Las jo :: :das del cong eso si ie on de ma co, solidación, no exen a de e o es cie amen e, de
además, pil-a la ealización de la asamblea de la un o o álido pa a la p omoción de in e cam-
SEHC en
1-1
que se nomb ó una nue a Jun a Di- bios suge en es en el dominio de la his o ia (y la
ec i a, al
empo que se ijó en Valladolid la se- iloso ía) de la ciencia.
de del p ¿,iimo cong eso a celeb a en
1986.
En
suma, el
1
II
Cong eso de la SEHC ma có la con-
Andoni
Iba a
IV SEMINARIO DE HISTORIA DE LA FILO-
SOFÍA ESPAÑOLA
O gani za pel Depa amen o de His o ia de la
Filoso ía de la Uni e sidad de Salamanca i pe
I'Ins i u o de Ciencias de la Educación de la ma-
eixa Uni e si a , en e els dies
24
i
28
de se em-
b e es a celeb a la qua a edició del Semina io
de His o ia de la Filoso ía Española.
En aques es pagines ja s'ha pa la d'aques se-
mina i que se celeb a cada dos anys a Salamanca.
En aques sen i , i com que les es edicions an e-
io s han es a ecollides en o ma de llib e, no
cal que en em en mol es p esen acions del seu
ca hc e gene al. Només diguem que el semina i
es consolida cap a la se a inali a p incipal, que
no és al a que la de con ibui a la comunicació
en e aquells que es dediquen als di e sos aspec-
es de la his o ia de la iloso ia espanyola -po se
pe a nosal es esul a ia més comode di -ho o
en plu al: his o ies de les iloso ies espanyoles, és
un di -, deixan de banda, -i aixb no és poc
impo an - cau e en especulacions que in e o-
guen pe les dub oses essencies de les iloso ies de
les nacions, i p escindin , pe an , de les elles
polemiques del passi .
Aques any, les ac i i a s han ingu una secció
p incipal dedicada a les iloso ies hispanoame i-
canes. Les di e ses ponencies -en e d'al es de
N.R. O inge ,
J.L. Ma ínez-Gómez, A.M. Ro-
d íguez C uz i
W.
J. Kilgo e- han se i pe mos-
a la dispe sió del ema, la necessi a d'en oca -
lo cap a una sín esi -enca a que només sigui una
abs ac a idea de con ex - i l'ele a g au d'espe-
ciali zació que compo a cadascun dels seus con-
ingu s. Si mi5s no, no s'ha de pe d e de is a que
el pe íode a es udia és mol ampli
-comen a
amb
la coloni zac ó espanyola d'Ame ica- i la di e -
si a de paisos no po se més g an.
Un al e apa a del semina i ha es a dedica
a la isió que es é de la iloso ia espanyola a F an-
ca i a I alia. Les ponkncies an có e a ca ec
d'Alain Guy i de Pie o P ini, espec i amen .
Pensan en una u u a ampliació d'aques a secció,
que no deixa de eni el seu in e es, no es a ia de
més eni p esen que la isió que es é de la ilo-
so ia espanyola des d'al es paisos es po en oca
des d'una pe spec i a mol menys op imis a, de
mane a que l'anhlisi es a a mol més ap opada a
la eali a .
D'una al a secció, la dedicada a di e ses qües-
ions de la iloso ia espanyola ac ual, podem des-
aca es ponencies que són ep esen a i es de es
mane es d'ap oxima -se a la his o ia de la iloso-
ia, si nés no en aques semina i: la de Miguel
C uz He nández sob e Zubi i -un model del que
po se una bona apo ació de les i kncies pe -
sonals a l'es udi d'un de e mina iloso -, la de
José Chamizo sob e l'es a ac ual de la iloso ia
del llengua glc a Espanya -un exemple de eball
ben docume i a i de sín esi- i la d'Al edo San-
os sob e Ga cía Bacca - o un exponen , po -
se una ad e encia, dels es alls que pod ia a i-
ba a e un co en ilosb ic de endencia
ga cia bacciuna.
,
Dues ponkncies -les de Ci ilo Fló ez i An o-
nio Pin o -Ramos- es zin dedica als aspec es e-
la ius als p oblemes i al mk ode en la his o ia de
la iloso ia. Al nos e en end e, se ia in e essan
que aques a secció no desapa egués en u u s se-
mina is, si
bé
ind ia el seu in e ks man eni -la
amb uns mínims de conc eció i d'adequació a
l'imbi gene al del semina i.
Finalmen , i pa aldelamen a les sessions, es a
o gani za una exposició bibliog a ica adien a la
ema ica del semina i. Men e espe em el llib e
que ecolli a les ponkncies d'aques any i pensan
ja en la celeb ació del p ope semina i -que
s'anuncia dcdica a les iloso ies de les di e en s
nacions i egions espanyoles- ens podem cong a-
ula pe la con inui a d'aques es obades, que
de la mi del p o esso An onio He edia o ien-
en l'es udi de la iloso ia a Espanya cap a una ac-
i ud in eldigen i c í ica.
An oni Mo a