ic. (IME, 29).
(C :
FC.
11,
Els p o-
blemes jlosdjics de la ciencia,
pp.
84-111.)

macions de la me a ísica. (IME, 45); la me a ísi-
ca de l'idealisme cons uc iu é « o s els de ec es
del ma ema isme i pocs dels seus a an a ges. (loc.
ci .); la me a ísica pu a nen «o gani zado an esul a
una me a ísica a p eca io (IME, 46); la me a ísi-
ca pe aons mo als és «in ecunda co n a sis ema».
«El cas de Nie zche -esc iu- en on de I'E ica,
de l'e ica dels alo s absolu s, é la maxima elo-
qükncia pe a eximi -nos de no es a gumen acions~
[(IME, 49). La insu iciencia de o es aques es po-
sicions a que el domini de la me a ísica calgui
ce ca -lo en els p oblemes «d'essenciali a i de cau-
sali a n (IME, 51). Jaume Se a Hun e sap mol
bé
que la possibili a d'un coneixemen me a ísic
ha es a mol con o e ida his o icamen ; eco da
en la se a úl ima ob a que s'ha pa la d'«il.lusió,
somni, poesia, pa kn esi, enigma, mis e i i e asió
me a ísiquesn. Pe a ell, el p oblema de la me a í-
sica és el p oblema de la eali a . La ema ica
me a ísica es despe a pe l'expe ikncia iscuda
(IME, 48), i més conc e amen pe l'expe ikncia
de l'e o , de la al.libili a i de la li ni ació, mo-
men s en els quals l'home «s'adona de la duali a
en e l'apa enca (sic) i l'ésse de les coses» (p. 51).
La desc ipció de la consciencia co n a asca és
un domini p opedeu ic que a la egada dóna el o-
namen del nou sis ema co n a enomenologia de
la consciencia (IME, 61). El me ode e lexiu, la
in ospecció, enllaca s amb una lbgica o mal es-
ic a, p epa en una eo ia del coneixemen co n
a idealisme gnoseolbgic que enllaqa amb una on-
ologia, co n a lbgica de la eali a , ealisme me-
a ísic, obe a un idealisme mo al. Mi jancan
aques a seqükncia, el momen me a ísic es ic e de-
e mina la cen ali a i la in eg i a dels p oblemes
ilosb ics. La psicologia desc ip i a i una lbgica
o mal en sen i ekan ia o hamil onia)) (FC, 1, 191)
són els p oblemes p e is a un p oblema inicial: el
p oblema del coneixemen ; un p oblema cen al:
el me a ísic co n a p oblema de la eali a ; i un p o-
blema inal: l'k ic, el p oblema de l'acció (MIRA-
BENT, 1944, 11, 203).
La me a ísica co n a p oblema de la eali a s'in-
eg a, doncs, en la o ali a d'una sis ema ica ilo-
sb ica. Aques a me a ísica de Se a Hun e no que-
da gai e desplegada en de all en els seus esc i s.
Són mos es de mo ius plenamen me a ísics en els
seus eballs els esc i s Teleologia o doc ina de la
inali a (FC, 11, 1932, 185-205) i agmen s de
1945 a El pensamen
i
la ida: La uni a en l'ésse
ini (p. 67), De e minació pola dels concep es
(p. 71), La eo ia del onamen (pp. 74-75), Els dos
aspec es dina nic i es a ic de l'ésse (pp. 75-76),
Ésse i elació (pp. 76-77). En can i, la idea de
sis ema ilosb ic, de la uni a del sis ema ilosb ic
de ensada en on de endkncies desin eg ado es,
é mol es exposicions. Podem llegi així els es
esc i s que o men Sen i i Rlo de la No a Fi-
loso ia, i sob e o la Idea d'un sis ema ilos ~ ic
(FC, 1, 1930, 177-193), que és l'esc i en el qual
es basa l'a icle que li dedica Fe a e Mo a en el
seu Dicciona io de Filoso ia. Aques doble e : poc
desplegamen de la ema ica me a ísica es ic a i
abundancia d'exposicions sis ema iques, compo -
a que la me a ísica co n a lbgica de la eali a que
Se a Hun e de ensa quedi in e io men més ben
quali icada mi jancan l'adjec i ació dels es an s
í ols del seu esc i p og ama ic: me a ísica espi-
i ualis a de l'ideal. L'esc i de 1930 que ci a em
diu: «La Me a ísica espi i ualis a, que es desp kn
d'un idealisme gnoseolbgic, a possible una Mo-
al en la qual la ideali a és in e p e ada co n a es-
pi i uali a ~ (FC, 1, 1930, 193).
