de que pa la em- amb una con inuació desp o-
po cionadamen eble en concep es espec e al que
eien ende ina les esmen ades p esen acions de
Kan i de Schelling. Vull di que el ema de l'ho-
me de geni, en ambdós au o s, és més a ia un
co ol.la i, un elemen obliga pe o no essencial
de la se a eo ia. Pe consegüen , sembla logic
aques a eblimen del ex , que és nés impu able
al ema que a l'esc ip o , i només a aques en la
mesu a que cal esponsabili za -lo de l'elecció d'un
ema d'aques es p opo cions: el concep e de ge-
ni als segles
x nI
i
XIX.
Dic aixo pe que, al meu pa e , An oni Ma í sap
p ou bé que un eball basa en Dide o i Schi-
lle que es les e e encies pe inen s a Kan i a
Schelling, en e al es, li hau ia queda més o-
dó. El cas és que el1 ha olgu esc iu e'l així ex-
p essamen . A a és de o s qua e au o s es ans-
pa en a la pe sonali a i el pensamen de qui els
explica. El llib e, com he di , é in encions aca-
demiques i o e eix elemen s d'e udició o ca in-
e essan s (la his o ia de la ansmissió del pla o-
nisme lo en í a la F anca de Dide o , passan pe
les illes b i aniques, és especialmen a ac i a, i
és un dels momen s en que sap g eu que l'edició
no sigui comple a, que hi manquin les no es acla-
a o ies que no adme una col+lecció de bu xaca).
Pe o no es po dub a ni un momen que, al da-
e a d'aixo, hi ha un esc ip o que llui a pe co-
munica unes idees que són impo an s pe a ell,
unes idees d'in ensi a di ícilmen con olable en-
e les on e es d'una esi. Pe aques mo iu, la
lec u a de L'bome de geni es a ancamen
apassionan .
A a bé, pe acaba , no és aques aspec e subjec-
iu l'única cosa que dóna lluisso al llib e. L'ho-
me de geni no és, de cap mane a, un assaig nés
en e els al es assaigs ilosb ics que an ida als
p es a ges de les llib e ies. És un objec e i un lloc
en el sen i nés posi iu dels e mes. Pe la p o-
undi a del ema que abas a, pe la senzillesa amb
que l'exposa -la senzillesa i la o una que no-
més poden so gi de la pene ació umiada- i pe
la imaginació i la labo que Ma í hi ha in e i ,
aques eball és un pun de e e encia impo an
pe a la iloso ia ac ual; almenys pe a la iloso ia
ca alana, pob a, mag a, o is a, si es ol, pe o amb
mol es ~ossibili a s d'anima -se una mica.
Jaume Casals Pons
Dic ionnai e des philosophes,
PUF,
Pa ís
1984
(2
ols.)
Els ancesos han publica ecen men un bon
dicciona i de noms p opis de iloso s. Denis Huis-
man, iloso , es e a i pedagog ances -segons in-
o ma el ma eix dicciona i que el1 ha di igi -, els
37 especialis es del Comi e Cien í ic p esidi s pe
Jacques d'Hon i, inalmen , els 450 edac o s d'in-
an e ia han e o s ells la eina de la do zena de
Diogenes Lae cis que Mon aigne eclama a pe
a o a epoc,~, pe pode umia i examina «cu-
iosamen la o una i la ida dels g ans p ecep-
o s del món i la di e si a dels seus dogmes i an-
asies)). Mon aigne hau ia es ima aques diccio-
na i, diu Ma cel Conche, imp essiona segu a-
men pe les 2.700 pagines in-4' de lle a menu-
da, a la se a In oducció.
