no hi ha ac ualmen a Ca alunya cap es uc-
u a ins i ucional -uni e si a , ins i u o aca-
demia -on pugui eni cabuda a nb una ce -
a na u ali a un p ojec e com aques . La un-
dació Jaume Bo ill ha comp es que el país no es
po pe me e el luxe de desap o i a els seus e-
cu sos humans i ha e un es o c econbmic sens
dub e conside able pe possibili a de momen
aques a publicació (enca a que sigui apa an -se
un xic de la se a línia habi ual -¿o és un indici
de eplan ejamen ?).
C ida ambé l'a enció, en e ce lloc, l'apa-
ició en la nos a so e a cul u a d'un ins u-
men an al amen especiali za , en un país man-
ca , d'al a banda, de les eines o dini ies de
qualse ol cul u a eu opea, pe exemple, edicions
no mals i comple es dels nos es esc ip o s i
pensado s impo an s. Aques s olums a ien su-
posa a un obse ado poc in o ma que la
nos a és una cul u a no solamen no mal, sinó
puixan i ica en ecu sos de o a mena, que, pe
eni , é ins i o ece ca onamen al en el camp
humanís ic. Na u almen , s'equi oca ia i, en in-
o ma -se millo , es queda ia pa a d'alguns dels
nos es de ici s cul u als. Pe b aixb no és pas
culpa de I'ATCA. Ben al con a i: qui sap si
aques a in es igació pun e a a ossega i, a la
lla ga, p ojec es «o dina is»!
Malau adamen , no es ic en condicions de e
sinó comen a is desc ip ius i ex e ns, com a lec-
o p o undamen in e essa , a uns olums que
me eixe ien l'hono d'una c í ica igo osa pe
pa d'especialis es del ma eix ni ell de compe-
encia que els au o s -¿quan s n'hi ha al país?
Sense en end e-hi gai e, em sembla mol al el
ni ell d'exigencia en les edicions, que suposen
un eball au en icamen «ge minic». Imp es-
siona igualmen la massa ingen d'in o mació bi-
bliog i ica.
(Un
pe i de all: no he sabu eu e
amb quin c i e i a egades es dóna, i al es e-
gades no, l'edi o ial dels llib es essenya s.) Cal
des aca -ne ambé la quali a lingüís ica: un ca-
ala dúc il i segu , a nb mol poques dis ac-
cions.
1
una p esen ació que a goig.
El conjun esul a d'un in e es indiscu ible
pe als ilbso s, eblegs, ilblegs i his o iado s.
Segu amen que no hi ha gai es « e is es»
al
món d'aques es ca ac e ís iques i d'aques a ca-
ego ia. M'ha e pensa en els
A chi es d'his-
oi e doc inale e li é ai e du Moyen Age.
Ens
hem de elici a pe aques a publicació, i hem
de elici a els au o s que la duen a e me
i
la
Fundació que l'ha pa ocinada.
Pe e Lluis
Foz
P.
S.
Jus al momen de co egi p o es, m'a iba
el
e ce olum de
I'ATCA,
coedi a pe la Fundació
Jaume Bom
i
pe
l'lns i u dJEs udis Ca alans. Sembla
com si s'anés ap opan al seu locus na uualis! En do-
na é comp e en
el
p ope núme o
d'ENRAHONAR.
Alain
GUY,
His oi e de la philosophie espag-
nole,
Tolosa de Llenguadoc, Associa ion des
Publica ions de 1'Uni e si é de Toulouse-Le
Mi ail [APUTM], 1984, 24
X
15,5 cm.,
490 pp.
-
Aques a
His oi e de la philosophie espagnole
de l'in a igable p o esso de la Uni e si a de
Tolosa de Llenguadoc Alain Guy a iba quasi
una en ena d'anys desp és del seu llib e pione
en la ma e ia,
Les philosophes espagnols d'hie
e d'aujou d'hui
(amb p bleg de Geo ges Bas-
ide, 2 olums:
1,
Époques e au eu s;
11,
Tex-
es choisis,
Tolosa de Ll., P i a , 1956; ad.
cas . de l'o iginal e isa
i
ac uali za en un
apendix, a nb p bleg de F ancisco Rome o, Lo-
sada, «Biblio eca Filosó ica)), Buenos Ai es,
1964). En ce a mane a, doncs, I'au o es elle-
a a si ma eix.
