Jaume Serra Hunter : el pensament a la vida

JAUME SERRA 1 HUNTER: EL PENSAMENT 1 LA VIDA* Jordi R. SALES 1 CODERCH Exposaré molt breument les dades biografiques, . les obres de Jaume Serra Hunter a que he tingut accés i una bibliografia, ben poca, sobre la seva personalitat. En una primera part estudiaré el programa de Serra Hunter, tal com es formula a *Idealitat, Metafísica, Espiritualisme)) , i d'altres escrits posteriors que el complementen. En una segona part parlaré del seu darrer llibre El pensament i la vida, que dóna el títol d'aquesta conferencia, especialment del que diu sobre l'home i sobre el coneixement; una tercera part sera dedicada als deixebles de Serra Hunter. J. Serra Hunter forma part i és un element central dels estudis filosbfics a la Universitat de Barcelona durant el segle xx. Pertany a aquesta Escola de Barcelona, de la qual Joan Fuster ha dit que Josep Ferrater Mora i Eduard Nicol n'han parlat moguts per epietat filial.. De tots els seus membres el1 és possiblement qui té una obra més extensa sobre temes filosbfics escrita en catala. En el meu cas es tracta d'una «pietat de nét». Amb tot, m'afanyaré a dir que no he volgut sobrevalorar gens ni mica l'aportació de Jaume Serra Hunter a la filosofia. La seva contribució és ben modesta. Unes paraules de Francesc de P. Mirabent ens donaran el to del que vull que siguin les meves paraules d'avui. Mirabent, parlant de Vives i dels platbnics de Carnbridge, diu: «Avui no he volgut altra cosa que plantejar un punt de relació histbrica que crec fecund per a la meditació filosofica. A la filosofia hi ha cims, pero també valls fertils i relaxants. Són, potser, els que anomeno parents pobres de la filosofia, com per exemple els platonistes de Carnbridge, els escocesos, Maine de Biran, els nostres filbsofs catalans del segle XIX (. . .) Jo en sóc arnic, els estimo» (MIRABENT, Estudios Estéticos y otros ensayos, vol. 11, p. 217). Les reduiré al mínirn, primerament per tal de recollir un suggeriment que ens feia el doctor Sarró en la sessió dedicada pel doctor Sanvisens a Llo- * Conferencia pronunciada a 1'Ateneu Barcelonks l'onze de febrer del 1982, dintre del cicle Filosoji catalans dels segles X/X i m, organitzat per la Societat Catalana de Filosofia, filial de 1'Institut d'Estudis Catalans. rens i Barba, i segonament perque el meu interes per Serra Hunter no és prbpiament un interes historiografic, sinó filosbfic. Esperem que la tesi de llicenciatura de Marta Vidal ens doni un bon estudi sobre la figura de Jaume Serra Hunter. Jaume Serra Hunter neix a Manresa el 7 de gener del 1878, estudia als jesuites de Barcelona i fa les llicenciatures de Dret i Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. En els seus estudis filosbfics a Barcelona segueix dos cursos de Metafísica professats per Josep Daurella i Rull, comerciant de bacalla i mestre del doctor Font i Puig' . L'any 1902 fa el doctorat a Madrid amb una tesi sobre la doctrina del judici, amb el títol exacte de La teoría psicológica del juicio. Guanya unes oposicions a l'hstitut d'Almeria i després a la catedra de Lbgica Fonamental de la Universitat de Santiago. L'any 1913, un any després de la creació de la secció de Filosofia a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, obté la catedra d'Histbria de la Filosofia. Pertany a la Societat Catalana de Filosofia, fundada l'any 1922, i a la Reial Academia de Bones Lletres, on fa el seu discurs d'entrada l'any 1925. El marc del 1931 es nomenat dega de la Facultat de Filosofia i Lletres, i al mes següent rector de la Universitat de Barcelona. La Generalitat el nomena president del Conse11 de Cultura. Des del 1932 milita a Esquerra Republicana de Catalunya, per la qual és elegit diputat al Parlament de Catalunya, de que en fou vicepresident. Al final de la guerra civil s'exilia a Mexic i mor a Cuernavaca el 7 de desembre del 1943. COBRA DE JAUME SERRA HUNTER (1902) La teoría psicológica del juiczo, tesi doctoral. Madrid. (1922) ddealitat, Metafísica, Espiritualisme>> = IME. Publicada per primera vegada a 1'Anuari de la Societat Catalana de Filosofia (1923) i reeditada a Sentit i klor de la Nova Filosofia. Barcelona 1934 (F) = SVNF. (1925) Les tend&nciesj?los6fiques a Catalunya durant el segle xrx = (Les tendencies.. .) (BC) . (1926) Apologin de 1 'Zdeal, conferencia inaugural l Josep Daurella i Rull (1864-1927), de tendencia neoclhssica, fou senador l'any 1923 i vice-rector de la Universitat l'any 1924. Autor d'lnstituciones de metafísica (1891) i d'ilpuntes de lógicafindamental (1904), i d'un estudi sobre la filosofia de Dante Alighieri. del Curs 1925-1926 a 1'Ateneu de Girona. Tipografia d'sEl Autonomista)), Girona 1926 = A1 (F). (1927) «El metode objectiu de Turró)), Monografies Mediques, núm. 12 (1927), pp. 9-16, reeditat a Figures i perspectives de la historia del pensament, Barcelona 1935, amb el títol ~Característiqiies fonamentals de la filosofia d'en Turró)), pp. 77 i SS. = FPHP. (1927) «La vocació filosbfica d'en Crexells)), La Novu Revista 1927. (1928) ~Tradició i progrés en la filosofia contemporania)) = TP. Conferencies Filosojques de lílteneu Barcelones (1928), reeditat a SVNF. (1929) -1Lafilosofia i els seusproblemes, conferencia feta al Conferencia Club, editada a SVNF. (1929) -2Socrates i la Metafisica, publicat a Miscel.Iania Craells, Barcelona 1929, pp. 223-229, reeditat a FPHP. (1929) -3- .El canceller Bacon i la metodologia científica., publicat