Sen i p ecís de 1 éspi i ualisme de Se a Hun e
Les pa aules amb a els de signi icació mol ge-
ne al i acabades en -isme, co n és el cas d'<(espi-
i ualisme)), són ben so in de mol di ícil maneig
si ce quem alguna p ecisió i ens an mol males
passades. Pila SÁNCHEZ RODRÍGUEZ (1975) quali-
ica, seguin Joaqui n SEMPERE (1966), Jaume Se -
a Hun e d'exponen de la adició espi i ualis a
ca alana. Segons la nos a mane a de eu e, l'ús
aquí de la pa aula . adición plan eja malamen les
coses. Mi a em de e algunes p ecisions:
l. El p og ama de la me a ísica espi i ualis a de
l'ideal co n a posició doso ica de Se a Hun e a i -
ma, co n hem is , l'ideal d'uni a dels p oblemes
ilosb ics i la impo ancia de la psicologia desc ip-
i a co n a enomenologia de la conscikncia en an
que e apa p ime a dels es udis dosb ics. En aques
doble pun Se a Hun e segueix la adició ba -
celonina de Ramon Ma í d'Eixalh i Xa ie Llo-
ens i Ba ba. Pe b ja hem is , ambé, que aques-
a pos u a és quali icada pe Se a de *semi-espi-
i ualis a. (1925).
2. Sob e aques a iloso ia ebuda, que jun amen
a nb o s els seus companys de acul a con ibueix
a posa en ci culació des de l'obli co n a iloso ia
acadkmica en on d'in en s de l'O s de e -ne una
iloso ia p ope a a la hegeliana i ap oxima -la al
1ul.lisme co n a iloso ia nacional ca alana. En
aques a comesa O s i hjols enen en on la Uni-
e si a i
R.
ni ó, aques da e sob e o en de-
ensa de Balmes. Doncs bé, sob e aques a doso-
ia, que si es ol pe llonga, Se a Hun e a es-
-
sencialmen es coses dis in es, que no ep de cap
adició an e io , i que, o es es, no an els seus
companys d'uni e si a ni els seus deixebles.
Aques es es coses són: a) el que anomena «me-
di ació pla onica~, seguin una exp essió de J. Xi-
au;
b)
l'adap ació de l'espi i ualisme ancks a la
iloso ia academica ba celonina; c) la possibili a
de l'es udi i la c í ica in e na de la iloso ia de la
mode ni a . Les dues p ime es espec e a l'cespi-
i ualisme».
3. L'espi i ualisme de Jaume Se a Hun e és
onamen almen «l'espi i ualisme iloso ic de Pla-
ó» (IME, 59), que és un idealisme gnoseolbgic
compa ible amb un ealisme me a ísic i ap e pe
supe a des de din e l'idealisme subjec i is a de
la mode ni a . Aixb és la ((medi ació pla onican
a la qual es e e eix XIRAU (1927 i 1929). Des
d'aques pun de is a ben onamen a , o Se a
Hun e se'ns dóna a la con e encia de 1926: L'Apo-
logia de 1 'Zdeal. És una pos u a gnoseologica i e ica
obe a a una iloso ia de la cul u a amb possibi-
li a s d'in e enció cí ica onamen almen epla-
bnica..
4.