1,
si enim en comp e que aque-
lla p ime a p esen ació dels ilbso s hispinics
suposa a ja més de quinze anys de ece ca i de
di ulgació del pensamen peninsula , esul a que
po a i ma a nb aó que «(ha) consag a des de
a mig segle la (se a) ca e a d'in es igado i
de p o esso a la íiloso ia de llengua espanyola».
Deixeble de Jacques Che alie , a qui a de-
dica el seu p ime llib e
(Me aphysique e in-
ui ion: le message de Jacques Che alie ,
Cha -
les-La auzelle, Pa ís, 1940), Alain Guy a doc-
o a -se mol jo e a nb una doble esi sob e l'es-
cola de Salamanca:
La pensée de F ay Luis de
León: con ibu ion a l'é ude de la philosophie
espagnole au XVle. siecle
(V in, Pa ís, 1943;
ad. cas . pa cial:
El pensamien o ilosó ico de
F ay Luis de León,
Rialp, Mad id, 1960) i
Es-
quisse des p og es de la spécula ion philosophi-
que e héologique
2
Salamanque au cou s du
XVIe. siecle (ib.,
1943). Desp és d'una lla ga
do zena d'anys de eball, publica els sua a es-
men a s dos olums sob e els « lbso s espa-
nyols» i, a con inuació,
O ega y Gasse , c i i-
que dJA is o e: l'ambigui é du mode de pensée
pé ipa é icien, jugé pa le a io i alisme
(PUF
i P i a , Pa ís
i
Tolosa de Ll., 1963; ad. cas .,
Espasa-Calpe, «Aus al», Mad id, 1968),
F ay
Luis de León,
edi a només en aducció cas e-
llana, (Columba, «Homb es inquie os», Buenos
Ai es, 1963),
Unamuno e la soi d'é e ni é
(Se-
ghe s, «Philosophes de ous les emps», Pa-
ís, 1964),
O ega y Gasse ou
la
aison i ale e
his o ique (ib.,
1969) i
Vi es ou l'humanisme
engagé (ib.,
1972), hs a a iba al llib e que
a a ens ocupa. També ha adui al ancks
La
canción de la somb a: un cuen o y una iloso-
ía,
de Juan Dominguez Be ue a
(La
chanson
de l'omb e:
un
con e philosophique,
V in, Pa-
ís, 1944), a nb un p bleg i ula «Essai d'expli-
ca ion d'une hau e pensée cas illane au XXe.
siecle», i
Idea de me a isica,
de Julián Ma ías
(Idée de mé aphysique,
APUTM, 1969), a nb
p bleg d'Hen i Gouhie .
A pa dels llib es esmen a s, el p o esso
Guy ha esc i incomp ables a icles, collabo a-
cions i comunicacions a cong essos, ha di igi la
e is a
Philosophie
(que edi a 1'APUTM) en o-
a la se a p ime a e apa (1972-1979) i la codi-
igeix des del comencamen de la segona e a-
pa (1983), cen ada en les « iloso ies medi e a-
nies, ibe iques i ibe oame icanes», i assegu a,
des de 1954, al cos a d'al es ensenyamen s, un
cu s egula de « iloso ia espanyola» a la Uni e -
si a de Tolosa. Ac ualmen é enca egada la e-
dacció de les no ícies co esponen s a ilbso s
ibk ics pe a
1'Encyclopédie philosophique
que
s'es i p epa an a Pa ís. El 1967 a c ea , a la
Uni e si a de Tolosa, un equip de ece ca so-
b e « iloso ia ibe ica i ibe óame icana i (asso-
cia al CNRS), que enca a di igeix i que ha
publica un segui d'ob es collec i es que ja co-
men a
a
e embalum:
Le emps e la mo dans
la philosophie espagnole con empo aine
(PUF i
P i a , Pa ís i Tolosa, 1968),
Le emps e la
mo dans la philosophie con empo aine d'Amé-
ique La ine
(
APUTM, 197
1
),
Pensée ibé ique
e ini ude: essais su le emps e la mo chez
quelques éc iuains espagnols e po uguais con-
empo ains (ib.,
1972),
Penseu s hé é odoxes
du
monde hispanique
ib.,
1974),
Philosophes
ibé iques e ibé o-amé icains en exil (ib.,
1977),
Els ana quis es, educado s del poble: «La Re-
is a Blanca»
(1898-190.5), a nb p bleg de F e-
de ica Mon seny (publica només en edició ca-
alana, que ep odueix els ex os de la e is a
en cas elli: Cu ial, «La ma a de jonc», Ba ce-
lona, 1977),
Pensée hispanique e philosophie
ancaise des lumie es
(APUTM, 1980) i
La
emme dans la pensée espagnole
(Ed. del CNRS,
Pa ís, 1983). (D'aques equip de ece ca o ma
pa , en e d'al es, la se a mulle , Reine Guy,
au o a d'una esi sob e Joaquim Xi au:
Axiolo-
gie e mé aphysique selon
J.