a la revista Ciencia (febrer del 1929), pp. 525-535, reeditat a FPHP. (1929) -4- ~Llorenc i Sanz del Río., extracte de la memoria presentada al Congrés de Barcelona (1929) de 1'Asociación Española para el Progreso dt: las Ciencias. Editat a FPHP. (1930) Filosojia i Cultura, suggestions i estudis, primera serie, Llibreria Catalbnia, Barcelona 1930 (== FC, 1) (F). (Conté: «El problema de la cultura.. ((El saber i la vida, les tres ideologies morals.. (&eligió, ciencia, filosofia.. <(Concepte i valor de la historia)). ((Sentit universal i humi de la filosofia~. «El pensament pur i la vida emocional)). ~Axiologia o filosofia dels valors». «Idea d'un sistema filosbfic~ .) (1931) Socrdes, Grhfiques Darius Rahola (Col. ~Els classics de la Filosofia»), Girona 1931, (F). (1932) Filosofia i Cultura, suggestions i estudis, segona serie, Llibreria Catalbnia, Barcelona 1932 (== FC, 11) (F). (Conté: «Sentit moral de la cultura~. .Característiques filosbfiques dels temps moderns)). .La concepció utilitaria de la vida~. aEls problemes filosbfics de la ciencia.. ~Metodologia sistemitica de la historia». «Concepte de la sociologia.. asubjectivitat i subjectivisme~. «Teleologia o doctrina de la finalitab. «El problema psicolbgic)) .) (1933) Spinoza, Grafiques Darius Rahola (Col. «Els classics de la Filosofia.), Girona 1933, (F). (1934) Sentit i klor de la Nova Filosoja, Barcelona 1934. (Conté: IME (1922), TP (1928), i La filosofia i els seus problemes (1929) = SVNF.) (1935) Figures i perspectives de la historia del pensament. (Conté: 1927-1 i 1929-2, 1929-3, 1929-4 = FPHP.) (1945) El pensament i la vida, estímuls per a $filosofar, prbleg de Josep Carner. Dibuix-retrat d'A. Artís-Gener. Club del llibre catala, Mexic, D.F. 1945. Edició a cura de Pere Matalonga. Edicions del Club del llibre catala, vol. 2. ESCRITS SOBRE JAUME SERRA HUNTER O QUE HI CONTENEN ALGUNA REFERENCIA XIRAU, J. : Descartes y el idealismo subjetivista 1927-1 moderno, Barcelona 1927. XIRAU, J.: El sentido de la verdad, Col.lecció 1927-2 eSócrates~, IV, Editorial Cervantes, Barcelona 1927. MIRABENT, F.: L'escola escocesa i la seva in1927 fluencia en els jldsoji catalans del segle m, Ateneu Barcelones, Barcelona 1930. XIRAU, J. :«El sentit de la veritat», Publicacions de 1929 la Revista, Barcelona 1929. És una traducció de 1927-2. CARRERAS ARTAU, T.: Introducció a la historia del pensament filosd$c a Catalunya i cinc assaigs sobre 1 'actitud filoso$~~, Llibreria Catalbnia, Barcelona 1931. MIRABENT, F. : Necrologica de Jaume Serra Hun1944 ter, inkdit lliurat a 1'Institut d'Estudis Catalans. Publicat l'any 1958. CARNER, J.: Prbleg a El pensament i la vida, 1945 Mexic 1945. NICOL, E. : «La escuela de Barcelona», El pro1961 blema de la filosof ía hispánica, Tecnos, Madrid 1961. BERRIO, J.: El pensament $losd$c catala, Bar1966 celona 1966. FERRATER MORA, J. : Diccionario de Filoso1966 fía, &erra Hunter». SEMPERE, J. : Las influencias extranjeras sobre 1965 el pensamiento filosójco en Cataluña (1912-1936), tesi de llicenciatura, Universitat de Barcelona 1965. MARAGALL, J. : El pensament jlos6fic. Segles 1978 WIII i m, Dopesa, Barcelona 1978. SÁNCHEZ, P. : Aproximación a la filosofia de Joa1976 quim Xirau, tesi de llicenciatura, Universitat de Barcelona. BILBENY, N. : Joan Crexells en la filosofia del 1979 Nou-Cents, Dopesa, Barcelona 1979. COLOMER, E.: aserra Hunter*, Gran Enciclo1979 pedia Catalana, vol. 13. SIGUÁN, M.: .La tradició filosbfica de la Univer1981 sitat de Barcelona., L'aportació de la Universitat catalana a la ciencia i a la cultura, L'Avenc Estudis, L'Avenq, Barcelona 1981. Resulta difícil de saber la trajectbria de Jaume Serra Hunter fins al 1913, quan als trenta-cinc anys ocupa la catedra de la nova secció de Filosofia. D'alguna manera se'ns escapen els anys de formació, corn passa sovint. Sabem pel doble testimoni de Josep CARNER (1945) i Francesc MIRABENT (1944) que de jove feia versos. Sembla ser, també, que l'ensenyament d'en Daurella no el marca gens. Sigui corn sigui, els seus cursos ben aviat van aconseguir un alt nivel1 i conservaren l'interes2. Sabem que juntament amb Tomas Carreras i Cosme Parpal treballa en la publicació de les Lecciones de Filosofia de Xavier Llorens i Barba l'any del centenari del naixement (1920). (T. CARRERAS, 1931, p. 244.) L'IME (1922), el seu primer escrit que podem usar, és ja «un programa d'orientació per a les noves promocions universitaries» (SVNF, 1934, Prbleg3). En la seva obra pbstuma encara s'hi 2 XIRAU, 1927-1, cita el curs 1913-1914 i el de 1914-1915, i MIRABENT, 1927, els de 1920-1921 i 1922-1923, respectivament, pp. 110 i 20. 3 .E1 contingut d'aquesta monografia fou presentat corn un programa d'orientació per a les noves promocions universitaries. Conté l'esquema general dels meus cursos a la Facultat de Filosofia i Lletres durant deu anys i havia servit de síntesi, al mateix temps, de les orientacions doctrinals de les meves ensenyances durant aquel1 període, per bé que més que l'exposició d'un sistema era l'exponent invariable de la meva tendencia filosbfica. (Del px6leg a Sentit i Vzlor de la Nova Filosoj?