El Dic ionnai e des philosopbes espon, en p i-
me lloc, a una necessi a u gen de la cul u a i-
loso ica ancesa. Fe dinand Alquié explica, en un
dels múl iples «p e acis» de l'ob a, que el Voca-
bulai e de Lalande (1902-1923) no con é els noms
dels iloso s a mode d'en ada i que el dicciona i
d'Adolphe F anck (1843), a nés de se an ic, és
una ob a dogma ica de comba , la missió de la
qual a mol s anys que a p esc iu e. Els ance-
sos, doncs, es oben pe p ime a egada amb una
ob a d'aques es ca ac e ís iques. Els que no són
ancesos, p obablemen ambé. Huisman esmen-
a el Dicciona io de zloso ia de Fe a e Mo a i
comen a que edóna nés impo ancia als iloso s
espanyols)). És e iden que cal llegi «masa» alla
on posa «niés». No calia ila an p im, pe que
les 3.000 pagines in-4' del bon dicciona i de Fe -
a e es an dedicades ambé als concep es i, és cla ,
un dicciona i exclusi amen de iloso s ha de con-
eni més ioms p opis -mol s més- i més in-
o mació sob e els seus pe sona ges.
Ja és comuna la conside ació que, con h-iamen
a la His o ia de la Ciencia, la His o ia de la Filo-
so ia no é passa . Les idees no es no poden en-
so a les an e io s. Pe aques mo iu po se ce
que les e i a s ilosb iques -si és que n'hi ha-
cal ana -les a busca , no en la his o ia uni e sal
de l'e olució de la aó, sinó nés a ia en el seu
sol na al, en el pensamen de cadascun dels ilb-
so s. Sens dub e, aques dicciona i o e eix la pos-
sibili a de du a e me, pe p ime a egada amb
unes ce es ga an ies, aques eball que a des de
l'a queologia, en el cas dels ilbso s més an ics,
ins a la simple ne eja de la pols, en el cas dels
nos es con empo anis.
Huisman ad e eix que han olgu con egi un
dicciona i mol obe . Obe en el sen i d'equi-
lib a nacionali a s pe o ambé disciplines. Les
on e es en e iloso ia i li e a u a no han es a
gai e espec ades en els casos en que els au o s han
e jus ícia a allb que deia A is b il: «la poesia és
més e ade a que la his o ia*. Pe b, e iden men ,
el e que hi igu in ilbso s no p o essionals no
compo a que aques dicciona i pugui con ond e's
amb un Dicciona i dels Esc ip o s. Pe elabo a -
lo, hom ha pa i d'un i xe de
15.000
en ades,
algunes de les quals han es a omeses pe no exa-
ge a l'ex ensió de l'ob a.
En p incipi, doncs, el
Dic ionnai e des philoso-
phes
és un dicciona i dels ilbso s de o s els pai-
sos i de o s els emps. L'o og a ia ancesa ma-
na en l'o denació al abe ica, pe o la e sió an-
cesa a acompanyada, en els casos en que hi ha
di e encia, de la e sió del nom en la llengua o i-
ginal de l'au o . Amb o , hi ha unes quan es eus
que no co esponen a noms p opis (pe exemple,
«cínics g ecs)), «agus inisme», «con ucionisme ie -
nami a))). Tcl s els a icles que supe en la do ze-
na de línies an i ma s pel seu au o . Els a icles
d'una ce a ampo ancia con enen un biog a ia
succin a de l'au o , l'exposició del seu pensamen
i la se a ob a, i una bibliog a ia, que en alguns
casos sembla o ca comple a. A ali de mos a, pe
al de o ma -se una idea de la dis ibució del pa-
pe , Fon enelle me eix mi ja plana, com G ego-
i de Nissa, Eugen Fink, o el nos e company de
Depa amen , Oc a i Fulla ; Yehouda Hale í,
Eusebi Colo me i Ka ol Woj yla, una pagina; De-
wey, Foucaiil i Deleuze, es pagines; Spinoza,
Be gson, Wi gens ein i Habe mas, ui pagines;
Mon aigne i Hume, se pagines; Heidegge , sis pa-
gines i mi ja.
G icies a !la labo de la pila de gen con ac a-
da pe PUF disposem sens dub e d'un ins umen
ú il, que no sols ens pe me d'esb ina qui és Ana-
han Aal o els noms nés impo an s de la iloso-
ia ie nami a i a icana, sinó que p opo ciona
p ou in o mació sob e Pla ó, Desca es, Kan , He-
gel i els al es g ans au o s pe que pugui
conside a -se un llib e d'es udi.
J.
C.
P.