Lliga amb l'an e io , l'adap ació de la iloso-
ia ancesa de l'espi i ualisme. La ase següen :
((L'home les idees del qual conse en enca a o a
la
se a i encia
a
la
socie a con empo hnia és So-
a es.,
ase d'E. Bou oux i e a dels seus Es u-
dis d'his ona de la iloso ia, igu a, en cas ellh,
co n a lema de la col.lecció ((Sóc a es* de l'edi o-
ial Ce an es, on es publiquen l'any 1927
La
es-
é ica inglesa del siglo
XVIII
de F ancesc Mi aben
i
El sen ido de
la
e dad de Joaquim Xi au. Les
dues ob es con enen e e encies explíci es a esc i s
i cu sos de J. Se a. MIRABENT (1952), en pa la
del seu mes e, diu que eia ((espi i ualisme i an-
opologia, co n Maine de Bi an». L'esc i de 1923,
~Ideali a
,
Me a ísica, Espi i ualisme*, con é e-
e encies a Ra aisson i Be gsonll. També cald ia
pa la de Lachelie .
5. Aques espi i ualisme és psicologis a i sis e-
ma ic. Pe a no in e p e a malamen l'un i al e
e mes, em pe me é d'acudi a dos ex os de l'es-
11
IME,
60
i
IME,
64.
c i Sen i uni e sal i
humd
de la iloso ia
(FC,
1,
131437);
alií
se'ns
dóna
la clau del psicologisme d'en
Se a Hun e , en comexió
amb
1
izc i ud
humnis a
en
jilosojia: .Fixem-nos
a a
-diu
Se a- co n
s'inicia el coneixemen iloso ic. S'inicia pe la Psi-
cologia o pe l'An opologia, és a di , pe l'es udi
de l'ac i i a conscien o de la na u alesa psico- ísica
de l'home. En cada momen del sabe , an en els
g aus in e io s de la ida dels sen i s, co n en el
pla més enlai a de la in el.ligencia, el ac o hu-
ma no desapa eix mai: sen in i eco dan , imagi-
nan i e lexionan , semp e enim al nos e da an
la aga ep esen ació de la nos a pe sonali a lli-
gada a les condicions gene iques del concep e "ho-
me". (loc. ci .
,
133). 1 inalmen
,
en el ma eix lloc
obem la clau de l'a any sis ema i zado ; és una
clau onamen ada en un sen imen de la endencia
a la uni a que habi a la ida pe sonal dels homes:
«La uni e sali a de la Filoso ia -esc iu Se a l'any
1930- és la clau d'un p oblema o u ado de l'es-
pe i humh: la endencia a la uni a . Aques a en-
dencia ac ua en l'home des dels p ime s momen s
de la ida. Empí icamen és una e i a demos a-
da en el camp de la psicologia, que les ep esen-
acions i en gene al o s els es a s de consciencia
p opendeixen a ag upa -se a l'en o n d'una ep e-
sen ació o d'un es a de consciencia cen al, i que
els ipus més gene als d'associació no passen d'és-
se p ojeccions d'una uni a nés p o unda, enca a
que és el jo, indi idual o o mal. Ni un sol mo-
men de la nos a ida in e io se ia comp ensible
sense la idea de la iden i a , que és la uni a e o -
cada
pel
sen imen d'una ida pe sonal que can-
ia i du a* (loc. ci ., 130)".
12
Tex os sob e la concepció espi i ualis a:
.La concepció espi i ualis a de ineix la Filoso ia en aques s
e mes: sis ema de les idees i dels p incipis en connexió amb
el sis ema psicolbgic i les disciplines anomenades iloso ia
dels alo s. La uni a de la doso ia és doble pe a l'espi i ua-
lisme. Com a pun de is a gene al, la iloso ia eaii za una
pene ació més p o unda que la que és p opia de la ciencia.
La iloso ia no e desp és de la ciencia, sinó que es mos a
iniciaimen sepa ada de la ciencia, pe al co n l'espe i ilo-
sb ic és o almen especula iu i desin e essa . Conside a in-
sepa ables els e mes iloso ia i idealisme. La alo ació, pe
a ella, es a supedi ada a les essencies. Una cosa an al i s'es-
ima co n més al a és la se a posició en l'o d e je i quic de
les exis encies.