~.) refereix4. Així doncs, el pensament d'en Serra Hunter el trobem format de cop i formulat corn un programa. .L'any 1925 defineix el seu pensament corn .un espiritualisme més idealista. i el situa en continuitat amb «el semi-espiritualisme (anterior) per influencia dels escoce~os~~. Aquest espiritualisme més idealista és la filosofia de Serra Hunter. Perb em sembla inexacte parlar corn fan Joaquim SEMPERE (1966) i Pilar SÁNCHEZ (1975) de Serra Hunter corn a exponent d'una etradició espiritualista)). <<Espiritualisme. és una paraula que hom pot entendre en un sentit molt ampli; pero en el nostre cas és una adaptació a Catalunya de la filosofia acadkmica francesa de finals de segle: el realisme o positivisme espiritualista de Ravaisson, Lachelier i, per damunt de tots, Boutroux. Aquesta adaptació va permetre una orientació de treball acadkmic que fou fecunda. No trobarem gaire més a Serra Hunter, pero aixb permeté una mica més de vint anys de continui'tat, que és un lapse de temps notable a les nostres latituds. Per tal de comprendre aquesta filosofia i l'adaptació que en va fer Serra Hunter corn a programa d'orientació i treball, ens fixarem en l'escrit de 1922 i en d'altres escrits complementaris: 1928, TP; 1929-1; FC, 1 (1930): Idea d'un sistema jilosofic. Ho farem glossant els termes del programa de 1922: Idealitat, Metafísica, Espiritualisme. A Idealitat hi juxtaposarem el tema de Filosofia i Cultura. Idealitat, Filosofia i Cultura La filosofia entesa corn a metafísica espiritualista es desplega en una moral de la idealitat o espiritualitat de l'home. L'aspecte de recerca tebrica corn a <(investigació científica. és una funció dels <<En el nostre estudi Idealitat, Metafísica, Espiritualisme, resumíem les conclusions de la posició actual -al nostre entendre actualde la filosofía de l'esdevenidor. Elevantnos per darnunt de les diferencies d'escola i de sistema creiem poder constatar que la nova fdosofia, en el seu aspecte de teoria de la cultura, podia caracteritzar-se corn una doctrina de la idealitat; en el sentit estricte era metafísica, i en I'orientació dogmhtica corn un espiritualisme. (El pensament i la vida, pp. 94-95). 5 «La trajectbria d'aquesta restauració fou analoga en tots els pai'sos Ilatins: primer del sensualisme al semi-espiritualisme per la influencia dels escocesas; després del semiespiritualisme a les formes pures d'un espiritualisme rnés idealista. (Les tendencies.. .). estudis filosbfics; l'altra és ser «un factor unificador de la cultura.. La filosofia ((no ha de donar sols una concepció del món, sinó una solució prhctica als problemes de la vida. (IME, 68). El criteri d'aquesta aplicació practica dels estudis filosbfics al món cultural és la idealitat, ~4'adaptació harn~bnica de totes les facultats als interessos superiors de l'home a la cultura espiritual; allh on manquen els ideals, els esforcos per a la millora social rcvesteixen el carhcter de la lluita primitiva: concepció egockntrica, utopia utilitarista. (IME, 68). La filosofia de 1'Ideal és exposada a la conferencia inaugural del curs de 1'Ateneu de Girona (1925-1926) : L'Apologia de 1 'Zdeal. Al meu entendre les rnillors planes de Serra Hunter. L'Ideal((és una representació intencional de la plenitud de perfecció en un ordre deterrninat de la realitat. L'Ideal 6s com una unitat sirnbblica del pensarnent i de l'acció» (AI, 7). L'Ideal actua sobre nosaltres en tres moments: contemplació de 1'Ideal i atracció; un segon moment d'inquietud i treball, i, finalment, 1'Ideal s'incorpora al nostre jo, esdevé una forca interior que ens serveix de ~guia en les coses de la vida. (AI, 11)6. L'Ideal actua en les etapes de la vida de l'home i de la humanitat; 1'Ideal actua en la creació de l'obra artística i en el progrés de la recerca científica. L'orientació idealista com a sistematització de l'amor a 1'Ideal (4s inseparable del concepte histbric de la filosofia; no és tampoc difícil de descobrir-lo en tot moment de renovació filosbfica; té enfront seu, no sols el materialisme i el realisme vulgar, sinó també el monisme i el panteisrne» (AI, 17). Aquesta doctrina és una <(meditació platbnica., c:om comenta J. XIRAU (1927, pp. 90-91); suposa un realisme com a nova orientació que permet la superació del subjectivisme modern7. L'espiritualisme de 1'Ideal es desplega en una Filosofia de la Cultura. En aplegar en dos volums titulats Filoso$a i Cultura dues series de confe- ~kncies, llicons o col.loquis>>, exposa Serra Hun6 N(. . .) és ja una cosa habitual que no inquieta ni tortura.. . la seva flexibilitat ens fa més agradable la seva autoritat i sentim com una mena de respecte per aquesta forca que interiorinent ens serveix de guia en el vaivé de les wses de la vida. (M, 11). 7 Tot I'apartat d'El sentit de la veritat (1927): Noves orientncions: Realisme, que tanca el tercer capítol o secció, mostra la continuitat entre el programa de Serra i l'orientació de Xirau. ter: ((Fa temps que el seu autor somnia que el veritable camí de la nostra alliberació social i política és la cultura. Creu també que aquesta cultura ha d'ésser orientada per un alt sentit filosofic)) (FC, 1, 7). Alt sentit filosbfic que és sobretot un alt sentit moral, perquk existeix una conquesta més heroica que la conquesta que l'home fa de la naturalesa, és la lluita contra ((l'enernic que tots portem a dintre: és la nostra naturalesa feta de fang i de llum, de materia i d'esperitn (FC, 11, 20-21). Per damunt de la pura intel.ligkncia existeix el pla conjunt de la inteleligkncia i la vida (FC, 11, 22). Existeixen unes actituds que s'oposen a l'ascens vers l'Ideal, a aquesta lluita per la Cultura: l'actitud oportunista (23-24), el fatalisme (24-25) i la utopia (26-28); contra tots aquests perills, la cultura és