X.:
le pe sonnalis-
me de l'école de Ba celone,
APUTM, 1976).
La p esen
His oi e de la philosophie espagno-
le,
ad e~ada p imi iamen als lec o s ancesos,
«espe a ompli a F anca (pe b ambé a Espanya
[ja s'es h p epa an la aducció cas ellana a
l'edi o ial An h opos]) una llacuna d'in o ma-
ció i se i així la causa de la iloso ia mundial
i la de la in e pene ació de les cul u es». No
és ja, com la de a en a anys, una gale ia de
pensado s a nb una an ologia de ex os, sinó una
«e ocació sis emi ica -si no exhaus i a- del
mo imen gene al del conjun del pensamen
espanyol a a és dels emps, a nb o es les se-
es amílies espi i uals» i a nb especial a enció
al segle xx, inclbs el pe íode pos e io a la mo
de F anco.
Així i o , I'au o decla a ha e -se imposa
uns c i e is es ic ius, que el po en a inclou e
només els ilbso s en sen i es ic e, a nb exclusió
dels eblegs, mís ics, eb ics del d e , psicblegs,
sociblegs, pedagogs i assagis es li e a is ( al a di
que el c i e i és aplica de mane a mol lexible),
i a p escindi , en el cas dels ilbso s p bpiamen
di s, dels pensado s hispano-i abs i hispano-
jueus (de e ,
comen a
al segle
XII
a nb l'escola
de aduc o s de Toledo, sense inclou e am-
poc, a l'in e és del que se sol e , els pensado s
de les kpoques hispano- omana, pa ís ica i isi-
gb ica), dels ilbso s po uguesos, com Lleó 1'He-
b eu o F ancisco Sánchez (pe b hi obem Pe e
Hispi, Fonseca i els conimb icenses, Joan de
San Tomas o Isaac Ca doso), i dels ilbso s que,
enca a que nascu s a Espanya, han desen olupa
la se a ac i i a a I'es ange , com San ayana
(pe b inclou no solamen Sibiuda i Vi es, sinó
ambé Josep Miquel Gua dia o els exilia s de la
da e a gue a ci il, enca a que hagin p odu'i
a o a o a la se a ob a).
Al cos a dels dedica s a les indi iduali a s
mes elle an s, la majo pa dels capí ols ag u-
pen ilbso s «segons ahi a s d'escola o de me-
ode», exposan -ne el pensamen de mane a més
o menys ex ensa o ci an noms a aig. Pe dona
una idea de la g an di e si a d'au o s ingu s
en comp e i de l'o gani zació de l'ob a, ep o-
duim l'essencial de l'índex, esmen an només
aquells noms que són objec e d'a enció p e e-
en .
El llib e es a di idi en cinc pa s. La p ime-
a pa , dedicada a 1'Eda Mi jana, comp en
capí ols i ula s «L'escola de Toledo», «La ilo-
so ia a les uni e si a s i als palaus. Pe e Hispb,
«De l'augus inisme al pe ipa e isme» (Fe e ,
Be na de T illa, Ramon Ma í), «P es igi de
l'esco isme» (An onio And és, Guillem Rubió,
Pe e Tomas, Eiximenis..