La
uni a de la ciencia, és a di , la iloso ia
co n a uni a , és el e lex de la uni a de la ida espi i ual,
que cons i ueix el con ingu e em i inalienable de la iloso ia
de o s els emps i de o s els pobles. Aques a uni a és doble,
la del jo co n a pun d'on a enca o a especulació sob e i'es-
sencia de la eali a , i la de Déu co n a e me, idea pe ec a
2)
EL PENSAMENT
1
LA VIDA: L'HOME
1 EL CONEIXEMENT
L'úl ima publicació de Jaume Se a Hun e és
el llib e pbs um publica
a
Mkxic l'any
1945
i u-
la El pensamen i la ida, es ímuls pe
a
jiloso-
ji ,
a nb un p oleg de Josep Ca ne i un dibuix
e a d'A. A ís-Gene ; és el olum segon de les
Edicions del Club del llib e ca alh. Del ma eix
llib e n'exis eix una edició cas ellana a nb una in-
oducció de Juan Da id Ga cía Bacca. Del seu
lli-
b e Se a Hun e diu a la in oducció: «La majo-
iia de les coses que diem ací ja han es a di es. Han
es a di es a mol de emps, i possiblemen a nb
inés ence . Pe o la ida de l'espe i és di e síssi-
ina; semp e hi es en ma isos igno a s que un nou
explo ado descob eix, unes egades a o qa de e-
ball, unes al es a nb l'aju d'un a za elip (p. 16).
L'ob a que comen em con é, com eu em, allo
que el seu sub í ol diu: ~es ímuls pe a iloso-
a ~'~. Els con é, sob e o , si conside em a nb Se -
a Hun e que la iloso ia és pe damun de o una
asca pe sonal d'explo ació dels p oblemes que se
j
alo sup em de la ida. Pe aques a posi u a sis ema ica
la iloso ia és es ic amen doso ia de l'espe i , i, en un sen-
ii ample, és la concepció del món i la signi icació de l'home
com a ésse na u al. L'espi i ualisme no és una doc ina ne-
ga i a; és la doc ina posi i a de l'espe i , que no nega, pe o,
I'exis encia de la ma e ia, pe
bé
que es ima la ma e ia com
una cosa in e io o més allunyada de la pe ecció di ina.
(FC,
1,
130-131).
(L'espi i ualisme no és una denominació nega i a, com al-
guns suposen, que ha nascu com a eacció con a la iloso ia
ma e ialis a; no és ampoc una solució p i a i a de la qües ió
de les elacions en e I'anima i el cos. L'espi i ualisme modem
ha d'ésse una solució in eg al dels p oblemes iloso ics. Es
objec i is a, i es a an apa a del enomenisme empí ic com
l'idealisme pu ; " ealisme o posi i isme espi i ualis a", l'ano-
mena a Ra aisson, qui el p o e i za a com la iloso ia de l'es-
de enido n
(IME,
60).
L'espi i ualisme no nega la eali a d'un món ex e io al
jo..
.
eclama sols pe a l'espe i , pe al pensamen , pe a les
idees, la p imo diali a que en l'o d e logic o d'es imació els
pe any. To es les o mes de l'empi isme, an sensualis a com
in el.lec ualis a, come en la al a de mu ila les dades de la
consciencia; pa eixen, a més, la il.lusió d'assimila el que és
una elabo ació men al, la pe cepció sensible, a una in u'ició
que dóna la o al cognoscibili a de les coses ex e io s. Aques
Ilengua ge, de la impe ecció del qual ha e Be gson una
c í ica genial, ha d'ésse subs i ui pe una nomencla u a
més na u al, és a di , mes psicologica, més espi i ualis a».
(IME,
63-64).
13
«El o men sugges ions i es udis que poden in e esa o -
hom, com a inici d'explo ació in e1,lec ual o com a eco da-
on de qües ions in eno men iscudes~
@.