un imperatiu, un deure. Cap promoció cultural no és possible quan al sentit ktic se li oposa la concepció materialista de la vida. Pero el materialisme ja esta judicat: (<La filosofia ha dit respecte d'aixb la seva última paraula: el materialisme ha passat a la Historia, la nova era sera una era de l'esperit~ (FC, 11, 29). Abans de considerar anacrbnic el diagnbstic de la filosofia de Serra Hunter, cal pensar des de quina novetat se'l considera, perquk Serra Hunter era ben conscient d'un cert anacronisme de la seva proposta, pero afirmava que existeixen novetats que neixen velles, amb la vellesa dels que es paguen de les paraules i viuen a l'entorn de la logomhquia)) (Al, 12); amb la vellesa dels ((Esclaus de l'hora, inflats d'una vanitat sense fites, indiferents a les grans alegries i als grans dolors. (FC, 11, 23). La proposta de Serra Hunter d'un idealisme historic va lligada a la seva visió de la historia occidental (FC, 1, 16-19) i al seu concepte de ((maxima crisi de la humanitat. (FC, 1, 22). Serra Hunter distingeix cinc tipus de cultures: l'oriental, la grega, el cristianisme, el Renaixement i 1'Edat Moderna. La cultura oriental «és la més propera a la Naturalesa, com si diguéssim la cultura que és més cultura. (FC, 1, 17). La cultura clhssica .esta penetrada d'humanitat i bon sentit»; el cristianisme «és la moral de la caritat i de l'amorn. «Bé és veritat -afegeixque aquesta moral no és gairebé mai practicada, pero aixo no va contra la moral del cristianisme, perque els seus grans ideals encara no han estat incorporats íntegrament a la vida de la humanitat.~ <(El Renaixement sembla haver treballat per la llibertat de l'home.. «La Revolució francesa treballa per l'ani- vellació dels homes.» «Quan aquests nobles ideals de llibertat i d'igualtat hagin pres la seva forma definitiva, caldra, encara, reforcar el sentit de la fraternitat humana. La humanitat actual esta frisosa per aconseguir-ho.» L'esquema és ben simple -cal recordar el caracter dels escrits que formen Filosofia i Cultura. L'humanisme clissic-l'amor cristia-llibertat renaixentista-igualtat de la revolució francesa-reforcament de la fraternitat. Sobre aquest tema l'idealisme histbric de Serra Hunter descriu amb l'ajut d'un text d'Eucken la insuficiencia de la concepció únicament progressiva de la civilització: «una civilització que no fa més que empenyer sempre impetuosament cap endavant, que no dóna mai una possessió superior del temps, acabara essent per a l'home absurda i intolerable» (1904). En aquest context Serra Hunter parla de la ((maxima crisi de la humanitat. (FC, 1, 22), que és la lluita entre la cultura de potenciació econbmica i una cultura de potenciació moral i social: &S la maxima crisi perque ve preparada de molts segles. Ha estat en el fons la mateixa lluita de tots els temps: d'un costat el domini i la forca, de l'altre la raó i el dret. És la mateixa lluita entre Orient i Occident, entre el paganisme i el cristianisme, entre l'autoritat i la ciencia, entre el despotisme i la ilibertab (FC, 1, 22). La unitat de la Filosofia. La Metafísica Serra Hunter caracteritza el segle XIX corn caferrat al relativisme. i ~perseguit per tots costats per l'Absolut)> (FC, 11, 51). El kantisme perllongat en subjectivisme absolut i el positivisme perllongat en agnosticisme conflueixen en el pragmatisme que renova el relativisme protagbric (IME, 22)8. Per a la .meditació platbnica~ d'en Serra Hunter aixb és una situació de crisi. La causa d'aquesta crisi filosbfica cal cercar-la en la desintegració de la cultura espiritualista i en la polemica entre ciencia, 8 ~Els temps actuals es troben encara en la confluencia de les dues orientacions que marquen els sistemes del segle XIX: el kantisme continuat fins el subjectivisme absolut i positivisme que ha determinat un corrent general agnbstic sobre la concepció del món i de la vida; i d'una grifica podríem afegir que el pragmatisme que reuneix caractenstiques d'ambdós sistemes, ha dit l'última paraula repetint I'aforisme protagbnc: "l'home és la mesura de totes les coses". OME, 22, cf: FC, 11, CamcterístiquesJilosOJiques dels temps moderns, pp. 33-55). filosofia i religió, en que es debat tot el segle XIX. L'objecte de la filosofia és incorporar l'esperit de la Modernitat (humanisme renaixentista, naturalisme angles, matematisme cartesia) a la tesi de l'espiritualisme9. Aquesta tasca exigeix resoldre el conflicte entre ciencia i fdosofiaiO. El cientisme és un factor de la crisi filosbfica. L'altre factor que contribueix a la crisi és la desintegració del sistema filosbfic. Sobretot per obra de l'intent de cientificació naturalista de tota la tematica filosbfica a partir de la constitució de la Psicologia corn a ciencia natural; així es trenca la unitat de la Filosofia i la resta queda considerada corn acientífica i subjectiva. La psicologia experimental, la psicologia fisiolbgica i la psicologia genetica són moments de desproblematització de la filosofia (IME, 31 SS.). Enfront d'aquest procés s'afirma un retom a la unitat (IME, 35 SS.). No és cap solució a la crisi filosofica una filosofia exclusivament epistemolbgica (IME, 36), ni tampoc una filosofia centrada exclusivament en l'Axiologia, o en una ontologia antropolbgica o en l'historicisme (IME, 36: El pensament i la vida, 68 i 85). La possibilitat de la metafísica es fonamenta en dues series de consideracions, des de l'explicació última dels secrets de la naturalesa