. ),
«Logicisme i on o-
logia: Ramon Llull», «Un omban an opolo-
gic i e lexiu: Ramon Sibiuda», «Un empi is-
me ex emis a: A nau de Vilano a», «Un escep-
ic islami za : Anselm Tu meda», «El omisme
als segles
XIV
i x » (des de l'inquisido Nicolau
Eime ic ins a l'humanis a An oni Canals, pas-
san pe san Vicen Fe e , bé que ome en el
pe pinyanks -i anma eix ben hispanic, mal-
g a el pos e io ac a dels Pi ineus- Guiu de
Te ena) i «L'eclec icisme p e-humanis a» (Be -
na Me ge, quali ica de cice onia i es oic, Fe -
nando de Có do a..
.
).
La segona pa s'in i ula «El segle d'o : se-
gle
XVI
i comencamen del segle
XVII
(el Renai-
xemen i l'epoca ba oca)» i comp en els capí-
ols següen s: «Els nominalis es» (p o esso s a
Pa ís, Alcala i Salamanca), «La iloso ia c í ica»
(cen a en Lluís Vi es, amb inclusió de Fox
Mo cillo i «el B ocense»), «Els a is o elics a-
dicionalis es» (Juan Ginés de Sepúl eda..
.
),
«Els eclec ics» (com l'humanis a He nán Pé ez
de Oli a i el me ge- iloso F ancisco Vallés),
«L'escola de Salamanca» (ex ens capí ol, que
comp en els dominics, amb especial a enció a Vi-
o ia, Cano, So o, Báñez, i el po ugues Joan de
San Tomas; els jesui es, com Suá ez, Molina,
Vázquez i Fonseca i els conimb icenses; i els
agus ins, especialmen Luis de León), «Els ilo-
so s biologis es he e odoxos» (Gómez Pe ei a,
Se e , Hua e, Sabuco) i «Teoc acia i polí ica.
Maquia el en qües ió» (Ma iana, Ribadeney a,
Fu ió i Ce iol, G acián.
. .
).
La e ce a pa po a pe í ol cL'ad enimen
de la Illus ació. El inal del segle
XVII
i el se-
gle XVIII» i inclou els capí ols següen s: «El
omban cap a l'empi isme» (Ca amuel, Izquie -
do, el po ugues Ca doso, els
no a o es
alen-
cians.
..),
«L'empi isme eclec ic» (Feijóo, An-
d eu Pique , Maians..
.).
«El sensualisme i el
libe alisme» (posa en elleu la igu a poc cone-
guda del bu ianenc Ramon Campos, ep esen-
an del sensualisme condillacia, al qual Guy
ha ia dedica ja un ex ens es udi en el olum
esmen a més amun
Pensée hispanique e phi-
losophie aqaise des lumie es;
i, a l'apa a
del libe alisme, Jo ellanos..
.)
i «La eacció es-
colis ica» (Juan Pablo Fo ne , l'escola de Ce -
e a..
.).
La qua a pa cob eix el segle XIX, amb
aques s capí ols: «L'espi i ualisme augus inii i
sensualis a» (Muñoz Capilla..
.
),
«Una iloso ia
de l'equilib i: Jaume Balmes», «L'espi i ualis-
me ca ala» (Ma í d'Eixali i Llo ens i Ba ba,
amb inclusió de Menéndez y Pelayo), «La eac-
ció adicionalis a i escolas ica)) (Donoso Co és,
O í i La a.
..),
«El k ausisme espanyol» (Sanz
del Río, Gine de los Ríos.
,.),
«El posi i isme
i el ma e ialisme» (Josep Miquel Gua dia, Ma-
ia Cubí, Pe e Ma a..
.),
«Les iloso ies de l'es-
pe i » (Le amendi.
..)
i «La iloso ia social» (Pi
i Ma gall, Anselmo Lo enzo..
.
).
La cinquena i da e a pa , dedicada al se-
gle xx, es a di idida en dues seccions. La
p ime a comp en «de 1900 a 1975», amb una
lla ga ile a de capí ols: «L'exis encialisme
obe : Miguel de Unamuno», «El acio i alisme:
O ega y Gasse i l'escola de Mad id» (Ma ías,
G anell, Ga ago i, Ma ía Zamb ano, Rod íguez
Huésca , Gaos), «L'espi i ualisme (O s, Se a
Hun e ..
.