E).
li plan egen a l'home, i segonamen dóna lloc a p o-
duc es cul u als his b ics dels quals cal ce ca -ne
l'o iginali a i p ocedi a la se a classi icació. Un
d'aques s ma isos a que eia e e encia Se a Hun-
e en el ex an e io , a lliga , c ec, a la se a po-
sició hos il en e s l'his o icisme. A l'his o icisme
hom sol comba e'l en nom de la pe enni a d'al-
gunes doc ines; Se a Hun e hi oposa la de ensa
de la uni a del eball explo ado del iloso : (<La
p ime a condició del eball explo ado del ilo-
so és aques a:
en en a -se
a nb els p oblemes po-
san en joc els p opis mi jans na u ais de comp en-
si& (p. 85). Pe al d'in en a ia les eines de que
disposem en aques eball, Se a p oposa una dis-
ciplina iloso ica no a: la P o ologia: «es udi dels
p ime s elemen s del coneixemen , de les ep e-
sen acions més simples que en en en joc quan o-
lem e -nos ci ec del que són les coses; nocions
immanen s en o a ope ació men al; ac i uds i hh-
bi s inicials de la in el.ligencia; e s d'o d e cons-
cien que el ma eix sen i comú cons a a; iquesa
inna a de l'espe i sense la qual la in el.lig$ncia es-
a ia assimilada a I'ins in ; i, en una pa aula, idees
i p incipis que, a més d'in o ma l'ac i i a explo-
ado a de l'home, a nb el emps a iben a cons i-
ui
me ode i sis ema))
(p.
83). La p opos a de noms
de disciplines no es, una Mic ologica (p. 49) i una
Taeologia o Teo ia de l'o d e (p. 64), d'aques a
P o ologia, espon semp e a la ma eixa cosa; són
momen s del o que els p oblemes iloso ics o -
men en una se iació in e na independen dels p o-
cessos de ansmissió his b ica: «Els p oblemes e-
nen una e olució doble: la in e na, que és una mena
de se iació doc inal, i l'ex e na, que cons i ueix
p opiamen la se a his o ia. Hi ha, doncs, un pun
de is a independen del seu p océs en el emps,
semp e din e dels lími s en que aixo és posible;
pun de is a que si ua l'home com si es no ha-
gués es a , di
ni
pensa , abans de la se a e lexió
pe sonal. La P oblemh ica és l'es uc u a de o a
ciencia, i ins de o a o ma de coneixemen )) (p.
84).
Se a Hun e sap mol bé que la His o ia si ua els
homes, en el nos e cas la His o ia de la Filoso ia
si ua el ac amen dels p oblemes. Filoso ia i His-
o ia són, pe o, dos pun s de is a sob e el sen i
dels p oblemes; esc iu: «La conside ació gene al
de l'objec e que es udiem o de la eali a explo a-
da descob eix els dos cai es de la in es igació: el
iloso ic o doc inal, del qual es a ben a ia inse-
pa able el sis ema, i l'his b ic, so nks a les condi-
cions d'espai i de emps, que engloben la doble in-
luencia de la ci ili a i de la p o essió. Filoso ia
i His o ia, e e ides al p oblema de la ida de l'es-
pe i , són dues ge manes; l'una és més ella que
l'al a, pe b iuen de cos a i s'esgua den com si
a cada ins an es olguessin imi a o ec i ica .
Si desi gem conkixe el que deuen se les coses,
ens cald a obse a el que són; si ap o undim en
la se a na u alesa, oba em les se es modali a s
es abili zades en el emps; si ence em a descob i
el seu e i able sen i his b ic, pod em cons a a
ambé quina és la se a iloso ia)) (pp. 84-85).
Sense igno a com hem is la si uació his b i-
ca dels p oblemes, Se a a i ma o undamen : (<No
és pe la his o ia pe on cal comenca la iloso ia.
També és un absu d con aposa la iloso ia amb
la se a his o ia;
an
absu d com mi a d'iden i ica -
les. La iloso ia é un con ingu , pe an no cal
manlle a -lo a un p océs abs ac e d'e olució. La
p ime a condició del eball explo ado del ilo-
so és aques a: en on a -se amb els p oblemes po-
san en joc els p opis mi jans na u als de comp en-
sió. 1 aix6 no s'oposa pas, és cla , al econeixe-
men de l'au o i a ilosb ica que ep esen en els
pensado s classics i les ob es mes es del pensa-
men )) (p. 85).