i corn a recerca del sentit a la vida superior de l'esperit (IME, 39-40). eSuposant que fos legítima la desintegració que alguns contemporanis han fet de l'antiga Enciclopedia Filosbfica, quedarien encara per explorar dos dorninis del saber huma: el problema de l'essencialitat i dels principis i el problema de la vida superior de l'esperit . » (IME, 40). (C$ «Idea d'un sistema filosbfic*, FC, 1, 177 SS. Allí la Metafísica s'hi presenta corn «una mena de Lbgica real)) [p. 1851). Algunes orientacions filosbfiques li semblen, a Serra, insuficients per construir una tal metafísica. Així, el naturalisme de l'escola anglesa i el matematisme de l'escola cartesiana són cdues defor9 #En aquest sentit la Metafísica ha anat realitzant la incorporació dels resultats de les ciencies natural~ i histbriques a la tesi de l'espiritualisme, i és encara aquesta una tasca que esta lluny de considerar-se corn a definitivament realitzadan (IME, 25-26). 10 «La irnmanencia de la raó en el coneixement sensible estatueix ja corn a corol.lari que en els mateixos inicis de la investigació científica l'interks filosbfic acompanya I'acció escrutadora del savi; la idea, deia C. Bernard, és el primum movens del raonarnent científic. (IME, 29). (Cf: FC. 11, Els problemes jlosdjics de la ciencia, pp. 84-111.) macions de la metafísica. (IME, 45); la metafísica de l'idealisme constructiu té «tots els defectes del matematisme i pocs dels seus avantatges. (loc. cit.); la metafísica purarnent «organitzadoran resulta una metafísica a precario (IME, 46); la metafísica per raons morals és «infecunda corn a sistema». «El cas de Nietzche -escriuenfront de I'Etica, de l'etica dels valors absoluts, té la maxima eloqükncia per a eximir-nos de noves argumentacions~ [(IME, 49). La insuficiencia de totes aquestes posicions fa que el domini de la metafísica calgui cercar-lo en els problemes «d'essencialitat i de causalitatn (IME, 51). Jaume Serra Hunter sap molt bé que la possibilitat d'un coneixement metafísic ha estat molt controvertida historicament; recorda en la seva última obra que s'ha parlat d'«il.lusió, somni, poesia, parkntesi, enigma, misteri i evasió metafísiquesn. Per a ell, el problema de la metafísica és el problema de la realitat. La tematica metafísica es desperta per l'experikncia viscuda (IME, 48), i més concretament per l'experikncia de l'error, de la fal.libilitat i de la lirnitació, moments en els quals l'home «s'adona de la dualitat entre l'aparenca (sic) i l'ésser de les coses» (p. 51). La descripció de la consciencia corn a tasca és un domini propedeutic que a la vegada dóna el fonament del nou sistema corn a fenomenologia de la consciencia (IME, 61). El metode reflexiu, la introspecció, enllacats amb una lbgica formal estricta, preparen una teoria del coneixement corn a idealisme gnoseolbgic que enllaqa amb una ontologia, corn a lbgica de la realitat, realisme metafísic, obert a un idealisme moral. Mitjancant aquesta seqükncia, el moment metafísic estricte determina la centralitat i la integritat dels problemes filosbfics. La psicologia descriptiva i una lbgica formal en sentit ekantia o hamiltonia)) (FC, 1, 191) són els problemes previs a un problema inicial: el problema del coneixement; un problema central: el metafísic corn a problema de la realitat; i un problema final: l'ktic, el problema de l'acció (MIRABENT, 1944, 11, 203). La metafísica corn a problema de la realitat s'integra, doncs, en la totalitat d'una sistematica filosbfica. Aquesta metafísica de Serra Hunter no queda gaire desplegada en detall en els seus escrits. Són mostres de motius plenament metafísics en els seus treballs els escrits Teleologia o doctrina de la finalitat (FC, 11, 1932, 185-205) i fragments de 1945 a El pensament i la vida: La unitat en l'ésser finit (p. 67), Determinació polar dels conceptes (p. 71), La teoria del fonament (pp. 74-75), Els dos aspectes dinarnic i estatic de l'ésser (pp. 75-76), Ésser i relació (pp. 76-77). En canvi, la idea de sistema filosbfic, de la unitat del sistema filosbfic defensada enfront de tendkncies desintegradores, té moltes exposicions. Podem llegir així els tres escrits que formen Sentit i Rlor de la Nova Filosofia, i sobretot la Idea d'un sistema filost~fic (FC, 1, 1930, 177-193), que és l'escrit en el qual es basa l'article que li dedica Ferrater Mora en el seu Diccionario de Filosofia. Aquest doble fet: poc desplegament de la tematica metafísica estricta i abundancia d'exposicions sistematiques, comporta que la metafísica corn a lbgica de la realitat que Serra Hunter defensa quedi interiorment més ben qualificada mitjancant l'adjectivació dels restants títols del seu escrit programatic: metafísica espiritualista de l'ideal. L'escrit de 1930 que citavem diu: «La Metafísica espiritualista, que es desprkn d'un idealisme gnoseolbgic, fa possible una Moral en la qual la idealitat és interpretada corn a espiritualitat~ (FC, 1, 1930, 193). Sentit precís de 1 éspiritualisme de Serra Hunter Les paraules amb arrels de significació molt general i acabades en -isme, corn és el cas d'<(espiritualisme)), són ben sovint de molt difícil maneig si cerquem alguna precisió i ens fan molt males passades. Pilar SÁNCHEZ RODRÍGUEZ (1975) qualifica, seguint Joaquirn SEMPERE (1966), Jaume Serra Hunter d'exponent de la tradició espiritualista catalana. Segons la nostra manera de veure, l'ús aquí de la paraula .tradición planteja malament les coses. Mirarem de fer algunes precisions: l. El programa de la metafísica espiritualista de l'ideal corn a posició fdosofica de Serra Hunter afirma, corn hem vist, l'ideal d'unitat dels problemes filosbfics i la importancia de la psicologia descriptiva corn a fenomenologia de la conscikncia en tant que etapa primera dels estudis fdosbfics. En aquest doble punt Serra Hunter segueix la tradició barcelonina de Ramon Martí d'Eixalh i Xavier Llorens i Barba. Perb ja hem vist, també, que aquesta postura és qualificada per Serra de *semi-espiritualista. (1925). 