El p esen núme o de la e is a
ENRAHONAR
ecull en la secció d'a icles la majo ia de les po-
nencies p esen ades a les
V
Jo nades de Filoso-
ia, celeb ades a Ba celona els dies 10, 11 i 12
d'ab il de 1984 i que enien com a ema la iloso-
ia de Ka l Poppe .
Les
V
Jo nades de Filoso ia a en se o gani -
zades pel Depa amen de Filoso ia de la Uni e -
si a Au bnoma de Ba celona, jun amen amb el
Depa amen de Lbgica de la Uni e si a de Ba -
celona i els Ins i u s de Ciencies de 1'Educació de
la Uni e si a Au onoma de Ba celona i de la Uni-
e si a de Ba celona.
Dedican les
V
Jo nades de Filoso ia a Poppe ,
olíem commemo a el 50 ani e sa i de la publi-
cació de
Lk
lhgica de la in es igació cien $ca.
L'opo uni a de al celeb ació no necesi a se de-
ensada: no han es a a s els ac es d'es udi i ho-
mena ge del pensamen de Poppe du an el 1984.
Reco da é només el simposi celeb a a Mad id el
no emb e del 1984, que comp i amb la p esen-
cia de Poppe .
¿Pe que, desp és de cinquan a anys, el pensa-
men de Poppe i la se a p ime a ob a conse en
in e es i ac uali a ? Una de les aons, penso, és
que
La liigica de
la
in es igació cien j ica
e a un
llib e a anca a la se a epoca. A ui dia, ins i o
els que espec en la se iosi a del eball eali za
en iloso ia de la ciencia pe l'empi isme lbgic, e-
coneixen les se es limi acions. Poppe és un dels
p ime s que a llui a con a els dogmes de l'em-
pi isme logic, pe o no pas pa in d'ac i uds nos-
ilgiques o e bg ades, sinó ac an , com l'em-
pi isme lbgic, de dona espos a al ep e que la
ciencia mode na plan eja a a la iloso ia.
Poppe a inspi a algunes de les no es concep-
cions en iloso ia de la ciencia i ha es a pun obli-
ga de e e encia dels p incipals deba s epis emo-
lbgics. Com és na u al (i laudable, segons l'epis-
emologia poppe iana), les idees de Poppe han
es a so meses a o a mena de c í iques, pe o mal-
g a aixb conse en enca a el seu in e es. A al1
d'anecdo a, podem ci a que un dels ponen s en
les
V
Jo nades a con esa que ha ia sen i en el
passa les en acions kuhnianes, pe o que úl ima-
men es a a e o nan a la lla pa e na del pensa-
men poppe ia.
Com és conegu , les apo acions de Poppe no
es a en limi a a la iloso ia de la ciencia, sinó
que ab acen la iloso ia polí ica, la iloso ia de la
men , la eo ia de la p obabili a , e c. Pe aixo el
p og ama de les jo nades, dins de la modes ia dels
nos es mi jans, a in en a ecolli la plu ali a
emh ica del pensamen de Poppe . El p o esso
Césa Gómez, de la Uni e si a de Salamanca, a
ac a sob e el p oblema del ealisme i la meci-
nica quan ica, un ema que ja s'ha ia inicia en
La liigica de la in es igació cien 2; ica
i que é g an
impo ancia en el
Pos sc ip .
El p o esso Da id
Mille , de la Uni e si a de Wa wick, a exposa
les apo acions de Poppe a la eo ia de la p oba-
bili a des de la
Logik de Fo schung
ins al p e-
sen . El p o esso Miguel Quin anilla, de la Uni-
e si a de Salamanca, a pa la sob e ma e ialisme
i ealisme. El p o esso Hans Albe , de la Uni-
e si a de Manheim, ecollin la ema ica de les
ciencies socials, a ac a del p oblema de la uni a
de les ciencies i la con inuació de la dispu a del
posi i isme. El p o esso Jesús Mos e ín, de la
Uni e si a de Ba celona, a exposa les idees de
Poppe sob e el món de la cul u a, i en a ema -
ca l'ambigüi a .
El
p o esso Ped o Schwa z, de
la Uni e si a Complu ense de Mad id, a des a-
ca en la se a ponencia la c eixen in luencia de
la eo ia de l'e olució en la iloso ia de Poppe .
Finalmen es an clou e les jo nades amb la cele-
b ació d'una aula odona amb la pa icipació de
Miguel Quin anilla, Ped o Schwa z i Jesús
Mos e ín.
Cal assenyala com a elemen posi iu de les
V
Jo nades de Filoso ia l'assis encia i pa icipació
en els deba s de p o esso s de di e en s especiali-
a s; cosa que no és d'es anya a causa del ca ic-
e in e disciplina del pensamen de Poppe .
Espe em que les Jo nades i la publicació del p e-
sen núme o de la e is a
ENRAHONAR
dedica
a la iloso ia poppe iana sigui un homena ge a
Poppe , i una con ibució a l'es udi i discussió del
seu pensamen .
Magí
CADEVALL