Presentació

El p esen núme o de la e is a ENRAHONAR ecull en la secció d'a icles la majo ia de les po- nencies p esen ades a les V Jo nades de Filoso- ia, celeb ades a Ba celona els dies 10, 11 i 12 d'ab il de 1984 i que enien com a ema la iloso- ia de Ka l Poppe . Les V Jo nades de Filoso ia a en se o gani - zades pel Depa amen de Filoso ia de la Uni e - si a Au bnoma de Ba celona, jun amen amb el Depa amen de Lbgica de la Uni e si a de Ba - celona i els Ins i u s de Ciencies de 1'Educació de la Uni e si a Au onoma de Ba celona i de la Uni- e si a de Ba celona. Dedican les V Jo nades de Filoso ia a Poppe , olíem commemo a el 50 ani e sa i de la publi- cació de Lk lhgica de la in es igació cien $ca. L'opo uni a de al celeb ació no necesi a se de- ensada: no han es a a s els ac es d'es udi i ho- mena ge del pensamen de Poppe du an el 1984. Reco da é només el simposi celeb a a Mad id el no emb e del 1984, que comp i amb la p esen- cia de Poppe . ¿Pe que, desp és de cinquan a anys, el pensa- men de Poppe i la se a p ime a ob a conse en in e es i ac uali a ? Una de les aons, penso, és que La liigica de la in es igació cien j ica e a un llib e a anca a la se a epoca. A ui dia, ins i o els que espec en la se iosi a del eball eali za en iloso ia de la ciencia pe l'empi isme lbgic, e- coneixen les se es limi acions. Poppe és un dels p ime s que a llui a con a els dogmes de l'em- pi isme logic, pe o no pas pa in d'ac i uds nos- ilgiques o e bg ades, sinó ac an , com l'em- pi isme lbgic, de dona espos a al ep e que la ciencia mode na plan eja a a la iloso ia. Poppe a inspi a algunes de les no es concep- cions en iloso ia de la ciencia i ha es a pun obli- ga de e e encia dels p incipals deba s epis emo- lbgics. Com és na u al (i laudable, segons l'epis- emologia poppe iana), les idees de Poppe han es a so meses a o a mena de c í iques, pe o mal- g a aixb conse en enca a el seu in e es. A al1 d'anecdo a, podem ci a que un dels ponen s en les V Jo nades a con esa que ha ia sen i en el passa les en acions kuhnianes, pe o que úl ima- men es a a e o nan a la lla pa e na del pensa- men poppe ia. Com és conegu , les apo acions de Poppe no es a en limi a a la iloso ia de la ciencia, sinó que ab acen la iloso ia polí ica, la iloso ia de la men , la eo ia de la p obabili a , e c. Pe aixo el p og ama de les jo nades, dins de la modes ia dels nos es mi jans, a in en a ecolli la plu ali a emh ica del pensamen de Poppe . El p o esso Césa Gómez, de la Uni e si a de Salamanca, a ac a sob e el p oblema del ealisme i la meci- nica quan ica, un ema que ja s'ha ia inicia en La liigica de la in es igació cien 2; ica i que é g an impo ancia en el Pos sc ip . El p o esso Da id Mille , de la Uni e si a de Wa wick, a exposa les apo acions de Poppe a la eo ia de la p oba- bili a des de la Logik de Fo schung ins al p e- sen . El p o esso Miguel Quin anilla, de la Uni- e si a de Salamanca, a pa la sob e ma e ialisme i ealisme. El p o esso Hans Albe , de la Uni- e si a de Manheim, ecollin la ema ica de les ciencies socials, a ac a del p oblema de la uni a de les ciencies i la con inuació de la dispu a del posi i isme. El p o esso Jesús Mos e ín, de la Uni e si a de Ba celona, a exposa les idees de Poppe sob e el món de la cul u a, i en a ema - ca l'ambigüi a . El p o esso Ped o Schwa z, de la Uni e si a Complu ense de Mad id, a des a- ca en la se a ponencia la c eixen in luencia de la eo ia de l'e olució en la iloso ia de Poppe . Finalmen es an clou e les jo nades amb la cele- b ació d'una aula odona amb la pa icipació de Miguel Quin anilla, Ped o Schwa z i Jesús Mos e ín. Cal assenyala com a elemen posi iu de les V Jo nades de Filoso ia l'assis encia i pa icipació en els deba s de p o esso s de di e en s especiali- a s; cosa que no és d'es anya a causa del ca ic- e in e disciplina del pensamen de Poppe . Espe em que les Jo nades i la publicació del p e- sen núme o de la e is a ENRAHONAR dedica a la iloso ia poppe iana sigui un homena ge a Poppe , i una con ibució a l'es udi i discussió del seu pensamen . Magí CADEVALL