2. Sobre aquesta filosofia rebuda, que juntament arnb tots els seus companys de facultat contribueix a posar en circulació des de l'oblit corn a filosofia acadkmica enfront d'intents de l'Ors de fer-ne una filosofia propera a la hegeliana i aproximar-la al 1ul.lisme corn a filosofia nacional catalana. En aquesta comesa Ors i hjols tenen enfront la Universitat i R. nirró, aquest darrer sobretot en defensa de Balmes. Doncs bé, sobre aquesta fdosofia, que si es vol perllonga, Serra Hunter fa es- - sencialment tres coses distintes, que no rep de cap tradició anterior, i que, totes tres, no fan els seus companys d'universitat ni els seus deixebles. Aquestes tres coses són: a) el que anomena «meditació platonica~, seguint una expressió de J. Xirau; b) l'adaptació de l'espiritualisme francks a la filosofia academica barcelonina; c) la possibilitat de l'estudi i la crítica interna de la filosofia de la modernitat. Les dues primeres respecte a l'cespiritualisme». 3. L'espiritualisme de Jaume Serra Hunter és fonamentalment «l'espiritualisme filosofic de Plató» (IME, 59), que és un idealisme gnoseolbgic compatible amb un realisme metafísic i apte per superar des de dintre l'idealisme subjectivista de la modernitat. Aixb és la ((meditació platonican a la qual es refereix XIRAU (1927 i 1929). Des d'aquest punt de vista ben fonamentat, tot Serra Hunter se'ns dóna a la conferencia de 1926: L'Apologia de 1 'Zdeal. És una postura gnoseologica i etica oberta a una filosofia de la cultura amb possibilitats d'intervenció cívica fonamentalment eplatbnica.. 4. Lligat amb l'anterior, l'adaptació de la filosofia francesa de l'espiritualisme. La frase següent: ((L'home les idees del qual conserven encara tota la seva vivencia a la societat contemporhnia és Sotrates., frase d'E. Boutroux i treta dels seus Estudis d'histona de la filosofia, figura, en castellh, corn a lema de la col.lecció ((Sócrates* de l'editorial Cervantes, on es publiquen l'any 1927 La estética inglesa del siglo XVIII de Francesc Mirabent i El sentido de la verdad de Joaquim Xirau. Les dues obres contenen referencies explícites a escrits i cursos de J. Serra. MIRABENT (1952), en parlar del seu mestre, diu que feia ((espiritualisme i antropologia, corn Maine de Biran». L'escrit de 1923, ~Idealitat , Metafísica, Espiritualisme*, conté referencies a Ravaisson i Bergsonll. També caldria parlar de Lachelier. 5. Aquest espiritualisme és psicologista i sistematic. Per a no interpretar malament l'un i altre termes, em permetré d'acudir a dos textos de l'es11 IME, 60 i IME, 64. crit Sentit universal i humd de lafilosofia (FC, 1, 131437); alií se'ns dóna la clau del psicologisme d'en Serra Hunter, en comexió amb 1 izctitud humnista en jilosojia: .Fixem-nos ara -diu Serracorn s'inicia el coneixement filosofic. S'inicia per la Psicologia o per l'Antropologia, és a dir, per l'estudi de l'activitat conscient o de la naturalesa psico-física de l'home. En cada moment del saber, tant en els graus inferiors de la vida dels sentits, corn en el pla més enlairat de la intel.ligencia, el factor huma no desapareix mai: sentint i recordant, imaginant i reflexionant, sempre tenim al nostre davant la vaga representació de la nostra personalitat lligada a les condicions generiques del concepte "home". (loc. cit. , 133). 1 finalment , en el mateix lloc trobem la clau de l'afany sistematitzador; és una clau fonamentada en un sentiment de la tendencia a la unitat que habita la vida personal dels homes: «La universalitat de la Filosofia -escriu Serra l'any 1930és la clau d'un problema torturador de l'esperit humh: la tendencia a la unitat. Aquesta tendencia actua en l'home des dels primers moments de la vida. Empíricament és una veritat demostrada en el camp de la psicologia, que les representacions i en general tots els estats de consciencia propendeixen a agrupar-se a l'entorn d'una representació o d'un estat de consciencia central, i que els tipus més generals d'associació no passen d'ésser projeccions d'una unitat rnés profunda, encara que és el jo, individual o formal. Ni un sol moment de la nostra vida interior seria comprensible sense la idea de la identitat, que és la unitat reforcada pel sentiment d'una vida personal que canvia i dura* (loc. cit., 130)". 