La posició de Se a en on de l'his o icisme, que
cal iden i ica amb les posicions de C oce (p. 96),
ens e ela es ca ac e ís iques de la se a mane a
de e gene al, i a a, de la del seu Úl im llib e:
a) la p ecisió en els ma isos que in odueix en les
qües ions;
b)
la se a a ecció sis ema i zado a i de-
inido a, *la sis ema ica és la supe s uc u a que
sap dona a les qües ions dispu ades el sen i
huma i uni e sal que les a pe ennes. (p. 84);
c)
la se a cons an e e encia a la se a eina de
p o esso (p. 17).
El
pensamen i la ida es a esc i en o ma de
agmen s, no es encapcalades amb un í ol, de no
gai e ex ensió i que de egades no es an explíci a-
men lligades en e si. Amb o , p esen en una o -
denació in e na i es p esen en ag upades so a qua-
e g ans apa a s, p ecedi s d'una conside ació ini-
cial. Aques a di isió no compo a cap í ol a cada
una de les qua e pa s. Pe b del que es diu a la
se a p esen ació es dedueix el seu ema p incipal:
1) l'home, 2) el coneixemen ,
3)
la eali a ,
i 4) la iloso ia.
L'home
Allb que som i allb que hau íem de se , és un
ema de pe sis en ac uali a (p. 19). L'home es ca-
ac e i za pe la con inui' a , pe una con inui a hu-
mana o mada pe la conseqükncia lbgica i la uni-
a de conduc a oposada a la con inui a cbsmica
del mecanisme na u al i al e ada pel negui .
Veiem, doncs, que d'en ada el p oblema de l'ho-
me se'ns plan eja en e mes de na u alesa i llibe -
a , en e mes de les an inomies kan ianes, exac a-
men de la e ce a. A anyem-nos a di que Se a
no es kan ia, oposa a
A1
l'idealisme pla bnic i l'ag-
nos icisme kan ih. Pe b el coneixia bé, i el es i-
moni de Nicol ens con i ma que l'exposa a bé. 1
s'hi e e eix a PV (Raó especula i a i Raó p ac i-
ca), on deixa ana aques a obse ació ben ina: «Si
a ui pe sis eixen les an inomies és pe quk en el món
que habi em els ideals ens po en més lluny d'alla
on a iben les nos es capaci a s~ (p. 52).
1n el.lec ualis es i mo alis es ens són p esen a s
com adues mane es de conceb e el sen i gene al
de la cul u a)), segons es aci com a p oblema o-
namen al el de la e i a o el de la i u . Se a Hun-
e a i ma que sposa s a ia ens sembla ia més
a an a jós el segon ex em. La in el.ligkncia, p o-
piamen , é una unció ins umen al: és la llum que
ens pe me de eu e la na u a de les coses, el mi -
ja més segu pe a o ien a -nos en el món, l'a ma
més pode osa pe a endinsa -nos en la ida. La
olun a , pe b, assumeix una missió més al a: di-
igi la na u alesa humana de e s la se a pe ec-
ció. És la acul a o iginal que é a la m& o es les
ene gies de l'espe i , que cons i ueix la nos a pe -
sonali a i ens ob e el camí de l'allibe ació inal»
(p. 26). D'una mane a semblan se'ns de ineix la
imaginació: e acul a ac i a de l'anima, pode de
o ma ima ges, de ep esen a -se senso ialmen el
Món» (p. 26). ~L'ins in és una o ca semp e e -
ge; més enca a, di íeu que neix a cada ins an . Fins
a ce pun ens és possible de modi ica -la; mai,
pe b, la podem anul.la . Com si una ma mis e io-
sa el despe és, l'ins in es e i a so in dins de no-
sal es i de e no ens abandona mai. La aó ocupa
a egades el seu lloc, pe o no semp e el subs i ueix
amb a an a ge)) (p.
27).
Si es ol, el que se'ns diu
sob e l'ins in en l'epíg a
<<La
o ca de l'ins in ., no
és gai e p ecís. Pe b li se eix a Se a Hun e pe
a adica la in el.ligencia en la si uació na u al on
es a adicada; esc iu: ~C eu e que el món del no-
es o de la impe ecció es oba alla on no a iba
la demos ació ma ema ica o l'e icikncia causal, és
una ac i ud in el-lec ualis a ebu jada pel sen i co-
mú: ca qui ens mena a la e i a no és la pu a in-