),
«El co elacionisme: Ángel Amo
Ruibal»
,
«Fenomenologia i be gsonisme» (Ga -
cía Mo en e, Xi au, Domínguez Be ue a, José
An onio Míguez, Nicol, Cuélla ), «L'in eg acio-
nisme de Josep Fe a e Mo a», «El pe sonalis-
me» (A angu en, Laín En algo, Mindán, M.
Jose a González Haba, Fulla ), «L'on ologisme»
(Za agüe a, Muñoz Alonso, Ál a ez Tu ienzo,
Ri e a de Ven osa, Bo ill, Ramí ez, González
Ál a ez, Todolí, Canals, Palacios, Hellín, Cues-
a, Muñoz Pé ez Vizcaíno, Alco a, Roig Gi o-
nella, Candau, Usca escu, Millán, Cencillo,
Pánike , Rábade..
.
),
«L'objec i isme de la
subs an i i a : Zubi i», «L'epis emologia i la lb-
gica» (Tu ó, Ga cía Bacca, Sánchez Mazas, Mu-
ñoz Delgado, Pa ís, C exells), «La iloso ia psi-
quia ica
i
psicoanalí ica» (Ma añón, López
Ibo , Ro Ca ballo, Ma ín San os, Cas illa del
Pino, Sa ó), «L'es e ica» (Mi aben , Sánchez de
Muniain, Díez del Co al, López Quin ás, Ru-
be de Ven ós), «La iloso ia polí ica» (Maez u,
Díez del Co al, Bes ei o, Sánchez Vázquez,
Tie no Gal án, Joan Mon seny..
.)
i «Els his-
o iado ~ de la iloso ia» (C uz He nández, els
ge mans Ca e as, Ma ke ..
.).
La segona secció de la da e a pa , i ulada
«Des de 1975 (l'ad enimen de Joan Ca les)~,
inclou els capí ols següen s: «Els ac o s de e-
no ació», «La iloso ia analí ica, pun a de llan-
$a del
new look
del pensamen » (Mugue za, Ga-
ido, Mos e ín, Sádaba, Quin anilla..
.
),
«El
ma xisme, g es01 p incipal del can i i de l'eman-
cipació» (Sac is án, Bueno, Puen e Ojea, Mu-
ñoz Veiga..
.),
«El neoana quisme» (Ga cía Cal-
o, Ca los Díaz..
.),
«El neonie zscheisme»
(Jiménez Mo eno..
.
),
«El ludisme» (T ías, Sa a-
e ), «La iloso ia de la eligió» (González Ruiz,
Gómez Ca a ena..
.)
i
«Els his o iado s de la
iloso ia ecen s» (Abellán..
.
).
Alguns capí ols o pa s de capí ols inclouen
bibliog a ies, que indi ec amen con ibueixen a
sugge i una ce a je a quia en e els au o s. Re.
ben aques a a enció: Llull, A nau de Vilano a,
Sibiuda, Tu meda, Vi es, Vi o ia, Suá ez,
Mo-
lina, Luis de León, Hua e, Sabuco, Ma idna,
G acián, Ca amuel, Ca doso, Feijóo, Pique , Ra-
mon Campos, Jo ellanos, Muñoz Capilla, Ba!-
mes, Sanz del Río, Unamuno, O ega, Ma ías,
Zamb ano, Gaos, O s, Amo Ruibal, Ga cía
Mo en e, Xi au, Domínguez Be ue a, Fe a e ,
A angu en, Za agüe a, Muñoz Alonso, Ramí-
ez, Roig Gi onella, Zubi i, Tu ó, Ga cía Bac-
ca, Pa ís, Ma añón, Mi aben i Tie no Gal án.
El llib e es clou amb un índex de noms
p opis que ocupa qua an a-se pagines i que ( o
i alguna omissió) é més de dues mil en ades.
Alain Guy s'ha a isca a a iba ins al mo-
men p esen i a inclou e en el seu llib e gai-
ebé o hom, sugge in , a més, di ec amen o
indi ec a, una ce a alo ació, que mol s o-
ba an, sens dub e, con es able. Els capí ols so-
b e les da e es decades no poden bene icia -se
enca a de la pe spec i a necesa ia ni de la «se-
lecció na u al» que ope a el pas del emps. És
ine i able que l'a za de les coneixences hagi
in lui en la se a edacció. Hom es po p egun-
a legí imamen «si son odos los que es án»
i ambé, malg a l'es o c de comple esa, «si es-
án odos los que son». D'al a banda, i e e-
in -nos ja a la o ali a del llib e, un pano ama
an biga a a di ícil a egades de eu e les 1í-
nies de ons. En o cas, una imp essió s'impo-
sa, que con ida a la modes ia: són poques les
igu es d'abas cla amen uni e sal.