12 Textos sobre la concepció espiritualista: .La concepció espiritualista defineix la Filosofia en aquests termes: sistema de les idees i dels principis en connexió amb el sistema psicolbgic i les disciplines anomenades filosofia dels valors. La unitat de la fdosofia és doble per a l'espiritualisme. Com a punt de vista general, la filosofia reaiitza una penetració més profunda que la que és propia de la ciencia. La filosofia no ve després de la ciencia, sinó que es mostra iniciaiment separada de la ciencia, per tal corn l'esperit filosbfic és totalment especulatiu i desinteressat. Considera inseparables els termes filosofia i idealisme. La valoració, per a ella, esta supeditada a les essencies. Una cosa tant val i s'estima corn més alta és la seva posició en l'ordre jerirquic de les existencies. La unitat de la ciencia, és a dir, la filosofia corn a unitat, és el reflex de la unitat de la vida espiritual, que constitueix el contingut etem i inalienable de la filosofia de tots els temps i de tots els pobles. Aquesta unitat és doble, la del jo corn a punt d'on arrenca tota especulació sobre i'essencia de la realitat, i la de Déu corn a terme, idea perfecta 2) EL PENSAMENT 1 LA VIDA: L'HOME 1 EL CONEIXEMENT L'última publicació de Jaume Serra Hunter és el llibre pbstum publicat a Mkxic l'any 1945 titulat El pensament i la vida, estímuls per a jilosojir, arnb un proleg de Josep Carner i un dibuix retrat d'A. Artís-Gener; és el volum segon de les Edicions del Club del llibre catalh. Del mateix llibre n'existeix una edició castellana arnb una introducció de Juan David García Bacca. Del seu llibre Serra Hunter diu a la introducció: «La majoiia de les coses que diem ací ja han estat dites. Han estat dites fa molt de temps, i possiblement arnb inés encert. Pero la vida de l'esperit és diversíssiina; sempre hi resten matisos ignorats que un nou explorador descobreix, unes vegades a forqa de treball, unes altres arnb l'ajut d'un atzar felip (p. 16). L'obra que comentem conté, com veurem, allo que el seu subtítol diu: ~estímuls per a filosofar~'~. Els conté, sobretot, si considerem arnb Serra Hunter que la filosofia és per damunt de tot una tasca personal d'exploració dels problemes que se j valor suprem de la vida. Per aquesta positura sistematica la filosofia és estrictament fdosofia de l'esperit, i, en un seniit ample, és la concepció del món i la significació de l'home com a ésser natural. L'espiritualisme no és una doctrina negativa; és la doctrina positiva de l'esperit, que no nega, pero, I'existencia de la materia, per bé que estima la materia com una cosa inferior o més allunyada de la perfecció divina. (FC, 1, 130-131). (L'espiritualisme no és una denominació negativa, com alguns suposen, que ha nascut com a reacció contra la filosofia materialista; no és tampoc una solució privativa de la qüestió de les relacions entre I'anima i el cos. L'espiritualisme modem ha d'ésser una solució integral dels problemes filosofics. Es objectivista, i esta tan apartat del fenomenisme empíric com l'idealisme pur; "realisme o positivisme espiritualista", l'anomenava Ravaisson, qui el profetitzava com la filosofia de l'esdevenidorn (IME, 60). L'espiritualisme no nega la realitat d'un món exterior al jo.. . reclama sols per a l'esperit, per al pensament, per a les idees, la primordialitat que en l'ordre logic o d'estimació els pertany. Totes les formes de l'empirisme, tant sensualista com intel.lectualista, cometen la falta de mutilar les dades de la consciencia; pateixen, a més, la il.lusió d'assimilar el que és una elaboració mental, la percepció sensible, a una intu'ició que dóna la total cognoscibilitat de les coses exteriors. Aquest Ilenguatge, de la imperfecció del qual ha fet Bergson una crítica genial, ha d'ésser substituit per una nomenclatura més natural, és a dir, mes psicologica, més espiritualista». (IME, 63-64). 13 «El formen suggestions i estudis que poden interesar tothom, com a inici d'exploració inte1,lectual o com a recordaton de qüestions intenorment viscudes~ @. E). li plantegen a l'home, i segonament dóna lloc a productes culturals histbrics dels quals cal cercar-ne l'originalitat i procedir a la seva classificació. Un d'aquests matisos a que feia referencia Serra Hunter en el text anterior, va lligat, crec, a la seva posició hostil envers l'historicisme. A l'historicisme hom sol combatre'l en nom de la perennitat d'algunes doctrines; Serra Hunter hi oposa la defensa de la unitat del treball explorador del filosof: (<La primera condició del treball explorador del filosof és aquesta: enfrentar-se arnb els problemes posant en joc els propis mitjans naturais de comprensi& (p. 85). Per tal d'inventariar les eines de que disposem en aquest treball, Serra proposa una disciplina filosofica nova: la Protologia: «estudi dels primers elements del coneixement, de les representacions més simples que entren en joc quan volem fer-nos cirrec del que són les coses; nocions immanents en tota operació mental; actituds i hhbits inicials de la intel.ligencia; fets d'ordre conscient que el mateix sentit comú constata; riquesa innata de l'esperit sense la qual la intel.lig$ncia restaria assimilada a I'instint; i, en una paraula, idees i principis que, a més d'informar l'activitat exploradora de l'home, arnb el temps arriben a constituir metode i sistema)) (p. 83). La proposta de noms de disciplines noves, una Micrologica (p. 49) i una Taeologia o Teoria de l'ordre (p. 64), d'aquesta Protologia, respon sempre a la mateixa cosa; són moments del tot que els problemes filosofics formen en una seriació interna independent dels processos de transmissió histbrica: «Els problemes tenen una evolució doble: la interna, que és una mena de seriació doctrinal, i l'externa, que constitueix propiament la seva historia. Hi ha, doncs, un punt de vista independent del seu procés en el temps, sempre dintre dels límits en que aixo és posible; punt de vista que situa l'home com si res no hagués estat, dit ni pensat, abans de la seva reflexió personal. La Problemhtica és l'estructura de tota ciencia, i fins de tota forma de coneixement)) (p. 84). Serra Hunter sap molt bé que la Historia situa els homes, en el nostre cas la Historia de la Filosofia situa el tractament dels problemes. Filosofia i Historia són, pero, dos punts de vista sobre el sentit dels problemes; escriu: «La consideració general de l'objecte que estudiem o de la realitat explorada descobreix els dos caires de la investigació: el filosofic o doctrinal, del qual es fa ben aviat inseparable el sistema, i l'histbric, sotrnks a les condicions d'espai i de temps, que engloben la doble in- fluencia de la civilitat i de la professió. Filosofia i Historia, referides al problema de la vida de l'esperit, són dues germanes; l'una és més vella que l'altra, perb viuen de costat i s'esguarden com si a cada instant es volguessin imitar o rectificar. Si desitgem conkixer el que deuen ser les coses, ens caldra observar el que són; si aprofundim en la seva naturalesa, trobarem les seves modalitats estabilitzades en el temps; si encertem a descobrir el seu veritable sentit histbric, podrem constatar també quina és la seva filosofia)) (pp. 84-85). Sense ignorar com hem vist la situació histbrica dels problemes, Serra afirma rotundament: (<No és per la historia per on cal comencar la filosofia. També és un absurd contraposar la filosofia amb la seva historia; tan absurd com mirar d'identificarles. La filosofia té un contingut, per tant no cal manllevar-lo a un procés abstracte d'evolució. La primera condició del treball explorador del filosof és aquesta: enfrontar-se amb els problemes posant en joc els propis mitjans naturals de comprensió. 1 aix6 no s'oposa pas, és clar, al reconeixement de l'autoritat filosbfica que representen els pensadors classics i les obres mestres del pensament)) (p. 85). La posició de Serra enfront de l'historicisme, que cal identificar amb les posicions de Croce (p. 96), ens revela tres característiques de la seva manera de fer general, i ara, de la del seu Últim llibre: a) la precisió en els matisos que introdueix en les qüestions; b) la seva afecció sistematitzadora i definidora, *la sistematica és la superstructura que sap donar a les qüestions disputades el sentit huma i universal que les fa perennes. (p. 84); c) la seva constant referencia a la seva feina de professor (p. 17). El pensament i la vida esta escrit en forma de fragments, notes encapcalades amb un títol, de no gaire extensió i que de vegades no estan explícitament lligades entre si. Amb tot, presenten una ordenació interna i es presenten agrupades sota quatre grans apartats, precedits d'una consideració inicial. Aquesta divisió no comporta cap títol a cada una de les quatre parts. Perb del que es diu a la seva presentació es dedueix el seu tema principal: 1) l'home, 2) el coneixement, 3) la realitat, i 4) la filosofia. L'home Allb que som i allb que hauríem de ser, és un tema de persistent actualitat (p. 19). L'home es caracteritza per la continui'tat, per una continuitat humana formada per la conseqükncia lbgica i la unitat de conducta oposada a la continuitat cbsmica del mecanisme natural i alterada pel neguit. Veiem, doncs, que d'entrada el problema de l'home se'ns planteja en termes de naturalesa i llibertat, en termes de les antinomies kantianes, exactament de la tercera. Afanyem-nos a dir que Serra no es kantia, oposa a A1 l'idealisme platbnic i l'agnosticisme kantih. Perb el coneixia bé, i el testimoni de Nicol ens confirma que l'exposava bé. 1 s'hi refereix a PV (Raó especulativa i Raó practica), on deixa anar aquesta observació ben fina: «Si avui persisteixen les antinomies és perquk en el món que habitem els ideals ens porten més lluny d'alla on arriben les nostres capacitats~ (p. 52). 1ntel.lectualistes i moralistes ens són presentats com adues maneres de concebre el sentit general de la cultura)), segons es faci com a problema fonamental el de la veritat o el de la virtut. Serra Hunter afirma que sposats a triar ens semblaria més avantatjós el segon extrem. La intel.ligkncia, propiament, té una funció instrumental: és la llum que ens permet de veure la natura de les coses, el mitja més segur per a orientar-nos en el món, l'arma més poderosa per a endinsar-nos en la vida. La voluntat, perb, assumeix una missió més alta: dirigir la naturalesa humana devers la seva perfecció. És la facultat original que té a la m& totes les energies de l'esperit, que constitueix la nostra personalitat i ens obre el camí de l'alliberació final» (p. 26). D'una manera semblant se'ns defineix la imaginació: efacultat activa de l'anima, poder de formar imatges, de representar-se sensorialment el Món» (p. 26). ~L'instint és una forca sempre verge; més encara, diríeu que neix a cada instant. Fins a cert punt ens és possible de modificar-la; mai, perb, la podem anul.lar. Com si una ma misteriosa el despertés, l'instint es revifa sovint dins de nosaltres i de fet no ens abandona mai. La raó ocupa a vegades el seu lloc, pero no sempre el substitueix amb avantatge)) (p. 27). Si es vol, el que se'ns diu sobre l'instint en l'epígraf <<La forca de l'instint., no és gaire precís. Perb li serveix a Serra Hunter per a radicar la intel.ligencia en la situació natural on esta radicada; escriu: ~Creure que el món del nores o de la imperfecció es troba alla on no arriba la demostració matematica o l'eficikncia causal, és una actitud intel-lectualista rebutjada pel sentit comú: car qui ens mena a la veritat no és la pura in-