No
ind ia gai e me i mul iplica les c í i-
ques de de all: algunes ag upacions esul en
discu ibles (pe exemple, posa en un ma eix ca-
pí ol el sensualisme i el libe alisme); ambé al-
gunes denominacions («on ologisme», posem
pe cas, no acos uma a eni un sen i an am-
pli, si no és amb conno ació nega i a); igual-
men algunes o denacions de capí ols, que en-
quen l'o d e c onolbgic sense que s'hi egi la
con apa ida
( g.,
posa l'esco isme del se-
gle
XIV
abans de Llull, o Sibiuda abans d'A nau
de Vilano a), e c. És una llas ima, d'al a ban-
da, que hi hagin líisca an es e a es, que cal-
d ia subsana en una p ope a edició, jun amen
amb algun lapsus.
Pe b al ma ge d'aques es o d'al es possibles
obse acions meno s, sí que ens pe me a l'an-
ic p o eso i semp e bon amic Alain Guy de
e -li almenys l'hono d'una c í ica de més cali-
b e en un pun en que, de Ca alunya es an , no
podem deixa de mos a -nos en desaco d. El
llib e s'ocupa de la o ali a dels ilbso s «espa-
nyols»
mo e hispanico
-i ambé
mo e galli-
co!-
com si pe anyessin a una única adició
cul u al «nacional», oblidan que l'es a espa-
nyol ecob eix di e ses «nacionali a s» -pe
u ili za l'eu emisme mino a iu de la cons i u-
ció
igen - ben di e enciades, pe més que els
a a a s his b ics expliquin que, a l'epoca mo-
de na, no s'hagin pogu desen olupa amb no -
mali a i en peu d'igual a . Al lec o de la
His-
oi e de la philosophie espagnole
o jus li cons-
a a (si és que s'hi ixa, pe que es a di només
de passada) que el llib e «s'es o ga pe eme-
mo a o a la his o ia, con inuada, de la íiloso-
ia espanyola (esc i a en lla í, cas ella, ca ala o
gallec) des de la se a cons i ució en el segle
XIII
ins al 1983~. Aques obli dóna
lloc
a una
pe spec i a de o mada sob e la eali a cul u al
dels pobles ibe ics, que els ancesos, als quals
s'ad eca p ime amen el llib e, gene almen des-
coneixen. No deixa de se e elado que els
noms dels ilbso s de l'a ea ca alana
h.
apa eguin
o bé a la ancesa (Raymond Lulle, A naud de
Villeneu e, sain Vincen Fe ie , Raymond
de Sebonde, Vi es), amb indicació, de passada,
o a del cas de Llull, del seu c e i able nom»,
una egada en ca alh (A nau de Vilano a) i les
al es en cas ellh (Vicen e Fe e , Ramón de
Si-
biuda, Juan-Luis Vi es), o
bé
-i és la egla ge-
ne al- únicamen en cas ellh. Només hi hem
sabu oba dues excepcions (a pa d'alguna
de meno cap al inal del llib e): Be na Me ge
i Anselm Tu meda han eeixi a imposa ono-
mhs icamen la se a iden i a . Val a di , anma-
eix, en desch ec de I'au o , que es po e el
ma eix e e a les al es «his o ies de la iloso-
ia espanyola» ac ualmen en ci culació en e no-
sal es (les de Guille mo F aile i José
Luis
Abe-
llán) i, en gene al, a la majo pa de la biblio-
g a ia exis en sob e el ema.
Amb aques a ese a, c eiem que el nou Ili-
b e del p o esso Guy, culminacíó, pe a a, d'u-
na lla ga i ecunda ca e a d'es udiós de la ilo-
so ia als piisos ibe ics i ibe oame icans, p es a.
h, pe la se a abundan íssima i elabo ada in o -
mació, un se ei ines imable an dellh com de-
$
els Pi ineus i a ul ama .
Pe e
Lluís
Fon